unitats de paisatge - calella...paisatge vegetal la memòria del poum de calella analitza el...

MEMÒRIA DESCRIPTIVA. ASPECTES ESTRUCTURALS Sistemes naturals i de suport

Auditoria ambiental de Calella Abril 2003

82

3.1.3. SISTEMES NATURALS I DE SUPORT

Aquest capítol analitza els sistemes naturals i el paisatge del municipi de Calella. Es realitza una caracterització del paisatge, es descriuen els espais naturals, els elements de flora i fauna d’interès i les figures de protecció del patrimoni natural i s’analitza la connectivitat ecològica del territori. D’altra banda, s’estudia la gestió i la qualitat ambiental dels sistemes agrícola, forestal, hidrològic i litoral. Finalment s’examinen els principals riscos naturals que poden afectar el municipi.

3.1.3.1. Caracterització del paisatge

El Maresme és una comarca on predomina un tipus de paisatge humanitzat en forma de mosaic degut a una ocupació humana multisecular. A Calella el paisatge està fragmentat en diverses unitats: els nuclis urbans, els camps de conreu, les urbanitzacions perifèriques, les zones forestals i les zones costaneres.

Unitats de paisatge

En relació al seu grau de naturalitat, el gradient dels paisatges del municipi millora gradualment des del litoral fins la muntanya, és dir, en sentit invers a la intensitat de seva ocupació i utilització. Es poden distingir tres unitats de paisatge principals: la costa, el litoral, i la serralada.

El paisatge costaner és fortament artificialitzat a tota la façana urbana de Calella. La via del tren discorre paral·lela, ran mateix de la platja, i limita molt les possibilitats del passeig marítim. A la platja de Garbí encara hi ha instal·lacions esportives, aparcaments, i altres instal·lacions poc reeixides. L’edificació urbana de primera línia té poca qualitat arquitectònica en general, amb alguns blocs de pisos d’estètica banal, que assoleixen 11 plantes. Entre el tren i la platja es conserva un passeig amb plàtans, excepcional pel seu emplaçament, i un cementiri d’una certa qualitat paisatgística.

Les platges del municipi no conserven comunitats naturals. Això no obstant, l’anomenada platja de les Roques, que en realitat és un conjunt de cinc platjoles limitades per penya-segats, ofereix micropaisatges de més qualitat, amb petits illots com la Roca Grossa, on encara hi reposen els corbs marins.



83

El paisatge litoral s’estén des de la costa fins els peus de la serra i comprèn els fons de vall. En general, és bastant artificialitzat. Tant el sector planer litoral com el fons de vall del rierany dels Frares estan quasi completament ocupats per l’espai urbà. El creixement de la ciutat, antiga vila litoral, s’enfila ara pel fons de vall de la riera de Capaspre.

El contrafort muntanyenc occidental, que la via del ferrocarril travessa amb túnel, conforma, ran de mar, la punta de Calella, amb el Far i les Torretes, que constitueixen dues fites paisatgístiques de primer ordre i dos miradors privilegiats del litoral maresmenc. L’altre element digne d’esment és el Parc Dalmau, que per la seva extensió, situació (dominat el nucli històric) i vegetació forestal, té una valor paisatgístic singular.

La resta d’aquesta unitat paisatgística està formada per un mosaic de fragments agrícoles en producció, espais agrícoles abandonats, en diversos estadis de successió, i clapes forestals que cobreixen alguns serrats i caracteritzen un paisatge divers, que en alguna vall encara manté una certa qualitat estètica.

El tractament del llit de les rieres que solquen el nucli urbà ha prescindit completament del seu potencial paisatgístic, optant per solucions d’enginyeria, que de vegades presenten problemes funcionals i no tenen cap atractiu estètic.

Cal destacar el fort impacte paisatgístic causat per l’autopista C-32, que talla els relleus vers la cota 90, amb una successió de grans talussos i desmunts que seccionen l’orografia i tallen el paisatge d’un cap a l’altre. Des de la seva construcció, el municipi ha quedat dividit en dues meitats, la inferior i la superior, unides només pels passos que hi ha sota del viaducte de la riera de Capaspre i els diversos túnels per on s’escolen camins i rieres.

El paisatge de serralada litoral és el menys artificialitzat i forma part de la Serra del Montnegre, presidit pel Turó de la punta de Garbí (423 m.). Cobreix quasi la meitat del terme municipal, amb predomini del paisatge forestal, en gran part reconstituït durant la segona meitat del segle vint. Una bona part de l’antic espai agrícola, situat en pendents, ha estat abandonat, i està actualment ocupat per vegetació natural en diverses etapes de la successió ecològica, des de prats, més o menys espontanis, fins a matollars i bosquines. En diversos indrets encara romanen els cercles metàl·lics dels antics hivernacles de maduixeres, rovellats i recoberts de vegetació. A diferència de que s’esdevé en els dos sectors precedents, les tendències dominants en aquesta unitat del paisatge són l’homogeneïtzació i la naturalitat.



84

Paisatge vegetal

La memòria del POUM de Calella analitza el paisatge vegetal del municipi a partir d’un aixecament cartogràfic propi, realitzat a escala 1:5.000 per Mallarach & Campos (2002). La seva llegenda conté 26 classes agrupades en 8 categories.

A Calella predomina la vegetació forestal (37,4%), seguida per l’antropogènica o ruderal (24,7%), l’arvense (15,5%), l’herbàcia (9,6%) i l’arbustiva (6,4%). La categoria de vegetació més escassa és la higròfila (4,5%).

El gràfic següent mostra la distribució de la vegetació del municipi, segons el seu grau de naturalitat. Malgrat la intensa transformació que ha tingut lloc, el 53 % de la superfície municipal encara conserva vegetació natural o seminatural.

Figura 1. Grau de naturalitat de la vegetació

47%

53%

Vegetació natural

Vegetacióantropogènica

Font: Memòria del POUM de Calella (2002)

Quan a la distribució geogràfica de la vegetació, la principal característica és l’alt nivell de fragmentació. Més de la meitat de la superfície del municipi està ocupada per un mosaic format per una vintena de classes de vegetació. Les dues classes de vegetació menys fragmentades són la sureda i pineda de pinyer, i la vegetació ruderal. La primera està concentrada a la serralada litoral i al seu contrafort occidental, i la segona concentrada a l’espai urbà i rodalies.



85

La taula següent mostra la superfície que ocupen les 26 classes de vegetació:

Taula 1. Classes de vegetació al municipi de Calella

CLASSE SUPF. ha %

VEGETACIÓ FORESTAL

1- Alzinar 3.8 0.5

2- Sureda 119.7 15.0

3- Pinedes de pi pinyer 98.1 12.3

4- Brolles i estepars arbrats 25.4 3.2

TOTAL PARCIAL 247 31

VEGETACIÓ ARBUSTIVA

5- Garriga 0.1 0.0

6- Brolla d'estepes i brucs 44.4 5.6

7- Ginestar de ginesta vera 0.7 0.1

8- Bardissa amb roldor 5.9 0.7

TOTAL PARCIAL 51.1 6.4

VEGETACIÓ HERBÀCIA

9- Prats i herbassars 76.4 9.6

BARREGES

10- Mosaic de zones arbustives i prats 44.0 5.5

11- Mosaic de masses arbustives, prats i plantes al·lòctones 0.4 0.0


VEGETACIÓ HIGRÒFILA

12- Canyars 33.7 4.2

13- Vegetació associada a basses de rec 2.0 0.3


VEGETACIÓ ARVENSE

14- Arvense associada a conreus herbacis de regadiu 93.1 11.7

15- Arvense associada a conreus herbacis de secà 2.9 0.4

16- Arvense associada a conreus fruiterars de secà 0.2 0.0

17- Arvense associada a plantacions de caducifolis 1.6 0.2

18- Vegetació de conreus abandonats i erms 17.5 2.2

19- Mosaic de conreus abandonats, canyars, bardisses i prats 7.7 1.0

TOTAL PARCIAL 123 15.5



86

CLASSE SUPF. ha %

VEGETACIÓ ANTROPOGÈNICA

20- Ruderal associada a nuclis urbanitzats, edificacions, càmpings, aparcaments, deixius, etc.

157.0 19.7

21- Ruderal associada a zones ajardinades 4.6 0.6

22- Ruderal associada a infrastructures viàries i ferroviàries 35.4 4.4

TOTAL PARCIAL 197 24.7

VEGETACIÓ ESCASSA O NUL·LA

23- Espais oberts amb vegetació escassa o nul·la 1.2 0.1

24- Sorrals de llera fluvial 0.4 0.0

25- Platges de sorra 19.4 2.4

26- Penya-segats marins i illots 1.1 0.1


TOTAL MUNICIPAL 796.5 100.0

Font:Mallarach & Campos, Memòria del POUM de Calella (2002)

Tot seguit es descriuen les classes de vegetació cartografiades:

VEGETACIÓ FORESTAL

Inclou quatre classes de vegetació que presenten una formació estructurada en forma de bosc tancat o semiobert.

1- Alzinar litoral o amb marfull [Quercetum ilicis]. És un bosc escleròfil perennifoli de 10-15 m d'alçada amb un estrat arbori dominat per l'alzina (Quercus ilex). Presenta espècies arbustives com el lligabosc (Lonicera implexa), el llentiscle (Pistacia lentiscus), i el marfull (Viburnum tinus) i lianoides com l'arítjol (Smilax aspera), l'esparreguera (Asparagus acutifolius), l'heura (Hedera heli), etc. De vegades, pot estar barrejat amb el pi pinyer (Pinus pinea).

2- Sureda [Carici depressae-Quercetum suberis]. Correspon a una de les variants de l'alzinar litoral dominat per l’alzina surera (Quercus suber). Al sotabosc, predominen el bruc boal (Erica arborea), el lligabosc (Lonicera implexa) i l'arítjol (Smilax aspera). Les suredes del



87

municipi són joves, han estat afavorides antròpicament i presenten un bon estat ecològic; ocupen terrenys àcids i oligotròfics i es troben a les primeres etapes d'explotació.

3- Pinedes de pi pinyer. Boscos secundaris on domina el pi pinyer (Pinus pinea), amb un grau de recobriment variable. Als indrets més ombrívols, el sotabosc correspon a un alzinar en recuperació, mentre que en ambients secs correspon a una brolla o estepar sempre i quan l'estrat arbori permeti l'entrada de llum. Quan el recobriment de les capçades de pins és molt elevat, el sotabosc és residual o nul.

