tei.ze..5efa ceetfiteetez,

7I ''°-": .,4my. 91.e..1^$,reuiphrima. • Avis_ -y...At aryyura.- ikit 114AL

Sk■- Vp•swx-fa.••• 4‘rt•r, 9:04.16JSMir.ne- ; ars&"-ife, °h Ah Ait'VN1 ,Wde. Ve:"'‘)heht M.V‘CXÊ: %lyAJi . S, cw.ezie.,

varax. "expiry.Tis 1.•"..1Art ,�)ie 14c.- cuNat2

ta.0....SImv44.4" eereb ;s alve.

(:4 4-41. 1106:e- AL... ■Nws /9110C.A.Scxr‘ chr1/4

Au.," „LIA.JAA aexix, 14:.4a4u64." , Ac), 5b.% t.

64

çvz)-• S‘Arri tr%• X_ 46.1.1.••■■■

%art

a LiflJ ci]

No hi ha ce.p dubte que el tantesvegades analizat concepte de "Costae Calvi", dins el seu origen i laseva concepció, és un encert, per quantracta d'unificar tota l'oferta turísti-ca del Terme, oferint un producte con-junt al mercat estranger.

Es clar cue tot es mou dins laidea d'unir, però, per ventura, serianecessari aturar-se un moment i refle-xionar sobre el mateix.

No sembla impossible que s'arribia aconse3uir aquesta unió-identificacióa nivell de les zones de platja, arabé, aquest mateix fenómen està, jaavui, acelerant el procés de trencamentdels pocs fils que uneixen la costaamb els nuclis històrics. La "Costade Calvir no vou amb bons ulls a CalviAi Es CapdellA, i els dos pobles semblenmés separats que mai del seu entornturístic.

Hi ha una falta d'arrelament,de sentiment i d'estimació cap al Termede Calvia que és patent arreu del lito-

ral. S'han configurat nuclis dispars,sense alcre origen que la feina i elturista, i difícilment qualcú s'hipot sentir identificat.

DespréE hi ha els parents pobres,els dos poblets allà a la muntanya,que han sentit ja massa vegades debogues dels seus veins costers queja estan cansats d'haver-los de mante-nir, de que els doblers que es generenals seus hotels, bars i apartaments,part d'aquests doblers, es reinver-tesquin a casa dels parents pobres.

I també existeix aquest complexede parents pobres, que ens hem de llevarda damunt.

EstA clar que aquesta unió sotael nom "Costa de Calvi", va camí denecessitar d'un estudi seriós, casisociològic, perquè mentres que perla gent que viu del turisme rebre aquestnom no significa res, per mc4ts decalvianers, pels parents "pobres",significa una pèrdua d'identitat queno estan disposats a tolerar.

Cuina Copulai •, cAt.4.ale_

air; (Ai tr•- o,.Uur,vet - cur.:. oLtrw) -44411a.b A.,.,744% ius.to..t4L

50m.U.,car.

t . s'•m..h,t1/4

AP

.4.%).Co fi. ait liCAA.AN••• ,

• 4,0 4•Jtse■Ncxyt sk‘eiryw•e" riki•••■• 9.5L'VAL

SUMARI

PAgina

Editorial 2Els bunyols 2Noticies de l'Ajuntament 4El Premi del Mes 4Els pois 5El pati de VeYnats 6Asoc. lluita contra câncer 6Llei de Normal. linguist. 7Noticiari Local 8Cotorreig 9El comte d'Aiamans 10Aquells Cies 11Entrevista a Xisco SalvA 12El Comte CrApula 14Opinió 15Xerrades de Café 16Guia de CalviA 18Puntualització 21Escuela de Bellas Artes 21Cartes 22Ca'n Miraprim 23Mallorquins o madrimallorquins.24Premsa Forana 2410 anys de cursos musicals ....25Pere Josep Cañelias 26Verd 27Esports 28Encreuat 31

suscriptions- 500 PTS. ANUALS-

Mr,teie a:

R. VeïnatsCAN MARÇAL, 7

CALVIÀ.

eee, 670497/94

3

REVISTA VEYNATS

P.M. 1/1.983.

Col.laboradors:

Pere de Se Cullera.Consell Cenral Interins.Assoc. iluita contracâncer.Johny Per ouche.Revista Lloseta.Rafel.M. SuArez.A .V.Joan Rubio.Biela Quetgles.Pere Morey.Antoni FLster.Dolors Telens.Joan Guasp.Revista Fórtula.Biel Massot.Asoc. Pere Josep Cafiellas.Carme López.Pepe Muñoz.S. Barceló.F. Jiménez.Rufus T. Firefly.Josep SuArez.

Portada:Mestres Escola Belles.Arts de Calvià.

MAquines:Josep Rubio.Manuel SuArez.Margalida Cabrer.Góngora, perquè en Miguel

-no ha ant de res.Muntatge:

Xisca Esteve.Carme López.

Fotografies:Veinats.

Distribució:

Sa Tia A. S.

Al microshep:Joan Vidal.

Coordinadors:Manuel SuArez.Josep Rubio.Joan Vidal.

NonaEs DE L'AJUNTANENT-Tremolem tots: Les ordenances fiscalsper a l'any que ve ja es varen aprovara n'el plenari del primer d'octubre.AugmentErà la taxa de recollida delfems, però... no se cobrara clavegueram(i jo no estic connectat!). Per altrabanda es suprimiran les taxes que paga-ven les finques que no estaven conneeta-des i hi podien estar, si els informestècnics demostren que hi ha dificultatsper connectar. També se suprimeixenles pólices per a instancies. Per donarllicència d'obres haurem de presentarla fotocópia del darrer impost pagatsobre solars, i la contribució urbana.Les taxes de Escoletes infantils (guar-deries)queden per l'any que ve en 7.800pts. mensuals. La recollida de moblesi d'altres sera gratuit. Al Parkingde Peguera es cobrara 40 pts. la primerahora, i 35 les següents. El bono mensualsera de 5.000 pts.

- S'acordà l'extensio de la xerxa d'ai-gua potable a Ses Rotes Velles.

- També E 'acordà la expropiació detres terrenys vora la carretera dePortals Vells per a la seva ampliació.

- L'Ajuntament ha editat recentmentunes simpàtiques instruccions per comba-tre els mo3carts amb medis naturals.

- Circulen ja uns prospectes,en catala i castellA, destinats a larecaudaci6 d'imposts, titellats "Calvià.Entre tots". A ells, entre altres coses,s'explica com s'invertiran els doblersrecaudats durant aquest any 1.986.El resum podria esser aquest:

D'un total de 2.670 milions, la, repartició de despeses queda de laseguent manera:

Serveis generals... ...650Educació ..99Sanitat ............ 9

- Assistncia Social ... 17- Vivendes i benestar

comunitari .. 1.376 mil.- Serveis culturals

i esportius ... 456 mil.- Serveis econòmics . 39 mil.- Operacions financeres . 24 mil.

Sabíem que l'Ajuntament preparaval'edició de varis posters de Calvià.També sabfem que era en col.laboracióamb la Comunitat Autónoma.

El que no sabíem és que el poblede Calvià tengués una platja just devoral'esglèsia. Si, si, el poster ho diuben clar. Podeu anar a l'Ajuntamenti el veureu, esta just devora en Joandes Saig. Surt l'esglêsia del poblei a davall ella, amb unes lletres bengrosses, podeu llegir:

"Esglèsia de Calvià. COSTA DECALVIA".

Després, per si això fos poc,enumeren les zones que componen la"COSTA DE CALVIA" i enlloc surt elnom dels pobles de Calvia i Es Capd,ella.Com quedam? Som costa o no?...

Ja ho sabeu, PREMI DEL MES a totsaquells que pensen que els pobles semla costa de Calvià. Si les volen posarun nom, perquè no: MUNTANYES DE CALVIA?0 aquest altre: CALVIA I LA SEVA COSTA?

((

5

CONSELL GENERAL INTERINSULAR

CONSELLERIA DE SANITAT

DIRECCIO DE SALUT

LLUITA CONTRA ELS POIS

nitimamente se ha podido constatar por simple proximidad.la parasjtación por piojos en muchosniños de los colegios de esta ciudad, El uso común y el intercambioincluí6o el de su hijo/a. e peines, cintas o pañuelos y otros

accesorios para , la cabeza facilitaLos piojos son parásitos que viven la transmisión.

en las personas i se alimentan de lasangre que toman al picar a sus víctimas. ¿COMO LIBRARSE DE LOS PIOJOS?

AA piojo se desarrolla muy rápida-mente, cada hembra pone unos 150-200huevos. El piojo de la cabeza colocasus huevos cerca del cuero cabelludoi los pega al pelo firmemente. A estose llama LIENDRE.

Las liendres pueden verse en lacabeza, sobre todo cerca de la nucay de las orejas. Se distinguen biende las motas de caspa por su brillonacaradc y porque están muy sujetasal pelo.

A los 8-10 días, del huevo saleun diminuto piojito que comienza ense-guida a picar.

A nivel individual es sencillo.Existen numerosos preparados para ello,por lo que no indicamos nombre comer-cial, y que se venden en Farmacias.Son preparados a base de Benzoato deBencilio, Hexaclorociclohexano, Penfena-to, Malation, etc... que deben seraplicades en la cabeza (cada preparadoseñala el método). Es muy importanteque a los ocho días se repita el trata-miento, y recomendable que con estaperiodicidad se haga hasta 4 veces.En los días intermedios se recomiendala utilización de algunas de las colo-nias o lociones preventivas que existenen el mercado a tal efecto.

Tan importante como esta actuación'es que todos los niños o adultos parasi-tados realicen el tratamiento, quebasta que un individuoO liendres vivas para

y se inicie la difusión.de

Después de dos semanas es ya unadulto dispuesto a multiplicarse yque vive, en general, unos 30-40 días.

Esta rapidez de reproducciónla facilidad que tiene el piojopasar de una persona a otra, explicansu gran capacidad de difusión.

¿COMO SE DISEMINAN LOS PIOJOS?

Los piojos de cabeza pasan conmucha facilidad de una persona a otra

yaquede con piojosque de nuevo

Por ello, cuando ha habido enuna casa una persona parasitada, examinea los demás y aplique el tratamientoa todos los miembros de la familiaque encuentre parasitados. Ante laduda y sabiendo que su hijo o compañerostienen piojos, realicen toda la familiael tratamiento.

AVVIa vila

intro tots Is tarsal anuint

Panacioris

41 du Tor etCfisosr.s.

6SOPAR DE L'ASSOCIACIO DE LA LLUITA CON-

EL PATI DE VEÏNATS

El poble com a poble es deguéformar quan una série de llogaretsvaren anar naixent un vora l'altre.Les casetes juntes tenien la gracia

de tenir, davant, darrera o a qualquecostat, el pati, carrera o similarc

alla on les padrines feien idesfeien, palaven ametles, seiavenaves, feien matances, o es tiravenels trastos pel cap. Però en generalservia més per unir que per separar.

El temps ha passat, s'han trencatcostums, camins, espais, carreres,patis. Les gents no són les mateixes.

