tinc pipí! m'acompanyes?

30
Tinc pipí! M’acompanyes? per Pere Rubí

Upload: pere-rubi

Post on 09-Apr-2016

247 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

Pere Rubi (G23) Antropologia social i cultural Elisava 2011

TRANSCRIPT

Page 1: Tinc pipí! M'acompanyes?

Tinc pipí!M’acompanyes?

per Pere Rubí

Page 2: Tinc pipí! M'acompanyes?

ANTROPOLOGÍA SOCIAL I CULTURAL

Pere Rubi Garcia

Grup 23

Professor:Adrià Pujol Cruells

Elisava 2011

Page 3: Tinc pipí! M'acompanyes?

Gràcies Mama per donar-me la fermesa de poder ser jo mateix dins del món dels demés.

Espero que seguim aprenent tant,...un de l’altre!

01

Page 4: Tinc pipí! M'acompanyes?

Tinc pipí! M’acompanyes?

Aquest sóc jo.

Era la última trobada de la temporada i ens vam reunir a casa del “presi” per parlar de la continuïtat de l’equip. Com es habitual al final de cada temporada van fer un obsequi a l’entrenador (jo), acompanyat d’unes paraules de record de totes les jugadores menys la Iina que ja estava a Finlàndia.

02

Page 5: Tinc pipí! M'acompanyes?

Pere Rubí

03

Page 6: Tinc pipí! M'acompanyes?

Tinc pipí! M’acompanyes?

04

Page 7: Tinc pipí! M'acompanyes?

Pere Rubí

05

Page 8: Tinc pipí! M'acompanyes?

Tinc pipí! M’acompanyes?

06

Page 9: Tinc pipí! M'acompanyes?

Pere Rubí

07

Page 10: Tinc pipí! M'acompanyes?

Tinc pipí! M’acompanyes?

08

Page 11: Tinc pipí! M'acompanyes?

Pere Rubí

09

Page 12: Tinc pipí! M'acompanyes?

Tinc pipí! M’acompanyes?

10

Page 13: Tinc pipí! M'acompanyes?

Pere Rubí

11

Page 14: Tinc pipí! M'acompanyes?

Tinc pipí! M’acompanyes?

12

Page 15: Tinc pipí! M'acompanyes?

Pere Rubí

13

Page 16: Tinc pipí! M'acompanyes?

Tinc pipí! M’acompanyes?

- Pere, se’ns està desfent l’equip i pel que sé, tu ets l’indicat,... ...et necessitem.

Era una sala claustrofóvica, situada sota les grades i plena de prestatges amb la roba del club. Fotografies descolorides penjaven orgulloses del poc espai que que-dava a les parets. En Kenny (fins després d’un any de conèixe’l no vaig saber que es deia Xavier) estava assegut davant meu, amb la seva filla petita a la falda i el seu fill gran jugant amb una pilota.

A mesura que m’anava explicant per tots els problemes que havia passat l’equip, m’anava impregnant poc a poc d’una estranya sensació molt familiar. Era el pri-mer cop que entrava en aquella sala, el primer cop que veia aquelles persones, però semblava que aquella mínuscula habitació hagués estat el meu cau en anterioritat.

Segurament perquè com aquella petita i improvisada habitació n’hi ha una per cada petit poble, o barri, on es concentra una energia especial perquè un grup de persones decideixin tirar endavant un club esportiu sense tenir-hi cap mena de compensació econòmica al respecte i desgastant-los física i psíquicament fins a límits inimaginables. I jo, com no, vaig crèixer en aquest ambient i en una idèn-tica, amb una combinació de colos diferents, amb altres trofeigs,... però amb la mateixa esencia.

14

Page 17: Tinc pipí! M'acompanyes?

Pere Rubí

- Kenny, saps que tinc 25 anys oi?- Hòstia! En serio? Bueno, és un problema?- No, al contrari, serà el meu punt fort.- Com? - Ja ho aniràs veient, no et preocupis. Però Kenny, una altra cosa, també vull un “mini” (equips de nens de 9 a 11 anys) dolent i si pogués ser l’escola de bàsquet.- Jajaja. Però Pere, a part del sènior vols dos equips més i de nens petits? Perquè?- Perqué ho necessito.

