Aida Perera, Miquel Bahamontes,

Pau Cabús, Sara Heras i Olga Lara

Introducció a la DidàcticaProf. Xavi SantosEd. Primària G20

Juny 2009

ÍNDEX

Introducció 3

Enquadrament teòric de l’apadrinament 4

CEIP Puiggraciós 7

Localització 7

Contextualització 8

Estudi de l’aplicació 10

CEIP L’ESQUEIX 13

Localització 13

Estudi de l’aplicació 13

Anàlisi crític de l’aplicació 18

Conclusions 20

Bibliografia 21

Annex 1 22

Annex 2 23

Annex 3 24

2

1. INTRODUCCIÓ

En el nostre grup hi havia diverses experiències sobre el tema de l’apadrinament. Alguns no en sabíem res. Altres havíem fet de padrins quan estàvem a l’escola i altres havíem descobert aquesta aplicació didàctica en el Pràcticum I. Tots nosaltres, però, teníem ganes de saber-ne més i d’observar de primera mà quins avantatges i inconvenients tenia un treball d’aquest tipus. Sabíem que hi havia diferents maneres d’enfocar-ho i per això vam decidir basar l’estudi en dues escoles que ho aplicaven de manera diferent.Així doncs, el treball té una primera part teòrica, on hem reflexionat i hem buscat informació sobre la base pedagògica i psicològica que fonamenta l’apadrinament i una segona part pràctica, que hem dividit en dues parts, una per cada escola, per poder explicar les dues experiències concretes que vam poder veure funcionar. Una de les escoles és el CEIP Puiggraciós de la Garriga, on es realitza el treball d’Apadrinament lector entre nens de cinquè de Primària i nens de P-5 en un programa vinculat a la Biblioteca punt Edu del centre. L’altre escola és el CEIP L’Esqueix de Monistrol de Calders, una de les set escoles que formen la ZER del Moianès i que realitza un projecte d’apadrinament més general entre nens de Cicle Superior i Cicle Inicial.Finalment, amb allò que hem pogut observar i demanar en aquestes dues escoles i la informació que hem recollit bibliogràficament hem fet un petit anàlisi crític on exposem el que creiem que són els punts forts i els punts febles d’aquest projecte. Hem completat el treball escrivint allò que hem après al realitzar-lo.

3

2. ENQUADRAMENT TEÒRIC DE L’APADRINAMENT

Creiem que l’apadrinament és una aplicació didàctica que porta a la pràctica dues idees teòriques principals: l’aprenentatge entre iguals i l’aprenentatge – servei. També es podria relacionar amb la idea de treball cooperatiu però potser d’una manera una mica més forçada. És per això que a continuació explicarem, de manera resumida, què és l’aprenentatge entre iguals i l’aprenentatge–servei i tocarem una mica per sobre el treball cooperatiu.

APRENENTATGE ENTRE IGUALSDefinició: Procés pel qual dos o més individus, que pertanyen a un estatus social similar i sense que cap d’ells actuï com a professor professional dels altres, adquireixen determinats sabers que abans no tenien.1 Tipus: Segons Damon i Phelps (1989) hi ha tres tipus d’aprenentatge entre iguals, les relacions de col·laboració, l’aprenentatge cooperatiu i la tutoria entre iguals. En el primer cas alumnes que tenen un mateix nivell, habilitat o competència, treballen conjuntament per assolir uns objectius o realitzar una tasca. En el cas de l’aprenentatge cooperatiu trobem diferents models d’aplicació però la idea principal és que es treballa amb grups heterogenis però dins d’uns marges de proximitat per tal d’assolir un objectiu. Segons la definició de la xtec es tracta de la realització d’una “producció en comú on cada component ha desenvolupat un rol específic, unes habilitats, ha seguit un procés, a la vegada diferenciat i complementari, tan necessari com els de la resta dels components del grup"2 Finalment, en el cas de la tutoria entre iguals hi ha un alumne considerat expert (tutor) que ensenya a un altre considerat novell. Les relacions d’igualtat són menors en aquest cas que en els altres però així i tot es pot observar que, a diferència de la interacció entre adult i nen o entre professor i alumne, la figura del tutor no és autoritària ni professional. El cas de l’apadrinament seria un cas de tutoria entre iguals ja que els nens de cursos superiors, que es consideren experts en la lectura o en les matèries i fitxes que treballen amb els més petits, fan de tutors dels nens de cursos inferiors que tot just s’inicien en les activitats proposades.