Però no hem de perdre l'esperança,ni deixar de col.laborar en la creaciód'aquests espais, on actualment esfan festes, s'han encimentat, es rentencotxes, es pren la fresca de nit iel sol de dia, es discuteix a crits,o tan sols es xerra.

Si la casualitat fa que les treso quatre cases que formen el pati,arrera, jardi, espai verd, estiguinen bon estat, o si tant vols s'hagin.multiplicat i ara siguin set o vuit.Si insistint en les casualitats hicol.locam un parell de families quesi bé no són, ni seran mai parents,són paisans o, com a poc, coneguts,no és necessari en el 100 %, bastaen un percentatge minoritari, un 206 un 30 %, podem comprovar la recupera-d ó de l'objectiu pel qual foren creatsi si podem assistir a la presa de pos-sessió de les respectives llars, senti-rem un crit semblant a:

Oz6, un patio andalú!

TRA EL CANCER

r.1 proper dia 25 d'octubre, ales 9 del vespre tendra lloc l'habi-tual sopar de cada any de la nostraAssociació contra el Cancer.

Com cada any seguirà al soparla gran festa anual, on hi haurà BALL,probablement també una desfilada deMODELS, i les rifes i sorteijos fabulos-sos als quals estam acostumats.

Per acabar direm que el lloc delsopar sera a l'HOTEL FORTE CALA VINYES,el preu sera de 2.000 pts., i els ti-quets es vendran a la oficina de SANOSTRA del nostre poble.

ANIMAU-VOS

.

Llei ació -lingiiística

Article 25.

1.—Els professors i alumnes en els centres densenyament superior tenen el dret a emprar oralment i perescrit la ilengua oficial de la seva preferencia.

2.—El Govern de la Comunitat Autônoma i les Auto-ritats Universitàries tenen el compromis d'assegurar através de cursos i d'altres mitjans la comprensiO i fis deIa llengua catalane, oral i escrita, per part de profes-sors i alumnes en l'ensenyament universitari.

Article 26.

El Govern de la Comunitat Autónoma ha de promou-re l'elaboració del material didactic necessari per talde fer possible l'ensenyament, de i en llengua catalana,i hi dedicarà les partides pressupostaries corresponents.

TITOL

DELS MITJANS DE COMUNICACI6 SOCIAL

Article 27.

El Govern de la Comunitat Autónoma ha de promou-re el coneixement i desenvolupament de la llengüa i cul-tura catalanes, especialment des de la perspectiva de lesMes Balears, en tots els mitjans de comunicació social.

Article 28.

1.—El catalã, ha de ser la llengua usual en emisso-res de radio i de televisió i en altres mitjans de comuni-cació social de titularitat de l'Administració Autónoma osotmesos a la seva gestió.

2.—El Govern de la Comunitat Autónoma ha d'impul-sar la normalització de la llengua catalana a les emisso-res de radio i canals de televisió estatals o privats, a fide promure l'ús del catalã com a llengua pròpia de lesMes Balears.

Article 29.

1.—EI Govern de la Comunitat garantitza el dret delsciutadans a ser informats pels mitjans de comunicaciósocial tant en ilengua castellana com en llengua cata-lana.

2.—Els ciutadans tenen dret a utilitzar el català, oral-ment o per escrit, en condicions d'igualtat amb el cas-tellà, en tots els mitjans de comunicació social de lesIlles Balears.

Article 30.

I.—El Govern de la Comunitat Autónoma ha de duruna política de collaboració, en mathria de radio i tele-visió, amb altres C9munitats Autònomes que tenguin elcatalã com a llengua pròpia.

2.—En qualsevol cas,- el Govern de la Comunitat Autó-noma fart les gestions necessàries per a facilitar alsciutadans de les Illes Balears la recepció de les emissionsde televisió en llengua "catalana dependents d'altres co-munitats autOnomes.

3.—Aixl mateix promourà la normalització lingilisticaen els centres emissors de RTVE a Balears, a fi d'esse-gurar una presencia adequada del catalã com a llenguaprópia de les Mes Balears.

Article 31.

1.—El Govern de la Comunitat Autônoma potenciarala producció i exhibició de pellicules realitzades, dobladeso subtitulades en catalã, d'altres mitjans audiovisuais id'edicions fonogritfiques en llengua catalana.

2.—Igualment, ha d'estimular i fomentar amb mesu-res adequades les representacions teatrals, espectacles id'altres manifestacions culturals en catalã.

3.—Aixi mateix, ha de contribuir al foment del libred'altres publicaciong en llengua catalana amb mesures

que en potenciin la producció editorial i la difusió.

4.—A tala efectes el Govern promourà una políticaJe collaboració amb les institucions d'altres ComunitatsAutònomes, especialment les de llengua catalana.

Airticle 32.

1.—Els poders públics de la Comunitat Autónoma do-naran suport econòmic als mitjans de comunicació queemprin la Dengue catalana de forma habitual.

2.—Les mesures de suport econòmic i material queadopti el Govern de la Comunitat Autónoma de les MesBalears per fomentar els mitjans de comunicació queemprin la llengua pròpia de les Mes Balears s'han d'apli-car amb criteris objectius i sense discriminacions, dinsde les previsions pressupostaries.

TITOL IV

DE LA FUNCIÓ NORMALITZADORADELS PODERS PUBLICS

Article 33.

Els poders públics de la Comunitat Autónoma adop-taran les mesures. pertinents i proveiran dels mitjans ne-cessaris per al coneixement i ús de la llengua catalanaen tots els ambits i activitats de la vida social.

i;rticle 34.

1.—El Govern de la Comunitat Autônoma asseguraràl'ús de la llengua catalana en totes les funcions i activi-tats de caire administratiu que realitzin les InstitucionsI Organismes que en depenen.

2.—Igualment, han de procedir els Consens Insularsi les corporacions locals, d'acord arnb les disposicions deIa present Llei.

3.- -Les bases Ge convocatória per a la provisió deplaces en l'Administració de la Comunitat Autònoma i enles '...orporacions Locals inclouran una referéncia expres-se al coneixement de la llengua catalana.

Article 35.

1.—El Govern de la Comunitat Autônoma garantiral'ensenyament de la llengua catalana als funcionaris id'altres empleats públics al servei de l'AdministracióAutónoma. La mateixa obligació correspondra als Con-sells Insulars i a les corporacions locals dins el seuambit competencial.

NOT CIAL* LOCA ,)

8

- L'equip de Professors de l'Ajun-tament destinat a combatre l'analfabe-tisme i a donar classes d'adults alnostre Terme ja ha començat les sevesfeines. Afirmen que les matriculeshan augmentat en una quarantena enrelació a l'any passat, però es queixende que és la gent que no sap llegirni escriure la més reAcia a posar-seen contacte amb ells.

Des d'aquí volem animar a totesaquestes persones. No és una vergonyano saber llegir ni escriure, per tantanau a aquestes classes, n'estareuben satisfets en veure com progressau.

- El dia 29 de Setembre va tenirlloc la donació de sang dels calvianersal Club de la 3a edat.

Calvià ha pujat el seu nombred'habitants en un 15'85 %, respectedel cens de 1.981. Aquest any teniaun total de 11.777 habitants, mentresque enguany arriba a la xifra de 13.643,per tant, s'ha produit un augment de1.866 nous veins.

- Per clausurar les Festes delDesembarc, es va constituir a Calvial'ASSOCIACIO CULTURAL-MUSICAL PEREJOSEP CAELLAS", descobrint en e1 mateixacte, una placa commemorativa a laasa on va néixer.

Durant el mateix acte de constitu-ció, es va donar un present commemora-tiu als familiars del músic.

Es va elegir una Junta Directivaque sera l'encarregada de començaraposar en funcionament aquesta associa-ció, aquests són els seus membres:

- President: Josep Rubio Amengual.- Vice-president: Catalina Barceló.- Secretari: Joan Rubio Terrassa.- Tresorer: Antònia Vicens Sanxo.- Vocals: Joan Vidal Bonet.

Rosa BaugA Alemany.Miguel herrera Pastrana.

- Els primers caramulls de terra ¡a han comparegut a l'esglèsia. Semels primers moviments cap a la construc-ció de les Vivendes Socials.

CO OR IRLI

0. Cecilia Plasencia Venys.

Pel qui ho sap tot:

"EN JOHNY PERROUCHE".

0. Na Maria del Pilar Garcia Plasencia

Fa primer de B.U.P. a l'Institutde Batxillerat d'Onda.

També li agrada el futbol, pen!)és seguidora del Real Madrid.

Els al.lots alamanys, morenos,són de la seva preferência.

Ja que esta una mica més llunyque els altres, li enviam una salutacióespecial.

Fa tercer de B.U.P. a La Salle.Es aficionada al futbol, seguido-

ra del Barca i el Calvià.Es justa contraposició al, seu

company de la mateixa pagina: li agradencls al.lots morenos que no siguinbenéits.

0. En Jeroni Oliver Morey.

Estudia segon de B.U.P. a LaEls seus gusts són:

espaguetis i tenis.toca el clarinet a la Banda de

Música de Calvià.

al.lotesSalle.roses,

_ 10

PREMSA FORANA

COMUNIDAD • AUTONOMA DE LASISLAS BALEARES

DE LA REVISTA LLOSETA

EL COMTE D' AIAMANS

I ELS QUI ES VOLIEN CASAR

Quan a nostra vila de Llosetaels joves es volien casar, hi haviael bell costum de consultar i de demanarpermis al Comte d'Aiamans i Bare) deLloseta. Hem dit bell costum allA onhaviem de dir antic costum, i ja sesap que un costum arriba de ser unallei, acceptada pel poble 1, també,'assumida pels poders fàctics del moment.No podem jutjar. El que podem fer ésaixecar acta notarial i explicar compassaven les coses i quines circumstAn-cies hi havia. L'investigador no jutja,l'investigador dóna a conèixer unsfets i uncs realitats. L'investigadorno pot interpretar la Histària, puixaquesta té força suficient per lloar-se o criticar-se.

Tots sabem de la grossa influênciadels Comtes dins nostre poble. Erauna influência forta i mesella de con-tradiccions, acceptades pels habitantsde nostra Lloseta. Per això és interes-sant fer aquesta regressió i contar,lleugerament, la influência dels hose-tins que es volien casar i que es posa-ven amb total submissió als Comtes"d'Aiamens. Si parlam d'ara en fa centanys, que era comte D. Felip FascualTogores, podem assegurar que minvAel seu poOer temporal i alleugeri lesimposicions envers els habitants deLloseta. Si un parell de noviis, unaparella que es volgués casar, a l'horade preparar tot el que fos necessari,acudia a la casa dels Senyors de SonTogores explicaven el cas. Lieien que es volien casar i que necessi-taven el seu permis i una ajuda perdur endayant la barquera. El Comteno s'hi oposà mai. Els feia un petit

sermonet i ililavors, davanLels dava un bocinet de terra perquèell, el jovençà que es volia casar,començAs a fer-hi obra i enllestísuna caseteta amb les minimes condicions.

