un mÓn de sons quadern d’activitats · hijo de la luna a quién le importa unitat 6 la mÚsica...
TRANSCRIPT
Germán Monferrer QuintanaJuan Ángel Picazo López
UN MÓN DE SONS DQuadern d’Activitats
Disseny portada: Nina Lloréns
I·lustracions i maquetació: Esperança Martínez Molina
© Tabarca Llibres, SL
© Germán Monferrer Quintana
Juan Ángel Picazo López
I.S.B.N.: 978-84-8025-406-9
Depòsit legal: V-509-2016
Impressió:
Impressa.es
Edita:
Tabarca Llibres, SL
Av. Ausiàs March, 184
Tel.: 96 318 60 07
www.tabarcallibres.com
46026 VALÈNCIA
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat de les excepcions previstes per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.
ÍNDEX
UNITAT 1Música teatral. La música en les arts escèniques ............................................ 6
UNITAT 2 Banda sonora. Música i cinema .................................................................... 18
UNITAT 3L’art de la improvisació. El jazz ................................................................... 32
UNITAT 4La música de les noves generacions. El pop-rock ............................................ 52
UNITAT 5Aires de renovació en la música popular espanyola. El pop-rock a Espanya .......... 78
UNITAT 6La música al servei del consumisme. Música i publicitat .................................. 100
Relació d’audicions ................................................................................... 116
UN MON DE SONS D
UNITATS 1. CONTEXTOS CULTURALS I MUSICALS. ESCOLTA 2. MÚSICA I TECNOLOGIA 3. CREACIÓ MUSICAL 4. INTERPRETACIÓ MUSICAL
UNITAT 1
MÚSICA TEATRALLa música en les arts escèniques
1. El teatre i la tragèdia grega2. L’òpera3. La sarsuela4. Danses i ballet5. Els musicalsActivitats38 projeccions 19 audicions
Editor de partitures NoteflightCrear usuariRegistrar-seBuscar partitures editades por altres usuaris
Línies i espais addicionals
Figures i silencis
Over the Rainbow (a 2 veus) (instrumenta-ció ORFF)Grease. El musical El més fonamental (toquem i cantem)Beauty and the Beast (toquem i cantem)
UNITAT 2
BANDA SONORAMúsica i cinema
1. Funcions de la banda sonora2. Relació de la música amb la imatge3. Composició d’una banda sonora4. Evolució de la música cinematogràfica5. La música de cine a EuropaActivitats35 projeccions 36 audicions
Editor de partitures NoteflightAccedir al nostre compteComençar a crear una partitura nova
El compàs
Compassos simples
Compassos compostos
Pirates del Carib (a 2 veus)La llista de SchindlerLa conquesta del paradís Colours of the Wind (toquem i cantem)
UNITAT 3
L’ART DE LA IMPROVISACIÓEl jazz
1. Introducció al jazz2. Els precedents3. Els inicis del jazz4. a 11. Del swing a l’actualitat12. El jazz a Espanya13. El jazz simfònicActivitats31 projeccions 37 audicions
Editor de partitures NoteflightInici en la nova partituraEscollim pentagramaEscrivim en el pentagramaEscollim l’indicador de compàs
Escales
To i semitò Graus de l’escala
The EntertainerBlue Moon (toquem i cantem) (instrumentació ORFF)What a Wonderful World (a 2 veus) In the Mood
UNITAT 4
LA MÚSICA DE LES NOVES GENERACIONSEl pop-rock
1. Els precedents2. Anys 50. Els inicis3. Anys 60. La dècada de la creativitat4. Anys 70. Els grans espectacles5. Anys 80. Noves tendències6. Anys 90. La ràpida difusió de la música7. Nou mil·lenni. Diversitat d’estilsActivitats52 projeccions 48 audicions