Teòrics de l’aprenentatge entre iguals: De la mateixa manera que no ens ha sigut possible trobar un marc teòric que parli clarament de l’apadrinament, tampoc és fàcil enquadrar l’aprenentatge entre iguals en un pedagog concret però les idees principals que hi condueixen les trobem en Vigotsky i també Anton Semiònovitx Makarenko, Roger Cousinet i Célestin Freinet. Vigotsky és qui assenyala una Zona de Desenvolupament Proper, és a dir, una àrea de desenvolupament potencial del nen compresa entre allò que el nen pot aprendre pel seu compte i allò que pot aprendre si algú l’ajuda. Aquest algú 1 http://ice2t.uab.cat/aprenentatgeentreiguals/

2 http://www.xtec.es/~cbarba1/temes/cooperar.htm4

que ajuda, que es converteix en mediador, pot ser el professor però també pot ser un altre alumne i és això el que afirmen els altres autors amb les teories sobre els treballs comunitaris i en grup.

APRENENTATGE – SERVEIDefinició: L’aprenentatge – servei (APS) és una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge amb el servei a la comunitat. És doncs, una proposta en què els participants aprenen i es formen a través d’un servei a la comunitat que s’hagi vist que era necessari. Aquest tipus d’aprenentatge té com objectiu “entendre i formar una població ciutadana informada, responsable, activa i en col·laboració amb els altres amb la finalitat última d’assolir un bé social (...) i presentar l’educació entesa com a procés de cooperació en la construcció del coneixement. Així, a través de la metodologia de l’APS s’intenten propiciar aprenentatges significatius en els estudiants: allò sobre el que es treballa adquireix un sentit pels alumnes i s’aprecia el seu relleu social.” (de la Cerda, 2006-2007)3

Podem entendre l’apadrinament com una aplicació de l’aprenentatge – servei, ja que els alumnes més grans aprenen al mateix temps que ofereixen un servei als més petits. I aquest servei respon a la necessitat social d’atendre els més petits de manera individual, de fer aquelles tasques que un professor tot sol no podria fer, per exemple, llegir amb cadascun dels nens durant una estona significativa. En el procés els alumnes més grans aprenen a fer de mestres, a tractar els més petits amb paciència i a organitzar les seves pròpies idees per tal de poder-les explicar.

Teòrics de l’Aprenentatge – Servei: Es podria considerar aquí que l’aprenentatge – servei deriva de les idees de Ausubel en relació a la necessitat que l’aprenentatge que fan els alumnes sigui significatiu, ja que el fet de realitzar una tasca que respongui a les demandes socials de l’entorn, dóna significat a la feina. També les idees de John Dewey pel que fa a la necessitat de formar ciutadans, educats en la democràcia i ens els valors comunitaris que garanteixin l’existència del grup social i les de Makarenko, sobre la necessitat de buscar el bé col·lectiu, es podrien aplicar en aquest tipus de treballs.

ALTRESTambé volem fer constar que amb l’apadrinament es pot posar a la pràctica també l’atenció a la diversitat, ja que el professor disposa de molts grups de dues persones que poden estar treballant diferents continguts i fer-ho a diferents ritmes. Ens trobaríem, doncs, una aplicació didàctica de les idees de Célestin Freinet sobre la personalització dels aprenentatges. En el cas de les escoles en què els padrins preparen activitats pels seus alumnes ens trobaríem també en una possible aplicació de les idees de Freinet sobre la importància de construir els propis materials educatius per tal de que l’aprenentatge sigui més significatiu.