No pensem que els Comtes dassinmolt. No ho hem de creure. Daven unbocinet de terra a la part del Puigi a les terres primes, i aquella parellahavia de fer el casullhavia de ferel casul] i donar unes quantitats alsSenyors cada any. Es veuen casos enquê els recentcasats han de donar duesgallines, dues dotzenes d'ous i seiental Comte cada vegada que aquest passAsper davant la caseta que havien cons-truit. De totes maneres els Comtesno daven bon terreny de conró, ansal contrari daven els retalls de lesfinques xereques i que no valien resde res. En són proves els casetonsque estan a la part antiga de nostravila, al Morell per exemple i pujantcap al Puig, carrer de Pastora.

Vist avui dia ens pareix una mons-truossitat de poder i de submissió.Vist amb les ulleres d'antany, la cosacanvia i els novells matrimonis tenien,d simple vista, una ajuda rápida, per()supeditada als desitjos dels Comtes,que mai per mai donaren res per res,com es veu a distints documents

4 nota-

rials. Regalaren poc i exigiren molt.Avui, passats temps i fortunes i elsComtes abandonat Lloseta, ens donamcompte que el món és equilibrador.Els Senyors daven, regalaven part delseu patrimoni. El Llosetins regalAvemel treball i la feina, amb sol i aigua,als Comtes, a canvi d'un raconet onfer el pobre niu i conrar la llocada.

Avui, quan és dificil conjugarun passat amb un present, voldríemdonar un testimoni d'afecte a ambduesparts. Als Comtes per donar a la gentLlosetina una mica de feina per, coms'ha dit, fer el nieró; al Llosetinsper ampliar aquest niu i convertir-lo amb la Lloseta d'avui, alegre iufana. De totes maneres no podem deixarde pregonar que la gent humil s'haviaguanyat, en doble, les gratificacionsdels Comtes. Ho arribaven a pagar ungrapat de vegades. Avui, acabatallel segle XX, ens pareix monstruós el

1 1tarannà dels Comtes envers de Llosetai dels Llosetins, però, com ja hemdit, la vida és compensatória i l'actua-ció comtal fou decissória pel nostrepoble. Entre ells, els Senyors, i elpoble, nosaltres, s'hi va fer una "en-tente cordiale" on les dues bandesestaven bé. El Senyor, Comte d'Aiamansi Baró de Lloseta, regalava una parcel-la. els recentcasats, construien unaasetona i ampliaven el seu conró. Abdósestaven contents i alegres. El quepassà fou que fuit el Comte de Lloseta,D. Marià Gual de Togores, Lloseta passAde ser una població anónima, a seruna població viva i feinera, treballado-ra i fruitera...

Seria cosa que els Comtes colapas-sin un poc, o un molt, el progrés delpoble? Podria ser veritat que la noblesaarrelada a Lloseta fos un "freno" pelprogrés? Seria possible que aquellsrecentcasats anassin de bon cor a veureel Comte i aquest els donés una parcel-la, també de bon cor? Planetes de lavida! Antany els Comtes d'Aiamans iBarons de Lloseta, eren propietarisde lo bo; n repartiren una petitapart-, i l'altre la varen vendre. Espositiu per Lloseta aquest botó histó-ric de quan els qui festejaven anavena veure al Comte i aquest els donésun petit boci del seu terreny?qui es sentin historiadors poden contes-tar a la pregunta. Nosaltres, com ainvestigadors, ens quedam dins elsllims de la foscúria de la história.Tan sols podem donar fe de que elsjovençans que es volien casar, a nostravila, havien de passar consulta alsiespatxos, ampulosos, dels Comtes d'Aia-nans i Barons de Lloseta. Per venturaLa raó no sia a cap extrem i sia al:entre.

El Biel de Sa Posada.

Nudes Owl44. Patty, 16141. 67 01 90

(Avid • iballorat,

iiQUELLS DIES1k

Recordes, Tomeu, quan anAvem ajugar als camps de l'esglèsia?

Això era els horabaixes, quansortíem de repAs de la Rectoria. Nofeia falta ni tan sols dur la pilota•perquè el capellà, Don Joan, ens deixavauna de les que ell comprava per nosal-tres. En tenia de tota casta: de futbol,de basket, de tennis, etc.

Els matins, durant tot l'estiu,tots els al.lots anAvem a classes dedibuix. Les donava el capellA mateixa unes sales de la Rectoria que desti-nava a aquestes feines. Si féiem bonda,alguns hcrabaixes posava pel.lículesi, si tan bons al.lots érem, ens,duiaa la platja.

Si no tenies ganes d'anar a jugarals camps, podies quedar a les plantesbaixes de la Rectoria per jugar ambels futbolins i els billars. AplegAvemunes bones suades!, sort que hi haviaaquella cisterna dins la clastra quetenia unaaigua fresquissima.

Nosaltres, que sempre ens queixAvemde D. Joan perquè tot el sant dia ensestava damunt, vArem tenir molta sort.Els qui han ocupat el nostre lloc nohan tengut tantes oportunitats.

Avui mateix m'han dit que DonJoan ja es troba molt cansat, no téni xarrera.

Aquells dies, els dies de DonJoan, es varen anar apagant amb ell.

Rafel.

- VeYnats: Quê compren ViesObres?

- X. Salvà: Es una comissió ampla.Dins ella hi tenen cabuda els parcsi jardins, edificis municipals dinsel seu manteniment, els carrers, lesvoravies, l'enllumenat i el seguimentde les obres fins que estan adjudicades.

- VeYnats: Quines feines s'estanfent, o estan en projecte, actualment?

- X. Salvà: Dins el pressupostd'enguany, amb les obres a punt decomençar tenim 40 milions destinatsa anar adobant la situació de l'enllume-nat públic arreu del terme, en concret,pel poble de Calvià, hi ha el projectedefinitiu de posar-hi faroles de tipusantic, com les de gas, que l'embelliran.Ja que estam parlant de llums, calfer referência al de Nadal, l'any passates va fer per primera vegada i perenguany està previst continuar-ho sempremillorant i subsanant els errors quehi pogués haver aquestes festes passa-des.

A nivell d'obres, hi ha dues parti-des de 18 milions, una per començarja, destinada a posar capes de rodadu-ra d'asfalt a diverses zones. Conjunta-ment a això, cal dir que s'arreglaranles voravies.

waxmLi - 12

Després tenim un Enginyer Agrònom,calvianer per més senyes, n'IsidroCafiellas (d'es Pontet) que ens estàfent un estudi de totes les zones verdesi arbres de les voravies a tot el Terme,per donar-ho a una empresa que duràel seu manteniment.

A Ses Quarterades, enrevoltantl'escola, es podrien fer dues zonesverdes grosses, bé regades amb lesaigües de la depuradora de Santa Ponça,o bé fent-ho amb llavors, referidesa la flora de l'illa (garballons, pins,alzines, etc.)

La feina d'aquesta Comissió ésimportantíssima, el propósit és fertornar verd aquest Terme.

- VeYnats: Quina relació hi haentre Vies i Obres i Urbanisme?

- X. Salvà: Vies i Obres estAengloba7.. dins Urbanisme. Hi ha un, res-ponsable directa per la meva comissióque és un enginyer i després tot unequip tècnic (arquitecte, enginyersindustrials, etc.) Existeix una col.la-boraci6 amb Urbanisme.

XISCO SALVA

REGIDOR RESPONSABLE DE VIES I OBRES

- VeYnats: Quines diferències !has trobat entre les dues legislaturesmunicipales a les que has estat, iestAs, present?

Dins l'aspecte de jardineria,ir que s'està acabant una plantaciód'arbres variats, per un valor de 9milions, a Santa Ponça, Palma NovaI Magaluf, zones autènticament necessi-tades en aquest aspecte. Per això,també s'està preparant una altra planta-ció de 1.500 o 2.000 altres arbresa tot el Terme, però especialment ales tres zones que ja indicava abans.

- X. Salvà: Molt grossa,. la prime-ra era diferenta en tots els sentits,inclús en el del pressupost. VAremcomençar amb un de 190 milions, i araja rondam els dos mil.

A part, la gent d'ara està méspreparada, hi ha uns objectius dife-rents; eis primers 4 anys es va tractard'enfocar l'Ajuntament, mentres queels programes per aquests darers 4eren de feina.

13Ens trobàvem al primer Ajuntament

democratic després de 40 anys de dicta-dura i era natural que la gent no hi

i estès massa forta.

- VeInats: Dins la proepra legisla-tura pareix que es revisarà el P.G.O.U.,,quines siggerêncies hi aportaries pel:poble de Calvià?

- X. Salva: Es difícil dir-ho.'Jo, particularment, el conservariai li dona:7 .ia caracter de zona residen-cial, conservant el seu caracter depoble en vistes a una població de 40 5 mil habitants.

Per aconseguir-los, e un principi,i a partir del nou Ajuntament, s'hauriad'estudiar cap on orientar el creixe-ment, si cap a Ses Quárterades o entornde la Casa Consistorial, per tornar-la deixar en el centre del poble.

- VeInats: Quê hi ha de les Viven-des Socials? Són positives?

- X. Salva: Ja estan en marxa.Jo crec que sempre sell' positives, peròs'ha d'estar alerta perquè si no esan en condicions poden espenyar l'estè-tica del ?oble. Ben fetes no hi hauràcap problema. Sense cap dubte potencia-ran l'increment de població.

- VeYnats: No s'estarà transformantCalvià en un poble dormitori?

- X. Salva: No ho crec. Hi haun munt de coses que si faran que lidonaran més vida: la residência dela 3a edat, l'ajuntament nou, el polies-portiu, la plaça pública...

- Velnats: Com està això de laplaça pública?

- X. Salva: Ja està en capella.Supós ciLe dins enguany es posara enmarxa el projecte. ARa ja s'han compratels terrenys que faltaven i com jasabeu, a ella hi haurà la residênciade la 3a edat.

- VeInats: Abans parlaves de lesalgues de la depuradora de Santa Ponça,encara persisteix la idea de dur-lescap aqui dalt?

- X. Salva: Hi ha hagut una micade problema amb la comissió de regadorsde Sa Porrassa perquè les volen totesper ells, però la veritat és que lesne sobra. S'hauria de posar en marxael projecte dins quests mesos que quedenper tenir l'aigua la primavera vinent.NO es pot tirar més aigua bruta a lamar.

Aquesta ha estat tota l'entrevistaque hem tengut amb Francesc Salva,en Xisco Sis, que ja va ser Regidordins el primer Ajuntament democratic.

Per ventura semblava que durantuns anys 1 av •nia estat amagat, però jahaureu pogut comprovar que, fins ara,s'havia duit a terme la feina més ingra-ta, la que no es veu, la de fer projec-tes. Ara ve la millor, la de les realit-zacions que tothom pot veure. Li desit-jam a en Xisco tota mena de sorts dinsaquesta darrera etapa municipal.

Manuel Suarez.

SIMÓ

CALVIA Mayor, 60

Ft, •esgeaVegi/ii4del terme ed Calvi

TWA17412110

Ci Ca Ni Clooil,4. CALVIA

4111.1111A RPINTERIACALVIA

Las iglesiaslas iglesiaslas iglesias

en mi pue'olo si

de mi pueblo,de mi pueblo,de mi pueblo,hay iglesiaaaas.

elde

A no ser que fotin arena devorabrollador, no s'entén lo de CostaCalvi.

