Tractament psicològic de l’addicció

Mònica AstalsCAS Barceloneta

27/2/13

• Objectius tractament• Tipus tractaments• Avaluació • Marc conceptual• Programes d’intervenció

Què aprendreu?

Objectius

Relacionats amb la substància:

o Augmentar consciència problema

o Reduïr/aturar ús i freqüència del consumo Reduïr probabilitat/gravetat recaigudeso Augmentar autocontrolo Instaurar noves estratègies d’afrontament

Objectius

Relacionat amb causes o conseqüències consum:

o Millorar el funcionament psicològic i social

o Promoure estil de vida saludable

Tipus tractaments

Orientats a la reducció danys

Orientats a l’abstinència

Teràpia suport familiar

Valoració I

Consciència de problema

Motivació: alta/baixa

Quin és l’objectiu del pacient en relació al consum?

Altre dx no TUS possible?Si => escales validades per confirmar dx

Valoració II: dèficits i capacitats

Plantejament del tractament I

Si hi ha dx no TUS concomitant:

1. Prioritzar estabilització del consum

2. Tractar dos problemes en paral.lel

Si no hi ha dx no TUS concomitant:

1. Treball sobre l’addicció

Modalitat

• Individual

• Grupal

Tipus

a. Consumidors = assolirabstinència ==) entrevmotivacional + mesures conductuals

b. Abstinents = consolidar abstinència ==) prevrecaigudes

Droga principal Politoxicomania

Plantejament del tractament II

Abordatge psicoterapèutic

1. Marc teòric

2. Estil terapèutic

3. Tècniques

1. Marc teòric

Model transteòric(Prochaska i DiClemente, 92)

Estil d’assistència directa, col·laboradora,

centrada en el pacient, pretén provocar un canvi en el comportament ajudant a explorar i resoldreambivalències

Ajudar al pacient a prendre consciència d’unproblema

2. Estil terapèutic

Entrevista motivacional(Miller i Rollnick,91)

Conceptes

• Motivació:-Estat de disposició i desig de canvi

-Factor dinàmic i modificable-Probabilitat d’iniciar un canvi i mantenir-lo

• Ambivalència:Estat en el qual una persona té sentimentscontraposats en relació a alguna cosa, decissió, situació…

Expressar empatia

Evitar discussions

Crear/mostrar discrepàncies

Avançar amb les resistències(argumentar, interrompre, negar, ignorar)

Fomentar l’autoeficàcia

Principis generals

Preguntes obertesEscoltar activamentAfirmarResumirProvocar afirmacions automotivadoresDestacar aspectes positius

Estratègies

Prevenció recaigudes: paquet tècniques C-C

Maneig contingències: obtenció de punts (vouchers) intercanviables per reforçadors pactats prèviament

3. Tècniques cognitiu-conductuals

Situació “a”: pacient consumidor => abstinència

PAS 1:

Definir objectius

1-Augmentar consciència problema:1.1 Balanç decisional1.2 Anàlisi funcional1.3 Registre consum

2-Planificar agenda activitats:2.1 Estructurar el dia2.2 Assumir responsabilitats

PAS 2:

Balanç decisional

Permet explorar ambivalènciaAjuda a decantar la balança a favor del canviInformació rellevant

Avantatges Inconvenients

Seguir consum

Deixarconsum

• Fins a quin punt crec que m’interessaria canviar?

0_________________________________10

• Si decideixo canviar, fins a quin punt crec que ho aconseguiré?

0__________________________________10

Factors que influeixen en la decisió de canviar

PAS 3:

Anàlisi funcional del consum

Explorar:

– Antecedents

– Conducta

– Conseqüències

High Risk Situations

Tonic Processes

Distal Risks

(family history, # of

dependence symptoms)

Cognitive Processes

(self‐efficacy, expectancies,

motivation, craving)

Physical

Withdrawal

Coping Behavior

(behavioral/cognitive,

approach/avoidance,

self‐regulation)

Affective State

Phasic Processes

Substance Use

Behavior

(quantity or frequency)

Perceived

Effects

(reinforcement   AVE)

Witkiewitz and Marlatt relapse model

© 2009 The Authors. Journal compilation

Model INTRA-individual recaiguda

DesencadenantsInterns

Desencadenants externs Conducta

Conseqüències positives (curt

plaç)

Conseqüències negatives

(llarg plaç)

.Consumeixes sol/acompanyat?.Amb qui consumeixes habitualment?.On consumeixes?.Quan?

.Què passa abans? (discussió, bona noticia, res…).Quins pensamentstens abans de consumir?.Quines sensacionsfísiques tens abansde consumir?.Com et sents/quinesemocions tensabans de consumir?

.Quina subst consumeixes habitualm?.Quina quantitat? .Quan temps inverteixes consumint o fent alguna activitat relacionada amb el consum?