3 http://aprenentatgeservei.org/intra/aps/documents/Plantilla%20Maribel%20PDF.pdf5

6

3. CEIP PUIGGRACIÓS

3.1. LOCALITZACIÓEl CEIP Puiggraciós està situat a La Garriga (Vallès Oriental). L’escola té una línia d’actuació dirigida cap a la dignificació de l’Ensenyament Públic.

Està situada en un lloc geogràficament privilegiat, el turó de la Muntanyeta, i fora del nucli urbà. Presenta tres edificis ben diferenciats que acullen nens/es de P3 fins a 6è. Dintre del mateix recinte escolar, s’hi troba un quart mòdul, la cuina i el menjador. A més hi ha altres dependències d’usos múltiples: gimnàs, aula de música, aula d’informàtica, aula d’acollida, reforç, EE…L’escola gaudeix d’una vista i uns espais

d’esbarjo òptims. De l’antic bosc de la Muntanyeta se’n conserva una mínima part integrada dintre del recinte escolar que és espai d’esbarjo habitual.

Pel que fa als equipaments, disposa d’aula d’acollida, aula d’informàtica en xarxa i pissarra digital i ordinadors amb connexió a Internet en totes les aules, mitjans de suport audiovisual, aula de música, biblioteca i gimnàs.

És una escola molt activa, que està oberta a l’entorn i promou la participació de pares i alumnes dins les activitats d’escola. Les activitats i serveis que hi podem trobar són els següents:

Teatre: Pastorets i Sant Jordi. Desdoblaments / Grups Flexibles. Participació en la Cantània. Participació en activitats mediambientals. Participació en activitats programades a nivell de poble. Biblioteca Puntedu i apadrinament

lector. Projecte de reutilització de llibres. Projecte Filosofia 3/18. Tallers de pares. Parelles lingüístiques de pares i

alumnes. Tallers de plàstica i música. Esport escolar. Natació a P4.Hort. Revista escolar. Sortides pedagògiques i colònies a tots els nivells.

3.2.CONTEXTUALITZACIÓ

7

L’activitat de l’acompanyament lector del CEIP Puiggraciós es troba emmarcada dins el projecte de biblioteques escolars Puntedu. Creiem necessari explicar en què consisteix ja que és gràcies a ell que es pot dur endavant l’activitat. Aquest es un projecte que forma part dels Programes d’Innovació Educativa del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. El seu objectiu principal és impulsar i consolidar el funcionament de la biblioteca com a eina bàsica i habitual d’aprenentatge i coneixement. I al mateix temps, ser un recurs per al professorat i un espai obert a tota la

comunitat educativa. Les activitats que es porten a terme a les biblioteques escolars “puntedu” són principalment dues: activitats de dinamització de la lectura i activitats d’ajuda a la cerca i selecció d’informació per part dels alumnes. Així doncs les escoles interessades presenten el seu projecte a la Generalitat i se’n seleccionen un nombre en concret. L’escola que és seleccionada passa a tenir una biblioteca escolar “puntedu”. Avui hi ha a Catalunya

827 centres que gaudeixen d’aquesta biblioteca. A canvi, el Departament ofereix una sèrie d’avantatges per portar a terme la seva tasca. El primer, és que durant els tres primers anys el centre rep la dotació de mitja jornada més de professorat i ofereix formació a la persona responsable de la biblioteca. El segon és la dotació informàtica necessària, que inclou el programa informàtic Epèrgam per la gestió de la biblioteca. I el tercer és una dotació econòmica de 2.000€ per la compra de material.

El CEIP Puiggraciós, doncs, té una biblioteca escolar “puntedu” que es va inaugurar el 23 d’abril del 2008. I com observarem més endavant, efectivament porta a terme totes les activitats mencionades.

La biblioteca és un espai reformat, ja que la biblioteca que hi havia abans era de quan es va fundar l’escola i no s’havia mantingut, de manera que havia quedat obsoleta. L’actual està dividida en dos ambients: un amb taules i cadires per llegir asseguts i un altre amb moqueta per escoltar contes. Els contes estan classificats per ordre alfabètic i senyalitzats amb gomets de colors segons si són de lletra de pal o de lletra

lligada. Tots els alumnes de l’escola són usuaris de la biblioteca.

