Un cafè amb Joan Barril

Durant anys sortia de casa al bar del davant a fer el tallat. De fet, però, jo anava a fer un “Joan Barril”. El cafè era l’excusa per submergir-me en un text amb un ritme diferent a la resta d’articles del diari, ple d’imatges de colors que resplendien enmig de la tinta negra del paper. Demanar un cafè era, en -i amb- les seves paraules, “la certificació notarial que els propers cinc minuts valdrien la pena”. Els seus llibres, més enllà de les guies turístiques, també m’han acompanyat en uns quants viatges i escapades. “Fent maletes es creix” va dir una vegada i incloure un recull dels seus contes o articles entre el necesser i el pijama era, doncs, créixer doblement. Ara ja només podem rellegir-lo, resseguir-lo en les paraules amb què tant li agradava jugar. Sobre l’amor, Tots els ports es diuen Helena, 100 Contes morals. Parada obligatòria? No, que encara ens queden els seus llibres. Gràcies per tot, mestre.