tercera edició del premi armengol mir 2010 8.04€¦ · els centres educatius també intenten fer...
TRANSCRIPT
Proposta didàctica per a la tercera edició del Premi Armengol Mir 2010 Fundació Escola Cristiana de Catalunya
8.04.2010
2
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ 4
2. CONTEXTUALITZACIÓ
- 2.1. Anàlisi de l’entorn 6
- 2.2. Criteris i Elements de Qualitat 8
- 2.3. Canvi en les estructures educatives 10
- 2.4. Missió – Visió – Valors 14
3. JUSTIFICACIÓ DEL TIPUS DE TREBALL
- 3.1. Justificació de les propostes didàctiques 16
- 3.2. Justificació des del punt de vista teòric 19
- 3.3. Pràctica reflexiva – Metodología d’Investigació-Acció 20
- 3.4. Justificació de la proposta segons la legislació vigent 21
- 3.5. Justificació de l’aprenentatge en competències als diferents àmbits 23
- 3.6. Valors i eixos transversals del currículum 24
4. OBJECTIUS
- Objectius del projecte 25
5. PROPOSTES DIDÀCTIQUES
- Unitat didàctica d’Acrobàcies 26
- Unitat didàctica d’Esports de Contacte 40
6. CONCLUSIONS 60
7. VALORACIÓ PERSONAL i L’IMPACTE DEL TREBALL 61 8. BIBLIOGRAFIA 63 9. NETGRAFIA 64
3
4
1. INTRODUCCIÓ L’educació és un aspecte clau en la societat actual. Els governs i la societat en
general realitzen grans esforços per transmetre els valors d’aquesta societat a les
noves generacions.
Els centres educatius també intenten fer aquest esforç per millorar els resultats
acadèmics dels seus alumnes. Les famílies busquen els centres que ofereixen
millors recursos i millors programes per als seus fills i filles. Així mateix, els
professors i professores dels centres educatius són responsables de programar el
treball diari dels infants i joves per tal de transmetre els continguts: els conceptes,
els procediments i les actituds, els valors i les normes.
Cada vegada som més exigents en la nostra societat respecte als aspectes
educatius i als plantejaments pedagògics i psicològics. Les diferents lleis
educatives vigents en el nostre país fins al dia d’avui, han intentat solucionar els
problemes d’adaptació dels Sistemes Educatius als profunds canvis viscuts a la
societat.
Apel·lant a l’aspecte pedagògic i de responsabilitat dels professors i professores cal
desenvolupar al màxim els recursos dels quals disposem per a fer front als reptes
educatius que es plantegen en l’actualitat. La programació i el desenvolupament de
les activitats d’ensenyament-aprenentatge són elements clau en el plantejament
educatiu actual. La LOE ha disposat de forma legal un canvi molt important:
l’educació basada en competències. Cal esmentar que aquest element
competencial s’està treballant molt a nivell de la Unió Europea i que evidentment
arriba a les escoles, a les empreses i a la societat.
Les demandes de personal qualificat són cada vegada més altes i més importants i
exigeixen una formació fonamentada en habilitats i procediments, en definitiva
potenciant els anomenats sabers de l’educació: “saber” (conceptes), “saber fer”
(procediments), “saber ser” (activitats), “saber viure” i “saber conviure” .
5
Segons les bases del concurs es poden presentar treballs que facin referència a:
- El disseny d’una proposta didàctica.
- Fonamentar el treball en la pràctica reflexiva.
- Investigar per desenvolupar una Innovació educativa.
Aquest treball destaca precisament per ser una proposta didàctica, fonamentada en
una pràctica reflexiva i intentant desenvolupar una veritable innovació en el camp
del disseny curricular.
El treball que presentem a continuació és una programació didàctica real, portada a
la pràctica a l’escola pels alumnes de cicle mitjà i superior d’Educació Primària. Es
pot observar que aquesta programació està fonamentada en el treball dels valors i
de generació d’actituds i el desenvolupament de normes mitjançant un
protagonisme evident de les competències.
Un altre aspecte que cal destacar del nostre treball és que tot i no ser una
programació específica de l’àrea de religió i dels aspectes pastorals propis d’una
escola religiosa, té en compte per sobre de tot el tema dels valors i de la
transcendència d’aquest en l’educació dels infants.
Cal destacar un altre tema important, ja que aquest treball és fruit de la
col·laboració entre el professor titular de l’àrea d’educació física i l’estudiant de
magisteri que realitza el període de pràctiques en el centre educatiu abans
esmentat. Aquest és un tema important, perquè possibilita el desenvolupament
curricular i la combinació perfecte entre l’experiència del professor amb la innovació
i les ganes per desenvolupar projectes de l’estudiant en pràctiques. Dues visions
que cal tenir en compte tant en la formació permanent com en la formació inicial, a
més d’una gran oportunitat per compartir i treballar en equip: un valor important en
el treball del professorat en l’actualitat.
6
2. CONTEXTUALITZACIÓ
2.1 ANÀLISI DE L’ENTORN
Ens situem a una escola de Barcelona que es troba al districte de Sarrià-Sant
Gervasi, a la zona alta de la ciutat, ben al costat de la muntanya del Tibidabo. Es
tracta d’un centre religiós concertat de gran prestigi i tradició educativa a la nostra
ciutat, amb una història de més de cent
divuit anys. És una escola privada,
creada d’acord amb el dret reconegut
en l’article 27.6 de la Constitució
espanyola i explicitat en l’article 21 de la
Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juny,
reguladora del Dret a l’Educació
(LODE)1. A més, és un centre educatiu
pertanyent a la xarxa de centres
concertats pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, segons la
normativa vigent.
Els Germans de les Escoles Cristianes en són els propietaris legals des de l’any de
la seva creació: el 1889.
Per poder aprofundir en temes pròpiament de l’escola, necessitem conèixer i
valorar el nostre entorn.
El barri de Sarrià-Sant Gervasi es caracteritza perquè acull nombrosos i importants
centres educatius, prestigiosos centres sanitaris, empreses de publicitat
reconegudes i també un ampli ventall de comerços. És un districte residencial, amb
una bona qualitat de vida, en el qual destaca la disponibilitat de parcs i zones
verdes, i molt en particular el Parc de Collserola, que ofereix als ciutadans la
possibilitat de conèixer i gaudir d’un entorn natural per a poder desenvolupar-hi tota
mena d’activitats esportives i d’esbarjo. 1 Extret del RRI.
7
L’escola dóna servei educatiu principalment a les famílies d’aquest barri i també a
altres famílies de la mateixa ciutat i d’altres municipis propers. Generalment el nivell
socioeconòmic dels nostres alumnes és mitjà-alt. La tipologia bàsica de les
professions de les famílies és d’estudis universitaris de caràcter liberal i autònom:
advocats, metges, economistes, arquitectes..., i també treballadors del món de les
finances, la informàtica, la decoració, els bancs i petits i mitjans comerços.
Després de conèixer i situar l’escola, podem parlar de la identitat i els objectius
encarats a l’ensenyament. El centre
està dins del marc d’escoles cristianes i
té com a referent l’anomenat “Caràcter
Propi ”. Fonamentem la nostra acció
educativa en la concepció cristiana de
la persona i del món. Fidels a les
intuïcions educatives cristianes, estem
atents a les necessitats reals de les
persones i de la societat per a servir a
tots, i contribuir a la formació integral dels nens i dels joves mitjançant l’entrega
generosa dels seus educadors
El centre ha estat degudament autoritzat (DOGC 29-XI-1996), té el Número de codi
08003907 en el registre del Departament d’Ensenyament de la Generalitat i
gaudeix de la personalitat jurídica que li atorguen les lleis. Amb data 7-08-1986, el
centre ha accedit al règim de concerts establert per la LODE. Així mateix, el centre
es defineix com una escola oberta, catalana i cristiana3.
L’escola es dedica a la docència reglada de les etapes educatives següents:
- Educació Infantil (3-6 anys).
- Educació Primària (6-12 anys).
- Educació Secundària Obligatòria (12-16 anys).
3. Extret del RRI.
8
- Batxillerat (16-18 anys).
Ensenyament reglat
Nombre de
grups 15
Nombre de
grups
16
Edat 3-6 anys Edat 12-16 anys
Nombre
d’alumnes 391
Nombre
d’alumnes 488
Educació
Infantil
Percentatge 20 %
Educació
Secundària
Percentatge 25 %
Nombre de
grups 30
Nombre de
grups 5
Edat 6-12 anys Edat 16-18 anys
Nombre
d’alumnes 750
Nombre
d’alumnes 325
Educació
Primària
Percentatge 38’37 %
Batxillerat
Percentatge 16’63 %
Així mateix el centre té estructures en l’organigrama que es dediquen a:
- Educació reglada de música (Escola de música).
- Educació no reglada d’escacs.
- Educació no reglada d’altres activitats de lleure i esport escolar.
- Educació no reglada/reglada d’anglès.
- Educació en hores complementàries a EI i EP.
2.2. CRITERIS I ELEMENTS DE QUALITAT
L’escola està treballant fa cinc anys per obtenir el Certificat ISO 9001:2008, han
iniciat juntament amb set centres més un procés de certificació de Qualitat. Aquest
procés s’està realitzant en el marc del Projecte Qualitat promogut per la Fundació
de l’Escola Cristiana de Catalunya (FECC).
Un dels primers objectius del centre és la potenciació de la Qualitat i de
l’Excel·lència. L’Equip Directiu de Centre ha format una Comissió de Qualitat de
nou persones, que són les encarregades d’impulsar el Projecte de Qualitat. És
9
aquest un procés de gran importància per al centre, que els portarà a un anàlisi,
disseny i implementació d’aquelles accions i processos que fan que l’escola sigui
cada vegada de més qualitat.
El segon objectiu de treball és obrir la participació de les famílies mitjançant una
anàlisi de necessitats, així com la determinació d’aquells elements que es
destaquen com a escola i d’aquells altres que poden millorar com a institució.
Totes les persones que formen part del Col·legi estan implicats en aquest gran
repte de la Qualitat.
Ara bé, què entenem per qualitat en educació? La resposta a aquesta pregunta la
pot respondre Mortimore, J.. (AAVV 2006)2
“L’escola de qualitat és la que promou el progrés dels seus estudiants en
una àmplia gamma d’assoliments intel·lectuals, socials, morals i emocionals,
tenint en compte el seu nivell socioeconòmic, el seu medi familiar i el seu
aprenentatge previ. Un sistema escolar eficaç és el que maximitza la
capacitat de les escoles per assolir resultats”
Així doncs, la definició ens deixa clar que la qualitat l’adquireix el centre i necessita
l’ajuda de tot el seu entorn, famílies, personal de serveis, associacions,... és un
procés que suposa complir unes condicions i unes expectatives dels nostres
alumnes, amb una millora continuada dels recursos per reduir els errors.
Perquè un sistema de qualitat funcioni necessitem d’uns fonaments, un cicle
conegut com PDCA o cicle de millora continuada (Deming). Aquest cicle es divideix
en quatre etapes:
- (PLAN) PLANIFICAR bé la nostra activitat.
- (DO) DUR A TERME aquesta planificació.
2 EXELÈNCIA EN L’EDUCACIÓ. El model europeu de qualitat aplicat a la gestió dels centres educatius. AAVV (2006). Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria. Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM). Barcelona. Pàgina 12.
10
- ( CHECK) COMPROVAR i avaluar els resultats obtinguts.
- (ACT) ACTUAR i millorar els resultats obtinguts.
Si es compleix aquest cicle estem afavorint que el procés de qualitat sigui eficaç i
puguem actuar amb èxit. Cal veure aquest Cicle de Deming com una aplicació
pràctica de l’espiral reflexiva promoguda per
2.3. EL CANVI EN LES ESTRUCTURES EDUCATIVES
Un dels elements claus en la nostra societat actual és que tot canvia, la societat
està en constats canvis i en ella la manera de fer i de comportar-se de les
persones. Parlem de canvi com a proposta de millora i evolució necessària en els
centres educatius actuals. El fet que l’entorn es vagi modificant influencia a les
escoles que també han d’anar progressant amb aquest factor. Un dels factors clau
esdevé, la formació del professorat, que dia a dia s’ha d’anar formant i ampliant el
seu ventall en l’educació, obrir les seves perspectives i observar i comprendre que
hi ha noves metodologies, novetats en les TIC (que és una qüestió que avança
sense parar), entre d’altres qüestions. I per poder conviure amb el canvi per
afavorir-lo i usar-lo de fora proactiva aconseguint promoure’l com a valor a través
de les pròpies escoles.
Pot semblar una obvietat, però la societat actual té una característica que la fa
única: el canvi. Ens hem adonat que el canvi s’ha produït en totes les societats i de
forma constant en tota la història de la humanitat. El canvi en la societat actual no
és el mateix concepte de canvi de fa 50 anys, és un canvi radical, fonamentat en
l’economia, en els processos d’acceleració de la pròpia societat, fet que provoca
que parlem d’un canvi exponencial. Els instints ens fan viure els instants sense cap
mena d’interès per gaudir del moment per trobar-li sentit a les coses que fem. I és
clar, les fem tant ràpides que no és possible aturar-se i pensar: “ho estic fent bé?,
tant se val: després faré una altra cosa” i com que l’exigència fonamentada en els
valors es diu que tampoc s’està complint: cap problema. No hi ha res estable, no hi
ha res fix ni estructurador. Les actituds, els valors i les normes tant necessaris són
oblidats perquè ens obliguen a establir processos educatius: hàbits, rutines. Tal i
11
com afirmen Brunet, I. i Belzunegui, A. (2006) 3 el canvi social és el factor social
que determina l’existència de les societats, sense canvi social les societats no
existirien. En pocs anys hem passat d’una societat que tenia tendència a
l’estabilitat i a la repetició a una societat innovadora i en constant revolució i
rebel·lió.
Segons Zygmunt Bauman (2006) “Els reptes de l’educació en la modernitat
líquida” ens trobem immersos en una societat dominada pel consumisme una
cultura a la que anomenarem cultura de l’ara mateix o “Nowist culture” i que
també la podem anomenar cultura de a corre-cuita o “Hurried culture” 4.
I que és el que ens espera a nosaltres en el futur? canvi i més canvi i adaptació
constant immersos en un món incert i dubitatiu, més preocupant i apassionant que
en altres temps i èpoques que ens han precedit. Si les generacions anteriors
havien d’apostar per millorar i mantenir les seves condicions de vida: higiene i
salut, ja que la humanitat estava condicionada pels desastres naturals: plagues,
terratrèmols, tsunamis. Avui en dia, aquests elements tot i que encara ens poden
crear problemes i condicionar no són els elements més importants. Tal i com deia
Thomas Hobbes 5 l’home és el llop de l’home per si mateix i desencadena forces
terribles i molt potents contra la pròpia humanitat i contra la societat. El canvi més
important que hem desenvolupat en els darrers anys és la globalització, cal però
tenir en compte el paper que han jugat les revolucions en les diferents històries de
la humanitat. Diem “històries” perquè és molt difícil explicar una única història i
creiem que el món es un compendi d’explicacions i d’històries múltiples i holístiques
que ens permeten copsar el veritable sentit de les societats en les que vivim. Tal i
com hem afirmat les revolucions6 que s’han produït al llarg de les diferents històries
actuen com a acceleradors històrics exponencials que possibiliten una
transformació més sobtada i convulsa i que fan evident el canvi social.
3 Veure: Citats per Lucas Martin, A. (coord.) (2006). 4 “Nowist Culture” i “Hurried Culture” són conceptes introduïts per Bauman per descriure la societat actual. 5 Homo Homini Lupus: "El hombre es el lobo del hombre" - Leviatán -Thomas Hobbes, 1651 6 Les revolucions més conegudes en la història de la humanitat: Revolució Francesa (1789), Revolució Industrial (S. XVIII i XIX), Revolució Boltxevic (1917-91), Revolucions fascistes (Alemanya, Espanta, Italia a la meitat dels segle XX), Revolució demogràfica (a partir del segle XIX).