Editor de partitures NoteflightEscrivim una partituraPosem les notes musicalsPuntsAlteracionsCopiar i enganxar compassos
Les alteracions
El semitò
Semitò diatònic
Semitò cromàtic
Always on My Mind (versió Elvis Presley i Pet Shop Boys) Smoke on the Water (a 2 veus)Where the Streets Have No Name I Will Survive (toquem i cantem)
UNITAT 5
AIRES DE RENOVACIÓ EN LA MÚSICA POPULAR ESPANYOLAEl pop-rock a Espanya
1. Anys 50. Una tímida aparició del rock-and-roll2. Anys 60. L’efervescència del pop espanyol3. Anys 70. La música de la transició4. Anys 80. La dècada de la creativitat5. Anys 90. La maduresa de la música6. Nou mil·lenni. La convivència de diferents estilsActivitats53 projeccions 40 audicions
Editor de partitures NoteflightPosem lletra a una partitura Escrivim la partituraEscrivim la lletraPer acabar
Intervals
Interval melòdic
Classificació dels intervals
Black Is Black Todo tiene su fin (toquem i cantem) (instrumentació ORFF)Hijo de la luna A quién le importa
UNITAT 6
LA MÚSICA AL SERVEI DEL CONSUMISMEMúsica i publicitat
1. Antecedents publicitaris2. Possibles motivacions d’un consumidor3. Diversos grups de consumidors4. El llenguatge del color5. El màrqueting6. L’ús de la música en la publicitatActivitats39 projeccions (llibre)26 projeccions (quadern)4 audicions
Editor de partitures NoteflightNotes lligadesEscrivim la partituraVelocitat metronòmicaSignes de prolongacióIndicadors de dinàmicaReguladors
Interval harmònic
Classificació dels intervals
Tipus d’acords
La cançó del Cola Cao (toquem i cantem)El Almendro (toquem i cantem)La guerra dels mons Antarctica
UNITATS 1. CONTEXTOS CULTURALS I MUSICALS. ESCOLTA 2. MÚSICA I TECNOLOGIA 3. CREACIÓ MUSICAL 4. INTERPRETACIÓ MUSICAL
UNITAT 1
MÚSICA TEATRALLa música en les arts escèniques
1. El teatre i la tragèdia grega2. L’òpera3. La sarsuela4. Danses i ballet5. Els musicalsActivitats38 projeccions 19 audicions
Editor de partitures NoteflightCrear usuariRegistrar-seBuscar partitures editades por altres usuaris
Línies i espais addicionals
Figures i silencis
Over the Rainbow (a 2 veus) (instrumenta-ció ORFF)Grease. El musical El més fonamental (toquem i cantem)Beauty and the Beast (toquem i cantem)
UNITAT 2
BANDA SONORAMúsica i cinema
1. Funcions de la banda sonora2. Relació de la música amb la imatge3. Composició d’una banda sonora4. Evolució de la música cinematogràfica5. La música de cine a EuropaActivitats35 projeccions 36 audicions
Editor de partitures NoteflightAccedir al nostre compteComençar a crear una partitura nova
El compàs
Compassos simples
Compassos compostos
Pirates del Carib (a 2 veus)La llista de SchindlerLa conquesta del paradís Colours of the Wind (toquem i cantem)
UNITAT 3
L’ART DE LA IMPROVISACIÓEl jazz
1. Introducció al jazz2. Els precedents3. Els inicis del jazz4. a 11. Del swing a l’actualitat12. El jazz a Espanya13. El jazz simfònicActivitats31 projeccions 37 audicions
Editor de partitures NoteflightInici en la nova partituraEscollim pentagramaEscrivim en el pentagramaEscollim l’indicador de compàs
Escales
To i semitò Graus de l’escala
The EntertainerBlue Moon (toquem i cantem) (instrumentació ORFF)What a Wonderful World (a 2 veus) In the Mood
UNITAT 4
LA MÚSICA DE LES NOVES GENERACIONSEl pop-rock
