TERRATRÈMOLS

Escrit per Héctor Ruiz

02/12/2007 19:16

Estem molt ben acostumats que el terra sigui estable i sòlid. Però t’has parat a pensar per un moment què passaria si el sòl que trepitgem,sobre el que construïm les nostres cases, carrers i ciutats, comencés a moure’s de dalt a baix, a tremolar, a sacsejar-se i a trencar-sesobtadament? Molts terratrèmols fan que el sòl sembli la coberta d’un vaixell en alta mar i alguns són capaços de sacsejar la terra de forma10.000 vegades més violenta que una bomba atòmica. A cada minut es produeix un arreu del món.

El dia que Lisboa va ser destruïda

L’1 de novembre de l’any 1755 era dissabte. En aquella època, moltes famílies acostumaven a anar juntes a combregar a l’esglésiadiàriament. Però a Lisboa, l’atzar féu que aquell primer dissabte de novembre fos completament diferent. Aproximadament a les 9:40, quanencara restaven feligresos de la missa de nou, i molts d’altres esperaven per entrar a la missa de deu, dues sacsejades d’1 minut i migcadascuna silenciaren l’activitat matinal de la ciutat. Poc després dues noves tremolors de més de 5 minuts etzibaren un nou colp alslisboetes. Acabada la remor del sisme, els crits i plors es fongueren pels carrerons del Bairro Alto, a Belém, a Chiado, al Carmo... Lisboahavia estat destruïda i un gran foc estava assolant el que en restava. La majoria de construccions, incloses les esglésies, s’havien esfondrat il’ambient fou irrespirable per l’efecte de l’espès fum. Aquell matí desenes de milers de persones moriren. Els supervivents optaren per anar aun lloc més segur, lluny dels edificis que s’havien demostrat totalment vulnerables i a recer del foc i les possibles rèpliques. Mitja hora méstard una gran onada en forma de mur d’aigua d’uns 5 metres d’alçada arribà al port de la ciutat lusitana. El moment esdevingué desastrós, jaque els lisboetes s’havien refugiat al voral del port. Fou allà on es produí la segona gran catàstrofe en menys d’una hora. Encara avui alvoltant de la plaça del Rossio podeu intuir l’ambient del terratrèmol si observeu els edificis reconstruïts pel marqués de Pombal poc desprésde la catàstrofe. Juntament amb Lisboa, altres ciutats i pobles de l’Algarve, Andalusia i el Marroc patiren una de les pitjors crisis de la sevahistòria.

Gravat que mostra Lisboa destruïda durant el terratrèmol del 1755.

Què són els terratrèmols?

Estrictament, un terratrèmol és una tremolor de terra. Normalment associem aquesta paraula als que són produïts per l’alliberació d’energiade l’interior de la Terra: terratrèmols tectònics. Però també es pot anomenar així a les tremolors causades per qualsevol fenomen que facivibrar el terreny: explosions, impactes amb roques, meteorits o el que sigui. Tots aquests fenòmens es caracteritzen per la generació d’ones(anomenades sísmiques) que no són més que la propagació mecànica de la pertorbació produïda sobre un punt de l’escorça terrestre. Igual

que quan llencem una pedra sobre un toll d’aigua es produeixen ones circulars que es propaguen cap als seus marges, igual que quanparlem produïm ones en l’aire que es manifesten com a sons, les pertorbacions sobre l’escorça terrestre (impactes, esllavissaments,moviments sobtats) produeixen ones que es propaguen en totes direccions i provoquen el que anomenem terratrèmols.

El punt exacte on s’inicia un terratrèmol, és a dir, el punt on té origen la pertorbació de l’escorça (si ho comparem amb el toll d’aigua, seria elpunt on ha caigut la pedra) s’anomena hipocentre. En el cas dels terratrèmols tectònics aquest sol trobar-se a uns quilòmetres de profunditat.L’epicentre correspon al punt de la superfície de l’escorça situat just a sobre de l’hipocentre.

Esquema del punt d'origen d'un terratrèmol.

De què depenen els efectes delsterratrèmols?

Els efectes d’un terratrèmol depenen de la sevaintensitat, del lloc on es produeixin i de lanaturalesa de les roques properes al seu centre.El sòl pot obrir-se, pujar o baixar. Es podenenfonsar grans zones si una enorme covasubterrània col·lapsa. A les muntanyes esprodueixen allaus i esllavissaments, i fins i tot enpendents suaus el sòl argilós pot liquar-se comlava fosa. Les sorres poc compactes, sovints’enfonsen diversos metres. Quan la violència dela sacsejada pressiona la terra, l’aigua es veuforçada a sortir a la superfície, violentament totformant guèisers, o bé gradualment per donarlloc a traïdores arenes movedisses. Si elterratrèmol es produeix al mar, sorgeixen onadesgegantines anomenades tsunamis com la que vaacabar de destruir Lisboa el 1755. Aquestesgrans onades poden viatjar per l’aigua avelocitats de 900 km/h. A l’oceà aquestes onesno es detecten, però quan s’aproximen a lacosta, creixen tot assolint alçades de fins a 30metres. En arribar a terra, arrosseguen tot allòque troben al seu pas.