4- Brolles i estepars arbrats [Cistion mediomediterraneum] Matollars dominats per estepes i brucs, amb la presència d'alguns arbres esparsos, sobretot pi pinyer (Pinus Pinea). Correspon a etapes de degradació de l'alzinar.

VEGETACIÓ ARBUSTIVA

Inclou quatre classes de vegetació que presenten una formació dominada per espècies arbustives, sense presència d’arbres.

5- Garriga [Quercetum cocciferae]. Comunitat arbustiva baixa, densa, punxent i impenetrable, fortament dominada pel garric (Quercus coccifera). Procedeix de la degradació de l'alzinar litoral i és molt escassa al municipi.

6- Brolla d’estepes i brucs [Cistion mediomediterraneum] Matollars dominats per estepes silicícoles com l'estepa negre ( Cistus monspeliensis) i l'estepa borrera (Cistus salvifolius) i brucs (Erica). Correspon a l'estadi més estès de degradació dels alzinars.

7- Ginestar de ginesta vera. Brolla dominada per la ginesta vera (Spartium junceum).

8- Bardissa amb roldor [Rubo-Coriarietum]. Caracteritzada per l'espinositat i atapeïment dels arbusts i les lianes que el formen. Les espècies dominants són l'esbarzer (Rubus ulmifolius) i el roldor (Coriaria myrtifolia). Ocupa el fons de les torrenteres més humides a mig vessant.

VEGETACIÓ HERBÀCIA

S’ha definit una única classe que comprèn tots els prats, pradells i herbassars que es poden considerar ben constituïts, des del punt de vista botànic.



88

9- Prats i herbassars.. Inclou prats teròfitcs de sòls silícics com el llistonar típic ( Phlomido-Brachypodietum retusi) que és el més estès i dominat pel llistó (Brachypodium retusum), pradells eixuts d'ambients termòfils com el prat sabanoide d'albellatge (Hyparrhenietum hirto-pubescentis) que apareix en soleils pronuciats i marges secs de les carreteres i és dominat per l'albellatge o fenal de bou (Hyparhrenia hirta), i el fenassar típic (Brachypodietum phoenicoidis) que hi és més escàs.

MOSAICS I BARREGES

Inclou aquelles unitats, ja descrites, que no s’han pogut representar gràficament, degut a que les seves dimensions eren inferiors a la unitat mínima cartografiable. S’han definit dos tipus de mosaics:

10- Mosaic de vegetació arbustiva i prats

11- Mosaic de masses arbustives, prats i plantes al·lòctones. Inclou plantes al·lòctones com la figuera de moro (Opuntia cf. ficus-indica).

VEGETACIÓ HIGRÒFILA

Inclou dues classes de vegetació, prou alterades, les quals no es poden considerar formacions de ribera.

12- Canyars. La vegetació de les lleres dels torrents i rieres es limita a poblaments de canyes (Arundo donax) formant una comunitat semiartifical anomenada (Arundici-Convovuletum sepium). També es troba als marges dels camps i hortes, sempre que tinguin una certa humitat edàfica. Excepcionalment, conté al seu si algun clap d’alocs (Vitex agnus-castus) restes de la vegetació original d’aquestes rambles.

13- Vegetació associada a basses de rec. Correspon als poblaments d'algues que apareixen a les nombroses basses agrícoles que existeixen en el municipi.

VEGETACIÓ ARVENSE

Comprèn sis classes que presenten una vegetació lligada a les activitats agrícoles o a l'abandonament d'aquestes.



89

14- Arvense associada a conreus herbacis de regadiu. Correspon a comunitats del Panico-Setarion que es troben en hortes i conreus on hi ha una pràctica habitual d'irrigació. Si troben espècies com cerreigs (Setaria viridis, S. glauca, etc.), veròniques (Veronica persica), verdolaga (Portulaca oleracea), blets (Chenopodium sp.), etc.

15- Arvense associada a conreus herbacis de secà. Comunitats de plantes anuals variable que prosperen en els secans de cereals (Secalion mediterraneum).

16- Arvense associada a conreus fruiterars de secà. Comunitats de plantes anuals variable en funció del conreu que corresponen a l'aliança Secalietalia

17- Arvense associada a plantacions de caducifolis. Vegetació variable en funció del tipus de tractament que es fa sota la plantació. Sol ser força escassa, amb presència de plantes anuals.

18- Vegetació de conreus abandonats i erms. Correspon a aquella vegetació, molt variable, que prospera després de l'abandonament de l'activitat agrícola. La seva composició i característiques depenen de cada indret i la seva història.

19- Mosaic de conreus abandonats, canyars, bardisses i prats.

VEGETACIÓ ANTROPOGÈNICA

Comprèn tres classes de vegetació associades als espais urbans i infraestructures. Es tracta d’espècies ruderals o de jardineria.

20- Ruderal associada a nuclis urbanitzats, edificacions, càmpings, pàrkings, deixius, etc.

21- Vegetació de zones ajardinades.

22- Ruderal associada a infrastructures viàries i ferroviàries. Poblaments de plantes molt divers degut a la seva alteració. Solen ser indrets on s'apliquen herbicides i no es pot constituir una comunitat fitosociològica.

VEGETACIÓ ESCASSA O NUL·LA

Agrupa quatre classes d’espais en els quals la coberta vegetal ha desaparegut, cas de les platges, o no s'hi ha pogut desenvolupar, cas de certs illots.

23- Espais oberts amb vegetació escassa o nul·la.



90

24- Sorrals de llera fluvial.

25- Platges de sorra.

26- Penya-segats marins i illots. La vegetació rupícola es caracteritza per la presència de fonoll marí (Crithmum maritimum), el lletsó fi (Sochus tenerrimus) i el crespinell (Sedum sediforme). Però també hi ha espècies exòtiques com l’atzavara (Agave americana).

3.1.3.2. Espais i elements d’especial interès natural i figures de protecció

El municipi de Calella presenta zones amb un especial interès des del punt de vista natural, així com algunes espècies de flora i fauna representatives de la regió mediterrània. En aquest capítol es descriuen aquestes zones i espècies d’interès i s’examina si disposen d’alguna figura legal de protecció.

Àrees d’interès natural

En aquest apartat es presenten aquelles zones del municipi que es consideren d’especial interès natural, independentment de si disposen o no d’alguna figura de protecció.

Àrees d’interès ecològic i paisatgístic

Dins del municipi de Calella hi ha dos grups de vegetació que tenen un especial interès ecològic; un situat en l’espai forestal i l’altre dins dels prats.

Dins de l’espai forestal, les àrees de més interès ecològic corresponen al mosaic format per boscos mediterranis ben estructurats i clarianes obertes. Algunes d’aquestes clarianes mantenen usos agrícoles (en certs casos gràcies a la gestió de la societat de caça local) i moltes altres es troben ja en diferents etapes de la successió ecològica de reconstitució, des de fenassars fins a brolles arbades. Aquests hàbitats ofereixen un considerable interès per a la fauna ornítica, especialment hivernant i tenen un considerable interès estètic.

Dins dels prats, les àrees de més interès ecològic corresponen a les que ocupa el prat sabanoide d’albellatge (Hyparrhenietum hirto-pubescentis), que apareix als solells amb pendents pronunciats i marges secs de les carreteres, i és dominat per l’albellatge o fenal de bou (Hyparrhenia hirta) i un altre prat, que té una extensió menor al municipi, que és el



91

fenassar típic (Brachypodietum phoenicoidis). Ultra l’interès de vegetació, la fauna associada a aquests prats, excepcionals en el context europeu, és molt singular.

D’altra banda, hi ha un altre sector d’especial interès natural i paisatgístic que és el que forma el contrafort forestal que des de la Serralada Litoral davalla fins a la punta del Capaspre, a la banda occidental del municipi, conegut, a la part baixa, amb el nom de “Les Torretes”. Aquest espai conjuga un bon grau de conservació de les formacions forestals amb una qualitat estètica i paisatgística molt notable. Tant és així que dos estudis independents recents, realitzats pel conjunt del litoral català, coincideixen a identificar aquest espai com “mereixedor d’especial protecció”1. A més, i com més endavant es mostrarà (apartat 3.3.3), aquest espai té una gran importància per a la connectivitat ecològica.

Hàbitats d’interès comunitari

Els ambients més remarcables de la vegetació europea es troben recollits a la Directiva Hàbitats de la Comunitat Europea (92/43/CEE). El Departament de Medi Ambient va finalitzar l’any 1995 el Catàleg d’hàbitats naturals d’interès comunitari de Catalunya sobre fulls topogràfics a escala 1:50.000. Aquests hàbitats no estan protegits legalment, si més no de moment, sinó simplement catalogats i una mostra representativa d’aquests s’inclouran en els llocs d’interès comunitari2.

La taula següent recull els hàbitats d’interès comunitari presents al municipi de Calella. La superfície conjunta dels tres hàbitats terrestres d’interès comunitari ocupa el 26% del municipi.

1 Correspon a l’enclavament Alt Maresme I (núm.18) de l’estudi d’espais del litoral català, fora del PEIN,

mereixedors d’especials mesures de protecció realitzat per DEPANA (2001) reconegut també en el treball de Xavier

Basora (2001).

2 Actualment el Departament de Medi Ambient està finalitzant la llista de llocs d’interès comunitari (LICs) de la

regió mediterrània. Un cop la Comissió Europea aprovi definitivament la llista de LICs, aquests hauran de declarar-

se zones d’especial conservació, esdevenint així espais protegits.



92

Taula 2. Hàbitats d’interès comunitari presents al municipi de Calella

Codi Nom Estat de

conservació Superfície

aproximada1 (ha)

9340 Alzinars i carrascars Bo 88,6

9330 Suredes Bo 113,9

6431 Herbassars megafòrbics nitròfils i humits (Convolvuletalia sepium, Galio-Alliarietalia).

Mitjà 2,1

1110 Fons marins sorrencs coberts permanentment per aigües no gaire profundes

Mitjà 1,5

Font: Sistema d’Informació Ambiental del Departament de Medi Ambient

Nota: (1) La superfície aproximada que ocupa l’hàbitat en el municipi resulta de sumar la superfície aproximada de

cadascuna de les unitats associades a aquell hàbitat.

Els boscos esclerofil·les (alzinars i suredes) es troben localitzats a la part més septentrional del municipi. Els herbassars megafòrbics nitròfils i humits es troben avui dia suibstituïts pels canyars associats a les rieres, de manera que romanen només en f ragments de superfície molt reduïda. L’hàbitat de fons marins correspon a un pradell de posidònia que hi ha –o hi havia- entre Calella i Sant Pol de Mar però que segons la Confraria de Pescadors sembla estar molt degradat o fins i tot destruït.