1. Els precedents2. Anys 50. Els inicis3. Anys 60. La dècada de la creativitat4. Anys 70. Els grans espectacles5. Anys 80. Noves tendències6. Anys 90. La ràpida difusió de la música7. Nou mil·lenni. Diversitat d’estilsActivitats52 projeccions 48 audicions
Editor de partitures NoteflightEscrivim una partituraPosem les notes musicalsPuntsAlteracionsCopiar i enganxar compassos
Les alteracions
El semitò
Semitò diatònic
Semitò cromàtic
Always on My Mind (versió Elvis Presley i Pet Shop Boys) Smoke on the Water (a 2 veus)Where the Streets Have No Name I Will Survive (toquem i cantem)
UNITAT 5
AIRES DE RENOVACIÓ EN LA MÚSICA POPULAR ESPANYOLAEl pop-rock a Espanya
1. Anys 50. Una tímida aparició del rock-and-roll2. Anys 60. L’efervescència del pop espanyol3. Anys 70. La música de la transició4. Anys 80. La dècada de la creativitat5. Anys 90. La maduresa de la música6. Nou mil·lenni. La convivència de diferents estilsActivitats53 projeccions 40 audicions
Editor de partitures NoteflightPosem lletra a una partitura Escrivim la partituraEscrivim la lletraPer acabar
Intervals
Interval melòdic
Classificació dels intervals
Black Is Black Todo tiene su fin (toquem i cantem) (instrumentació ORFF)Hijo de la luna A quién le importa
UNITAT 6
LA MÚSICA AL SERVEI DEL CONSUMISMEMúsica i publicitat
1. Antecedents publicitaris2. Possibles motivacions d’un consumidor3. Diversos grups de consumidors4. El llenguatge del color5. El màrqueting6. L’ús de la música en la publicitatActivitats39 projeccions (llibre)26 projeccions (quadern)4 audicions
Editor de partitures NoteflightNotes lligadesEscrivim la partituraVelocitat metronòmicaSignes de prolongacióIndicadors de dinàmicaReguladors
Interval harmònic
Classificació dels intervals
Tipus d’acords
La cançó del Cola Cao (toquem i cantem)El Almendro (toquem i cantem)La guerra dels mons Antarctica
6
1.Música teatralLa música en les arts escèniques
1. EL TEATRE I LA TRAGÈDIA GREGA
1. Completa el text següent.
BLOC 1CONTEXTOS CULTURALS I MUSICALS. ESCOLTA
2. Tria la resposta correcta.
a. En honor a quin déu grec estaven dedicades les celebracions que van donar lloc al teatre grec?
APOL·LO DIONÍS ZEUS
b. On se celebraven aquests festivals?
CRETA ESPARTA ATENES
c. Con s’anomena aquell que és considerat l’inventor del teatre i un dels primers actors de
la història?
TESPIS TSIPRAS PLATÓ
d. Quina és l’etimologia de la paraula “tragèdia”?
TRAGE (disfressa)/ODAS (actor) TRAGOS (beure)/ODAS (salutacions)
TRAGOS (cabra)/ODAS (cants)
e. Qui rebia el nom de “hipòcrites” en el teatre grec?
ELS ACTORS EL PÚBLIC ELS DECORATS
f. El cor era un grup de persones que cantaven, ballaven
i narraven alguna història, mentre que un actor que
representava un déu o heroi mitològic dialogava amb ell.
Per quants homes estava format el cor?
10 12 14
El teatre grec era un espectacle públic en què es barrejava la
, la política, els sentiments,
la , la i
la .
7
1Unitat
3. Realitza un resum breu de com i per què va sorgir la tragèdia grega.
2. L’ÒPERA
4. Contesta les preguntes següents.
a. On va nàixer l’òpera?
b. Com es deia el grup de persones que la va crear?
c. Què buscava aquest grup amb la creació d’aquest gènere musical?
d. Escriu el títol i l’autor de la que és considerada com la primera òpera.
