universitat de girona mort.doc · web view- o el nen desitja morir per reunir-se amb ell. -...

La mort i el procés de

dolen infants

i adolescents

2

Treball de RecercaLaia Torres Quintana

Tutora: Pili Serra

2n. Batx. AI.E.S. Josep Brugulat

08/10/2007

Quan la Laia ens va demanar que li escrivíssim el pròleg del seu treball de recerca “La mort i

el procés de dol en infants i adolescents “, vam pensar que seria difícil perquè en un principi

a ningú li agrada parlar d’aquest tema, segurament perquè no hi hem estat educats, sempre

se’ns ha presentat com un tema trist i angoixant del qual costa extreure’n el vessant positiu.

Llegir-lo, però, ens ha ajudat en diferents sentits. Deixant a part la informació que ens ha

aportat, que ens ha permès comprendre una mica més aquest món, també hem arribat a

conèixer una mica més la seva autora, comprenent, per exemple, que és una noia

adolescent, plena de vida, d’il·lusions, de projectes; amb multitud d’objectius que sens dubte

aconseguirà en la seva vida personal i professional, simplement perquè és una persona que

valora i estima la vida, fet que la porta a acceptar i entendre també la mort.

I és que, segons la nostra opinió, per tal d’escriure un treball de recerca d’aquesta temàtica,

no n’hi ha prou amb tenir moltes dades i molt coneixement sobre el tema, sinó que és

necessari assimilar, interpretar la informació i, més important encara, tenir suficient

sensibilitat per exposar-la de forma clara i concisa, sense necessitat de caure en l’absurd i

sense faltar al respecte a ningú.

I és en això que la Laia sempre ha destacat. Ja des de petita ha demostrat la seva capacitat

redactora, ha demostrat que és capaç de captivar i emocionar al lector amb textos profunds

propis de persones de més edat, talent que ja se li ha valorat en multitud de concursos

literaris. I és per això que quan va plantejar fer un treball de recerca orientat a la mort i el dol,

no vam poder deixar de pensar en el fet que ella era la persona adequada pel projecte, però

que a més el projecte era l’adequat a ella.

Durant el llarg procés de confecció del treball, quan parlaves amb ella i comentaves

aspectes sobre el tema es mostrava comprensiva i sempre disposada a escoltar i a

aprendre. Sempre ha demostrat que amb aquest document no només pretenia fer un treball

de recerca sinó que a més pretenia fer un pas més en la seva maduresa i creixement

personal, el qual és un objectiu que s’havia fixat i que apareix reflectit en el mateix treball.

I no serà aquest un pas que hauríem de fer tots? No seria necessari que tots intentéssim

comprendre que les persones, com a éssers racionals i conscients que som, com més

acceptem la mort, més sabrem aprofitar la vida? La resposta la té cadascú, però això mateix,

almenys, és el que ella ha aconseguit transmetre’ns a alguns dels seus lectors.

Amb tot això, en el document que aquí se’ns presenta es recalca la necessitat d’educar els

infants i adolescents perquè vegin la mort com un procés natural i per tant perdin la por, no

tant sols a morir ells sinó també a experimentar el dolor que suposa la pèrdua d’una persona

propera.

3

Nosaltres fa poc temps vam viure aquesta situació. Vam perdre un ésser estimat, marit i

pare, encara jove, en la plenitud de la vida, i tenim molt a flor de pell els sentiments que això

comporta. Llegint el seu treball ens hem adonat que tot el que vam viure i patir és normal,

però no és veritat que si des de petits ens haguessin educat per viure aquesta situació,

potser ens hauríem estalviat alguns moments molt depressius, negatius i angoixants?

Com a conclusió, en podríem treure una idea: Tots hauríem de pensar una mica més en la

mort només per una raó, per valorar més la vida.

“Aprèn a morir i aprendràs a viure”. (Morrie Schwartz)

Mitch Albom “Els dimarts amb Morrie”

Rosa Mª Quintana Figueras, Albert Tarradas Quintana, Marta Tarradas Quintana

4

ÍNDEX1. INTRODUCCIÓ..........................................................................................................................- 6 -

1.1. Objectius generals del treball:..............................................................................................- 7 -1.2. Objectius de la part pràctica:................................................................................................- 7 -1.3. Hipòtesis...............................................................................................................................- 7 -

2. PART TEÒRICA.........................................................................................................................- 8 -2.1. La mort en la societat actual.................................................................................................- 9 -2.2. Evolució del concepte de mort des de la infància fins a l’adolescència.............................- 13 -2.3. El dol..................................................................................................................................- 17 -

2.3.1. Concepte general, fases, tasques i consells................................................................- 17 -2.3.2. Fases generals del procés de dol.................................................................................- 18 -2.3.3. Les quatre tasques del dol..........................................................................................- 21 -

2.4. El dol en infants i adolescents en diferents situacions.......................................................- 24 -2.4.1. La mort de persones llunyanes...................................................................................- 24 -2.4.2. Mort de persones properes.........................................................................................- 26 -2.4.3. La pròpia mort............................................................................................................- 38 -

2.5. El suïcidi en l’adolescència................................................................................................- 44 -2.6. És possible una pedagogia de la mort a l’escola?...............................................................- 50 -2.7. Associacions d’ajuda i webs d’interès................................................................................- 54 -

3. PART PRÀCTICA.....................................................................................................................- 56 -3.1. Activitat de debat sobre la mort en grups d’infants i joves de diverses edats....................- 58 -