12
Actualment no podem plantejar-nos el debat i la reflexió sobre l’educació i les
activitats desenvolupades en escenaris sócioeducatius sense plantejar conceptes
com: el temps, l’espai i l’escenari global on succeeix tot, on la nostra vida esdevé
una realitat. És difícil avui en dia parlar de l’educaciói en termes tangibles, donat
que ens aporta elements més propers a la subjectivitat i a la intangibilitat que fan
que les nostres vides siguin molt millors.
En poc temps s’ha viscut i estem vivint un canvi radical i molt potent en tot el que fa
referència a l’ésser humà i a les societats. Al llarg del segle XX hem passat de la
modernitat7 on tot està controlat de forma productiva i tot és predictible, a la idea
postmoderna que vivim en una societat caòtica, absurda i totalment contradictòria8,
acabant amb l’argument hipermodern que podem viure en mons virtuals i paral·lels
que intenten explicar l’agermanament de les espècies, l’ecologia i la cura del medi
ambient9.
La modernitat ha esdevingut una de les conseqüències i de les importants
transformacions provocades per la Revolució Industrial. És evident que les
revolucions ens empenyen cap a noves formes de viure i d’entendre el món. La
revolució tecnològica, la revolució de la informació o revolució del coneixement ens
ha conduït cap a un nou concepte: la postmodernitat. Al llarg dels inicis del segle
XXI han sorgit nous conceptes com per exemple la hipermodernitat que ens parla
d’una modernitat augmentada i que no progressa en absència de valors però sense
valors eterns que ens condueixin: tot és prescindible i tot esdevé materialista i fruit
de les necessitats i obligacions que ens imposen el consumisme i els mitjans de
comunicació.
Es pot entendre la postmodernitat i la hipermodernitat com la superació de la
modernitat, altres com un pessimisme i un negativisme social, altres com la
“deconstrucció” de la ciència, altres com el ressorgiment dels debats culturals i
socials, finalment la podem interpretar com el temps dels majors i intensos canvis
en les institucions socials.
7 “Tiempos Modernos” d’en Charles Chaplin ens il·lustra molt bé el que ha estat la modernitat, ja que s’ha caracteritzat principalment per la ràpida industrizació i el creixement desmesurat de l’economia neoliberal del segle XX. 8 “Una noche en la Opera” dels Germans Marx, una excel·lent comèdia que ens aproxima de forma humoristica a les decissions més absurdes que pot prendre la raça humana sense valorar les seves conseqüències. 9 “Avatar” d’en James Cameron, una espectacular definició del futur de la societat associat a la natura i al desenvolupament sostenible.
13
Segons Lipovetsky G. (1983) vivíem fins fa poc en aquesta postmodernitat,
condicionada pel tractament i la minimalització dels valors absoluts que durant
tants i tants anys havien sostingut a les societats (religió, política, valors i
creences). En contrapartida rebem la influència d’un relativisme agressiu i extrem,
que ens condueix pel camí del dubte i del desconcert. No es tracta d’un dubte
metòdic i sistemàtic com el que va formular Descartes.
És un dubte imposat per la societat en la que vivim que no ens permet volar lliures,
ni tampoc tenir les arrels ben fermes, ja que no ens agrada haver d’estar lligats a
cap ideal o utopia. El mateix Lipovetsky argumenta la desintegració de la mateixa
idea postmoderna i el pas cap a un concepte encara més agressiu i condicionant:
la societat hipermoderna, o sigui una societat llançada cap a un infinit incert, sense
normes explícites, sense patrons estables i sense estructures i fonaments sòlids.
Un altre sociòleg destacat, Zygmunt Bauman afirma que la societat actual és
comparable en quan a estructura i qualitats, a un medi líquid, difícil de retenir, molt
volàtil i inestable i on hem d’aprendre de nou, per tant és necessari adaptar-nos a
un mitjà diferent que comporta característiques com: globalitat, hedonisme,
absurditat i contradictori.
Citant a Ortega y Gasset (1914) “Yo soy yo y mis circunstàncias”10, el filòsof ens
avisa de la important tasca educativa que tenim en les societats actuals. L’ésser
humà està fet per aprendre, i com a tal en el món que ens ocupa tots els escenaris
són susceptibles d’aprenentatge i de desaprenentatge. Per aquesta raó l’actitud
dels individus és vital per a la subsistència en escenaris tan globals i tan agressius
com el món ens planteja. Conviure amb la tecnologia11 per desenvolupar un
potencial d’aprenentatge i diferenciar-se de la resta d’individus és un element
essencial per les properes generacions.
En l’actualitat, ja no es pot concebre una societat sense facebook, sense correu
electrònic, sense telèfon mòbil o sense els mil·lions de dades informatives a les que
estem sotmesos. Per aquesta raó la única manera d’aproximació a la realitat és 10 Ortega i Gasset: Meditaciones del Quijote, 1914. Per a Ortega y Gasset: l’home és un “...ser compuesto de realidades circunstanciales creadas por la opacidad en la forma de pensar y en el sedentarismo como fuente inspiradora de las culturas neopensantes incapaces de olvidar la tirantez que usurpa el conjunto de la sabiduría”. 11 Entenem la tecnologia en el seu significat més ampli, ja que la capacitat tecnològica de l’individu ha estat un dels elements essencials en el progrés de la humanitat i en l’establiment de les formes de vida tal i com actualment les cocebim.
14
des d’un punt de vista sociocritc12. Destaquem en aquest punt les importants
aportacions realitzades per autors com Howard Gardner (“Teoria de les
intel·ligències múltiples”, “Las cinco mentes del futuro”), Eduard De Bono
(“Pensament lateral” i “Sis barrets per pensar”), Philipe Merieu (“Referencias para
un mundo sin referencias”), Sun Tzu (“El arte de la guerra”). Ens ha tocat viure en
un món on tot ho tenim al nostre abast i tot està disponible. El problema esdevé no
en el coneixement en si, sinó la gestió del propi coneixement i l’establiment de
criteris i dels valors necessaris per tal d’haver de decidir. Els processos
d’aprenentatge i de decisió són cada vegada més necessaris, però al mateix temps
cada vegada més complexos, ja que necessiten un esforç que l’individu del segle
XXI en moltes ocasions no està disposat a realitzar.
Segons Alvin Toffler “no es iletrada la persona que no sabe leer, lo es la persona
que no sabe aprender”.
2.4. MISSIÓ - VISIÓ – VALORS DE L’ESCOLA
Abans d’aprofundir en les qüestions pròpies de l’escola farem una referència global
d’aquests elements que ens aporten una coherència i donen sentit a l’actuació del
centre.
La missió ens ha d’indicar el propòsit o la raó de ser, ens mostra la motivació que
ens fa actuar i com creiem que ha de ser l’actuació. Respondre a la pregunta “qui
som? i què fem?.
La visió correspon amb una imatge d’allò que volem aconseguir, on volem arribar.
En el moment, l’escola pot tenir la realitat més o menys brillant, però ambicionem
arribar a la visió.
I per últim, els valors, ens indiquen quines són les direccions correctes per seguir el
camí que ens duu a la visió. Son una declaració de principis, ja que indiquen de
quina manera, amb quin estil pensem arribar on ens proposem.
12 El paradigma sociocrític provoca que les persones siguin les responsables de fer canviar el món en el que viuen, mostrant preocupació i motivació per la realitat que els envolta i convertint-se en subjectes que promouen i exigeixen el canvi.
15
Així doncs, desenvolupa el seu Caràcter Propi (Missió) a través d’un estil
pedagògic (Visió) que ens condueix a presentar una oferta d’educació al servei de
la persona en valors i en la fe cristiana. Marcats per la voluntat de servei a la
infància, a la joventut i a la societat, preparem per a la vida en una comunitat
educativa en què destaca: Sentit de pertinença, l’estil fratern, l’alumne és el
protagonista de la seva formació, el mestre/profess or és animador del procés
educatiu, els pares han d’estar implicats en el Pro jecte Educatiu de Centre.
La visió de l’escola és la voluntat de servei a la infància, la joventut i a la societat,
preparant per a la vida en una comunitat educativa fonamentada en el sentit de
pertinença, l’estil fratern, l’alumne/a com protagonista de la seva formació, el
mestre/professor és animador del procés d’educació i els pares estan implicats en
el projecte educatiu dels seus fills/es.
L’estil pedagògic, es centre en l’alumne i, per això, tenim una especial cura del seu
desenvolupament humà i intel·lectual, mitjançant l’atenció a la diversitat. El treball
en grup de l’equip docent i la proximitat de cada un dels educadors amb els
alumnes permeten incidir, amb més eficàcia, en les seves característiques i
situacions personals.
Característiques de l’estil pedagògic:
- Coherència i renovació metodològica
- Educació centrada en l’alumne
- Atenció a la diversitat
- Educació en el desenvolupament intel·lectual
- La pedagogia de l’aprenentatge cooperatiu
- L’ús de les noves tecnologies
- Formació en la comunicació
- Educació en la consciència crítica
- Educació per a l’oci i el temps lliure
- Avaluació de la proposta educativa
16
Tant la missió com la visió la duem a terme a través d’una educació en valors que
promou el desenvolupament de la creativitat, suscita la responsabilitat, estimula la
convivència, promou la justícia, cultiva l’interioritat i vol obrir-se a la transcendència.
Al centre formem ciutadans oberts, crítics i compromesos, amb capacitat per a
afrontar els reptes de la societat en què vivim.
3. JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL
3.1. JUSTIFICACIÓ DE LES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
Presentem dues Unitats de Programació:
- UNITAT 1: UNITAT DIDÀCTICA D’ACROBÀCIES.
“L’ART D’EQUILIBRAR EL COS COOPERANT I TREBALLANT E N EQUIP”.
- UNITAT 2: UNITAT DIDÀCTICA D’ESPORTS DE CONTACTE.
“EL CONTACTE AMB ELS ALTRES MITJANÇANT ELS ESPORTS DE
CONTACTE”.
En primer lloc cal destacar el format que s’ha utilitzat a l’hora de plantejar la
programació que aquí presentem:
1. Títol de la Unitat de Programació: Sempre farà referència al tema
treballat en qüestió i a l’aspecte d’actituds, valors i normes que volem
desenvolupar.
2. Justificació i introducció a la Unitat de Progra mació: Cal fer referència
a l’abast de la Unitat de Programació.
3. Objectius: Han de ser breus i precisos i sobretot assolibles.
4. Competències pròpies de la matèria: Han d’estar explicades i les hem
de tenir en compte en tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.
17
5. Competències a les quals es fan aportacions. No són pròpies de la
matèria però gràcies a l’acció educativa de la mateixa hi podem contribuir de
forma indirecta.
6. Continguts de les Àrees de forma interdisciplina r. La proposta es
fonamenta sempre en la interdisciplinarietat de matèries per tal d’aprofundir
en la transferència de continguts i de metodologies d’aprenentatge.
7. Metodologia: La proposta metodològica es fonamenta en l’ús de diferents
sistemes d’aprenentatge: des dels més directius als més lliures i
d’exploració.
8. Recursos necessaris. Es concretaran aquells elements necessaris per al
desenvolupament de la Unitat: materials, espais i temps.
9. Eixos transversals del currículum: Tot i que la LOE no en parla, i
entenent que s’ha obviat totalment en les noves propostes curriculars,
creiem important mantenir aquest element que ajuda en la comprensió
d’elements clau en la nostra societat.
10. Criteris d’avaluació. És un dels elements més importants del
currículum, ja que determina els continguts mínims i els relaciona amb les
competències que han d’assolir els alumnes.
11. L’avaluació. Plantejament d’aquelles activitats que fonamentades en els
criteris ens ajuden a qualificar l’assoliment dels objectius dels nostres
alumnes.
12. Sessions. Explicació de les activitats d’ensenyament-aprenentatge que
realitzarem.
13. Conclusions de la Programació i millores propos ades. Quan s’acaba
una programació cal pensar en el futur i en els elements que es poden
millorar i optimitzar. Per aquesta raó sempre establirem aquest element de
millora per a cursos vinents.
Les nostres propostes són, com ja hem esmentat anteriorment, dues unitats
didàctiques on vinculem el treball de continguts específics de l’àrea l’educació
física, com poden ser habilitats motrius o expressió corporal a través de les
acrobàcies, amb un treball més actitudinal sobre valors i treball cooperatiu.
18
Dins de la programació de l’assignatura tenim un bloc que es desenvolupa al segon
trimestre, les acrobàcies vinculades al treball cooperatiu, i al tercer trimestre el
tema d’educació en valors a través dels esports de contacte.
Aquestes unitats estan encarades a alumnes de cicle mitjà i superior ja que creiem
que tenen més consciència corporal i habilitat en els moviments, encara que es pot
adaptar a qualsevol cicle ja que a l’escola es treballa vinculant els valors en
qualsevol activitat que es realitzi.
Hem escollit aquests dos projectes perquè podem veure i comparar clarament com
des del treball d’un esport o d’unes acrobàcies podem vincular aquest aprenentatge
amb un valor i amb una manera de realitzar les habilitats.
Els esports de contacte els treballem com a excusa de l’educació en valors ja que
el que busquem no és que els alumnes aprenguin certs gests tècnics de l’esport,
sinó intentem que aprenguin que dins d’un entorn i d’un ambient de contacte hi ha
uns valors fonamentals a treballar com són el respecte cap al company i cap a un
mateix, la integració, la disciplina,…
I en l’apartat d’acrobàcies el que busquem és la relació entre companys del grup-
classe, que aprenguin a organitzar-se, a valorar-se, a respectar-se i a treballar en
equip ja que tota la classe ha de col·laborar per aconseguir un objectiu comú. I per
culminar la unitat els alumnes participen en un espectacle (Flic Flac Circ) que el
preparen diferents escoles de Barcelona i el presenten davant de tot un públic en
un teatre13.
Des del punt de vista de la programació el treball que presentem aposta per una
programació diferent que té en compte el valor de la pròpia programació i fer-ne un
veritable ús i recurs. Es tracta d’una proposta de desenvolupament curricular
fonamentada en les competències i articulada a partir dels criteris d’avaluació.
13 Flic Flac Circ és una activitat promoguda i realitzada per l’Institut Barcelona Esports de l’Ajuntament de Barcelona.
19
3.2. JUSTIFICACIÓ DES DEL PUNT DE VISTA TEÒRIC
El treball que proposem es fonamenta en l’experiència d’haver plantejat diverses
Unitats de Programació des d’una proposta totalment interdisciplinar que té en
compte aquelles àrees del currículum que considerem més adients en el disseny
de cada una de les propostes didàctiques.
Ens em plantejat la justificació d’aquest treball des de diverses perspectives:
Justificar el treball des dels valors humans: Un dels elements claus per
entendre aquest treball és la necessitat de desenvolupar els valors humans. En una
societat tan dispersa i complexa s’acusa a les escoles de no transmetre valors i
cada vegada tenir més dificultats per educar en els coneixements necessaris. És
aquí on cal definir molt bé els valors a desenvolupar que en les Unitats Didàctiques
proposades queden força clars i definits.
Justificar el treball dels valors transcendentals: Dins dels valors, és ben cert
que hi ha valors que sobrepassen els valors humans, democràtics i socialment
acceptats. En una societat definida com a postmoderna, els valors transcendentals
es dilueixen en la complexitat de la pròpia societat. Heus ací la importància
d’educar en valors fonamentats en la transcendència.
Justificació el treball d’aplicació al lleure (artí stic) i esport (activitat
esportiva): Un altre element important és destacar que la societat actual no
concep l’educació únicament des del punt de vista de l’escola. És tant important
l’educació que es transmet als centres educatius com l’educació que es rep en la
pròpia societat de forma indirecta i no intencional, com l’educació que es realitza en
el món del lleure. La proposta d’unitats didàctiques promou l’aplicació dels
continguts i de les competències treballades fora de l’àmbit escolar, aprenent a
transferir els aprenentatges a la vida real.
