unitat didàctica 1 geografia i història; dues ciències socials
DESCRIPTION
Unitat Didàctica 1 2014/2015TRANSCRIPT
Unitat didàctica 1
Geografia i Història; dues ciències socials
1) Geografia
Geografia
Geografia física
Climatologia
Geologia
Hidrografia
Geografia humana
Demografia
Sociologia
Estadística
2) El globus terraqüi
La terraGeoide
Globus terraqüi
3) Tipus de mapes
Físics Topogràfics Polítics Temàtics
Mapes físics
Mapes topogràfics
Mapes polítics
Mapes temàtics
1 2
3 4
La fletxa Ens permet orientar el mapa
El títolInforma sobre
què tracta el mapa
Paral·lels i
meridians
Per a localitzar amb exactitud
La llegenda
Recull els símbols per a
representar les dades
Textos Noms dels llocs.
L’escala
Indica quantes vegades s’ha
reduït
Parts d’un mapa
Lle
gen
da
Títol
L a f l e t x a
Para
l·le
ls i
meri
dia
ns
E s c a l a
Textos
L’escala
Numèrica Gr
àfica
Crea el teu propi mapa
Els punts cardinalsNord
Est
Sud
Oest
La rosa dels vents
Paral·lels i Meridians
Meridians• Semicercles que
uneixen els pols i tenen direcció Nord-Sud. Greenwich: Hemisferi oriental i hemisferi occidental.
Paral·lels• Cercles
imaginaris, amb direcció est-oest. Equador, tròpic de càncer i capricorn, cercles polars àrtic i antàrtic.
Hemisferi nord• Boreal• Septentri
onal
Hemisferi sud• Austral• Meridiona
l
Les coordenades geogràfiques
LatitudDistància d’un
paral·lel respecte a l’equador.
Va dels oº a l’equador als 90º dels pols.
Pot ser nord o sud
Longitud
Distància d’un meridià respecte
a Greenwich
Va des de 0º a Greenwich fins
als 180º
Pot ser est o oest
Localitza aquest punt
38º 96’ N 0º 17’ W
4) La geografia física i la geografia
humanaGeografia física• L’estudi de les condicions de la natura o del paisatge natural.
Geografia humana• L’estudi dels elements del paisatge que han estat creats per societats humanes.
El relleu terrestre
L’estructura interna
de la terra: escorça, mantell i
nucli
Oceans i continents
La formació del relleu: plaques
tectòniques, falles i plecs,
volcans i terratrèmols
La modificació del relleu:
erosió, transport,
sedimentació.
Temperatura, vent, aigua i
éssers humans
Relleu dels continents, costaner, submarí
L’estructura
interna de la terra:
escorça, mantell i
nucli
Oceans i continents
La formació del relleu: plaques tectòniques, falles i plecs,
volcans i terratrèmols
La modificació del relleu:
erosió, transport,
sedimentació. Temperatura, vent, aigua i
éssers humans
Les aigüesRius
Aigües marin
es
Llacs
Aigües subterrà
nies
El temps i el clima
Temps• És l’estat de l’atmosfera en un lloc en un moment concret
Clima• És l’estat característic de l’atmosfera que es repeteix en un lloc
Les persones i el medi natural
Ésser humà
Fauna
Clima
Vegetació
Aigua
Relleu
5) Història
Història• La història és la ciència que investiga
com vivien les persones d’altres èpoques i quins són els fets més destacats del passat.
Historiografia• La historiografia és el registre escrit
de la història, la memòria fixada per la pròpia humanitat amb l’escriptura del seu propi passat.
Tipus de fontsFonts primàries Fonts secundaries
Aquelles que són contemporànies als fets de què informe
Aquelles que són posteriors als fets de què informen.
Fonts orals Entrevistes a testimonis del passat
Fonts escrites Documents escrits (obres literàries, tractats, discursos, periòdics, inscripcions...)
Fonts iconogràfiques Imatges (fotografies, pintures, escultures...)
Fonts materialsObjectes (roba, ferramentes, armes, joguets, edificis...)
Fonts oralsGuerra Civil
13 Roses
Fonts escrites (epigrafies)
Fonts escrites (papirs)
Fonts escrites (pergamins)
Fonts escrites (paper)
Fonts iconogràfiques
Fonts materials
Derelicte
Dressel
Classificació
d’àmfores
Datació
Unitat estratigràfica
Jaló
1 2
3 4
Fes el teu propi arbre genealògic
6) Posar dates i ordenar el temps
Comptar anys: Dècada,
segle, mil·lenni
Les eres: Abans de Crist (aC) després de Crist (dC)
A quin segle pertany un any: 409 aC, 345 dC, 1667 dC, 620 aC, 1246 aC, 1492 dC, 176 aC, 1 aC, 1 dC, 1789 dC
Els nombres romans
La numeració romana utilitza set lletres majúscules que corresponen als següents valors.
Activitats
I V X L C D M
1 5 10 50 100 500 1000
Si a la dreta d’una xifra romana
s’escriu un altra igual o menor, el
valor d’aquesta es suma a l’anterior La xifra “I”
col·locada abans de “V” o la “X”, els
resta una unitat, la “X” precedint a la “L” o la C els resta
deu unitats, i la “C” precedint as la “M”
cent unitats.
En cap número és pot posar una
mateixa lletra més de tres vegades
seguides
La “V”, la “L” i la “D” no es poden
duplicar
Si entre dues xifres qualssevol existeix
un altra menor, aquesta restarà el
seu valor a la següent
El valor dels nombres romans queda multiplicat
per mil tantes vegades com ratlles
horitzontals es col·loquen sobre els
mateixos.
PREHISTÒRIA HISTÒRIA
EDAT DE PEDRA EDAT DELS
METALLS
EDAT ANTIGAEDAT
MITJANA
EDAT MODERNA
EDAT CONTEMPORÀNIA
PALEOLÍTIC
NEOLÍTIC
COURE
BRONZE
FERRO
Civilitzacions
fluvials
Civilitzacions
urbanes
Alta Edat Mitjana
Baixa E. Mitjana
Mesopotà
mia
Egipte
Grècia
Roma
5 milions d’anysPrimers homínids
8000 aC Agricultura
5000 aC Metalls
3000 aC Escriptura
s.V caiguda I.Romà
1492D.Amèrica
1789 R. F
hui