the look febrer març n06
DESCRIPTION
The Look és una revista mensual dirigida a tots aquells que tenen curiositat pel bon gust. Frescor, dinamisme i elegància són només algunes de les seves qualitats. L'objectiu de The Look és entretenir i informar sobre aspectes quotidians del dia a dia i d'altres més especials. Gastronomia, motor, esport, turisme...tot un ventall de sensacions disposades a romandre en la memòria del lector.TRANSCRIPT
Edició The look magazine Director comercialAbel Montserrat (607.440.450) [email protected] d’art Uri Imperial (629 286 299)[email protected] administratiu Elisabet Ballús [email protected] de disseny gràfi c Estudio Colectivo RedaccióThe look magazine redacció@revistathelook.com Col·laboradors Jesús Noé, Albert Imperial, Javier Alvarez, Rafael Barco, Marc Ortega, Dani Montserrat, Raimon Solà, Silvia López, Marçal Vaquer, Anna Roca.Impremta · BigsaDipòsit legal · B-18331-2007
Lennon/McCartney Revolution
Els temps estan canviant...És aquest un tòpic recurrent que ens omple la boca amb la facilitat com ho fan tots els tòpics. Però de vegades sembla que els podem arribar a creure de veritat. Com ara que les protestes socials de justa causa s’estan succeint una darrere l’altra en bona part del món islàmic o àrab, amb els equívocs i matisos -religió, llengua, geografi a,...- que tots dos termes suggereixen en el nostre cap occidental.
La qüestió és que una vegada més, sembla que els temps estan canviant, com cantava el Dylan. I, és clar, quan celebrem tal cosa com aquesta i més si ho fem cantant, se suposa que és per anar a millor. Sempre amb mires al progrés, qualsevol que sigui la cosa que això pugui signifi car: societats democràtiques, llibertat d’expressió, tecnologies avançades, globalització, alteració climàti-ca,... Nosaltres ho veiem tot amb els ulls dels qui això ens resulta quotidià. Alguns altres saben que tal cosa existeix, en ocasions per patir-la en les seves carns més que per gaudir-la, i tot i així l’anhelen com una alenada d’aire fresc. Segur que suposa un pas endavant respecte a la seva situació actual. O es pretén.
En realitat, el que en opinió generalitzada es té per un món tan diferent al nostre, tan endarrerit en alguns aspectes, a la millor no ho és tant. O a la inversa, potser no els portem tant avantatge com creiem. Tot és qüestió d’un procés que nosaltres varem començar fa poc més de dos-cents anys amb alguna decapitació que altra i que fi ns fa ben poc encara ens ha dut a la barbàrie. El seny,que tant ens agrada als catalans, no ha deixat de ser només una paraula -i això és ser molt optimista- des de fa ben poc.
És una incògnita saber fi ns on es farà ressò aquest crit popular que està fent trontollar els fonaments d’alguns dels règims més assen-tats i que, de fet, ja ha derrocat algun mur. Com també està per veure el que passarà després de la demolició. Caldrà mantenir la mirada atenta i esperar que el procés transcorri dins d’un ambient el més festiu possible. En alguns casos s’ensuma complicat.
Mentrestant, the Look us convida a seguir cantant.
per Albert Imperial
Turisme Vallès
L’excurs cultural
Arquitectura
Paisatgisme
Tendències
Motor
� e Cook Gastronomia
� e Cook Bodegues
Viatge
Re� exió
Esports
Marketing & bussiness
Moda
Salut
Gadgets
Sumari
The times they are a-changin’ Bob Dylan
Turisme Vallès
L’excurs cultural
Arquitectura
Paisatgisme
Tendències
Motor
� e Cook Gastronomia
� e Cook Bodegues
Viatge
Re� exió
Esports
Marketing & bussiness
Moda
Salut
Gadgets
El Vallès Oriental
La diversitat a les aules
El Media-TIC del 22 @
El jardí nocturn
The Brandery
BMW Vision ConnectedDrive
Restaurant Arzak
Cellers Campo Viejo
Cracovia
Qué és un life Coach?
És quan corro que hi veig clar
La oferta i la demanda
Roberto Verino
Sobrepès
Els Goya
12
18
24
30
36
40
48
56
60
66
70
76
80
88
92
Febrer/Març · ‘11
24 40 70 92
El SICTED, Sistema Integral de Qualitat Turística Espanyola en Destinació proporciona una millora constant dels serveis del territori als visitants, aconseguint una consciència glo-bal de destinació turística.
Les empreses que implanten el SICTED són empreses compro-meses amb el territori, que aposten per la feina ben feta i la millora constant dels seus serveis. Al Vallès Oriental la qualitat és una de les principals eines amb les que els empresaris i els ens locals treballen per millorar dia a dia.
L’experiència que un visitant s’emporta al tornar cap a casa és la suma de serveis i vivències, que ha anat experimentant al llarg dels dies que ha passat en un territori. Quan viatgem, no tendim a valorar un serveis específic per separat, sinó el con-junt d’elements amb els que hem estat en contacte. Per aquest motiu és molt important que la qualitat d’un territori sigui el màxim homogènia possible. El visitant pot haver gaudit d’un hotel, però que s’hagi trobat amb un servei de poca qualitat en un comerç, un museu, un restaurant o un transport. En conse-qüència la valoració del viatge no serà del tot positiva.
Des del Consorci de Turisme del Vallès Oriental treballem millo-rant la qualitat dels serveis que reben els visitants a la nostra co-marca a través del SICTED, el qual s’ha anat desenvolupant sota els auspicis de la Secretaria General de Turisme i de la Federació Espanyola de Municipis, i amb la coparticipació de la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona.
Destinació de qualitat.
El Vallès Oriental
Turisme Vallès
Fotografi es per Manel CuestaTexts per Consorci de Turisme del Vallès Oriental
13
A la nostra comarca comptem amb 62 empreses i ser-veis adherits al projecte, de les quals, 41 han obtin-gut el distintiu de qualitat recentment. A Barcelona s’han distingit un total de 487 empreses que formen part d’unes 5.000 empreses que estan implantant aquest sistema de qualitat a Espanya.
L’objectiu del projecte és desenvolupar un model de gestió integral de la qualitat en la destinació. L’aplicació del sistema presenta importants avantat-ges competitius com el reconeixement a nivell estatal, la cohesió de la destinació i la seva millora, i l’augment de la percepció de fi abilitat i seguretat de l’oferta, entre altres factors. Aquesta tasca es duu a terme mitjançant la informació al turista, la implantació de
bones pràctiques alhora de treballar, el desenvolupa-ment d’eines d’excel·lència, la dotació de recursos i els mecanismes de reconeixement com el distintiu a la destinació, el distintiu a l’empresa o entitat pública i el certifi cat d’assistència a les persones participants.
Els serveis dels que gaudeixen les empreses adheri-des al sistema són molt amplis. Per un costat en temes de formació i visites tècniques. Les empreses dispo-sen d’un manual d’implantació del SICTED específi c del sector al qual pertanyen; formació vinculada a la gestió de la qualitat i a la implantació dels manuals de bones pràctiques; documentació en suport informàtic complementaria a les sessions de formació; visites in-dividualitzades a la mateixa empresa; seguiment tèc-
SICTED ‘09
SICTED ‘09
FS3 Pla de millora Pasta SanmartíFormació DT1 Cicle 2009-2010
El Vallès OrientalTurisme Vallès
14
EMPRESES DISTINGIDES A LA COMARCA
• Agències de viatges
Aquae Calidae - www.aquaeviatges.com
Ramasan - www.ramasan.com
• Altres serveis
Experienzial - www.experienzial.com
• Balnearis
Termes La Garriga - www.termes.com
• Càmpings
Càmping El Pasqualet - www.elpasqualet.com
• Comerços
Joieria March Scp - Tel.93 871 12 23
Cansaladeria Can Perris - Tel.93 871 45 91
Joieria Albert Pous - Tel.93 871 79 28
Rostisseria Franvic - www.franvic.es
Comerç Pedragosa 1 - www.pedragosa.net
Comerç Pedragosa 2 - www.pedragosa.net
Pasta de sopa, Pasta Sanmartí www.pastes-sanmarti.com
Joieria Domi 1 – Caldes de Montbui
Farmàcia Codina - Caldes de Montbui
• Casa de colònies
La Traüna - www.esplai.org
• Cases rurals
Les Oliveres - www.lesoliveres.cat
Cal Pinyater - www.calpinyater.com/cat/pres.htm
El Folló - www.elfollo.com
Can Fabregas del Bosc www.canfabregasdelbosc.com
nic per part de l’ens gestor; i avaluació per tal d’obtenir la distinció segons el manual corresponent, per part d’una empresa acreditada. A més a més, tenen la pos-sibilitat de participar en les taules de treball i debat sectorial de qualitat. Aquests tallers col·lectius per-meten participar en el disseny d’accions per a la mi-llora de la qualitat de la destinació a la que pertanyen. Per un altre costat, les empreses són promocionades pels diferents ens públics i privats que col·laboren en el projecte SICTED: Consorci de Turisme del Vallès Oriental, Diputació de Barcelona, Cambra de Comerç de Barcelona, Catalunya Qualitat y Calidad en destino. També apareixen a la guia impresa i digital editada per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies; i re-ben una placa acreditativa de distinció.
Taller col.lectiu 2 SICTED 2010
El Vallès OrientalTurisme Vallès
15
• Empreses d’oci actiu
Terra Diversions - www.terradiversions.com
• Espai natural
Parc Natural del Montseny www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?parc=3
Sant Miquel del Fai - www.santmiqueldelfai.net
• Hotels i apartaments turístics
Hotel Granollers - www.hotelgranollers.com
Hotel Augusta Vallès www.hotelaugustavalles.com
Hotel Molí de la Torre - www.molidelatorre.cat
Hotel Ciutat de Granollers - www.ciutathotels.com
Hotel Sidorme Barcelona / Granollers www.sidorme.com
Hotel Sidorme Barcelona / Mollet www.sidorme.com
• Museus i centres d’interpretació
Museu Arxiu Tomàs Balvey www.museudecardedeu.cat
Museu Abelló - www.museuabello.cat
Ofi cines d’informació turística
Thermalia. Ofi cina de Turisme de Caldes de Montbui - www.thermalia.cat
Ofi cina d’Informació Turística del Vallès Oriental www.turismevalles.net
• Policia
Policia Local de Caldes de Montbui www.caldesdemontbui.cat
• Restaurants
La Bota de Caldes - www.labotadecaldes.es
La Gran Olla – www.hotelgranollers.com
La Piranya - www.hotelgranollers.com
El Trabuc - www.eltrabuc.com
Les Tres Alzines - www.lestresalzines.com
El Bellver - www.lacalma.net
El Folló - www.elfollo.com
• Taxi
Taxi Santa Eulàlia - Tel.662 612 466
• Transport turístic
Moventus - www.moventus.es
Podeu obtenir més informació al Consorci de Turisme del Vallès Oriental al tel 93 860 41 15 – www.turismevalles.net
Trobada empresaris turístics
EMPRESES DISTINGIDES A LA COMARCA
El Vallès OrientalTurisme Vallès
16
L’excurs cultural
...va estar marcada per tres descobertes fonamentals: la primera, que ja no era alumna sinó professora; la segona, que ara els mestres col.laboren (alhora que competeixen) amb l’omnipresent i omniscient senyor Google, i, la tercera, que les quatre paraules que més es pro-nuncien als passadissos de qualsevol escola o institut catalans han passat a ser, sense cap mena de dubte, unes que a la meva època ni tan sols s’havien ajuntat mai: atenció a la diversitat. Deixant de banda la meva primera descoberta, tan colpidora que no m’atreveixo ni a comentar-la, crec que les altres dues bé mereixen un excurs.
