TutuAvi + Àvia King Kofi

Cobra

Jo Baba

Senyor Gogo

King Kofi Pinzell

Julia Boehme

En Tafiti I el viatge a la fi del món

Julia Boehme

I el viatge a la fi del mónIl·lustrat per Julia Ginsbach

Uranito

Títol original: Tafiti – Und die Reise ans Ende der Welt

Editor original: Loewe Verlag GmbH, Bindlach

Traducció: Tiana Puig i Soler

1a edició Novembre 2016

Tots els drets reservats. Queda rigorosament prohibida, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, sota les sancions establertes per les lleis, la reproducció parcial o total d’aquesta obra a través de qualsevol mitjà o procediment, incloent-hi la reprografia

i el tractament informàtic, així com la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic.

Coberta i il·lustracions: Julia Ginsbach

Disseny de coberta: Christian Keller

Copyright © 2013 Loewe Verlag GmbH, Bindlach

© 2016 de la traducció by Tiana Puig i Soler

© 2016 by Ediciones Urano, S.A.U. Aribau, 142, pral. – 08036 Barcelona

www.uranito.com

ISBN: 978-84-16773-18-3

E-ISBN: 978-84-16715-60-2

Depósito legal: B-16.996-2016

Fotocomposición: Ediciones Urano, S.A.U.

Imprès per: Gráficas Estella, S.A. Carretera de Estella a Tafalla, km 2 – 31200 Estella (Navarra)

Impreso en España – Printed in Spain

Per a V. fins a la fi del món!

J. B.

Índex

El somni d’en Tafiti . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Comença el viatge . . . . . . . . . . . . . . . . 25

En King Kofi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

El Senyor Gogo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

La tempesta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

L’aigua torrencial . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

On s’acaba el món . . . . . . . . . . . . . . . . 69

10

El somni d’en Tafiti

—Tafiti! Que t’has tornat boig? On vas? —ploriqueja en Tutu, nerviós, mentre veu que el seu germà s’allunya—. Que vindrà el Senyor Gogo!

—Pfff, no crec que vingui —diu en Tafiti en veu baixa i s’allunya una mica més del cau.

Llavors, se’n va cap a la gran pedra. Des d’allà hi ha molt bones vistes de la gran plana. Es veuen la terra rogenca, les herbes daurades i, aquí i allà, enormes arbres solitaris. Ara bé, el que més interessa a en Tafiti és el misteriós turó que hi ha a l’horitzó. Què s’hi amaga darrere d’aquell turó?

En Tafiti estira una mica més el cap. Com si allò servís de res! L’única manera de veure què hi ha

darrere del gran turó és enfilar-s’hi a dalt de tot. Però és massa lluny, seria un viatge massa perillós per a un suricata tan petit. En Tafiti sospira.

—VIGILA! Que s’acosta el Senyor Gogo! —brama en Tutu, de cop i volta.

I PUF! Tots els suricates s’esmunyen a dins els caus. Tots? En Tafiti baixa de la gran pedra i surt disparat cap a l’entrada més propera!

—Ah, mira, allà n’hi ha un altre —diu el Senyor Gogo, que ja es llepa els dits, i es deixa caure en picat cap a la sorra.

En l’últim moment en Tafiti fa un salt d’atleta i es llança de cap a dins el forat. Aquesta vegada ha anat de ben poc!

—Maleït siga! M’he tornat a quedar sense dinar —remuga el Senyor Gogo des de fora.

—Ostres, quina sort que has tingut! —diu en Tutu, totalment pàl·lid.

—Ja ho pots ben dir —contesta el avi, fent que sí amb el cap—. Has d’anar amb compte, Tafiti!

—Sí, sí —diu en Tafiti, esbufegant de valent.

Al vespre, quan es fa fosc i refresca, tots els suricates s’apleguen a la vora del foc. En Tutu torra unes quantes nous mentre el avi explica una altra de les seves històries. La del seu re-re-re-re-re-rebesavi, que va fer un viatge molt llarg fins que finalment va trobar el lloc on viuen ara. En Tafiti se sap totes les històries de memòria. Però li agrada tornar-les a sentir.

