CONCERT DE CANTAUTOR, Calders, 23-1-2010

INTRODUCCIÓ (2)1.- Requetebé (Eladi)2.- Captatio benevolentiae (Manel)

AMISTAT (2)3.- Grocs (Eladi)4.- Petons de colors (Nàufrags)

AMOR I DESAMOR (5)5.- Petons d’espuma (N’Gai N’Gai)6.- Temblando (Hombres G)7.- Angels (Robbie Williams)8.- La noia del vestit blanc (Nàufrags)9.- Princesa (Eladi)

LA VIDA ÉS BONICA, PERÒ A VEGADES COMPLICADA (6)10.- Tots tenim por (Eladi)11.- Compte de faves (Nàufrags)12.- Que lluny... (Nàufrags)13.- Té por del tres (Eladi)14.- Seguirem somiant (Sopa de Cabra)15.- Torna a ploure (Eladi)

OPTIMISME (3)16.- Ell té el seu secret (Eladi)17.- Aprenent (Nàufrags)18.- Ni tu ni nadie (Alaska y Dinarama)

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

BISOS (4)19.- Hotel California (Eagles)20.- Començar de nou (Convidats)21.- Una paraula sobre una altra paraula (Nàufrags)22.- Que tinguem sort (Lluís Llach)

REQUETEBÉ(Eladi Martínez)

Em va dir la senyoretaque si feia bona lletrasempre em felicitaria.

Que si no m'equivocavaquan els números comptava

molt contenta es posaria.

I jo m'hi fixo i sempre escoltoperquè vull aprendre força

i m'agrada que la "senyo" em feliciti.I també que els digui als pares

que és millor cada vegadala manera com em porto i com treballo.

I m'alegra !! I m'agrada !! I m'encantaaaaaaaa !!

Requetebé, superbé. Al llibre, a la llibreta escriu la senyoretaque sempre faig les feines molt i molt i molt bé.

Requetebé, superbé. Al llibre, a la llibreta escriu la senyoretaque sempre faig les feines molt i molt i molt bé.

Requetebé, superbé. Al llibre, a la llibreta escriu la senyoretaque sempre faig les feines molt i molt i molt bé.

CAPTATIO BENEVOLENTIAE (Manel)

Provem d’encaixar en escenes boniques,amb ports de diumenge farcits de gavines,en grans sobretaules on els avis canten,en nits vora el foc abraçats a una manta.Es tracta de ser els simpàtics del barri,els que ballen i ballen fins que els músics parin,irrompre arrogants lluint les millors gales,en discos amb dones amb feines estables.

I a vegades ens en sortim,i a vegades ens en sortim.I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

Busquem quedar bé en el retaule magnífic,dels que van pel món amb posat monolítici afronten la vida mirant-la a la carai un dia contents compren flors a sa mare.Intentem trampejar per ser persones dignes.El pare modèlic que volen les filles,el de la veu greu, el de la mà forta,que paga un vermut i que arregla una porta.I després tancar els ulls i sentir el món en calma,hi ha dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre.Havent enllestit un gran epitafique arranqui somriures a tots els que passin.

I a vegades ens en sortim,i a vegades ens en sortim.I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

I a vegades ens en sortim,i a vegades ens en sortim.I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.I a vegades se’ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim.I a vegades contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic tot fent evident que per un momentens en sortim.

GROCS (Eladi)

M’han passat mil coses bones, tot sovint,però no sempre les escric.En el joc de sentiments, cuc i amagar,l’alegria sempre para,la felicitat protesta,trenquen l’olla i tornem a començar.

En el viatge de la vida, tot sovint,coincideixo amb algun groc.Compartim somriures i complicitati remem per una estonacolze a colze, amb harmonia,tot portant la barca cap al millor port.

Vull fer una cançó especial,que enlluerni, color groc.Tant se val si només som junts una estona,l’hem de saber aprofitar.Si flueix aquest momentamb total normalitati ens donem de cor, respecte i alegria,i energia i simpatia...potser tu i jo som dos grocs (x2)

Si t’hi pares a pensar és tot sovintque entremig del dia a dia va i somriusal costat d’algú que coneixes ben poc,però t’hi sents prou bé i et passaque voldries tornar a veure’li explicar-li tantes coses... al teu groc.

Vull fer una cançó especial...

PETONS DE COLOR (Josep/Eladi)

Estàs cansat, però, de fet, no has fet res...des de la finestra...mires més enllà...

i la vista...se’n va...per sobre la ciutat:Què carai deus tenir?...Aquest pes tan endins...