.Què t’agrada de consumir sol/acompanyat? .Què t’agrada de consumir a casa/feina/carrer/ casa amics/ de nit…? Què t’aporta?.Què t’agrada de consumir al matí/ dp treballar/nit…?. Quins pensaments agradables tens quan consumeixes? abans/dp de consumir?.Quines sensacions agradables tens?. Quines emocions sents?

. Quines són les conseqüènciesnegatives de consumir sol/acompanyat, totsels dies, 1,5 l/cervesa+ 3-4 combinats? en relació a:

1- família2-amics3-salut4-sensacions físiques5-emocions6-situacions legals7- rendiment laboral8-despesa econòmica9-altres àrees

PAS 5:

En cas d’aconseguir abstinència =>

Prevenció recaigudes (Marlatt i Gordon, 1985)

Situació “b”: pacient abstinent => consolidar abstinència

PAS 1:

Definir objectius

1-Mantenir abstinència:1.1 Evitar sit risc1.2 Augmentar repertori estrat afrontament

2-Millorar salut: 2.1 Estil de vida saludable: reduir tabac, exercici físic moderat, dieta saludable

3-Fomentar relacions socials sanes: 3.1 Augmentar contacte amb família, amistats no consumidores, noves amistats...

4-Planificar agenda activitats setmanal: 4.1 Aficions, sortides, curs,...

PAS 2:

Prevenció recaigudes (Marlatt i Gordon, 1985)

• Format:• Individual• Grup obert

• 12 pacients• Terapeuta + Co-terapeuta• 16 sessions estructurades (teòricament)• Rol-playing• Tasques casa

• Proporcionar un model als pacients per tal que puguin entendre i analitzar el seu problema amb la substància

• Aprendre a identificar quines situacions, pensaments i/o estats emocionals poden portar-los a consumir i com afrontar-los adequadament

• Aprendre a identificar les claus i senyals que anuncien la possibilitat d’una recaiguda

• Aprendre a enfrentar-se a una recaiguda després d’haver consumit

Objectius PR

Modul1. Identificacióantecedents

2.Estratègiesafrontament

3.Identificacióprocés recaiguda

Sessions 1-5 6-13 14-16

Temes

.Avaluació pre

.Cadenesconducta i aprenentatge.Esquema A B C

.Afrontam craving

.Maneigansietat/depressió.Pensaments neg.Assertivitat/pressiógrup.Canvis estil vida.Resolució problms

.Procés recaiguda

.Avaluació post

Contingut

Mòdul 1: identificació antecedents

1ª sessióTEMA: Presentació

• Objectius:

– Presentació grup i terapeuta– Presentació model PR– Normes bàsiques grup/C Terapèutic– Avaluació (EAE, EIDA)– Tasques casa: TCI-R

2ª sessióTEMA: Cadenes conducta i aprenentatge

• Objectius:

– Model explicatiu de l’aprenentatge i manteniment de la conducta de consumir==) models aprenentatge: conseqüències, modelat, associació

– Descriure efectes posit i neg, curt i llarg plaç

Consecuencias de Beber

ConsecuenciasDejar de Beber

+ - + -

• Vídeo FAD

• Llibre autoajuda: Recaída una guía para recuperarse con éxito. Dennis C. Y Daley. Instituto de Servicios Humanos. Brandenton, Florida

• Tasques casa:– Balanç decissional– Llegir llibre fins pag. XX

Material

3ª, 4ª, 5ª sessió

TEMA: A B C

Antecedents: interns (pensam, emocions)externs (llocs, pers, situacions)

Conducta: prèvia/actual

Conseqüències: positives/negativescurt plaç/llarg plaç

Tasques: registres

6ª sessióTEMA: Estrat afrontam del craving

• Objectius:

– Entendre craving com normal dins el procés de deshabituació (Repàs correlat fisiològic del desig i els desencadenants)

– Desmuntar idea irracional: “és inevitable consumir quan apareix desig”

– estrat afrontam: evitació, demanar ajut, pensar conseq neg del consum i les posit de l’abstinència

Mòdul 2: estratègies afrontament

Estratègies d’afrontament del craving

1. Evitació

2. Demanar ajuda trucar algú conegut, anar al CAS, fer un CO, …

3. Pensar conseqüències negatives del consum Balanç Decisional

4. Pensar conseqüències positives de l’abstinència Balanç Decisional

5. Fer exercici físic o alguna activitat distractora (redueix el craving)

6. Esperar que passi (com una ona….)

Paso 1 Paso 2 Paso 3

CAMBIAR LOS PENSAMIENTOS

A) Línea de Pensamiento consecuencias negativas

del consumo (llevar tarjeta encima)

CENTRAR LA ATENCIÓN EN UNA PARTE DEL

CUERPO

Describir Sensaciones ( y sus cambios):

REGISTRO DEL DESEO:

Fijando en R fisiológicas (qué partes del cuerpo

implicadas?)

