Edita: Ajuntament de Calaf - Idensitat #5Impressió: Gràfiques Oller, C.B.

ISBN13 978-84-614-8753-0

Dipòsit legal B-16.367-2011

Topografia Sensible és un projecte que realitza un catàleg i mapa botànic de Calaf i que més enllà de les taxonomies recull

coneixement i memòria locals sobre l'aprofitament del medi natural i la seva connexió amb la vida quotidiana.

"L'art no és un mirall per reflectir la realitat sinó un martell per donar-li forma"

bertold brecht

topografia sensiblepasseig pel rodal de Calaf

Sorolls ventosos de secà.El groc de les arestes sona, fent onades amb el vent.Després, al caminar se sent el crec-crec del rostoll com raspallsde pues de ferro fent pessigolles als peus.

Margarita Solivella

Sorolls ventosos de secà.El groc de les arestes sona, fent onades amb el vent.Després, al caminar se sent el crec-crec del rostoll com raspallsde pues de ferro fent pessigolles als peus.

Margarita Solivella

Llegeixo en un article que els pintors varen ser els primers ecologistes... res a dir: encara ara podem apreciar els nostres entorns desapareguts a través de les imatges amables de pintors que representaven els seus espais quotidians.

L'artista com a naturalista afeccionat...

Avui en dia però, fins i tots alguns que ens vàrem iniciar en la representació pictòrica expressem el món que ens envolta de manera molt diferent. Més enllà de la representació ens involucrem en llocs específics per tal d'aprendre de l'experiència del lloc, dels processos naturals i quotidians, de l'observació en temps real per tal de qüestionar pràctiques, de debatre temes, de copsar necessitats i de dibuixar noves estratègies per reconnectar persones i paisatges establint relacions positives.

Les arts tenen un rol important, ara que la preocupació mediambiental es fa palesa, donant eines per comunicar, dialogar, proposar i aportar a una comunitat valors humans i col·lectius perduts. Aquesta pràctica artística es caracteritza per tenir un pensament innovador, que promou la integració entre col·lectius de caràcter i interessos diversos, i la reivindicació d'espais comuns; per ampliar paràmetres de treball tot col·laborant amb d'altres artistes, disciplines i comunitats; per generar xarxes, estratègies, propostes, situacions educatives i intercanvi de coneixements. En definitiva, una pràctica artística que s'allunya del discurs estètic convencional i de l'estancament del sistema establert i academicista existent per col·locar-se al costat de les persones i amb voluntat d'afavorir aquelles transformacions necessàries per a la supervivència col·lectiva.

Hem de ser conscients que si volem transformar alguna cosa ens hem d'allunyar de paradigmes econòmics i dels valors de la cultura de consum dominant i quedar fora del joc de competències i èxit que se'n deriva. Les arts són un poderós activador de la creativitat, de la invenció i de treball col·laboratiu; per això una comunitat necessita l'experiència artística i la seva capacitat de dissidència per poder superar sistemes repressius i restablir models més naturals de coexistència comuna i amb el medi.

Tothom és creatiu. Fa falta doncs crear espais de llibertat d'expressió, de coneixements compartits i d'experiència directa amb l'entorn per tal que aquesta creativitat es pugui desenvolupar.

Quan fa poc més d'un any vaig arribar a Calaf per qüestions de feina, vaig retrobar-me amb la meva infantesa... records d'aquells diumenges admirant castells, dinant a una fonda canelons casolans, comprant una mica de vi aquí, uns dolços allà... dies de terrissa, de mercats i d'interminables viatges en un 600 a comprar a Andorra.

Calaf, al mig d'aquests records conté alguns dels meus enyors: l'olor de farigola, els berenars rondant els camps, les roselles guarnint una taula a la primavera, i les històries sobre el camp, els pobles i el menjar viscudes per un viatjant de l'època florida del tèxtil sabadellenc.

Per aquells que som una mica peregrins al territori i amants de paisatges austers, Calaf, fins i tot amb els canvis soferts i amb totes les fragmentacions urbanístiques, especulacions i evolucions de la vida contemporània, és un lloc que presenta l'encant del límit. Límit entre comarques, entre boira, que defineix un poble de natura lluitadora, un lloc de trobada amb capvespres de turó admirant l'altiplà... i amb paisatges brodats d'espernellac, roselles, blat i perfumats de fonoll.