14,

.7IT COSES QUE NO M'AGRADEN, PER TANT ME'N TORN A DORMIR

•

Los tranvias de mi pueblo,los tranvías de mi pueblo,los trandas de mi pueblo,

en mi pueblo no hay tranvíaaaaas.

Pere) ningú ho diria amb les coesque hem vist aquests dies.

Ara en se l o. Això s'hauria d'or-ganitzar per anys vinents. Suggerèn-cies, pe. -- exemple, posar un croupierdel Casino a la porta del Recaptadorrepartint número per allò de que "AleaJacta est_.", i això sí, un bon serveide bars i ?apereries ambulants.

• • • • • • • 4 , •

I amb un refrit d'estils, segonsen Pere Morey, que culminen amb undetall del més genuí estil imperial:

"José Antonio Primo de Rivera".

• • • • • • • $ •

La playa de mi pueblo,la playa de mi pueblo,la playa de mi pueblo,

en mi puetlo no hay playaaaaa.

Rufus T. Firefly

El Comte CrApula

1Papeleria

rolcO

C/ MOWCALViA

•MAN SALVA

ceastrasseioes

•Ultramarinos NM yPescados Puerto de

. 1Pollensa

Hnos. INSERTE.Ci. TIANSITNIMA001. SON - TR-

GALIN* -'0ANWINKA

NO HO TROBES... BERNAT?

Estimat Bernat: La plorera nuacordes al meu coll i els meus ullshumits a totes hores contemplen lateva imatge present dins el meu cor.

Tenc el cos tremolós perquè lamúsica que tant t'agradava ara sonaal meu entorn i'tot ho canvia. Pareixque d'un moment a l'altra has de aparéi-xer per la porta rompent l'ordre ila quietud de la casa. La teva vidaque entrava per la porta canviant-hotot ja no hi és, i això fa que la casa,la teva casa, sia un poc més mortacada dia que el temps hi passa.

Enyor la teva presència, Bernat.Com si fos mitja solsament, sent queem manca l'altra meitat que m'impulsavaper aixecar-me, caminar, fer les feines;només el meu cap bull més que mai recor-dant els dies i els anys que Déu medona de ventura de la teva ma.

Saps, Bernat, el que ens han portata Calvi? Jo Cho diré:

L'altre dia, quan arribava deCiutat en el cotxe del nostre fillpetit (de fer-me un anàlisi per veured'on me vé aquesta laxitud que darrera-ment arroseg) ho férem per la carreteraantiga, i en arribar al primer cantóun bigalot platejat feri la meva vistaper el conjunt desastrós que la seva.presència feia amb la Capelleta.

Aquesta és: Arquitectura, pedravella, história, oracle), enredaderaflorida, recolliment, pau; en definitivahermosura plaentera. I al seu costat:Bigalot de ferro platejat lluent desti-nat a fems. Amb el temps: Brutor, mos-ques, virons, pudor.

Sens dubtes no estan fets la Cape-lleta i el contenidor per a estar unaal costat de l'altra.

Seguirem pel carrer major i enarribar al pou torn veure un altretrasto d'aquells de ferro platejat

1 5

al seu davant, rompent la imatge estèti-ca del lloc. El pou de sempre, net,tranquil, acompanyat de baladres, peri-cos o mentiders florits fins a aquell

, dia.

I no te'n pari del que vérem alcostat de l'Esglêsia. Sort que a n'a-quest darrer no l'il.luminen els focosque l'il.luminen a ella.

Esta vist que la modernitat ijo no casam.

Crec que la intenció dels quehan disposat aquesta mida de netejaho han fet perquè no ens sentiguemde menys amb els altres veYnats dela costa, on hi ha aquelles torreste- vivendes i aquells caramulls debosses de fems pels carrers. No deuenvoler que ens queixem de que tot elbo se'n va a les voreres que són lesque dónen els doblers. També deuenvoler estalviar a les dóries la feinad'agranar les petites brutors que devegades ocasionen els cans i moixosamb els fems, però que totes dil.ligentss'afanyen a llevar. Si aquesta erala intenció és de tenir en compte,però si és que volen igualar a tot21 terme, crec, dins la meva mentalitat2streta de dóna vella de poble, quetes nostres necessitats són diferentsperquè l'entorn i circumstancies tambéto són.

Els hauries de veure, Bernat,els haurem de veure i sofrir, Bernat.

Darrerament havia sentit que elpresident de la comissió de turismedel nostre Ajuntament pensa que s'hade fer un itinerari interessant disnCalvià poble, per a dur turistes aque coneguin l'interior (se suposaque es diferència de la Costa). Nocrec que els ulls dels turistes trobinharmoniós aquests conjunts arquitectó-!nics històrics-femeters que s'han creatrecentment.

No ho trobes, Bernat?

A.V. Calvià,tardor 86

PIN ió

Un dissabte qualsevol i dins elBar Nou d'Es CapdellA ens presentarenen Domingo Sastre, que d'entre moltescoses bones en té que és lector i subs-criptor de la nostra Revista (per cert,Domingo, la quota la va fer efectivaa n'En Manolo dins el Bar Central deCiutat) i ens va suggerir de fer la xer-rada amb el que és President de l'Asso- tciació de la Tercera Edat d'Es CapdellA,de la qual ell, en Domingo, és el secre-tari. Aquest personatge és En joanBujosa Simó, En Joan Carresti de malnom.

C•.L

16

Calvianer i germà de llet de lamare de la companyera Biela.

Com tot al.lot de la seva genera-ció, o al manco la immensa majoria,va estodjar a l'escola primaria i resmés.

Fent una substitució en el seugermà Toni, a l'Hotel Cas Català (araMaricel) va enfocar la seva vocacióprofessional de cap a una carrera queva tenir el seu cim a les cuines delsfamosos luxosos hotels de la cadenaIntercontinental a Sudamérica. I elseu darrer cArrec, en l'àmbit familiar,en el llençament de l'actual restaurantPortitxol devers l'any 1.970.

Quan aqui les coses anaven bastantmagres dos capdellaners li feren golaper anar a provar sort a l'Uruguai.I de veres que li va anar bé, quanaqui, a l'Illa, fent feina home i donala qüestió econômica era justa, allAfent feina ell tot sol va poder fer-se una vilenda en un sol any.

k de començar essent pintxe decuina, passA, en menys de 4 anys, aesser primer "chef". Hi ha d'havervoluntat i saber.

L'Hotel Victoria-Plaza, que aixíes deia, a Montivideu, era el llocadequat per rebre part del Govern del'Uruguai a les personalitats estran-geres, va conèixer En Craxi, presi-dent d'ItAlia, En Degaulle de França,N'Eisenhauer i En Nixon nordamericans.per l'altra següent, era l'hotel més im-portant de la ciutat, i també hi recala-ven els artistes de moda. I com eracostum, els grans personatges en haverrebut el Eran apat, anaven a saludarals qui havien contribuIt a confeccio-nar l'"Agape". En Joan va estrènyermoltes de mans famoses.

Un d'aquests dinars va donar ocasióa un mal entés, que no va passar amajors, però és un poc més que unaanécdota. Aixi, a l'apat d'En BetinoCraxi, en Joan va fer una suprema queli va donar el nom d'una petita illade la badia de Montivideu, i els ingre-dients eren pollastre i "langostino",una de les comensals, que era la donad'un embEixador, volgué la receptaper donar-la a ca seva, i es va citaramb En Jon a la porta de sortida delpersona], com que el nostre interlocutorno la coneixia, en sortir va veureuna dona molt ben vestida i no va dub-tar que fos l'embaixadora, per la qualcosa se 11 acostA i va començar a parlaramb ella, resultá que era la dona d'unaltre treballador de l'hotel que quanva veure que estava amb un home esva enfadar, però la qüestió es va acla-rir quan Ida préixer la vertadera am-baixadora.

17

Un dels motius de retornar a Ma-llorca va esser per la salut, ja quel'any 1.957 va sofrir una operaciód'estómac amb la qual li extirparenamb la totalitat el bisbe, i li substi-tuiren aquest per l'intesti (els budellsprims) que en el seu inici li fa lafunció del bisbe, o sigui que la capaci-tat del seu estómac és molt reduIdai ha de menjar sovint en poques quanti-tats. Tot això degut a Caceres. D'esserun home gras, es va aprimar bastantcom el veieu a les fotos. Aquest opera-die) fetE va ser grAcies a la sort detrobar un Professor de l'Universitate Montivldeu que era una eminènciaen el tema i en va saber sortir, perquèdins la professió metge, en genral,aquesta tècnica era desconeguda, juntar

els budells amb l'esófag. El nom d'a-quest professor és Garcia Capurro ino fa molt que quan en Joan i Na Marga-lida anaren a l'Uruguai el visitarenI va estar molt content, i recordamolt bé l'operació, encara als seus80 anys.

Com hem vist, devers l'any 1.970va tornar a Mallorca, després de rebut-jar substancioses ofrenes de part d'a-questa companyia americana filial dela Panam d'aviació.

El seu germa Toni havia compratl'hotel del Portitxol i li va oferirfer feina junt i així ho feren, i elrestaurEint va i'hiciar la seva escaladaen popularitat i qualitat, es va ferl'ampliació que enrevolta la piscina,mentres en Joan era cap de cuina. Abansde l'edat de jubilació va haver dedeixar forçosament la feina per unaanèmia (!ue l'afectà.

Ara diu que no cuina llevaf dequalque ocasió que va a donar una ma

1 al Portitxol i res pus. No vàrem conse-guir que ens digués quin era el seuplat pre -Zerit. I que algun receptari

; seu propi. el va donar a una nebodaseva.

Encara, i malgrat no poder pegarles panxades de que es suposa gaudeixen1els cuiners, no ha perdut mai el paladar

I per combinar viandes i fer menjarsnous.

ArE fa menys de tres mesos, posarenfil a l'agulla per l'Associació dela 3a Edat a CapdellA i ja s'han entre-vistat affb les primeres autoritatslocals i autonòmiques, ja han organit-zat una excursió i són més d'un centenarde socis. De moment a tots els organis-mes oficials els han rebut molt béi els hi han donat moltes esperancesde col.laboració.

Naturalment que des de la Revistaels recolçam amb el nostre petit pes.Gràcies Joan.

Joan Rubio i Biela Quetgles.

18

El camp de la vergonya

Fins ara, amics, hem anat de berbesI mos n'hem fotut del món i de la bollapet-6 avui, i sense que servesqui deprecedent, 'm'hauré de posar seriósper una estoneta, i és que em 'veigobligat a recordar un dels molts actesvergonyosos de la nostra história,potser el que més, i al que no arriba trobar cap explicació: em referesca la batalla de Peguera, que tinguélloc aqui mateix el 25 de Maig de 1.343(diumenge, potser va ser per aixó queels mallorquins anaren tan roncers).Tothom parla de la batalla de Llucmajor,on mori el darrer rei de Mallorca alcap d'un exèrcit de mercenaris, pen!)va ser entre aquests pinars que elsmallorquins perdérem el dret morala la nostia independència com a regne,quan abandonàrem a un rei que podiaser més o menys capaç, llest com unllonzi o Lan beneit que es posAs lacorona amb les punxes cap avall, peròal manco era el NOSTRE rei. Em referesca Jaume III, casat amb la germana dePere IV eAragó, Alies el Cerimoniós,Alies el Punyalet, que volia reunificarla totalitat del regne que havia formatel seu tresavi Jaume I i aquest vadividir per tal d'acontentar la sevadarrera esposa, Violant d'Hungria.