Ej: calor frío hormigueo entumecimiento tensión / relajación

Repetir cada ÁREA DEL CUERPO donde se haya sentido deseo de beber

3 PASOS BÁSICOS PARA AFRONTAR EL DESEO DE BEBER

• Tasques casa:

-Tarja emergència personalitzada (pluja idees + selecció estrat més viable + posar-ne 3)

7ª i 8ª sessióTEMES: Maneig de l’ansietat i la depressió

• Objectius:

– Psicoeducació

– Identificar components: cognt, físics i conductuals

– Aprendre a desmuntar pens negatius

– Identificar sit ansietat

Tasques: registres

Definición de depresión:- Estado emocional bajo mantenido en el tiempo- Asociado a diferentes síntomas: insomnio, apatía, llanto, labilidad,anorexia, ansiedad, etc..- Puede tener diferentes consecuencias según gravedad- Distintos tratamientos- Componentes de la depresión

-

Situaciones donde se puede sentir deprimido:o Después de una mala noticiao Después de una discusióno Ante problemas de relación con la familia, amgigos etc..o Después de consumir, recaídao Etc….

¿Cómo superarlo? Estrategias:o Llamar a alguieno Hablar con alguieno Salir a hacer deporteo Detectar los pensamientos valorarlos-discurtirlos

9ª sessióTEMA: Estrat afrontament davant pensaments negatius

• Objectius:

– Repàs sobre pensam irracionals/negatius de sessions anteriors

– Oferir tèc maneig pensaments

– Desmuntar pensam negatius, parada pensament, canvi d’activitat

TÈCNICA:

Parada de pensament:

1- Detectar-los2- Emprar un estímul fort associat a una paraula curta per

exemple “STOP”, ”prou”, donar una cop amb la ma mentre dic prou ja!

3- Fer una activitat mental distractora centrar l’atenció en altre tema per impedir que els pensaments molestos es repeteixin.. (x ex. contar de tres en tres fins 300)

4– Fer una activitat agradable

• TASQUES CASA:– Valorar/analitzar/qüestionar els pensaments segons la

fotocòpia entregada: “avaluació dels pensaments”

10ª i 11ª sessióTEMA: Assertivitat, pressió de grup i sit de risc

• Objectius:

– Definir conceptes

– Estils d conducta: 3

– Estratègies per dir “no”

– Estrat afrontament: evitar, fugir o escapar, control estimular, anar acompanyat, prendre algun fàrmac davant sit de risc elevat…

12ª sessióTEMA: Canvis estil de vida

• Objectius:

– Què entenem per estil de vida i fonts de desestabilització: fonts estrés

– Relació entre estil de vida i consum

– Mètodes per afrontar estrés

• Definició Estil de vida: Conjunt de comportaments o actituds que porten a terme les persones, i que a vegades són saludables i d’altres perjudicials per a la salut. Entre els estils de vida més importants:

· Consum de substàncies tòxiques: OH, tabac, drogues…· Exercici físic· Dieta· Higiene personal· Son· Estrés· Activitats d’oci· Relacions interpersonals· Sexualitat

• Fonts estrésFuentes de estrés Cómo afrontarlos

· Acontecimientos vitalesestresantes· Acontecimientos“pocoimportantes” que desequilibran estilode vida· Los “debería”· Los “quiero”

13ª sessióTEMA: Resolució de problemes

• Objectius:

– Fomentar presa de decisions i resolució probls

– Identificar pròpies estrat resol probls i presa de decisions (patró hipervigilant, evitatiu…)

– Noves HH resol de probls

• Seqüència de la resolució problemes:

1.- Descriure bé el problema2.- Pluja d’ idees3.- Escollir les més viables (curt/llarg plaç.

avantatges i inconvenients = BD) i entre elles escollir-ne UNA

4.- Pensar passes necessaries per a portar-la a terme5.- Comprovar els resultats a curt plaç6.- Si els resultats no són els desitjats =) tornar a

pas 3 i escollir-ne altre

• Tasques casa:– Triar un problema irrellevant i practicar resolució

problemes

14ªi 15ª sessióTEMA: Procés de recaiguda

• Objectius:

– Dif recaiguda/consum ocasional

– Recaiguda = desequilibri en estil de vida, consum habitual, part del procés

– Consum ocasional = consum puntual. Identificar què m’ha portat a beure, què puc fer per evitar que es repeteixi

– > probabilitat recuperar-se recaiguda quan abans s’identifiqui

Mòdul 3: identificació procés recaiguda

Passes del procés de recaiguda

1) Desequilibris en el nou estil de vida (disminució reforç)2) Desig gratificació immediata

3) Expectatives positives vers els efectes de la subst4) Permisos i justificacions per a consumir