8

ACTIVITATS DE DINAMITZACIÓ DE LA BIBLIOTECA: Totes les activitats que es porten a cap a la biblioteca tenen

fonamentalment l’objectiu d’animar a la lectura: “no llegeixo per obligació, llegeixo perquè m’agrada”.

Per tal de motivar els alumnes, van fer un concurs per posar-li nom: i va guanyar el nom “Bibli1” (“Bibliu”)

El 23 d’abril d’enguany es va celebrar el primer aniversari de la biblioteca i els nens van realitzar “L’auca de la biblioteca” que reflecteix totes les normes de la biblioteca. A cada aula n’hi ha una còpia.

Es fan visites a la biblioteca municipal a P5 i a 6è. L’objectiu de la visita a P5 és descobrir la biblioteca, lligant-ho amb el fet que els nens ja comencen a llegir. A 6è, en canvi, es centren en ensenyar a buscar informació per fer treballs, estudiar... relacionat-ho amb el fet que l’any següent els alumnes ja comencen l’ESO.

Treball de les llegendes: Es treballen les llegendes quinzenalment amb els nens de Cicle Superior. La responsable els hi explica una llegenda, la treballen i després la reescriuen i en fan un àlbum.

La mestra responsable ha creat uns jocs relacionats amb llibres de la biblioteca per tal de motivar i potenciar la lectura amb cicle inicial. Un exemple és el Memory de contes.

Per practicar la recerca d’informació, els alumnes trien, a nivell de grup-classe, un tema qualsevol (aquest trimestre tocava castells i fortaleses) i en busquen informació.

Assessorament a alumnes que ho demanin per buscar informació per a algun treball.

La biblioteca és l’encarregada de gestionar la participació a algun premi relacionat amb la literatura o amb la cerca d’informació.

9

3.3.ESTUDI DE L’APLICACIÓ

Característiques de l’acompanyament lectorEstà integrat per 11 parelles formades per dos alumnes: un de 5è curs i un altre de P5. L’activitat es fa els dilluns a les 3 i els dijous a les 11; té una durada de 30 minuts i es tracta d’acompanyar al nen petit en la lectura de contes, revistes, etc. Es porta a terme a la biblioteca de l’escola i hi participen la meitat de la classe de cada grup. Un grup ho fa una setmana (les dues sessions) i l’altre grup l’altre setmana; per tant, és un projecte quinzenal.La tria de les parelles la realitzen conjuntament els tutors dels dos grups. Tenen en compte el nivell lector del nen gran per assegurar que esta preparat per ajudar en la lectura. Es per això que aquesta activitat no comença fins el segon trimestre del curs, temps suficient per haver observat el nivell lector de cada nen.

Objectius de l’acompanyament lector Ensenyar l’actitud que s’ha de tenir a la biblioteca i davant la lectura. Crear un clima agradable per veure la lectura amb bons ulls. Treballar el temps d’atenció que un alumne dedica a un altre. Així els

nens saben que també poden donar, no només rebre. Motivar als nens grans per què al mateix temps motivin als petits en la

lectura. Ensenyar als nens grans com recolzar i millorar l’aprenentatge de la

lectura dels nens petits. Crear una nova relació entre els dos alumnes que formen

l’acompanyament. A vegades recorda a la relació entre un germà gran i un germà petit. Però no es pretén crear un vincle molt fort, ja que l’activitat només dura un any.

Funcionament de l’acompanyament lectorPrèviament a l’activitat, la mestra responsable prepara una sèrie de llibres adequats al nivell dels nens de P5 que tria dels disponibles a la biblioteca. N’hi ha de diferents tipus: lectura d’imatges, lletra lligada, lletra de pal..... Tot i així, tots són molt aptes per a treballar i adequats al nivell dels alumnes de P5.