Vagi per endavant que no sóc de les que creu que “cual-quier tiempo pasado fue mejor”. Estic convençuda que cada època té els seus pros i contres, i que la veritable intel.ligència consisteix en descobrir i esprémer la part més positiva de cada realitat. Sigui com sigui, val a dir que la nostra societat està sotmesa a una pressió, un ritme i una intensitat sense precedents. Avui tot canvia a una velo-citat extraordinària, tot té un preu, tot queda a un clic. En menys de tretze hores pots arribar a l’altra punta del món, o sortir a sopar amb uns amics i aprofi tar la sobretaula per trucar a la teva mare, enviar un whatsapp a un cosí, pujar unes fotos al Facebook i piular un comenta-ri al Twitter, tot alhora. I aquesta immediatesa, aquesta facilitat per a aconseguir el màxim amb el mínim esforç, arrossega inevitablement una manca de sacrifi ci, un allunyament d’aquella cultura de l’esforç que va moure generacions passades. El consumisme i les noves tec-nologies han sacsejat sense compassió la societat, la família i, eviden-tment, també l’escola.
La meva tornada a les aules, ara fa dos anys...
La diversitat a les aules
Per Bea Galán Echevarría
19
La diversitat a les aulesL’excurs cultural
I vet aquí que el professor ha deixat de ser l’inqüestionable expert en una matèria que es passeja sobre una tarima impartint lliçons magistrals amb
l’objectiu d’aconseguir que els seus alumnes s’empapin de la seva sapiència, i ha esdevingut un prestidigitador, obligat a treure fl ors del seu barret per que els alumnes l’escoltin més de cinc minuts seguits amb atenció. Sí, avui el mestre ha de ser una persona necessàriament empàtica i assertiva, preocupat per ajudar els alumnes a gestionar els seus coneixements. Donat que la infor-mació està a l’abast de tothom, inclús d’aquells que no volen saber-ne res, la principal difi cultat del mestre rau en orientar sobre quina informació és correcta i quina no, quina aportarà saviesa als estudiants o quina els abocarà al camí de l’estultícia o l’absurd.
I llavors ve l’altre punt. D’una banda l’augment de
la immigració, l’esvaïment de les fronteres físiques (i metafísiques i espirituals), les adopcions interna-cionals... i, de l’altra, la manca d’exigència i la por al rebuig social, la superioritat del semblar davant de l’ésser, han obligat les escoles i els instituts a buscar maneres de reduir els grups d’alumnes a fi de poder oferir-los una educació més personalitzada, que en una societat tan individualista com la nostra sem-bla sinònim de millor. Hi ha classes de reforç pels nouvinguts xinesos, pels de l’Europa de l’est, pels sudamericans... Hi ha classes de reforç de matemàti-ques, de castellà, de català, d’anglès... La idea és que qualsevol alumne amb una determinada difi cultat (o una certa lentitud o una indeterminada mancança) en l’adquisició de coneixements pugui ser atès i motivat adequadament i personal.
20
La diversitat a les aulesL’excurs cultural La diversitat a les aulesL’excurs cultural
Amb una salvetat. Amb una única, i tràgica, salvetat: la dels alumnes amb altes capacitats. Perquè no hi ha dubte que és un encert ajudar a qui ho necessita, però també hauria de ser-ho potenciar als que en dema-nen més. Què hem de fer d’aquells estudiants que acaben els deures abans que els altres, que entenen les lliçons a la primera, que fan les preguntes del milió de dòlars? Hem de deixar que s’avorreixin a les aules? Desperdiciar el seu potencial? Fer-los pensar que ells no s’han d’esforçar perquè la genètica i les seves circumstàncies els han fet un regal? El resultat seria (o millor dit, és) una lamentable tendència a la mediocri-tat. I no hi ha res pitjor que això.
Però com que sóc optimista de mena, estic convençu-da que les escoles i els instituts no trigaran a adonar-se de la necessitat imperiosa de potenciar l’excel.lència a les aules. Alguns ja han començat a treballar en aquest sentit, i jo tinc el gust i l’honor de participar en l’innovador “Projecte per a alumnes amb altes capacitats” de l’escola Jardí de Granollers.
“Què hem de fer d’aquells estudiants que acaben els deures abans que els altres, que entenen les lliçons a la primera, que fan les preguntes del milió de dòlars?”.
21
La diversitat a les aulesL’excurs cultural
Un projecte que té com a principal prioritat oferir als alumnes superdotats, talentosos o amb resultats acadèmics excel.lents un espai on desenvolupar la seva creativitat, fer volar la seva imaginació, poten-ciar la seva concentració, gaudir d’una altra manera d’estudiar i apropar-se al món. Tant de bo tots els cen-tres poguessin pujar al carro de la veritable atenció a la diversitat!
Potser la clau està en una frase molt senzilla que em va dir ara fa dos anys un professor de l’Escola Pia:
“Tu respecta els alumnes, i ells et respectaran a tu”.“Tant de bo tots els centres
poguessin pujar al carro de la veritable atenció a la
diversitat!”
22
Notícia d’última hora: Enric Ruiz Geli és l’encarregat de transformar el restaurant EL BULLI.
Quin combinació!! L’art dels fogons de Ferran Adrià i l’arquitectura científica d’Enric Ruiz Geli, el projecte segons sembla inclou investigació científica, innovació tecnològica, creativitat, ecologia i sostenibilitat, tot en perfecta harmo-nia. I tot això estarà representat en el nou Bulli: una barreja de disseny arquitectònic futurista del creador de l’MediaTIC, combinat amb la ja consagrada genialitat culinària del xef català més internacional.
La nova obra de l’arquitecte Enric Ruiz Geli, el MediaTIC representa la nova era de la “Arquitectura verda” i autosos-tenible. Un espai d’interacció entre empreses, institucions i ciutadans del sector de les anomenades TIC: tecnologia, in-formació i comunicació. Situat a Barcelona, al districte del 22 @, una emergent zona, seu de les empreses de tecnolo-gia i comunicació. Enric Ruiz Geli, d’origen català, també ha visitat el Riu de la Plata com un possible marc per a aquesta nova arquitectura científica.
Cap a una nova arquitectura cientí� ca
El Media-TIC del 22 @
Arquitectura
Entrevista a l’arquitecte Enric Ruiz Geliper Andrés Juberias
25
El Media-TIC del 22 @Arquitectura
Quin és el punt de partida per a la creació d’aquest edifici, situat al 22 @, el districte més innovador de barcelona?
Barcelona va crear un model d’arquitectura en el 92, el model olím-pic, es va reinventar al 2004 amb el fòrum de les cultures, i ara estem en un nou model: és un model en què la ciutat vol mantenir la densitat, tan interessant de Barcelona, vol mantenir aquest “mix” entre universitat, habitatge social, habi-tatge d’alt standing, oficina, incubado-ra, gran edifici Herd quaters com seria Mediapro ... Per tant un estudiant surt de la universitat de la Pompeu Fabra, va a la nostra incubadora, després treballa per Mediapro, per Test Systems i viu en un habitatge social, però la gent d’un habitatge social entra al MediaTIC, per aprendre sobre Internet, per emprar el iPhone, per saber com són els cotxes elèctrics, tot això és el que crea ciutat. Abans allò normal era pensar que un plató de televisió havia d’anar fora de la ciutat, la universitat fora de la ciutat, les oficines importants fora de la ciutat, no, no, això és un error. Avui hem de portar tot això a la ciutat i curar el teixit mort de les naus industrials que hi ha al 22 @. Tot això és 22 @.
També estem recollint aigua freda de l’aqüífer, a través d’una empresa que es diu Districlima: punxem a l’aqüífer, agafem aigua freda i aquesta tempera-tura freda la portem per un districte de xarxa, d’urbanisme a cada edifici. I cada edifici el va portar a cada màquina d’aire condicionat. Tot això ho estem tenint al 22 @, és el nou model. Cada edifici que es vulgui “endollar” s’adhereix a aquest model.
26
El Media-TIC del 22 @Arquitectura
El Projecte Esmentat La Idea D’un Edifici “Contenidor” On “... Les Connexions Són Més Importants Que El Pes Dels Materials. Un Món Electrònic Immaterial, On El Que Importa És El Dibuix De La Xarxa, No La Gravetat “ Ens Pots Explicar Aquest Concepte?
Avui sostenibilitat vol dir lleugeresa. La massa, el pes, tot això produeix i augmenta el consum, més transport, més energia, més petroli. Pes = energia, per tant, menys pes, menys energia, menys con-sum, menys transport. La sostenibilitat, gran o petit no importa, però lleuger. Si ho vols gran val, però que sigui lleuger. Acer no, alumini. Vidre no, ETFE.
El percentatge d’estalvi de quilos és igual al percentatge d’estalvi en energia i en consum.
Avui sostenibilitat vol dir lleugeresa. La massa, el pes, tot això produeix i augmen-ta el consum, més transport, més energia, més petroli. Pes = energia”.
27
Le Corbusier deia: “L’arquitectura està més enllà dels fets utilitaris. És un fet plàstic. És el joc savi dels volums sota la llum. L’arquitectura és l’art en el seu sentit més elevat, és ordre matemàtic, és pura teoria, harmonia completa gràcies a la proporció de totes les relacions, aquesta és la funció de l’arquitectura. “ La seva opinió és que, l’arquitectura digital s’allunya de l’art i s’allunya d’allò que és estètic per vincular-se més a la ciència?
No, Alguna arquitectura digital si però la nostra no. La nostra arquitectura jo la definiria com dius tu a nivell científic, amb un motor que és l’energia, que és el nostre guió principal. Aplicada a en-torns, paisatges, territoris i la ciutat. Produint una experiència en la gent, és una arquitectura que és molt interactiva, que és molt social, a més crea consciència cap a una empatia. Empatia és aquesta màgia que es crea quan estàs amb el teu nen jugant a futbol, et sents en equilibri, et sents bell, et sents estable, en harmonia. L’arquitectura empàtica és aquesta arquitectura en la qual tu tens consciència de l’energia que consumeixes, d’on ve, tot és transparent. Et sents bé.
Potser la paraula estètica, potser la bellesa sigui aquest resultat. Quan et sents bé, això és bell. En aquest moment d’equilibri tan delicat, es produeix una certa bellesa.
Aquesta evolució de l’arquitectura a barcelona ha estat bona, a la meva opnión millor que l’època del fòrum del 2004 ...
Oh si! En aquella època, havien polítiques molt interessants de com cobrir la depuradora, crear un espai gran al públic, com la plaça del Fòrum. El pro-blema és que avui, encara no funciona. El que aquí falla és que l’arquitectura necessita un temps per arribar a aquest equilibri, i al Fòrum portem massa anys esperant aquest equilibri. En el cas del 22 @ ja existeix aquest equilibri, ja hi ha edificis que estan funcionant. Ja hi ha encreuaments de serveis, vida, bars, etc ..