3.1.1. Descripció de l’activitat..............................................................................................- 58 -3.1.2. Recursos utilitzats ......................................................................................................- 60 -3.1.3. Anàlisi del resultat de les activitats de debat..............................................................- 61 -

3.1.3.1. Valoració general de l’activitat..........................................................................- 61 -3.1.3.2. Coneixement d’altres creences i dels ritus funeraris..........................................- 62 -3.1.3.3. Concepte de mort................................................................................................- 62 -3.1.3.4. Percepció de la pròpia mort o la mort dels altres...............................................- 63 -3.1.3.5. Sentiments que desperta una mort propera.........................................................- 65 -3.1.3.6. La mort com a tema tabú en la nostra societat...................................................- 66 -3.1.3.7. Una pedagogia de la mort...................................................................................- 67 -3.1.3.8. Aspectes generals destacats en els diversos grups.............................................- 67 -

3.2. Reflexió analògica sobre la mort........................................................................................- 69 -3.2.1. Descripció de l’activitat..............................................................................................- 69 -3.2.2. Primera part: activitat de reflexió escrita, llistats de paraules....................................- 72 -

3.2.2.1. Comentaris del resultat de l’activitat..................................................................- 72 -3.2.2.2. Anàlisi del resultat de l’activitat escrita en funció de l’edat..............................- 80 -

3.2.3. Segona part: activitat de reflexió a partir de les imatges............................................- 82 -3.2.3.1. Anàlisi del resultat de l’activitat.........................................................................- 82 -

4. CONCLUSIONS FINALS.........................................................................................................- 85 -5. BIBLIOGRAFIA:.......................................................................................................................- 88 -6. ANNEXOS.................................................................................................................................- 91 -

6.1. Annex 1: Recursos utilitzats en les activitats de debat sobre la mort................................- 92 -6.2. Desenvolupament de les activitats de debat.....................................................................- 100 -

6.2.1. Annex 2: 1r de Primària...........................................................................................- 100 -6.2.2. Annex 3: 3r de Primària...........................................................................................- 102 -6.2.3. Annex 4: 5è Primària................................................................................................- 104 -6.2.4. Annex 5: 1r ESO......................................................................................................- 106 -6.2.5. Annex 6: 3r ESO......................................................................................................- 109 -6.2.6. Annex 7: 1r Batxillerat.............................................................................................- 113 -6.2.7. Annex 8: Model d’activitat de reflexió....................................................................- 120 -6.2.8. Annex 9: Activitat de reflexió adaptada (5è de Primària)........................................- 122 -

4

6.3. Resultat de les activitats...................................................................................................- 123 -6.3.1. Annex 10: 5è de Primària (11 anys) – 25 mostres...................................................- 123 -6.3.2. Annex 11: 1r d’ESO (12 - 13 anys) - 6 mostres.......................................................- 124 -6.3.3. Annex 12: 3r d’ESO (14 - 15 anys) – 8 mostres......................................................- 126 -6.3.4. Annex 13: 1r de Batxillerat (16 - 17 anys) – 9 mostres..........................................- 128 -6.3.5. Annex 14: Joves de 18 a 25 anys - 10 mostres.........................................................- 130 -6.3.6. Annex 15: Adults de 26 a 35 anys - 8 mostres.........................................................- 132 -6.3.7. Annex 16: Adults 36 a 50 anys - 6 mostres..............................................................- 134 -6.3.8. Annex 17: Adults de més de 50 anys - 6 mostres....................................................- 136 -6.3.9. Annex 18: Buidatge de la segona part de l’activitat: imatges..................................- 138 -

5

1. INTRODUCCIÓLa idea de centrar el dol i la mort en infants i adolescents com a tema del treball de recerca

va sorgir després de moltes meditacions i intuïcions. Per diversos motius, des dels més

profunds i personals, fins a d’altres més encarats al futur, sentia que havia de fer el treball

sobre algun tema relacionat amb la mort però no sabia cap a on aprofundir. Després

d’alguns esquemes i idees desestimades, finalment vaig decidir centrar-me en els infants i

adolescents en edat compreses entre els 3 i 18 anys. La motivació era, per a mi, molt clara:

els infants tenien una manera de veure la mort que m’intrigava enormement i amb els

adolescents m’hi sentia identificada. A més, considero que a l’escola no es treballa prou el

tema tabú de la mort, molts cops oblidat i evitat.

He estructurat el treball en varis apartats que van des de l’evolució del concepte de la mort

segons l’edat (analitzada i comprovada en la part pràctica) fins a un apartat sobre el suïcidi

en l’adolescència, passant pels ajuts en el procés de dol i la reflexió sobre la següent

pregunta: seria possible una pedagogia de la mort?

Per aconseguir la recerca, m’he basat en una gran quantitat de bibliografia d’interès, a més

de la informació extreta d’Internet i les vivències personals.

Per dur a terme la part pràctica he treballat en grups de diverses edats, a més he passat una

enquesta per ajudar-me assolir els objectius i confirmar la part de la teoria desenvolupada en

l’apartat teòric.

Això no obstant, l’objectiu principal d’aquest treball o el que potser m’ha motivat més a

escollir-lo, ha estat el fet de constatar la poca acceptació de la mort en la nostra societat així

com la tendència a amagar-ho i mantenir-lo com un tema ocult, misteriós i molts cops trist i

dramàtic. Crec que no s’ha de frivolitzar el tema, però tampoc cal repel·lir-lo, al contrari, és

important acceptar de parlar-ne per tal d’aprendre a enfrontar qualsevol mort i no intentar

evitar el tema quan alguna persona ha perdut un ésser estimat.