Justificació del treball recolzant la interdiscipli narietat. Un altre element clau
en aquest plantejament que fem és la proposta i el compromís total vers la
interdisciplinarietat. O sigui que com a criteri és fonamental integrar els elements de
20
les Àrees del Currículum a fi d’extraure de cada àrea els continguts més adients
per a ser desenvolupats conjuntament des de la practicitat de l’Educació Física. És
molt important fer constància d’aquest element, ja que la majoria de les Unitats de
Programació actuals presents en el món editorial no contemplen aquest element
interdisciplinar i considerem que s’hauria de fer una aposta per aquesta
metodologia de treball.
Justificar el treball des de la pròpia assignatura d’Educació Física. Des d’una
perspectiva totalment pràctica i després dels canvis que s’han produït a rel de la
posada en vigor de la LOE, l’àrea d’Educació Física ha sofert una important
davallada. En primer lloc per prescindir de la titulació específica d’especialistes
d’educació física fruit de la nova proposta i degut a l’aplicació dels criteris Europeus
fomentats des de Bolonya. En segon lloc per una reducció evident de les hores
d’educació física degut a les errònies interpretacions dels Informes Pisa i la
incomprensible limitació en el currículum de les assignatures de música, educació
artística i la pròpia educació física. Aquestes són tan important com les altres però
socialment no tenen el prestigi de les llengües, les matemàtiques. Per aquesta raó
cal potenciar la nostra àrea i deixar clar als equips directius que podem tenir
protagonisme i que cal apostar pels valors que pot transmetre l’assignatura
d’educació física com a aglutinadora de continguts i de competències, tot i que la
LOE no en defineixi cap d’específica per a la pròpia educació física.
3.3. PRÀCTICA REFLEXIVA- METODOLOGIA D’INVESTIGACIÓ – ACCIÓ
Tant en les propostes didàctiques com en la metodologia utilitzada del professorat
de l’àrea d’educació física veurem la utilització d’una manera innovadora i
enriquidora de treballar, és la metodología d’investigació – acció, basada en la
pràctica reflexiva tant dels alumnes com del mestre.
Aquesta metodologia de treball ens permet créixer i formar-nos no simplement com
a mestre i professional, sinó també com a persona. Enriqueix el coneixement i fa
créixer l’experiència d’aquesta. És una pràctica mútua, d’investigació, col·laboració,
participació, crítica del treball, etc.
21
La metodología és un espiral reflexiu (metodologia d’investigació-acció) que permet
desenvolupar les unitats plantejades per part del mestre, dur-les a terme i
posteriorment avaluar-les. Al mateix temps que tot aquest procés estàs fent un
autodesenvolupament professional, amb la conseqüent millora dels programes
educatius, els sistemes de planificació i altres processos que porten al creixement
de la qualitat del procés d’ensenyament- aprenentatge.
Totes les activitats tenen en comú la investigació de les estratègies més eficaces i
eficients per als alumnes, i més tard sotmeses a la observació, reflexió i posterior
canvi. Amb aquesta evolució millorem el coneixement educatiu i la realitat social,
donant autonomia i creixement dels que ho realitzen i experimenten.
N’hi diem espiral reflexiu pel simple fet que no és un cercle tancat on corregeixes
els errors però no avances en el desenvolupament, sinó que l’espiral et permet
créixer, enriquir-te i millorar tots els processos per poder-lo fer més gran a mesura
que avances en els aprenentatges.
3.4 JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA SEGONS LA LEGISLACI Ó VIGENT I LES
COMPETÈNCIES
No podem continuar exposant el nostre projecte sense abans fer una referència i
citació dels blocs treballats en relació a la legislació vigent, al currículum i a les
competències bàsiques.
Tota programació parteix d’una base teòrica i d’un reglament normatiu. El
currículum és la nostra base a seguir per poder desenvolupar les unitats
didàctiques. I aquest currículum es regeix per la LOE la (Ley Orgánica
d’Educación). Així es marcar una formació bàsica de tots els estudiants i de totes
les etapes. El professorat planifica millor els seus processos d’ensenyament, tenint
cura dels objectius, i competències bàsiques amb la finalitat de poder assolir-los en
els diferents cicles.
22
Les lleis han anat canviat, i amb elles el sistema d’educació. Amb la LOE es van
presentar les competències bàsiques, que permetien organitzar el currículum d’una
altre manera.
Podem definir les competències com “la capacitat de movilitzar varis recursos
cognitius per fer front a un tipus de situacions”. Perrenoud (2004)14. I la organització
dels coneixements es pot agrupar en sabers: saber, saber fer, saber ser i saber
conviure amb els demés.
La proposta que realitzem està basada en la utilització dels documents següents: - (1990): (LOGSE): Ley Orgánica de 3 de octubre de Ordenación General del Sistema Educativo.
- La Llei Orgànica d’Educació (2/2006, del 3 de mayo) que es sustenta en tres
principis fonamentals:
1. En una educació de qualitat que permeti disminuir, d’una banda, el nombre
d’abandonaments escolars i; d’altra, la millora dels resultats acadèmics.
2. En el valor de l’esforç individual i col·lectiu a partir d’una acció educativa en la
que ha de participar i, alhora, corresponabilitzar-se les famílies, l’Administració,
l’entorn,... Per tal d’assegurar-nos equitat educativa.
3. En la consecució dels objectius plantejats per la Unió Europea per als propers
anys. La pretensió de que en el futur l’economia es basarà en el coneixement,
en la innovació tecnològica i en la mobilitat de la població fa què, en el moment
de plantejar-se com ha de ser l’educació, les finalitats que es marca la UE i la
UNESCO sigui: en primer lloc, formar a ciutadans que s’identifiquin amb una
cultura, una comunitat,... es a dir, millorar la cohesió social ; en segon lloc,
entendre l’educació com un fet que dura tota la vida i que no tingui com a base la
mera acumulació de coneixements si no en l’adquisició de competències que
permetin a les persones adaptar-se als canvis socials i tecnològics constants i;
en tercer lloc, per poder dur a terme aquestes finalitats és necessari la 14 PROGRAMACIÓN POR COMPETÈNCIAS. Formación y práctica. CABRERIZO J. RUBIA, Mª. CASTILLO, S. Ed. Pearson/ Prentice Hall (2008) Madrid. Pàgina 76
23
progressiva autonomia pedagògica i organitzativa dels centres educatius per
poder assumir i donar resposta als reptes.
Un altre document que ens serveix de referència normativa és el Decret 142, del
26 de juny pel qual s’estableix l’ordenació dels en senyaments d’Educació
Primària .
En aquest Decret es considera l’etapa de primària com el marc idoni per adquirir
les competències bàsiques; per posar les bases d’una formació personal basada
en la responsabilitat, solidaritat, participació, ... i; per poder participar en la
construcció d’un món millor.
Per últim, destacar la importància que els continguts es desenvolupin tenint en
compte la funcionalitat i significativitat dels aprenentatges, la seva vinculació amb
l’entorn mediat i immediat, i la participació activa en el procés
d’ensenyament/aprenentatge des d’una perspectiva global dels continguts.
Un document intern bàsic és el Projecte Educatiu de l’escola, que ser revisat
durant el curs 2007 – 2008 a través d’un procés en el que van participar els
diferents sectors de la comunitat educativa.
3.5. JUSTIFICACIÓ DE L’APRENENTATGE EN COMPETÈNCIES ALS DIFERENTS ÀMBITS
De forma més esquemàtica podem concretar en sis àmbits les aportacions
educatives d’implantar una experiència d’aprenentatge en l’àrea d’Educació Física:
des de l’àmbit cognitiu, cívic, professional, ètic i moral, personal i social.
IMPACTE EDUCATIU DE L’A.P. EN LES COMPETÈNCIES BÀSI QUES
COMPETÈNCIA ÀMBITS
ACCIONS A REALITZAR
24
Aprendre a
aprendre,
lingüística,
matemàtica
Acadèmic i
cognitiu
- Millorar l’assimilació dels coneixements conceptuals i
les competències. - Millorar l’assistència i la motivació respecte als
aprenentatges escolars,... - Millorar les notes de mitjana en les àrees i conceptes
tractats. - Millorar l’habilitat per analitzar i sintetitzar la informació
complexa.
Social i
ciutadana Cívic
- Millor participació en la comunitat i en les qüestions
públiques. - Millor exercici de la ciutadania i la responsabilitat. - Augment de la consciència i comprensió de les
qüestions socials i de convivència. - Augment comprensió de la política i de les activitats
governamentals.
Coneixement i
interacció amb
el món físic
Vocacional i professional
- Ampliació de la consciència i de les opcions
vocacionals. - Millora de les competències professionals.
Social i
ciutadana
Ètic i Moral
- Increment de l’exposició dels nous punts de vista i
perspectives. - Canvis positius en el judici ètic. - Increment de la capacitat per prendre decisions
independents respecte a qüestions morals.
Autonomia i
iniciativa
personal
Personal
- Millor coneixement de si mateix i dels altres - Augment de l’autoestima. - Ampliació de les qualitats i competències pel lideratge. - Increment de la iniciativa i eficàcia personal.
Social i
ciutadana
Social
- Optima col·laboració entre els companys: treball en
equip i del treball cooperatiu. - Qüestionar-se prejudicis preconcebuts. - Millorar les conductes prosocials.
3.6. VALORS I EIXOS TRANSVERSALS DEL CURRÍCULUM Tant en el “Caràcter Propi” del centre com en el Projecte Educatiu de l’escola es veuen reflectits els valors en l’educació que s’hi dóna. En termes generals, els valors que en comenten són els següents:
25
1. Es fomenta l’educació en valors des de les primeres edats, la responsabilitat per arribar a una maduresa que els permeti adquirir un esperit crític en front la vida.
2. És un centre acollidor que promou el respecte envers la diferència per aprendre a ser persones amb valors socials en un clima de civisme.
3. La Salle Bonanova és una escola cristiana amb voluntat de superació que acull projectes innovadors i creatius: una escola oberta al futur.
4. Escola integrada que té com a principi de funcionament la participació, col·laboració i cooperació en tots els àmbits pedagògics, socials i culturals.
I tant en l’educació en valors com en els eixos transversals del currículum podem
veure com treballa l’escola, quina missió té a l’hora d’educar a les persones d’una
manera íntegra i global.
Dins les unitats didàctiques proposades trobem els eixos transversals del
currículum esmentats i concretats segons el tema que es treballa. Però primer hem
de saber què són els eixos transversals i el currículum de la Generalitat de
Catalunya ens els defineix així:
"són aspectes destacables de la nostra societat que s'integren al si de les diferents àrees curriculars (en lloc de plantejar-los de forma compartimentada com a disciplines amb entitat especifica), la qual cosa els confereix aquest caràcter 'transversal' pel seu tractament interdisciplinari".
Per tant en cada un dels cinc eixos transversals treballarem i intentarem millorar
l’educació, els valors i el creixement dels postres alumnes perquè en un futur siguin
aptes per viure en la societat amb uns valors adquirits correctament.
4. OBJECTIUS DEL PROJECTE
En aquesta línia de treball els objectius del nostre projecte són els següents:
1. Fer explicita la necessitat de treballar les àrees del currículum des d’una
perspectiva interdisciplinar, tot potenciant el desenvolupament dels
valors.
26
2. Proposar una programació fonamentada en l’aprenentatge global i en el
desenvolupament específic de les competències bàsiques del currículum.
3. Disposar d’elements de referència i d’estructures pedagògiques que
promoguin l’equilibri de les contradiccions presents a la societat.
5. PROPOSTES DIDÀCTIQUES Unitat Didàctica: Acrobàcies: Flic Flac Circ Cicle Superior - Nivell: 5è Sessions: 12 + 12 (escena Flic-Flac Circ) d’una hora Temporalització: 2n i 3r trimestre
JUSTIFICACIÓ/INTRODUCCIÓ
L'acrobàcia és l'art, l’esport i l’habilitat de fer salts, equilibris i exercicis de força de tota mena en diversos espais i llocs. En el nostre cas serà a terra mateix, de forma didàctica i segura damunt d'una catifa col·locada a l'escenari o a la pista.
El treball d’acrobàcies s’inicia durant el segon trimestre després de la Unitat didàctica d’equilibri i transports. En un primer moment treballarem els fonaments i les bases de l’acrobàcia, per posteriorment treballar les figures acrobàtiques, les composicions acrobàtiques de grup i finalment l’espectacle Flic-Flac Circ.
Considerem les acrobàcies com un recurs, una eina per desenvolupar els nostres objectius principals: en primer lloc la cooperació, la col·laboració i la participació. En segon lloc el respecte i la col·laboració davant d’un objectiu comú. Dividirem aquesta Unitat Didàctica en quatre parts diverses: 1. Fonaments de l’acrobàcia. 2. Estructures bàsiques de les acrobàcies. Composicions acrobàtiques petites i mitjanes. 3. Composicions acrobàtiques de grup gran. 4. Disseny, planificació, organització i preparació de l’espectacle Flic-Flac Circ. El treball inicial es fonamentarà en el desenvolupament de les habilitats gimnàstiques bàsiques, la millora de l’equilibri i l’aprenentatge de les figures comptant amb el factor de la col·laboració amb altres companys/es. La creació de les figures i dels moviments de l’escena es realitzaran amb el grup que s’hagi escollit per a l’espectacle del Flic-Flac Circ. Els criteris per a escollir aquest grup-classe són: serietat en el treball, manteniment de les actituds bàsiques de seguretat i acord amb el tutor de classe segons les necessitats educatives de cada grup. Considerem l’activitat del Flic-Flac Circ com un recurs molt interessant per desenvolupar una educació física interdisciplinar molt necessària en la societat actual per treballar diverses actituds. La quarta part de la Unitat Didàctica es realitza en col·laboració amb l’IBE (Institut Barcelona Esports) de l’Ajuntament de Barcelona. L’espectacle es prepara en unes sessions específiques de formació del professorat amb la col·laboració d’una trentena de centres de la ciutat de Barcelona. L’activitat és gratuïta i forma part del Programa d’Activitats Escolars del propi Ajuntament. En relació a les connexions existents amb altres àrees, aquesta Unitat Didàctica té en compte la relació amb l’àrea d’Educació Artística en les dues vessants de la mateixa: l’expressió plàstica a l’hora de confeccionar els vestuaris i decorats específics per a l’espectacle i l’expressió musical a l’hora d’interpretar corporalment diferents registres musicals en forma de ball o coreografia.
27
ÀREES IMPLICADES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
COMPETÈNCIES PRÒPIES DE LES ÀREES
APORTACIONS DE L’AREA A LES COMPETÈNCIES
- Educació física (60 %) - Educació artística (30 %) - Llengua catalana (10 %)
1. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. 3. Competència artística i cultural. 4. Competència d’autonomia i iniciativa personal. 8. Competència social i ciutadana.
5. Tractament de la informació i competència digital. 7. Competència d’aprendre a aprendre. 6. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. 2. Competència matemàtica.
1 COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL 2 COMPETÈNCIA MATEMÀTICA
Aquestes competència s’assoleix des de dues vessants importants: en primer lloc amb l’experimentació del cos i el moviment com instruments d’expressió i comunicació. Es poden representar, expressar i comunicar sentiments, emocions i vivències individuals i compartir-les amb els altres companys per mitjà del cos, el gest i el moviment i la valoració crítica dels usos expressius i comunicatius del cos. En segon terme és molt important l’element comunicatiu oral, ja que cal parlar i escoltar molt en el grup a l’hora de prendre decisions. Cal fomentar i potenciar mitjançant intercanvis comunicatius la millora de la competència relativa a l’expressió, comunicació i comprensió dels missatges orals.
