Narrar és explicar uns fets que realitza

un(s) personatge(s) en un temps i un

espai determinat.

TEXT NARRATIU (registre formal, literari)

Estructura

- Externa � plantejament, nus i desenllaç

- Interna

- Marc

Situació, contextualització de la

situació, de la historia, dels fets.

Personatges � principals, secundaris

Espai

Temps � lineal, in media res, flash-

back, prolepsi

- Trama

Nucli de la situació, sobre el que

passen totes les accions.

Argument (successió de fets)

Tema (idea principal que es transmet)

Característiques lingüístiques

- Verbs en primera i tercera persona (normalment en passats)

- Connectors temporals i adverbis de temps � marcar la cronologia

- Adverbis o locucions adverbials de temps � contextualitzar el marc espacial

- Connectors seqüencialitzadors [primer, després, finalment…]

Narració

- Subjectiva

- Objectiva

Primera persona

Participa en els fets

Narrador protagonista

Tercera persona

Espectador dels fets

Narrador tetimoni (càmera) o narrador omniscient (tot ho sap)

Fets

- Realista

- Fantàstica

- Ciència ficció [Sci-fi]

La poesia és el gènere literari en què

l’autor expressa un sentiment o una

idea per mitjà d’una composició i en

què la forma és tan important com el

contingut.

TEXT POÈTIC (registre formal, literari)

Estructura � versos � varies estrofes

Característiques lingüístiques

Funció expressiva

Funció poètica

La musicalitat dels mot i el ritme del vers

Predomini de la subjectivitat, visió del poeta vers la realitat

Connotació Les paraules poden suggerir múltiples significats

Intenció estètica � aconseguir la bellesa

Valoració estètica de la realitat

Artifici lingüístic Rima i mètrica i figures retòriques

- Al ·literació : repetició d’un mateix so [vinyes verdes vora

el mar]

- Anagrama: reordenació d’una paraula per fer una altra

[Arenys-Sinera]

- Anàfora: repetició d’un mateix mot, principi vers

[seràs…/seràs...]

- Asíndeton : acumulació de signes de puntuació

- Hipèrbaton: alteració de l’ordre sintàctic [ab una pinta

de marfil polia sos cabells de finísima atzabeja]

- Polinsíndeton: acumulació de conjuncions

- Paral·lelisme: repetició d’una mateixa estructura

sintáctica

- Quiasme: disposició simétrica de 4 elements en dos

estrofes [1-4,2-3]

- Antítesis: contraposició del sentit de dos mots

- Comparació:

- Epitet ús adjectiu qualificatiu per remarcar el no,

inherent [blanca neu]

- Paradoxa: unió dues idees contràries [és quan dormo

que hi veig clar]

- Sinestesia: associar dos elements del camp dels sentits

[olor a vermell]

- Metàfora:

- Hipèrbole: exageració

- Personificació:

Text que està destinat a ser

representat. Una obra de teatre no

narra sinó que ens arriba directament

per mitjà dels personatges i els seus

diàlegs.

TEXT TEATRAL (registre formal, literari)

Parts del text

- Principal � diàleg en estil directe

- Acotacions � indiquen al director l’organització i la situación de l’acció [en parèntesi i cursiva]

Parts que divideix el text teatral, correponen amb plantejament/nus/desenllaç

Estructura

- Predomini de noms i adjectius (en les acotacions)

- Claredat per poder interpretar amb precisió la informació

- Diàleg / monòleg

- Situació dels interlocutors [inferioritat, igualtat, superioritat…]

- Abunden els vocatius propis de l’estil conversacional [dona, senyora, el babau…]

- Forma d’actuar dels interlocutors

- Relació amb l’acció � la matissen, la posen en moviment

- Varietat d’entonacions, frases fetes… � llengua oral

- Apart

Característiques lingüístiques

- Actes

- Escenes

Espai, temps , personatges

Funció enunciativa

Precisió i claredat

Cadascuna de les parts que indiquen l’entrada o la sortida dels personatges

Discurs del personatge adreçat

a si mateix a través del públic,

amb el qual s’estableix una

complicitat.