En la nostra societat hi regna un pensament que s’insinua molt bé en unes paraules extretes

del documental: “Elisabeth Kübler-Ross, una mirada de amor” i que crec que descriu molt bé

aquesta sensació, aquest sentiment que d’alguna manera, ens imposa la societat:

“No pienses en la muerte, si no te vendrá a buscar antes de tiempo.

No hables de ella, podrías atraerla.

Silénciala y así te olvida.”6

1.1. Objectius generals del treball:- Analitzar la percepció de la mort dels infants i adolescents

- Comprovar si és suficient l’educació que reben els infants sobre la mort.

- Estudiar la viabilitat d’una pedagogia de la mort.

- Verificar quina seria la manera de parlar-ne amb els nens.

- Conèixer els sentiments, emocions i reaccions dels nens i adolescents en procés de dol i

dels que sense trobar-s’hi, en parlen.

- Enriquir-me a nivell personal tant pel que fa a les experiències que em pugui explicar la

gent com en el coneixement estrictament teòric.

1.2. Objectius de la part pràctica:

- Analitzar el concepte de la mort que tenen les persones segons l’edat i les experiències

viscudes.

- Saber si actualment la mort és un tema tabú.

- Conèixer els sentiments i emocions que provoca la idea de la mort des de diferents punts

de vista.

- Descobrir les possibles reaccions que podrien manifestar les persones davant de la mort.

- Descobrir si hi ha una evolució en els sentiments, emocions i idees davant la mort en funció

de l’edat.

1.3. Hipòtesis

- El concepte de mort evoluciona segons l’edat

- La societat influeix en el concepte de mort.

- És possible una pedagogia de la mort.

- Si la mort fos present en el currículum escolar per als infants i joves seria més fàcil i menys

angoixant enfrontar-la.

- La mort continua essent un tema tabú en la nostra cultura.

7

2. PART TEÒRICA

Part teòrica La mort en la societat actual

2.1. La mort en la societat actualLa societat actual estima molt la vida, la bellesa, la joventut i busca, en definitiva, un estat de

benestar físic, mental, econòmic i estètic. S’afavoreix la bellesa i les formes modèliques, i

també gaudeix de gran respecte social l’individu econòmicament dotat.

La societat del segle XXI rebutja tot allò que és malaltia, pobresa, marginació, formes

corporals poc estètiques i sobretot la mort. Davant d’una mort es produeix una autèntica

fugida social. És la societat materialista del benestar i de l’opulència. La mort és un

pensament morbós, antivital, condemnable, que impedeix que la persona gaudeixi

plenament.

La mort és part de la vida, i en totes les societats i en la nostra fins fa poc, el moribund i el

difunt eren part dels vius, sobretot dels més propers: familiars, amics, veïns...

La mort i el difunt havien estat sempre presents en la vida de cada dia, la gent moria a casa i

el mort s'hi estava, vetllat pels familiars i amics, dos o tres dies, després de fer a la mateixa

casa els rituals que prosseguien al succés, com rentar-lo i vestir-lo o cobrir-lo amb alguna

roba. Com que a les cases hi convivien diverses generacions, els petits també tenien

coneixement de tot allò que estava passant.

Actualment, la mort sol esdevenir als hospitals, envoltada d’aparells que intenten evitar-la, de

vegades fins i tot quan ja és inevitable. En algunes circumstàncies, amb prou feines els més

propers poden estar a prop del moribund, i també hi ha situacions que ni el mateix moribund

és conscient del seu estat, ja que els familiars demanen als metges amagar-li el seu estat.

El cadàver queda immediatament en mans de les empreses apropiades i és a les funeràries

on es reuneix la família i els amics del difunt, i al vespre tanquen i tothom marxa.

També podem observar que els cementiris s’han allunyat dels nuclis de població. Antigament

eren al voltant de l’església, al centre del poble. Després les normes d’higiene i sanitat els

han anat allunyant i els han portat a la perifèria.

D’alguna manera ens hem anat distanciant de tot el procés de la mort, deixant-lo en mans

d’altres, estranys a la família. Es diu que la mort es el tabú de la societat actual; no es parla

de la mort, com si en no parlar-ne la poguéssim mantenir lluny. Se l’amaga als nens, amb un

equivocat sentit de protecció. Es disfressa amb paraules, com ara que “se n’ha anat de

viatge o que s’ha quedat adormit”, que poden portar a situacions encara més difícils. Fins i

tot, tal com s’ha comentat abans, quan es tracta d’una mort anunciada pels metges, de

vegades, els familiars la volen amagar, també pel mateix sentit de protecció. Es considera

una derrota el fet de morir, com si no hi estiguéssim tots abocats des del mateix moment de

néixer.

9


Alhora estem envoltats d’imatges de mort, reals, que veiem als telenotícies, de guerres,

atemptats, suïcidis televisats, on no s’escatima cap mena de detall, i fictícies, en dibuixos

animats destinats als nens, on les imatges de violència i mort són contínues, o pel·lícules, on

el realisme és portat als límits de ferir la sensibilitat.

Sembla que al mateix temps que ens immunitzem amb aquestes morts, reals o fictícies, ens

fem més febles i temorencs a l’hora de pensar en la pròpia mort i en la dels altres; preferim

creure’ns immortals en aquest món artificial on el fet més important és vendre, i en el que

allò que ven és ser jove, no ens ajuda a acceptar que el procés de qualsevol ésser viu acaba

en morir.