La competència matemàtica ens permetrà treballar conceptes relacionats amb divisió del grup gran en diversos subgrups variables, apreciació, estimació i càlcul de distàncies, percepció i càlcul del temps i orientació en l’espai seguint ritmes musicals.
3 COMPETÈNCIA CULTURAL I
ARTÍSTICA 4
COMPETÈNCIA D’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL
El descobriment, reconeixement i l’apreciació de les manifestacions culturals específiques de la motricitat humana col·laboren en el desenvolupament d’aquesta competència.
La participació en activitats representatives de la cultura en col·laboració amb altres centres amb objectius comuns i mitjançant la realització d’activitats expressives diverses.
Implica posar en joc iniciativa, imaginació i la creativitat per expressar-se i tenir consciència de la importància de donar suport, apreciar les contribucions dels altres per aconseguir el resultat final.
El desenvolupament del joc simbòlic i de la generació de significat mitjançant l’expressió corporal. El desenvolupament de les capacitats perceptivo-motrius.
El fet de treballar des de l’Àrea d’Educació Física ens apropa al treball pràctic constant en el que l’individu des del primer moment es proposa un treball personal. El desenvolupament personal és una competència central de l’àrea d’Educació Física que s’assoleix amb el treball i cura del propi cos i la motricitat, al mateix temps que es reflexiona sobre el sentit i els efectes de l’activitat física, assumint actituds i valors adequats a la gestió del cos i la conducta motriu. Aquesta es refereix al coneixement d’un mateix i de les pròpies possibilitats i carències, l’adquisició de la consciència i aplicació de la responsabilitat, la perseverança, la creativitat, la capacitat d’escollir, afrontar els problemes, aprendre de les errades i d’assumir riscos. Conèixer el propi cos implica saber gaudir del moviment i dels resultats que genera l’individu amb la pràctica motriu. També vol dir escollir amb criteri propi i també tenir habilitats socials per relacionar-se, cooperar i treballar en equip. L’existència de normes de comportament i conducta implica una necessària valoració personal i de grup de com s’assoleixen els objectius.
28
5
COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA
INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL
6 COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I
INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC
Aquesta competència ens permetrà desenvolupar les habilitats de: recerca, obtenció, processament, comunicació i transformació de la informació en coneixement. Utilitzar el mitjà digital per tal de treballar continguts específics d'aquesta àrea i també per adquirir-ne d’autonomia.
L’àrea d'EF contribueix al desenvolupament d’aquesta competència mitjançant la interacció del propi cos i l’espai determinat, el coneixement, la pràctica i la valoració de l’activitat física per preservar i millorar la salut.
Els continguts de l’àrea pretenen donar resposta a necessitats que portin cap al benestar personal i promoguin una vida més saludable i de més qualitat
7 COMPETÈNCIA D’APRENDRE A
APRENDRE 8 COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA
Aquesta competència destaca l’adquisició de la consciència individual i col·lectiva de les pròpies capacitats (intel·lectuals, emocionals, socials, físiques, socials, afectives, psicològiques, ètiques i morals.) dimensions i possibilitats d’aprenentatge. Disposar d’un sentiment de competència personal que implica la generació i el desenvolupament de les actituds, la motivació, la confiança en un mateix i el gust d’aprendre. Aprendre a aprendre s’ha de desenvolupar des del vessant individual i des del vessant col·lectiu: aprenent dels altres i amb els altres. Aprendre cada cop de manera més eficaç, eficient i autònoma: aprendre per un mateix i convertir-se en un bon aprenent tot ajustant les capacitats d’autorregulació. En el camp metodològic parlaríem d’ensenyament recíproc, aprenentatge col·laboratiu en equips i pràctica reflexiva.
Aquesta àrea també desenvolupa la competència social centrada en les relacions interpersonals per mitjà de l’adquisició de valors com el respecte, l’acceptació o la cooperació que seran transferides a l’activitat quotidiana.
En el nostre cas haurem de desenvolupar les habilitats psicològiques i socials, els valors (ètica), els hàbits (de pensament, afectius i de comportament), els raonaments (morals, analítics, sistèmics) i els coneixements.
La necessitat de conviure durant un període determinat de temps amb uns companys i un mestre guiats per un objectiu comú.
Les possibilitats expressives del cos i de l’activitat motriu potenciaran la creativitat i l’ús dels llenguatges corporals per a transmetre sentiments i emocions que humanitzen el contacte personal.
Treballar les habilitats socials que permetin resoldre de forma constructiva problemes motrius i conflictes de valors i d’interessos. I també per prendre decisions amb autonomia.
Treballar la capacitat d’empatia, de responsabilitat, d’asertivitat i de prendre decisions, valorar les diferències i reconèixer la igualtat de drets entre els diferents col·lectius, practicar el diàleg i la negociació per resoldre conflictes.
Mostrar sentiments de tipus pro-social: solidaritat amb els companys, altruisme, el respecte i conductes d’ajuda.
29
OBJECTIUS D’APRENENTATGE
1. Ser capaç de treballar amb eficàcia i cooperació amb qualsevol company/a o grup de la classe. 2. Sincronitzar els moviments i les accions individuals o grupals amb la música. 3. Ser curós en la realització de les diverses posicions corporals i moviments per tal de fer una actuació estètica tot preservant la salut individual i dels companys. 4. Treballar, practicar i esforçar-se per aconseguir transmetre i comunicar amb el cos sentiments, idees i sensacions utilitzant els recursos expressius del propi cos. 5. Fer aportacions al treball del grup i acceptar les crítiques o alternatives dels companys/es. 6. Millorar en la pràctica i en l’execució de les figures. 7. Desenvolupar la creativitat i la capacitat d’improvització.
CONTINGUTS PER ÀREES
ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA ÀREA D’EDUCACIÓ
ARTÍSTICA ÀREA DE LLENGUA CATALANA
I LITERATURA
EL COS: IMATGE I PERCEPCIÓ VISUAL I PLÀSTICA DIMENS IÓ COMUNICATIVA
Explorar i percebre 1. Utilització dels mitjans de comunicació i
d’Internet per obtenir informació sobre qüestions relacionades amb l’art i els contextos de producció i exposició artística.
2. Interès per identificar la motivació en la
creació d’objectes i imatges, les diferents visions de l’art i la relació dels objectes i les imatges amb els contextos de producció artística.
3. Composició de les formes en l’espai i en
el temps. 4. Exploració sensorial dels diferents
elements del llenguatge visual.
MÚSICA I DANSA
Conceptes:
1. L’esquema corporal global i segmentari 2. La percepció del cos en moviment i en
repòs. 3. Les possibilitats perceptives i motrius del
cos. 4. Temes educables: Les percepcions
corporals, la interiorització, l’espontaneïtat, la creativitat.
5. Nocions relacionades amb les relacions espacials i temporals: sentit, direcció, simetries, plans i eixos, nocions topològiques bàsiques.
6. Nocions temporal bàsiques: ritme, durada, seqüència...
Procediments:
1. Estructuració de l’esquema corporal 2. Interiorització d’elements de postura
corporal. 3. Control del cos amb precisió. 4. Experimentació i millora de les capacitats
perceptiu-motrius. 5. Millorar el control dinàmic del cos. 6. Percepció i estructuració espacial i
temporal. 7. Percepció de l’espai de del temps de forma
coordinada. Actituds:
1. Valoració de la realitat corporal. 2. Actitud de seguretat i confiança en si
mateix i en els altres.
Explorar i percebre 1. Recerca de les possibilitats corporals
comunicatives per a una millor relació entre les persones.
2. Valoració de l’ús de la música en els
mitjans de comunicació i en produccions audiovisuals.
3. Reconeixement de la relació de les
expressions musicals amb les idees i les emocions.
4. Interès i recerca d’informacions sobre
compositors i intèrprets. 5. Exploració, percepció i vivència de les
pròpies sensacions. 6. Deshinibició i espontaneïtat de gestos i
moviments.
Parlar i conversar 1. Necessitats i situacions de comunicació oral
en el mitjà habitual de l’alumnat. 2. Formes bàsiques adequades a les diferents
situacions i intencions comunicatives 3. Comprensió de textos orals (instruccions)
atenent a les diferents intencions i a les característiques de la situació de comunicació.
4. Sistemes i elements de comunicació no
verbal: la imatge, el so, el gest i el moviment corporal.
5. Producció de textos orals, amb preparació
prèvia, i adaptant entonació, el to de veu o el gest a la situació comunicativa.
6. Comunicació com a element molt interessant
i necessari quan es dissenya la seqüència de l'escena.
Escoltar i comprendre 1. Comprensió de tot tipus de missatges orals,
normativa i reflexions. 2. Reelaboració i explicació de manera sintètica
d’informacions que han mirat a través d’algun mitjà audiovisual.
Llegir i comprendre 1. Utilització d’Internet per buscar informació a
través de buscadors habituals. Escriure 1. Expressió d’idees de forma sintètica a través
d’una redacció personal escrita.
30
HABILITATS MOTRIUS I QUALITATS FÍSIQUES
BÀSIQUES VISUAL I PLÀSTICA
Conceptes:
1. Esquemes motrius bàsics i específics. 2. Les capacitats bàsiques com a
condicionants de l’acció motriu. 3. Noves formes i possibilitats de
moviments. 4. La competència motriu: habilitat i
destresa. 5. La sincronització de moviments (canons).
Procediments:
1. Millora de les accions motrius mitjançant el treball i l’ajustament a l’aprenentatge.
2. Control i domini motor i corporal (reflexió i raonament motriu).
3. Experimentació, adaptació i pràctica de diferents varietats motrius (equilibris, força, flexibilitat, agilitat...).
4. Desenvolupar el treball del ritme i de sincronies.
Actituds:
1. Valoració del treball motriu realitzat. 2. Autonomia i confiança en les pròpies
capacitats. 3. Interès per augmentar i millorar la
competència motriu.
Interpretar i crear 1. Construcció i caracterització de
personatges, vestuari, maquetes i decorats.
2. Elaboració de produccions artístiques
com a resultat de la percepció sensorial, la imaginació, les experiències, la realitat, les idees i les emocions.
3. Interès per conèixer i valorar el fet
artístic propi i dels altres. 4. Acceptació del propi cos a partir de les
sensacions i improvitzacions que es perceben i que som capaços de transmetre als altres.
31
ACTIVITAT FÍSICA I SALUT MÚSICA I DANSA
Conceptes:
1. La cura del cos: rutines, normes i
activitats. 2. Efectes de l’activitat física en el procés de
desenvolupament, en la salut i en la millora de les capacitats físiques.
3. Mesures de seguretat i de prevenció d’accidents en la pràctica de les acrobàcies i en l’ús dels materials i espais.
Procediments:
1. Tècniques de treball necessàries per a
iniciar l’activitat corporal: escalfament i relaxació.
2. Adopció d’hàbits d’higiene corporal i postural.
3. Adequació de les possibilitats a l’activitat: economia i equilibri en la dosificació de l’esforç.
Actituds:
1. Concentració i atenció en l’execució. 2. Interès en la cura del propi cos i dels
altres. 3. Autonomia en l’acció motriu. 4. Respecte pels propis límits i limitació de
les accions de risc per a la salut personal i aliena.
5. Responsabilitat vers el propi cos i vers l’activitat física.
Interpretar i crear 1. Identificació i aplicació de les
possibilitats de comunicació que poden suggerir la utilització del cos, de sons, de músiques, d’instruments per comunicar de forma sonora i corporal coneixements, pensaments, emocions i experiències.
2. Experiències de sincronitzacions de música i moviment.
3. Assumir responsabilitats i afavorir la
dinàmica del treball cooperatiu, establint moments de revisió, respectant les aportacions dels/ de les altres i resolent les discrepàncies amb arguments.
4. Adquisició de constància i progressiva
exigència en la realització de produccions artístiques.
5. El moviment expressiu: expressió
corporal i dansa. 6. Improvització sobre l’espai, el temps i
els estats anímics. 7. Creació de personatges i situacions
dramàtiques a partir de diferents fonts documentals: contes, imatges, objectes, sons... i utilitzant diversos recursos i mitjans (titelles, ombres xineses, llum negre).
8. Coordinació de la pròpia interpretació
amb la dels altres membres del grup o de la classe: sentit d’equip i de conjunt.
9. Disposició per provar diferents ritmes,
moviments i actituds corporals, valorant les pròpies habilitats i possibilitats de l’individu.
10. Observació i anàlisi d’accions corporals:
gestos, postures, moviments...
32
EXPRESSIÓ CORPORAL
Conceptes:
1. El cos com a instrument d’expressió i comunicació: la imatge corporal, els segments corporals.
2. Recursos i instruments expressius del cos: el gest, la postura i el moviment.
3. Manifestacions expressives associades al moviment: la mirada, l’expressivitat, mímica, dansa, dramatització.
4. El ritme: estructures rítmiques: “el tempo” 5. Les qualitats del moviment i els seus
components: pesat, lleuger, rígid, fort, suau, àgil, lent, ràpid.
6. Relació entre els llenguatges expressius corporals i altres llenguatges.
Procediments:
1. Exploració i experimentació de les possibilitats i recursos expressius del propi cos.
2. Utilització personal del gest i del moviment per a l’expressió, la representació i la comunicació.
3. Reproducció de seqüències rítmiques amb adequació del moviment.
4. Pràctica de seqüències escèniques predefinides i inventades.
5. Exploració i integració de les qualitats del moviment en l’execució motriu fent esment a estats d’ànim, aspectes simbòlics i codificació del moviment.
Actituds:
1. Valoració dels usos expressius i comunicatius de cos.
2. Valoració del moviment dels companys/es des del punt de vista dels recursos expressius.
3. Interès per millorar la qualitat del propi moviment i del moviment construït en grup.
4. Participació en situacions i escenaris que precisin d’elements comunicatius mitjançant els recursos expressius del cos.
EL JOC
Conceptes:
1. Tipus d’activitats esportives. 2. Les normes de les acrobàcies. 3. Les acrobàcies com a manifestació social i
cultural. 4. Jocs expressius d’escalfament.
Procediments:
1. Utilització d’estratègies bàsiques en situacions motrius: Activitats de cooperació.
2. Practica de jocs expressius i de comunicació.
Actituds:
1. Participació activa i reflexiva en les activitats de joc proposades.
2. Sensibilitat davant dels diferents estils i nivells d’habilitat dels companys.
3. Actitud de respecte davant de les produccions dels altres.
4. Acceptar el rol que es desenvolupa en un grup amb visió de conjunt.
33
CONCRECIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ PER ÀREES
ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA ÀREA D’EDUCACIÓ
ARTÍSTICA ÀREA DE LLENGUA
CATALANA I LITERATURA 1. Realització correcte de les figures
bàsiques d’acrobàcies. 2. Realització correcte de 10 figures de dues
persones. 3. Realització correcte de 5 figures de quatre
persones amb ajudant. 4. Realització correcte de 2 figures de 10
persones o més.
5. Seguiment correcte i acurat dels moviments a l’escenari seguint el guió preestablert.
6. Seguiment del ritme de la
música i participació expressiva en l’actuació.
7. Lectura acurada d’una història (narració, conte...) evocadora i guia de l’espectacle d’acrobàcies.
CRITERIS D’AVALUACIÓ SEGONS EL CURRÍCULUM
2. Opinar de forma crítica en relació a situacions sorgides en la pràctica de l’activitat física. 5. Construir composicions col·lectives en interacció amb els companys/es utilitzant els recursos expressius del cos i partint d’estímuls musicals, plàstics o verbals. 6. Utilitzar els recursos expressius el cos per comunicar idees i sentiments i representar personatges o històries reals o imaginàries. 7. Identificar com a valors fonamentals de l’activitat física, l’esforç personal i les relacions que s’estableixen amb el grup i actuar d’acord amb ells.