La meva experiència com a artista es concreta en el que anomenaria un "recorregut emocional"... una deriva pel territori i per la memòria col·lectiva, experiència que ha estat positivament rica.

Expandir els límits d'allò pròpiament artístic amb la preocupació per qüestions socials, culturals i ecològiques obre una via de comunicació entre les persones i el territori, una aproximació al lloc des d'el lloc mateix, on no només es crea una cartografia sinó també un registre en continuïtat...una mena de diari d'allò que és quotidià però valuós per l'esperit d'una comunitat.

Recullo plantes, les classifico, les cuino. Treballo un hort, planto, rego. Faig fotos, pastissos o explico un conte. Escolto històries, faig ganxet, camino... M'acosto al lloc des del dia a dia. Prenc una perspectiva propera per tal de facilitar un "poder fer plegats" i de generar espais d'acció. La meva pràctica artística està feta de teixir moments, converses, imatges, de compartir cafès, salutacions, somriures i cues de botiga.

Viure el límit des de l'emoció.

Quan fa poc més d'un any vaig arribar a Calaf per qüestions de feina, vaig retrobar-me amb la meva infantesa... records d'aquells diumenges admirant castells, dinant a una fonda canelons casolans, comprant una mica de vi aquí, uns dolços allà... dies de terrissa, de mercats i d'interminables viatges en un 600 a comprar a Andorra.

Calaf, al mig d'aquests records conté alguns dels meus enyors: l'olor de farigola, els berenars rondant els camps, les roselles guarnint una taula a la primavera, i les històries sobre el camp, els pobles i el menjar viscudes per un viatjant de l'època florida del tèxtil sabadellenc.

Per aquells que som una mica peregrins al territori i amants de paisatges austers, Calaf, fins i tot amb els canvis soferts i amb totes les fragmentacions urbanístiques, especulacions i evolucions de la vida contemporània, és un lloc que presenta l'encant del límit. Límit entre comarques, entre boira, que defineix un poble de natura lluitadora, un lloc de trobada amb capvespres de turó admirant l'altiplà... i amb paisatges brodats d'espernellac, roselles, blat i perfumats de fonoll.

La meva experiència com a artista es concreta en el que anomenaria un "recorregut emocional"... una deriva pel territori i per la memòria col·lectiva, experiència que ha estat positivament rica.

Expandir els límits d'allò pròpiament artístic amb la preocupació per qüestions socials, culturals i ecològiques obre una via de comunicació entre les persones i el territori, una aproximació al lloc des d'el lloc mateix, on no només es crea una cartografia sinó també un registre en continuïtat...una mena de diari d'allò que és quotidià però valuós per l'esperit d'una comunitat.

Recullo plantes, les classifico, les cuino. Treballo un hort, planto, rego. Faig fotos, pastissos o explico un conte. Escolto històries, faig ganxet, camino... M'acosto al lloc des del dia a dia. Prenc una perspectiva propera per tal de facilitar un "poder fer plegats" i de generar espais d'acció. La meva pràctica artística està feta de teixir moments, converses, imatges, de compartir cafès, salutacions, somriures i cues de botiga.

Viure el límit des de l'emoció.

Durant aquest any, reconeixent el terreny, he fotografiat més de 200 espècies silvestres i conreades que es troben dins del terme municipal de Calaf, si bé és menys de la meitat d'aquelles que el 1904 va catalogar el doctor Llorens, val a dir que és un bon començament i que ha servit per iniciar més d'un debat i per obrir vies de reconeixement i futures accions.

La llista de plantes incloses en aquest recull és fruit d'una tria personal i respon a la idea que algunes espècies haurien de ser conegudes, reivindicades i preservades per la seva importància. La tria mostra, en la seva majoria, plantes amb qualitats culinàries, humils i considerades males herbes algunes, però que ofereixen propietats molt beneficioses.

Al final d'aquest recull es troba una llista addicional d'espècies comunes al terme municipal de Calaf. La majoria de les plantes de la llista, amb alguna excepció, són ja poc nombroses, per la qual cosa caldria generar algun mecanisme de preservació. Als fulls finals trobareu un detall fotogràfic de les plantes que apareixen en aquest recull i en el mateix ordre.