5. Col·loca les paraules al lloc adequat i obtindràs les parts que té una òpera.
El protagonista d’una òpera és el que pot
interpretar els seus cants en forma d’ o en forma
de . De vegades, hi intervé un grup de veus
anomenat . i d’altres ocasions hi intervé un
grup de dansa anomenat .
També es pot sentir una part instrumental que serveix d’introducció a l’òpera,
anomenada , i d’altres que enllacen diferents
parts de l’òpera i que es denominen .
ballet - recitatiu - obertura - solista - interludis - ària - cor
8
1
CD
2.1. EVOLUCIÓ DE L’ÒPERA
6. En el Barroc sorgeixen les primeres òperes.
Audició 1
Rinaldo (ària) G.F. Haendel
La trama d’aquesta òpera se situa a Palestina, en el temps de les croades,
i narra l’amor entre el guerrer cristià Rinaldo i Almirena, fi lla d’un comandant.
Aquest va cedir la mà de la seua fi lla a Jofré de Bouillon a canvi de la seua ajuda.
En la lluita intervenen esperits, déus i màgia, com la de la bruixa Armida, que
manté a Rinaldo en el seu poder.
Part del text diu:
Lascia ch’io pianga mia cruda sorte,
y che sospiri la libertà;
e che sospiri… e che sospiri…
la libertà.
Deixa que plore la meua sort cruel,
i que sospire per la llibertat;
i que sospire… i que sospire…
per la llibertat.
a. Les primeres òperes estan dedicades a l’entreteniment de les classes socials altes i els temes més usats foren la mitologia i els déus. Llig l’argument d’aquesta òpera i explica breument de què tracta.
b. Aquesta obra es va estrenar al King’s Theater de Haymarket de Londres l’any 1711. Quina llengua
s’hi usa?
c. L’òpera té parts instrumentals com l’obertura, els interludis i els ballets. Pel que fa a les parts vocals, hi ha les interpretades pels solistes i els cors. Escolta aquestes audicions i, atenent a la instrumentació, escriu de quina part es tracta.
Audició 2 Instrumentació òpera 1
Audició 3 Instrumentació òpera 2
Audició 4 Instrumentació òpera 3
9
1Unitat
Els solistes interpreten les melodies de dues formes:
1. Recitatius, que són parts en què les melodies són properes a la veu parlada i que serveixen
perquè avance la trama o acció.
2. Àries, que són melodies líriques. Habitualment serveixen per al lluïment dels cantants.
d. Escolta aquestes audicions i escriu quina és una ària i quina un recitatiu.
Audició 5 Melodia òpera 1
Audició 6 Melodia òpera 2
El protagonista d’aquesta òpera és Rinaldo, interpretat en l’estrena per Nicolo Grimaldi, un famós
castrato. En l’actualitat sol ser representat per una dona.
e. Explica breument les raons per les quals es realitzaven aquestes pràctiques amb alguns joves
cantants.
7. En el Classicisme sorgeixen una sèrie de canvis respecte del període anterior. Escriu BARROC o CLASSICISME segons corresponga en cada enunciat.
Els arguments no es basen en temes mitològics.
Es tracta d’un espectacle reservat a la cort i a les classes nobles.
No es tracta d’un espectacle privat reservat per a la cort, sinó que es
representa en teatres públics.
Són escenes quotidianes i properes a l’espectador.
Els temes emprats són la mitologia grega i els déus.
Sorgeix l’anomenada òpera bufa.
S’eliminen les parts de les àries en què els cantants improvisaven i
mostraven el seu virtuosisme.
Els cantants, de vegades, improvisen en les àries per fer gala del seu
virtuosisme vocal.
10
8. Escolta aquests dos fragments i indica quin correspon a una òpera seriosa i quin a una òpera bufa. Després escriu les característiques principals de cada gènere.
Audició 7
Idomeneu, rei de Creta W. A. Mozart
Ambientada a Creta després de la guerra de Troia, hi apareixen figures de la mitologia clàssica. En
l’argument hi ha traïcions, venjances i promeses al déu Neptú.
