todes, récniqucs i estratégies per fer la d'aquesta escola, que … · 2017-08-29 ·...
TRANSCRIPT
todes, récniqucs i estratégies per fer la feina práctica de formació de la mi-llor manera possible...
Utopia?... Possihlement... Pero és el camí mes realista per abordar vcritahlc' ment les qüestions relatives a Teduca-ció d 'aquestes persones. Si és que volem fer-ho. I, si no volem, ja podem continuar actuant com fins ara: les Ciéncies de l'Educació, com és habitual, poden ser utilitzades com una de les grans coartades d'una societat que no vol afrontar la solució deis seus veri-tables problemes. Que ningú després, per6, no es lamenti de les conseqüén-cies de no haver actuat en la perspectiva que reclamen el scntit comú i el progrés de la Historia. I, si us plau, que es deixi d'utilitsar, en aquest útil i ne-cessari ámhít educatiu, la filosofía d'un cruel fem i farem que ja ningú no soporta ni a ningú no enganya.
Sebas Parra Mestre d'iiduks
NOTES " '^''" "
(1) H A N N O U N , H. (1992). Eív ghems de ¡>s-cola. Per una educado intercuhurai, Eumo Ed i to r i a í , Vic ; i J U L I A N O . D. ( 1 9 9 3 ) . Educación intercuiturai. Escuela y miiion'íi.'i étnicas, Eudema, SA, Madrid. (2) CARBONELL, E (1992). Educaaó ínter-cultural: aciituds hasiques. S E R C J I - G R A M C - n o pubticat. ( 3 ) L'ICE de la U d G , S E R G 1 - G R A M C , C&rites i i'Escoía Samba Kiibally de San ta Cnloma de Farners, els programes d'ediLCació sanitaria dirigits a dones africanes de Salt i Oloc o ['Escola d'Estiu sobre IntercLiituralitat de Girona sóii alguns exemples reprcsentatJus.
(4) COMISSIÓ D ' A S S O C I A C I O N S I O N G
DE LES GOMARQUES DE GIRONA (1992). informe de Girona: cinquanta propostea sobre im-migració, C e n t r e U N E S C O de C!^aralunya, Barcelona. Hi ha una alrra edició catala-cas-tellá-francés-anglcs publicada (setembre de 199.3) amb ci s u p o n del D e p a r t a m c n t de BenesCar Social de la Gencralitat de Catalunya. (5) Ens refcrim a l'Escola Samba Kiibally, de l ' assembica local deis G R A M C de S a n t a C<ilomFi de Farners.
En l'estat de la qüestió abans es-mentat, hi ocupa un lloc d'eíerves-cent relleu i importancia la formació deis professionals i voluntarls que tre-ballen amb minories étniques, treba-lladors estrangers i les seves famílies.
Ja fa uns quants anys que Girona és en aquest sentit l'escenari on es re-a l i tzen les Escoles d 'Est iu sobre Interculturalitat, organitzades des de la Fundació SER.GI i conjuntament amb el Programa TRAMA. L'origen
d'aquesta escola, que arribará amb aquest any tot just encetat a la seva cinquena edició, vingué marcat peí desig i la voíuntat d'una bona colla de professionals de:
- possibilitar una formació específica sobre temátiques molt concretes, amb la íntenció de suplir així les insu-ficiéncies formatives amb qué es tro-baven aquests professionals; els espais de formació amplis i generáis no pos-sibilitaven una resposta adequada a aquesta demanda;
- facilitar el coneixement i ¡'inter-canvi d'experiéncies i models d'inter-venció que en el camp de la formació i l'acollida envers aquests coMectius s'estaven duent a terme tant aquí com en altres Uocs mes allunyats de la nos-tra geografía;
- facilitar l'elaboració de models d 'actuació tan adequats com siguí possíble a la nostra realitat i a una proposta d'educació que té la fita posada en la construcció d'una societat íntercultural.
La dificultat per complir aquests objectius tan amplis en un espaí tan acotat, quatre dies de formació d'infor-mació, era evident. Per aixó des de la mateixa comissió organitzadora i, fent ressó de la demanda deis mateixos par-ticipants en aquesta experiencia, es plantejá des del primer moment la voluntar per consolidar durant la resta de l'any espais de formació, de dehat i d'intercanvi, seminaris i grups d'estudi que donessin continuítat a una bona colla d'interessos manifestats.
Revista de Girorva / núm, 162 gcntír - ft'hrcr 1994
Momodou, les difÜcultats per sobreviure.
Cal pero, que projectes d'aquests tipus es realitzin amb l'estabiUtat i el recüUament necessarís que en pcr-metin la continuítat.