4. Comunicar de forma visual, sonora i corporal coneixement, emocions i experiències, tot aplicant i combinant les possibilitats de comunicació que suggereixen el cos, els sons, les músiques, les imatges, els objectes, les figures geomètriques, els mitjans audiovisuals. 7. Mostrar respecte, responsabilitat i valoració crítica en el treball cooperatiu i argumentar i resoldre les discrepàncies a l’hora de participar en projectes artístics col·lectius.
1. Valorar la participació activa en les converses de classes i l’ús d’un llenguatge comprensible. Així mateix, ha de saber escoltar els altres i respectar els torns de paraula. 4. Aplicar estratègies per comprendre el sentit global i informació específica de textos escrits de tipologia diversa i en diferents formats. 7-saber sintetitzar informacions provinents de diferents mitjans i suports.
34
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ PER ÀREES
ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA ÀREA D’EDUCACIÓ
ARTÍSTICA ÀREA DE LLENGUA I
LITERATURA
Avaluació inicial Avaluació inicial Avaluació inicial Treballarem amb un circuït on integrarem diversos recursos: tombarelles, equilibris, rodes i girs diversos. Els preguntarem als alumnes sobre els seus coneixements previs respecte a les activitats acrobàtiques.
No s’avaluarà No s’avaluarà
Avaluació formativa Avaluació formativa Avaluació formativa
Avaluarem mitjançant un registre les activitats realitzades a les sessions de treball, del interès dels alumnes i de l’esforç realitzat la millora personal. Anirem avaluant el treball dels alumnes amb tres propostes: avaluació de figures de dos (grups de tres), avaluació de figures de 4 persones (agrupats en grups de 5) i avaluació d’una figura sencera del grup-classe.
Els alumnes hauran de dissenyar els seus vestuaris i disfresses. També realitzarem els decorats i aquells elements que siguin necessaris per a l’espectacle.
Els alumnes faran una redacció de la seva experiència en l’espectacle d’acrobàcies del Flic-Flac Circ.
Avaluació sumativa Avaluació sumativa Avaluació sumativa
Al final de la unitat, i a través d’una activitat de creació d’una figura entre tots els membres del grup-classe avaluarem el treball individual i de grup mitjançant un diàleg amb el grup. Respecte a l’actuació en el Flic Flac Circ, s’avaluarà el treball fet a l’escenari, l’actitud mostrada i l’esforç realitzat. Valorarem el treball realitzat durant els assajos i l’originalitat de la creació respecte a la resta de grups participants.
Al final de la unitat didàctica es tindrà en compte la participació dels infants i la seva actitud. El grup que realitzarà l’espectacle d’acrobàcies del Flic-Flac Circ s’haurà d’avaluar de l’espectacle i actitud al respecte.
No s’avaluarà
Autoavaluació Autoavaluació Autoavaluació
En aquesta unitat didàctica és molt important l’autoavaluació. Mitjançant una redacció cada alumne/a explicarà Què he après amb l’espectacle de les acrobàcies: Flic Flac Circ?
Els alumnes avaluaran la seva actitud i el seu treball mitjançant una redacció o parlant entre ells i amb el professor
No s’avaluarà
ITEMS D’AVALUACIÓ NECESSÀRIS PER AVALUAR LA UNITAT DIDÀCTICA CODI
1. Acrobàcies i activitat de circ (2n trimestre) EF/AAC
Comentaris d’avaluació del curs
2.1 Té una gran espontaneïtat i una bona expressió corporal. 110
3. Ha d’aconseguir més espontaneïtat i expressió corporal. 150
4. No és espontani i li cal una millor expressió corporal. 190
5. Mostra expressivitat i espontaneïtat en els seus moviment. 467
6. Té dificultat per mostrar expressivitat i espontaneïtat en els seus moviments. 472
En vermell s’especifiquen aquells ítems que s’incorporen a l’informe trimestral d’avaluació.
35
UNITATS DIDÀCTIQUES / TEMES RECURS TEMPS RECURS ESPAI RECURS MATERIAL
Organització Alumnat
UNITAT DIDÀCTICA 1
Elements gimnàstics bàsics i fonaments de l’acrobàcia
3/4 sessions Pista
pol·liesportiva o gimnàs
Matalassos Aparell de
música Músiques diverses
Altaveus i connexions
Treball individual
Agrupaments
diversos (parelles,
grups de tres) En aquesta Unitat Didàctica introductòria treballarem fonamentalment els fonaments de l’acrobàcia i aquells elements gimnàstics bàsics necessaris per desenvolupar la coordinació i avançar així en el domini general del cos. Els diversos continguts que treballarem són: la coordinació general i específica, la percepció espai-temps, l’agilitat, els diferents tipus d’equilibri (dinàmic i estàtic), la força, la flexibilitat i el control postural. Cal donar als alumnes unes consignes molt clares i molt ben detallades (normativa de treball) respecte als elements fonamentals de l’acrobàcia. Aquest element és important per poder donar autonomia als petits grups que es van configurant a mesura que s’avança en el treball acrobàtic. Així podem passar d’una metodologia més directiva a una més independent i autònoma. Serà important el treball recordatori dels elements gimnàstics bàsics: tombarelles de diversos tipus, equilibris, croquetes, rodes, verticals, el pi, posicions invertides (el pont) que s’hauran treballat en el curs o en cicles anteriors. En aquest cas i per atendre a la diversitat podem treballar combinació d’elements gimnàstics de girs diversos. Es treballa molt l’atenció i el respecte pel treball dels altres. Es treballarà molt l’atenció i el respecte pel treball dels altres. En el cas de la tombarella enrere seguirem la següent seqüència: 1. Posició inicial amb el cos alçat i els peus separats a l’alçada de les espatlles, Els braços el posició alçada paral·lels al cap per fer la recepció amb el terra. Deixarem caure el pes del cos de forma suau enrere tot recolzant els glutis sobre el matalàs. 2. Corbarem l’esquena fent una pilota de manera que rodem cap enrere sense interrupció, recolzant els palmells de les mans i fent força amb els braços. 3. Les cames (millor creuades no passen just pel centre es desvien lleugerament cap a un costat del cap i han de passar per sobre del cap juntes i flexionades. S’ha de mantenir sempre la força de braços. Cal tenir en compte el coll, Per aquesta raó utilitzarem la tècnica de desviar lleugerament el coll cap a un costat per evitar les hiperextensions. En el cas de la roda lateral cal tenir en compte el desplaçament del cos rotant cap endavant i situant les mans i el cos de forma lateral. Recolzar la cama al terra i donar impuls amb el maluc, abaixar el tronc i posar les mans a terra formant una línia recta. Les cames passen rectes per sobre del cos i es fa la recepció amb les cames de forma lateral alhora que aixequem el tronc.
UNITAT DIDÀCTICA II
Estructures bàsiques de les acrobàcies. Composicions
acrobàtiques simples petites i mitjanes
3/4 sessions Pista
pol·liesportiva o gimnàs
Matalassos Aparell de
música Músiques diverses
Altaveus i connexions
Treball per parelles
Agrupaments
diversos (grups de
tres, quatre o cinc)
En aquesta Unitat didàctica treballarem les estructures bàsiques de les acrobàcies: a quatre potes, cullera, potenciant la pressa de consciència d’una bona postura i treballant els conceptes de seguretat i de manipulació i preparació dels companys/es a l’hora de treballar. Diferenciarem les tipologies de persones: portor i àgil per començar a especialitzar el treball i observar quines tasques pot fer cada membre del grup. Hi haurà un grup d’alumnes més interdisciplinar que es podrà adaptar a diferents situacions depenent de les figures i dels grups. Es treballarà molt l’atenció i el respecte pel treball dels altres. Començarem a incorporar elements musicals per familiaritzar-nos amb els trets diferenciadors de la música acrobàtica. Definirem molt així les capacitats i les característiques motrius de cada nen/a i es farà una avaluació inicial de les potencialitats de cada alumne respecte a l’acrobàcia, a la tècnica i al seguiment de ritmes i coreografies.
36
UNITAT DIDÀCTICA III
Composicions acrobàtiques cooperatives de grup gran
3/4 sessions Pista
pol·liesportiva o gimnàs
Matalassos Aparell de
música Músiques diverses
Altaveus i connexions
Treball per grups
Agrupaments
diversos (grups de
tres, quatre o cinc)
L’estructura de les sessions que configuren aquesta Unitat Didàctica s’iniciarà en les estructures cooperatives de grups a partir de 5 alumnes. L’objectiu principal és assolir dues figures conjuntes de tot el grup de forma autònoma i sense la participació del mestre que observarà conductes i formes de treball. Els alumnes disposen d’un dossier de treball amb totes les figures adaptades a l’edat. Cal esmentar que totes les figures de gran grup són un sumatori de figures més petites i per tant aquestes darreres són la base estructural de les grans. A mesura que els grups fan les figures farem fotos i les compararem amb el model del dossier de treball. Si tenim un espai adient les podem penjar (a classe és un bon recurs). Aspectes importants a tenir en compte en el treball:
1. Col·locació de les mans i dels braços a les parts dures de l'esquema (omòplats, malucs, genolls, espatlles) 2. Braços estirats treballant la tècnica del bloqueig de colzes. 3. Les mans ben obertes amb dits separats i mirant endavant. 4. Els portors que estan a quatre potes han de col·locar correctament l'esquena. El nen o nena que puja ha de
comprovar que l’esquena està ben col·locada. Ha d'estar recta i no arquejada. L'obertura de les mans ha de ser la mateixa que la de les espatlles, genolls igual de separats que les mans. S’ha de fer la tècnica de la contracció abdominal/cullera.
5. La col·locació dels peus a l'esquena d'un portor ha de fer-se sempre sobre maluc i de manera suau o sobre les espatlles amb molta cura i mantenint l’equilibri.
6. Si tenim nivell suficient i amb mesures de seguretat poden construir pilars: col·locant els peus a l'espatlla, flexionant les cames i genolls pressionant cap a l’interior. El cos una mica inclinat cap endavant i la mirada fixa a un punt.
7. Si es tenen en compte aquests aspectes de seguretat és possible pujar estructures de diversos pisos i de dificultats diverses.
8. Tot i això en el moment que una persona no pot aguantar més un pes ha d'avisar als companys per desmuntar la figura lentament i no apartar-se o sortir de la figura, posar-se a cridar o moure’s de forma aleatòria. Això pot provocar una caiguda.
37
UNITAT DIDÀCTICA IV
Disseny, planificació, organització i preparació de l’espectacle Flic-Flac Circ
10/12 sessions, lgunes fora de
l’horari habitual
Pista pol·liesportiva
o gimnàs
Matalassos Aparell de
música Músiques diverses
Altaveus i connexions
Treball per grups
Agrupaments
diversos (grups de
tres, quatre o cinc)
En aquesta Unitat Didàctica s’inicia el treball específic de l’escena que ens toca representar i que s’ha decidit en la jornada de formació del mes de gener. Es van treballant els elements principals de forma separada, sempre en situació real. Les tres subescenes en les quals es divideix tota l’escena s’ha d’anar muntant de forma específica. El treball es centra en diversos aspectes:
1. Entrada a l’escenari: Com entrarem a l’escenari? Entrem directament i actuem? Ens situem i comença
l’espectacle?... Cal decidir aquests elements. 2. 1a Subescena: buscar les figures, els grups, les formacions i els moviments escènics de tots els alumnes que
participen en l’execució. Estructurar la transició entre la 1a subescena i la 2a subescena. Adequar els moviments escènics a la música predefinida.
3. 2a Subescena: buscar les figures, els grups, les formacions i els moviments escènics de tots els alumnes que participen en l’execució. Estructurar la transició entre la 2a subescena i la 3a subescena. Adequar els moviments escènics a la música predefinida.
4. 3a Subescena: buscar les figures, els grups, les formacions i els moviments escènics de tots els alumnes que participen en l’execució. Estructurar la transició entre la 3a subescena i el final de l’escena. Adequar els moviments escènics a la música predefinida.
5. Salutació final i sortida de l’escenari: Planificar el final amb una salutació del conjunt i preparar la sortida de l’escenari segons les normes establertes.
A mesura que avança la preparació de l’espectacle s’aniran fent fotografies de les figures per veure la seva estètica i intentar millorar-les. Les fotografies es poden penjar en algun lloc visible per poder-les visualitzar i avaluar. També podem fer alguna filmació dels assajos que es realitzen. En dues ocasions diferents vindrà el Marcel i la Tere per assessorar el treball que s’està realitzant. Seguirem les seves indicacions i els nens i nenes coneixeran les seves aportacions respecte a l’escena que estem treballant. L’espectacle es realitza a finals de maig i en col·laboració amb altres escoles. També es treballarà la sincronització de moviments (canons). El treball del ritme i de sincronies és un element molt interessants quan es dissenya la seqüència de l'escena.
38
METODOLOGIA
L’Educació Física ens permet treballar amb diferents metodologies específiques per a cada situació. En un primer moment treballarem amb la metodologia més directiva: el comandament directe per tal d’explicar les normes, els fonaments i les habilitats essencials del treball acrobàtic. També farem servir aquesta metodologia en el moment de muntar l’espectacle final. En altres moments de la Unitat Didàctica treballarem amb una metodologia de resolució de problemes, situant a l’alumne en un escenari on mitjançant la col·laboració i el treball en equip ha de resoldre una situació que requereix de la seva participació i capacitats. Una altra metodologia que utilitzarem serà el treball recíproc on els alumnes s’ajudaran de forma mútua per millorar determinats aspectes de la pràctica proposada. Això serà possible tant en el treball per parelles com en el treball en grups petits. Els alumnes que dominen determinades activitats han d’ajudar els seus companys/es en la millora del conjunt de les activitats. La darrera metodologia a utilitzar serà el descobriment guiat on el professor ajudarà als alumnes mitjançant preguntes i propostes d’acció reflexiva que permetran realitzar experiments i pràctiques d’assaig-error. El/la mestre/a serà l’encarregat de guiar els alumnes en els seus aprenentatges.
EIXOS TRANSVERSALS DEL CURRÍCULUM
1 L’educació moral i cívica
Aquest eix transversal es treballa mitjançant el desenvolupament d’activitats de petits grups on s’han de decidir les figures que es fan, les persones que hi participen, la funció i el rol de cada individu. Es treballa el diàleg i la col·laboració, el treball cooperatiu i la reflexió sobre la pràctica: investigació-acció.
2 L’educació per la pau
En el grup s’ha de generar un ambient de pau i amistat, eliminant les possibles tensions i potenciant la tranquil·litat en el treball diari. S’ha de treballar en un ambient de relaxació i a ser possible de silenci i concentració.
3 La igualtat d’oportunitats entre sexes
Treballarem a partir de la màxima que tothom és igual. En aquesta Unitat Didàctica sorgeixen moltes diferències: no tant sols a nivell de gènere sinó a nivell corporal: forts, àgils, destres... Cal treballar per assumir els diferents rols que ens toca a cada persona. Això ens ajuda a descobrir com som i quines són les nostres possibilitats. Les activitats d’expressió corporal així com les activitats físiques que impliquen el moviment i el cos són un bon mitjà per treballar els aspectes relacionats amb el gènere.
4 L’educació ambiental
El treball d’aquest eix és complex, però en algun espectacle realitzat anteriorment s’han treballat conceptes relacionats amb el medi ambient i la cultura ecològica de sostenibilitat del planeta. En la realització dels vestuaris i decorats s’intenta treballar sempre amb materials reciclats i reutilitzats. Els alumnes tenen la possibilitat de d’entendre i comprendre la relació del subjecte amb l’entorn. L’objectiu final de l’Educació Ambiental és la defensa, protecció, conservació i millora de medi ambient i per tant de la qualitat de vida.