Audició 8
Les noces de Fígaro W. A. Mozart
Fígaro i Susanna preparen les seues noces, però el comte per al qual treballen s’ha encapritxat de
Susana, que és cambrera de la comtessa. La comtessa està dolguda i decebuda per les escapades del
seu marit. La gelosia de la comtessa i les estratagemes de Fígaro i Susanna per esquivar el comte donen
lloc a una sèrie d’aventures i intrigues.
9. En el Romanticisme, la major part dels països europeus aspira a tenir una òpera pròpia. Escriu el nom del país que corresponga a cada enunciat.
Sorgeix l’escola de cant anomenada “Bel canto” (cant bell).
Giuseppe Verdi va exaltar els ideals nacionalistes d’aquest país.
Richard Wagner va tractar de representar l’òpera del seu país amb una
gran transcendència i la va concebre com “l’art total”.
El camí que va donar lloc a l’òpera del seu país va anar de la mà de
Carl Maria von Weber.
Georges Bizet va compondre òperes inspirant-se en altres països.
Espanya el va inspirar per a l’òpera Carmen.
Giacomo Meyerbeer va ser un dels principals exponents de l’òpera
històrica al seu país. Va usar ballets i escenografies sumptuoses.
Glinka és el compositor que marca el naixement de l’òpera del seu
país amb l’obra Una vida pel Tsar.
Alguns compositors d’aquest país són Borodin (El príncep Igor) i
Txaikovski (La Dama de Piques)
11
1Unitat
10. Escriu el nom d’almenys un compositor i d’una de les seues òperes per a cadascun dels països indicats.
ITÀLIA
FRANÇA
ALEMANYA
RÚSSIA
11. Enllaça cada autor amb la seua obra i estil.
Giacomo Puccini Cavalleria Rusticana
Claude Debussy Ariane et Barbe-Bleue
Alban Berg Pelléas et Mélisande
Pietro Mascagni Moisès i Aaró
Arnold Shoenberg La Bohème
Paul Dukas Wozzeck
3. LA SARSUELA3.1 ELS ORÍGENS
12. Contesta les preguntes següents.
a. D’on pren el nom la sarsuela?
b. En la sarsuela desapareixen els recitatius; per què són substituïts?
c. Les àries que s’interpretava en les òperes ara reben un altre nom. Quin?
d. Quina temàtica i quins personatges solen aparéixer?
e. Quins tipus de balls se solen incloure?
f. On se solien representar les primeres sarsueles i a quin públic anaven dirigides?
g. Escriu el nom i l’autor d’una de les primeres sarsueles.
Verisme
Impressionisme
Expressionisme
12
3.2 EVOLUCIÓ DE LA SARSUELA
Audició 9
La Revoltosa R. Chapí
L’acció es desenvolupa en un barri madrileny. Felipe és un jove veí que està enamorat de Mari
Pepa, una chula de Madrid. Aquesta, tot i que li agrada divertir-se amb els veïns que l’assetgen, re-
serva el cor a Felipe. L’orgull d’ell li fa dissimular la gelosia que sent amb una màscara d’indiferència
i unes actituds que revolten el veïnat. Ella, a causa del seu encant, juga als enamoriscaments amb
tots els seus veïns, dels quals no es lliura ni el sever senyor Candela; ni el senyor Cándido, el melós
sastre que aguanta la tirania de Gorgonia, la seua despòtica dona; ni Tiberio; ni Atenedoro, que com-
pleta el quadre veïnal del qual es diverteix i es burla la picardiosa planxadora.
13. a. Tot i que les primeres sarsueles anaven adreçades al públic de la cort, aviat es popularitzaren i el poble pla en va gaudir en els corrals de comèdies, a través d’un llenguatge comú i senzill. Llig l’argument d’aquesta sarsuela i explica breument de què tracta.
b. Aquest fragment instrumental és el que sona al principi de l’obra. Quin nom rep?