Els nens de 5è es dirigeixen a la biblioteca i un cop allà, acompanyats de la responsable de la biblioteca, van a buscar els seus companys de lectura a la seva aula. Just abans d’anar-hi, la mestra els recorda com han de portar a terme l’activitat: han d’agafar el seu company de la mà, dir-lo pel seu nom i un cop a la biblioteca, ajudar-lo a llegir, sent sempre positiu i remarcant allò que fan bé, sense presses. Si el petit es cansa de llegir, els grans l’animaran a

10

continuar. Si hi ha algun conflicte entre ells, serà l’adult responsable qui el resolgui.Els alumnes de 5è recullen el seu company i van fins a la biblioteca. Un cop allà, s’asseuen a les taules o a terra. Els alumnes de P5 trien el llibre que volen llegir o mirar, i el seu padrí l’ajuda tant a llegir com li va fent preguntes o comentant coses curioses que veu al llibre.

L’estona de lectura és un moment dinàmic. Els grans els ajuden en les paraules difícils, els marquen per allà on passen i els ajuden en l’entonació de les frases.

La lectura no es limita a ser descodificadora, així que els grans reconstrueixen el sentit de les frases, en busquen la localització a la imatge, i els fan preguntes sobre el que han llegit. En ocasions els grans els expliquen un conte que no té lletra llegint la imatge i després els petits el tornen a explicar.

Durant l’acompanyament lector s’intenta fomentar els recolzaments positius i s’evita dir-los el que no han fet bé. Es fuig totalment del

concepte que el padrí està allà per ensenyar. Se’ls remarca que ells han d’acompanyar, ajudar, però mai renyar o censurar. En aquest sentit, si el llibre es massa difícil o el nen no se’n surt, el canvien per un altre amb el que la lectura pugui ser una experiència agradable i positiva.

En acabar l’activitat, el nen de P5 torna el llibre a la pila i els nens de 5è tornen a la seva aula. Els alumnes de P5 encara es queden una estona més a escoltar una animació lectora que els explica la mestra responsable. Per tal de començar l’activitat d’una manera adequada, els alumnes surten al pati per refrescar-se i estirar-se una mica, cantar alguna cançó..... Un cop dins, la mestra realitza l’animació d’un conte a la zona de la moqueta. Totes aquestes coses fan que

els alumnes visquin l’experiència de la biblioteca com alguna cosa positiva.

Vam creure convenient parlar amb els alumnes, tant grans com petits, de què els semblava aquesta activitat, si els agradava

o no i què sentien. Aquestes són algunes de les seves respostes:

Ho troben útil ja que els serveix com a pràctica per quan siguin grans ho faran també amb els seus

fills. Els agrada ajudar als més petits.

11

Els agrada pensar que quan els nens petits siguin grans se’n recordaran de que els van ajudar, i és una sort perquè ells no ho recorden.

Els recorda a quan ells aprenien a llegir. Els alumnes de P5 van dir que els agradava molt que els grans els

ajudessin.

12

3. CEIP L’ESQUEIX3.1. LOCALITZACIÓ

El CEIP l’Esqueix és una escola rural pertanyent a la ZER el Moianès i situada a Monistrol de Calders, comarca del Bages. Es tracta d’una escola petita on alguns grups-classe inclouen més d’un nivell: és el cas de Cicle Superior, la classe dels Senglars, un dels dos grups en el qual ens centrarem per fer l’estudi de l’apadrinament, on hi ha disset alumnes (dotze de cinquè i cinc de sisè). L’altra part implicada en el projecte és la classe de Les Serps, on també es troben junts els dos cicles d’inicial, amb deu alumnes de primer i cinc de segon.És un dels centres més grans de la ZER i per tant és un dels que disposa de millors instal·lacions; tot i així cal dir que sovint fan ús d’algunes instal·lacions del poble (centre recreatiu, camp de futbol, pista poliesportiva...).

3.2. Estudi de l’aplicació

Des de fa dos anys es realitzen apadrinaments entre nens de cicle superior i nens de cicle inicial. Aquesta idea de l’apadrinament està inspirada en l’apadrinament lector d’altres escoles, especialment de l’escola de Castellcir on ho van començar a fer abans. El CEIP l’Esqueix l’ha modificada i no s’ha volgut basar només en la part de lectura i ha inclòs activitats més diverses.