No et preguntis el perquè(-) només busca qui et pugui donar...

...petons de color.

Petons de color,de mil i un color.

Petons que es donen amb els ulls,amb les mans i amb la boca.

Són petons de colori es donen sense por.Jo te’ls dono a tu......me’ls dons a mi.

I el dolor es fa petit.

No m’ha trucat i em vol esclatar el cap,i li dono voltes...però no em moc de lloc.

No vull sortir, no vull dormir, ni vull estar-me aquí.Vull una solució...per sentir-me millor.

No em preguntis el perquè(-) només digue’m si em voldràs donar...

...petons de color

Petons de color,de mil i un color...

PETONS D’ESPUMA (N’Gai N’Gai)

Una altre cop al bar de sempre i, com sempre,un altre cop un got mig buit a la mà.

Matant el temps a glops, no tinc futur,la meva sort és a la cua de l’atur.

I tu treballes de cambrera i darrerad’un altre got t’amago els meus sentiments.

Aposto al perdedor des de fa tempsperquè no em somrius mai com somrius a altres clients.

Dóna’m una altra cervesa,dóna’m un petó escumós,dóna’m una altra cervesa

ja que tu no em dónes el teu cos.

Hores darrera la barra,no sé quants gots he buidat

somniant que els petons d’escumaeren petons de veritat.

Petons de veritat (2)

Vaig repassant la meva història i la glòriaha passat sempre molt de mi perquè si.

Esteu la sort i tu, tant i tant llunyla vida un cop més em tracta a cops de puny

Dóna’m una altra cervesa,dóna’m un petó escumós,dóna’m una altra cervesa

ja que tu no em dónes el teu cos.

Hores darrera la barra,no sé quants gots he buidat

somniant que els petons d’escumaeren petons de veritat.

Petons de veritat (2)

TEMBLANDO (Hombres G)

Temblando,con los ojos cerrados,el cielo está nublado

y a lo lejos tú.Hablando,

de lo que te ha pasado,intentando ordenar palabraspara no hacerme tanto daño,

tanto daño y yosigo temblando.

De la manoy con mucho cuidado

os besásteis en silenciodonde no había luz.Y me hace gracia

tu manera de contarlocómo el que cuenta

que ha pensado,que ha decidido

que seguimos siendo amigos.Y yo

estoy temblando...

...y llorando.Me había jurado que nunca iba a llorar

escuchandocada palabra que no quiero escuchar.

Desgarrándome,suplicándote,

intentando hacerte recordar.Pero tú

sólo dices:“Voy a colgar”.

ANGELS (Robbie Williams)

M’assec pensant:hi ha algun àngel que vetlla per mi?Deuen saber, el lloc on anirem, quan ja serem vells?Perquè m’han dit “per salvar-te alçaran el vol”.Per això quan sóc sol sobre el llit,donant voltes al capi sentint-me sense amor.Porto els meus àngels al cor.

I malgrat tot, ella vol protegir-me,d’amor i afecte omplir-me,tant si ho faig bé com si no.I vaig pendent avall,no sé on aniré a caure,la vida no s’acaba,quan sigui el moment,no em deixarà sol.Porto els meus àngels al cor.

Quan em sento tristi el dolor rodola carrer avall,jo miro amunti sé que sempre cuidaran de mi.Si creix el sentimentella m’omple la buidor,però si em sento sense amor.Porto els meus àngels al cor.

I malgrat tot, ella vol protegir-me,d’amor i afecte omplir-me,tingui o no tingui raó.I vaig pendent avall,no sé on aniré a caure,la vida no s’acaba,quan sigui el moment,no em deixarà sol.Porto els meus àngels al cor.

LA NOIA DEL VESTIT BLANC (Eladi)

Crits sobre crits i rialles gastadesi un vestit blanc que atravessa el passeig;

gent a la sorra jugant a ser gransota la llum dels estels rutilants...I una mar plana de dolces onades

i unes petjades que queden marcadesi el vestit blanc que no torna a passar...

Només el puc recordar...

Nous tatuatges i nous banyadorsi uns que s’espolsen la sorra de sobre

i entre la gent torna aquell vestit blanci músics joves i estàtues humanes...

Si t’estàs quiet faran caricaturestothom té alguna moneda a la mà,

però el vestit blanc ja no torna a passar...Només el puc recordar...

A Calafell, matinades pausades:sols sóc un espectador.