En la nostra cultura no es planteja la mort com una continuació necessària de la vida, com

una realitat vital i quotidiana, sinó que vivim d’esquena a ella, procurem viure com si aquesta

realitat quotidiana no existís. Potser la temem tant perquè, de la mort, és més fàcil ignorar-ho

tot.

La por és fruit de la ignorància. Tan sols la menció de la paraula “mort” posa neguitoses a la

majoria de les persones. Això és degut en gran part, com ja s’ha esmentat, al fet que la

societat actual es troba centrada en uns models d’èxit i de bellesa associats a estereotips de

joventut.

Per altra banda, però, aquesta por es troba ancorada en la part més íntima de la majoria dels

éssers humans, en part a causa de la creença que, després de la desaparició del cos físic ja

no hi ha res més, s’acaba tot, no ens espera res, negror, buit, punt final.

Aquesta limitada concepció de la realitat contrasta amb els testimonis positius que ens

descriuen aquells que han estat prop de la mort i, sobretot, dels que han viscut una

experiència de mort clínica i han tornat a la vida. Caldria analitzar, doncs, les raons que ens

fan creure que la mort és el punt final de la vida o de la consciència.

Hi ha dos factors dominants en l’arrelament de tal creença. Per una banda tenim els

condicionaments religiosos, entestats a vendre’ns unes imatges de resurrecció dels cossos

en un cel concebut com un paradís etern, o en l’oposat, un infern també etern, els quals ens

resulten una mica folklòrics, passats de moda i poc creïbles per part de la societat actual,

més culta i raonadora.

L’altre factor de negació està estretament lligat a aquest excés de racionalisme imposat per

una cultura "científica", on els déus de la religió han estat suplantats pels déus del laboratori,

les equacions matemàtiques o la taula periòdica. "Tot el que no pot ser provat en el

laboratori de forma objectiva i racional, simplement no existeix".

10


I és a conseqüència d’aquesta visió i la idea que la mort no és res, que es desperten en les

persones amb una cultura occidental aquesta por i angoixa a morir. La desconeixença

lligada a la concepció que la societat ens descriu i la qual creiem fermament, fan inevitable

sentir-se intranquil i espantat davant la mort, pròpia o de éssers estimats.

Viure d’esquena a la mort i intentar ignorar-la ens dificulta enfrontar-la de forma lúcida i

positiva; però, sobretot, ens impedeix viure l’acompanyament dels malalts terminals o de les

persones moribundes, de forma que es puguin dur a terme aspectes tan importants com

acomiadar-se dels éssers estimats, reconciliar-se amb les persones amb qui hi havia

conflictes de relació o posar ordre en la vida que s’està a punt d’abandonar.

En tot aquest procés, la sinceritat i el fet d’ésser a prop del moribund, escoltant-lo o

simplement reconfortant-lo amb la nostra presència, són les millors eines que disposem,

unides a les de l’afecte, la comprensió i l’amor sincer,

Per desgràcia, però, són moltes les persones que queden atrapades en la pena i la

desesperació i viuen en el constant record i en el dolor que els ha suposat la pèrdua de

l’ésser estimat.

Per tant, aquí surt a la llum una altra qüestió: les persones sense por a la mort viuen el dol i

el superen amb molta més facilitat. Entre les persones sense aquesta por es troben, a priori,

un grup ja esmentat amb anterioritat, els creients.

Quan una persona disposa de conviccions religioses que li permeten transcendir la

atemporalitat personal, percep d’una forma propera i serena el procés de mort. La fe no és

quelcom irracional o estrany; la fe aporta un savi realisme sobre la condició humana. La

religió que és encarnada, a través del compromís, aporta doncs, la solució de no viure

enganyats davant la mort, possiblement al contrari del que es creu en la societat moderna

que percep la religió com quelcom llunyà, poc creïble, cruel i utilitzada en moltes ocasions

per controlar i enganyar els homes.

Però cal aclarir, que quan parlem de religió no ens referim a un terme estrictament catòlic,

del cel i l’infern. En parlar-ne obrim molt més el seu significat i la descrivim com una creença

personal basada en la fe.

És important que aquestes creences estiguin ben fonamentades, és a dir, que realment es

visquin i se sentin. Si no ho estan, és fàcil caure en supersticions o començar a creure en

horòscops, tarots… En aquest cas seria simplement, una esperança inútil, alimentada de

falses expectatives irracionals, en les quals es cau quan es nega la rellevància de la fe

religiosa.

Per altra banda, la majoria dels que han aprofundit en les experiències properes a la mort o

en les teràpies regressives de vides passades i, sobretot, els qui han experimentat una mort

11


clínica temporal, solen tenir en comú una capacitat més gran per viure una vida plenament i

conscientment, sense pors ni traumes bloquejadors, viuen intensament cada moment i

intenten portar una vida útil i positiva per a un mateix i per a la societat, i sobretot: viuen

sense por a la mort.

En aquest sentit, es pot afirmar que la mort ens ensenya a viure. O si més no, que viure

sense por a morir és tenir una vida més lúcida, conscient i plena.

En conclusió, la societat actual amaga i emmascara la mort, intentant viure com si fóssim

eterns, d’esquenes a aquest fet i fins i tot definint com a morbós tot allò que estigui relacionat

amb ella. Juntament amb la idea que la mort no és res, això no fa més que provocar

l’angoixa dels habitants dels països moderns.

