Documents disponibles a la Biblioteca

Artes y civilizaciones. Europa, civilizaciones cristiana e islámica, mundo contemporáneo. Barcelona: Lunwerg, 2008.

GOMBRICH, E. H. Història de l’art. Nova York: Phaidon, 2008

LABNO, Jeannie. El Renacimeinto. Madrid: Lisma, 2009.

LEGRAND, Gerard. El Arte del renacimiento. Barcelona: Larousse, 2006.

MORAN, Miguel. Tiziano. Madrid: Arlanza, 2005.

NÉRET, Gilles. Miguel Ángel : 1475-1564.

VEZZOSI, Alessandro. Leonardo de Vinci: arte y ciencia del universo.

Barcelona: Blume, 2011.

Miguel Ángel : El espíritu de la transgresión. Madrid: JRB, 2002.

El Cinquecento

Madonna del Prato (Verge del Prat). Rafael Sanzio. 1505-6.

Temple i oli sobre fusta. 113 cm. x 88 cm

A càrrec de Luisa García-Muro

Sessió: 18 de setembre a les 19.30 h.

Activitat gratuïta i oberta a tot el públic

BREU INTRODUCCIÓ AL CINQUECENTO O ALT RENAIXEMENT

El Cinquecento, als inicis del segle XVI, tot i ser força breu (1500-1527) és el període més famós de l’art italià i un dels més grans de tots els temps. Va ser l’època de Leonardo da Vinci i Miquel Àngel, de Rafael i de Ticià, de Correggio i de Giorgione, de Dürer i d’Holbein al nord, i de molts altres mestres famosos. És una etapa convulsa a Europa amb lluites entre Francesc I de França i l’emperador Carles V i es correspon amb el gran moment del poder papal i la seva activitat com a mecenes i protector dels artistes. Roma i Venècia són els centres propulsors d’un art de tendències més classicitzants que l’anterior (escola romana), sobretot Roma. L’art del Cinquecento destaca en totes les seves variants: pintura, escultura, arquitectura i música. Els artistes dominen moltes tècniques i fan obres d’elevada qualitat però potser és en la pintura en la disciplina que els artistes aconsegueixen un major equilibri i harmonia i projecten la seva influència molt més enllà d’aquest període. El que caracteritza l’art d’aquest Alt Renaixement és l’aspiració a configurar un classicisme únic, canònic i normatiu, així la qualitat d’una obra d’art dependrà de la correcta aplicació d’unes normes considerades com a científiques. Leonardo no concep la pràctica artística sense una base teòrica prèvia i un projecte ben definit d’acord amb els principis teòrics previs. Ara bé, no s’aconsegueix una unitat de propostes i es dona una contradicció amb la concepció de l’artista com a geni creador. Miquel Àngel és en aquest sentit el primer heterodox que no deixa d’iniciar nous camins. El saqueig de Roma per les tropes de Carles V marca la fi de la fase culminant del Renaixement i inicia una època de turbulències polítiques i religioses marcada per la reforma protestant i la greu crisi política que comporta. Els continuadors de l’escola romana del Cinquecento van ser els creadors del manierisme, del qual fou alhora reacció i continuació el barroc (s. XVII).

Santa Anna, la Verge i el Nen. Leonardo da Vinci. 1510,-13

David. Miquel Àngel. 1498-99.

Flora. Tiziano. 1515.