Sóc un enamorat del bàsquet. Gràcies a la meva germana vaig descobrir un món que sens dubte seguirà sempre amb mi. Encara no sé perquè, amb el bàsquet em va anar creixent una personalitat molt pròpia, forta i confiada. Segurament em ve de que vaig ser el típic nen que va fer l’estirada als 12 anys i així es va quedar; però clar, la meva adolescència va estar, probablement, marcada per aquest fet de manera que ho vaig saber aprofitar.

Molta passió, un caràcter insòlit i espurnes de talent em van portar a poder jugar a la selecció de Mataró enfrontant-me a grans equips i grans jugadors en catego-ries inferiors. Poder jugar i plantar cara contra jugadors actualment en la NBA i la selecció Espanyola com són en Rudy Fernàndez o en Marc Gasol, és un fet que marca. Un frustat fitxatxe pel Barça per poca futura estatura quan tenia uns 11 anys em va ensenyar que havia de buscar les meves virtuds molt més enllà del que la gent veia a simple vista

Com a entrenador, a totes les meves característiques de jugador se li va sumar una nova, i va ser la responsabilitat; però no la responsabilitat de complir amb uns horaris d’entrenaments, sinó la responsabilitat d’ensenyar allò que saps de la millor manera per aquella persona.

Aquesta responsabilitat, juntament amb tot el que jo sóc o crec, em porta a no només ensenyar un camí perquè el recorrin, sinó a per ensenyar a veure tots els camins i donar totes les armes necessaries perquè cada persona sàpiga escollir i tingui les forces necessàries per recórrer el seu camí.

15

Page 18: Tinc pipí! M'acompanyes?

Tinc pipí! M’acompanyes?

- Mira Pere, jo no tinc gaire clar si seguir o què. No ho sé. L’any passat va ser molt decebedor, volíem pujar i ens vam quedar a les portes, amb l’entrenador fatal, feia jugar a 4 i la resta mirant. Jo ja no estic per tonteries, després d’estar tot el dia treballant, l’úl-tim que espero és haver d’agafar el cotxe i fer-me Mataró-Llava-neres per res.- T’entenc Esther – curiosament començava a entrenar-la des-prés que el seu germà gran hagués estat entrenador meu i el seu germà petit company d’equip – Però aquest any serà diferent, si més no, això espero. - Bé, i una cosa més, jo sóc farmacèutica i hi ha una setmana al mes que tinc guàrdia i no podré venir a entrenar. Això significa que jugaré menys? Perquè l’any passat ja m’hi vaig trobar i ho entenc.- Rotundament no! Jugaràs cada partit que vinguis, igual que totes. Estem a tercera catalana i tenim una mitjana d’edat de 29 anys. Tu vens aquí a guanyar-te minuts o a esvaïr-te de la feina?- A esvair-me.- Doncs llestos! Següent!

La veritat és que jugava amb avantatge perquè coneixia a la majoria de les noies i sabia que eren bones. Les típiques que des de petites comencen amb el bàsquet i no paren fins als trentaipico. Aquest fet em va donar la tranquilitat necessària de poder enfocar l’equip com a un grup humà, res més.

El contrast entre elles era impressionant, i ja no només físicament, sinó de caràc-ter i del que era més important: qui em coneixia d’abans i qui no.

Lligat amb el bàsquet vaig tenir l’oportunitat de començar a treballar a TVMata-ró com a comentarista dels partits del bàsquet de la ciutat. Mica en mica vaig anar creixent com a periodista fins a estar amb plantilla alhora que compaginava la meva veritable vocació de realitzador audiovisual. Tots aquells anys em van donar certa popularitat en el món del bàsquet del Maresme. A la TV tampoc vaig ama-gar mai la meva personalitat, de manera que la pregnància que tenia l’espectador amb mi era molt més gran que amb els meus companys.

D’aquesta manera tenia un equip de dones.... perdó, de noies (s’ha d’anar molt en compte amb el que es diu quan un és entrenador d’un equip femení) d’edats molt diferents, que algunes em coneixen com el de la TV, altres com el xulíon de la selecció, d’altres com el nen que havia entrenat el seu germà, d’altres com el que s’havia trobat de festa mig taja tirant-li la canya berruerament, i les que no em coneixien, que simplement estaven a l’expectativa.

16

Page 19: Tinc pipí! M'acompanyes?

Pere Rubí

- Tu qué eres psicológo o qué?- Jajaja, que va Carmina, yo soy diseñador.- Joer pos no lo parece con el rollo que nos estamos metiendo.- Bueno Carmina, pues entonces vamos acabando. Mi conclusión es simple, - primero, si sólo tienes un problema con Rosa, SÓLO lo tienes con ella, así que disfruta de todas las otras compañeras, y segundo, cómo puede ser que tirando tan mal puedas meter tantos triples?- Qué cabrón!