I tot allò que Pere tenia d'habili-tat i calcul ho tenia Jaume d'arrauxati temerari, i es va deixar embolicaren una sèrie de maniobres diplomAtiquesque el feren perdre, un darrera l'altre,tots els seus amics: des de Felip VIde França a Eduard III d'Anglaterra,séguint pel seu cunyat Pere (bé, aquestno va estar mai al seu costat, encaraque ho fes veure quan li convenia)I acabant pel poble de les Illes, alie-nat pel fet de que la major part delsalts càrrecs fossin atorgats a noblesdel Rosselló, la qual cosa aprofitàPere en favor seu, fent una campanyade guerra psicológica abans de moureun sol soldat. Efectivament: per entre-mig del mercader mallorqui BeltranRoig, enviat a negociar amb el reiPere IV per l'oligarquia mercantilillenca, confirma que respectaria totes

les franqueses del regne i asseguraque tots els bathes, veguers i oficialsserien nadius i que no podrien exercirel carrec més de dos anys seguits,i a més, perdonava per endavant a totsels que, per quedar bé, haguessin deprendre les armes cotra ell. Sabenttot això un s'explica un poc millorl'estrany desenvolupament de la batalla.

La crónica de les diferents astú-cies i excuses que va anar acumulantPere IV per justificar de qualque manerala invasió recorda aquella fAbula deLafontaine sobre "els motius del llop",I li encén la sang a un lector illenc,encara que un lector neutral ho deutrobar tan divertit com una partidad'escacs (Just és que en aquell casels mallorquins jugAvem amb les pecesnegres).

L'excusa definitiva fou que JaumeIII havia fet encunyar moneda d'argental la seca de Perpinyà, una cosa expres-sament prohibida al testament de JaumeI. En Pere cità judicialment a Jaumea Barcelcna i la cosa rutlla tan mala-ment que aquest hagué de partir literal-ment corlensos, deixant a sa dona,la reina Constança, amb el germà d'ella.

Estret de tots els costats, JaumeIII va vendre a preu de barrisc unesterres a Llates, a prop de Mompeller,per poder equipar millor l'exèrcit:300 cavallers i 15.000 peoners, i esdispos a la defensa. Pel que es veu,als dos havien llegit la crónica delrei En Jaume I, i arribaren a la conclu-sió que el lloc ideal per al desembarcseria el nostre terme.

I és curiós veure com el rei Pere

segui casi exactement el rumb de JaumeI, perquè fins i tot féu una breu atura-da a la Palomera, on també tengué elprimer contacte amb els illencs. Pen!)

aixi com el Conqueridor hi rebé bones

noticies per part del giracassaquesde Ali (que li anuncié la victòria

i tot això) els emisaris d'en Perereberen tres trets de ballesta, quetanmateix no feriren a ningú.*

19'l'armada en tres cossos:ell, amb quatre galeres,escollí el lloc més arris-cat, la costa del capAndritxol (calcul quedevers Cala Fornells),Pere de Montcada ambcatorze, a Peguera mateix,i el seu fill Pere ala Platja dels Mortsamb desset, mentre queles naus Cie transportrestaven al mig de labadia, perquè no es podienatracar a bastament ala vorera. Llavors decidi-ren quins cavallers ialmogAvers anirien enla primera onada, "car tots

no podien caber en lesgaleres e en les barquesde penescal* de lesnaus tiraren-se los ca-bells e les barbes, efeien gran dol per talcom no podien venir alsafers ab rós". Pel 'quees veu, la moral eraprou alta, just com alcamp mallorquí, que quanveren els temibles almogà-vers arrencaren a córrer

Poc després discuti amb el seualmirall Pere de Montcada a on conveniamés desembarcar, si a santa Ponça comJaume I, a Sa Porrassa com Don Ladróno a Peguera, com li aconsellà MiguelPérez Sabata, perquè allà hi feia mésbon treure els cavalls dels uixers,unes naus de càrrega.

Jaume III havia distribuit lestropes entre Santa Ponça i el Cap An-dritxol, una linea massa llarga comper poder resistir una pressió fortaa qualsevol dels seus punts, de maneraque en principi qualsevol lloc erabo per al desembarc, però llavors PereIV sabé que el sett, cunyat havia muntatel campament a Santa Ponça, i en conse-quência va establir un pla estratègicmolt ben pensat: quatre galeres, coman-dades per Felip i Joan de Boil, ferencom que desembarcar a Santa Ponça,mentre que ell dividia la restà de

tan de pressa que quan els de les QUATREgaleres arribaren al campament delrei trobaren taula posada "e los cofresab la sua capella e alguna vaixellae joies e diverses arneses, preneren-s'ho tot".

Mentres tant, el rei Pere en perso-na tenia un arrap "ab los hómens depeu e de cavall qui eren en la muntanya,qui ens combatien amb llances, dardse ballestes e pedres e grans cantals".,Molt aferrissada no degué ser la resis-tència, perquè tot i que tenien el

I terreny a favor seu, al poc temps elrei era dalt de tot del putxet, i aixòque "tan fort e tan rosta era la rocade la muntanya que a penes ne podiahom pujar ne ens hi podiem hi tenir".I conta el rei Pere a sa crónica, dela que prenim totes aquestes citesliterals, un detall molt significatiu:"E hagueren set e beguem aqui de un

20vi que es trobà en un odre que hi havienlleixat los de Mallorques... però enansn'haviem fet fer tast que en beguéssen".De manera que jo ja me veig l'escena:

"Rei: Uep, una bota, visca,duis-la •cap aqui!... Hummm, ara queme revé, beveu vos primer, capita,no sia cosa que el vi estigui emmetzi-nat.

Capità: Sergent! El rei vosconvida v. beure.

Sergent: Caporal! Beveu d'a-quest vi, és una ordre!

Caporal: Recluta GalcerAn,tastau d'aquest vi!

Recluta: Jo, es que... tencel fetge fotut

Caporal: BEVEU, he dit!

Recluta: Bé, morir mArtir,morir fArtir... glec, glec, glec, MMM,bonissim!

Capora: Te trobes bé?

Recluta: HIPS! Beniffffim,venga'n un poc mefff!

Caporal: Daça, el comprovaréjo... Uauuu, cosa fina! Fergent, aquité el vi.

Sergent: Vegem, vegem, nome'n fii gaire d'aquests dos... sluuurp!

Capita: Quin informe me donasobre el vi, sergent?

Sergent: Ho pot beure tran-quil, 'no està emma...emmmmetxi... em-metzinat... ROOT! Ui, perdoni.

CapitA:Aquests bergants...qualsevol se'n refia d'aquesta collade bandarres, vaig a veure i beure...Nyammmm, vaja una malvasia mês guai!Senyor Rei: hem analittxat aquest fii se'l pot feure amb tota fonfianfa.

Rei: Molt bé, venga l'odre...aquests cabr0000ns, el s'han fotuttot!! Estau tots arrestats per embria-guesa durant el servei!!"

La questió és que al final dela "batalla" les tropes de Pere IVsols havien tengut UNA BAIXA (deguéllenegar amb una cagarada que amollàqualcú dels que fugien) la qual cosademostra la convicció amb que els ma-llorquins defensaren la seva independèn-cia... que potser veien com una depen-dència d'un rei que es passava méstemps al Rosselló que a les Illes iels fiblava a impostos. Aixà podriaexplicar el rebement apoteósic queCiutat li donà a l'usurpador pocs diesmés tard, el 31 de Maig. (La crónicaho descriu amb tal esment, fins i totel vestuari, que casi sembla un repor-tatge a l'HOLA).

Mentres tant, Jaume III es refugia-va al niu d'àligues del Castell delRei de Pollença, on encara resistiriatres mesos més. Quan, sis anys méstard, tornà a posar peu a l'illa, gaire-bé tothom "passe d'ell i el malanates féu tallar el cap al Camp de laVergonya 0 2, vora Llucmajor. I ésque els mallorquins som uns nins mal-criats que no ens mereixem la sortque tenim, que de tan dolça i bellaens avicia i afebleix, com una maremassa bona. I ara i tot, en lloc d'a-fanyar-nos en recobrar les nostressenyes de identitat, començant perl'idioma -contaminat- seguint per 1"eco-nomia -colonial- i el territori -elmés Balearitzat del planeta- teniml'espectacle tristissim i grotesc d'unparlament que es gatinya com un corralde moixos, i una dotzena comptadasempre són els mateixos- que sembrenla discórdia amb les seves bajanadessobre "l'idioma mallorquí", volguentsaber mês ells que els filedegs detot el men. Segur que tota aquesta:olla del Sentro Cultural Mallorquín(que sol escriure en castellà) quantenen un fill malalt el duen a un en-ginyer industrial en lloc de a un metge.

*Barques de panescalm, segons el Dic-cionari Alcover-Moll = Barca rApida,de molts de rems, que solia estar alservei d'una nau o altre vaixell gran,per a transportar passatgers o carregad'aquest a terra... Vé del grec poli-scalmos: de molts de rems.

FOTOESTUDICI

a Itesemdi-2ilviiI:1 !

MOMS

INBUTUN'S

COOPAUNIONMI

IEB

Cl. Mow. 27 Tel : 67000

I LA ESCUELA TALLER DE BELLAS ARTES II

l Abre inscripciones para los cursos86/87 el 1 de octubre en el Club deHielo, Palma Nova (Calvià), de 10 a12 horas y de 16 a 18 horas. Informes:teléfono 68 08 14

21

• • • •PUNTUALITZACIO •• •

L'altre diassa, 20 de Setembre,•vaig veure Sa Capelleta oberta, ambun grup de senyores que l'endiumenjavenper al tradicional rosari del sendemA.Les vaig escometre per tal de poder

I mirar el quadre de de prim compte,'peró quan saberen qui era jo una d'ellesl se'm cuidA a menjar a picades, perr diversos greuges i inexactituds, que:vaig a esmenar a continuació, agraint-: lis la informació, sobre tot a la encan-tadora i gentil filla del Metge Juaneda,molt correcta i educáda; amb classe,vaja. La senyora més major -per miera tia seva- no hi devia sentir gairebé, perqu6 no m'escoltà de res, justxerrava ella, i pel que es veu l'edatli havia esmussat una mica el sentitde l'humor. Pere) Déu me'n guard decriticar una persona major, ja veuremcom ser.t jo al segle qui vé! Heus aquíles puntualitzacions:

- La torre de Ca'l metge Juaneda• no és de devers el 30, com m'havien

dit i jo vaig reproduir, sine) de 1908,una data que me quadra més, perquèla fa contemporânea del Triquet, elBar Cuba o Ca'n Corbella de Cort, aCiutat, edificis tots aquests de gustmohgrebí.