Però, potser, el concepte que tenim de mort i que ens fa viure d’una manera angoixant no és

més que una imposició, potser inconscient, per part de la societat actual, en ocasions,

terriblement freda i poc espiritual. A més, la nostra por pot ser deguda al fet que no tenim on

agafar-nos, ja que les idees religioses han quedat endarrere i actualment, no han estat

substituïdes per cap altre creença més espiritual que la ciència.

D’aquesta manera, doncs, s’insinua que una persona sense por a la mort pot viure d’una

forma molt més plena i profitosa. Per tant es posa de manifest que, a diferència de la gran

negació que hi ha actualment per tot el que és religiós, és més important del que sembla

tenir fe en alguna cosa, ja que llavors vius, tant el procés de mort i dol com la vida en

general, d’una manera molt més tranquil·la, feliç, plena, conscient i lúcida, sense pors ni

imposicions socials.

12

Part teòrica Evolució del concepte de mort des de la infància fins a l’adolescència

2.2. Evolució del concepte de mort des de la infància fins a l’adolescència

En el camp de la psicologia no hi ha una opinió clara pel que fa a les etapes de l’evolució del

concepte de mort en els nens i adolescents. Un aspecte que sí està clar és que aquest

concepte va variant en funció de l’edat. Per tant, han sorgit vàries classificacions sobre

aquest desenvolupament.

Una d’elles presenta la psicologia evolutiva de la idea de la mort dividida en cinc etapes:

1a etapa: El nen és incapaç d’entendre el problema de la mort.

2a etapa: El nen veu la mort com una llarga absència, una desaparició provisional.

3a etapa: La mort queda integrada en el nen mitjançant els elements social concrets: dols,

cerimònies, enterraments...

4a etapa: Aproximadament abans de l’adolescència apareix la consciència de la pròpia

finitud.

5a etapa: Plena consciència de la pròpia mort i la de totes les persones properes. Inici de la

creació de la idea pròpia de la mort.

Una altra, situa la psicologia evolutiva segons les edats (les edats estan en funció del

desenvolupament del nen, per tant són aproximades):

Nens de 0 a 1 anyDesconeixen el concepte de mort. De tota manera perceben l’absència del seu pare o mare.

Són capaços de respondre a canvis de rutina, per exemple, de les persones que en tenen

cura i al caos familiar. Viuen un dol i el manifesten a través de conductes de protesta, i

desesperació.

Un bebè amb una malaltia terminal, per tal d’aconseguir un entorn còmode, requereix que se

li tingui cura tant de l’aspecte físic com emocional, igual que qualsevol altre persona. Els

nens d’aquesta edat no poden comunicar les seves necessitats verbalment, però utilitzen

altres formes, com el plor per mostrar la seva incomoditat i els seus sentiments.

Nens d’entre 1 i 3 anysPer l’infant d’aquesta edat, la mort té molt poc significat. De fet, la majoria d’ells, creuen que

és quelcom temporal i reversible. Per exemple, si un nen mata una formiga, quan en veu una

altra es pensa que és la mateixa. Per a ell, la persona que mor pot encara menjar, anar a

l’escola o treballar.

13


Això no obstant, sí que poden percebre l’ansietat de les emocions de qui els envolten. Quan

els pares o els éssers estimats d’un nen d’aquesta etapa estan tristos, deprimits, espantats o

enutjats, els infants intueixen aquestes emocions i manifesten preocupació o por.

Les paraules “mort”, “per sempre” o “permanent” poden no tenir un valor real pels nens de 1

a 3 anys. Encara que hagi experimentat situacions properes a la mort, l’infant no pot

comprendre la relació entre la vida i la mort.

Nens d’entre 4 i 5 anysEls nens d’aquesta edat, comencen a mostrar curiositat sobre la mort així que és normal que

s’interessin i preguntin qüestions relacionades amb el tema. Tot i aquesta curiositat, la mort

no els angoixa i quan pregunten volen respostes senzilles. Contràriament al que ells

esperen, els adults no saben com respondre i acaben donant evasives que fan que, poc a

poc, els nens comprenguin que més val no preguntar gaire sobre la mort.

En aquesta edat també comencen a sentir dolor per la separació, tant si és una persona o un

animal que estimen el que mor. Els nens el troben a faltar molt, fins al punt que poden arribar

a patir. És important, donada una situació així, que algun adult proper, si no poden els pares,

tingui cura de que el nen no trenqui les seves rutines i horaris, ja que aquests l’ajuden a

entendre que molt aspectes de la seva vida continuen estables.

Els nens d’aquesta edat, també tenen tendència a pensar que els han abandonat

voluntàriament i a sentir ràbia vers el mort o creure que ells han fet alguna cosa malament i

en tenen la culpa (tenen una gran facilitat per confondre la realitat i la fantasia). En aquest

context, doncs, és important que els assegurem que els seus desigs, pensaments o

conducta no poden implicar la mort de ningú.

Per altra banda és completament necessari i de gran importància que es propiciï que els

nens comparteixin les emocions, que facin preguntes i que participin en les converses

familiars.

Nens entre 5 i 9 anysVan entenent més coses de la vida i de la mort. Són capaços de tenir coneixement del cicle

vital comú a tots els éssers vius i de saber que aquest acaba amb la mort i que és per

sempre. Perceben també la possibilitat de la pròpia mort i es poden plantejar amb una certa

angoixa la mort dels pares. Aquest sentiment, però, centrat en les coses quotidianes, com

“qui em portaria a dormir?” o “qui em faria el dinar?”.