Si es comparen les àrees de més interès ecològic descrites en l’apartat anterior amb els hàbitats d’interès comunitari cartografiats dins el municipi, s’observa que únicament els boscos mediterranis han estat inclosos dins el catàleg europeu. En canvi els prats del municipi no han estat inclosos, malgrat que els fenassars formen part de les pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces de la Thero-Brachypodietea, considerades hàbitat d’interès comunitari (codi 6220).

Fauna i flora d’interès ecològic

Fauna

Un indicador habitual de la diversitat biològica és la diversitat ornítica. Actualment, la diversitat d’ocells presents a la part de muntanya del municipi és considerable. Segons els darrers censos d’espècies hivernants i nidificants disponibles (quadrícules UTM 5805-5905),



93

s’han identificat 42 espècies, la majoria de les quals són protegides a Catalunya3. Destaquen espècies pròpies d’ambients boscans ben constituïts, com ara el rapinyaire astor (Accipiter gentilis), o l’esparver (Accipiter nisus), una sèrie de picots, com ara el picot verd (Picus viridis), el picasoques (Sitta europaea), el picot garser (Dendrocopos major) o el colltort (Jynx torquilla), a banda d’altres espècies poc freqüents com el bruel (Regulus ignicapillus), l’oriol (Oriolus oriolus) o el mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli). La fauna ornítica costanera és caracteritzada per la gavina (Larus ridibundus) i el corb marí (Phalacrocorax aristotelis).

D’entre els mamífers, destaca la presència de la geneta o gat mesquer (Genetta genetta), la guineu (Vulpes vulpes), l’esquirol (Scirus vulgaris), el toixó (Meles meles), i diversos micromamífers com els dos tipus d’eriçons, el comú (Erinaceus europaeus) i el clar o africà (Erinaceus algirus), la rata cellada (Eliomys quercinus), el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) i la musaranya (Suncus etruscus).

Flora

El medi natural de Calella té un interès modest des del punt de vista florístic. L’estat de degradació de les comunitats forestals, l’ocupació urbanística de la plana litoral i la canalització del curs baix de les rieres són alguns dels fenòmens que expliquen aquest baix interès. D’altra banda, les condicions geogràfiques del municipi, amb escassa presència de zones obagues i curt recorregut de les rieres, no faciliten el desenvolupament d’una f lora rica i diversa.

Tanmateix, alguns sectors del municipi que encara presenten un bon estat de conservació (alzinars i suredes) o que es troben en procés de recuperació (vegetació de ribera) presenten algunes espècies de flora amb un cert interès.

Al sector forestal dominat pels alzinars s’hi poden trobar espècies típiques de la flora mediterrània, algunes de les quals com ara el cirerer d’arboç (Arbutus unedo) o l’heura (Hedera helix) són proveïdors importants d’hidrats de carboni a moltes espècies de fauna forestal durant l’època hivernal. En aquest hàbitat i a les zones més fredes i humides pot trobar-se ocasionalment el boix grèvol (Ilex aquifolium), espècie protegida.

3 J.Ribas (1996-97-98-99). Distribució geogràfica de les aus nidificants i hivernants al Parc natural del Montnegre i

el Corredor, inèdit, facilitat per A. Bombí, Servei de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona.



94

Malgrat l’estat de degradació de la vegetació de ribera, en algun tram del curs mig de la riera de Calella poden localitzar-se alocs (Vitex agnus-castus) enmig dels canyars, un arbust típicament riberenc i d’escassa presència a les rieres del Maresme. Aquesta espècie era molt comuna antany, però la canalització i la degradació de les rieres ha provocat la dràstica reducció de les seves poblacions a tota la comarca4.

En el context del Maresme, els penya-segats de Calella presenten interès ja que són els únics de la comarca. Al penya-segat del far de Calella s'hi poden trobar el fonoll marí (Crithmum maritimum), espècie típica de les comunitats de roques costaneres, i també el lletsó fi (Sonchus tenerrimus) i el crespinell (Sedum sediforme), pròpies d'indrets rocallosos i assolellats. Segons el Banc de dades de biodiversitat de Catalunya, hi ha sis espècies de flora que han estat citades a Calella i que presenten interès especial per a la conservació, tal com mostra la taula següent.

Taula 3. Espècies de flora d’interès per a la conservació a Calella.

Nom científic Nom comú Interès

Calystegia soldanella - Protegida per l’Annex 3 del Decret 328/1992 pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural(1)

Dianthus pyrenaicus Pourr. subsp.

attenuatus - Endemisme del nord-est ibèric

Dianthus seguieri Vill. subsp. requienii - Endemisme del nord-est ibèric

Ilex aquifolium Boix grèvol

Protegida per l’Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre

protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a

Catalunya

Isoetes duriei - Protegida per l’Annex 3 del Decret 328/1992 pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural(1)

Pancratium maritimum Lliri de mar Protegida per l’Annex 3 del Decret 328/1992 pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural(1)

Font: Banc de dades de biodiversitat de Catalunya

Notes: (1) Les espècies incloses en aquest annex resten protegides únicament a l’interior dels espais del PEIN

assenyalats pel Decret. Atès que a Calella no existeix cap espai del PEIN, aquestes espècies citades no gaudeixen de

protecció legal avui dia. Tot i això, s’ha considerat interessant citar-les.

4 A causa de l’escassetat d’aquesta espècie, al Maresme s'ha creat un grup per estudiar i promoure els alocars

(Eulàlia Comas, com. pers.)



95

Arbres monumentals

El Catàleg de patrimoni natural de Calella, elaborat l’any 1999 per la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Calella, inclou una llista dels arbres i arbredes monumentals d’interès local que comprèn els següents exemplars:

• Plataner del Torrent de les Basses

• Eucaliptus de la Plaça dels eucaliptus

• Alzina del Torrent del Raig

• Pins de Can Patuel

• Ombú de Banys Gavina

• Pi de Santiago Tarinas

• Pi i Alzina del Parc Dalmau

• Om de la Riera de Capaspre.

Aquests arbres han estat escollits bé sigui perquè ja estaven catalogats per part de l’Ajuntament, o bé perquè han estat proposats per diverses persones.

Zones protegides

Els espais protegits es tracten a dos nivells, d’una banda aquells que deriven de la legislació de conservació de la natura i, de l’altra, els que deriven de la normativa urbanística.

Espais protegits per la legislació de conservació de la natura

El municipi de Calella no disposa en l’actualitat de cap figura de protecció d’àmbit internacional, estatal o supramunicipal. Així mateix, Calella tampoc disposa de cap espai protegit per alguna de les figures derivades de la Llei 12/1985 d’espais naturals de Catalunya.

L’espai natural protegit més proper al municipi és el de Serres de Montnegre-el Corredor, inclòs dins el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) aprovat pel Decret 328/1992. El límit més meridional d’aquest espai protegit coincideix amb el límit septentrional del terme municipal de Calella, té una superfície de 11.159 ha i s’estén per municipis limítrofes amb Calella com ara Pineda de Mar i Sant Cebrià de Vallalta. Aquest Espai d’interès natural està integrat dins



96

el Parc natural del Montnegre i el Corredor, adscrit a la Diputació de Barcelona i gestionat pel seu Servei de Parcs Naturals. El parc té, actualment, una superfície de 15.010 ha, inclou territoris de 13 municipis de les comarques del Maresme, el Vallès Oriental i la Selva, i és en un 90% de propietat privada5. Disposa d’un Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge aprovat el 20 de juliol de 1989.

A semblança d’altres municipis del Maresme, l’Ajuntament de Calella va sol·licitar a la Diputació de Barcelona que estudiés la viabilitat d’ampliar el Parc natural del Montnegre i Corredor en el seu terme. Aquesta sol·licitud destaca d’altres pel fet que l’espai que es demana incorporar al Parc correspon als contraforts forestals de la banda occidental del municipi, el Capaspre, fins arribar a la Punta de Calella, és dir, al mar. Es tractaria, doncs, l’únic punt del litoral maresmenc on un parc natural podria tenir façana marítima, i enllaçar així el mar i la muntanya. El Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, com administració responsable, ha dut a terme diversos estudis per valorar aquestes demandes d’ampliació, seguint un procés similar al que es va donar en l’ampliació del Parc natural de Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac. En aquest cas concret, les anàlisis de qualitat paisatgística, de qualitat visual i de connectivitat ecològica abonen la proposta d’ampliació6.

D’altra banda, al municipi no hi ha cap refugi de fauna salvatge ni cap altra espai per a la protecció d’alguna de les espècies d’interès, de manera que hi és d’aplicació la normativa general de Catalunya.

Finalment, la major part de l’espai forestal de Calella queda inclosa dins d’una Àrea Privada de Caça, que té unes 900 ha de superfície i que engloba part de tres altres municipis: Pineda de Mar, Tordera i Sant Cebrià. La societat de caçadors que la gestiona té uns 80 socis, tots ells caçadors locals. La gestió d’aquesta àrea és exclusivament cinegètica, si bé de forma indirecta s’afavoreixen espècies d’interès associades a les zones obertes (vegeu 3.3.4.2).

5 Servei de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona (2000). Memòria 1999. Parc Natural del Montnegre i el

Corredor.

6 Antoni Bombí, biòleg del Parc Natural del Montnegre-Corredor, comunicació personal (2001).



97

Figures de protecció locals i adequació del planejament urbanístic

En l’àmbit local, Calella tampoc disposa de cap instrument específic de protecció d’àrees naturals singulars, com podria ser un pla especial de protecció del paisatge o la declaració d’algun espai natural d’interès local. Únicament existeix un “Catàleg de patrimoni natural de Calella” que descriu breument el medi natural del municipi i adjunta la llista dels arbres i arbredes d’interès local suara esmentada.

Malgrat que Calella no disposa de cap figura de protecció de la natura supramunicipal o municipal, les Normes Subsidiàries de Planejament vigents i especialment el nou POUM, aprovat inicialment el 5-12-2002, protegeixen urbanísticament la major part de les àrees naturals d’especial interès del municipi. A continuació es tracta l’adequació del planejament a la singularitat ecològica del territori o, dit d’altra manera, la protecció que atorga el planejament a les àrees d’interès natural descrites prèviament.

Com ja s’ha indicat abans, les àrees de més interès natural del municipi de Calella són el mosaic format per boscos mediterranis ben estructurats i clarianes obertes, alguns prats, el sector de les Torretes i la vegetació de ribera associada al curs mig i alt de les rieres.