- Pel que fa a la planta trepadoraque creix ran de la capelleta, la tiaem va fer veure que no és cap eura,sine) una bouganvillea spectabilis,una nictaginAcea amb el perante compo-sat per tres bràctees petal.loids,ovari monocarpelar amb un sol seminal,de fruit sec i indehiscent. Fou intro-duida a Europa a les acaballes delXVIII i deu el seu nom a l'exploradorfrancès Louis Antoine de Bougainville(1729-1811)

- Damunt del portal hi ha unaplaca de fusta amb un Sant Joan molterosionat per la serena, peró que encaraes reconeix.

- La senyora de més edat considera-:va una ofensa personal que jo tingués:en menys l'ESTIL de l'esglAsia de Cal-vià, un refrit de "neos". Per donar-li gust reconeixeré que és tan grossacom una Seu, com ella diu, pero insis-tesc en que el seu mèrit arquitectònicés bastant fluixet: sembla un templeromAnic dissenyat per un astigmAtic.La Capelleta m'emociona molt més, témolt més esperit, i fins i tot l'esgle-siona des CapdellA té més mèrit, perquèal manco és creativa. Ara, que si aqualcú no li agrada, no té més quesperar una estoneta: per simple extrapo-lació estadística podem preveure quequalsevol dia d!aquests li caurà unaeròlit a damunt o una cosa així, se-guint la tradició. p. moR Ey

22

•

Mond@ y Fernald@

C A LV I A

VAVOR. 49 MP. 47 01 Si

Bat ReatraidtaidliISPIEUL/011105• Inv' BINIIin PAID Illasmidia• Sromi asillorgissa

laasio 0.1le Trio als Osi• Caressisse Pais

CAIN PEPE COONA NIALLONOUINAY TAPAS VANIADAS •

O. Mom OA 1111 NAAS NOW& .• 011onsessal

a la Revista

El passat dia 25 d'agost tresamigues de Calvià, pertanyents a l'Esco-la municipal de dança, partirem ambNa Maria Rosa i En Federico cap a Paris.Començarem el nostre viatge en vaixellcap a Barcelona i d'allà a la fronterafrancesa amb tren. Ja dinarem a Françai volien anar a la platja (quina il.lu-sió, aigua francesa) ger6 ens varemhaver de conformar amb la pluja quemos va banyar. Soparem dejorn i tornArem

agafar un tren cap a Paris. Visquéremla novetat de les lliteres damunt rodes.

Arribades a la gran estació jasentirem dins nosaltres l'esperit d'unagran ciutat. Agafarem metro i arribarema l'apartament que Na M 4 Rosa i EnFederico tenen a Paris, al barri deMontmartre; després d'instalar-nosi proveir-nos de queviures ens disposà-rem a recórrer la que diuen "CiudadLuz".

Durant la nostra estança visitaremcom no, el Camp de Marte, la TorreEiffel (fins al segon pis, ja que feiabrisa i no pujarem a dalt de tot),el Louvre on vérem la famosa Giocondaque amb la seva mirada ens impresiona,la illa de la Ciutat, amb Notre DameI el Palau de Justicia, els Camps Eli-seus, el Palau de L'Opera on damuntel seu escenari hi caben 400 persones,El Centre Pompidou, la Plaça de laConc6rdia,e1 Palau de Versailles ambels seus inacabables jardins i leseves "casetes", la Tomba de Napoleona l'Hotel dels Invalids, la Magdalena,el barri famós de Montmartre amb elsseus pintors i la basilica del SagratCor, l'Arc de Triomf. També visitaremels mostradors de les més famosesiboti-_gues de moda de Paris (no més mirarem)que estar. als Grans Boulevards.

A tots aquests descubriments hihem de sumar la cuina francesa, l'espec-tacle de la gran quantitat de gentque es mou dins aquella enorme ciutat,l'experiència de conviure tres amiguesriguent continuament les novetats so-cials i tecnològiques que vérem.

Retornarem a Mallorca el dia 19de Setembre.

AgraYm totes tres a Na Maria Rosai a n'En Federico l'amabilitat de pro-porcionEr-nos aquesta vivência queestarà en el nostre record per a sempre.

Gracies.

Marga, Ma Eugênia i Luisa.

Calvià, Octubre de 1.986.

Circulant per carretera,mirau prim amb el foc

Si sou fumador, no tireu mai un misto encès o uno hosca per la finestro deFacilment podrieu provocar un incendi forestal.

Pensou que per color foc bosta mol poc i que els mols ocasionats no tenen remei mésque o forca de temps.Amb el foc, hem de mirar prim.

Evitem els incendis forestal,CONSELL INSULAR 44/01€01.a. kDE MALLORCASERPRELSOLL

CA'N .MIRAPRIN1 23S'altra vegada vos xerravem dels

infants i el foc. Avui podem dir queen tornarem a parlar—ne. Perquè hiha gent que quan sent dir que un amicseu ha anat al psicôleg, tot d'unaes pensa que esta "bollat". No vegistu si per qualsevol disgust aquestapersona passa una mala temporada iii diuen que podria anar a un psicòleg,tot d'une respon que de cap manera.El mateix passa amb bastants de pares,el seu fill no és beneit o al seu fillno li passa res. Sol ser la respostaal mestre que li recomana la visitaal psiceleg. Quan ja n'hi ha i el mestrediu al pale o a la mare que el psicòlegvol parlar amb ells, hi ha pares quedibuixen un rostre d'estupefacció,de preocupació. En fi, és com si anome-nassin al mateix barrufet a punt decomparèixer amb una bona forca darreraunes flamerades ben vermelles. L'an-goixa que pot crear aquesta paraula,"psicàleg", és molt més gran que ladel dentista, cirurgià, pediatra. Esnatural, el nostre cos té uns limits

• definits, sabem que quan ens diuenque tenim l'estómac fotut és l'estómaci no una altra cosa. Tots sabem méso manco on es troba. Si mos rompenun brag, sabem quin és el brag queens han d'enguixar. De fet, encaraquan es tracta ja de "nirvis", parlabdel cap. LO psicològic és una dimensióque va més enllà del cos, no té limits,és això el que ens asusta, enfrentar-

nos a alguna cosa sense limits, i depen-dre de persones, els/les psicedegs/guesque poden apoderar—se d'aquesta dimensióal temps tan nostra per() tan descone-guda. Sembla bruixeria de vegades.Les coses tan complicades que diuen.Si et miren i t'escolten ja saben totd'una cou ets, és com si poguessinveure la teva anima. Tot aixà es tra-dueix en: abandonaments dels paresen el procés de reeducació dels infants,demandes de curació immediata, incompa-recência de pares davant la peticiód'entrevista, etc.

La nostra és una feina adregadaa millorar les condicions d'aprenen-tatge dels infants i de la mateixaescola, tenim unes eines de treballque anam complementant segons la situa-ció: l'observació del que passa a l'au-la, el dialeg amb els mestres, el diàlegamb els pares, el diàleg amb els in-fants, les proves psicològiques (elstests) ... No prenem cap decissió sensehaver—les utilitzades a totes. Oferimla nostra opinió perquè els interessatspuguin, lliurament, acceptar o no elcami que oferim. I com hem dit abans,no som bruixots, som persones interes-sades, des dels seus coneixements enla millora de les condicions de vidade la comunitat.

Equip Psicopedage)gic.-

Antoni Fuster: Psic.51eg. Dolors Talens: Pedagoga.

24DE LA REVISTA PORTULA

Per En Joanet a l'Onso.

MALLORQUINS O MADRI-MALLORQUINS?

Durant el mes d'agost solen jugar-se molts de partits de futbol de caireamistós. Un d'ells es va jugar al campde Lluís Atjar (no sé si eseriurecampo del Luis Sit jar, ja que aquestava ser la sensació que em va dar l'es-mentat partit).

En primer lloc dir que el quejugava era el Reial Club Esportiu Ma-llorca que era l'equip local, l'altreel Reial Madrid, equip de la capitalde l'estat. Lo que va succeir va ésservergonyós i als mallorquins que deveritat estimam la nostra terra moshauria de caure la cara de vergonya:un espectacle com elq ue es va presen-ciar el dia 15 d'agost és totalmentdenigrant.

Qua va passar? Idó lo únic queva passal és que l'equip visitant pa-reixia que era el Reial Mallorca, jaque foren molts els malorquins que,amb banderes blanques, es dedicarena animar i festejar els gols de l'equippeninsular. I lo greu del cas no ésque s'animas pel mal joc de l'equipmallorqui, sinó que els Anims i aplaudi-ments per a un equip que no era deles nostres illes els sortien del cor.Davant ajx6 cal demanar-se si hi hados tipus de mallorquins: aquells quetenen una cultura pròpia i una llenguadistinta del castellà, i aquells queho volen esser però resulten madri-mallorquins, que xerren un castellàtraduit i diuen amèn a tot lo que ve-de Madrid.

Com a mallorqui vaig sentir vergo-nya en aquells moments de lo que feienaltres malorquins. I lo més greu delcas és que molts d'ells escriuen sovintdamunt el diari en cartes al director,demanant la defensa de la nostra llenguai cultura, això si EN CASTELLA. Davantaixò només cal repetir la pregunta,is que vali a veure el Mallorca sónMALLORQUINS O MADRIMALLORQUINS?

premsa forana

Amb "EL MEDICO DE SU HONRA" ha començat la temporada teatral a Palma.

Enguany a Ciutat han estat prime-rencs. El passat dia 21, suposa queper causes inherents a la programacióitinerant de la companyia, tingué llocl'inici de la temporada teatral. Ia tenir lloc al Principal amb el primermuntatge realitzat per la novella "Com-pañía Nacional de Teatro Clásico" quedirigeix Adolfo Marsillach, depenentdel Ministeri de Cultura del GovernCentral, Ens hem d'alegrar de la crea-ció d'aquesta companyia per quant faràpossible -almenys aquest és el seuobjectiu- la recuperació d'aquell teatretan arrelat en les nostres tradicionsmés caracteritzades i que són una imat-ge fidel de la nostra pròpia históriacom a poble. Noms com Lope, Tirso,Calderón, Cervantes, per citar-ne tansols uns quants, ens faran reviureo recordar aquells arguments que tanencertadament saberen aixecar damuntels escenaris.

Per començar aquesta singladuras'ha elegit un classic realment signifi-catiu. Tal vegada no sigui el més apro-piat -això ens duria a un anAlisi massacomplexe-, però hem de constatar queés ben representatiu del teatre ques'intenta recuperar. "El médico desu honra" és un drama -quasi millorseria parlar de tragèdia- en el quales reflexa el concepte de l'honor sense.entrar en judicis de cap classe. Enalguns moments l'obra está alleugeradaamb unes quantes pinzellades d'humorben aconseguit, la qual cosa li dónanaturalffent una atracció destijadaque del contrari es convertiria enuna obra massa densa i feixuga. Eldesenvolupament ho és feixuc, i aixòés un defecte, tant del text com delmuntatge. S'hauria d'haver acurçatel trajecte final, que hom ja endevinai sospita.

25Malgrat tot es tracta d'un muntatge

de gran qualitat en el que la direccióescénica i l'escenografia destaquen.També cal destacar la interpretació!que fa José Luis Pellicena com a perso-'natge principal i el secundari i difi-cil de Francisco Portes.