15

—Tot estava inundat —explica el avi—. No quedava ni un pam de terra seca. L’única opció que els quedava, a ell i a la seva família, era trobar una nova llar en un altre lloc. I així va ser com van marxar d’allà i van viure un munt d’aventures!

17

En Tafiti sospira. Li agradaria tant viure aventures, a ell també... A vegades fins i tot li agradaria que se’ls inundés el cau per haver de marxar a buscar una nova llar. De fet, ja sabia on anirien:

a dalt de tot del turó! Així per fi podria veure què s’hi amaga, a l’altra banda! En Tafiti es queda

pensatiu una estona. Cal que s’inundi tot per marxar? Cal que passi una cosa dolenta? Per què no pot marxar i prou? Per

descobrir coses! En Tafiti es grata l’orella. Això, ho ha

de preguntar al avi ara mateix.

18

—Que t’has begut l’enteniment? —exclama el avi, agafant aire—. Que no has sentit les històries que us explico del re-re-re-re-re-rebesavi? Si m’escoltessis bé sabries que és molt perillós marxar! —El avi es mira els altres membres de la família—. Quins són els grans perills?

En Tafiti sospira. Ja sap què toca ara, tots saben quins són els grans perills:

—Hi ha el perill del cel —diu el avi.—Sí! —salta en Tutu, assentint amb el cap—.

Pensa en el Senyor Gogo, Tafiti!—I els perills que vénen per terra —continua el

avi.

—La cobra verinosa —diu la àvia en veu baixa.—I les urpes mortals d’en King Kofi —xiuxiueja

en Tutu, tremolós.Només de pensar en el lleó ja se li posen els

pèls de punta.—I no us oblideu —afegeix el avi— del perill de

l’aigua torrencial!—Però el re-re-re-re-re-rebesavi se’n va sortir

—replica en Tafiti.—Sí, era un gran suricata. —El avi fa que sí

amb el cap a poc a poc—. Ell se’n va sortir!

—Potser jo també puc —diu en Tafiti en veu baixa— i així per fi descobriré què hi ha darrere del gran turó!

—Darrere del gran turó? Però què dius, Tafiti? —El avi se’l mira per sobre les ulleres—. Però si ja saps que darrere del turó no hi ha res. És on s’acaba el món!

—No —murmura en Tafiti—, no és veritat!S’hi ha fixat i ha vist que els nyus, les zebres i

molts altres animals vénen d’allà! No pot ser que surtin del no-res.

—És clar que és veritat —diu el avi, rient—. Ho sap tothom, que allà no hi ha res! I ara a dormir!

En Tafiti respira profundament. Al cel el sol brilla amb força. Està cansat i té set. Però al mateix temps se sent immensament feliç. Ara gairebé ja ho ha aconseguit. Tot i els grans perills, ja és aquí, al peu del gran turó!

22

Agafa embranzida i comença a enfilar-

s’hi. Llavors, arriba a un terraplè força alt i rellisca, però en Tafiti no s’atura, cada vegada és més amunt. Ja és a punt d’arribar a dalt de tot. Per fi veurà qué s’amaga darrere el turó. Un parell de passes més i ja hi

serà. En Tafiti estira el coll, emocionat...

I es desperta. Maleït siga!Ni tan sols en els somnis pot veure què hi

ha darrere el turó! Ha tingut aquest somni mil vegades. I mil vegades s’ha despertat just abans d’arribar al cim!

L’endemà al matí, en comptes de jugar amb els seus amics, en Tafiti passa l’estona assegut sota l’ombra de la gran acàcia i fa córrer la sorra rogenca entre les peülles, capficat.

—Potser hauria de marxar i ja està —rumia—. Encara que sigui veritat que darrere del gran turó s’acaba el món... Com deu ser la fi del món?

En Tafiti sospira. Si no hi haguessin tots aquells perills... El perill del cel, els perills que vénen per terra, el perill de l’aigua torrencial... Però si el seu re-re-re-re-re-rebesavi havia estat capaç de plantar cara a tots aquells perills, potser ell també podria.

En Tafiti s’aixeca d’un bot. No hi ha cap altra manera de descobrir-ho: ho ha d’intentar!