El nou POUM estableix diferents categories de protecció del sòl no urbanitzable, entre les que destaquen la zona de protecció forestal, la zona de protecció de les clarianes i la zona de protecció hidrogràfica.

El mosaic format per boscos mediterranis ben estructurats i clarianes obertes situat a la part alta del municipi està classificat com a zona de protecció forestal en la gran majoria excepte tres unitats classificades com a zona de protecció de les clarianes. La resta de zones obertes d’aquest sector estan classificades com a zones de protecció agrícola. En conjunt, doncs, aquesta àrea d’interès natural gaudeix d’un bon nivell de protecció urbanística, a excepció d’un petit sector agrícola situat al nord de l’àrea reservada per a un polígon industrial i que està classificat com a sistema d’equipaments.

La protecció del sector de les Torretes és una de les propostes específiques recollides en la memòria del POUM. Aquesta franja que connecta la serralada litoral amb la costa està classificada com a zona de protecció forestal. Tanmateix, cal remarcar que està tallada per l’autopista i per la carretera nacional, que s’hi encaixen amb considerables talussos, i que a les cotes més baixes es tracta d’una franja molt estreta (limitada per dos càmpings a banda i banda) i amb un petit nucli urbà al seu sector central. El nou POUM consolida aquest nucli



98

urbà i preveu 5 nous habitatges unifamiliars aïllats. Així mateix, es consolida i s’amplia un sistema d’equipaments en el sector central d’aquest espai i se’n proposa un de nou al sector nord-occidental, just a sota de l’autopista.

Finalment, el curs mig i alt de les rieres està classificat com a zona de protecció hidrològica i es proposa millorar l’estructura i la composició de la vegetació de ribera així com vetllar per la revegetació d’aquelles zones més degradades amb vegetació autòctona.

3.1.3.3. Connectivitat ecològica del territori

La fragmentació d’espais naturals i el seu isolament ecològic es considera la primera causa de pèrdua de diversitat biològica en àrees tan intensament transformades i humanitzades com són els municipis litorals del Maresme.

La protecció dels espais anomenats “de lligam” entre els espais naturals del PEIN és un objectiu del Pla Territorial General de Catalunya de 1995 pel seu valor intrínsec. Igualment, la conservació de la connectivitat ecològica dels espais naturals és un objectiu estratègic recollit en tots els projectes elaborats fins ara de Pla Territorial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona7 .

Segons les “Directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques entre els espais protegits”8, les característiques dels sistemes urbans i les xarxes d’infrastructures i el tractament dels sòls rústecs han d’adoptar models d’ordenació que assegurin la permeabilitat territorial, des del punt de vista de la connectivitat ecològica i la continuïtat paisatgística.

En l’àmbit comarcal, destaca el contrafort que, des de la Serralada Litoral davalla fins a la punta de Calella, pel fet de ser l’únic connector que existeix a la comarca entre el mar i la muntanya. Aquest sector, anomenat les Torretes, té una singularitat excepcional pel que representa l’existència d’un espai natural d’aquesta entitat que arribi fins a la línia de costa, en una longitud de 1,4 km, i en una comarca on tota la façana litoral ja està pràcticament

7 Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Equip Redactor (1999) Factors clau de la planificació territorial a l’àrea

metropolitana de Barcelona.

8 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, Direcció General de Patrimoni Natural (1998) document

inèdit, encara no aprovat, que constitueix, no obstant això, una referència de primer ordre a Catalunya.



99

urbanitzada de forma contínua. Aquest connector paisatgístic és identificat com a tal en la diagnosi del projecte de Pla Territorial Metropolità de Barcelona9 i també en un estudi més comprensiu sobre connectivitat ecològica realitzat per Barcelona Regional a l’Àrea Metropolitana de Barcelona10. Respecte la mobilitat de la fauna terrestre, aquest connector paisatgístic resta tallat per l’autopista, que hi passa encastada amb talussos de més de 25 m d’alçària, en un punt on es podria plantejar la construcció d’un pas elevat (ecoducte), i per la carretera nacional, a una cota inferior.

D’altra banda, les rieres i els torrents en general constitueixen uns connectors efectius per a la biota assocaida a aquests medis, i són connectors ecològics molt importants, amb transport d’aigua, nutrients, sediments, llavors, etc. des de les capçaleres dels rius fins als cursos baixos. Malauradament, el paper com a connector que tradicionalment havien tingut les rieres del Maresme està desapareixent a causa dels progressius obstacles que s’han anat construint al seu pas. A Calella destaquen especialment la riera de Capaspre i el torrent d’en Comes.

3.1.3.4. Gestió dels sistemes agrícola, forestal, hidrològic i litoral

A Calella coexistien quatre tipus de sistemes naturals i de suport: l’agrícola, el forestal, l’hidrològic i el litoral. La importància ambiental d’aquests sistemes així com la seva gestió són objecte d’anàlisi en aquest capítol.

Sistema agrícola

L’estudi del sistema agrari s’enfoca des d’un triple punt de vista: territorial, productiu i de qualitat ambiental. La major part de les dades que apareixen a continuació provenen del Cens Agrari11.

9 Pla Territorial Metropolità de Barcelona (1999) Factors clau de la planificació territorial a l’àrea metropolitana

de Barcelona, figura 2.1.7, pàg. 99.

10 J.Marull, J.Mallarach, G.Terrades et al (2001). Connectivitat ecològica a l’Àrea metropolitana de Barcelona.

Barcelona Regional.

11 L'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) elabora íntegrament aquest cens a Catalunya amb el suport del

Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (DARP). Les dades disponibles són

dels anys 1982, 1989 i 1999.



100

Enfocament territorial

Com s’ha pogut veure en l’apartat dedicat als usos del sòl, un 21% del municipi de Calella està ocupat per usos agropecuaris. Aquesta superfície, però, va disminuint ràpidament, any rera any, ja sigui per abandonament o per ocupació urbana del territori. Les dades del Cens Agrari dels darrers anys recollides a la taula següent mostren clarament aquesta tendència.

Taula 4. Nombre d'explotacions agràries i superfície censada

total amb SAU amb altres terres Any explot. ha explot. ha explot. ha

1999 40 84 34 40 39 43 1989 186 377 139 117 166 259

1982 232 561 170 178 147 384

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

Notes: SAU (Superfície agrícola útil): És el conjunt de la superfície de les terres llaurades i de les terres per a

pastures permanents. Les terres llaurades inclouen els conreus herbacis, els guarets, els horts familiars i les

terres dedicades a conreus llenyosos.

Altres terres: Són aquelles terres que, tot i trobar-se en l'explotació, no formen part del la superfície agrícola utilitzada (SAU).

Com pot observar-se a la taula, entre 1989-1999 el nombre d’explotacions agràries es va reduir un 78,5%. Si es compara respecte les explotacions de 1982, la reducció va ser de gairebé el 83%.

Del total de superfície agrícola censada l’any 1999, un 47,6% es considerava útil, és a dir, utilitzada per a finalitats agrícoles. Seguint la tendència abans indicada, la superfície agrícola utilitzada o útil (SAU) també ha patit una important reducció en les darreres dues dècades. Respecte la superfície total del municipi de Calella, únicament un 5% es considera SAU. L’any 1999 totes les explotacions amb SAU corresponien a terres llaurades, sense cap pastura permanent.

La fragmentació de les explotacions agràries és un altre aspecte a destacar. L’any 1999 la superfície de les explotacions agràries es repartia en 144 parcel·les, resultant una dimensió mitjana de 0,58 ha per parcel·la. La dimensió mitjana de les explotacions era de 0,47 ha, essent la gran majoria (un 72,5%) compreses entre 1 i 5 ha.



101

Enfocament productiu

En el capítol de descripció de l’entorn socioeconòmic es constata que Calella és un dels municipis de Catalunya amb una major especialització terciària. Aquest fet implica que la població activa ocupada en el sector agrícola sigui molt baixa. Concretament, l’any 1996 només un 3,2% de la població activa ocupada es dedicava a l’agricultura o a la ramaderia.

Pel que fa a la tipologia dels conreus, un 83% de la SAU són regadius i la resta són secans. La major part de les explotacions i de la SAU es dedica al conreu d’hortalisses, seguint per les flors i plantes ornamentals.

La productivitat de l’espai agrari ha anat lligada a les característiques dels diferents tipus de conreus que s’hi han desenvolupat i a les inversions realitzades en maquinària, sistemes de regadiu, hivernacles, moviments de terres, etc. El conreu de la maduixa va generar productivitats molt elevades durant la dècada dels vuitanta i explica bona part de les rompudes i condicionaments en vessants saulonosos que tenien exposició adequada. La competitivitat amb d’altres zones maduixeres explica la seva decadència, l’abandó d’aquest conreus i la reconversió parcial cap a hortalisses, flor trencada o altres.

Malgrat el que s’acaba d’exposar, la productivitat econòmica de l’espai agrícola de regadiu (12% del municipi) sol ser molt elevada, i depèn, en gran mesura, de les inversions d’infrastructures complementàries que s’hi duguin a terme.

De les 40 explotacions agràries que tenia Calella l’any 1999, un 25% (10 en total) disposaven de bestiar, ocupant una extensió de només 16 ha, fet que mostra l’escassa importància que té l’activitat ramadera en l’actualitat. La taula següent mostra que el principal tipus de bestiar de Calella en els dos darrers decennis ha estat sempre l’aviram.

Taula 5. Nombre d’explotacions ramaderes i nombre de caps per espècies

Total Bovins Ovins Cabrum Porcins Aviram Conilles mare Equins

Any Nº caps Nº caps Nº caps Nº caps Nº caps Nº caps Nº caps Nº caps

1999 10 136 0 0 0 0 1 3 0 0 9 112 4 14 1 7

1989 27 621 2 14 1 200 1 3 1 4 21 362 9 37 1 1

1982 42 6.555 3 36 1 100 1 20 2 543 35 5.737 16 98 2 21




102

Com pot observar-se en la taula anterior, la tendència que ha seguit l’activitat ramadera en les darreres dècades ha estat una ràpida reducció, similar a la de l’activitat agrícola. Així, si a l’any 1982 Calella comptava amb 6.555 caps de bestiar, l’any 1999 aquesta xifra havia disminuït fins a 136. El nombre d’explotacions de l’any 1999 era un 22% inferior respecte el de l’any 1989 i un 76% respecte el de l’any 1982.