5 L’educació sexual
L’educació de la sexualitat està present de forma indirecta en la relació i el contacte directa que es produeix en les acrobàcies. Per aquesta raó s’ha de saber agafar a l’altra persona, entendre que hi ha espais personals que cal respectar.
39
6 L’educació per a la salut
És un aspecte molt important, ja que es tracta d’una activitat on s’ha de vetllar molt per la seguretat, la prevenció i la disposició de tots els mitjans materials i personals relacionats amb la salut personal i dels altres. Les manipulacions, les figures i els equilibris s’han de fomentar en la confiança, en l’assegurament de la salut i en la prevenció de lesions. Un treball centrat en l’educació per a la salut ha de tenir en comte: el desenvolupament i el creixement equilibrat, el desenvolupament i manteniment del funcionament dels sistemes corporals, la reducció del risc de determinades enfermetats, la millora de les possibles deficiències i el control de les mateixes, contribuir a la millora dels estats anímics i psicològics facilitant la socialització i el contacte amb els altres.
7 L’educació del consumidor
Respecte al tema del consum, l’abordarem des de la necessitat de conèixer noves pràctiques esportives i físiques que ens permeten augmentar el nostre ventall de possibilitats motrius per tal de no quedar-se limitat. Afavorir les noves pràctiques permet disposar de més informació i possibilita la pressa de decisions i la millora del nostre bagatge cultural. Valorem la possibilitat de que els infants captin la prioritat de ser i no tant de tenir. De la mateixa manera distingir allò que és necessari del que és superflu. També ajudarem a que els infants aprenguin a cuidar, valorar i reconèixer la utilitat de les coses que tenen.
8 L’educació vial
L’educació vial es fonamenta en el compliment de normes i pautes de conducta per tal de viure i conviure en harmonia. Les acrobàcies ens permeten el treball de les normes i regles d’una forma molt didàctica que afavoreix el desenvolupament de l’educació vial de l’individu. Aprendre a utilitzar les instal·lacions esportives i culturals que ens ofereix la nostra ciutat i el nostre entorn. Prendre consciència dels possibles perills que es poden presentar en la vida quotidiana. Descobrir i valorar les diferents alternatives que ens ofereixen les pràctiques d’oci i temps de lleure.
40
SEGONA PROPOSTA
Unitat Didàctica: “El contacte amb els altres a través dels esports de contacte” Cicle Superior - Nivell: 6è de Primària Sessions: 7 sessions d’un hora Temporalització: 3r trimestre
JUSTIFICACIÓ/INTRODUCCIÓ
Les propostes d’ aquest treball es basen en l’educació amb valors, ja que a través del rugbi i el futbol americà, uns esports que a controvèrsia del que podem observar a simple vista, ens marquen uns valors que no estan tant destacats en altres esports.
L’ensenyament dels valors només es pot fer des d’un punt de vista vivencial, per això les propostes mai poden ser normes, sinó eines que uns dies aplicarem però que més tard potser ja no ens caldran perquè les haurem integrat.
El treball d’educació amb valors s’inicia durant el tercer trimestre perquè creiem que els nens ja estan més adaptats a la dinàmica de treball de l’assignatura i al funcionament de l’escola, i així ens serà més fàcil per tots.
Dividirem aquesta Unitat Didàctica en dues parts diverses: 1. Treball de valors a través del Rugbi 2. Treball de valors a través del Futbol Americà 3. Comparació dels dos esports i dels valors que ens transmeten. En el primer treball de valors, els alumnes coneixeran el Rugbi i les normes que ajuden i fomenten el respecte cap a un mateix i envers els companys i rivals. Desenvoluparan habilitats tècniques de l’esport i podran vivenciar algunes situacions de contacte que posteriorment fomentaran el respecte als companys. En la segona part, treballarem per tenir unes nocions bàsiques sobre el Futbol Americà a través dels valors que ens transmet aquest esport de contacte. I per últim, en el tercer apartat veurem les diferències i semblances que tenen aquests dos esports, els valors que ens transmeten i els aspectes positius que podem aprendre’n.. Es important destacar que en el joc del rugbi podem veure la progressió a l’orientació espacio-temporal que com es col·loquen els alumnes en l’espai per poder rebre el passe darrera, avançar i després passar endarrera al company. En relació a les connexions existents amb altres àrees, aquesta Unitat Didàctica té en compte la relació amb l’àrea d’Educació Artística en les dues vessants de la mateixa: l’expressió plàstica a l’hora de confeccionar els vestuaris i decorats específics per a l’activitat de “la Haka” i l’expressió musical a l’hora d’interpretar una coreografia amb un lema motivacional. També podem trobar una relació amb l’àrea d’Educació per la ciutadania, ja que volem transmetre uns valors que els alumnes utilitzaran al llarg de la seva vida.
41
ÀREES IMPLICADES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
COMPETÈNCIES PRÒPIES DE LES ÀREES
APORTACIONS DE L’AREA A LES COMPETÈNCIES
- Educació física (60 %) - Educació artística (10 %) - Llengua catalana (10 %) - Educació per la ciutadania (20%)
1. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. 3. Competència artística i cultural. 4. Competència d’autonomia i iniciativa personal. 8. Competència social i ciutadana.
2. Competència matemàtica 5. Tractament de la informació i competència digital. 7. Competència d’aprendre a aprendre. 6. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. .
1 COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL 2 COMPETÈNCIA MATEMÀTICA
Aquesta competència s’assoleix amb l’element comunicatiu oral, ja que cal parlar i escoltar molt en el grup a l’hora de prendre decisions i de seguir les explicacions del mestre. S’intenta fomentar i potenciar els intercanvis comunicatius, així millorarem la competència relativa a l’expressió, comunicació i comprensió dels missatges orals. D’altra banda, el cos també és una font d’expressió i observarem a través de l’experimentació del cos i el moviment com poden ser instruments d’expressió i comunicació. Es poden representar, expressar i comunicar sentiments, emocions i vivències individuals i compartir-les amb els altres companys per mitjà del cos, el gest i el moviment .
La competència matemàtica ens permetrà treballar conceptes relacionats amb divisió del grup gran en diversos subgrups variables, apreciació, estimació i càlcul de distàncies, percepció i càlcul del temps amb activitats de coordinació i d’habilitat, ja sigui amb algun tipus de mòbil o sense.
3 COMPETÈNCIA ARTÍSTICA I CULTURAL
4 COMPETÈNCIA D’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL
Inclou la capacitat de crear produccions artístiques pròpies i expressar uns contiguts a través de l’acció i el moviment corporal.
Implica tenir iniciativa, imaginació i creativitat per expressar-se i col·laborar amb els altres per aconseguir el resultat final. Contrinueix també, al desenvolupament de les capacitats perceptivo-motrius.
El fet de treballar des de l’Àrea d’Educació Física ens apropa al treball pràctic constant en el que l’individu des del primer moment es proposa un treball personal. El desenvolupament personal és una competència central de l’àrea d’Educació Física que s’assoleix amb la motricitat i la consciència corporal. Al mateix temps busquem que els alumnes assumeixin una valors i unes actituds que puguin millorar la seva conducta. Aquesta competència ens apropa al coneixement d’un mateix i de les pròpies possibilitats i carències, l’adquisició del control emocional, de la responsabilitat, la creativitat, de portar endavant les accions i d’aprendre de les errades. També considerem que és important tenir habilitats socials per relacionar-se, cooperar i treballar tant de manera individual com col·lectivament. L’existència de normes de comportament i conducta implica una necessària valoració personal i de grup de com s’assoleixen els objectius.
Podrem valorar i veure aquells alumnes autònoms que es saben organitzar per si sols, que prenen iniciatives i que poden resoldre les activitats proposades sense masses dificultats.
42
5 COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA
DIGITAL
6 COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC
Aquesta competència ens permetrà desenvolupar les habilitats de recerca, obtenció d’informació, processament de la informació, comunicació i transformació de la recerca de documents en coneixement. Utilitzar el mitjà digital per tal de treballar continguts específics d'aquesta àrea i per adquirir-ne d’autonomia. Es necessari un domini de llenguatges específics bàsics per cercar informació i reflexionar sobre el que s’ha obtingut.
L’àrea d'EF contribueix al desenvolupament d’aquesta competència mitjançant la interacció del propi cos i un espai determinat, el coneixement, la pràctica i la valoració de l’activitat física per preservar i millorar la salut i la qualitat de vida de la persona. També intentem conscienciar als alumnes de la importància del respecte cap a les persones i cap a l’entorn, ja sigui escola, materials, instal·lacions,etc.
7 COMPETÈNCIA D’APRENDRE A APRENDRE
8 COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA
Aquesta competència destaca l’adquisició de la consciència individual i col·lectiva de les pròpies capacitats (intel·lectuals, emocionals, socials, físiques, socials, afectives, psicològiques, ètiques i morals.) dimensions i possibilitats d’aprenentatge. Disposar d’un sentiment de competència personal que implica la generació i el desenvolupament de les actituds, la motivació, la confiança en un mateix i el gust d’aprendre. Aprendre a aprendre s’ha de desenvolupar des del vessant individual i des del vessant col·lectiu: aprenent dels altres i amb els altres. Aprendre cada cop de manera més eficaç, eficient i autònoma: aprendre per un mateix i convertir-se en un bon aprenent tot ajustant les capacitats d’autorregulació. En el camp metodològic parlaríem d’ensenyament recíproc, aprenentatge col·laboratiu en equips i pràctica reflexiva.
Aquesta àrea desenvolupa la competència social centrada en les relacions interpersonals per mitjà de l’adquisició de valors com el respecte, la solidaritat, l’acceptació o la cooperació que seran transferides a l’activitat quotidiana.
En el nostre cas desenvoluparem habilitats on constribueixin a l’adquisició de valors i hàbits tant de pensament com de comportament i d’execució.
La necessitat de conviure durant un període determinat de temps amb uns companys i un mestre també col·laboren a desenvolupar la competència social.
Treballar les habilitats socials que permetin resoldre de forma constructiva problemes motrius i conflictes de valors i d’interessos.
Treballar la capacitat d’empatia, de responsabilitat, de prendre decisions, valorar les diferències i reconèixer la igualtat de drets entre els diferents col·lectius, practicar el diàleg i la negociació per resoldre conflictes.
Mostrar sentiments de tipus pro-social: solidaritat amb els companys, empatia, el respecte i conductes d’ajuda són a l’hora aspectes que ens permetran millorar la globalitat de la persona.
OBJECTIUS D’APRENENTATGE
1. Ser capaç de treballar amb eficàcia i cooperació amb qualsevol company/a o grup de la classe. 2. Respectar les normes bàsiques dels esports de contacte i les seves modalitats (Rugbi i Futbol Americà) 3. Desenvolupar la creativitat i la capacitat de coordinació amb qualsevol company/a del grup- classe. 4. Experimentar les situacions de contacte pròpies d’aquests esports. 5. Respectar i tenir cura del material i de les instal·lacions. 6. Descobrir les tècniques que ens permetin desenvolupar el joc i les seves habilitats específiques. 7. Orientar-se en l’espai i el temps per poder fer, en el cas del rugbi, córrer endavant i passar endarrera.
43
CONTINGUTS PER ÀREES
ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA ÀREA D’EDUCACIÓ ARTÍSTICA
ÀREA D’EDUCACIÓ PER LA CIUTADANIA
ÀREA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA
EL COS: IMATGE I PERCEPCIÓ
VISUAL I PLÀSTICA IDENTITAT I AUTONOMIA DIMENSIÓ COMUNICATIVA
Explorar i percebre 5. Utilització dels mitjans de
comunicació i d’Internet per obtenir informació sobre qüestions relacionades amb l’art i els contextos de producció i exposició artística.
6. Interès per identificar la
motivació en la creació d’objectes i imatges, les diferents visions de l’art i la relació dels objectes i les imatges amb els contextos de producció artística.
1. Desenvolupament de les
capacitats emocionals i cognitives de presa de decisions, valorant la dignitat, la llibertat i la responsabilitat, així com el desenvolupament de l'autonomia personal..
2. Identificació dels trets
d'identitat i dels interessos personals i dels altres. Expressió de les emocions pròpies i autoregulació de la conducta, desenvolupant l'autoestima.
MÚSICA I DANSA CONVIVÈNCIA I VALORS CÍVICS
Conceptes: 7. La percepció del cos en
moviment i en repòs. 8. Les possibilitats perceptives
i motrius del cos. Procediments: 8. Execució de moviments amb
certa dificultat amb els segments corporals dominants i no dominants.
9. Experimentació i millora de
les capacitats perceptiu-motrius.
10. Adquisició del
desenvolupament de l’equilibri estàtic i dinàmic en situacions complexes.
11. Percepció i estructuració
espacial i temporal., sobretot en el tema de les passades endarrera i endavant segons cada esport.
12. Adequació de la postura a
les necessitats expressives i motrius de forma econòmica i equilibrada.
13. Utilització adequada de la
discriminació selectiva dels estímuls i de l’anticipació perceptiva.
Actituds:
7. Valoració de la realitat corporal.
8. Actitud de seguretat i confiança en si mateix i en els altres.
Explorar i percebre 1. Recerca de les possibilitats
corporals comunicatives per a una millor relació entre les persones.
9. Reconeixement de la relació de
les expressions musicals amb les idees i les emocions.
10. Exploració, percepció i
vivència de les pròpies sensacions.
11. Deshinibició i espontaneïtat de
gestos i moviments.
1. Valoració de les normes de
convivència que han de regular les relacions socials a les famílies i a l'escola, i de la transformació de la seva bona pràctica en hàbits cívics aplicables a d'altres àmbits relacionals.
2. Valoració i aplicació del
diàleg i la mediació com a instruments per resoldre els problemes de convivència i els conflictes d'interessos en les relacions interpersonals. Desenvolupament de la capacitat d'expressió d'opinions i judicis de forma assertiva.
3. Valoració de la participació
com un dret i un deure. Identificació i ús dels mecanismes de participació en el funcionament de l'aula i de l'escola, valorant les estratègies de treball en grup implicades.
4. Pràctica de normes
cíviques i assumpció de rols per mitjà del joc i la simulació
HABILITATS MOTRIUS I QUALITATS FÍSIQUES
BÀSIQUES VISUAL I PLÀSTICA
Conceptes: 5. Esquemes motrius bàsics i
específics. 6. Conceptes de passades
Interpretar i crear 5. Construcció i caracterització de
personatges, vestuari, maquetes i decorats.
Parlar i conversar 7. Necessitats i
situacions de comunicació oral en el mitjà habitual de l’alumnat.
8. Formes bàsiques
adequades a les diferents situacions i intencions comunicatives
9. Comprensió de
textos orals (instruccions) atenent a les diferents intencions i a les característiques de la situació de comunicació.
10. Sistemes i elements
de comunicació no verbal: la imatge, el so, el gest i el moviment corporal.
11. Producció de textos
orals, amb preparació prèvia, i adaptant entonació, el to de veu o el gest a la situació comunicativa.
12. Comunicació com a
element molt interessant i necessari quan es dissenya la seqüència de l'escena.
Escoltar i comprendre 3. Comprensió de tot
tipus de missatges orals, normativa i reflexions.
4. Reelaboració i
explicació de manera sintètica d’informacions que han mirat a través d’algun mitjà audiovisual.
Llegir i comprendre 2. Utilització d’Internet
per buscar informació a través de buscadors habituals.
44
endavant i endarrera segons l’esport.
7. Les capacitats bàsiques com
a condicionants de l’acció motriu.
8. Noves formes i possibilitats
de moviments. 9. La competència motriu:
habilitat i destresa. 10. Concepte de fixar i passar 11. L’avant, l’assaig, tochdown Procediments: 5. Millora de les accions
motrius mitjançant el treball i l’ajustament a l’aprenentatge.
6. Control i domini de les
habilitats motrius bàsiques. En el rugbi passades endarrera i en el futbol americà passades endavant.