All silvestreAranyóBledaBlet BorratjaCalèndulaCard MariàColitxosCorretjolaCrespinellDent de lleóEsbarzer

EspernellacFonollHerba de Sant JoanMalvaMalrubíOliveraPlantatgeRoser BoscàRosellaSaücVerdolagaVioleta Boscana

Durant aquest any, reconeixent el terreny, he fotografiat més de 200 espècies silvestres i conreades que es troben dins del terme municipal de Calaf, si bé és menys de la meitat d'aquelles que el 1904 va catalogar el doctor Llorens, val a dir que és un bon començament i que ha servit per iniciar més d'un debat i per obrir vies de reconeixement i futures accions.

La llista de plantes incloses en aquest recull és fruit d'una tria personal i respon a la idea que algunes espècies haurien de ser conegudes, reivindicades i preservades per la seva importància. La tria mostra, en la seva majoria, plantes amb qualitats culinàries, humils i considerades males herbes algunes, però que ofereixen propietats molt beneficioses.

Al final d'aquest recull es troba una llista addicional d'espècies comunes al terme municipal de Calaf. La majoria de les plantes de la llista, amb alguna excepció, són ja poc nombroses, per la qual cosa caldria generar algun mecanisme de preservació. Als fulls finals trobareu un detall fotogràfic de les plantes que apareixen en aquest recull i en el mateix ordre.

All silvestreAranyóBledaBlet BorratjaCalèndulaCard MariàColitxosCorretjolaCrespinellDent de lleóEsbarzer

EspernellacFonollHerba de Sant JoanMalvaMalrubíOliveraPlantatgeRoser BoscàRosellaSaücVerdolagaVioleta Boscana

Coses del camp de Calaf

La passejada

S'esgarrinxava la roba passant pel camídels esbarzers, a cada passa un tros de telas'esquinçava i una móra li tenyia la pell, trespasses endavant i un altre bocí quedava enrere,vint metres més enllà i un rastre de robas'enganxava entre les branques. Arribant a un camp sembrat de rostolls duiapinzellades de blau violeta per tot el cos, i unamà al davant i l'altra al darrera.

Microrelat de Laura Fonoll

En l'actualitat s'observa una pèrdua de la sobirania alimentària, del coneixement de l'entorn, d'espècies autòctones, davant la ràpida introducció de productes aliens, manufacturats, modificats... promoguda per les noves polítiques agràries. Paral·lelament, es produeix una dissolució de les comunitats vers la individualització, canvis acusats en els cicles naturals de la terra, i un rebuig dels coneixements tradicionals en temes de producció i conservació d'aliments. Tot això fa que sigui necessari, per una banda, un replantejament des de la base per tornar a gaudir d'una relació més respectuosa i lliure amb la natura i nosaltres mateixos, i per l’altra, una cultura creativa i compartida per tal de promoure un canvi social per un futur més equilibrat.

La societat actual, sota les polítiques neoliberals, que viu de la de la comodització, la pressa i l'artificialitat, s'ha tornat incapaç d'alimentar-se per si mateixa: el menjar està en mans de multinacionals i sota la pressió de les fluctuacions del mercat de combustible. És per això que cal repensar l'alimentació i reclamar sistemes d'autonomia alimentària que afavoreixin l'equilibri i evitin la fam. Cal abandonar un sistema homogeneïtzat i controlador que manipula els mercats, en el que no només s'ha perdut la capacitat de produir, sinó també els coneixements per a fer-ho i els espais comuns on aquests sabers col·lectius es posaven en pràctica.

Una de les propostes sorgides durant aquest projecte ha estat fer un receptari local com a espai de debat que qüestioni què i com mengem, que apunti temes com sobirania alimentària, procomú, coneixement de l'entorn i cultura de relació; que ofereixi vincles i recursos creant complicitats des de diverses experiències i entenent la cuina com un acte revolucionari, de dissidència envers el consumisme, els processos soferts pels aliments, i envers determinats convencionalismes que ens allunyen de la natura.

Topografia Sensible vol obrir el tema de la dimensió cultural, econòmica i social dels aliments, redescobrint la cuina com una clau per a l'aprenentatge, la conservació del medi i la transformació social.