5) Presa de decisions aparentement irrellevants6) Aproximació a situacions de risc

7) Afrontament inadequat de les situacions de risc8) Aparició del fenòmen ”violació de l’abstinència”

9) Repetició de consums10) Tornar al patró previ

==) Pla emergència per a consum ocasional (s’entrega material)

1) Me alejaré del alcohol y del lugar donde tuve el consumo2) Me daré cuenta de que una copa o incluso un día bebiendo no

tiene porque terminar en una completar recaída. No caeré en sentimientos de culpa porque yo sé que estos sentimientos pasarán con el tiempo

3) Pediré ayuda de alguien más4) En mi próxima sesión-consulta, examinaré este consumo con

mi terapeuta, discutiremos los acontecimientos previos, e identificaremos los desencadenantes y mi reacción ante ellos. Exploraré con mi terapeuta lo que yo esperaba que el alcohol cambiara o me proporcionara. Trabajaré con mi terapeuta un plan de manera que sea capaz de afrontar una situación similar en el futuro.

Recuerda: este desliz es solo un desvío temporal en el camino de la abstinencia

• Las estrategias para afrontar dicho efectos son las siguientes:

1)Consumir el menor número de copas posible2)Regresar a casa y contar lo ocurrido3)Desmontar los pensamientos irracionales de

fracaso por haber consumido, éste tipo de pensamientos suelen llevar a consumir más alcohol

4)Pensar en lo que se puede hacer para superar el consumo a partir de ahora

5)Analizar las consecuencias positivas y negativas de continuar consumiendo y de estar abstinente (Balance decisional)

• Guía de actuación ante el primer consumo de una recaída

1)Analizar y desmontar la idea de fracaso tras el consumo. Analizar y desmontar la idea de que no pasa nada tras el consumo

2)Analizar las consecuencias positivas y negativas del cosnumo y de la abstincencia

3)Analizar las posiblidades de que vuelva a ocurrir otro consumo y de qué estrategias segurían.

4)Hablar del consumo con su familia y/o terapeuta5)Analizar el consumo en el contexto del proceso

de recaída

16ª sessióTEMA: Resum continguts

• Objectius:

– Resumir i sintetitzar sessions anteriors

– Ús estrat apreses per afrontar sit de risc

– Reforç positiu davant els aprenentatges

– Avaluació final

– Despedida del grup

PAS 3:

Seguiment TG PR:

- 1 sessió cada 2 setmanes durant 6 mesos- Revisió dels tòpics més rellevants- Revisió CO- Anàlisi de les dificultats, sit risc, etc..

Sense fum: programa deshabituació tabàquica

Objectiu: abstinència nicotina i manteniment abstinència

2 formats: individual/grupal5/6 setmanesContingut estructuratTasques setmanals específiques

Format grup, enfocat manteniment abstinència

Sessió Tema Tasques1 .Presentació, objectius, valoració motivació,

coximetria.Psicoeducació: tabac, addicció, tract farmacol.Mites i pensam distorsionats

Balanç decisional = motivació

2 .Coximetria, revisió tasques.Psicoeducació: T ansietat i depressiu =>relació amb consum tabac (mites)

Registre: sit prèvies assoctabac/alternat actuals en mateixes sit = canvi hàbits

3 .Coximetria, revisió tasques.Sit risc + estratègies PR I

Tarja emergència = estratPR

4 .Coximetria, revisió tasques.Estrat PR II: maneig craving

Tarja emergència craving = potenciar autocontrol

5 .Coximetria, revisió tasques.Estrat PR III: solució problemes (5 passes)

Registre: problema/solucióproblemes = maneig sitcomplexes

6 .Coximetria, revisió tasques.Identificació i control del procés de recaiguda.Valoració de la motivació per seguir abstinent

Sessió 1

Format individual, enfocat a assoliment abstinència

Sessió 2

Sessió 3

Sessió 4

Sessió 5

Treball creences errònies:

Al deixar de fumar....

.Empitjora la salut?

.Estarà més nerviós o ansiós?

.Es guanya pes?

.Et converteix en més irascible, agressiu o un “bitxo” estrany?

.Es perd concentració?

.Si es fuma un cigarret, implica recaure i convertir-se en un fumador altre cop?

Teràpia suport familiar

Objectiu: Millorar el benestar i fomentar la normalització de la vida personal del familiar

Grup obertMàx 6 mesosAvaluació 1ª sessió i cada 4 sessions: APGAR, FF-SIL, STAI, SDS, SF-12

Grup no estructuratTòpics: fenòmen addicció, col·laboració familiar terapèutica vs no

terapèutica, processos de facilitació de la conducta addictiva, límits interpersonals, assertivitat, autocontrol, autoconeixement, treball amb contes o metàfores, ...

Mònica Astals

mastals@parcdesalutmar.cat