Pot haver-hi moments en què aquesta angoixa es faci present i poden preguntar als pares o

familiars “Tu no et moriràs mai, oi?”, tot i que saben que això no és possible. En aquestes

14


estones es pot parlar de les seves pors, i de les pròpies, de les creences o de la religió que

es professa, de l’espiritualitat, d’allò que es pensa que passa quan morim i del que hi ha més

enllà, de com ens acompanyen en el nostre camí els que ja no hi són...

A més, se’ls pot dir que segurament encara falta perquè arribi la mort, i que sempre tindran

al seu costat la gent que estimen, la qual tindrà cura d’ells.

És important deixar que parlin i centrar-se en escoltar, mirar de respondre les seves

preguntes oferint tranquil·litat, seguretat i coherència.

En situacions de dol patides per nens d’aquesta edat, segueix essent important que l’infant

trenqui el mínim possible les seves rutines i que tingui clar que res ha passat per culpa seva.

Nens entre 10 i 12 anys: Pre-adolescènciaEntendre que els altres han de morir porta a descobrir que també un mateix és finit. Els nens

pre-adolescents es plantegen la pròpia mort i accepten que han de morir un dia o un altre. Si

se’ls dóna comprensió, aniran familiaritzant-se amb aquest fet.

Un vehicle que sovint utilitzen per parlar-ne entre ells pot ser l’humor, els jocs, les històries

de por, les cançons macabres o les conductes burletes amb els morts i els cementiris.

En aquest moment poden captar el significat dels rituals, comprendre com va morir la

persona estimada i entendre l’impacte que causa la mort en la seva família i en ells

mateixos.

Poden tenir dubtes espirituals o religiosos.

En una situació de dol per a un nen d’aquesta edat és important estar atent ja que poden

negar que la mort hagi canviat la seva vida i insistir en què no els passa res. Aquesta

negació pot portar, més tard, a mostrar una conducta violenta. Els adults han d’estar

disponibles quan els necessita, oferint-los la possibilitat d’expressar els seus sentiments i, a

la vegada, respectar que vulguin estar sols. És important fer-los saber que encara que

l’estructura familiar hagi canviat, les seves persones properes continuen al seu costat i

segueixen tenint cura d’ells.

Destaca, també, a aquesta edat, una dificultat més gran per començar a parlar del tema i

una alta dependència del pare supervivent en el cas de la defunció d’un d’ells.

L’adolescent de 13 a 18 anys:Igual que en les persones de qualsevol edat, les experiències prèvies i el desenvolupament

emocional influeixen en gran mesura en el concepte de mort que pot tenir un adolescent.

15


Independentment d’haver o no tingut experiències prèvies amb la mort d’un familiar, un amic

o una mascota, la majoria d’adolescents comprenen el fet que la mort és permanent,

universal i inevitable.

És durant el període de l’adolescència que la majoria de nois i noies comencen el procés

d’establir la seva identitat, la seva independència i la relació amb gent de la seva mateixa

edat. Un tema predominant en aquest període és el sentiment d’ immortalitat i d’estar

exempts de la mort (tot i la idea ja creada de finitud). Així doncs, quan la mort es torna una

amenaça real per a ells, tots els seus objectius es destrossen. Les actituds negatives i

desafiants poden canviar de sobte la personalitat d’un adolescent que s’enfronta a la mort.

Pot sentir, no només que ja no encaixa amb els seus amics, sinó que tampoc pot comunicar-

se amb els seus pares.

Un altre concepte important entre els adolescents és la imatge que ells tenen de si mateix.

Una malaltia terminal o els efectes del tractament poden provocar molts canvis físics amb els

quals s’han d’enfrontar. L’adolescent pot sentir-se sol en la seva lluita, espantat o enutjat.

En aquest període d’edat també s’adquireix un interès “social” per la mort i els seus ritus.

16

Part teòrica El dol

2.3. El dol

2.3.1.Concepte general, fases, tasques i consells

La reacció que es produeix després d’una pèrdua s’anomena procés de dol. De fet, quan

parlem de dol no només ens referim a la reacció després de la mort d’una persona estimada,

sinó del dol de qualsevol tipus de pèrdua.

El procés de dol implica l’ésser humà en totes les seves dimensions: espiritual, emocional, cognitiva, conductual, somàtica i sensorial, en l’intent d’atribuir significat a la pèrdua i a un mateix. La llista d’abans respon a algunes de les reaccions més comunes;

tot i així, cal tenir present que podem reaccionar de manera diferent a distintes pèrdues i de

manera diferent a altres persones que elaboren la mateixa pèrdua, ja que cada dol és únic.

En aquest sentit, el procés de dol és una reacció normal i natural després de patir qualsevol

tipus de pèrdua, i comporta la reconstrucció de tots aquells aspectes que la desaparició ha

ocasionat. En aquest procés de reconstrucció, la persona experimenta una gran tristesa,

però, amb tot, és capaç de saber que la vida continua; d’acceptar la pèrdua; de mantenir un

sentit coherent d’ella mateixa; de continuar les rutines quotidianes; de confiar en els altres i

de sentir-s’hi connectada, així com d’implicar-se en les relacions interpersonals.

En l’elaboració del dol, el temps és important, però encara ho és més allò que fem amb el temps. De fet, només el 20% de la intensitat del dol es pot explicar per factors objectius; la

resta es pot explicar pels processos de construcció de significat.

