1

Activitats del Tirant lo Blanc Pàgina 328 2. Explica els termes següents: justa, torneig, pas d'armes, vot cavalleresc, lletra de batalla, cartell de deseiximent, rei d'armes, herald, porsavant. Revisa les notes del text en què trobaràs el significat d'aquests temes. També pots completar amb: Martí de Riquer. Lletres de batalla. Vol. I. Barcelona: Barcino, 1963. (Els Nostres Clàssics; 90). Una justa era un combat entre dos cavallers pujats al seu cavall armats amb llances on es colpejaven al cos (no amb intenció de fer ferides greus) i donaven espectacle a la gent. Un torneig era un espectacle cavalleresc que consistia en una lluita de cavallers que combatien agrupats en bàndols sota l’arbitratge d'un altre cavaller experimentat. El pas d'armes era una manifestació dels cavallers que consistia en que un cavaller (mantenidor) es situava en un lloc estratègic, i prohibia el pas a tots els cavallers. El vot cavalleresc* era un jurament realitzat per cavallers, en el qual declaraven que s'abstindrien d'una determinada cosa i que portarien a sobre un objecte singular o humiliant fins haver participat en un fes d’armes. La lletra de batalla era una carta que un cavaller ofès trametia a un altre cavaller que considerava el seu ofensor, la qual el reptava a combatre. El cartell de deseiximent era un document de dret feudal mitjançant el qual un vassall es lliurava de les seves obligacions de fidelitat i es considerava amb possibilitats de fer-li guerra sense incórrer en traïció. El rei d'armes eren oficials d’armes, experts en qüestions de cavalleria, i s’encarregaven de vigilar la realització justa dels combats entre els cavallers. Un herald era un oficial d'armes, vinculat a la cort d'un sobirà o un gran senyor, eren funcionaris experts en qüestions de cavalleria i heràldica. El porsavant era la categoria inferior dels oficis d'armes. Per ser oficial d’armes, es començava sent porsavant, i amb el temps, es podia arribar a ser herald o rei d'armes. Pàgina 332 1. Elabora una caracterització del personatge de Felip, cinquè fill del rei de França. En quins aspectes aquest personatge falta la cortesia? Felip es el mes petit dels fills del rei de França, i com es al qui te menys estima i Felip volia anar per aquelles terres, li diu que acompanyi a Tirant. És una persona ignorant i grossera, i la gent no li feia ni cas. Quan arriben a Palerm, Ricomana i Felip s’enamoren, però Ricomana s’adona que Felip es molt rústic, i es neguiteja de que Tirant sempre estigui pel mig encobrint-lo. Un dels casos en que es demostra l’estupidesa de l’infant es quan es disposen tots a dinar i porten el pa. A la noblesa, el pa no es tallava fins que tot el menjar era a taula, i Felip, només en veure el pa, el va tallar en dotze llesques. Per sort, Tirant estava a prop i va poder posar una excusa perquè no se’n riguessin d’ell. Un altre cas es quan ha d’anar a dormir i es troba amb els dos llits. Ricomana li monta la trampa per veure si ell és un noble i si dormirà al llit que està ben guarnit, o si dormirà al llit simple amb un llençol blanc. La idea de Felip es dormir al llit més simple, però com perd una agulla i no la troba, deixa el llit desfet, i se’n va al millor llit, fet que fa pensar a Ricomana que ell es d’alt llinatge. Pàgina 335 1. Fes un resum de l'episodi des de l'òptica de l'infant Felip i un altre des del punt de vista de l'infanta Ricomana. Creus que Ricomana s'enganya? Qui enganya a qui? Qui és l'enganyador enganyat? Tenia raó el filòsof de Calàbria en pronosticar l'estupidesa i beneiteria de Felip?

Quan acaben de ballar i el patge acompanya a Felip a la seva habitació, aquest seu al llit simple i demana una agulla per cosir una mitja que tenia descosida. Deixa l’agulla al llit i quan s’aixeca per despullar-se no la troba. Desfà tot el llit, però no troba l’agulla, i per no haver de tornar a fer ell llit, prefereix dormir a l’altre que es molt millor i esta ben guarnit.

Des del punt de vista de Ricomana, ella veu que seu al llit simple, i que el desfà i deixa la roba per terra. Llavors veu que se’n va al llit bo i això la fa pensar que és fill de rei, i que pertany a l’alt llinatge, i s’adona que Tirant li ha dit la veritat. Llavors decideix no rebre més consell d’aquell filòsof, i casar-se amb Felip.

