unitat i: regeneracionisme i rev isionisme polÍtic (1898-1923)
DESCRIPTION
UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923). Tema 1: Intents de modernització del sistema de la Restauració. 1.1. Regeneracionisme i revisionisme polític. Consisteix en: constatar els mals del liberalisme i proposar solucions dintre del sistema. - PowerPoint PPT PresentationTRANSCRIPT
UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923)
Tema 1: Intents de modernització del sistema de la Restauració.
1.1. Regeneracionisme i revisionisme polític.
• Consisteix en:
•constatar els mals del liberalisme i proposar solucions dintre del sistema.
• nacionalisme espanyolista (europeista) desconnectat del catolicisme.
• impregna tot el període 1923-1931.
Revisionisme integral.
• Joaquín Costa:
• intervenció de l’Estat en l’economia: política hidràulica, infraestructures, mercat exterior.
• reformes socials: propietat, terres comunals, seguretat social.
• reformes culturals: analfabetisme.
• reformes polítiques: autonomia municipis contra el caciquisme
• reformes nacionals: vinculació amb hispanoamèrica, europeització.
Revisionisme polític:
• Definició: política de reformes propugnada, des de principis del segle XX, pels nous dirigents dels partits turnistes per a corregir les xacres del liberalisme.
• Exemples:
• neteja electoral: acabar amb la corrupció.
• acabar amb el caciquisme i el sistema oligàrquic
• integrar les masses al sistema.
• descentralització administrativa per a contrarestar el nacionalisme.
• millores socials: misèria i analfabetisme.
• destaquen les figures de Antono Maura, Canalejas i E. Dato.
Antonio Maura: conservador.
• Plantejament general:• millorar el liberalisme per contenir la revolució.• eliminar el caciquisme i la corrupció.• recolzament del poble i beneficiar-lo.• reformes socials: seguretat social,jornada màxima.• autonomia dels municipis i descentralització per a acontentar el nacionalisme.
• programa denominat “revolució des de d’alt”:• corregir els mals del liberalisme.• corregir la misèria del poble: jornalerisme, peonatge industrial,analfabetisme.• acabar amb el centralisme: sobre municipis i regions.
• fracàs:• no és cap revolució si no millores.• oposició aglutinada baix el lema “Maura no”.• la revolució estava ja fora del sistema: nacionalisme, republicanisme, socialisme, anarquisme.
José Canalejas: liberal.
• Plantejament general: desitja una imatge de més revolucionari, esquerrà.• anticlericalisme: “llei del cadenat”, restricció per ingressar en les ordres.• reformes laborals i eliminació dels consums: atracció dels obrers.• instauració del Mancomunitat de les Diputacions de Catalunya: per acontentar als nacionalistes.
Eduardo Dato: conservador.
• continua les concessions als nacionalistes: manteniment de la Mancomunitat.• continuïtat de les reformes socials: acord entre empresaris i treballadors.
1.2. La crisi del sistema: de la Setmana Tràgica a 1917.
LA SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (1909).• Orígens de l’esdeveniment:
– estructural: situació de la ciutat confluència moviment catalanista i agitació social.
– cojuntural: necessitat d’enviament de tropes a Marroc decisió Maura reservistes casats.
• Esdeveniments:– vaga general pacífica del dia 26 de juliol.– situació de revolta general des de la zona industrial.– repressió i dimissió del governador civil per l’actuació de l’exèrcit i el
ministre De la Cierva (Governació = Interior) que veia intencions catalanistes.
• Conseqüències:
-exigència liberal d’abandonament del govern de Maura.
- recolzament inicial del Rei, però obligació final a dimitir.
- incapacitat dels liberals de solucionar la crisi.
• Conclusions:- acusació infundada a radicals (Lerroux) i anarquistes.- revolta imprecisa: 63 edificis cremats i més de 100 morts.- forta repressió governamental:
• més de 1000 arrestats, però soles cinc executats.• el cas de Ferrer i Guàrdia (inspirador de les escoles anarquistes a Barcelona).• errors del govern: reservistes i execució de Ferrer i Guàrdia.
L’impacte social de la Iª Guerra Mundial.• Especial transcendència en el desenvolupament del capitalisme espanyol.
a) Desenvolupament econòmic.• impulsat pel comerç exterior: - creixement pas de la balança negativa a positiva.
- causes: demandes de productes d’exportaciò (ferro). demanda de productes de consum interior (carbó i
nolis).- crisis de postguerra reconversió i proteccionisme.
• Conseqüències: - nacionalització control del capital espanyol de la indústria i el Deute.- creixement de la Banca trasllat cap al País Basc.
inversió en la indústria.b) Malestar social.• Conseqüències negatives de la guerra:
- augment dels preus pel creixement de la exportació.- lent creixement dels salaris, a menor ritme que els
preus.
La crisi de 1917.a) El paper del moviment obrer:
- creixement del moviment obrer: socialisme (UGT) amb nous dirigents (J. Besteiro).
anarquisme (CNT) implantació a Catalunya. vaga general com a mètode.
- coordinació: des de 1916 UGT i CNT actuen conjuntament. a 1917 amenaces de vaga general per evitar el problema de la fam.
Comité de Huelga de 1917
b) El descontent de l’exercit:• característiques de l’exercit: gran nombre d’oficials.
divisió peninsulars (buròcrates). africans (mèrits de guerra).
• les Juntes Militars de Defensa: protagonitzades pels peninsulars. creixement dels preus. ascens per mèrits de guerra. recolzament de sectors renovadors
(regeneracionistes). reacció dubitativa del govern.
c) Intents de superar la crisis:c) Intents de superar la crisis:• mecanisme del torn Alfons XIII nomena al conservador E. Dato.
suspensió de les garanties constitucionals, censura i acceptació de les Juntes.
• la protesta política: Cambó organitza una Assemblea de Parlamentaris en sol·licitud:
formació de govern provisional. convocatòria de Corts constituents. fracàs per falta de recolzament polític.
d) L’esclat revolucionari:d) L’esclat revolucionari:
- protagonitzat pel moviment obrer: especialment socialistes.
vaga general fracassada per falta d’unitat.
greus incidents amb més de 70 morts.
- l'exèrcit contrari a la revolució social.
• ConseqüènciesConseqüències:
- el sistema tímid front als desigs renovadors de la societat.
- falta d’unitat en els objectius de l'exèrcit, els obrers i els polítics.
La pendent cap a la Dictadura (1918-1923).
• Crisi socialCrisi social : - Barcelona augment de les vagues i creació del somatén.
- Andalusia revolució camperola anarquista (el trienni bolxevic).
- lluita sindical i terrorisme reacció patronal amb el pistolerisme (1919-1921).- canvi en el socialisme del reformisme a la revolució després de 1917 (Rússia).
paralització del sector revolucionari per P. Iglesias. - creació del Partit Comunista escissió de les joventuts socialistes a 1921.
• Conclusió, cap a 1923:
- dificultat de control de les eleccions.
- proliferació de petits partits.
- inestabilitat governamental 23 crisis de govern.
- falta d’oposició republicans sense força.
catòlics desmotivats.
regionalistes dividits.
socialistes sense força per al canvi revolucionari.