Recordes com es deia aquest mateix fragment d’introduc-
ció en les òperes?
14. Tot i que la sarsuela tinga l’origen en l’òpera o, més concretament, en l’opereta francesa, presenta alguns canvis en la manera d’interpretar. Escolta aquestes audicions i, atenent a la ins-trumentació, escriu de quina part es pot tractar.
Audició 10 Instrumentació sarsuela 1
Audició 11 Instrumentació sarsuela 2
Audició 12 Instrumentació sarsuela 3
a. Escriu el nom del compositor de La Revoltosa i el període a què pertany. Coneixes el nom d’alguna
sarsuela més d’aquest compositor?
15. Relaciona cada sarsuela amb el seu compositor.
Francisco Barbieri Doña Francisquita
Federico Chueca La verbena de la Paloma
Tomás Bretón La canción del olvido
Amadeo Vives El barberillo de Lavapiés
José Serrano Agua, azucarillos y aguardiente
13
1Unitat
4. DANSES I BALLET
Audició 13 Dansa dels bessons República Centreafricana
16. Escolta aquesta audició i contesta les preguntes següents.
a. D’on obtenim la informació per conéixer com eren les danses en la Prehistòria?
b. Amb quins motius es realitzaven les danses durant la Prehistòria?
c. El concepte de dansa prehistòrica és usat en moltes tribus de tots els continents. Escriu el nom
d’algunes danses tribals.
d. En l’antiga Grècia, la dansa era una de les manifestacions artístiques més importants. Què volien
aconseguir amb ella?
e. Per què les danses estaven mal vistes durant l’Edat Mitjana?
17. Escriu el període a què pertany cadascuna d’aquestes característiques de la dansa. Renaixement, Barroc, Classicisme, Romanticisme o segle XX.
Sorgeix la tècnica de ballar sobre la punta dels peus.
Destaquen els ballets russos, amb espectacles impressionants, en els
quals la música, la coreografia, el vestuari i els decorats s’uneixen en
un tot.
Fonamentalment s’interpretaven dos tipus de danses: danses altes i
danses baixes.
En els espectacles de ball els homes anaven disfressats amb màscares
i vestits sumptuosos.
La dansa d’origen francés anomenada “minuet” es va posar molt de
moda.
En aquest període el ballet es consolida com a espectacle indepen-
dent i com a gran manifestació artística.
Aquests balls seran el principi del desenvolupament de la dansa en la
cultura occidental. Preval l’elegància, la cortesia i l’orde.
Apareix el ballet clàssic. A causa de la dificultat, sols podia ser
interpretat per ballarins professionals.
S’experimenta amb els ballets, amb una major llibertat dels movi-
ments i amb la incorporació del mim i de la pantomima.
S’interpretaven en forma de suite, que era una sèrie de danses que
s’alternaven entre ràpides i lentes.
14
5. ELS MUSICALS18. Completa amb les paraules del quadre.
balls - òpera - ballet - Broadway - grec - teatral - diàleg
Sempre han existit posades en escena en què la música ha pres un protagonisme
especial, des de l’antic teatre , passant per l’
o la sarsuela a Espanya, el i els musicals. El musical sorgeix com
un gènere que es representa en grans escenaris com el teatre
de a Nova York, encara que més tard s’inclourà també en el
cinema. Fonamentalment es tracta d’una obra de teatre o d’una pel·lícula en què es
combina el i l’acció, amb cançons i .
19. Contesta amb V (Vertader) o F (Fals).
El primer musical pròpiament dit de la història del cinema és El cantant de Jazz de 1927.
El primer musical pròpiament dit de la història del cinema és La melodia de Broadway de 1929
Els anys 30 es van veure afectats econòmicament per la Gran Depressió.
Porgy and Bess (1935) és un musical que tracta de gent adinerada que viatja per Nova York.
Judy Garland i Fred Astaire formen una parella de ball dels anys 40 que va tenir un gran èxit
en els musicals.