2

Ricomana s’enganya pel que veu, allò que veu que fa Felip creu que ho fa pel seu alt llinatge mentre en realitat, Felip ja tenia pensat de dormir al llit simple no fos cas que li diguessin alguna cosa, però la intenció que porta al dormir al llit d’alt llinatge no és la que Ricomana creu. Per tant, el filòsof de Calàbria tenia raó en que Felip era un ignorant i avar, i Ricomana s’enganya pel que veu. Pàgina 339 4. En aquests capítols ja es perfilen els papers d'Estefania i de la Viuda Reposada amb relació a Carmesina. Estefania farà de confident de la princesa i l'encoratjarà a estimar Tirant, mentre que la Viuda Reposada començarà a posar impediments a fi de separar els enamorats. Revisa els arguments que l'una i l'altra donen a la princesa a favor o en contra de la relació amorosa amb Tirant. Nota especialment com la Viuda Reposada fa tot un discurs a la princesa sobre l'honestedat, ben contràriament a Estefania, que la convida a ser deshonesta. Aïlla i ordena els distints arguments concrets que constitueixen el cos de cadascuna d'aquestes dues llargues intervencions. La viuda reposada per contraposició al que Carmesina vol li diu: us veig caminar pel Pedregal, un peu va tan endavant que l’altre no el pot aconseguir, les vostres mans estan plenes de pietat i els ulls que atorguen el que els altres volen, deixeu de banda l’honestedat i us gloriegeu del que deuríeu abominar, quan tota donzella s’hauria d’allunyar d’aquestes inconveniències que porten vergonya amb si, molts magnats i grans senyors reis que desitgen unir-se a vos per matrimoni i vos els heu rebutjat amb paraules de falsa hostalera, més us valdria que moríssiu estimant l’honestedat que viure vergonyosament. Mentre que Estefania l’ajuda constantment pel seu amor amb Tirant, i li diu que les donzelles tenen dret a ser estimades i festejades, que tinguin tres menes d’amor: el profitós, el virtuós i el viciós. Durant el progrés de l’historia, la Viuda Reposada, al estar enamorada ella de Tirant, intenta ficar-se per mig de la relació entre Tirant i Carmesina per tal que les coses els vagin malament, mentre que Estefania els ajuda perquè el seu amor pugui enfortir-se. Pàgina 346 3. Què diries de l'actitud de Plaerdemavida? El seu espionatge eròtic, et sembla un cas de voyeurisme, amb totes les connotacions perverses que té aquest mot? O bé hauríem de parlar, més aviat, d'un aprenentatge o iniciació visual en l'amor? Argumenta-ho. Recorda que Carmesina, Estefania i Plaerdemavida són donzelles de la mateixa edat, de catorze anys. Com interpretaries la frase <<La meva ànima experimentà alguns sentiments d'amor que ignorava, i es doblà la meva passió pel meu Hipòlit, perquè jo no participava en aquelles besos...>>? En la meva opinió, Plaerdemavida fa aquest espionatge eròtic una mica en relació a aquestes dues coses. En aquella època era molt normal que hi haguessin relacions lèsbiques entre dones, i en alguns casos es pot veure aquesta mena de relacions, com ara quan Carmesina li diu a Plaerdemavida que es despulli perquè es fiqui amb ella al bany, o quan va amb Tirant per la nit, i Carmesina, al saber que es Plaerdemavida qui la toca, es deixa fer. Però també ho fa pel seu amor a Hipòlit, que al veure les dues parelles compartint amor, ella també vol fer-ho amb el seu Hipòlit, però com no hi es i no ho podrà fer, com més hi pensava, mes dolor li provocava . En aquesta frase, es manifesta l’amor verdader que Plaerdemavida té cap a Hipòlit, ja que al veure que li falta i que el troba en falta, aquest amor cap a ell creix. Pàgina 347 5. Explica raonadament els consells que Tirant dóna a Diafebus per saber triar un bon cavaller. I per saber triar un bon combatent de tropa a peu, és a dir, un bon serjant? Per saber triar els bons cavallers, Tirant li diu que faci una falsa alarma fent veure que venen els enemics, i quan estiguessin al camp, que descavalqués i mirés els esperons dels cavallers; aquells qui els portessin afluixats que els deixés, i els que els portessin estrets volia dir que eren virtuosos i bons en les armes. Pels serjants, li diu que els faci tocar els calçons i que faci el mateix que amb els esperons dels cavallers conforme si els portaven afluixats o estrets