El Media-TIC del 22 @Arquitectura
28
...o fins i tot menys si tenim en compte que el més possible és que, durant gran part de l’any, tornem a casa quan el sol comença a desaparèixer. I a l’estiu, en l’època de l’any que més amortitzem qualsevol espai exterior, ens agrada allargar les jornades, en informals sopars amb la família o els amics. Si es-tem de bon humor, som capaços fins i tot de convidar al veí, que és l’equip de futbol contrari, a prendre una cervesa i discu-tir de política fins ben entrada la matinada. No et privis d’això, un jardí nocturn, correctament il·luminat, és com tenir dos jar-dins, un de real i un altre de màgic, que podem transformar
amb imaginació i un disseny lumínic adequat.
Quan comença a posar-se el sol en un jardí, les ombres s’allarguen, els contorns es desdibuixen i les sensacions poden arribar a vessar-se. En les èpoques càlides de l’any, l’ús d’un espai exterior és capaç de donar la volta completa al rellotge. Si està ben il·luminat, de nit un jar-dí sempre guanya, ja que el que perdem en colorit i ex-pressió, el guanyem en insi-nuació i sofisticació.
Si no tens llum, només tens mig jardí...
El jardí nocturn
Paisatgisme
Per Anna Banchs de Botanicum
31
El jardí nocturnPaisatgisme
E l jardí com a element protagonista. Com a criteri general, hem de buscar que la llum il·lumini a la vegetació i no a l’observador,
ja que habitualment els jardins tenen lluminària que produeix enlluernament, en canvi, la il·luminació cap a la vegetació mostra els millors aspectes a destacar. Així mateix és molt impor-tant tenir en compte els usos que se li donen a les diverses zones per decidir en cada cas si busquem una il·luminació decorativa o per contra, una il·luminació que permeti realitzar activitats con-cretes. L’ús de la llum tènue és un altre criteri a aplicar, ja que una il·luminació brillant ens fa per-dre matisos i profunditat, a més que és possible que ens dificulti la visió de les estrelles o que mo-lesti als nostres veïns. Els principals arguments que hem de fer servir per vestir de llums un jardí es basen en la direcció de la llum, amb aquests cinc recursos es poden cobrir gairebé totes les ne-cessitats:
- La il·luminació ascendent, que posa l’accent en els volums i formes de les espècies que il·luminem. Ben usada permet crear ambients oposats al dia, que ens animen a un gaudiment social.
- Il·luminació descendent, per poder realitzar ac-tivitats nocturnes hem col·locar el punt de llum el més zenital possible i així evitar molestes ombres.
- Il·luminació puntual es centra en un punt deter-minat del jardí perquè acapari tota l’atenció de l’observador. Pot ser molt útil, usat amb modera-ció en bonsais, escultures o fonts.
- Il·luminant a contrallum podem ressaltar con-torns sobre superfícies fent-los destacar sense il·luminar directament i donant el màxim valor a la forma de l’espècie.
- La il·luminació de guia és útil per desplaçar-nos sense tenir un accident però a més ens poden per-metre marcar o transformar el traçat del nostre jardí i així ens permet admirar del disseny de la seva estructura fins i tot de nit.
32
El jardí nocturnPaisatgisme
“Els principals arguments que hem de fer servir per vestir de llums un jardí es basen en la direcció de la llum”.
33
Entre les solucions de lluminària que proposem, hi ha les llums de disseny, que deixen de ser una
mera font de llum per passar a ser un element protagonista de la decoració del jardí. Sistemes d’il·luminació alimentada amb energia solar per a zones on no hi ha possibilitat de connexió amb la xarxa elèctrica o sistemes de canalització per fibra òptica, que ens permet il·luminar espais exteriors sense haver de portar corrent elèctric ja que el que viatja a tra-vés de la fibra és només la llum. Tot això, evidentment, complementat per focus de feix de llum dirigible, borns, balises, fanals, llums per a pèrgoles o il·luminació per a piscines, fonts i estanys.
L’elecció d’aquests dispositius és una tas-ca que ha d’estar ben planificada, ja que uns poden influir negativament sobre els altres, ofegant l’efecte desitjat. Per aconseguir un resultat òptim és recoma-nable deixar-se assessorar per un paisat-gista ja que l’oferta de sistemes i opcions en el mercat és amplíssima i és molt fàcil caure en il·luminacions insuficients, en-lluernadores o fins i tot d’impacte nega-tiu durant el dia. A això cal afegir que en una instal·lació elèctrica a l’exterior sem-pre cal tenir una cura molt especial en la seguretat de la mateixa. L’ús de mate-rials homologats i de qualitat és una cosa imprescindible si volem gaudir d’un jardí ben il·luminat i estar tranquils.
El jardí nocturnPaisatgisme
34
La ressaca s’ha acabat i Catalunya vol posar-se les piles. Una ve-gada superat el cop del retorn de Bread & Butter a Berlín, la ciutat comtal redissenya la seva fi ra de la moda, que ha passat a ser un focus per a empreses i professionals del sud d’Europa. Més sòbria però també més propera, The Brandery ha celebrat una edició plena de professionalitat i s’ ha sacsejat antics complexos. Ben-vinguts a la renaixença!
Sota el lema Chance for Changes, el saló d’enguany es va atrevir a incorporar un programa de desfi lades professionals, que van sus-citar força interès entre els visitants. Aquest espai, denominat The Brandery Catwalk, va complementar-se amb un backstage obert al públic. Custo hi va presentar la nova línia “Custo Line” i la pres-tigiosa marca Phard ens va ensenyar les propostes per a la prope-ra temporada. Aquesta última marca va ser també la guanyadora del concurs Windows on the move, on es va premiar l’aparador de la botiga que te al Passeig de Gràcia. D’altra banda, fi rmes com Divina Providència o Sayan van dinamitzar a fons les visites pro-fessionals als seus stands.
Els tres dies de l’esdeveniment van fer del recinte de Montjüich un formiguer de joves amateurs, fotògrafs, periodistes, caçadors de tendències i professionals de la moda. Una de les activitats més apreciades va ser l’àrea The Laundry, cridada a focalitzar el labo-ratori pensant del saló. Allà es van reunir grans fi gures del retail com ara Feli Benítez, directora general de Privalia a Espanya o Isabel Mesa, directora de WGSN Espanya i Portugal, entre d’altres personalitats rellevants. Els conferenciants van explorar les noves oportunitats de negoci que obren les noves tecnologies i es van comentar les tendències per a la temporada que ve.
Més que moda
� e Brandery
Text per Marta Martín de la Cuesta, directora de comunicació de Staff ModelsFotografi a per Ángel Sánchez Parra, director de fotografi a de Staff Models
Tendències
37
� e BranderyTendències
I la moda va vessar la Fira
Aquesta edició de The Brandery es va estendre d’altres llocs de la ciutat. El programa The City va acollir al Passeig de Gràcia l’exposició “Shoot’n The City”: 50 fotografi es de moda signades per autors de la mida d’ Antoni Bernad, Xevi Muntané i Sergi Pons.
D’altra banda, es va estrenar l’àrea Fashion & Living, un espai amb entitat pròpia on es van ex-posar objectes d’ús quotidià sig-nats per grans noms de la moda: des d’un raspall de dents de Paul Smith fi ns a una motocicleta de Custo Barcelona; un cotxet de bebè de Carolina Herrera o un en-vàs de caviar de Yves Saint Laurent.
I, com no podia ser d’altra manera, va haver-hi una intensa acti-vitat nocturna, liderada per Advanced Music, productora del Fes-tival Sónar, que va exportar el seu savoir faire al Welcome Dinner. Totes les activitats es van poder seguir a través del site de The Brandery en Facebook, Twitter, Flikr, YouTube i Linkedin.
“La moda catalana desperta després d’anys adormida”.
“La venta online despunta com a una oportunitat per el sector”.
38
El concept car BMW Vision ConnectedDrive farà el seu de-but mundial del 3 al 13 de març de 2011 al Saló Internacio-nal de l’Automòbil de Ginebra. La posició de lideratge en el món de l’automòbil ocupat per BMW en el desenvolupament d’innovadors sistemes d’assistència al conductor i serveis de mobilitat s’enfortirà encara més amb aquest extraordinari con-cept car.
El BMW Vision ConnectedDrive mostra els mètodes actuals i futurs de les xarxes mòbils d’una manera molt insisten i parti-cular. El disseny i la tecnologia d’aquest espectacular roadster tenen com a finalitat que el vehicle estigui totlment integral a la xarxa i a les noves tecnologies. El confort, la seguretat, l’experiència i l’entreteniment en el vehcle són optimitzats amb precisió per satisfer les necessitats tant del conductor i com les del passatger. Les noves tecnologies i conceptes de disseny s’han fet servir per afegir noves facetes i gaudir així de la inconfusible sensació de plaer de conducció BMW.
El futur ja ha començat.
BMW Vision ConnectedDrive
per bmw.com
BMW Vision ConnectedDrive
Motor
41
BMW Vision ConnectedDriveModa
Innovació captivadora BMW Vision ConnectedDrive.
BMW Vision ConnectedDrive d’una manera molt persuasiva i fascinant, presenta solucions intel·ligents. El caràcter d’aquest estudi concep-tual, presentat com un roadster de dues places, és un dels components mòbils en un món en xarxa, tant en disseny com en virtut de les àm-plies innovacions tecnològiques. BMW demostra amb aquest vehicle el potencial únic que es pot realitzar tant per l’evolució actual i futura de BMW ConnectedDrive, optimitzant el confort, la seguretat i la manera de gaudir de la informació i l’entreteniment en el vehicle.
Les oportunitats sense límits per aconseguir enca-ra més plaer de conducció a través de xarxes intel ligents es demostren al Saló de l’Automòbil de Ginebra per l’estrena mundial del BMW Vision Con-nectedDriv, pel disseny de la carrosseria i del seu interior , que presenta una instal·lació d’iluminació nova molt suggerent i una nova pantalla d’operació. El disseny representa el vincle entre el conductor i el vehicle, i el diàleg entre el conductor i el passatger, així com la interacció dels ocupants del cotxe amb el medi ambient. Les àrees funcio-nals de BMW ConnectedDrive estan simbolitzades en tres nivells - el confort, la seguretat i l’intercanvi de dades.
Es pot identifi car el carisma dinàmic que genera observant el seu llarg capó que s’integra perfecta-ment en el parabrisa, la distància entre eixos i les places de seient situades bé al darrera. El disseny del concept car deixa veure la fusió entre l’exterior, l’interior i el medi ambient. La superfície, refo-rçada amb línies molt fl uides, és molt expressiva i transmet molta força. El principi de superposició, el que requereix que els components individuals adquireixen una sèrie de tasques, s’ha aplicat tant a l’interior com a l’exterior. Sensors integrats en els fars i els llums del darrere ajudan el seguiment de
la situació del trànsit i el medi ambient. Antenes en comptes de miralls retrovisors per capturar les dades de navegació de l’exterior.
42
BMW Vision ConnectedDriveModa
“El disseny representa el vincle entre
el conductor i el vehicle”.
43
El Head-Up Display és una de les innovacions en el camp dels conceptes de visualització i d’operació de la família. Ofereix una vi-sualització tridimensional de la informació i les icones que proporcionen una fusió òptica de la visió real de la carretera amb contingut virtual. Per exemple, aquesta aplicació augmenta l’informació sobre una ruta amb molta més precisió alhora de localitzar un possible desviament. A més, el concept car està equipat amb un conjunt d’instruments de programació lliure, i la seva pantalla completa les projeccions
generades pel Head-Up Display. L’abast i l’amplitud de la seva funcionalitat és molt superior a les capa-citats de visualització dels instruments de cabina clàssica.