Esperem veure noves aportacionside la companyia.

JOAN GUASP=

EN POQUES PARAULES

DEU ANYS DE CURSOS MUSICALS

Enguany s'acompleix el desè aniver-sari d'ençà que s'iniciaren els Cursos de Direcció Coral i Pedagogia Musical.Aquesta commemoració s'ajunta a altresque també es celebren en el nostreAmbit: la desena Setmana de Músicade Felanitx, els vint-i-cinc anys delFestival de Pollença, el trentè aniver-sari de l'establiment de les JJ. MM.a Ciutat, els vint anys tant de laCapella Mallorquina com dels Nins Can-taires de Sant Francesc j, encaré,la desena setmana dels Orgues de Mallor-ca. També és un any prolific en celebra-cions personals: als nostres AntoniSanxo, Joaquim Sanxo, Andreu parerai Miguel Capllonch hem d'unir els nomsde: Respighi, Mahler, Liszt, Weber,Delibes, Kuhlau, Caldara, Pergolesi,Porpora, Marcello, Victoria, Gabrielli,Peri i Philippe de Vitry, per citarels més coneguts.

Està ben clar que aquest tambépodria haver tengut l'anomenament expli-cit d' uAny Europeu de la Música" sino fos que entre el gloriós triplecentenari de l'any passat hi sobresortiala figura cabdal de Joan Sebastià Bach.

Centrem-nos, però, en el cas d'ara:Els Cursos. Vull repetir les paraulesque diu el poeta:

"No és pobra, ni petita, la cam-yana, quan té ,ressonâncies.. "

I aquesta campana en te, de resso-nAncies. Amb la d'enguany seran deules batallonades _ que haurà escampatpel món i el seu ressò l'hem de cercarno únicament en els actes que es duena terme a La Porcifincula de S'Arenal,no únicament dins les classes estivalssota la suocany4 calor. El fruit efectiud'aquests any i d'aquesta feina eltrobarem escampat arreu de Mallorca:el trobarem en els nombrosos cors for-mats arreu d'aquest cursos, en la prepa-ració assolida per molts dels seusdirectors, en la técnica aportada alsseus cantaires, en la renovació constantque s'ha fet del repertori coral, ela tasca que han pogut desenvoluparmultitud de mestres dins la seva escola... No, no .és petita la campana...el poeta Lo ho escriví de bades.

I encara hem d'afegir dues realitzacions més estables i de superbo

• infraestructura: el sorgiment, arrad'aquests cursos, del moviment de coralsinfantils i la seva catalització efederació; i, finalment, la creacide l'Escola de Pedagogia Musical, qumantén viu durant tot l'any l'esperidels ensenyaments impartits duranla setmana d'estiu.

Tenint en compte tots els elementexposats podreu abastar un poc millofins .on arriba la ressonância d'aquesta bona campana. No s'ha equivocat,el poeta... són deu anys ben aprofitats!

BAUZA

* EL EC TRO DONIEST1COS

JUGUETES

OGJETOS DE REGALO

C/ Mayor 34 C ALV I A

Biel Massot i Muntaner

Agost del 86

26EL RACO D'EN PERE JOSEP CA&ELLAS

de Setembre queEl prop passat dia 14tengué lloc la presentació en societat race),de la nova associació de caire musical- quecultural que s'ha format a la Vila.

Els objectius primordials' sónis de la promoció i creació de totesles manifestacions musicals, o sigui,escola de múscia, banda de música,conjunts musicals, balls, colles d'ins-truments, conferències, actuacions.

Coincid:int en la presentació esva publicar un llibre editat exclussiva-ment per l'ocasió que ens diu qui eraMossen pere Josep i quina va esserla seva obra. Aquest llibre es va repar-tri gratuitament entre els assistents.Si hi ha qualcú que estigui interessaten tenir-lo, no ha de fer res més queLosar-se en contacte amb "VEYNATS",

tan amablement ens cedeix aquestcom escrivint a l'Associació

té l'adreça a "Ca in Verger". C/Major.

Els que formam l'associació somcalvianers i qualque amic de Ciutato fins i tot de més lluny, però nonecessariament ens sabem la solfa nitan sols ens obliguen a tocar un instru-ment conm no sigui les campanilles,tan sols ens fa il.lusió la idea depromocionar la música i promocionarel nsotre poble. Ara som un centenarperò hi ha lloc per molts d'altres.Si hi voleu pertànyer, no vos quedeuamb les ganes i contactau amb nosaltresque estirem molt contents.

La Junta Directiva.

CORRECCIÓ DE BARBARISMESreferents a:ALIMENTS

Barbarisme

ALM IBARAN XOAATCALDOFIAMBRESJ AMONMAISMANTEQU I LLAMERMELADAPASTELQUEMASI FON

Forma correctaalmívaranxovatonyinabrou, succarns fredescuixot, pernilblat de les Indiesmantegamelmeladapastíscremasi f6

• CONSELL INSULAR DE MALLORCA

El sòl és la base de tota la vidaterrestre, és d'on nosaltres hem detreure el nostre queviure. El sed noés ni més ni manco que la roca fetapols, ja sigui de la roca que hi hamés avall que ell o d'altres roquesque hi ha nés amunt que han estat trans-portades pel vent, per l'aigua... perquèsa faci pois primer ha hagut d'interve-nir el tenps, la calor, el fred i l'ai-gua prodLeixen que s'ensati la roca,l'aigua la desgasta,els essers vius també...així és com arriba a ser pols.Peràaquesta pols per ella mateixa no consti-tueix la terra aprofitable per sembrarja que encara que té tots els componentsde les roques que l'han engendrat,noté l'humus,aquest,només el produiranaltres sers vius: restes d'organismesen descomposició.

El que en agricultura deim sóldificilment se pot midar en metresja que només arriba a tenir centimetres.Segons siguin les particules,será ersed. Els sols se classifiquen en pesats(argilosos) mitjos (margós) i lleugers(arenosos).Un sól lleuger drenarà millorque un sed pesat,peró un sed pesatserá més rics en sustAncies minerals,pertant el que s'ha de fer si tenim untipus o un altre és mmillorar-lo,afegintel que manca,tant siguin elements dedisgregació o cohesió o altres.COMPONENTS DEL SOL

*Té acció aglomerant iés aliment per a la plaliment

4-1L40k,u4A,„1. mMilloradora de l'estruc•tura del sed i font d'Aliment per les plsntes

uElement necessari perdisoldre els adobs i ésaliment per la planta.*Es necessari per la vi-da de les arrels.

Un mètode senzill de saber quintipus de terra tenim:

Si humitetjam la terra i agafamuna grapada i l'espitjam dins la nostramA, si queda feta una bolla i nos deixales mans tacades això significarA queés una terra rica en argila, per() sial separar la mA se disgrega i nosdeixa la IDA neta vol dir que és ricaen arena.

Per millorar la terra argilosapodem afegir-li matèria orgânica ((fems, aeob vegetal, compost, terrade garroier) drenant-la, remanant béamb l'arada, tractant-la amb calç siés molt Acida a mezclant-la amb arena.

Els seas intermitjos són els mésbons per conrear,s6n aquells que tenenuna barreja d'argila i arena, de totesformes és bò afegir-hi matèria orgánicaja que aquesta mai fa mal.El sed arenós sol êsser Acid, sovintnecessita calç, potassa i fosfats.Es un sell que dona cultius primerencsperquè és molt calent, la matèris orgâ-nica .que porta se converteix aviati per això hi ha que afegir-n'hi moltsovint i sempre duren més que els adobsinorgànics ja que són facilment elimi-nats amb l'aigua del reg que s'elsen du.

Fertilització Les plantes requereixen unes quan-

titats minimes de quasi tots els ele-ments minerals, però els més estimatssón: nitrógen, fòsfor, potasi i calci.

El nitrógen pot agafar-se del'atmásfera per l'acciò de les bactè-ries, però és convenient mesclar femsanimal que llibera nitrógen quan sedescompon.

El fòsfor se pot afegir en formade fosfats, el potasi en sedimentsde potassa i el calci en forma de calç.

Ara que si la terra és verge os'ha conreat bé, només afegint-hi com0-post, fens, algues marines la probabili-tat de deficiència és minima.

664"- "41-4PElement de disgregacióque dona soltura al

*Element de disgregacióque dóna soltura al sed

*Element de caractersintermitjes entre are-na i argila

27

14DESEMBRE

19869H

28

EXCM. AJUNTAMENTDE CALVIA

CULTURA i ESPORT

E FUTBOL BENJAMIN

S p SR

LOS PEQUES TAMBIEN CUENTAN.

El C.D. Santa Ponça Benjamin,de la temporada 86-87 es el nuevo equipoque debuta en el V Torneo de FútbolBenjamin.

En Sta. Ponça, como en otras zonasexiste un elevado numero de "peques"con muchas ganas de practicar estedeporte. Es por ello que, gracias aeste club, y a sus dirigentes y prepara-dor se ha podido crear este equipode benjamines.

El V Torneo de Fútbol Benjaminque se desarrolla por toda la isla,bajo los auspicios del Consell, sejuega a doble vuelta y se divide encuatro grupos:Grupo A. Palma, Grupo B. Palma, endonde se incluye el Sta. Ponça, GrupoC Manacor y Grupo D. Inca.

Distintos resultados ha tenidoel Sta. Ponça en sus dos partidos juga-dos: han perdido fuera de casa y hanganado dEntro, y tienen su próximasalida al campo del Rafal.

Esperemos que el buen fútbol quepractican estos "peques" tenga unafutura continuidad en las categoriassuperiores, ya existentes en este club.

Suerte. Pepe.