Des del primer entrenament vaig fer una declaració d’intencions del que seria tota la temporada. No volíem resultats; volíem compromís, volíem companyeris-me, volíem felicitat, voliem bàsquet. Moltes coses que la majoria ja havien oblidat submergides amb una rutina d’exercicis físics que portaven a un compromís me-rament esportiu just el dia que juga el Barça-Madrid (sempre toca)

D’aquesta manera tenia molt clar que havia de fer. Recuperar la confiança de tot-hom. I en aixó sóc un expert. Crec que ve marcat per tots els meus defectes/complexes/diga-li com vulguis.

Tampoc obviaré que els passos endevant que donava abans que la resta sempre em donaven un plus. Vaig tenir la sort amb 17 anys de sortir un anyet amb una maravellosa noia que resultava ser jugadora olímpica de bàsquet. Fets com aquest, m’han han donant l’oportunitat de conèixer moltes coses que la gent de la meva edat ni hi pensava o s’imaginava.

17

Page 20: Tinc pipí! M'acompanyes?

Tinc pipí! M’acompanyes?

- Hòstia puta! Ja se m’estan carregant els collons amb tanta tonteria! Què passa? Que he de sortir jo a tirar o què? No veieu que les gordes de l’altre equip us estan flotant tota l’estona. Joder! Vull que si podeu tirar de tres a cada juga-da ho feu, fem tres, quatre passes i tirem hòstia! Hem de sumar! Va! Un, dos, tres...

Totes juntes alhora:

- Llavaneres!

Ja començada la temporada em van venir més reptes dins l’equip a mode d’in-corporacions: la Iina, finlandesa que estava d’aupeire a Sant Vicenç (i com que l’havia de portar a entrenar, la dona que l’acollia de passada es quedava a entrenar quan MAI havia jugat a bàsquet), l’Elena, de 14 anys i germana de l’Eva, que ha-via sortit deprimida d’un altre club, i la Carolina, que de bàsquet en sap un bon tros i, provablement, era la que em coneixia més personalment amb anterioritat. Gràcies a ella vaig poder donar-li un plus més de tàctica i de joc a un equip que l’únic que necessitava era confiança i sentit comú.

Sóc de paraula fàcil, ho sé, gràcies a això vaig començar a locutar partits de bàs-quet amb tant sols 17 anys i sense cap experiència de res, per exemple. I se que no és flor d’un dia.

Els meus pares es porten 17 anys de diferencia; de fet, la meva mare va marxar de casa amb 19 anys per estar amb el meu pare fins al dia d’avui. Humilds i tre-balladors. Tècnic de màquines tèxtil (jubiladiissisim) i administrativa. Vam anar a parar a viure al Pla d’en Boet (Pla den Boé en l’argot de barri) quan jo només tenia 1 o 2 anys. El dos sempre s’han desviscut pel mateix: per la meva germana i per mi. Tant, que ens van apuntar a l’únic col·legi concertat no catòlic de Mataró, tot i quedar a l’altre punta de la ciutat.

D’aquesta manera, la meva infància i adolescència va ser un constant estudi an-tropològic entre el cole (tipic català no catòlic on comences a la guarderia i surts a batxillerat coneixen-te tots els professors) i el Boet (club de bàsquet del barri).

La meva conclusió sempre ha estat clara, i és que em vaig saber obrir camí força gràcies a descubrir que la gent de cole, catalana, semi-pija, fina, formal,... enveja-ven fins la sacietat, la naturalitat i el “duende” de la gent de barri. Per suposat, al inrevés també passava. I jo, em movia enmig, contemplant i actuant.

18

Page 21: Tinc pipí! M'acompanyes?

Pere Rubí

- Rosa, canvi.- No penso entrar a jugar ara. Només queden dos minuts i ja no podem fer res. - Què?Rosa surt o ves-te’n a la dutxa.- Doncs me’n vaig!

La veritat és que la velocitat i tensió que portava la meva sang en aquells moments no em deixa recordar amb més detalls les paraules, però la situació va ser la que va ser... Dos minuts per acabar, cinquena personal d’una jugadora de camp que ha de ser substituïda per alguna de la banqueta.