El co-pilot que pot avaluar dades d’informació o la direcció pel sistema de navegació i després remétra-le al panell d’instruments del conductor, quan sigui necessari. Així, la interacció entre el conductor, el co-pilot i les xarxes exteriors assoleixen nous nivells.
BMW Vision ConnectedDriveModa
44
Recom
anacions
Chef i maitre, JORDI I AMELIA ARTAL. Chef i maitre, JORDI I AMELIA ARTAL.
...la historia de mi familia. La casona fue construida en 1897 por mis abuelos, José María Arzak Etxabe y Escolástica Lete, para ser una bode-ga de vinos y taberna en el pueblo de Alza, ahora perteneciente a San Sebastián. Muchos de mis primeros recuerdos transcurrieron aquí.
Siguió siendo una taberna hasta que empezaron a regentarla mis pa-dres, Juan Ramón Arzak y Francisca Arratibel. Juntos dieron al local un gran empuje como casa de comidas. Su esfuerzo y su buen hacer al frente de los fogones no pasaron inadvertidos. Poco a poco se fue extendiendo el rumor de que en el Alto de Mi-racruz, también llamado Alto de “Vinagres”, se comían guisos deliciosos. El restaurante adquirió una gran notoriedad y se especializó en banquetes para celebraciones familiares.
Mi padre murió en mayo de 1.951, cuando yo tenía 9 años. Mi madre no se desmoronó, siguió luchando y trabajando sola. Continuó mejorando la calidad de los banquetes adqui-riendo un gran prestigio. Llegó a tener tanta fama que los novios adecuaban la fecha de la boda al día que mi madre tenía sitio en el restaurante, y lo mismo sucedía con los bautizos y las comuniones.
En 1.966, después de haber fi nalizado mis estudios en la Escuela de Hostelería, el Servicio Militar y mis prácticas en el extranjero; empecé a trabajar en el restaurante. En principio me especialicé en la partida de carnes asadas al carbón vegetal. Mi madre fue una maestra pa-ciente y constante. Ella fue quién paso a paso me reveló los secretos de la gastronomía. La curiosidad y las ganas de seguir aprendiendo hicieron que comenzase a trabajar en platos de creación propia.
La historia del Restaurante es también, hasta donde alcanza mi memoria,...
Restaurante ARZAK
Gastronomia
Per www.arzak.com · Avda. Alcalde Elosqui, 273 - 20015 Donostia /San Sebastian · 934 278 465 · 934 285 593
49
Restaurante ARZAKGastronomia
HIDROMIEL Y FRACTAL FLUIDOIngredientes para 4 personas
Hidromiel base
½ l. agua100 gr. miel2 unidades anís estrellado100 gr. azúcar de abedul1.5 gr. xantana
Base rota
• 250 gr. harina• 125 gr. mantequilla (pomada)• 1 huevo• 1 yemas• 1 c.s. agua• 100 gr. azúcar• 1.5 gr. tandoori• 1.5 gr. pimentón dulce• 0.5 gr. cochinilla• 20 gr. curaçao azul• 10 gr. licor de manzana
Esculturas de limón
• 150 gr. zumo de limón• 2 cáscaras de limón• 2 huevos • 2 yemas• 100 gr. mantequilla• 50 gr. glucosa• 50 gr. leche
Exterior de las esculturas de limón
• 200 gr. manteca de cacao• 3 gr. pimentón dulce• 0.5 gr. cochinilla
Hidromiel base
• ½ l. agua• 100 gr. miel• 2 unidades anís estrellado• 100 gr. azúcar de abedul• 1.5 gr. xantana
Reactivo de la hidromiel
• 10 gr. vodka• 1.7 gr. cochinilla• 5 gr. agua• 2 gr. azúcar• Además: Cacao amargo en polvo
Preparació
• Para la base rota:Amasar el conjunto de los ingredientes y dejar reposar en la nevera durante 1 hora. Extender la masa sobre una placa y cocerla al horno durante 80 minutos a 140 Cº.Dejar enfriar y romperla deshaciéndola completamente. Sobre la base de 150 gr. de base rota añadir el curaçao y licor
• Para las “esculturas” de limón:Mezclar todos los ingredientes y mezclar bien. Dar un hervor al conjunto y verter sobre unos moldes fl exipan de forma cúbica. Introducir al congelador. Ya duros cortarlos por la mitad y darles forma ondulada. Reservar en el congelador.
• Para el exterior de las “esculturas” de limón:Fundir la manteca sin que supere los 50 Cº. Mezcla a esta el pimentón y la cochinilla. Bañar el preparado de limón congelado con ayuda de una aguja hipodérmica, justo para que cree una película en el exterior. Dejar reposar a frigorífi co.
50
Final y presentación
• Espolvorear las “esculturas” de limos con el cacao en polvo, adquiriendo estas un color roñoso. • Sobre un plato llano o pizarra colocar la base rota y sobre ello disponer las esculturas de limón de pie (2/per.).• Como salsa y complemento del preparado verteremos sobre un plato 50 gr. de hidromiel. Sobre esta, la camarera verterá su reactivo con la ayuda de una cucharada de café, viendo una reacción de tipo fractal.
Preparació
• Para la hidromiel base:Hervir el conjunto de agua y miel. Una vez hervido dejar infusionar en el conjunto el anís estrellado por periodo de 5 minutos. Dejar enfriar.Incorporar el resto de los ingredientes mezclándolos bien con la ayuda de una batidora, guardar la mezcla en la nevera durante 6 h para eliminar el exceso de aire.
• Para el reactivo de la hidromiel:Mezclar los ingredientes.
Restaurante ARZAKGastronomia
51
MANDRILES DE CHIPIRÓN
Chipirón a la plancha
• 1 unid. (700 gr.) chipirón grande (begi haundi)• 8 gr. cáscara de naranja picada y seca• Pizca perejil picado• ¼ dl. de aceite de ajo• Pizca perejil picado• Sal, jengibre y zarzaparrilla en polvo
Arena de calamar
• 1 sepia (300 gr.)• 1 cebolla• 2 pimientos verdes• 1 diente de ajo• 1 tomate pequeño• ¼ dl. de aceite de oliva• ½ vaso de vino tinto• 2.5 L. de agua• Sal
Salsa tinta de chipirón
• 1 sepia (300 gr.)• 1 cebolla• 2 pimientos verdes• 1 diente de ajo• 1 tomate pequeño• ¼ dl. de aceite de oliva• ½ vaso de vino tinto• 2.5 L. agua• Sal
Tinta redonda
• 1 litro agua• 5 gr. algin • 250 gr. salsa de tinta de chipirón• 3,5 gr. gluco• 100 gr. aceite de girasol
Hongos rojos
• 50 gr. hongos blancos (tremela fuciformis)• 200 gr. zumo de remolacha• 1 c.s. aceite de oliva• Sal
Caldo de cebollas asadas
• 13 cebollas• 100 gr. agua• Una pizca de santolina• Sal y pimienta
Cenokis
• 13 cebollas• 100 gr. agua• Una pizca de santolina• Sal y pimienta
Ingredientes para 4 personas
Restaurante ARZAKGastronomia
52
Final y presentación
• Colocar en el centro del plato los fi letes de chipirón de pie espolvoreando estos con su arena. A su lado la salsa tinta redonda, los hongos rojos y los enokis. Acompañar el conjunto con el caldo de cebollas asadas.
Preparación
-Para el chipirón a la plancha:Limpiar los chipirones y separar por un lado las aletas y las patas, y por otro lado los cuerpos.Coger los cuerpos y abrirlos por la mitad. Una vez abiertos, hacer cuadrados y realizar ciertos cortes sobre el chipirón sin atravesarlo. Macerar los fi letes durante 12 horas con el aceite de ajo, sal, naranja, jengibre, perejil picado y zarzaparrilla en polvo.Hacer los fi letes de calamar a la plancha dándoles una bonita coloración. Espolvorear con perejil picado.
-Para la arena de calamar:Trocear el calamar y saltearlo junto con el aceite, Dejar enfriar.Introducir esta en la liofi lizadora que tardara alrededor de 36 horas en efectuar el proceso. Ya seca, pulverizarla con la ayuda de una trituradora. Guardarla al vacio.
-Para la salsa tinta de chipirón:Picar la cebolla, los pimientos y el ajo en juliana y rehogarlo todo con aceite. Por otro lado limpiar la sepia y separar la tinta. Picar toda la carne en pedazos no muy pequeños.Cuando esté la verdura, añadir la carne. Rehogarlo todo en conjunto. Incorporar el tomate cortado en pedazos y cocer hasta que apenas se deshaga, mojar con el vino y dejar reducir, añadir las tintas diluidas en agua. Mezclar todo bien y cubrir con agua.Dejar cocer unos 30 minutos a fuego medio. Separar toda la carne y triturar el resto. Colar y sazonar.
-Para la tinta redonda:Disolver completamente el gluco en la salsa tinta de chipirón. Triturar ambos ingredientes y guardar en la nevera durante 12 h para eliminar el exceso de aire. Reservar.Mezclar el alginato con el agua y dejar reposar 6 horas. Reservar.Verter gotas del preparado de salsa negra en la solución de alginato y agua. Es muy importante que
las gotas no se toquen entre sí, pues se pegarían unos con otros. Dejar en la solución durante 3 min. Escurrirlos con la ayuda de una cuchara de agujeros y limpiarlos en agua fría. Escurrirlos de nuevo con la ayuda de la misma cuchara y reservarlos en el aceite de girasol hasta su uso.
-Para los hongos rojos:Trocear los hongos y macerarlos durante 1 hora los hongos en el zumo. Pasarlos ligeramente por la sartén caliente con aceite. Sazonar.
-Para el caldo de cebollas asadas:Asar las cebolla en entero (con piel) durante 50 minutos a 180 Cº. Pelarlas e incorpora el agua y la santolina. Introducir el conjunto en una bolsa de vacío y cocerlo durante 2 horas a 65 Cº. Colar por una estameña y salpimentar.
-Para los enokis:Saltearlos ligeramente con aceite. Sazonar.
Restaurante ARZAKGastronomia
53
MENHIR DE OSTRAS
Ostras
• 12 ostras Mojo de pipas y ostras
• 6 ostras• 50 gr. de pipas de girasol peladas• Sal
Patatas confi tadas y su relleno
• 1 patata grande• 1 dl. de aceite de oliva 0´4 ahumado• 50 gr. de patatas de confi t (tipo panadera)• 1 ostra• Sal y pimienta
Menhir de remolacha
• 200 gr. de sémola de mandioca• 230 gr. de remolacha licuada• Aceite de oliva para freír
Vinagreta de vaina
• 100 gr. de aceite de oliva• 10 gr. de zumo de limón• 5 gr. de azúcar• 30 gr. de licuado de vaina cruda• Sal, pimienta y pizca de jengibre en polvo.
*Además:Una pizca de ostras fritas picadas, juliana fi na de cáscara de limón, tomate confi tado picado, almendra frita picada, pétalos pequeños de pensamientos blancos.
Preparación
• Para las ostras:Abrir las ostras y separar la carne del caparazón. Reservar.
• Para el mojo de pipas y ostras:Saltear las pipas ligeramente y triturarlas junto con la carne de las ostras y su propio jugo. Rectifi car de sal.
• Para las patatas confi tadas y su relleno:Pelar la patata y cortarla en rectángulos de 3 cm. por 1.5 cm de altura. Con la ayuda de una cuchara parisien vaciar ligeramente la patata haciendo un hueco en ella.Cubrir las patatas con el aceite que previamente habremos ahumado y confi tarlas hasta que estén listas. Sazonar.Aparte, abrir la ostra y rehogarla junto con las patatas de confi t. Picar el conjunto. Sazonar y añadir una pizca de cebollino picado.Rellenar las patatas con el preparado. Reservar.