7. Percepció espaial i temporal
de les habilitats. 8. Execució d’habilitats
tècniques amb diferents mòvils i amb estímuls perceptius, motors, auditius,etc.
Actituds: 4. Valoració del treball motriu
realitzat. 5. Autonomia i confiança en
les pròpies capacitats. 6. Interès per augmentar i
millorar la competència motriu.
Escriure 1. Expressió d’idees de
forma sintètica a través d’una redacció personal escrita.
45
ACTIVITAT FÍSICA I SALUT
Conceptes:
4. La cura del cos: rutines,
normes i activitats. 5. Efectes de l’activitat física
en el procés de desenvolupament, en la salut i en la millora de les capacitats físiques.
6. Mesures de seguretat i de
prevenció d’accidents en les activitats de contacte com també dels materials i espais.
Procediments:
4. Tècniques de treball
necessàries per a iniciar l’activitat i prevenir possibles lesions: escalfament i relaxació final.
5. Adopció d’hàbits saludables
i d’autonomia en l’higiene personal.
Actituds: 6. Interès en la cura del propi
cos i dels altres. 7. Autonomia en l’acció
motriu. 8. Valoració de la importància
de l’activitat física com a hàbit saludable i per la millora de la salut en el present i el futur.
46
EXPRESSIÓ CORPORAL
Conceptes:
7. Manifestacions expressives
associades al moviment: la mirada, l’expressivitat, mímica, dansa, dramatització.
8. Relació entre els llenguatges
expressius corporals i altres llenguatges.
Procediments: 6. Participació en l’elaboració de balls i
coreografies senzilles. 7. Expressió de sentiments i emocions a
través del cos, el gesti i el moviment. 8. Pràctica de seqüències escèniques
predefinides i inventades. 9. Col·locació del cos tant per les
accions tècniques com per les accions de contacte.
Actituds:
5. Interès per millorar la qualitat del
propi moviment.
6. Participació i respecte en situacions que precisin d’elements comunicatius mitjançant els recursos expressius del cos.
EL JOC
Conceptes: 5. Les normes i provinença dels esports
de contacte treballats. 6. El rugbi i el futbol americà com a
font de valors humans. Procediments: 3. Utilització d’estratègies bàsiques en
situacions motrius: Activitats de cooperació.
4. Practica d’habilitats bàsiques
d’iniciació esportiva en situacions de joc.
5. Resolució de jocs de diferents
modalitats i de dificultat creixent. 6. Promoció de les estratègies bàsiques
de cooperació, oposició i la cooperació/oposició.
7. Compliment del fair-play 8. Participació en els jocs cooperatius.
47
7. Tipus d’activitats esportives on predomina la percepció espaial i l’orientació.
Actituds: 5. Actitud de respecte davant dels
altres. 6. Acceptació del rol que es
desenvolupa en un grup amb visió de conjunt.
7. Acceptació i respecte vers les
normes, regles i persones que participen en el joc.
8. Valoració del joc com a mitjà de
relació i divertiment del temps de lleure.
CONCRECIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ PER ÀREES
ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA ÀREA D’EDUCACIÓ ARTÍSTICA
ÀREA D’EDUCACIÓ PER LA CIUTADANIA
ÀREA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA
7. Realització d’una coreografia
per grups on han de representar i expressar un crit, lema o quelcom relacionat amb els valors que ens transmeten els esports de contacte.
8. Respondre un full amb
preguntes com a avaluació inicial per saber el nivell que tenen els alumnes, què en saben dels continguts que treballarem i així comparar-ho amb el full d’avalaució final.
9. Veure, en el joc, si han entès el
concepte global del joc, en el rugbi avançar i passar i en el futbol americà avanaçar sense tocats.
10. Valorar les mostres de
respecte cap als companys, material, professorat, i cap al joc en sí.
5. Realització d’una coreografia on valorarem la creativitat del grup, la coordinació de moviments i el lema o valor que utilitzen.
6. Veure si els valors que transmeten els esports treballats els hi han arribat bé als alumnes, els han entès i els han aplicat tant en el joc com en la manera d’actuar i els serviran per un futur.
7. Expressió comunicativa correcta i sense faltes d’ortografia d’un lema que estigui relacionat amb els valors. 8. Tant en l’avaluació inicial com en l’avaluació final mirarem les faltes d’ortografia. Que escriguin bé els conceptes treballats i explicats i es sàpiguen expressar d’una manera correcte.
CRITERIS D’AVALUACIÓ SEGONS EL CURRÍCULUM
2. Opinar de forma crítica en relació a situacions sorgides en la pràctica de l’activitat física. 4. Identificar algunes de les relacions que s’estableixen entre la correcta i habitual pràctica d’exercici físic i millora de la salut. 5. Construir composicions col·lectives en interacció amb els companys/es utilitzant els recursos
4. Comunicar de forma visual, sonora i corporal coneixement, emocions i experiències, tot aplicant i combinant les possibilitats de comunicació que suggereixen el cos, els sons, les músiques, les imatges, els objectes, les figures geomètriques, els
1. Mostrar un adequat nivell de coneixement personal, d'autoestima i de gestió emocional en les activitats quotidianes, així com motivació per la millora personal i en la relació amb els altres. Reconèixer, acceptar i respectar les característiques pròpies i les dels companys i companyes
1. Valorar la participació activa en les converses de classes i l’ús d’un llenguatge comprensible. Així mateix, ha de saber escoltar els altres i respectar els torns de paraula. 4. Aplicar estratègies per comprendre el sentit global i informació específica de textos escrits de tipologia diversa i en diferents
48
expressius del cos i partint d’estímuls musicals, plàstics o verbals. 6. Utilitzar els recursos expressius el cos per comunicar idees i sentiments i representar personatges o històries reals o imaginàries. 7. Identificar com a valors fonamentals de l’activitat física, l’esforç personal i les relacions que s’estableixen amb el grup i actuar d’acord amb ells.
mitjans audiovisuals. 7. Mostrar respecte, responsabilitat i valoració crítica en el treball cooperatiu i argumentar i resoldre les discrepàncies a l’hora de participar en projectes artístics col·lectius
i el dret a la pròpia identitat, valorant les diferències. Practicar hàbits de salut i seguretat personal.
2. Argumentar i defensar les pròpies opinions desenvolupant habilitats de comunicació assertiva. Escoltar i respectar les opinions dels altres, actuar amb
autonomia valorant i responsabilitzant-se de les conseqüències de les pròpies accions.
formats. 7. Sintetitzar informacions provinents de diferents mitjans i suports.
49
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ PER ÀREES
ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA ÀREA D’EDUCACIÓ ARTÍSTICA
AREA D’EDUCACIÓ PER AL
DESENVOLUPAMENT PERSONAL I LA
CIUTADANIA
ÀREA DE LLENGUA I
LITERATURA
Avaluació inicial Avaluació inicial Avaluació inicial Avaluació inicial
Full d’avaluació inicial per veure què saben els alumnes i què poden aprendre. Així veurem el nivell inicial i podrem modificar, si cal, la dificultat de les activitats, dels jocs segons cada grup.
No s’avaluarà No s’avaluarà No s’avaluarà
Avaluació formativa Avaluació formativa Avaluació formativa Avaluació formativa
S’avalarà de manera subjectiva, on el mestre anirà veient l’aprenentatge dels alumnes en les activitats i els jocs proposats.
Es farà una coreografia per grups de 5 alumnes, on han de mostrar la seva creativitat i coordació. Hauran de fer un ball i un lema de motivació relacionat amb alguns valors esmentats.
Es considerarà que l’alumne ha assolit el nivell adequat dels valors proposats si mostren signes de respecte mutu, cap al material, si integren a tots els membres del grup i si ho fan de manera amistosa i amb companyerime.
Avaluació sumativa Avaluació sumativa Avaluació sumativa Avaluació sumativa
Al final de la unitat, passarem de nou el full de l’avaluació inicial per veure si els alumnes han après i han assolit els objectius plantejats. Observarem que tinguin el concepte clar de la globalitat del joc, i si han assolit els valors que ens mostren els esports treballats.
S’avaluarà amb la coreografia (La Haka) que farà cada grup, observant la creativitat i que escullin valors adequats a l’esport i al que han après. (Fair-play, companyerisme, integració, respecte,etc.)
No s’avaluarà No s’avaluarà
Autoavaluació Autoavaluació Autoavaluació Autoavaluació
No s’avaluarà No s’avaluarà No s’avaluarà No s’avaluarà
50
UNITAT DIDÀCTICA RECURS TEMPS RECURS ESPAI RECURS MATERIAL Organització
Alumnat
CONTACTE AMB ELS ALTRES A TRAVÉS DELS ESPORTS DE
CONTACTE 7 sessions
Pista pol·liesportiva
o gimnàs
Matalassos Aparell de música Pilotes, pitralls,
cons, piques, flags, ordinador o pantalla
Treball
individual
Agrupaments diversos
(parelles, grups de tres, de cinc)
METODOLOGIA
L’Educació Física ens permet treballar amb diferents metodologies específiques per a cada situació. En un primer moment treballarem amb la metodologia més directiva: el comandament directe per tal d’explicar les normes, els fonaments i les habilitats essencials dels diferents esports. En altres moments de la Unitat Didàctica treballarem amb una metodologia de resolució de problemes, situant a l’alumne en un escenari on mitjançant la col·laboració i el treball en equip ha de resoldre una situació que requereix de la seva participació i capacitats. Podem treballar mitjançant la resolució de problemes cognitius i motrius. Una altra manera de treballar serà el treball recíproc on els alumnes s’ajudaran de forma mútua per millorar determinats aspectes de la pràctica proposada. Això serà possible tant en el treball per parelles com en el treball en grups petits. Els alumnes que dominen determinades activitats han d’ajudar els seus companys/es en la millora del conjunt de les activitats. La darrera metodologia a utilitzar serà el descobriment guiat on el professor ajudarà als alumnes mitjançant preguntes i propostes d’acció reflexiva que permetran realitzar experiments i pràctiques d’assaig-error. El/la mestre/a serà l’encarregat de guiar els alumnes en els seus aprenentatges.
EIXOS TRANSVERSALS DEL CURRÍCULUM
1 L’educació moral i cívica
Aquest eix transversal es treballa mitjançant el desenvolupament d’activitats de petits grups on han de col·laborar i decidir com i què fan en cada activitat, les persones que hi participen, la funció i el rol de cada individu. Es treballa el diàleg, el treball cooperatiu i la reflexió sobre la pràctica: investigació-acció. É s molt important l’educació dels valors que aniran adquirint els nostres alumnes, perquè el que aprenen en el joc els hi servirà per la vida.
2 L’educació per la pau
En el grup s’ha de generar un ambient de pau i amistat, eliminant les possibles tensions i potenciant la tranquil·litat en el treball diari. S’ha de treballar en un ambient de relaxació. Si tothom està per la feina evitarem problemes i possibles lesions.
3 La igualtat d’oportunitats entre sexes
Treballarem a partir de la màxima que tothom és igual. En aquesta Unitat Didàctica sorgeixen moltes diferències: no tant sols a nivell de gènere sinó a nivell corporal: forts, àgils, destresses...
51
Cal treballar per assumir els diferents rols que ens toca a cada persona. Això ens ajuda a descobrir com som i quines són les nostres possibilitats. Les activitats de contacte, a primària, que impliquen el moviment del cos són un bon mitjà per treballar els aspectes relacionats amb el gènere. Igualtat, encara que quan es fan grans aquests esports separen els dos sexes per qüestions físiques.
4 L’educació ambiental
Aquest Unitat Didàctica ens ajuda a veure que l’esport té molts valors i un importantíssim és el respecte. Respecte cap a les persones, cap als materials i cap al medi ambient. És una mostra de consciència on l’objectiu és la defensa, conservació i millora de medi ambient i per tant de la qualitat de vida.
5 L’educació sexual
L’educació de la sexualitat està present de forma indirecta en la relació i el contacte directa que es produeix en aquests esports. Per aquesta raó s’ha de saber agafar a l’altra persona, entendre que hi ha espais personals que cal respectar, però d’altres que podem tocar i agafar sense problemes de vergonya ni temes d’aquest tipus que a certes edats comencen a sortir.
6 L’educació per a la salut
És un aspecte molt important, ja que es tracta d’una activitat on s’ha de vetllar molt per la seguretat, la prevenció i la disposició de tots els mitjans materials i personals relacionats amb la salut personal i dels altres. Tots els aspectes relacionats amb el contacte són importants i s’ha de tenir consciència i fer referència a la prevenció de lesions. Un treball centrat en l’educació per a la salut ha de tenir en comte: el desenvolupament i el creixement equilibrat, el desenvolupament i manteniment del funcionament dels sistemes corporals, la reducció del risc de determinades enfermetats, la millora de les possibles deficiències i el control de les mateixes, contribuir a la millora dels estats anímics i psicològics facilitant la socialització i el contacte amb els altres.
7 L’educació del consumidor
Respecte al tema del consum, l’abordarem des de la necessitat de conèixer noves pràctiques esportives i físiques que ens permeten augmentar el nostre ventall de possibilitats motrius per tal de no quedar-se limitat. Afavorir les noves pràctiques permet disposar de més informació i possibilita la pressa de decisions i la millora del nostre bagatge cultural. Valorem la possibilitat de que els infants captin la prioritat de ser i no tant de tenir. També ajudarem a que els infants aprenguin a cuidar, valorar i reconèixer la utilitat de les coses que tenen. Aquests són una mostra d’alguns valorar que es destaquen en aquesta Unitat Didàctica i l’educació amb valors ens ajuda a fer reflexionar el perquè de les coses, fer pensar als nens!
8 L’educació vial
L’educació vial es fonamenta en el compliment de normes i pautes de conducta per tal de viure i conviure en harmonia. Tant el Rugbi com el Futbol Americà ens permeten el treball de les normes i regles d’una forma molt didàctica que afavoreix el desenvolupament de l’educació vial de l’individu. Descobrir i valorar les diferents alternatives que ens ofereixen les pràctiques d’oci i temps de lleure.
52
SESSIONS DESENVOLUPADES ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
RUGBI (Familiartizació amb l’esport, els valors i la pilota)
Reflexió Inicial En la primera sessió intentarem motivar als alumnes i canvia’ls-hi la manera de veure un esport de contacte. Fer-els-hi entendre que encara que sigui un esport de contacte no té res a veure amb la violència. Més enllà de l’aspecte normatiu dels esports el rugbi es diferència d’altres esports per la seva gran riquesa com a promotor de valors, normes i actituds com el respecte, companyerisme, amistat,etc. Escalfament i introducció
- Explicació de què és el Rugbi a diferència del Futbol Americà, d’on prové...
- Explicació dels diferents tipus de jugadors a través dels valors de la integració de tota persona com a jugador de rugbi (fotos de jugadors de rugbi).
- Passar vídeo de motivació (Haka), deures: inventar una coreografia per grups de 5 persones on es cordinen per realitzar el ball i ens mostren un lema motivacional o algun aspecte relacionat amb els valors d’aquests esports.
- http://www.youtube.com/watch?v=DGwGBTG4TkA&feature=related - L’aranya amb pilota: cada nen amb pilota i una aranya que es col·loca al
mig de la pista i intenta atrapar als nens que tenen pilota (variants: conducció amb el peu, tirant la pilota amunt, picant la pilota el que fa d’aranya,...) Podem crear diferents situacions de joc, grups de 3 o 4 contra l’aranya, i l’han d’intentar superar. Introducció de la passada endarrera.