Amh el rrehall realitzat fins ara, des d'aquesta í des de moltes altres instáncies i institucions, s'ha donat una amplia resposta a la demanda d'informacions (1), informacions que donessin Uum tant a aspectes culturáis com antropológics, socials, de-mografics, o lingüístics deis col-íec-tius d ' immigrants , p rocedents de l'altre costat del Mediterrani princi-palment, i de les minories culturáis presents entre nosaltres.
Pero tot i aixó, resta la sensació que l'amplitud de la qüestió va molt mes enliá de teñir uns «coneixements sobre...» o de racumulació d'informa-ció, i que calen també actuacions en altres sentits tant o mes importants.
Tant si partim dcí projecte de les Escoles d'Estiu sobre Intcrculturalitat, com si lio fem a partit d'altres activi-tats de menys envergadura, la reflexió ens porra a posar damunt la taula Tetern i tan discutit tema de les acti-tuds i, a valorar la seva incidencia en el camp formatiu on, si bé ja en cspais monoculturals ha ocupat un Woc ím-portant en els plantejamcnts i consi-deracions de mestres i pedagogs, en situacions mult icul tural pren, si és possihle, encara mes relien.
Com afavorir unes actituds positi-ves davan t del fet mul t icul tura l? Com fer-bo perqué aqüestes no si-guin exclusives d'aquelles persones
que bi están directament implicadcs? Quins tipus de projectes i accions ens poden aproximar mes a aquesta altra cara de la moneda ?
La vivencia personal, la parrici-pació directa en activitats que pro-moguin i facilitin la relació interper-sonal entre membrcs de diverses cub tures i coblectius i que evitin el creí-xement de pors infundados i recéis, aproximacions vers la divcrsitat des de la confianza, son punts que des de l'exclusivitat informativa és difícil d'entrar-hi.
Es tambe en aquest scntit mes lli-gat a la conformació de plantejamcnts personáis, al sentiment i la sensibili-tat, que veiem amb interés potenciar projectes de formació que permetin ais professionals establir Uigams direc-tes amb els propis paísos d'origen deis immigrants amb els quals estem treba-llant, que permetin a aquests professionals d'aquí veure i sentir en la propia pell la vida quotidiana i la situació d'aquests paisos que, a través de dades i de teoria queden tan Uunyans, i que ens fan Uunyanes també les persones que n'ban emigrar.
Silvia Aznar Pcdagdíía social
(1) El nombre de cursos, curséis, jornades, seminaria, conferencies, xerrades i simpósis sobre temes d'immigració i incereulturalitaC és eleva-díssim, com també ho és el nombre de raons que podríem trobar per aquesta efervescencia.
c-tn dic A^oitiodoM Koliey i sor.
gambici,
Vaig venii" a £spanyQ l'any
1990. i-a meva pcofesstó et-o la de.
la TMste.i'ia apl icada a la consti'ucició,
Paí'lo angles i fVancés,
D e s de. '1990 no Ke. tingut sorí
pef tfoba)' feina excepte la de fallaí-
b/uC al hosc ¡ vendi'e'l a les
Des del 90 ke buscaf feina a íot
at-ye-U/ des de Vlcjue.i'es fins a
Pitieda. J^o i\e ti'obat fes, /sJoniés
p^'c>^neses.
jAttf'es jábHques inhan demanat
de poHay doCMfnen+s i rotos, pe.i-ti
qman els p/esen+o tof el que
det-nanen no me Is accepicn.
Én üI+H-es fabnques/ si qwan
t'ofei*eixeM feina demanes c.ont/acte i
scguf-etaf social^ et cebu+gen
autotviQlicamen+, i i\na pet'sona na
poi fi-ebcillaf en aqüestes cand¡'\c\ons.
ble fet MU ^sfofi;: pef anav a
l'escola de jafoinei'ia de ¿^(••ona, i
af'a ja tinc el diploma, ^-m deien que
cin seria mes fáf.i! fi-obar faina, pem
fins a¡'a ve.s d e fes.
Kef la imposs'bííitai' de tcobcS'*
feina, necessito tnlla^• bi'MC peí*
podet- tenfi" dine>'s pe.y a les meves
d e s p e s e s . CZ-aaa mes pfocwo fe»'
un viatge d e ÓOO j-eixos que me'ls
paguen a 70 pessefes . Si en ti-ec
10 .000 pef* paga f la pafi que em
ioca del lloguef/ 5 .000 pev I 'aigua i
3 .000 pef \a llum, a mes dt" canviac
el bwtá cada se tmana, ja podeu
compiaf e\ c\ue. em q u e d a pef
menjcii*. Xi'obaí' pisos mes bai-ats és
r r I ••
1
í| Mfi.
i'^k ¡ í ^m I , .."(̂
Revista de Girona / núni. 162 avncv - íchrer 1994 89