• Para el menhir de remolacha:Mezclar la sémola y el zumo y amasar el conjunto durante 5 minutos. Dejar reposar 10 minutos la masa y estirarla en cantidades de 6 gr. de manera muy fi na entre dos hojas de plástico rígido. Freír la masas estirada a 220 Cº realizando movimientos circulares en el cazo según se va friendo durante 40 segundos y a continuación dejar reposar en un aceite de oliva a 149 Cº durante 2 minutos. Escurrir bien y sazonar.
• Para la vinagreta de vaina:Mezclar todos los ingredientes en conjunto formando una vinagreta. Sazonar.
Ingredientes para 4 personas
Restaurante ARZAKGastronomia
54
Final y presentación
• Untar las ostras con el mojo y Pasarlas por la plancha coloreándolas levemente.Sobre un plato colocar la patata confi tada caliente y sobre ella el menhir de remolacha bien crujiente. Al lado, posar las ostras acompañadas de la vinagreta de vainas. Sobre las ostras un poquito de la almendra, el tomate, el limón y las ostras fritas. Terminar con los pétalos de pensamiento.
Restaurante ARZAKGastronomia
55
Chef i maitre, JORDI I AMELIA ARTAL.
Quan encara no s’han apagat els actes de celebració dels 50 anys d’història de Campo Viejo, la marca celebra aquest any el X Aniversari del seu celler, d’imponent edifi ci obra de l’arquitecte Ignacio Cremada. Un any, 2011, en el qual el principal celler de la Rioja, una dels més importants del món, afronta el repte de consolidar la seva presència internacional així com el del llançament de la seva nova creació, CV de Campo Viejo, una gamma exclusiva per a
hostaleria.
Un aniversari especial, el de Cellers Campo Viejo, una moderna creació d’Ignacio Quemada en els voltants de Logronyo, semienterrada a la manera d’una obra de land art. El seu enterrament, a 45 m sota el sòl, fo-menta de manera natural les condicions idònies per a la criança del vi: entrada del raïm per gravetat, se-renitat, foscor, estabilitat de temperatura i humitat, ventilació pausada i natural. Tradició i avantguarda unides en un edifi ci, sobretot funcional, dissenyat per complir amb una producció de qualitat.
El bressol del vi de Rioja
Cellers Campo Viejo
Bodegues
Quan encara no s’han apagat els actes de celebració dels 50 anys d’història de Campo Viejo, la marca celebra aquest any el X Aniversari del seu celler, d’imponent edifi ci obra de l’arquitecte Ignacio Cremada. Un any, 2011, en el qual el principal celler de la Rioja, una dels més importants del món, afronta el repte de consolidar la seva presència internacional així com el del llançament de la seva nova creació, CV de Campo Viejo, una gamma exclusiva per a
hostaleria.
Un aniversari especial, el de Cellers Campo Viejo, una moderna creació d’Ignacio Quemada en els voltants de Logronyo, semienterrada a la manera d’una obra de land art. El seu enterrament, a 45 m sota el sòl, fo-menta de manera natural les condicions idònies per a la criança del vi: entrada del raïm per gravetat, se-renitat, foscor, estabilitat de temperatura i humitat, ventilació pausada i natural. Tradició i avantguarda unides en un edifi ci, sobretot funcional, dissenyat per complir amb una producció de qualitat.
El bressol del vi de Rioja
Per www.campoviejo.com
57
A més de l’important e s d e v e n i -
ment, que arriba a l’any del seu 50
Aniversari com a marca, Cellers Cam-po Viejo afronta en 2011 nous reptes. El primer, consolidar-se com el principal referent de la DOC a Rioja dins i fora de les nostres fron-teres, avalat per milers de consumi-dors en més de 70 països i, el segon, el llançament de CV de Campo Viejo, l’ultima creació de l’enòloga del grup, Elena Adell. Una se-lecció especial per a hostaleria del millor de la marca, dirigi-da exclusivament a la restauració i l’hostaleria, sector
Cellers Campo ViejoBodegues
en el qual va néixer la marca. El primer membre d’aquesta nova família a arribar a les cartes dels principals establiments del país és el CV de Campo Viejo criança 2007, un vi perfumat, fresc i fruiter, expressiu des que obrim l’ampolla, i d’enorme evolució en copa.
“ Campo Viejo criança 2007, un vi perfumat, fresc i fruiter, expressiu des que obrim l’ampolla, i d’enorme evolució en copa”.
58
...medievals retallades en el cel per després endinsar-nos en el casc antic, sentim l’ambient de llegendes que ens envolta. Segons una d’elles, la ciutat es veia amenaçada per un drac que fi nalment va poder ser derrocat gràcies a un enginyós invent d’un sabater local. Una altra parla d’esbarts de corbs (kruki en polonès) que so-brevolaven el lloc i una altra, del príncep Krak que va fi xar la seva residència permanent a les ribes del riu Vístula.
Encara que la més coneguda mundialment de les ciutats polone-ses, Cracovia no és el bressol de l’estat polonès. Els seus orígens com a ciutat compten amb poc més de 750 anys d’història però la ciutat va ser testimoni i partícip de la fl orida de Polònia com a potència militar i econòmica a Europa Central i de l’est entre els segles XV i XVI havent-se convertit a la seva capital i seu dels reis de Polònia.
Per aquesta raó, visitant Polònia podem veure les petjades d’un gloriós passat d’un país que encara queda per descobrir.
A Cracovia tot gira al voltant de la seva immensa, i de fet la més gran de tota Europa – Plaça Major dominada per dos edifi cis em-blemàtics. El primer és l’Església de Santa Maria, amb dues torres desiguals perquè, segons una altra llegenda, van ser construïdes per dos germans que al fi nal es van barallar.
En arribar a Cracovia veient les seves torres...
Cracovia
text per Of.Nacional de Turisme de Polonia per www.polonia.travel
Viatge
61
CracoviaViatge
La torre més alta ens sorprèn a cada hora en punt: des d’un dels seus fi nes-trals treu el cap un trompetista que als
quatre vents toca una melodia que es talla bruscament. El perquè d’aquest procedi-ment és una altra de les llegendes de la ciu-tat i preferim que ja ho descobriu vosaltres mateixos... Mentre que l’Església representa la vida religiosa, l’altre edifi ci, just en el mitjà de la Plaça refl ecteix la intensa activitat dels comerciants des del “medievo”: és la Llotja dels Draps, antic mercat medieval dels co-merciants de teles, com en les novel·les de Ken Follet. Avui dia segueix exercint la seva funció comercial oferint tot tipus d’artesania local de Cracovia i dels voltants i, com no, tota classe d’anells, pendents, collarets amb ambre, l’or de Polònia.
Des de fa poc, la Plaça té també un altre lloc molt recomanable per a la visita: està ama-gat en els soterranis que ens confi rmen, malgrat les llegendes, que el lloc havia estat habitat bastant temps abans que fa 750 anys.
Des de la Plaça Major, la ruta hauria de conti-nuar cap al Castell de Wawel però abans me-reix la pena endinsar-se als carrers adjacents que conserven l’autèntic traçat d’una ciutat medieval i a més ens ofereixen pintorescos racons amb terrasses a cada pas per pren-dre un cafè o com el carrer Florianska (San Florián) ele-gants tendes de roba, saba-tes i joieria, algunes d’elles reconegudes a nivell nacio-nal i internacional.
La ruta real pel carrer Gro-dzka ens porta a la seu dels reis polonesos. És una cas-tell típicament renaixentis-ta, construït en el Pujol de Wawel amb esplèndides vistes al riu Vístula i
la majestuosa catedral que és al mateix temps el panteó dels perso-natges més representatius en la història de Polònia.
Baixant cap al riu, sense deixar de visitar al drac de la llegenda en la riba del Vístula, arribarem al barri jueu Kazimierz. Una altra de les llegendes ens parla sobre l’amor del rei polonès Casimiro cap a una noia jueva i aquesta va ser la raó, segons diuen, de regalar-li a la comunitat jueva aquestes terres. Per descomptat al barri jueu es pot palpar un altre ambient: algu-nes cases sense renovar, els noms dels carrers que al·ludeixen a personatges i tradicions jueves, sina-gogues, galeries d’art, tendes amb antiguitats, cafès que recreen antics ofi cis i restaurants amb menjar
kosher. És el lloc preferit també pels joves que solen acudir allí a la nit a un dels nombrosos bars i pubs, molts d’ells oferint música en viu.
“Cracovia mai dorm gràcies als jo-ves que han triat la ciutat per cursar els
seus estudis uni-versitaris”
62
Passejant pels carrers del barri, podrem acordar-nos de la pel·lícula La Llista de Schindler, de Spielberg, ro-dada en la seva majoria a Kazimierz.
Cracovia també és la gent. No només tals personat-ges com Juan Pablo II que sent Karol Wojtyla va sortir a Roma per tornar en una visita ofi cial al seu país natal com a papa; ni tampoc els dos Premis Nobel polone-sos de Literatura del s. XX – Czeslaw Milosz i Wislawa Szymborska, que van fi xar la seva residència a la ciutat de Krak. Cracovia mai dorm gràcies als joves que han triat la ciutat per cursar els seus estudis universitaris,
els artistes que venen les seves obres en la Barbacana, part del mur medieval que envoltava la ciutat i els turistes – o més aviat viatgers – tant nacionals com vinguts d’arreu del món que es queden meravellats amb l’amabilitat i hospitalitat dels habitants de Cracovia
CracoviaViatge
63
• Els ciutadans espanyols poden viatjar a Polònia amb DNI o passaport.
• És vàlida la targeta sanitària europea
• El canvi d’EURO a la moneda local anomenada “zloty” (sigles bancàries PLN) es pot realitzar en les ofi cines de canvi anomenades “kantor” (no cobren comissió) encara que és millor fer-ho en un “kantor” de la ciutat i no en l’aeroport.
• Existeixen vols directes des de Madrid a Craco via (www.ryanair.com) o a la relativament prope ra ciutat de Katowice (www.wizzair.com) però si volem combinar l’estada amb Varsòvia hi ha vols directes a la capital polonesa amb LOT (www.lot.com) i Iberia (www.iberia.es). El tra- jecte intern recomanat des de Varsòvia a Craco- via és el tren Eurocity (durada del viatge 2.30 h).
Informació útil:
Voltants
Cracovia és l’antiga capital de Polònia i l’actual capi-tal de la regió de Malopolska (Polònia Menor) que té l’honor d’allotjar la major quantitat de monuments inscrits en la llista de Patrimoni de la Humanitat al país. Entre els més coneguts cal destacar la Mina de Sal Wieliczka (a tan sols 12 km del centre) i a 70 km el tristament famós Camp Nazi de Concentració Auschwitz-Birkenau. En ambdós museus hi ha visites guiades en espanyol.
És igual d’interessant la ruta de les esglésies de fusta i el folklore de Zakopane, a 120 km de Cracovia, re-comanant en aquest cas fa una excursió de 2 o 3 dies amb allotjament a les muntanyes.
A part de Cracovia, la ruta de Juan Pablo II ens portarà a la seva ciutat natal Wadowice (a 50 km de la ciutat) i el monestir de Kalwaria Zebrzydowska.