Qualitat ambiental

A més dels usos productius, l’espai agrari que resta de Calella, compleix també importants funcions ecològiques (connectivitat biològica, recàrrega d’aqüífers, etc.) i socials i té un considerable valor paisatgístic. D’altra banda, la societat de caçadors que gestiona l’Àrea Privada de Caça manté parcel·les de conreus de cereals per a la fauna salvatge, localitzats al Puig de Popa, Ca l’Estol i Planes d’en Lari, les quals sumen unes 6 ha de superfície12.

Sistema forestal

El sistema forestal també s’analitza des del punt de vista territorial, productiu i de qualitat ambiental.

Enfocament territorial

Segons el mapa d’usos del sòl elaborat per al POUM a escala 1:5000, un 51% del terme municipal de Calella està ocupat per usos forestals, en sentit del terme que hi dóna la legislació forestal catalana13. És un percentatge força elevat que cal considerar a l'hora de gestionar el medi natural del municipi i el risc d'incendi forestal. Tot l’espai forestal és de propietat privada i es troba, majoritàriament, en àrees amb pendent superior al 20%.

12 Comunicació personal del senyor Joaquim Súria.

13 D’acord amb la Llei 6/1988 forestal de Catalunya, són terrenys forestals o forests: a) Els sòls rústics poblats

d’espècies arbòries o arbustives, de matolls i d’herbes; b) Els erms situats en els límits dels boscos que siguin

necessaris per a la protecció d’aquests; c) Els erms que, per llurs característiques, siguin adequats per a l’aforestació

o la reforestació i d) Els prats de regeneració natural, els aiguamolls, els rasos poblats anteriorment i transformats

sense l’autorització corresponent i les pistes i camins forestals.



103

Taula 6. Usos forestals al municipi de Calella

Ús forestal Superfície (ha) % del t.m.

Suredes en explotació 106.7 13.4

Formacions forestals en reconstitució i sense explotació 115.0 14.4

Formacions arbustives en reconstitució i sense explotació 74.9 9.4

Formacions herbàcies amb pastura regular, esporàdica o nul·la i en reconstitució 111.0 13.9

TOTAL 407.6 51.1

Font: Mallarach & Campos, Memòria del POUM de Calella (2002)

Tanmateix, i com pot observar-se a la taula, la superfície de Calella ocupada per boscos es redueix al 27,8%. La principal espècie forestal de Calella és actualment l’alzina surera (Quercus suber), que ocupa un 15% de la superfície del terme, seguida pel pi pinyer (Pinus pinea ), amb un 12,3%, i amb una importància ja molt inferior (0,5%) l’alzina (Quercus ilex subsp. ilex).

L’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (IEFC)14 incorpora variables que mai no havien estat mesurades per tot el país, i que són imprescindibles per a avaluar plenament les funcions ambientals dels boscos. Les dades de l’IEFC corresponents al municipi de Calella es presenten en la taula següent.

Taula 7. Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya al municipi de Calella (regió forestal V)

Existències (milers de peus) Àrea basal

(m2/ha) Espècies principals Densitat (peus/ha)

290 19,3 Quercus suber / Q. ilex -

Font: Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya, Regió Forestal V (2000)

Notes: Les existències són el nombre absolut de peus, independentment de l’espècie. L’àrea basal (la secció del

tronc a 1,30 m de terra) indicada és el valor mitjà de totes les espècies presents.

14 Gracia, C. (dir) (2000). Inventari ecològic i forestal de Catalunya. Regió Forestal V. Bellaterra: Centre de

Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals.



104

Enfocament productiu

El bosc del municipi té avui dia una productivitat econòmica molt baixa si es mesura en llenyes i fusta, motiu pel qual ha deixat d’ésser explotat des de fa anys. Només continua, i encara esporàdicament, l’explotació de suro a la part alta de la serra.

La taula següent, que mostra el nombre d’explotacions forestals i la seva tipologia, permet constatar el fort declivi que també ha sofert aquesta activitat econòmica.

Taula 8. Distribució de les terres que no són SAU

Total Sup. forestal Erm Matoll Altres

Any explot. ha explot. ha explot. ha explot. ha explot. ha

1999 39 43 8 24 3 2 2 2 37 15

1989 166 259 54 145 45 49 12 8 105 56

1982 147 384 72 234 73 113 17 29 22 8


Cap finca forestal del municipi de Calella disposa encara de Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal aprovat o en tràmit15. Així doncs, la planificació de l’espai forestal és inexistent.

Qualitat ambiental

L’estructura actual de la massa forestal és resultat de la gestió forestal –o la seva absència- i de la història de focs que ha patit. Al municipi de Calella manquen completament els boscos antics i madurs, i predominen els boscos joves amb dues o tres classes d’edat, que tenen abundor de plançons vigorosos en alguns rodals. Al sotabosc dels indrets humits, l’espècie que regenera, de forma espontània, és l’alzina, de manera que amb una adequada gestió forestal es podrien recuperar bona part dels alzinars mediterranis propis, la qual cosa comportaria una sèrie d’efectes positius importants, com és ara, reduir la inflamabilitat del bosc, i per tant millorar la seva seguretat i estabilitat, millorar la seva diversitat i vàlua ecològica i, finalment, augmentar el seu atractiu estètic i, consegüentment, el seu potencial recreatiu.

15 Núria Marpons, Centre de la Propietat Forestal de Catalunya, comunicació personal.



105

L’espai forestal genera importantíssims serveis i beneficis ambientals i ecològics a la societat, tots ells de difícil valoració econòmica, d’entre els quals destaquen la qualitat del paisatge, la conservació de biodiversitat, la retenció de sòls molt erosionables, la regulació balanç hídric de les conques, la funció de filtre de contaminants atmosfèrics, la captació i fixació d’anhídrid carbònic i la producció d’oxigen.

Els usos que predominen avui dia a l’espai forestal del municipi són de caràcter recreatiu; destaquen l’excursionisme, la recollida de bolets i de plantes medicinals i la cacera. D’altra banda, la societat de caçadors que gestiona l’Àrea Privada de Caça que ocupa la major part de l’espai forestal disposa de zones d’ensinistrament de gossos i efectua repoblacions de perdiu, faisà i conill, de les quals depenen les captures16.

Sistema hidrològic

La hidrologia del municipi de Calella es divideix en dues parts, estretament relacionades, però de funcionament relativament independent, la hidrologia superficial i la subterrània. La primera és representada per la xarxa hidrogràfica i la segona pels aqüífers.

Hidrografia

La hidrografia del municipi està conformada per les típiques conques del Maresme, petites i amb fort pendent, que s’escolen des de la Serralada Litoral fins el mar. De direcció general NNW-SSE, aquestes conques tenen disposició paral·lela i llurs divisòries hidrogràfiques s’esvaeixen en assolir la plana litoral.

Domina la conca de la riera de Capaspre (o de Calella), amb una superfície d’unes 570 ha (el 70% del terme) que vessa directament a la Platja Gran, després d’haver creuat, canalitzada, el nucli urbà. Té uns 4 km de longitud, amb un pendent molt pronunciat a la capçalera, que minva gradualment cap a la plana al·luvial. Té dos tributaris principals, a l’est el Torrent d’en Comes, que drena el sector nordoriental del municipi, i a l’oest, el Torrent del Raig, que drena el sector occidental. És una conca ramificada, amb una alta densitat de drenatges, que té el seu punt culminant al Turó de la Punta de Garbí (423 m). La divisòria hidrogràfica d’aquesta conca coincideix, en bona part, amb el límit del municipi pel nord i l’oest,

16 Comunicació personal del senyor Joaquim Súria.



106

superant-lo lleugerament per l’est (municipi de Pineda) i el nord-oest (municipi de Sant Cebrià de Vallalta).

El 30% restant del municipi calellenc està repartit entre quatre conques hidrogràfiques, tres a l’angle sud-oest i una a l’extrem oriental.

El sector sudoccidental del municipi està drenat per tres petites conques, dues d’internes i la tercera, a cavall entre els municipis de Calella i de Sant Pol de Mar. D’est a oest, hi ha la conca del Torrent de la Vall d’en Guli, la conca del Torrent de les Bases i la del Torrent de la Cabra, amb uns cursos que no arriben a 1 km de longitud, i amb un pendent molt fort.

Quasi la meitat de la petita conca del Torrent de la Vall d’en Guli està urbanitzada, i té dos terços del curs principal canalitzats, fins a la seva desembocadura a la Platja de Garbí.

La conca del torrent de les Basses, per contra, és una de les menys urbanitzades del municipi, i desemboca a la banda oriental de la Platja de la Roca Grossa. A la seva divisòria oriental hi ha el Far de Calella, i a la divisòria occidental, les Torretes.

L’extrem occidental del terme està drenat per la conca del Torrent de la Cabra, que desemboca a la cala que es parteixen els termes de Calella i de Sant Pol de Mar. El Torrent de les Basses i el de la Cabra són els dos únics cursos hídrics del municipi que no tenen el seu curs baix alterat per obres de canalització o entubament.

El sector oriental del municipi, a l’Est de l’accés a Calella des de l’autopista C-32, és drenat per la conca del Rierany dels Frares, el qual està canalitzat subterràniament uns 1200 m per sota l’avinguda dels Frares, i desemboca a la Platja Gran, just a la partió amb el terme municipal de Pineda de Mar. A la boca de l’entubament, disposa d’un laminador per reduir la càrrega de sorres.

La superfície de domini públic hidràulic d’aquests cursos hídrics no ha estat legalment definida ni termenada encara, llevat d’aquells trams on han estat canalitzats, endegats o soterrats17. Cal destacar que certs segments de lleres coincideixen, des de fa temps, amb carrers o camins públics. Atès que porten aigua de forma tant esporàdica, la major part de l’any serveixen, o poden servir, si més no, de camins. Aquest és el cas, per exemple, de

17 Font: Agència Catalana de l’Aigua. Domini públic hidràulic.



107

sectors del Torrent del Raig i de la Riera de Capaspre. Aquesta circumstància, pròpia de les rieres d’aquesta comarca, té diverses conseqüències importants tant des del punt de vista hidrològic, com de l’ús públic d’aquests corredors i dels risc de revingudes.

Finalment, escau indicar que un sector de la plana litoral, situat entre el curs baix de la riera de Capaspre i el del rierany dels Frares, no queda inclòs dins cap d’aquestes conques hidrogràfiques.