GRURS CALVIRSERVICIO PERMANENTE

1K"69 08 28 - 68 09 70

67 04 63

C ALVI -MALLORCA

• I I Icerrajeria

R. 10101111WORes horror poble

C SON M. P4•2 -CALVIA- IMIALLOIKA

P1111 11011iL111411NUSINIAR "ES CASINO"

Ca'n Vich, 3- CALVIA•

1.4i 1E SPORTS

un;

TROFEU A LA REGULARITAT

C.D. CALVIA

NOMBRES PARTIDOS JUGADOS PUNTOS

1 9 Quico 5 72 9 Seguí 5 63 9 Bezare3 5 64 9 P.Antonio 5 65 9 Thomas 4 56 9 Cuart 4 57 9 Kubalita 5 58 9 Fernando 5 59 9 Carrasco 3 410 9 Oviedo 3 4

ANDRATX 5 4 0 1 14 4 8 •2Cas 5 2 3 0 2 0 7 *IAlcúdia 5 3 1 1 '6 2 7 03Santa Ponca 5 3 1 1 10 4 7 'ILioselenme 5 2 3 0 4 2 7'lCardamom 5 3 1 I 8 5 7 •3La Uni6n S 3 I 1 8 57 *IR.L. Victoria 5 3 0 2 13 11 6 *2 -Arnal 522 1 3 3 6Pollença 5 2 1 2 9 6 5 -1Arta S 2 I 2 4 7- 5 -IPorto Cristo 5 2 0 3 S 8 - 4 -2Feluntx 5 1 1 3 4 5 3 -3Cade Paguera 5 1 I 3 3 4 3 -1Cultural SI I 3 7 11 3 -1Ses Salines S 1 1 3 1 5 3 .-1Esporles 5 0 I 4 3 11 1-3Maigarkense . 5 0 I 4 1 12 1 -3

FERRERIES 5 4 1 0 6 1 9 •3Constancia 5 3 2 0 11 4 8 •4At. Baleares 5 3 2 0 9 S 8 •4Mayes 5 3 1 1 9 3 7 *3Abuts ' 5 2 3 0 8 6 7 •3Sp. Habash 5 3 1 1 9 5 7 *IPortray 5 3 0 2 10 5 6 '2Morbid S 2 2 1 6 4 6Pdaracor 5 2 2 1 7 5 6 •2Bed: 5 1 3 I 6 9 S -1Morena 5 2 0 3 9 10 4 -2Sta. &Ma 5 1 I 2 5 6 4 -2Cakii 5 2 0 3 2 4 4bleho 5 1 1 3 4 7 3 -3Santanyi 5 0 3 2 4 8 3 -3Ib.. 5 1 1 3 4 8 3 -1Sóller 5 1 1 3 6 12 3 -3Hospitakt 5 1 1 3 4 9 3 -3Facolar 5 0 2 3 3 8 2 -2Soa Swains 3 0 2 3 2 0 2 -2

- -

RADIOGRAFIA DEPORTIVA

Finalizado el mes de Septiembre,pocas cosas positivas se pueden decirde nuestro representante en la IIIDivisión, el C.D. Calvià, pues si bienen su terreno de juego, es un decir,no ha cedido ningún punto, tampocoen sus salidas ha conquistado ningunoy lo que es peor a mi modesto entender,es que hasta la fecha, de tres partidosjugados fuera, aún no ha logrado ningúngol. Bien es cierto que encaja pocos,pues excepto contra el C.D. Ferreriesque salió derrotado por 2 - 0, losrestantes los había perdido por lamínima,concretamente por 1-0.Claro que en contrapartida, los dospartidos ganados fueron ambos por 1-O, lo que demuestra que hasta la fechasu delantera no es muy realizadora,es en unión de la del C.D. Son Sardina,la que menos tantos ha marcado, porlo que podemos decir sin temor a equi-vocarnos que existe una descompensaciónentre la delantera y la defensiva.

Claro está que estamos a principiosde temporada y de momento es aventuradosacar determinadas conclusiones. Demostiempo al tiempo, y seguros estamosque cuando las nuevas incorporacionesincrustadas en la delantera, se hayancompenetrado con sus compañeros, estaesta funcionará como es debido, y seconvertirán en el temor de las defensascontrarias.

Que así ;o veamos.

S. Barceló

41 10 II 41 41 41 II 41 ID

29

30

E o R CRÓNICA DEL SANTA PONÇA

Santa Ponça 4 R. La Victoria 2

El último día de Agosto se inicióla liga de la 1 0 Regional Prefeeenteen el Polideportivo de Santa Ponça,dándose cita una gran cantidad de públi-co para ver el enfrentamiento entre1 equipo local y el Recreativo La Vic-toria.

El Santa Ponça ha formado un equipoque pueda conseguir el ascenso a la3 4 división, aunque no será tarea fácil.Pero si, como en etapas anteriores,contamos con la ilusión y fe de laDirectiva, jugadores y entrenador,y con la afición que apoye, es posiblepensar en el ascenso.

El primer partido disputado asílo hizo suponer al público ya que elequipo local jugó a placer, únicamentecuando quedaban 10 minutos logró LaVictoria sus dos goles.

Campos 0 Santa Ponça 0

Esta era la primera piedra deoque pare el Sta. ponça y más concreta-mente para su defensa, por ver si seríacapaz, después de que en diez minutosle marcaran dos goles, de aguantarla puerta a cero durante 90 minutos.

El marcador no refleja los méritosde nuestro equipo, ya que dio una lec-ción de futbol, y sólo la mala suerteo la nula punteria de los delanteros,hizo que el S. ponça volviera sólocom un empate, en lugar de los dospuntos.

Santa ponça 1 Llosetense 2

Desde su singladura deportiva,nunca había perdido un partido en sucampo. Por ello todos nos preguntábamosqué reacción tendría el público cuandoesto pasara, y en este caso fue deincredulidad, pues nada hubo en eldesarrollo de este partido que hiciesepensar er este resultado.

Salvo los dos contragolpes quele dieror los dos goles, el llosetenseno demostró nada, a pesar del títulode subcampeón de esta categoría queostenta desde el año pasado. Sus golesvinieron de nuevo en los últimos minu-tos.

Durante el partido el Sta. Ponçadominó más y mejor, pero se encontrócon una buena defensa visitante queimpidió que hubiera buenas oportunidadespara los locales. No hubo, tampoco,un apoyo de la media para los delan-teros.

Er. fin, primera derrota del SantaPonça en el Polideportivo después de4 años.

Cade Paguera 0 Santa Ponça 1

Mucho público en el campo porla proximidad de los dos equipos yla amistad existente entre las dosaficiones.

Otra vez un resultado engañosoen el marcador, ya que el equipd visi-tante fue superior al local en todoel terreno. Los delanteros visitanteserraron /arias ocasiones encontrándosesolos ante el portero.

El Cade no tuvo poder de reacciónen ningún momento para contrarretarel juego .lel Sta. Ponça.

Santa Ponça 4 Esporlas 0

El Esporlas sólo aguantó la primeraparte al Santa Ponça, que dominó elpartido ce principio a fin.

Los visitantes, en la segundaparte tuvieron que replegarse antela avalancha de juego local, viendocomo los goles subían al marcador.

Se notó en lo locales la mabnodel entrenador, pues no se relajaronhasta que el árbitro dio el pitidofinal.

E

EncreuatuaA eti 3 k 5 ;. 1 410,41

4

si3

5

1

10

VERTICALES.

1.- Elemento indispensable en un partidode fútbol, baloncesto, balonmano, etc.-Polvillo fecundador de las plantas.:

, Personaje central femenino de unaobra de Zcrrilla.- Vocal.- Pequeñaelevación sobre el terreno.- 3.- Cate-dral.- Oficial del ejército turco.-D. Rodrigo Díaz de Vivar.- 4.- Inter-jección.- Piedra preciosa.- Quinientosuno.- 5.- Cincuenta.- Ministro de laIglesia.- Consonante.- 6.- Atar, confe-derar.- Al revés, óxido de hierro.-7.- Cincuenta.- Voraz, que come conansia.- Consonante.- 8.- Al revés,nombre de letra.- Seca, estéril.- Casti-zamente, nada.- 9.- Siglas de una orga-nización terrorista.- Organo de lavista.- Al revés ,me entero de lo escri-to.- 10.- Al revés rabo.- Vocal.- Alrevés, letra griega,- 11.- Estado enque se encuentra cualquier insectoantes de sufrir la metamorfosis quelo convertirá en un ser viviente.-Soldado de caballería.

0 0 0 0 0 0

31HORIZONTALES1. Corte oblicuo en el borde o el extre-mo de una lámina. -- Conforme a la ley.-2.- Planta tifácea muy parecida a laespadaña, cuyas hojas se emplean parahacer asientos de sillas.- Vocal.-Corta árboles por la base.- 3.- Signozodiacal.- Nombre de mujer.- Al revés,lista, nómina.- 4.- Forma de pronombre.-Amarga, agria.- Ciento cinco.- 5.-Consonante.- Que predice males o desdi-chas.- Vocal.- 6.- Al revés, porciónde agua rcdeada de tierra por todaspartes.- Firme, asegurado, permanente.-7.- Consonante.- Acertado, oportuno.-Vocal.- 8.- Al revés, artículo determi-nado.- Mueve con frecuencia, al revés.-Contracción.- .9.- Al revés, plantahortense.- Metal precioso.- Al revés,amarro, uno.- 10.- Cuéntame, al revés.-Vocal.- Cuerpo simple que se usa enlámparas eléctricas.- 11.- Punto dela esfera terrestre opuesto al cenit.-Dosel colocado sobre unas varas largasque se usa en ciertas solemnidades.

Nou MAK/AMENT:-EN Dtfk MI55ANI LA fbANois. fkrr

SOMP\12 3E LS Co-CXES

K.

Solución al crucrigrama del númeroanterior:

HORIZONTALES:1.- ABACO.- DAGAS.- 2.- COTA.- A.-NACE.- 3.- ISA.- PLA.- SOT.- 4.- DE.-REUMA.- LA.- 5.- A.- HONDURA.- L.-6.- CAMA.- LAMA.- 7.- E.- SOLTERA.-A.- 8.- RE.- SAETA.- AL.- 9.- IRA.-SEO.- OLE.- 10.- NASA.- M.- OMOT.-11.- ARANA.- DIANA.

Dotada con Cajero Automático

PORTALS NOUSPlaza Alcázar, s/n.

•,

-+

•••••••1111.•11111.1•I••••••MO•OM• III••INIMMUNIM•••••E111011111•1111MOMMUINISI•• MEMOIMINOMOMIIIIMINEMEMIIMMIN111111111IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII:111111impl• ••SEMIIIIIINIMMIN•OMMOOMUMO••MOO• =MOME 1110111111MMISMOWImm MOM EMI • mumium mummommummamm 1 Om mum mommoimmso simmomommmum Ammo mom mum=

mom mmilftmensmo• • mimmommr.11 mon • •em•m•II mamommum mum= 'Alm • U mo•elli

mums___,_ ammummomm• -- mom ,fliimmmmuC.,1mum ' mmmommemmummLim m m,,im ..,um• MEMMEMOMOMEMEMEMME .. MMIM[

• MOmh

EMMM,_pme mommimmemmems il f,..... IO ..MMOMEMME MN

MUM MU EMEMOMMII MO • OIMEMEMMUMMMOM •OOMMOMMMO 011161. OM ME

• ME MROMOMMOMMEM ME•E••M MOMMEM••M•EM mom•um•umm•om•um•um mum mmimmommommumummem•ummonms •ommmommul mom Immummism•m•u•mo11 111 • U......... • •mmullmomm•m•ommommumm• momm mmiummomu mommommommummommommmom moms momommumm ••mummumuummo•mom•s.•mum miummimm •Ems mu•mo••umam•om•o•m•om•••mmm••• mom mummommommummum••m•omm•mmom••••••• mommilmmommummummummiummoommummm••••••••=mommomm••mmummummommummommu•mummom s•mmommo••o••ummummumu••um•ummillomUm mumummummummumminummummummmummimmisme mmomommumommommummommommornomm••momms millsmomm•mmummimmoommu•mommulmilil

mom mommummummummumummimmumummomm 001111.11EMEMO •••••••••••••••••••••••••••••••••••••• meMMUMMEMEMMEMMEMMEMEMEMOMMEMEMMEINUMMEIMM MEMONMEMEMEMINIMMEMEMMEMMEOMMINMEMMEMOMEMMEEMOMOOVI"ommummummommummimmommmmommommomommommommEn..

-+ t

CAJA DE BALEARES"SA NOSTRA'