En aquest projecte no hi ha millores d’aprenentatge significatives sinó que els objectius són uns altres; ens trobem que són diferents per cicle superior que per cicle inicial. Mentre que per els més grans es busca una millora d’actitud, treballant la paciència, el compromís, la responsabilitat i, en general, una millora en la relació amb els més petits aprenent a acceptar-los i a entendre’ls. Al mateix temps s’han d’esforçar per donar bon model als fillols. Els objectius que es busquen en el cicle inicial són augmentar la motivació per aprendre, això ho permet el fet que és un alumne gran el que l’està ajudant, i esforçar-se més perquè aquest vegi que ho fa bé, els petits intenten imitar els seus padrins.

13

A

l’inici de curs són els mestres qui decideixen com s’han de formar les parelles, enguany ha coincidit que la majoria d’alumnes de sisè tenien apadrinat un nen de segon, mentre que els de primer de cicle superior en tenien un de primer d’inicial, tot i que les mestres ens van dir que no era un criteri d’agrupació. En el cas que el nombre de fillols i padrins no sigui el mateix s’han plantejat diverses opcions: veuen positiu que un padrí pugui tenir dos fillols, però pel contrari pensen que no seria bo que un fillol tingués dos padrins perquè els petits s’atabalarien, ja que a vegades els grans els exigeixen molt. A més a més de la part que inclou les matèries curriculars, aquesta agrupació també serveix per quan algun tipus de sortida o activitat, on cada padrí s’ha de fer –en certa manera- responsable del nen que afillola.Per fer l’apadrinament s’ajunten una hora a la setmana, els dijous a les tres, on els grans ajuden als nens de cicle inicial a fer diferents activitats, un pla de treball. Aquest pla el preparen els mestres perquè sigui adient per a l’edat, encara que sempre deixen alguna activitat perquè la preparin els padrins.Els plans de treball inclouen una part d’expressió oral, on es fa una estona de lectura del fillol i una estona on qui llegeix és el padrí per tal de poder amenitzar més l’estona. També hi inclou tota una part d’expressió escrita, on se’ls prepara activitats com endevinalles, sopes de lletres, mots encreuats, penjats, dictats... No tot és llengua, també els preparen activitats de matemàtiques com jocs de taula, tàngrams, Sudokus, papiroflèxia... Una altra activitat que hi ha a la majoria de plans de treball és la que fa referència a

treballs artístics i plàstics.Els dijous, el primer que fan els alumnes de cicle superior és anar a buscar els seus fillols a la classe de cicle inicial. Per problemes d’espai es divideixen en dos grups, la meitat es queda a la classe de cicle inicial on fan l’activitat, mentre la resta torna a la classe de sisè-cinquè amb els seus fillols. Només arribar ja es posen a treballar amb les tasques del pla de treball que ja tenen preparat.

Vam observar que entre les dues classes hi havia un comportament desigual, uns estaven més esverats que els altres. Vam pensar que podria ser la calor: un grup estava a una “cargolera” sense cap tipus d’aire condicionat (tres de la tarda) i l’altre classe es feia a dins l’edifici, on s’estava més fresc. També vam

14

pensar altres possibles causes poden ser la coincidència d’uns nens determinats o la influència de les diferents tutores ja que la que estava a l’aula on els nens estaven més nerviosos no els estava tant a sobre.

Cada dia quan acaba l’hora d’apadrinament els

padrins fan una fitxa on es posa el què han fet i com creuen que ha anat (Annex 1). També es fa una valoració trimestral on el padrí avalua de cada una de les matèries incloses en el Pla de treball, els coneixements del seu fillol així com el seu comportament i actitud (Annex 2). Aquest any també volen incloure una valoració dels fillols envers als seus padrins, amb la intenció de motivar els padrins i tenir un seguiment de la visió que en tenen els més petits.