Tinc una entrada gastada a la mà,des d’aquí mai no podré abraçar

la noia del vestit blanc,la noia del vestit blanc.

Els gelats taquen sempre les camises,no corre l’aire, fa molta calor.

Sempre hi ha alguna parella que trobala platja màgica per començar.

Sempre estic jo aquí a la meva terrassabuscant si apareix la del vestit blanc,

però el vestit blanc mai no torna a passar:només deu viure al meu cap!

A Calafell, matinades pausades:sols sóc un espectador.

Tinc una entrada gastada a la mà,des d’aquí mai no podré abraçar

la noia del vestit blanc,(només deu viure al meu cap...)

la noia del vestit blanc...(només deu viure al meu cap...)

PRINCESA (Eladi)

Princesa,que em mires i no em veus per molt que et miri,

jo voldriasaber explicar-te tantes coses que a mi em passen.

Em fan mal els ulls de mirar-te,em fan mal les nits de somiar-te.

Sóc una meitat feta malbé,un ballador que balla sol.

No tinc consoli em fa tant mal

saber que tu i que jo estem fets a mida,mai no et diria una mentida perquè si,

princesa.

Princesa,els dies ens empaiten i t’escapes.

T’asseguroque si l’atzar em fes l’ullet em llençaria...No em fa por entregar-me als teus braços,

no em fa por saltar-me els vells passos.Em fa por que es perdi en l’infinit

tot el que jo per tu he sentit.No tinc consoli em fa tant mal

saber que tu i que jo estem fets a mida,és trist jugar aquesta partida contra tu,

princesa.Princesa sense príncep,

ningú més et podrà dir com jo t’he dit,sense dracs, sense enemics,

princesa.

Princesa,la meva boca és plena del teu nom

perquè no et tinci fer aquesta cançó no sé si em farà bé.

Provaré de pensar en altres coses,provaré de mirar-me altres dones,

provaré de tornar a començar,sense carta de navegar.

Però em sento soli em fa tant mal

saber que tu i que jo estem fets a mida,hi haurà esperança si hi ha vida i lluitaré,

princesa.Princesa sense príncep,

ningú més et podrà dir com jo t’he dit,sense dracs, sense enemics,

princesa.(x2)

TOTS TENIM POR (Eladi)

El meu amic es diu Hassani fa molts anys que està arribant,però no pot dir que ja ha arribat

perquè n'hi ha molts que li ho han privat,perquè n'hi ha molts que li ho han privat.

La meva amiga es diu Sanaëi té un somriure misteriós.

Només l'he vist un cop o dosi això no és just: vull protestar!I això no és just: vull protestar!

Si ens ha banyat el mateix mari bateguem amb un sol cori plorem llàgrimes iguals……perquè t'entestes a mirarla seva pell, el seu parlar

i els seus costums… Quin mal et fan?

De la Quaresma al Ramadà,de dir "Déu meu" a dir-li "Al.là",del pa amb tomàquet al cus-cus,

no em sembla greu, estic confús…No em sembla greu, estic confús…

Si tots plorem amb la tristori tenim gana amb la buidori tenim fred sense escalfori, si ens insulten, tenim pori, si ens insulten, tenim por.

Si ens ha banyat el mateix mari bateguem amb un sol cori plorem llàgrimes iguals……perquè t'entestes a mirarla seva pell, el seu parlar

i els seus costums… Quin mal et fan?

Quin mal et fan?Vull protestar!

Tots tenim por…Tots tenim por…

COMPTE DE FAVES (Eladi)

“Neteges Dissort” és el lloc de treballon guanyes el pa pels teus fills.

Tothom se n’adona que no et fa feliçperò tires endavant.

Neteges els vidres i els deixes ben nets,els deixes més nets que ningú.

Ningú no coneix el producte secretque mescles amb sabó (però sempre hi poses...)

Llàgrimes grosses, salades, calentes;llàgrimes toves, callades, valentes.

Plany pel passat que es perdé,plany pel present que et reté.

Havies viscut una vida brillantde viatges i luxes constants.

Per ser la senyora d’un senyor important,sempre sabates grans.

Però va arribar un dia que ell et va deixari tu et preguntares “Per què?”

Una de més jove et vulgué contestarperò no vas escoltar. (Ara només tens...)

Llàgrimes grosses, salades, calentes;...

El conte de fades per tu s’ha acabati el príncep blau s’ha tornat gris.

I els finals de mes costen tant d’arribaramb dos fills i un vell pis.