En aquest sentit, alguns autors han considerat el dol com un treball i, com a tal, amb una

sèrie de tasques que s’han de dur a terme: acceptar la realitat de la pèrdua (un aspecte més

aviat intel·lectual i espiritual); treballar les emocions i el dolor de la pèrdua (un aspecte més

aviat emocional); adaptar-se a un mitjà en què l’altra persona no hi és (un aspecte més aviat

conductual), i “recol.locar” emocionalment l’altre i continuar vivint (un aspecte més aviat

social).

Sempre tindrem presents les pèrdues significatives. De fet, seguirem afrontant i adaptant

les experiències de pèrdua mentre siguem vius.

Això sí, s’ha de tenir present que tots elaborem processos de dol: nens, adolescents, adults i

avis. No s’ha d’intentar protegir del dolor als que considerem més vulnerables perquè pot

comportar excloure’ls i fer la pèrdua encara més angoixant.

17


2.3.2.Fases generals del procés de dol

Els especialistes no es posen d’acord en assenyalar una sola classificació en les diferents

etapes del procés de dol. No obstant, tots coincideixen en alguns aspectes i, en general, tot i

tenir noms diversos, s’observa un paral·lelisme entre les diferents classificacions.

Alguns estudis afirmen que el procés de dol transcorre i evoluciona en tres etapes

diferenciades que defineixen com immediata, intermèdia i tardana:

- A l'etapa immediata es produeix el xoc amb la realitat, i la persona es debat entre la

negació, el rebuig i la culpabilitat. De fet ens trobem amb una depressió reactiva, és a dir que

es produeix com a conseqüència o reacció a un episodi traumàtic o conflictiu, amb una gran

càrrega de dolor i ansietat. Hi sol haver l'emoció a flor de pell, estat de confusió i atordiment,

plor, sospirs i negació de la realitat o una interpretació distorsionada. Pot durar d'uns dies a

varies setmanes.

- La fase intermèdia sumeix a la persona en una barreja d'acceptació i preocupació, i amb

un torrent de records de la persona que ha mort; pot sorgir la necessitat de creure en

quelcom per poder viure. Els símptomes més freqüents són: inquietud i malestar, ràbia,

insomni, anorèxia, culpabilitat, aïllament, inhibició i fins i tot al·lucinacions auditives i visuals

del qui ha mort. Aquesta fase pot durar tot el primer any.

- A l'etapa tardana se sol resoldre el dol, i si s'assumeix la pèrdua, la persona es recupera,

s'adapta a la nova situació i normalitza la seva vida. Pot allargar-se fins el segon any.

D’altres especialistes, com ara John Bowlby (1907-1990), autor de la “teoria dels lligams i

vincles”, divideixen el dol en quatre períodes:

1. – Fase de retraïment de la sensibilitat, caracteritzada pel sentiment d'irrealitat (no pot

ser veritat), que pot tenir episodis d'aflicció i còlera, i que pot durar hores o uns pocs dies.

2. - Fase d'anhel o recerca de l'objecte perdut, amb episodis d'intensa enyorança, plor

intens, intercalat amb períodes d'ansietat i tensió; la ràbia, la culpa i l'atordiment s'afegeixen

a la pèrdua de seguretat i autoestima.

3. - Fase de desorganització i desesperança, en la que apareixen llargs períodes d'apatia,

desesperació i depressió, es viu al dia evitant mirar cap el futur, durant la qual l'aïllament

social és molt habitual.

4. - Fase de reorganització, en la que s’accepta la pèrdua, això comporta la redefinició d'un

mateix.

18


Cal afegir que no existeix un punt final en el procés de dol, però es pot deduir que ha

finalitzat quan el dolor intens dóna pas al record afectuós i tranquil del passat, tot i que hi pot

haver moments en els quals torna la pena i el plor. La duració del procés sol ser de sis

mesos a dos anys, depenent, igual que en la intensitat, de si era una persona molt

significativa, de factors socioculturals i de diversos aspectes que poden propiciar dols més

complexes.

Aquests poden ser:

-situacionals: accident, suïcidi, homicidi, cossos desapareguts, avortament, duració de la

malaltia, falta de recursos materials...)

-personals: edat de qui ha mort, salut fràgil prèvia de qui passa el dol, no ser religiós, dols

anteriors no resolts, expressions de ràbia i sentiments de culpa exagerades, o retard en la

reacció emocional...

-interpersonals: parentesc, relació ambivalent-dependent, records dolorosos, falta de

recolzament social...

Una duració o intensitat excessives de certes conductes ens poden advertir del risc o de

l'existència de problemes susceptibles d'intervenció psicològica.

La dinàmica del dol pot variar entre unes persones i d'altres, i oscil·la entre el dol normal i el

patològic. La gran diferència és que el dol normal presenta una duració variable, que depèn

d'una diversitat de factors però que té un final. En canvi el dol patològic no permet assumir la

pèrdua ni adaptar-se al canvi viscut i la seva simptomatologia és més intensa i dura molt

més temps. Implica una ruptura de l'equilibri psíquic amb alteracions físiques.

Els requisits del dol

D’altres especialistes com Concepció Poch ens parlen de comprendre el sis requisits del dol:

- Acceptar que la mort és real.

- No impedir sentir el dolor de la pèrdua

- Recordar la persona que ha mort.

- Desenvolupar una nova activitat.

- Pensar sobre el sentit de la vida.

- Deixar que els altres ens ajudin.