CracoviaViatge
64
Refl exió
Resulta habitual i àmpliament acceptat, que per la majoria de les activitats que ens plantegem en la nostra vida, tant a nivell per-sona com social o professional, resulti imprescindible obtenir co-neixements i habilitats per poder realitzar-les de la manera més efi cient i satisfactòria possible.
En aquest sentit, ens formem per desenvolupar un lloc de treball i per això assistim a diferents centres on persones amb un alt grau de coneixements i experiència en diferents camps, ens mostren el necessari per poder optar amb garanties a aquest lloc de treball.
Per poder conduir qualsevol tipus de vehicle (motocicleta, cotxe, vaixell o avió), assistim a llocs específi cs on persones qualifi cades i preparades ens formen i una vegada superades les probes ne-cessàries ens acrediten amb un títol per poder conduir qualsevol d’aquests vehicles.
Posaré un exemple, quan per motius d’oci o professionals, deci-dim practicar un esport, assistim a classes on especialistes ens ensenyen el necessari per poder practicar-los sense risc i amb la màxima precisió.
Però resulta sorprenent que per a reptes tan importants com convertir-nos en marits, pares, fi lls o per enfrontar-nos als reptes que la vida ens posa davant sigui sufi cient confi ar solament en el nostre instint.
La intuïció o els coneixements que hem anat adquirint durant la nostra vida, molts d’ells sense rigor ni base científi ca són la guia per a la nostra actuació. Coneixements que aprenem o copiem dels nostres pares, mestres, amics o persones amb un suposat èxit que, igual que nosaltres, tenen símptomes d’ansietat, por y dubtes sobre aquests reptes que la vida els posa al davant.
Quan el lideratge es converteix en motivació
Què és un life Coach?
Per Antonio Gimeno www.s3out.com
Què és un life Coach?
67
Què és un life coach?Refl exió
“Viure la vida” si, però amb una petita guia.Des del món anglosaxó, va arribar fa una dècada la fi gura del coach, que traduït al català signifi ca “entrenador”. El coach, que va sorgir en el món dels negocis, té per objectiu que un directiu amb coneixements, experiència i èxit, transfereixi aquests intan-gibles tan importants a totes les seves audiències per aconseguir els seus objectius de forma ràpida i segura.
Poc desprès van aparèixer els “executive coach” per formar executius tant en l’àrea professional com personal. Molts direc-tius d’èxit havien fracassat en noves iniciatives, no per les seves decisions executives, sinó per no saber resoldre reptes personals i/o familiars, com per exemple, el tenir que desplaçar-se amb tota la seva família a viure a un altre país.
I més recentment, ha aparegut la fi gura del “personal o life coach”. Aquests entrenadors ofereixen els seus coneixements i experiències vitals a aquelles persones que necessiten ajuda per aconseguir la saviesa necessària per viure la seva vida i això, aconseguir la felicitat. No ens oblidem que també és una habi-litat importantíssima el saber gaudir dels bons moments, per petits que siguin.
“És una habilitat importantíssima el saber gaudir dels bons moments”.
“Resulta una bona decisió buscar
professionals que ens ajudin a obtenir una
millor preparació”
En defi nitiva, si per àrees com les que hem esmentat al principi resulta quasi obligat rebre una formació específi ca, és d’evident importància estar preparat per resoldre aquells problemes que ens presenta la vida i que, en molts casos, ens produeixen quadres d’ansietat, estrés, dolences, insomni, depres-sions i altres disfuncions físiques i emocionals.
Per això, resulta una bona decisió buscar professionals que ens ajudin a obtenir una millor preparació per superar amb èxit els reptes i obsta-cles que puguin sorgir en la nostra vida. I és que aquesta vida és única i irrepetible.
68
Primer va arribar com un rumor, com un secret que només s’ explica a una bona amiga…..No coneixíem els detalls sobre Crème de la Mer, només en sabíem els resultats observats en les pell d’aquelles “privilegiades” que l’havien provat……..
Des del primer moment la pell es torna mes tersa, amb mes fermesa, les arrugues disminueixen, els porus es fan
menys visibles, la lluminositat afl ora instantàniament, gracies al gran poder regenerador del secret
de la crema: el “caldo” d’algues miraculós exclusiu de La Mer.
Avui, La Mer , ens ofereix una amplia gama de formules i exclusius tractaments inspirats en el mar. Cadascú d’ells esta fet d’una manera tant acurada com Crème de La Mer i aporta excepcionals benefi cis, que et convidem a venir a descobrir.
La Mer es una exclusiva a Granollers de Perfumeria Caussa.
Professionalitat, consell i servei amb les primeres marques de
perfumería i cosmética
c/sant roc,9 - c/joan prim,7 - c/santa anna,19 · [email protected] · tlf.93 870 05 70
www.lamer.es
...una colla d’amics que anaven a correr la marató de Donosti, quan creuen que Granollers no podia estar al marge del movi-ment de curses populars que arreu estava naixent i, decideixen organitzar al gener del 1987 la primera mitja marató Granollers - la Garriga – Granollers, l’èxit, la popularitat i l’arrelament de la seva decisió. En principi es tractava d’organitzar una cursa, ara es guarneix amb la festa de presentació a la Garriga, el concert de les Franqueses, el debat de l’ateneu, el mercat de la mitja, la mini, la cursa de gegants, tot plegat ho converteix en una festassa. Han aconseguit passar de la marginació a la tradició
La vint-i-cinquena edició de la mitja ja és història en un dia radiant, prop de vuit mil corredors a la mitja i mil al quart, van prendre la sortida de la que sens dubte és una prova única. Els corredors no estan mai sols, vuit-cents voluntaris i un munt de públic ajuden a crear un ambient especial i per si fos poca l’animació tres orques-tres ajuden a donar la nota. El color el posen els participants.
Any rere any el llistó (participatiu – organitzatiu) s’ha anat pujant, han crescut sense pressa, intentant donar acollida a una creixent demanda d’esport popular. Ja ve sent habitual tancar les inscrip-cions molt abans de la data de la cursa, octubre. Han limitat la participació per no posar en perill la capacitat organitzativa i la infraestructura que mou la prova. La feina no s’improvisa.
Poc es podien imaginar, a la tardor de l’any 1986...
És quan corro que hi veig clar
per Sallenroc Fotografi a per Anna Roca Carbonell
Esports
71
La mitja de GranollersEsports
72
“L’any 87 les dones no arribaven al 7% avui ja són quasi el 15%.”
“ Enguany però va ser la calor, quasi sis graus més que qualsevol altra edició. Es notava a l’arribada, les cares dels corredors”
La mitja de GranollersEsports
73
A la nostra comarca és difícil no assabentar-se que la mitja s’acosta. El programa que comença a fer la mitja, mobilitza més de
set-cents participants en grups d’horaris diferenciats a Granollers, les Franqueses i la Garriga. Els monitors de l’aire, a 4 el quilòmetre o l’ajuntament aconse-gueixen tres grans fi tes: que el 90% dels participants en el programa acabin la cursa, que per fer salut s’ha de gaudir de l’esport i que la participació femenina s’incrementi. L’any 87 les dones no arribaven al 7% avui ja són quasi el 15%. Per arribar als nivells euro-peus encara queda molt per fer.Segurament l’únic element que no controla
l’organització és el meteorològic, fi ns ara la pluja, el vent, i el fred, havien tret el cap per ser protagonistes, condicionant les marques, els registres tan de l’elit com dels afi cionats. Enguany però va ser la calor, qua-si sis graus més que qualsevol altra edició. Es notava a l’arribada, les cares dels corredors expressaven la satisfacció per l’esforç, l’orgull d’haver-la acabat i el desig de tornar-hi a la propera edició. Tot això mentre anaven cap a l’avituallament fi nal, previ la recollida, feta per membres dels amics del Xiprer, del chip blanc, els esperava el brou que l’equip del cuiner Pep Salsetes, elaborat in situ, durant tota la nit. Una re-compensa pensada per recuperar forces. Al seu costat una vuitantena de massatgistes per relaxar
Els primers locals De Granollers - Anna Belen Garcia (1:35:51) - Jaume Aragonés(1:11:49)
De les Franqueses- Anna Riera (1:26:36) -Toni Flores (1:12:19)
La mitja de GranollersEsports
De la Garriga- Marta Bruguet (1:38:11) - Khalid Kajtih (1:15:32)
74
El guanyadors/es
L’Eric Kibet (1:03:25), Thomson Cherogoni (1:03:40) i Rafa Iglesias (1:04:26), la Ruth Matebo (1:14:26) Nazda Macmrouh (1:15:27) i Holly Rush-May.
Els primers locals
De Granollers, l’ Anna Belen Garcia (1:35:51) i en Jaume Aragonés(1:11:49), de les Franqueses l’Anna Riera (1:26:36) i Toni Flores (1:12:19), de la Garriga, Marta Bruguet (1:38:11) i Khalid Kajtih (1:15:32)
Els primers comarcals
la ja esmentada Anna Belen Garcia i Elias Resina (1:09:40) de Montornès.
La mitja de GranollersEsports
De la Garriga- Marta Bruguet (1:38:11) - Khalid Kajtih (1:15:32)
Marketng&Bussiness
Deu fer cosa de dues setmanes, o tres ... no recordo les dates exactament....
Quan em va dir un amic que a Barcelona, feien un experiment co-mercial anomenat la Barcelona Opportunity Week, o alguna cosa semblant...
Li vaig preguntar de que es tractava....
Em va dir que a molts hotels i restaurants prestigiosos de Barcelo-na, durant aquella setmana rebaixaven fi ns un cinquanta per cent el seu producte.
El cinquanta per cent? li vaig dir estranyat......
Si, si, el cinquanta... Jo ja he reservat al restaurant X. Fixa’t que el menú degustació de cinquanta euros, em costa vint i cinc, i podré anar a aquest restaurant que tanta il.lusió em feia. Aquell mateix dia a la tarda, vaig trucar a un restaurant que feia temps volia anar, perque era el moment d’aprofi tar l’oferta, però em van dir que es-tava tot complert.
Vaig provar en un altre que em feia també gràcia. També ple.
Fins a deu restaurants vaig intentar reservar amb aquesta oferta de la Barcelona Opportunity week, fi nalment va ser impossible anar a sopar, ja que la demanda havia superat en molt la oferta
Per uns moments em vaig sentir com fa cinc anys enrere, que so-vint em trobava Aquest fet quotidià, em fa refl exionar sobre la crisi, i sobre la llei de la oferta i la demanda.
No podem afi rmar que no es vengui un producte en concret, per culpa de la crisi. El que si que podem afi rmar es que un producte concret, no es pot vendre ara a un preu d’abans de la crisi.
Sempre existirà un preu, en el qual les vendes de qualsevol pro-ducte es dispararan, aquest serà el preu de rebot. En els temps difícils, sempre s’anirà a buscar el preu de rebot de qualsevol pro-ducte, i a partir d’aquest preu, tindrem servida la recuperació.
Feta aquesta refl exió, hem d’ aplicar, en part, aquesta màxima dins de qualsevol negoci.
sempre es troben
La oferta i la demanda
per Marc Ortega www.asesoriaempresas.net/
77
Si intentem reorganitzar-nos, trobant un bon punt d’equilibri entre costos i facturació, tindrem un bon punt de partida per a intentar trobar el nostre preu objectiu
de rebot.
Hem de saber que per aplicar un preu de rebot de les vendes dels nostres productes, abans haurem de fer una feina important de marketing, ja que sinó, perdrà força el nostre preu de rebot.