3

Pàgina 349 1. Explica la burla que l'emperadriu i les altres donzelles preparen a Tirant. En què consisteix? Quina finalitat persegueix? El que les donzelles i l’emperadriu planegen es que un esclau moro carregui a Tirant per dur-lo a terra ferma, i faci veure que ensopega i al fer-ho, esquitxi aigua a Tirant a la mitja per tal que digui alguna cosa, o detall en sobre per què no s’ha tret la mitja en molts dies, i quin significat té. Per tant, volen que quan es mulli la mitja faci referència a algun detall que els doni la clau per esbrinar el significat. 2. Com sap Tirant sortir airós de la burla que li han parat? Com transforma el ridícul que ha fet en un acte de generositat? L’esclau moro en comptes de mullar-li només el peu, li mulla tot el cos, i per sortir airós d’aquell ridícul, amb el peu on portava la mitja sobre l’esclau moro, fa un vot cavalleresc* on diu que no dormirà en llit ni vestirà camisa fins que no hagi mort o fet empresonar un rei o fill de rei. A continuació, es desprèn de les joies que estaven bordades a la mitja i les entrega a l’esclau en acte de generositat, i com a conseqüència, aquest esdevé lliure i ric. Pàgina 350 2. Aquests fragments són plens de metàfores i eufemismes sexuals. Localitza'ls. Quan li diu si li ha passat el dolor i la pressura: que té extrema necessitat per el que estaven fent (la batalla). Diu que si el dolor li ve pels talons, que abans mencionat, s’explica que Plaerdemavida li explica a Estefania que havia escoltat dir als metges que a la batalla, a les dones, el dolor els comença per les ungles, i va pujant, fins que pot arribar al secret i dona un gran turment que es puja al cap. “Aquell saborós ai”, que al somni fingit de Plaerdemavida sent dir a Estefania durant les bodes sordes al castell de Maleví. Quan diu si s’ha enviat el pinyol, es refereix a una metàfora sexual (altres paraules com olives, caragol, i genives s’utilitzaven sempre amb doble sentit en aquella època). Pàgina 354 2. Fes una caracterització del personatge de l'emperadriu. Tingues present que és una dona casada que comet adulteri. Recorda l'exemple de la comtessa de Miravall, contat per Estefania en el cap. 127. L'emperadriu posa en pràctica, doncs, el viciosament viure. L’emperadriu era muller de l’emperador de l’Imperi Grec i mare de Carmesina. És una dona de classe reial, honesta, sofisticada, i comet adulteri amb Hipòlit. Més tard, ella el pren com a fill després de mantenir una relació sexual amb ell, que explicarà a l’Emperador, el seu marit, en forma de somni on apareixen Hipòlit i el seu germà, que és qui demana a l’emperadriu que prengui a Hipòlit com a fill. L’amor que hi ha entre l’emperadriu i Hipòlit, és més carnal (basat en el sexe) que no pas l’amor virtuós. Aquesta relació crida l’atenció a ala novel·la, ja que ningú s’espera que l’emperadriu, una dona casada i amb una certa edat, mantingui relacions amb un noi jove com Hipòlit. Pàgina 355 7. Quina funció té la donzella Eliseu en aquest episodi? Ajuda la seva senyora? És còmplice dels seus amors? Quan Eliseu desperta i va a la cambra de l’emperadriu, veu que hi ha un home, i potser, si hagués sigut una altra dona, hagués cridat i aquell home l’haurien mort. Però Eliseu al adonar-se’n pensa que no podia ser que aquell home hagués entrat contra la voluntat de l’emperadriu i ningú s’hagués adonat. Per tant, quan s’adona de l’adulteri de l’emperadriu, cobreix la parella d’amants, i es fa còmplice, com quan els metges volen entrar pel matí a veure com està però ella reacciona i els diu una mentida per tal que no entri ningú fins que l’home desperti i hagi marxat.

4

Pàgina 356 4. Comenta l'escena a partir de la frase <<(...) i la ignorància de la princesa féu el joc a la malícia de la Viuda>>. Aquesta frase diu que la princesa es una ignorant, i que gràcies a això, la Viuda pot dur a terme el seu pla. Es a dir, Carmesina es una noia molt jove, i no es força astuta com ho seria la Viuda Reposada, i com aquesta sap que la princesa és així i que farà el que ella li digui, el seu pla resulta amb èxit. Pàgina 359 2. Busca en aquest episodi exemples de llenguatge militar aplicat metafòricament al camp semàntic de l'amor. (...) adreça les paraules a Tirant, que enduria el combat Com Tirant vencé la batalla i per força d’armes entrà al castell Els combats d’amor no han d’endurir-se; no s’atenen amb força, sinó amb enginyosos afalacs i dolços enganys (...) no penseu que això sigui camp ni lliça d’infidels; no vulgueu vèncer aquella que és vençuda per vostra benvolença Que les armes d’amor no han de tallar, ni han de rompre’s, ni ha de ferir l’enamorada llança! Tirant va vèncer la batalla delitosa i la princesa reté les armes i, esmortida, s’abandonà.