Trajecte finalManuel de Pedrolo

Axel Fernandez Curros 3rB

Situació de l’acció

• L’acció se situa en una espècie de futur inventat per l’autor. Totes les narracions que hi ha (7) parlen d’un futur estrany. L'autor ens ha volgut dir el que podria haver passat ara si tot hagués continuat sent igual que als anys 60 i té una visió pessimista del futur.

• Tots els contes transcorren al voltant del 1974, menys la setena història que transcorre uns segles més tard.

Personatges

• Crec que el personatge de tots els contes sobre el qual rodeja la història podria ser el mateix, sempre és un home, té un caràcter molt semblant (curiós) i del físic no en parla.

• Quasi que no hi ha personatges secundaris, i diuen molt poc, i no es poden considerar secundaris.

Argument

• Com que el llibre està subdividit en set històries diferents, faré el resum de les tres històries que més m’han agradat personalment.

• Són històries molt estranyes, i tenen uns arguments molt disparatats.

Capítol 1 - El cens total

• Dins d'un edifici d'oficines hi treballa en John. Al costat de seu despatx hi ha una seu d’una empresa anomenada PROSPECCIONS EN SORRA, allí hi treballa gent molt pàl·lida i un día entra a inspeccionar el que hi havia, i el que hi havia eren uns arxius de les persones que hi viuen en el món, i que hi ha unes persones que no es moren mai, sinó que canvien de nom, de data de naixement i de casa. És un capítol força estrany i utilitza recursos lingüístics bastant avançats

Capítol 4 - Cadàvers• El protagonista, ara anomenat Mathieu Lanier, entra

suposadament a robar a un despatx i es troba al terra d’una de les habitacions a tres dones decorticades, una d’elles decapitada i amb el seu cap a sobre d’un tamboret. Més tard coneix a una prostituta anomenada Olga i contracta els seus serveis. S’enamora de la prostituta. Intimen més inclús pensen en el matrimoni. Olga diu que la retirarien del servei. Al cap d’un dia, Mathieu al veure que la Olga no apareix, decideix anar al lloc on es trobà els cadàvers i efectivament, es troba a Olga oberta com amb una cremallera, al semblar era un robot.

Capítol 7 - El regressiu

• La història d’aquest capítol, es situa en un futur desastrós i conta la historia d’un senyor, amb nets i fills, que rejoveneix a l’arribar a certa edat. Quan és enxampat per la policia es buscat com a un criminal. El protagonista, coneix a una noia amb el mateix cas que ell, però més jove encara. És a dir, que morirà abans. Es mor. El protagonista decideix tornar on vivia abans i el seu net, que s’estava a punt de suïcidar, el reconeix. Al final el net no es suïcida.

Opinió Personal

• M’ha agradat bastant, ja que situa un futur bastant estrany. És un llibre que recomanaria a gent de la meva edat, ja que conté un llenguatge que segurament un nen més petit no entendria. Del llibre he après que el futur mai es pot saber i m’ha fet reflexionar de que depenent de les decisions que un mateix prengui,poden passar coses diferents.

Autor• Manuel Pedrolo (1918-1990) va ser un escriptor espanyol en llengua

catalana. Les seves obres són diverses en gèneres i en procediments i constitueixen una de las més complexes i riques aportacions de la literatura catalana de postguerra.

• És freqüent, principalment per qüestions de censura, que las obres de Pedrolo tenen una data d'edició molt posterior a la de la seva redacció.

• Obres més famoses: L'estudi psicològic —Cendra per Martina ( 1965)—, l'angoixa

existencial —Totes les bèsties de càrrega ( 1967)—, la novel·la policíaca —Mossegar-se la cua (1968)-, la novel·la de ciència ficció -Mecanoscrit del segon origen (1974)—, la volta dels exiliats de la guerra civil —La terra prohibida (1957-1979)

Fonts d’informació

• Jo mateix• http://viquipedia.cat• http://google.cat• http://xtec.cat