L’enfocament que fan a Monistrol de l’apadrinament ens sembla molt positiu, ja que pretenen englobar tot un seguit de matèries dins d’un sol pla de treball assequible i adaptat als nivells de cada alumne. Vam veure els nens amb molta il·lusió d’aprendre del seu padrí, ja que la poca distància d’edat (en comparació amb la del mestre) els feien més receptius i establien un lligam partint d’una manera de parlar més semblant a la seva i fent més entenedors els conceptes que els expliquen; pel què fa als de cicle superior tenien moltes ganes d’ensenyar ja que se sentien més valorats al mateix temps que els servia a ells també per reforçar alguns conceptes i adquirir més fluïdesa a l’hora d’explicar-se. Aquest sistema d’apadrinament sembla una bona manera que els més petits de l’escola tinguin relació amb els més grans, una relació que sembla que si no fos una mica pautada pràcticament no existiria.Tot i així ens trobem algunes dificultats importants i de complicada resolució. Ens podem trobar alumnes amb problemes actitudinals que fan complicat el bon ritme de l’activitat o alumnes (especialment si es tracta del padrí) amb importants dificultats d’aprenentatge i, encara més, per ensenyar. A Monistrol ens vam trobar tres casos així, i la resolució a la què ha arribat la mestra no ens ha semblat del tot adequada tot i que sabem que és molt difícil trobar-ne una de bona. El primer és el cas d’un nen de cinquè que se li està estudiant un possible TDAH, i que la mestra considerà que no tenia un comportament correcte com per tenir un

15

fillol, fet que impediria que el petit pogués anar treballant a bon ritme, la solució que presentà és no donar-li cap fillol si no canviava l’actitud –fet que no ha canviat fins ara i per tant s’ha quedat sense fillol- i mentre fan l’activitat l’envia a una altra classe a fer activitats de manera individual. Un segon cas és el d’un nen, també de cinquè, que va arribar a finals del primer trimestre amb un rendiment escolar molt baix (ara mateix està repetint cinquè i no aconsegueix seguir el ritme del grup-classe) i no aconsegueixen trobar la manera que s’adapti per fer de padrí. Això, i el fet que arribés tard i tots els nens ja tinguessin un padrí assignat, va fer que es quedés també sense fillol; tot i així el tenen com a substitut quan algun dels padrins no ha anat a classe i ell ho fa amb moltes ganes i il·lusió tot i que es poden apreciar dificultats importants. L’últim cas complicat és el d’un nen de primer amb TDAH i diabetis diagnosticats, a aquest sí que li van assignar un padrí, “un noi molt tranquil i amb molta paciència”, segons diu la seva tutora, i, a diferència de les classes amb la tutora, aquest projecte d’apadrinament se’l pren molt seriosament i s’implica molt en les activitats que se li proposen. És, segons ens van dir, el moment que està més tranquil.

Nosaltres hem estat debatent molt sobre el tema i no hem aconseguint trobar quina hauria de ser la solució. Nosaltres pensem que es tracta d’una situació una mica paradoxa. Una possible solució en el cas del noi de cinquè amb grans dificultats d’aprenentatge, pensem que seria adaptar el pla més al padrí que no pas al fillol -de manera que es pogués sentir més útil i valorat- tot i que sempre li fos útil al fillol per adquirir nous conceptes o noves

maneres de funcionar. El primer cas, l’alumne amb problemes de conducta té una resolució molt més complexa. Pensem que aïllar-lo és una manera que no aconsegueixi mai millorar l’actitud, però per altra banda assignar-li un fillol suposaria que ell no estaria mai pel nen ja que no té capacitat de concentració com per fer-se’n càrrec, fet que suposaria haver de tenir un mestre a sobre de la parella per controlar què estan fent.Per tant és una molt bona activitat però per tal que funcioni al cent per cent hauria d’estar molt ben planificada, i havent estudiat possibles solucions a tots i cada un dels casos particulars en què es puguin trobar.