Hi ha dies que enyores els temps del passat,hi ha dies que ho saps suportar.

Hi ha dies que odies “Neteges Dissort”,hi ha dies per plorar. (dels teus ulls brollen..)

Llàgrimes grosses, salades, calentes;llàgrimes toves, callades, valentes.

Plany pel passat que es perdé,

plany pel present que et reté.

QUE LLUNY... (Eladi)

La mirava, convençut, i m’hi pujavaignorant el meu present i el meu demà.

I l’atzar em feia plans que mai complíem,em marcava horaris que sempre ens saltàvem,

però la Terra mai no es va pas aturar.

I trobàvem solucions per als problemesque, de fet, encara havien de venir.

I la vida era color i era alegria,fantasia, tramuntana i poesia,

com un llibre que tingués a mig llegir.

Que lluny que queden aquells tempsi que lluny que se’m va anar a espatllar la moto.

Ja no notocom llavors la llibertat.

Poc a poc vaig oblidar-me de les fitesi vaig ‘nar caient al pou de fer-me gran.

I a vegades oblidava l’equipatgei a vegades m’oblidava del coratge

necessaris per poder seguir avançant.

I em deixava enlluernar pels avantatges,les comoditats i la seguretat.

Només alguna vegada recordavacom gaudia si la moto em passejava

per camins de dins de mi, mai explorats.

Que lluny que queden aquells temps...

Ara tinc la moto al garatge i sols hi pensoquan la veig entrant al cotxe al dematí.I em fa mal tot el silenci que l’envolta

i em fa mal que ja no cregui en la revoltaque ella i jo creàvem junts tot fent camí.

Molt de tant en tant una idea m’abraça:deixar el cotxe i tornar a ser com era abans.

Però m’adono que la vida no perdonai m’adono que el passat és com una ona:

sempre torna,però mai la pots agafar.

Que lluny que queden aquells tempsi que lluny que se’m va anar a espatllar la moto.

Ja no notocom llavors la llibertat.

TÉ POR DEL TRES (Eladi)

L’Eva acaba de fer trenta anys,bufa l’espelma, vol ser feliç,

però no es concentra en el seu desig.

El Roc acaba de fer trenta anys,sóna el telèfon, però no es mou pas:

no vol sentir-se felicitat.Té por del tres,té por del pas,

té por del pas del temps. (x2)

La Margarida en té vint-i-noui a poc a poc se li ensorra el món,es va fent gran i no és el que vol...

L’Estanislau està deprimit:a una botiga li han dit “vostè”;

“Em veuen gran perquè tinc trenta anys”

Començo a fer-me gran, hauré de posar seny...cuidar-me la salut, deixar de fer el beneit...

He de pensar si em vull casar, si vull ser pare...he de pensar si és el moment de deixar de cantar...

El D.N.I. diu que tinc trenta anysperò jo vull dir-t’ho amb el cap ben alt

i sense por de fer tard enlloc...I vull tenir molts anys per davant

i ser feliç i seguir sent jo,que ningú pugui dir-me rient:

Té por del tres,té por del pas,

té por del pas del temps. (x2)

SEGUIREM SOMIANT (Sopa de Cabra)

Hi ha un home que ha marxat de casaQue no ha acceptat la rendicióUn home en braços del seu àngelHi ha algú que ja ha vençut la por.

Un home agafa una guitarraUn home llença un crit al ventUn home mira el buit i saltaHi ha algú que ja ha burlat el temps.

Seguirem somiantEscoltarem la llumMentre el món és mou dins els teus ulls.

Seguirem cantantEnsorrarem els mursAnirem sempre més lluny.

Hi ha un home que ara estén les alesUn home que ha tocat el celNo tornarà mai més a casaHi ha algú que ja ha pagat el preu.

Seguirem somiantEscoltarem la llumMentre el món és mou dins dels teus ulls.

Seguirem lluitantEnsorrarem els mursAnirem sempre més lluny.

Seguirem cantantEscoltarem la llumMentre el món és mou sense els teus ulls.

Hi ha un home per la corda fluixaHi ha un home que ara ja és del món.

TORNA A PLOURE (Eladi post)

Torna a ploure,he vist ploure mil cops, però avui vull dir-te,

com si fos la notícia de portada,que et fixis, que t’adonis:

torna a ploure!!

Torna a ploure,jo hi sóc i tu no hi ets, però torna a ploure

i és maco l’espectacle de la pluja,la sort de seguir sent espectador...