Aquest serà temporal, i ens servirà per anar a trobar la demanda real del producte.
Tota aquesta refl exió, em serveix per donar-vos a entendre que
“Davant d’una situació econòmica difícil, la oferta i la demanda sempre s’acaben trobant,”
La oferta i la demandamarketing & bussiness
Si intentem reorganitzar-nos, trobant un bon punt d’equilibri entre costos i facturació, tindrem un bon punt de partida per a intentar trobar el nostre preu objectiu
de rebot.
Hem de saber que per aplicar un preu de rebot de les vendes dels nostres productes, abans haurem de fer una feina important de marketing, ja que sinó, perdrà força el nostre preu de rebot.
Aquest serà temporal, i ens servirà per anar a trobar la demanda real del producte.
Tota aquesta refl exió, em serveix per donar-vos a entendre que
“Davant d’una situació econòmica difícil, la oferta i la demanda sempre s’acaben trobant,”
La oferta i la demandamarketing & bussiness
davant d’una situació econòmica difícil, la oferta i
la demanda sempre s’acaben trobant, però han de buscar
aquest punt d’encontre.
Crec que aquest punt esta a prop d’arribar. I a partir d’aquí començarà
una recuperació, que m’agradaria que fos lenta i sòlida, més que ràpida i
volàtil.
78
...en els anys setanta. Des de llavors ha desfi lat en les millors passarel·les i ha guanyat nombrosos guardons al llarg de tota la seva carrera: T de Telva, Agulla d’Or, Millor Col·lecció Passarel·la Cibeles, Prix D’Excellence , Home de l’Any, etc.... Va ser fundador de l’associació de Creadors de Moda a Espanya en 1999.
Aquest guru de l’estil de vida a més de dissenyar roba, dissenya accessoris, ulleres, perfums, taulells i crea el seu propi vi, Terra do Gargalo guardonat en múltiples ocasions. Es tracta d’un dels dis-senyadors espanyols més versàtils i internacionals.
En l’any 2008 va complir 25 anys al món de la moda. Va celebrar una exposició en el Museu del Vestit amb els seus millors dissenys que després es va ex-posar en la Fundació Gabarron a Nova York. Aques-ta exposició itinerant va estar en el Moda Shopping a Madrid recentment i té pensat recórrer més ciu-tats en els propers mesos.
A més, des de l’any 2009 dissenya els vestits de ca-rrer de l’equip Getafe F.C.
Roberto Verino va començar la seva marxa a França...
Roberto Verino
per The White Offi ce Comunication
81
Roberto VerinoModa
Col·lecció passarel·la tardor – hivern 2010/ 11
La col·lecció de tardor hivern està inspirada en Paris, any 2010. Recorrem els carrers de la ciutat que mai dorm, els cosmopolitas
de la moda, de la llum, de l’amor, de l’elegància i de l’art.
Homes i dones que viuen la nit i el dia d’una gran ciutat i encerten amb l’estil que requereix cada ocasió. Barroquisme o sobrietat, materials naturals càlids i rics, o textures d’acabats tecnològics,
corts de vestits sastre i abrics impecables, o hechuras sexy i modernes, distingides, amb tocs ètnics adquirits en infi nitat de
viatges.
Una proposta d’estil modern, perdurable a través de la nit parisenca. Un viatge inoblidable a l’estil de Roberto Verino.
Vestits sastre i abrics en tweed de colors vius. Corts entallats, muscleres pronunciades i pota ampla en els pantalons.
Peces elaborades amb materials rics i càlids com la llana i el cashmere, amb acabats tecnològics, plastifi cats i metal·litzats en
tons negre, gris i plata.
Acabats “unfi ni”, en llanes, alpaques i cashmere en tons topo i marró. Plumífers joia per abrigar vestits de nit en setí.
82
Roberto VerinoModa
Complements
Per a l’hivern Roberto Verino ens recomana els seus maniguets i els seus escalfadors1. De llana i produïts en diversos colors com el negre o morat que ofereixen un look més juvenil.
Maxibosses2 de pell de serp pensats per a la dona treballadora i carteres tipus baguette així com bosses petites en pell poltre amb estampat linx per a la nit.poltre amb estampat linx per a la nit.
Sabates amb taló d’agulla3. Diferents estampats, des de print lleopard fi ns a sabates de serp vermella.
Roberto Verino també dissenya fulars4. Aquest model, estampat en print animal en 100% llana
Per acabar de crear una àmplia llista de complements, Roberto Verino també té la seva pròpia col·lecció d’ulleres5.
1
2
5
3
4
83
Propostes tardor-hivern
Roberto Verino contínua amb l’ús de materials nobles per a totes les seves peces combinat corts actuals creant el perfecte equilibri en les seves peces. Aquest hivern ens proposa abrics llana cashmere amb tall en cintura o plumífers amb coll guineu.
Per a la dona treballadora proposa americanes d’un sol botó, coll Mao i solapes profundes i integrades.
Per a la nit, és important anar abrigada sense perdre aquest toc d’elegància que ofereix Roberto Verino. Aquesta temporada ha dissenyat abrics de còctel amb botonadura de Swarovski i toreres en pell de conill, perfectes per a aquestes nits de festa.
Finalment, proposa vestits còctel en seda. Colors vius per a l’hivern. Perfecte ara que s’apropen totes les festes de Nadal!
També vestits més elegants com el crepe negre asimètric amb rosa fantasia en el lateral.
Un altre vestit paraula d’honor en drap marró i amb encaixos d’or.
Finalment, top en gasa negra i amb aplicacions de tweed tecnològic.
Roberto VerinoModa
“Roberto Verino contínua amb l’ús de materials nobles...
... per a totes les seves peces combinat corts actuals”.
1.ve
stid
o en
pañ
o m
arró
n y
enca
je o
ro (m
aniq
uí)
2.Ve
stid
o m
ini c
on h
ombr
o as
imét
rico
y fa
lda
vuel
o en
cr
epe
negr
o (m
aniq
uí)
3.To
p ga
sa n
egra
y a
plic
acio
nes
de tw
eed
tecn
ológ
ico
1 2 3
84
...et mires el mirall? Et fa por la bàscula? Passes hores en el gimnàs i no obtens els resultats esperats? Has provat de tot i no funciona? Creus que el problema del teu pes és: el menjar, la falta de volun-tat, la genètica…?
Si has contestat que sí a alguna d’aquestes preguntes, segueix lle-gint, ja que el que ve a continuació t’interessa i, a més, et pot ser molt útil.
El 90% de les DIETES que s’enfoquen exclusivament en la pèrdua i baixada de pes, en la restricció, prohibició i control d’aliments FUNCIONEN PER APRIMAR a curt termini, i sola-ment un 10% a llarg termini.
Llavors què passa?
S’ha fet un pas més! Ha arribat la nova era d’endocrins i dietistes que sumen el seu esforç amb psicòlegs, terapeutes, “coachs”… per acon-seguir que els seus resultats durin en el temps d’una forma efi caç. El que es pretén és anul·lar els efectes reboti (els famosos “yo-yos”) d’una vegada per sempre.
El que plantejo a continuació no són idees noves, sinó coses òb-vies que ens passen per alt, exercicis divertits i interessants que ens faran veure, sentir i actuar de forma diferent i, per tant, obte-nir resultats diferents.
Sabies que l’excés de menjar no és la causa principal del sobrepès sinó certs pensaments, emocions i creences.
No vull dir amb això que puguem seguir menjant de la mateixa forma que ho hem fet fi ns a aquest moment. Ja que si continuem igual, el resultat seguirà sent el mateix i si estàs llegint això, és perquè no estàs del tot d’acord amb el teu pes.
Per esmentar algun exemple d’emoció: si menges amb sentiment de culpabilitat dóna’t per perduda, ja que sens dubte, mengis el que mengis t’engreixaràs, sí! encara que sigui una trista pastanaga.
Solució: menja sense culpa gaudint al màxim del menjar, del mo-ment i de l’entorn.
No t’agrada el que veus quan...
Sobrepès
per montseherrera.com
Sabies que l’excés de menjar no és la causa principal del sobrepès sinó certs pensaments, emocions i creences.
forma que ho hem fet fi ns a aquest moment. Ja que si continuem
de culpabilitat dóna’t per perduda, ja que sens dubte, mengis el que
Solució:
89
Sobrep•sSalut
Un joc senzill: porta amb tu una imatge o ob-jecte d’alguna cosa que et faci somriure, que et recordi una situació feliç o que et faci riure.
Això anul·larà la culpa.
Aquí va un altre exemple de creença i pensament: Si jo penso, verbalitzo i sento: Faci el que faci no puc aprimar-m’he.
Què estic dient? Què estic sentint? Què estic pensant?
Doncs això, que faci el que faci no m’aprimaré. Lla- vors perquè em mato en el gimnàs, per què em gasto una fortuna en pastilles, menjades de sobre, centres d’estètica, cremes…
Solució: replanteja’t les teves creences siguin quines siguin. Si t’estàs veient refl ectida i ets de les que pen-sen que tot està perdut perquè creus que ets així i no hi ha res que fer, pensa que existeixen diferents exer-cicis i teràpies per poder canviar les creences i les emo-cions. No està tot perdut!
“Els pensaments creen la teva experiència física. Quan tenim certs pensaments es generen substàncies químiques que fan que la persona mengi en excés, que segregui hormones que promouen la gana i es faci addicte a aquesta química del cervell”.
Joe Dispenz
“Els pensaments creen la teva experiència física. Quan tenim certs pensaments es generen substàncies químiques que fan que la persona mengi en excés, que segregui hormones que promouen la gana i es faci addicte a aquesta química del cervell”.
Joe Dispenz
90
Sobrep•sSalut
El sobrepès és la resposta del teu organisme; la solució biològica d’un confl icte que hi ha al teu interior. Quantes vegades has sentit dir al teu endocrí, dietista o terapeuta que: menges per omplir un buit, o que el sobre-pès et serveix de protecció. Doncs s’estaven referint a això. Amb confl icte interior, em re-fereixo a un xoc, alguna cosa traumàtic, que ens ha desbordat, que hem viscut i que s’ha quedat gravat en el nostre inconscient i da-vant el qual el cos no li queda una altra opció que reaccionar de forma intel·ligent per po-der reparar-ho. Per això és tan difícil, per no dir impossible, que el mateix tractament o la mateixa dieta funcioni per a tots per igual. Cadascú té les seves pròpies vivències i ca-dascú necessita un camí diferent per arribar al seu pes idoni.
esdeveniments
Garatge Eloy Granollers
Durant els dies 18 i 19 de Febrer a la plaça de la Corona de Granollers, va tenir lloc un esdeveniment molt lucratiu per la població. Garatge Eloy de Citroën Granollers va celebrar La presentació de la nova col·lecció de cotxes DS3. Els ciutadans van tenir l’oportunitat de fotografiar-se amb els nous cotxes i participar en el sorteig d’un cap de setmana amb aquests.
c/Sant Jaume nº 11 Vilassar de Mar 93 188 43 99 www.globalprojectbcn.com
92
promoció
Model SC51 / SE3003 de SieMaticSC51 en laca PUR brillant color Blanc Magnolia, combinada amb SE3003 xapada en Noguera.Encimera illa en pedra natural i cantells irregulars de 4 cms: model Esplanade de MosaicDesign de SieMatic – composició del mosaic feta a mà amb: pedra calissa Blanc Perlino, màrmol Flor del Bosc i vidre Venecià grocEncimera zona L en Silestone Blanco Capri acabat Leather mate ingletat de 4 cms, petos de paret, arrambador zona oberta, fregadera encastrada, escurridor a la pedra ratllat i laterals a terra.Accessoris On Wall d’alumini combinats amb frontals color Blanc Magnolia
Preu d’origen • 31.000€ mobiliari • 6.800€ encimera de Mosaic feta a ma • 4.200€ encimera de silestone • TOTAL=42.000€+iva
• Preu Especial: 14.000€ Iva, transport i muntatge inclosos / no inclou electrodomèstics
In Studio Granollers. Dionis Puig. 13 C.C. Ramassar Nord Granollers. Tel. 93 861 67 60 [email protected] In Studio Barcelona. Av. Diagonal, 624 Barcelona · Tel. 93 205 20 60www.instudio.com
93
esdeveniments
La intensitat de la volta al món castiga de la mateixa manera vaixells i patrons
Els patrons de MAPFRE i Estrella Damm reconeixen que la duresa de la prova repercuteix en màquines i perso-nes. Mumbrú posa en relleu que el We Are Water està trobant “una barrera meteorològica després d’una altra”. El Renault Z.E. canvia de rumb per evitar una zona d’icebergs
La intensitat de la Barcelona World Race està sorprenent a alguns dels seus participants, com s’ha pogut compro-var aquest matí a la videoconferència mantinguda amb el MAPFRE i l’Estrella Damm, entre altres. Pere Alcober, president de la Fundació Navegació Oceànica Barcelo-na, ha assistit a aquestes connexions i ha informat els patrons de l’alt seguiment de la regata quan es compleix aproximadament l’equador d’aquesta volta al món a dos. “Us esperem amb els braços oberts”, els ha dit el delegat d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona.