Hidrologia superficial

Les rieres i torrents del municipi de Calella es caracteritzen per tenir cursos curts i amb grans pendents, estar secs quasi sempre, i presentar un funcionament espasmòdic. En èpoques de pluges intenses poden portar cabals molt abundants, de centenars de metres cúbics, i solen generar pics de revinguda al cap de pocs minuts (flash floods). Així, a la riera de Capaspre, la més important del municipi, s’han calculat cabals màxims de 84 m3/segon per un període de retorn de 100 anys i de 105 m3/seg per un període de retorn de 500 anys18. Aquest règim hídric fa que s’hi donin amb relativa freqüència rierades que solen ser més perilloses i catastròfiques que les revingudes dels rius.

Una part de l’aigua que s’escola, de forma esporàdica, per les rieres alimenta els aqüífers que s’estenen a sota, i pels quals l’aigua circula a una velocitat molt inferior. La resta d’aigua, acomboiada en les revingudes, aboca directament a la mar.

Es té constància de sis fonts permanents o estacionals: la font de la Guineu, la del Portal de Betlem, la del Basté, la de’n Decai, la de Vall de Roure i la del Far; a més de tres mines, la de Sant Quirze, la de ca l’Estol i la de’n Bartrina. De forma permanent només ragen la font del Far (a la riba dreta del torrent de les Basses, cap a la cota 13) i la de Vall de Roure. Tant aquesta darrera com la del Portal de Betlem i la mina de St. Quirze són estacionals, depenent de la meterologia. La resta s’han assecat degut a la reducció de les precipitacions (vegeu pàgina 10 d’aquesta Memòria) i a l’augment de les extraccions.

18 Consell Comarcal del Maresme. Criteris de recuperació de la riera de Calella.



108

Hidrologia subterrània

Característiques generals

La major part de l’aigua del municipi de Calella circula subterràniament i està continguda en els aqüífers. Les condicions de càrrega poden considerar-se bones, però a causa del pronunciat pendent del substrat impermeable les possibilitats d’emmagatzematge d’aigües subterrànies són força reduïdes. Una altra característica important és la proximitat d’aquestes formacions quaternàries a la costa, la qual cosa planteja problemes de salinització en el cas d'explotació intensiva.

A la tota la zona del Maresme existeix un notable desequilibri entre els recursos hídrics i la població, especialment agreujat als mesos d’estiu. Això planteja seriosos problemes de subministrament, que han induït la utilització per a determinats usos d’aigües amb un elevat contingut salí.

A llarg de la riera de Capaspre s'estén un aqüífer que desemboca a un de més gran que hi ha a la plana de sediments quaternaris damunt la qual es troba situada la ciutat de Calella.

Tipus d’aqüífers i dinàmica de l’aigua subterrània

Els aqüífers es poden agrupar en dos tipus bàsics, els de fissuració i els de porositat. Uns i altres estan interconnectats, encara que tenen cicles diferents.

Els aquífers de fissuració es desenvolupen dins dels substrats granodiorítics i esquistosos, que formen els principals relleus muntanyencs del municipi. Malgrat que són els aqüífers que ocupen més extensió, tenen poca importància, en aquesta àrea, perquè tenen una transmissivitat molt baixa i poca capacitat d’emmagatzematge, motius pels quals pràcticament no són objecte d’explotació.

Els aqüífers de porositat apareixen desenvolupats en tres tipus de substrats diferents:

• Els sediments al·luvials que constitueixen les terrasses fluvials, de composició relativament heterogènia, amb predomini de fracció sorra (aqüífers al·luvials).

• Els dipòsits de la plana litoral, formats per sorres (aqüífers litorals).

• Les formacions superficials que recobreixen bona part del substrat granodiorític, formades per sauló.



109

S’ha calculat que els aqüífers al·luvials tenen una transmissivitat entre 100-400 m2/dia, mentre que la dels aqüífers litorals és molt superior, compresa entre 1000-2000 m2/dia.

Les entrades d’aigua en aquest sistema aqüífer es donen per cinc bandes: infiltració directe de les aigües pluvials, recàrrega procedent dels aqüífers de fissuració, retorns dels regs, abocaments i fuites de la xarxa d’abastament urbana. S’ha estimat que aproximadament el 85% de les precipitacions que cauen damunt dels aqüífers s’evapora directament, s’evapotranspira a través de la vegetació, o s’aboca al mar, i que menys d’un 15% de les mateixes recarrega els aqüífers. L’única sortida natural del sistema aqüífer és el flux subterrani al mar, mentre que la resta de sortides són degudes a extraccions per a l’abastament urbà, agrícola o industrial. Actualment hi ha 24 pous inscrits al Registre d’Aigües del municipi, amb fondàries que oscil·len entre els 8 i els 35 m. Tanmateix, s’ha pogut saber que existeixen diversos pous, no legalitzats, de funcionament intermitent, vinculats a establiments hotelers, que exploten l’aqüífer litoral.

El nivell freàtic dels aqüífers és força variable, tal com mostra el mapa piezomètric adjunt, que mostra la profunditat mitjana de la zona saturada d’aigua dels pous de Calella.

Figura 2. Mapa piezomètric del municipi de Calella

Font: Auditoria ambiental de Calella (2000), a partir d’informació proporcionada per l’ACA i de treball de camp.



110

Com que les isopiezes19 són paral·leles a la línia de costa, la circulació del flux hídric subterrani és perpendicular a la costa. D’altra banda, s’observen tres cons de depressió del nivell freàtic que corresponen a les principals extraccions d’aigua subterrània. El con més important és el situat vora la costa, i correspon segurament al pou d’un hotel.

Malgrat l’existència d’aquests pous, la major part de l’aigua que s’ha consumit a Calella durant els darrers decennis no prové dels aqüífers del municipi, sinó de l’aqüífer al·luvial del Baix Tordera, un aqüífer que, com la majoria dels aqüífers costaners del Maresme, té problemes degut a l’excessiva explotació de què és objecte, la qual cosa ha provocat una intrusió salina, intensificada durant els mesos d’estiu, quan les extraccions d’aigua dolça són més elevades. Una de les actuacions recents per recuperar aquest aqüífer ha estat la construcció d’una planta dessalinitzadora a Blanes, la primera de Catalunya, que actualment subministra gairebé el 50% de l’aigua potable consumida a Calella (vegeu 3.2.1.1).

Qualitat ambiental

Qualitat i problemàtica ambientals dels cursos superficials

L’estacionalitat dels cursos d’aigua fa que no tingui gaire sentit mesurar la qualitat física i biològica de les aigües superficials de les rieres i torrents de Calella. Aquests cursos només porten aigua alguns dies a l’any, i per tant la qualitat de les seves aigües dependrà de factors molt diversos.

Un dels problemes ambientals més importants que afecta les rieres és la sobreexplotació dels recursos hídrics subterranis a través dels pous, ja que incideix negativament en el règim de cabals superficials i subterranis i en la vegetació de ribera.

D’altra banda, els ecosistemes riberencs són dels més castigats de tota la geografia catalana, malgrat les importants funcions ambientals que compleixen (hàbitat d’espècies, laminació d’avingudes, manteniment de connectivitat...). Al Maresme, de la superfície dels boscos de ribera original, en queda escassament un 10%. A Calella la qualitat de la vegetació de ribera associada a les rieres pot considerar-se força baixa. Els trams urbans han estat canalitzats, mentre que als trams mig i alt les comunitats potencials han estat substituïdes per canyars.

19 Les línies que es representen al mapa s’anomenen isopiezes, és a dir, línies amb una alçada constant del nivell

freàtic.



111

Tanmateix, i com ja s’ha comentat, en alguns sectors del tram mig de la riera de Calella s’han observat exemplars d’alocs, espècie pròpia d’aquests ambients, la qual cosa evidencia que encara tenen un cert potencial de recuperació.

En aquest sentit, l’any 1998 es va redactar el projecte “Criteris per recuperar la riera de Calella i la seva conca. Situació actual i propostes de gestió futura”, que recull un estudi hidrològic i una avaluació de l’erosió hídrica, una anàlisi de la problemàtica de la riera i un seguit de propostes restauració. Es proposaven dos tipus d’actuacions: restauració forestal en l’àmbit de la conca hidrogràfica i restauració de la vegetació de ribera en els marges de la riera, les quals, per motius diversos, encara estan pendents d’execució.

La restauració forestal hauria de millorar les condicions hidrològiques de la conca, sobretot la intercepció i la infiltració de la pluja, amb l’objectiu de reduir els cabals màxims d’avingudes i els impactes negatius que suposen. La proposta es basa en reforestar els erms i brolles de la conca per tal d’accelerar l’evolució de les comunitats de transició cap a comunitats forestals madures. Les espècies forestals seleccionades per a la restauració són autòctones i adaptades a les condicions climàtiques, de sòl i de dinàmica hidrològica de l’àrea. Entre altres, s’han proposat l’alzina (Quercus ilex ssp ilex), el pi blanc (Pinus halepensis), el server (Sorbus domestica) i diversos tipus de roures (Quercus humilis, Q. cerrioides). Així mateix, també es preveuen actuacions d’artiga manual sobre els matolls actuals per facilitar el creixement de les espècies plantades.

La restauració de la vegetació de ribera té per objectiu recuperar les tres comunitats potencials: la verneda, l’omeda i l’alocar. Les espècies proposades per a la restauració són: l’om (Ulmus minor), el freixe de fulla estreta (Fraxinus angustifolia) i l’avellaner (Corylus avellana) al tram superior, i l’om, el freixe de fulla estreta, l’àlber (Populus nigra) i l’aloc (Vitex agnus-astus) al tram central.

Qualitat de les aigües subterrànies

En els aqüífers del sector de Calella la tendència dels darrers anys és la reducció de la magnitud de la intrusió salina o, si més no, l’estabilització. Els problemes que s’han manifestat alguns anys semblen reversibles, però es podrien agreujar si no es regulen les extraccions. D’altra banda, la majoria dels aqüífers litorals del Maresme són molt vulnerables a la contaminació i des de fa anys estan fortament contaminats per nitrats (amb valors superiors als 100 mg/L) procedents dels lixiviats dels fertilitzants que s’aboquen, de



112

forma inadequada, en molts conreus20, motiu pel qual tota la comarca ha estat legalment considerada “Zona vulnerable per contaminació de nitrats de fonts agràries”21, en la qual són d’aplicació una sèrie de mesures reglamentàries, d’entre les quals destaca un valor màxim de 170 kg de nitrogen per hectàrea anuals22.