I estic segurque dec voler-te dir alguna altra cosa

quan et dic que torna a ploure.Però ara mateix

només hipnotitzat per aquestes gotes,somric i és important.

Torna a ploure,hi ha vida, hi ha bellesa, hi ha tendresa,

hi ha vidres entelats i ja s’acostal’olor de terra molla i aire net.

Torna a plourei lluito contra això sense paraigües,només armat amb la bandera blanca,rendit davant del magne pas dels fets.

I estic segurque dec voler-te dir alguna altra cosa

quan et dic que torna a ploure.Però ara mateix

només hipnotitzat per aquestes gotes,somric i és important.

ELL TÉ EL SEU SECRET (Eladi)

Va fer tard a l’última pluja d’estels,va deixar-se els negatius per mirar el sol,va portar tothora a sobre el vell paraigües

la setmana d’aquell temps tan calorós.

No va anar a comprar aquell dècim de la sort,el que va donar la sort als seus companys,va adormir-se aquell dimecres a la tarda

en que el seu equip quedava campió.

Però no pensis que el seu cor està trencat ni trist,segur que tu estàs pitjor...

Ell no perd el seu somriure i, si t’hi acostes bé,te’l pot encomanar.

La felicitatés un sobre tancat

i una vida per obrir-lo.

Ell té el seu secretperò no el vulguis saber:

caldrà que tu trobis el teu.

Si demana un entrecot al restaurantel cambrer li diu “Ho sento, s’ha acabat”.

Si fa cua per comprar-se les entradesdel concert, s’acaben davant seu.

El semàfor se’l troba sempre vermelli no sap què deu ser trobar aparcament.

Si matina amb tovallola i banyadorper (a)nar a la platja, acabarà plovent.

Però no troba que això sigui tan dramàtic i somriu:tot té el seu cantó bo...

Nous projectes ompliran la seva vida i, si tu vols,te’ls pot encomanar.

La felicitatés un sobre tancat

i una vida per obrir-lo.

Ell té el seu secretperò no el vulguis saber:

caldrà que tu trobis el teu.

APRENENT (Eladi)

He après massa pocde rimes i d’acords

per ara endinsar-me dins de mii sortir amb la cançó feta.

I tantmateix he aprèsque algunes coses cal

dir-les sense paraules, sense veu,dir-les sols amb la mirada

o en el contacte enèrgic d’encaixadeso en l’escalfor sincera d’abraçades

sense un comiat pel mig.

He après massa pocde la vida i de la gent

per poder donar-te algun conselli estalviar-te a tu el passar-hi.

I potser sols he après,petits descobriments,

que la vida es descobreix tot soli ningú per tu pot fer-ho,

que els amics sempre els trobes quan fan falta,que la sort la fas tu i que sempre queda

un motiu per despertar.

Aprèn tant com joper poder dir-li a un amic

quan faci faltaque has après massa poc.

NI TU NI NADIE (Alaska y Dinarama)

Haces muy mal en elevar mi tensión en aplastar mi ambiciónsigue así ya verásMirá el reloj es mucho mas tarde que ayer te esperaria otra vez...no lo haré, no lo haré.

Donde esta nuestro error sin soluciónfuiste tu el culpable o lo fui yoni tu ni nadie, nadie puede cambiarme.Mil campanas suenan en mi corazónque dificil es pedir perdónni tu ni nadie, nadie puede cambiarme.

Vete de aquí, no me pudieste entender yo solo pienso en tu bienno es necesario mentirQue fácil es atormentarse después, pero sobreviviré,sé que podré sobrevivir.

Donde esta nuestro error sin soluciónfuiste tu el culpable o lo fui yoni tu ni nadie, nadie puede cambiarme.Mil campanas suenan en mi corazónque difícil es pedir perdónni tu ni nadie, nadie puede cambiarme.

HOTEL CALIFORNIA (Eagles)- traducció de Roger Berenguer i adaptació d’Eladi Martínez -

Freda i fosca autopista / que travesso de nitamb verd fum de “maria” / que m’emboira la ment.La mirada s’allunya / falta molt per ‘quell llum?el cap em pesa, els ulls se’m fan petits / he de parar a fer nit.

Ella em rep a l’entrada / tot és molt estranymiro, escolto i penso que aquest lloc / podria ser el paradís o l’infern.Ella encén una espelma / i m’ensenya el camíi allà al fons del passadís hi ha veus / que m’estan dient...