Estava escrivint lentament una temporada d’aquelles que m’agraden de debò, d’aquelles que saps que queden marcades en la memòria ja no només de les juga-dores, sinó de totes aquelles persones que d’alguna manera es van beneficiar de la nova moral de l’equip (club, junta directiva, nòvios, familiars, amics,...), però amb la Rosa, no va poder ser, si més no durant la temporada...

La situació no era fàcil per ella, que venia a jugar a Llavaneres treballant-hi a prop però vivint a Rubí. Tampoc l’ajudava el fet de no tenir una situació familiar com tots voldríem degut als problemes de salut de la seva mare. Amb 37 anys i un fort caràcter es va topar amb un xavalín de 25 anys que no coneixia de res, i clar, no va ser fàcil. Amb perspectiva veig que el grup va marcar un camí que ella va seguir, però no al mateix pas.

19

Page 22: Tinc pipí! M'acompanyes?

Tinc pipí! M’acompanyes?

- Com ho veus Anna?- Jo ho tinc molt clar Pere, i totes crec que també. Però això és cosa vostra perquè no sabem que hi ha.- Aquest és el problema Anna, que no hi ha res de res. Perquè hau-ria jo de tenir alguna cosa personal en contra de la Rosa que fa pocs mesos que la conec i que no m’ha fet res, apart de d’alló de l’altre día.- No sé Pere, ni jo ni cap tenim cap problema amb tu i sabem que - la Rosa no és de caràcter fàcil, pel que queda jo no em complicaria.- Clar Anna, però llavors què? Tot el que hem anat treballant durant l’any d’equip i de confiança i respecte què? - Tranquil, totes ho tenim clar.

Potser era perquè l’havia conegut molt abans de festa i en condicions en que l’és-ser humà és més animal que humà, o perquè era la que més s’acostava a la meva edat,.. no sé, que veia a l’Anna com la més neutre, sensata, segura, no sé... La se-gona capitana, aquella que no agafa la responsabilitat però que mou els fils de l’equip. Sempre que em perdia parlàvem a veure com estava la cosa. Les seves paraules m’ajudaven perquè era capaç de parlar-me del grup amb un punt de vista gens egoista i allunyat del bàsquet.

Se que és poc elegant que no comenti alguna cosa de cada component del grup, però en realitat en l’anonimat de la resta resideix la força del grup. Totes aquelles amb les quals vam mantenir una relació molt més enllà d’un entrenador d’algun esport, bàsicament perquè el grup ja no s’estava per hòsties per aprendre coses noves. Totes aquelles amb les quals compartíem anècdotes, rialles, crits, bromes, malentesos,... vaja, una mica més de vida sis horetes a la setmana!

20

Page 23: Tinc pipí! M'acompanyes?

Pere Rubí

- Jodeeeeer!- Eva!!!!!!! Baixa a defensar!!!!!!!!!!

No sé perquè, potser perquè les nostres famílies es coneixen o potser perquè tenia dos fills (ara ja tres!)... no sé, sincerament crec que és per la bondat que desprèn, em vaig veure més en cor de ser tot jo amb l’Eva com amb ningú altre de l’equip. Ens miràvem als ulls i sabíem què pensàvem, a part, un cop més, era una mirada familiar, com l’hagués vist tota la vida.

Aquest fet em va portar segurament a tractar-la diferent que a la resta del grup, val a dir que era la més talentosa i de les poques que podien guanyar un partit. Però a mesura que l’equip creixia en confiança i harmonia, la seva confiança s’anava apa-gant. He de reconèixer que la seva frustració va arribar al punt més àlgid al darrer partit de la temporada, el qual va acabar plorant. Plorant, però demanant-me que si us plau seguís l’any vinent. I és que crec que simplement s’estava enfrontant per primera vegada en 34 anys a la seva personalitat i s’hi veia superada.

21

Page 24: Tinc pipí! M'acompanyes?

Tinc pipí! M’acompanyes?

SMS

Sopar final de temporada05:12 AM

No sé si t’ho hauria de dir, però em sap molt de greu que per les circumstàncies ara ens dei-xem de veure. M’ha encantat conèixe’t perquè la veritat és que ja no queden noies com tu! Gràcies Marta!