A Calella, per ara, aquest tipus de contaminació sembla afectar només els pous de la plana agrícola, propers a la riera de Capaspre, motiu pel qual incideix, de forma estacional, sobre el pou que abastia la urbanització del km. 323 (des de l’any passat, però, aquest nucli ja rep aigua de la xarxa municipal). Els pous de la riera de Capaspre presenten, a més, problemes de contaminació per fertilitzants i pesticides24. L’impacte de la contaminació per nitrats no sembla afectar, però, els pous del nucli urbà, situats a la plana litoral.

Amb motiu de l’elaboració d’una versió preliminar de l’auditoria ambiental (Estol & Alcover, 2000) , es va analitzar de forma específica l’aigua de cinc pous del municipi, les dades dels quals es presenten en la taula següent.

Taula 9. Característiques dels pous analitzats a Calella

Núm. pou 1 2 3 4 5

Topònim Bassa Gran Aigua de l'antic

abocador clausurat

Mas Salvador Camí del

Raig

Pou escorxador municipal

Profunditat del nivell freàtic (m) 8.9 - 5.4 35.2 0.5

Profunditat del pou (m) 16 - 8 >50 7.5

Alçada del pou (cm) 43 - 30 90 50

Materials Riera sobre

materials granítics

Riera sobre materials granítics



Al·luvials

Font: Auditoria ambiental de Calella (Estol & Alcover, 2000)

20 Generalitat de Catalunya (1999). Informe sobre l’estat del medi ambient de Catalunya.

21 Decret 283/1998, de 21 d’octubre, de designació de zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats

procedents de fonts agràries.

22 Ordre de 22 d’octubre de 1998 del Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen.

23 Segons dades facilitades pel farmacèutic municipal, Sr. Mela (2001)

24 Idem.



113

L’anàlisi de diversos paràmetres de qualitat de l’aigua mostra els següents resultats:

• El pH no presenta variacions significatives, dóna un valor neutre amb tendència a valors de major alcalinitat.

• La conductivitat varia entre 1018 i 3974 µS/cm, aquest últim valor corresponent a la mostra del pou nº1, el més proper a l'antic abocador, i que segurament dóna aquestes valors a causa del procés de lixiviació de l'abocador. La resta de resultats mostren uns

valors al voltant d'uns 1000 µS/cm, fet que assenyala una mineralització de les aigües força elevada, però habitual en les aigües de la part final d'un aqüífer a causa dels processos de concentració i recirculació de l’aigua per activitats agrícoles.

• La concentració de nitrits i d’amoni a la majoria de pous (excepte el nº2) està per sota del límit de detecció i també per sota de la concentració màxima admissible segons el Reial Decret 1138/1990. La mostra núm.1 presenta unes concentracions més elevades d'aquests elements i també de Fe i Mn, conseqüència de la contaminació de l'abocador. Aquesta interpretació ve reforçada per la presència de coliforms.

• El pou núm.2, corresponent a l’aigua de l'antic abocador clausurat, presenta uns valors molt elevats, superiors a la concentració màxima admissible, de substàncies no desitjables com ara els nitrits, l’amoni, el clor residual, el ferro o el manganès. Afortunadament, però, no presenta contaminació per substàncies tòxiques.

També s’han dut a terme anàlisis de les aigües de diversos pous propers a l’antic abocador de residus sòlids urbans a l’any 1994, quan es va clausurar l’abocador, i al 1999. Aquestes anàlisis han detectat problemes de contaminació diferents en alguns dels pous situats aigües avall de l’antic abocador, amb concentracions de clorurs, nitrits, amoni, ferro, manganès, carbonat de calci i òxid de calci molt superiors a les màximes admissibles per l’aigua potable, i un empitjorament gradual detectat des de les primeres anàlisis fins les darreres25.

Segons el sistema d’informació ambiental del Departament de Medi Ambient, el pou Feliu (inclòs a la xarxa bàsica de qualitat de les aigües subterrànies de l’Agència Catalana de l’Aigua) pateix una forta contaminació per nitrats, amb valors que tripliquen la concentració màxima admissible (50 mg/l) i que s’han mantingut més o menys constants en els darrers

25 Segons el farmacèutic municipal, Sr. Mela (2001).



114

anys. La Taula 10 recull els valors dels paràmetres de qualitat més importants d’aquest pou en el període 1996-1999.

Finalment, la font del Far també presentava problemes de contaminació a resultes d’abocaments d’aigües residuals no controlats procedents d’unes instal·lacions esportives aigües amunt.

Taula 10. Evolució de la qualitat de les aigües subterrànies en el pou Feliu de Calella

Any 1996 1997 1998 1999

Ca (mg/l) 146 138 161 152

Conductivitat (µS /cm) 956 957 1076 1031

Cl (mg/l) 72 91 87 89

NO3 (mg/l) 181 144 174 150

NH4 (mg/l) <0,1 <0,1 0,2 0,07

Font: Sistema d’informació ambiental del Departament de Medi Ambient.

Sistema litoral

El sistema litoral de Calella és el que sustenta la major part de l’activitat econòmica de Calella. La seva anàlisi se centra en la platja, si bé també es consideren breument els fons marins.

Platja

La platja de Calella s’estén des del rierany dels Frares fins a la punta de Calella. És rectilínia, té una extensió lleugerament superior als 2 km i una amplada mitjana de 65 m. La punta de Calella separa els termes de Calella i de Sant Pol de Mar. A efectes administratius, les platges del municipi es consideren dividides en tres unitats que, d’est a oest, són la platja Gran de Calella (1380 m), la platja de Garbí (730 m) i la platja de les Roques (700 m).

L’equilibri i l’estabilitat d’aquestes platges, igual com el de les altres platges de l’Alt Maresme, depèn en gran mesura de les aportacions de sorra procedents del delta de la Tordera, transportades per corrents circalitorals del nord-est, que les arrosseguen des del nordest cap el sudoest i les redistribueixen de forma regular, tot compensant l’erosió marina.



115

Les petites aportacions de sorra procedents de la riera de Capaspre queden retingudes normalment abans d’arribar-hi en el gual inferior, i en són retirades per mitjans mecànics.

La construcció del port d’Arenys de Mar (acabada el 1939), que tants efectes negatius va tenir per l’estabilitat de les platges de sotavent, va tenir, en canvi, efectes positius en la platja de Calella. Hi ha constància de que abans de la construcció d’aquest port l’erosió marina havia arribat a fregar la via del tren.

Fons marins litorals

Els fons marins litorals del municipi estan molt alterats degut a la intensa pressió recreativa i pesquera que han rebut i que segueixen rebent. A destacar la presència d’alguns fragments, bastant o molt degradats, dels anomenats alguers de posidònia (Posidonion oceanicae) a l’alçada de la punta de Calella, un hàbitat que constitueix un gran refugi i lloc de cria per a moltes espècies.

L’espai marí litoral és de domini públic i competència del govern central. Malgrat que aquest espai es veu directament afectat per les activitats que es desenvolupen al domini continental adjacent, l’Ajuntament no hi té competències directes

Qualitat ambiental

El domini públic marítim terrestre segueix tota la façana marítima del municipi (més de 2 km), amb una amplada mitjana de 65 m, i encara inclou alguns usos disconformes amb la Llei de costes.

L’espai litoral del municipi està molt transformat i majoritàriament urbanitzat. Tant la banda terrestre com la marina han sofert pregones alteracions, sobretot durant els darrers cinquanta anys, de manera que romanen pocs elements del paisatge natural. Una forma de valorar l’estat general del litoral és mitjançant uns índexs que mesurin l’estat i les amenaces que l’afecten26. L’índex de vulnerabilitat biològica dóna valor 4, mentre que l’índex d’intensitat d’agressió potencial dóna un valor inferior al 30%. En el marc d’una costa tan pregonament

26 L’índex de vulnerabilitat ecològica es mesura mitjançant una escala ordinal que va de 5 (poblaments de

fanerògames pròpies dels fons marins no alterats) fins a 0 (fons litorals degradats per contaminació o eutrofització).

L’índex d’intensitat d’agressió es mesura amb una escala de tres graus: inferior al 30%, de 30-60 i superior a 60%.



116

alterada com és la del Maresme, aquests valors són comparativament millors que els que obtenen els fronts litorals de la majoria de municipis de la comarca27.

L’Agència Catalana de l'Aigua (ACA) del Departament de Medi Ambient és l'organisme responsable de dur a terme el Programa de vigilància i informació de l'estat de les platges a Catalunya. En aquest Programa, que es va iniciar l'any 1990, es realitzen visites d’inspecció quasi diàries a les platges durant tota la temporada de bany. A Calella aquest programa de vigilància abasta les tres platges del municipi.

L’estat de les platges es mesura a partir de tres indicadors28: l’aspecte de la sorra, el de l’aigua i la qualitat microbiològica o sanitària de l’aigua, cadascun dels quals amb diversos paràmetres, derivats de la Directiva comunitària de les aigües de bany (76/160/CEE). La qualitat sanitària s’expressa en 5 categories diferents: molt bona, bona, moderada, deficient i dolenta. Les categories deficient i dolenta no són conformes amb la Directiva d’aigües de bany.

A la primera meitat dels anys noranta, la qualitat de l’aigua era considerada “bona” a les tres platges, i a partir de la segona meitat dels noranta i fins a l’actualitat, la qualitat sempre s’ha considerat “molt bona”. El 1996-97 els valors dels tres indicadors mesurats eren els següents:

Aspecte de la sorra: entre 60-85

Aspecte de l’aigua: entre 85-100

Qualitat microbiològia de l’aigua (ISQA): entre 85-100

Durant l’estiu del 2002, la qualitat s’ha mantingut en conjunt “molt bona” en les tres platges, si bé en un parell dels controls setmanals la qualitat va ser inferior, però tanmateix "bona"29.

D’altra banda, la platja de Garbí és l’única que ha rebut la “bandera blava” per ser la que reuneix tots els requisits de qualitat i servei que aquest distintiu exigeix.

27 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques (1992)

28 Sistema de classificació promogut per l’antiga Junta d’Aigües, ara Agència Catalana de l’Aigua.

29 www.gencat.net/aca



117

3.1.3.5. Riscos naturals

Els riscos naturals són aquells que inclouen tots els successos de tipus catastròfic, el desencadenant dels quals no està directament provocat per la presència o l’activitat de l’home. Com a riscos naturals es consideren en aquest capítol les inundacions, els incendis forestals i els riscos geològics.

Inundacions i riuades

Igual com a la resta del Maresme, els aiguats són relativament freqüents al municipi de Calella, i les rieres i torrents experimenten fortes revingudes i, ocasionalment, alguns desbordaments. Al llarg del segle vint s’han enregistrat 22 revingudes extraordinàries i 6 revingudes catastròfiques30. Les revingudes catastròfiques han ocasionat danys estructurals a diversos edificis, enderrocaments de murs, esllavissaments i una víctima mortal a l’any 1982. Les inundacions extraordinàries han causat inundacions de guals, soterranis i plantes baixes de d’habitatges i instal·lacions diverses i arrossegament de vehicles cap a mar.