Benvingut a l’Hotel Californiael millor destí (de principi a fi).Sempre tindràs lloc a l’Hotel Californiasigui estiu o hivern, sempre en trobaràs.

Ella té gustos de luxe / joies i cotxes molt carsi té una cort de joves pretendents / a qui anomena amics seusi plegats ballen al pati / dolçor de cossos suatscadascú sap per què balla: / per recordar o oblidar.

De cop vaig dir-li al Capità: / “Porti’m el meu vi, si us plau”.Va dir-me que des del seixanta-nou / no havien tingut aquell vi.I les es-tra-nyes veus que-em tornen aaaaaaaaaaaa cridari em desperten cap a mitjanit / torno a sentir altre cop...

Benvingut a l’Hotel Californiael millor destí (de principi a fi).Ells viuen a dalt de l’Hotel California porten sorprenents excuses urgents.

Miralls dalt del sostre / cava rosat i glaçati ella em diu que tots som presoners / per pròpia voluntat”.I a les cambres del Mestre / la Bèstia volen “pelar”li claven ganivets ben esmolats, / però no la poden matar.

L’últim record que me’n queda / sóc jo corrent angoixatcap al camí de la sortida per / tornar al principi de tot.“Tranquil” -va dir-me el vigilant de nit- / “som sempre a punt per a tu,sempre que vulguis pots sortir d’aquí / però mai sortiràs viu...”

COMENÇAR DE NOU (Els Convidats)

Saber del cert que el camí és el boi és quan es fa fosc que creixen els dubtes.Creure que potser hagués estat milloroblidar la por, el temps és el jutge.

Encara que no hi ha mai retornsempre es pot començar de nou.

Començar de nou, posar el comptador a zeroaprendre de l’ahir, saber fer-ho.Començar de nou com si fos un nou diatornar-te a estrenar a la vida.

Saber que no hi ha res perdutque encara hi ha sang a les venes.Obrir-ho tot, llançar la claudeixar de ser esclau de la misèria

Encara que no hi ha mai retornsempre es pot començar de nou.

Començar de nou, posar el comptador a zeroaprendre de l’ahir, saber fer-ho.Començar de nou com si fos un nou diatornar-te a estrenar a la vida.

Començar de nou com si fos un nou diatornar-te a estrenar a la vida.Començar de nou, posar el comptador a zeroaprendre de l’ahir, saber fer-ho.

Començar de nou (4)

UNA PARAULA SOBRE UNA ALTRA PARAULA (Eladi)

Una paraula sobre una altra paraulasobre una altra paraula que cau sobre tu.Tu no m’escoltes, ningú no m’escolta,

ni jo no m’escolto i m’enfado amb el món.Una setmana sobre una altra setmana

sobre una altra setmana que em van fent més vell.Tu no t’adones que provo de dir-te

que la vida s’escapa i que demà és massa tard.

Una factura sobre una altra facturai ningú no detura el degoteig de calers.

Tu no m’estimes i jo no t’estimoperò després m’ho repenso i ens fem un petó.

Una baralla sobre una altra barallai el somriure que balla per sota del nas.Jo no m’adono que la vida és tan maca

i que prova de dir-me que agafi el millor.

Sempre surt el soli la vida

fa de mi el que vol.Cada complicació

-si la busques-té una solució.

Una mentida sobre una altra mentida,me les faig a la mida i em queden prou bé.

Tu no m’entens, però tampoc no em preocupaperquè aquesta partida jo la guanyo amb el temps.

Una rialla sobre una altra rialla,si ningú no les talla riurem tots plegats.No ens adonem que la vida, quan passa,

si li acostes la cara t’hi fa dos petons.

Sempre surt el sol... (2)

QUE TINGUEM SORT (Lluís Llach)

Si em dius adéuvull que el dia sigui net i clar,

que cap ocelltrenqui l’harmonia del seu cant.

Que tinguem sorti que trobis el que t’ha mancat

en mi.

Si em dius “Et vull”que el sol faci el dia molt més llarg

i així robartemps al temps d’un rellotge aturat.

Que tinguem sorti que trobem tot el que ens va mancar

ahir.

I així pren, i així prentot el fruit que et pugui donar

el camí que a poc a poc escriusper demà.

Que demà, que demàmancarà el fruit de cada pas:per això malgrat la boira cal

caminar.

Si vens amb mino demanis un camí planer,

ni estels d’argent,ni un demà ple de promeses,

sols:un poc de sort

i que la vida ens doni un camíben llarg.

I així pren, i així pren...