Terratrèmol en Kobe, Japón (1995). La viaràpida elevada Hanshin es va col·lapsarprovocant grans destrosses i milers devíctimes.

La violència d’un terratrèmol pot ser encara més dramàtica quan es produeix allà on hi haciutats. Els edificis es desplomen, les carreteres s’esquerden, els ponts cauen, lesrescloses esclaten i les vies dels trens es dobleguen. Milers de persones poden moriresclafades sota els escombres. El subministrament d’electricitat, aigua i gas queda

interromput. Es produeixen incendis que, com que no hi ha aigua, poden durar dies,contribuint a la destrucció i la mort. El 1976, quan un gran terratrèmol va sacsejar la ciutatxinesa de T’ang-shan, tota la ciutat va desaparèixer virtualment i van morir més de242.000 persones.

Els terratrèmols més catastròfics

Any Lloc Nombre estimat devíctimes

856 Corint, Grècia 45.000

1201 Costa Mediterrània 1.000.000

1290 Chihli, Xina 100.000

1556 Shensi, Xina 830.000

1703 Edo (actual Tòquio) 200.000

1755 Lisboa, Portugal 60.000

1923 Kwanto, Japó 140.000

1932 Kansu, Xina 100.000

1950 Assam, Índia 60.000

1970 Yungay, Perú 20.000

1976 T’ang-shan, Xina 242.000

1985 Mèxic D.F. 10.000

1988 Spitak, Armènia 25.000

1999 Izmit, Turquia 17.000

2003 Bam, Iran 41.000

2004 Sumatra, Indonèsia 285.000

2005 Kashmir, Pakistan 79.000

El terratrèmol que es va produir el dia després de Nadal l’any 2004 a l’illa indonèsia de Sumatra va ser el segon terratrèmol més fort registraten la història, amb un magnitud de 9,3 en l’escala Richter. Amb el seu epicentre a la costa d’aquesta illa, la gran sacsejada submarina vaproduir una sèrie d’onades gegantines que van arrasar les costes d’Indonèsia, Sri Lanka, Índia, Tailàndia, Malàisia Myanmar, Bangladesh iles Maldives causant més de 285.000 morts. Les onades van arribar fins i tot a la costa africana vuit hores més tard, a uns 5.000 km del’epicentre, on encara tenien prou força per produir inundacions que van causar centenars de morts a Somàlia, Kenia i Tanzània.

Destrucció d'un poble costaner de la illa de Sumatra durant el terratrèmol del 2004.

Quina és la causa?

Abans que els científics sabessin per què es produïen els terratrèmols tectònics, van començar a situar-los sobre un mapa per veure allà oneren més freqüents. Així van poder deduir-ne les causes. Els plànols resultants indicaven que l’activitat sísmica era més freqüent al llarg deles serralades muntanyoses oceàniques, les foses, les falles i a prop de les muntanyes joves i volcans. Aquestes dades van ajudar aconfirmar la teoria que l’escorça terrestre està dividida en 12 plaques “tectòniques” que suren sobre una capa interna parcialment fluïda,l’astenosfera. En aquesta capa es produeixen corrents de convecció que mouen les plaques, de manera que poden separar-se, xocar, fregar-se o lliscar les unes sota les altres.

Epicentres detectats per tot el món.

El moviment de les plaques, però, no es produeix de forma constant. Hi ha períodes en què no hi ha cap moviment. La fricció entre les roquesfa que la força que les empeny quedi contrarestada. Però arriba un moment que la tensió acumulada supera la fricció i aleshores es produeixun moviment brusc: un trencament, un esllavissament... En definitiva, una alliberació de l’energia acumulada de forma violenta.

Cada any es registren 500.000 terratrèmols, un per minut.

Estudiar els terratrèmols

Els científics que estudien els terratrèmols s'anomenen sismòlegs. Com que la major part dels terratrèmols són gairebé imperceptibles, elssismòlegs utilitzen uns instruments molt sensibles anomenats sismògrafs per a detectar-los. Fonamentalment, consisteix en un aparell com elque mostra el dibuix. Quan es produeix un terratrèmol, el sismògraf vibra amunt i avall. El bolígraf, no obstant, unit a un pes i a una molla, noes mou. Així queden enregistrades les vibracions sobre el rotlle de paper que va girant.

Vols veure els registres dels sismògrafs de les estacions sísmiques de Catalunya en directe?Visita: http://sismic.am.ub.se/

La magnitud del terratrèmol

Els sismòlges mesuren la magnitud d’un terratrèmol de diferents maneres. La més coneguda és l’escala ideada per l’americà C.F. Richter el1935. Aquesta escala va de l’1 al 12 i es basa en la força de les ones de xoc (P, S i L) detectades a 100 km de l’origen del terratrèmol. Moltsterratrèmols registren entre 3 i 3,4 de l’escala de Richter, i passen desapercebuts. Però unes quatre vegades al dia es produeixen tremolorsde 4,9 a 5,4, perfectament detectables per tothom que sigui a prop. Cada tres mesos es produeix un terratrèmol de fins a 7,4, que pot causargrans destrosses si es produeix prop d’una zona habitada. Els més catastròfics, de més de 8 en l’escala de Richter, succeeixen cada 5 o 10anys.

Tancar finestra