La canalització i pavimentació del tram baix de les rieres i torrents provoca una acceleració del corrent de les rierades. Al seu curs baix, la riera de Capaspre disposa d’accessos rodats i espais per aparcament que converteixen, a la pràctica, la llera en un vial i espai d’aparcament, força utilitzat, amb el consegüent risc en èpoques de revingudes. Per exemple, la revinguda de l’agost del 1989 es va emportar 7 vehicles cap al mar.

A resultes de la freqüència i la magnitud dels danys que els desbordaments causaven a la comarca, la Junta d’Aigües va elaborar un Pla Director de Protecció d’Avingudes del Maresme l’any 199231 que va identificar dos guals inundables (riera de Capaspre i rierany dels Frares) i un desguàs amb dimensionat insuficient (a la riera de la vall d’en Guli). El curs baix del Torrent del raig és el punt més perillós, al qual caldria afegir els segments de camins que coincideixen amb els llits de rieres.

30 Segons M.Barriendos i J.Pomés (1993) L’aigua a Mataró. Inundacions i recursos hídrics, segles XVIII-XX.

31 Aquest Pla, tanmateix, mai no ha estat formalment aprovat. Al 1994 es va signar un conveni a Arenys de Mar que

definia el finançament de 15 actuacions del Pla, cap de les quals es troba al municipi.



118

D’altra banda, el procés urbanitzador té per efecte impermeabilitzar, en més o menys grau, el territori. Quan aquest procés afecta una porció significativa de conques petites i pendents tant forts, provoca un augment dels cabals punta que fa que alguns desguassos que abans eren suficients, ara hagin deixat de ser-ho.

Malgrat que el mapa de risc d’inundacions mostra que aquest risc és molt localitzat al municipi, i malgrat el caràcter esporàdic que presenta, no és gens menyspreable. En aquest sentit, cal destacar que Calella no disposa actualment d’un Pla municipal d’emergències per a avingudes.

Incendis forestals

Risc d’incendis forestals

La major part de la superfície forestal del municipi està formada per espècies que són altament inflamables al llarg de tot l’any32. Es tracta de pinedes de pi pinyer establertes damunt brolles, garrigues, brolles d’estepes i brucs, a més de diversos herbassars on predominen les espècies piròfites. Existeix, doncs, un risc elevat derivat de la vegetació, el qual es veu accentuat a mida que es van reduint les precipitacions i augmenten les actituds inconscients o irresponsables de la població.

En conseqüència, el nombre d’incendis que es produeixen anualment, provocats en la seva gran majoria33, és molt elevat, desenes a l’any. Segons la sèrie històrica dels incendis del municipi de Calella34, la gran majoria d’incendis han afectat superfícies reduïdes (entre 0 i 10 ha). Els més importants van ser els dels anys 1975, 1979, 1983, 1994 que van cremar respectivament 80, 73, 30 i 42 hectàrees forestals.

Actuacions de prevenció i control dels incendis forestals

Malgrat l’elevat nombre de focs que s’inicien a l’espai forestal, els incendis han estat controlats amb eficàcia, i no han assolit mai gaire extensió, gràcies a la important xarxa de vigilància i els eficients dispositius d’extinció, que inclouen els bombers, els voluntaris de

32 Grups de vegetació 7, 8, 9 i 10 definits pel Centre de Recerques Ecològiques i Forestals (CREAF).

33 Segons comunicació del senyor Dídac Rei, de l’ADF de l’Alt Maresme.

34 http://www.mediambient.gencat.net/cat/el_medi/incendis/bdd_estadistiques.jsp



119

l’Associació de Defensa Forestal de l’Alt Maresme, els vigilants de Parc natural del Corredor-Montnegre, etc. La seva eficàcia ve donada per una bona coordinació, una gran disponibilitat de mitjans de lluita contra incendis, un bon nombre de punts d’aigua, i una elevada densitat de camins i pistes forestals mantinguts en bones condicions, amb les vores adequadament estassades.

Calella disposa d’un Pla d’actuació municipal d’emergències per incendis forestals que identifica les àrees de més risc, les pistes forestals i els dipòsits d’aigua estratègics, i els mitjans disponibles per fer front als sinistres. Les àrees urbanes que més risc tenen de resultar afectades per incendis forestals són: sant Quirze, Km3, Vall d’en Guli i Dalt Calella. Les dues àrees d’esplai més vulnerables són el Parc Dalmau i les Torretes de Calella.

Aquesta situació permet plantejar una gestió dels espais forestals que sigui veritablement preventiva, encaminada a reduir-ne la inflamabilitat. Escau recordar, en aquest sentit, les Resolucions del Parlament de Catalunya35 que instaven al Govern a “afavorir des de tots els punt de vista possible (fiscalitat i subvencions, entre altres) el manteniment de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals que, a més de disminuir la combustibilitat del territori, afavoreixin el manteniment dels ecosistemes i en preservin la biodiversitat”.

Riscos geològics

Es tracten tres tipus de riscos geològics: els geotècnics, els sísmics i els d’erosió edàfica. Són d’importància moderada a modesta, en conjunt, però poden augmentar si es menystenen.

Els riscos geotècnics són molt limitats al municipi. Es concentren a la platges, les lleres dels torrents i rieres i algunes formacions saulonoses.

El risc d’inestabilitat de la platja s’ha vist reduït des de la construcció del port d’Arenys de Mar (1939), però que es podria reactivar si s’alteren els mecanismes de distribució litoral de les sorres de la Tordera (per exemple amb la construcció d’algun altre prt esportiu), o també, tal com s’ha pronosticat, si es produeix un ascens del nivell del mar i una intensificació dels temporals marins, a resultes del canvi climàtic global.

35 De data 5.8.1998.



120

Els riscos geotècnics de les lleres són, principalment, l’erosió del llit i el sapament dels mòts (dics al·luvials naturals) de les vores còncaves36. Es produeixen als fons de vall i la plana al·luvial i són de magnitud relativament reduïda, si bé condicionen l’ús de camí públic que algunes lleres torrencials tenen, la qual cosa ha obligat a realitzar-hi algunes obres per limitar l’erosió en diversos sectors.

Finalment, les formacions saulonoses que recobreixen, amb gruixàries desiguals, els granitoids que formen la major part dels relleus, poden donar terrabuits amb discontinuïtats potencialment desfavorables.

El risc sísmic, en canvi, té molt més abast. Segons la Norma de Construcció Sismoresistent d'obligat compliment a tot l'Estat espanyol37, al municipi de Calella li correspon un valor d'acceleració bàsica de 0.04g, que equival, segons la relació acceleració-intensitat d'aquesta Norma, a una intensitat de grau VI en l'escala MSK. La Norma estableix que per a edificis de normal importància s'apliqui un coeficient 1 per a l'obtenció de l'acceleració de càlcul. La Norma determina un coeficient de 1.3 per a les construccions d'especial importància.

Segons l’esmentada Norma no és obligat prendre mesures sismoresistents quan l'acceleració de càlcul és inferior a 0.06g, però cal tenir en compte que per això no s'han considerat efectes de sòl, els quals, en canvi, la Norma preveu aplicar en els càlculs dels espectres de resposta quan la seva aplicació és obligatòria. D'acord amb els treballs que s'han dut a terme a l'Institut Cartogràfic de Catalunya sobre perillositat sísmica, en el mapa de zones sísmiques (període de retorn de 500 anys) al municipi de Calella li correspon una intensitat VI-VII en l'escala MSK (0.06g)38, en el límit de la necessitat d’incorporar criteris sismoresistents.

Aquesta intensitat està referida a un sòl mitjà i segons els treballs indicats és veuria augmentada en mig grau de l’escala MSK39 en “sòls no cohesionats”. Al municipi de Calella, aquests sòls es desenvolupen damunt de les terrasses al·luvials i els dipòsits col·luvials que

36 O. Riba (1997) “Les rieres del Maresme: Consideracions sobre aspectes geomorfològics, hidrològics i

sedimentològics. Les inundacions”. Quaderns d’Ecologia Aplicada, núm. 14. Diputació de Barcelona.p.123-151.

37 NCSE-94 (BOE de 8 de Febrer de 1995).

38 R.Secanell (1999) Avaluació de la perillositat sísmica a Catalunya: Anàlisi de sensibilitat per diferents models

d’ocurrència i paràmetres sísmics. UB, 335 p.

39 Secció de Sismologia del Servei Geològic de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya.



121

cobreixen bona part de les depressions i els repeus de les cotes baixes, i també damunt de les formacions saulonenques. En quedarien clarament fora els substrats esquistosos de la Serralada Litoral. Per tant, en la gran majoria de les àrees ocupades per espais urbans o urbanitzables, el risc sísmic assoliria el valor VII de l’escala MSK, motiu pel qual ja escauria aplicar-hi les mesures definides en la Norma Sismoresistent40.

Finalment, escau indicar que no s’ha identificat al municipi cap falla geològica potencialment activa que pogués representar una perillositat addicional41.

El risc d’erosió dels sòls en pendents pronunciats que estan desenvolupats damunt de saulons és molt elevat. El 67% del municipi té pendents superiors al 20%, motiu pel qual entra dins d’una zona qualificada d’erosionabilitat extrema, és dir la que pot superar les 200 tones per hectàrea i any42. Aquest risc potencial pot veure’s atenuat amb la construcció de feixes, atesa la gran permeabilitat del sauló, l’existència d’hivernacles amb sistemes de drenatge eficients, i, sobretot, per la protecció que confereix la coberta vegetal densa (forestal o arbustiva) que cobreix el 37,5% del municipi. Tanmateix, cal tenir molt en compte aquest risc potencial en tots els moviments de terres efectuats en vessants de sauló que superin el 20%, així com en les pistes forestals que solquen aquests materials.

40 Segons Teresa Susagna, Servei Geològic de Catalunya, comunicació personal.

41 Vegeu a http:// www.icc.es, dins l'apartat de presentació de la nova xarxa sísmica de Catalunya, la secció

"sismicitat i risc sísmic a Catalunya", on s'inclou el mapa de zones sísmiques i comentaris

42 Segons l’estudi de l’ICONA (1990)

unitats de paisatge - calella...paisatge vegetal la memòria del poum de calella analitza el...

Documents