Els patrons d’aquests dos vaixells espanyols, segon i ter-cer en la classifi cació provisional, han coincidit sobre la
duresa de la regata. “Fins ara hem castigat molt el vaixell ia les persones, de manera que a partir d’ara haurem de ser més curosos amb el material i amb nosaltres mateixos”, ha comentadoIker Martínez. “Si el Pacífi c és dur, el vaixell acabarà picat”, ha assegurat Pepe Ribes poc després.
Loïck Peyron, en canvi, semblava més tranquil al respec-te. Situat còmodament en el liderat amb un matalàs que oscil.la entre les 400 i les 700 d’avantatge sobre el seu perseguidor més immediat, el copatró del Virbac-Paprec 3 ha reconegut que per ara han pogut “gestionar bé tant la màquina com als seus homes”. Això no és obstacle per-què en el vaixell francès es passi hores cuidant i reparant el material: “En aquests vaixells cal traslladar pesos, fer d’electricista, lampista, anem de Mac Gyver”.
94
lectura
A mi el fred em fa sentir viva i amb ganes de menjar-me el món i tanmateix m’envaeix una sensació de nostàlgia, m’agrada llaegir coses més íntimes i sentir que les paraules m’abracen. Aquest ha estat el cas d’Un año de escuela en Trieste de Giani Stuparich.
És un petit relat sobre un any escolar en un institut masculí on només hi ha una noia. És el curs previ a la universitat amb els nervis pel que ha de venir i la pena d’haver de trencar amb allò que ens és conegut de fa anys. Edda Marty és la protagonista de la història i de la classe. L’Edda anhela poder viure a Viena com la seva germana: “¿Por qué no vivía también ella en una ciudad de veras como Viena, donde las mujeres pueden fumar, ir al café, recogerse tarde por la noche, tratar de igual a igual a los hombres y discutir con ellos?” L’Edda es proposa ser una més del grup sense que el gènere tingui importància, però fracassa en l’intent.
“El instituto era ahora para Antero un campo en que ingeniárselas para atraer una fugaz mirada de Marty, para aprovechar la ocasión de poder acercarse a ella a solas con el fi n de concretar la cita para la tarde. Días felices, que él vivía en una exaltación continua. Se despertaba temprano para ir al instituto, para ser el primero, sentado ya en su banco, en acogerla saludándola con los ojos en cuanto entrara; regresaba a casa loco de alegría por la cita de la tarde; gozaba del paseo con ella y, tras acompañarla hasta el portal de su casa, seguía caminando solo hasta el atardecer, ocupado en ordenar, sin lograrlo nunca, su cabeza y su corazón agitado; llegaba a casa justo para la cena, se acostaba pronto para, en soledad y a oscuras, poder fantasear, evocar la imagen de ella, rememorar las
actitudes y las conversaciones de los días anteriores y preparar en la fantasía las de los días venideros.”
És un relat alhora dolç i tràgic, convuls i intens sobre la primera joventut. La innocència dels sentiments purs, d’estimar sense condicions. Una època viscuda amb plenitud, oblidada pel transcurs de la vida, però que amb el pas dels anys retorna i et parla a cau d’orella. És una història escrita des del pas del temps i segurament amb l’enyorança dels dies viscuts. Dies en què les classes d’humanitats eren per a tothom, quan conèixer els clàssics i la història formava part indestriable de la vida. Tot i que: “la vida posee una trágica seriedad y que aquellos bancos de escuela eran un juguete frente a ella.”
“Edda Marty caminaba ligera por el mundo. Excepto en determinados momentos, muy raros, en que el deseo se convertía también para ella en sufrimiento, el saberse amada por Antero le daba una clara seguridad; en el instituto entre los compañeros, en la vida entre los hombres, se movía con más soltura que antes;”
Un año de escuela en TriestrePublicat per Minúscula
actitudes y las conversaciones de los días anteriores y
Fe Fernández Villaret per l’Espolsada Llibres
www.lespolsada.cat
95
esdeveniment
Aprofitant les festes de Nadal, i a punt per celebrar la cavalcada de reis, el 4 de Gener a partir de les cinc de la tarda, es va celebrar un esdeveniment especial per als més petits al casc antic de Granollers. Gentilesa de l’estudi Cuina Viva, i gràcies a la col·laboració de Raquel Resina, una professional de la cuina especialitzada en degustacions personalitzades, és va dur a terme un taller de decoració de galetes en un dels edificis històrics més emblemàtics de la ciutat, showroom exclusiu de la mateixa firma.Un cop tots els protagonistes disposaven d’un lloc a taula, la feina consistia en que cada nen, a partir d’uns motlles, donés forma a una massa que ja venia preparada aconseguint així tres formes de galetes a punt per col·locar al forn. Disposaven de
l’inicial del nom de cadascú, un arbre de Nadal, una estrella i un ninot. Amb la massa a punt per menjar, calia donar una mica de vida a la galeta. Amb les mànigues a punt per fer servir, només calia escollir el color que més agradava i començar a crear e imaginar. Altres elements comestibles com ara flors, perles, purpurines, i de més, acabaven de donar forma a unes divertides galetes a punt per menjar. Finalment un suport rígid i un paper d’embolicar, van ajudar a fer un paquet ideal per emportar-se a casa i gaudir d’unes delicioses postres. Cuina Viva agraeix la col·laboració de tots, i... fins la pròxima!
amb Raquel Resina.
[email protected] www.cuinaviva.com C/Barcelona 3-5 baixos · 08401 Granollers · tel 938 441 502
96
esdeveniments
Tensió, emoció y acció en els Goya
“Què va passar realment en l’última nit dels Goya”, així arrenca la gala.
El cinema espanyol celebra la seva gran festa: els Premis Goya, que commemoren el seu 25è aniversari amb un canvi d’escenari i una gala protagonitzada per l’humor, la música, les sorpreses i que torna a tenir com a amfi trió a Andreu Buenafuente.
Amb el propòsit d’aconseguir una major repercussió social, els Goya 2011 es lliuren per primera vegada al Teatro Real, que el 13 de febrer acull la que és l’activitat més espectacular de l’Acadèmia de Cinema, cerimònia que La 1 de TVE retransmetrà en directe, a partir de les 22,00 hores, i accessible per a les perso-nes amb discapacitat auditiva.
Amb un curt protagonitzat per Buenafuente i vint primeres fi gures del nostre cinema en el qual s’explica “què va passar realment en la última nit dels Goya” arrenca la gala. Minuts de tensió, suspens, acció i emoció donen la benvinguda a un espectacle que celebra els 25 anys de l’Acadèmia i dels premis. Aniversari que comparteix protagonisme amb els monòlegs d’humor de Buenafuente, el record al que va ser president d’honor i cofundador de la institució, Luis García Berlanga, gags que aprofi ten la tecnologia de la que disposa el Reial, i els comentaris del perio-dista Toni Garrido, que, com l’any passat, esquitxa de dades cinèfi ls, anècdotes i curiositats tot el que passi a la petita pantalla.
Més pistes. L’animació i el musical són presents en aquest lliurament en què participen totes les genera-cions del cinema espanyolm - assisteixen la majoria dels candidats-. Entre els cops d’efecte està, que part
de la cerimònia es retransmet, en sentit literal, des del cel.
Per segon any consecutiu, Buenafuente, recolzat per les cares més conegudes dels nostres fotogrames, condueix aquest espectacle que promet ser especta-cular. “El que més m’agrada d’aquest any, no ho puc explicar. El que és una llàstima i també un licient “, revela el popular showman, que es mourà pel pati de butaques per parlar amb les estrelles i que aquestes estiguin més a prop que mai de l’espectador.
Repeteix Buenafuente, la catifa torna a ser vermella i aquests trofeus necessaris per a la indústria tenen nous destinataris. En la cerimònia, que l’any passat va ser la més vista de la història dels premis, es lliuren 29 guardons, inclòs el Goya d’Honor a Mario Camus.
97
Nom
Cognom
Adreça
Població
C.P
Aquest mes teniu l’oportunitat d’entrar en el sorteig d’una pulsera de la col·lecció SORIGUE 925
Només heu d’envieu les vostres dades a [email protected] o al carrer Torras i Bages 18-20, Granollers 08401.
Subscripció The Look
Polseres en plata 925 i pell natural amb pedres de color, 295 €. Polseres en plata 925 i pell natural amb pedres de color, 295 €.
Troba’ns al faceebok i a www.revistathelook.com
Pots rebre The Look a casa teva per 19€* l’any enviant les teves dades.
*despeses d’enviament per correu. 10 números l’any.
en col·laboració amb
Tenim la teva cuinaTenim la teva cuinaTenim la teva cuinaTenim la teva cuinaTenim la teva cuinaTenim la teva cuinaDesprés de dues dècades emplaçats a la ciutat de Barcelona, la família d’Argila, decideix retornar als seus orígens i obrir un estudi a la ciutat de Granollers.La que en l’any 1.985 fou COCINA STUDIO fundada per Miquel d’Argila de Quadras, es convertí en un referent en el sector introduïnt una marca alemanya en mobiliari de cuina de renom internacional com és SieMatic.La segona generació dels d’Argila, inicià el relleu generacional vers l’any 2.000, aportant novedoses idees per l’empresa i introduint l’interiorisme i el bany en el portafoli professional de la companyia. Aquests canvis, convidaren a fer evolucionar el nom que els caracteritzava, convertint-se llavors en IN STUDIO, nom que abandera actualment aquesta empresa de sòlida experiència i de consolidat recorregut. Us convidem a gaudir amb nosaltres d’aquest màgic any de cel·lebració!!
In Studio Granollers. Dionís Puig. 13 C.C. Ramassar Nord · Tel. 93 861 67 60 · [email protected] In Studio Barcelona. Av. Diagonal, 624 Barcelona · Tel. 93 205 20 60
www.instudio.com