Part Principal
- Pilota plantada (dins del triangle marcat o de la ratlla de terra). Un equip contra l’altre (amb un capità � explicació del respecte cap a l’àrbitre, només el capità s’adreça a l’àrbit parlant-li de senyor i mostrant total respecte). L’objectiu és plantar la pilota darrera la línia per aconseguir fer marca i sumar punts
- Per parelles amb una pilota es faran passades endarrera. El portador - de la pilota avançarà i l’altre es recol·locarà endarrera perquè li pugui
passar el company. - Grups de 3. Farem passades endarrera. Es col·locaran en fila i aniran
d’un costat a l’altre del camp fent passades endarrera. Tornada a la calma Explicació dels deures que tenen, si hi ha dubtes i reflexió final sobre la violència per començar a introduir el nou tema del dia següent.
PRIMERA SESSIÓ
Material: 15 pilotes, 25 pitralls, 10/15 cons. Ordinador portàtil per mostra el video.
Avaluació Fitxa d’avaluació inicial (full de respostes)
53
SESSIONS DESENVOLUPADES ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
“Enriquim amb valors de respecte i activitats de contacte”
Reflexió Inicial En aquesta sessió els explicarem què és el contacte i la relació entre aquest esport i els valors de respecte i estimació cap al contrari. Agressivitat no és igual que violència! Jocs de lluita Treball del Fair-Play Escalfament i introducció
- Motivació dels alumnes a través del vídeo tackles - http://www.youtube.com/watch?v=aD_1sone-Mk - Expulsió quadrat: Els alumnes s’aniran passant diferents pilotes i a la
senyal hauran d’expulsar del quadrat a aquells que tinguin la pilota - Variant: Els de la pilota s’han de quedar a dins. - Per diferents grups (ho marca el mestre) han de transportar a un
alumne fins al fons de la pista i tornar al quadrat. Part Principal
- Per parelles a terra xafar les mans a cuclilles - Estirats a terra un sobre l’altre s’han d’intentar girar . - Progressió de la tècnica del placatge, des de genolls fins a trotar amb
la pilota - 1x1, 2x1, 3x2 (grups de 5 persones) - Introducció quadrat de passades
SEGONA SESSIÓ
Material: 5/6 matalassos, 15 pilotes de rugby, 10 cons i Ordinador portàtil per
mostra el video.
Tornada a la calma
- Reflexió de l’agressivitat i el contacte com a mostra de respecte. - Explicació dels conceptes de passada endarrera (l’avant) i
introducció per la propera sessió de la tècnica de la passada.
54
SESSIONS DESENVOLUPADES
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE “Joc global”
Reflexió Inicial Explicació de les modalitats del rugby i el rugbi 7 com a esport olímpic. Modalitat de rugbi- tag, on es col·loquen els flags hi no hi ha contacte, sinó que han d’estirar la tira del cinturó. Escalfament i introducció
- Abans de començar la última sessió i els minipartidets amb els flags, cada grup de 5 s’haurà preparat una coreografia amb un crit que representi un valor d’aquests esports. Ens l’hauran de representar.
- Agafar cues: Un comença parant hi ha d’aconseguir tantes cues com
sigui possible amb un temps determinat. A la persona que li ha pres la cua també ajuda a atrapar als altres.
Part Principal
- Grups de 5 passades endarrera i avançar, sense oposició. - Grups de 5 alumnes, 4x1, 3x2, han d’intentar sobrepassar la defensa
sense que els arrenquin els flags. - Partit adaptat amb normes d’avant, i als 10 tocats canvi de possessió.
TERCERA SESSIÓ
Material: 25 flags, Cons, pitralls, 15 pilotes de rugbi
Tornada a la calma - Reflexió sobre què han après i què els ha agradat més del rugbi i diferenciar-ho amb l’esport nou que iniciaran, futbol americà.
55
SESSIONS DESENVOLUPADES
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE FUTBOL AMERICÀ
Reflexió Inicial
- Presentació del nou esport de contacte, el Futbol Americà. Escalfament i introducció
- Joc de dos sí, tres no. Dos atrapen i han d’intentar tocar als que s’escapen que aquests es poden salvar si es posen al costat d’una parella i el tercer que sobre ha d’ecapar-se sense que el toquin.
- Passar i pillar. Els alumnes es van passant la pilota dins d’un quadrat i a la senyal han de arribar a la línia marcada al fons de la pista. També, per veure si estan atents, podem introduir el joc dels paquets i així acabar fent dos equips pel proper joc.
Part Principal
- Pilota torre: Un nen de cada equip es col·loca a la zona de la torre i dos equips diferenciats han d’aconseguir passar la pilota a la torre per fer punt. Cada punt canvien el jugador torre.
- Escombreries: Cada equip té “casa seva” plena de pilotes hi han d’aconseguir netejar-la, transportant les pilotes a la casa dels rivals. Les pilotes es transporten d’una en una, agafades amb les dues mans i visibles Variant: transportar les pilotes a 1a mà i amb l’altre fer caure les dels companys. Si cauen han de tornar a la seva casa per començar de nou.
- 10 passades: Aprofitant la disposició dels dos equips han d’aconseguir fer 10 o 7 passades contant amb veu alta sense que la pilota caigui a terra ni sigui robada per l’equip contrari.
QUARTA SESSIÓ
Material: 15 o 20 pilotes de futbol americà
Tornada a la calma - Comentar les semblances i diferències que té el futbol americà amb el rugbi. (pilota, les normes, la marca/touchdown., proteccions...)
56
SESSIONS DESENVOLUPADES
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE Futbol flag
Reflexió Inicial - Explicarem als alumnes i els farem reflexionar sobre aquells valors que són rellevants en aquests esports de contacte i comparant-ho amb altres esports (futbol) Escalfament i introducció
- La pesta. En grups reduïts (2 de12) donarem pilotes i un jugador atrapa als portadors de la pilota, aquests deixen les pilotes i s’asseuen a terra. Si la pilota cau a terra, aquests la poden agafar i salvar-se. El que atrapa a d’aconseguir que tots els nens estiguin asseguts a terra.
Part Principal
- Els alumnes estan jugant a les 10 passades dins d’un espai delimitat i a la senyal del mestre l’equip que té la pilota ha d’intentar portar-la a la seva zona de line goal.
- Grups de 5. I jugarem amb els flags posats 5x5. L’objectiu és passar
la línia de marca amb la pilota a les mans. Si t’arranquen el flag t’has de parar. I si en tot l’equip t’han arrancat 5 flags es canvia la possessió de la pilota.
- Finalment, per veure si han entès la globalitat del joc, farem una
lligueta amb els mateixos equips de 5. L’equip guanyador sumarà 2 punts i el perdedor en sumarà 1. Aquest també és un aspecte a valorar. El perdedor és important que sumi punts perquè si un equip és molt dolent que no es quedi a 0, sinó que haurà sumat punts encara que hagi perdut.
Tornada a la calma
- Reflexió i posada en comú de totes les sessions. Quin esport els ha agradat més?
- Respondre el full de preguntes.
CINQUENA SESSIÓ
Material: 25 flags, 15 pilotes, 15 cons i 25 pitralls.
Avaluació (full de preguntes)
57
SESSIONS DESENVOLUPADES
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE SESSIÓ D’AMPLIACIÓ
Escalfament i introducció
- El mocador. Dos equips numerats, el mestre diu un número i surten els dos números a buscar la pilota o el flag, i se l’han d’emportar a on està col·locat el seu equip.
Part Principal
- Joc global del rugbi � 5x5 amb els flags i han d’intentar fer marca al fons de la pista, sempre passant endarrera i sense que t’arrenquin el cinturó.
- Joc global de futbol americà � 5x5, els equips van passant fent una
competició. L’objectiu és passar amb la pilota per la línia de marca, no fa falta plantar la pilota i es pot passar endavant. La defensa per recuperar la pilota ha d’intentar arrencar 5 flags i es canviarà la possessió.
SISENA SESSIÓ
Material : 25 pitralls de colors, 5 pilotes de rugbi i 5 pilotes de futbol americà i 10 cons
Tornada a la calma
- Estiraments i guardar el material. Comentar quin joc global els ha agradat més i el perquè!
58
SESSIONS DESENVOLUPADES
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE SESSIÓ DE PLUJA O ADAPTADA
Escalfament i introducció Part Principal
- Penjat on surtin conceptes especiífics de rugbi i/o de futbol americà (assaig, avant, transformació,etc.) així els expliquem els conceptes a través d’un joc i podem fer que els alumnes estiguin atents a aprendre allò per arribar a l’objectiu final que és trobar la paraula.
- Amb les fotografies que vam ensenyar dels diferents jugadors de
rugbi els farem reflexionar i veure que tothom pot jugar a aquest esport, no és elitista i hi ha una gran integració de tot ésser humà. Aprofitant això explicarem les posicions dels jugadors, i una mica les seves funcions (per sobre, en termes generals).
- Full de preguntes i respostes!
SETENA SESSIÓ
(Sessió al gimnàs o a l’aula)���� Espai petit
Material: fotografies dels jugadors, full d’examen, pissarra, paper i llapis.
Tornada a la calma
59
Full de preguntes (Contacte amb els altres a través dels esports de contacte).
1. Objectiu principal del rugbi. Què és la primera cosa que s’ha de fer en el rugbi quan es té la pilota a les mans?
2. Diga’m quatre valors que hagis après en aquesta unitat que hem treballat.
3. Si cau la pilota endavant en l’esport del rugbi què passa? Com es diu la falta?
4. Diga’m tres diferències que tenen els dos esports de contacte treballats a classe.
5. Quina és la caracterítica principal de la passada en el futbol americà?
6. Què són els flags? I perquè ens serveixen?
60
6. CONCLUSIONS
DEBILITATS FORTALESES
- No hi ha continguts específics de
l’àrea de religió, tot i que considerem el
treball de valors com un element
essencial en la construcció de la nova
ciutadania.
- Amb una posterior revisió i amb una
futura millora es podria anar reflectint
totes les àrees del currículum.
- L’experiència, d’un component de
l’equip, basada en el treball per projectes.
- Una motivació per enriquir-nos i
realitzar projectes per millorar la formació com a professionals.
- No hi ha propostes d’unitats
didàctiques interdisciplinars en el mercat i aquest projecte resulta una innovació.
- El treball està basat en una
metodologia d’investigació-acció i investigació sobre pràctica reflexiva.
- La proposta didàctica basada en el
treball per competències. - La innovació de treballar com a equip
de professors.
AMENACES OPORTUNITATS
- La reducció d’hores lectives de l’àrea d’Educació Física, per un concepte erroni d’interpretació de la LOE
- Experiències amb projectes oberts
al món i a la comunitat. - Millora i experiència per nous
projectes de l’escola. - Motivar a altres professors de
diverses escoles a presentar nous projectes d’aquestes característiques.
- Coneixement i domini de les
relacions amb les competències bàsiques.
61
ASPECTES A MILLORAR
- Vincular les propostes d’unitats didàctiques a metodologies fonamentades en
treball cooperatiu i en l’educació en valors.
- Incorporar el màxim nombre d’àrees del currículum per fomentar la
interdisciplinarietat.
- Incrementar el treball d’equip en un claustre sortint una mica de les formes
tradicionals d’aprenentatge, innovant i formant-se fora de l’aula.
- Valorar si els aprenentatges dels alumnes són més significatius a l’estar basats
en competències i per tant, potenciar l’aprenentatge de la pràctica reflexiva.
7. VALORACIÓ PERSONAL / IMPACTE DEL TREBALL
Equip de treball
Valoració Personal Impacte del treball
Professor de l’àrea
Treballar en equip és igual a sumar i aquesta suma produeix que el treball sigui millor. La presència d’un altre referent per als alumnes és important, per aquesta raó l’alumnat amb pràctiques a part de participar en el dia a dia de l’escola ha de tenir reptes i objectius per millorar.
Aquest treball és una innovació en la manera de concebre la interdisciplinarietat entre matèries a l’educació primària. Aquest treball promou una programació pràctica amb perfecte relació amb la teoria. Les àrees del currículum han d’interrelacionar-se entre elles per assolir el màxim rendiment.
62
Els hem de fer veure que l’educació va molt més enllà d’ensenyar continguts, el procés d’aprenentatge es fonamenta en: educar, ensenyar i emocionar als alumnes i als propis docents.
L’educació ha de ser un procés de millora i de diferenciació entre propostes educatives.
Alumna de pràctiques
Com a valoració global i general crec que el treball ha estat molt positiu i l’aprenentatge m’ha format com a futura mestre d’Educació Física.
Una experiència positiva en relació al treball i l’aprenentatge cooperatiu. Millora de la relació personal amb el profesor. Feed-back positiu en el procés d’ensenyament-aprenentatge a l’hora d’elaborar un projecte. Formació i vinculació en l’àrea d’Educació Física. Coneixement i domini de les relacions amb les competències bàsiques. Aprenentatge i domini de la legislació en relació a l’àrea d’EF. Aprenentatge sobre l’elaboració d’un projecte d’aquestes característiques.
63
8. BIBLIOGRAFIA
Alvin Toffler (1979). “La tercera ola”. Eduard de Bono (2008). “El Pensamiento lateral práctico”. Editorial Paidós. Barcelona Eduard de Bono (2008). “Sis barrets per pensar”. Editorial Paidós. Barcelona. Eduard de Bono (2008). ·”Seis pares de zapatos para la acción”. Editorial Paidós. Barcelona. Howard Gardner. (1995). “Inteligencias múltiples”, Paidós. Barcelona. Howard Gardner. (2008). “Las cinco mentes del futuro”. Editorial Paidós. Barcelona. Philipe Merieu (2004). “Referencias para un mundo sin referencias”, GRAÓ. Barcelona. Sun Tzu (2001) “El arte de la guerra”. Editorial Trotta: Madrid, Ortega y Gasset (1914). Meditaciones del Quijote Zygmunt Bauman (1999). Modernidad líquida. Buenos Aires. Fondo de Cultura Económica. Zygmunt Bauman (2006). Els reptes de l'educació en la modernitat líquida. La conferencia que Zygmunt Bauman va pronunciar a la Fundació Collserola, a Barcelona. Lipovetsky (1987). El imperio de lo efímero: La moda y su destino en las sociedades modernas, Ed. Anagrama. Barcelona. Lipovetsky (1992). El crepúsculo del deber, Ed. Anagrama. Barcelona. Lipovetsky (1983). La era del vacío: Ensayo sobre el individualismo contemporáneo, Ed. Anagrama. Barcelona. Lipovetsky (2006). Los tiempos hipermodernos, Ed. Anagrama. Barcelona. Charles Chaplin. (1936) “Tiempos Modernos”. Germans Marx. (1935) “Una noche en la Opera” James Cameron (2009) “Avatar”. Thomas Hobbes, (1651). Leviatán.
64
Brunet, I., i Belzunegui, A. (Lucas Marín, Antonio. Coord.) (2006) ESTRUCTURA SOCIAL. LA REALIDAD DE LAS SOCIEDADES AVANZADAS Prentice Hall. Madrid. Ministerio de Educación y Ciencia. (2005). OBJETIVOS EDUCATIVOS EUROPEOS Y ESPAÑOLES. PUNTOS DE REFERENCIA 2010. Madrid. Document de treball. AAVV (2006). EXCEL·LÈNCIA EN L’EDUCACIÓ. El model europeu de qualitat
aplicat a la gestió dels centres educatius. Ed. Generalitat de Catalunya.
Departament de Treball i Indústria. Centre d’Innovació i Desenvolupament
Empresarial (CIDEM). Barcelona. Pàgina 12.
CABRERIZO J. RUBIA, Mª. CASTILLO, S. (2008): PROGRAMACIÓN POR
COMPETÈNCIAS. Formación y práctica. Ed. Pearson/ Prentice Hall. Madrid.
LOGSE (1990): Ley Orgánica de 3 de octubre de Ordenación General del Sistema Educativo.
LOE (2006): Llei Orgànica d’Educació de 3 de maig.
Decret 142/2007, del 26 de juny pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments
d’Educació Primària.
Projecte Educatiu de Centre
9. NETGRAFIA
Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. <http://www.xtec.cat/>
http://educacio.gencat.net/portal/page/portal/Educacio/