En els anys 40, el musical cinematogràfi c té un gran desenvolupament i colorit.
El màgic d’Oz és el nom d’un grup de rock, mai ha existit com a musical.
El màgic d’Oz és un musical que està basat en una novel·la infantil.
La dècada dels 50 ha estat una de les millors èpoques del musical.
Cantant sota la pluja és un musical dels anys 50.
Els musicals dels anys 60 deixen de tenir el caràcter còmic de les dècades anteriors i afronten
temes més complexos i dramàtics.
West Side Story és un musical basat en l’obra de Cervantes anomenada Romeu i Julieta.
Hair és una obra de teatre musical que manifesta la cultura hippy dels 60.
Andrew Lloyd Weber és un dels compositors de musicals més destacats dels anys 70 i
posteriors.
Jesucrist Superstar és una òpera rock composta per Leonard Bernstein.
El musical Els miserables s’ha representat a 38 països i s’ha traduït a 22 idiomes.
En els anys 90 The Walt Disney Company va realitzar importants musicals amb les seues
pel·lícules animades
Una de les últimes tendències en musicals és la de crear un argument per incorporar cançons
d’un grup de pop-rock d’èxit.
15
1Unitat
20. Tria les respostes correctes.
a. Quin d’aquests musicals no pertany als anys 70?
a) Cabaret b) We will rock you c) Grease
b. Quin d’aquests musicals no pertany al compositor Andrew Lloyd Weber?
a) Fama b) El fantasma de l’òpera c) Jesucrist superstar
c. Nom de l’empresa que va realitzar importants musicals amb les seues pel·lícules animades.
a) Warner Bros b) Walt Disney c) Pixar Animation
d. Dos musicals animats que s’estrenen durant els anys 90.
a) El rei lleó b) La pantera rosa c) La Bella i la Bèstia
e. Nom del grup al qual pertanyen les cançons del musical Mamma mia.
a) Queen b) AC/DC c) Abba
f. Nom del grup al qual pertanyen les cançons del musical Hoy no me puedo levantar.
a) Los Secretos b) Mecano c) Nacha pop
21. Escriu davall de cada imatge el títol del musical a què correspon. Després escolta les audicions d’aquests musicals i numera les imatges segons les escoltes.
Audició 14 Musical 1 Audició 15 Musical 2
Audició 16 Musical 3 Audició 17 Musical 4
Audició 18 Musical 5 Audició 19 Musical 6
16
BLOC 3 CREACIÓ MUSICAL
Les figures de silenci:
En aquesta unitat repassarem alguns dels conceptes teòrics musicals que ja vam aprendre en cur-
sos anteriors, però que també són necessaris per a interpretar les peces musicals d’aquest curs.
La pauta en què s’escriu la música és el pentagrama, que està format per 5 línies horitzontals i
paral·leles on es col·loquen els diferents signes musicals.
Quan hi ha notes que són massa greus o agudes, aquestes s’escriuen fora del pentagrama. Amb
aquest tipus de sons s’utilitzen les línies i els espais addicionals, unes línies imaginàries que sols
apareixen al costat de la nota musical.
SOL´ LA´ SI´ DO´ RE DO SI
LA
Les figures de nota:
Redona (només té el cap) Blanca (cap i plica) Negra (cap i plica)
Corxera (cap, plica i corxet) Semicorxera (cap, plica i corxet)
Fusa (cap, plica i corxet) Semifusa (cap, plica i corxet)
Silenci de redonda Silenci de blanca Silenci de negra
Silenci de corxera Silenci de semicorxera
Silenci de fusa Silenci de semifusa
17
1Unitat
FIGURA SILENCI
1. Escriu el nom de cadascun d’aquests sons.
2. Escriu el nom de cadascun dels sons escrits en les línies addicionals.
3. Escriu en el pentagrama els sons indicats.
do sol mi sol´ si si la si mi do do´ fa la
4. Escriu el silenci que correspon a cadascuna de les fi gures.