Desprès de molt pensar-m’ho, amb la tajilla, fent-me un porret a la fresca del portal del carrer de casa vaig decidir-me a enviar-li el missatge. La veritat és que durant la temporada és amb qui menys contacte havia tingut. No coneixia la seva vida fora del bàsquet més del què m’havia explicat aquella nit durant el sopar. Mai havíem tingut cap problema ni tampoc cap fet de complicitat més que amb la resta. Podria dir que en cap moment ens vam trepitjar els mons més enllà de les pistes. Segurament, aquesta relació durant tant de temps, va ser el que em va cap-tivar d’ella. Juntament, clar, a totes les seves altres virtuts. No siguem simplistes!

Total, parella fins al dia d’avui!

22

Page 25: Tinc pipí! M'acompanyes?

Pere Rubí

Personalment, no puc dir que em resultés difícil portar aquella temporada, però tampoc va ser fàcil ja que sempre hi ha altres factors que va posant a prova la confiança amb allò que tant hi estàs treballant.

Jo, amb 25 anys, de Mataró, un lloguer per pagar i una in-estabilitat econòmica de l’hòstia, uns estudis bastant labori-osos, i balblalbalblalabl vaig tenir el meu punt fort amb els nens.

Aquells dos equips que vaig demanar sens falta a principi de temporada. No s’ha d’obviar que necessitava els calers, però la decisió va ser portar a nens petits. L’equip dels homenets, 9-11 anys, no gaire bons, sense valors esportius i que mai ha-vien tingut amb qui emmirallar-se i qui els parlés per primer cop com a grans. I l’escola de bàsquet. Increïble grup de nens d’entre 4 i 7 anys els quals volien aprendre bàsquet i s’havia de fer tots junts!

Gràcies a ells i a la feina que féiem a cada entrenament fent una mica més personetes a aquelles enanos bojos que sortien amb les piles a tope del cole, tenia la força per tirar endavant el grup de noies. I és que quan es presentaven problemes amb el sènior femení, l’endemà, que entrenava als petits, ja sabia que havia de fer amb les grans.

Aquells petitons que amb la seva ingenuïtat i naturalitat sempre em recordaven com m’agrada el bàsquet.

23

Page 26: Tinc pipí! M'acompanyes?

Tinc pipí! M’acompanyes?

24

Page 27: Tinc pipí! M'acompanyes?

Pere Rubí

25

Page 28: Tinc pipí! M'acompanyes?

Tinc pipí! M’acompanyes?

Plantilla Senior Femení del C.B Llavaneres

Temporada 2009-2010

Categoria: Tercera Catalana

04- Dúnia Cuminal (28 anys)05 - Anna Spà (26 anys)06 - Marta Garrido (22 anys)07 - Eva Ordonez ( 34 anys)09 - Carolina Clariana - (29 anys)10 - Esther Prats (28 anys)12 -Helena Cíller (29 anys)13 - Anna Bobadilla (25 anys)14 - Rosa Roja (37 anys)15 - Carmina Gil (25 anys)32 - Inna Imonen (19 anys)16 - Elena Domingez (15 anys)

EntrenadorPere Rubí (25 anys)

26

Page 29: Tinc pipí! M'acompanyes?

Pere Rubí

Tinc pipí! M’acompanyesPere rubi

Amb 4 anys em van apuntar a karate desprès d’ha-ver vist karate kid i tornar-me boig. Amb 5, vaig demanar el meu primer cassette, era el de la or-questra de Luis Cobos.,..

Ara tinc 26 anys i sóc de Mataró. Al acabar el batxi-llerat vaig estudiar un grau superior de Realització d’audiovisuals i espectacles. Alhora vaig poder tre-ballar com a periodista i tècnic a TVMataró i Mataró Ràdio.

Degut a una relació amorosa de 2 anys de duració amb una companya de feina casada, vaig canviar de feina i al cap d’un més, de prova, al paro.

Aquesta situació i la insistència dels meus pares, m’han portat a estudiar actualment a Elisava.

Visc a Mataró, amb el meu millor amic desde la guarderia i alhora company de feina, al pis on havien viscut els meus avis tota la seva vida. La meva millor amiga, també desde la guarderia, és la primeva noia que em va donar carbaces i l’altre és una de les principales referències del panorama eròtic estatal.

info.adicional

M(+34)[email protected]

www.pererubi.com/portfoliox.pdfwww.pererubi.com

www.youtube.com/pererghttp://www.flickr.com/photos/ynomed

escapatorias.blogspot.com

· Un llibreForrest Gump - Winston Groom

· Una películaLa ciencia del sueño - Michael Gondry

· Una cançóNo woman no cry - Fugees

·· Un vici

Cuinar

Page 30: Tinc pipí! M'acompanyes?