16

4. ANÀLISI CRÍTIC DE L’APLICACIÓ

Creiem que l’aplicació didàctica de l’apadrinament té molts aspectes positius. En primer lloc, és un treball d’aprenentatge entre iguals, o sigui que estimula el treball entre alumnes i no només entre professor i alumne i a més a més permet que els alumnes més grans aprenguin servint. Tant els uns com els altres adquireixen coneixements acadèmics i al mateix temps milloren les seves habilitats socials. Als alumnes que fan de padrins els permet aprendre a tractar els més petits, a desenvolupar la seva paciència, a ordenar les seves idees per explicar-les més clarament, a ser responsables d’una altra persona i d’una activitat i, tal com van dir ells mateixos, se saben útils i practiquen per quan siguin pares. Als alumnes més petits els dóna l’oportunitat de rebre una atenció personalitzada, de saber-se importants i atesos i els permet tenir un model proper, que no sigui el del professor. A més, aquestes relacions afavoreixen la comunicació i lliguen la lectura amb l’escriptura i la llengua oral. Són activitats que, a més, permeten atendre la diversitat fàcilment ja que es pot preparar un pla de treball diferent per cada alumne segons les seves necessitats. Per això faciliten també la incorporació de nens nous a qui, a més, se’ls facilitarà la seva integració en la nova escola. De totes maneres hem observat també alguns inconvenients, que caldria tenir en compte si es vol aplicar l’apadrinament a l’escola. No creiem que aquests inconvenients desaconsellin fer l’activitat però sí que són elements que haurien de portar a la reflexió i a la recerca de possibles solucions segons el context en què es vol realitzar l’activitat. En primer lloc, representa molta feina pels professors que han de buscar les activitats més adients per cada parella. Si parlem només d’apadrinament lector no és tan difícil tot i que també cal buscar les lectures adequades a cada edat. Una altra de les dificultats té a veure amb l’espai i el control de l’activitat per part del professor. Si l’activitat es desenvolupa en una sola classe és difícil que els nens en puguin concentrar perquè tenen a prop altres grups que estan fent altres activitats i que els poden distreure. I si es decideix, com en algunes escoles, enviar els nens a diferents racons de l’escola o del pati, es dificulta molt la feina del professor que es veu impossibilitat de controlar què fan els nens, si les parelles estan treballant, si es tracten amb respecte, si necessiten ajuda en alguna cosa... Pensem, doncs, que és molt important alhora de començar el projecte saber amb quins recursos humans es compta i en quin espai s’ha de realitzar l’activitat per adequar-la a cada context. Un altre punt a tenir en compte és la dificultat en formar les parelles. Si deixem que els nens les facin segons les seves afinitats, tal com recomana Roger Cousinet, ens podem trobar que alguns nens trobin difícil tenir parella perquè ningú vulgui anar amb ells o que les parelles siguin incompatibles per fer feina (per exemple si tots dos són molt moguts o a tots dos els costa llegir...). A més a vegades pot ser que el nombre d’alumnes d’un curs i d’un altre no coincideixi. Creiem que no s’hauria de caure en la temptació de deixar fora algun dels nens perquè els números no quadren, ja que això pot desmotivar molt el nen i fer-lo sentir malament. Incloure els alumnes nouvinguts en el projecte és una altra de les dificultats, no només perquè a vegades aquests nens arriben a mig curs, sinó també perquè, encara que siguin grans, si acaben d’arribar no dominen la llengua. Per això ens sembla una bona idea que siguin els professors qui facin les parelles amb la possibilitat de canviar-les si alguna cosa no funciona prou bé. La solució del CEIP Juan Ramón Jímenez de Martorell de posar dos padrins junts per un sol fillol si un

17

dels nens grans té dificultats encara amb l’idioma sembla una bona idea tot i que a l’escola de Monistrol de Calders ens van dir que els petits se solen atabalar amb un padrí i dos seria excessiu. En general creiem que aquesta és una bona aplicació didàctica per fer a les escoles però tenint en compte quines en són les debilitats per tal de poder fer front a qualsevol inconvenient que pugui haver-hi.

18

5. CONCLUSIONS

19

3. BIBLIOGRAFIA

20

8. ANNEXOS

21