19


Com ajudar a una persona en procés de dol

El Servei de Suport al Dol de Girona, en els seus opuscles de presentació, dóna uns quants

consells.

Si volem ajudar una persona en dol, hem d'intentar evitar frases com ara:

- Ja veuràs com el temps ho cura tot.

- Sigues fort..., fes-ho pels altres!

- No ploris més!, que no veus que et tortures?

- Distreu-te que t'anirà bé.

- El primer any és el pitjor, ja ho veuràs.

- A mi també se'm va morir...

- En la vida tots hem de morir!

- La vida continua.

- Resigna't ha estat la voluntat de Déu!

- Has provat de...? El que hauries de fer és intentar...

I si volem ajudar, hem de...

- Convidar l'altre a parlar: donar permís perquè expressi els seus sentiments, siguin els que

siguin.

- Deixar plorar.

- Ajudar a que posi paraules al seu dolor.

- Convidar a passejar o a fer una altre activitat.

- Oferir el nostre suport i afecte fent-li veure que estem oberts a escoltar.

El factor més important a l’hora d’acompanyar a una persona en el dol és que s’estigui

disposat a ajudar i ni la por de fer-ho malament, ni pensar que a l’altra persona li molestarà

que es pregunti, ens han de frenar a l’hora d’oferir-li el nostre suport. No és tant important el

què dius, ni com es fa sinó la intenció que s’hi dóna. L’altra persona agrairà el nostre esforç.

Petits consells per una persona en procés de dol

Si estàs en dol el que no t'ajudarà és creure que....

- Si en parlo em trobaré més malament.

- Cal que sigui fort pels altres i dissimular els meus sentiments.

- La vida ha de continuar.

20


- Si ploro molesto o faig mal als altres.

- Cal que m'ho faci tot sol ningú no em pot ajudar.

- Ningú sap com em sento.

- No em passa res: jo ho puc controlar bé.

- Els altres ho passen pitjor, o ...el que a mi em passa és el pitjor.

2.3.3.Les quatre tasques del dol

Després de patir una pèrdua, hi ha certes tasques que s’han de realitzar per restablir

l’equilibri i per completar el procés de dol.

1. Acceptar la realitat de la pèrdua.

Quan algú mor, encara que la mort sigui esperada, sempre es desperta una certa sensació

d’incredulitat. La primera tasca del dol és afrontar plenament la realitat que la persona està

morta, que ha marxat i no tornarà. Part d’aquesta acceptació consisteix en assumir que el

retrobament és impossible, com a mínim en aquesta vida tal com la coneixem. Molta gent

que ha patit una pèrdua es troba a si mateixa cridant en veu alta a la persona que ha

desaparegut i, a vegades, el confon amb altres persones del seu entorn. Pot caminar pel

carrer i veure a algú que li recorda al difunt i llavors ha de recordar-se a ella mateixa: “No,

no és el meu amic. El meu amic està mort”.

Negació:El contrari d’acceptar la realitat de la pèrdua és no creure mitjançant algun tipus de negació.

Algunes persones no accepten que la mort és real i es queden bloquejades. La negació es

pot practicar a diferents nivells i prendre varies formes, però la majoria de les vegades

implica negar la realitat, el significat o la irreversibilitat de la pèrdua.

Negar la realitat de la pèrdua pot variar, des d’una lleugera distorsió a un gran engany.

Una altra forma que la gent adopta per protegir-se de la realitat és negar el significat de la

pèrdua. D’aquesta manera, es veu menys significativa del què realment és. És normal sentir

afirmacions com ara: “No era un bon pare”, “No estàvem tan units” o “No el trobo a faltar”.

Una altra estratègia feta servir per negar l’arribada de la mort pot ser l’espiritisme.

L’esperança de trobar-se amb la persona morta és un sentiment normal, sobretot en els

primers dies o setmanes després de la pèrdua. Si més no, l’esperança crònica de

l’esmentada reunió no és normal.

21


Final de la tasca: acceptació:Arribar a acceptar la realitat de la pèrdua porta temps perquè implica no només una

acceptació intel·lectual sinó també emocional. La persona en dol pot ser intel·lectualment

conscient de la finalitat de la pèrdua molt abans que les emocions li permetin acceptar

plenament la informació com a vertadera.

Encara que completar aquesta tasca plenament porta molt temps, els rituals tradicionals com

el funeral ajuden a moltes persones a encaminar-se cap a l’acceptació. Els que no estan

presents en l’enterrament, poden necessitar unes altres formes externes de validar la realitat

de la mort. La irrealitat és particularment difícil en el cas de la mort sobtada, especialment si

la persona viva no veu el cos del difunt.

2. Treballar les emocions i el dolor de la pèrdua. Quan es parla de dolor, podem parlar de dolor físic, que molta gent experimenta i de dolor

emocional i conductual associat amb la pèrdua. És necessari reconèixer i treballar aquest

dolor, ja que si no aquest es manifestarà mitjançant alguns símptomes o formes de conducta

disfuncional. No tothom experimenta el dolor amb la mateixa intensitat ni el sent de la

mateixa manera, però és impossible perdre a algú a qui has estat molt vinculat sense

experimentar cap mena de dolor.

Negació, evitar el dolLa negació d’aquesta segona tasca, de treballar el dolor, és no sentir. Bloquejar els seus

sentiments i negar el dolor que està present. A vegades suposen un obstacle en el procés

evitant pensaments dolorosos. Algunes persones ho controlen estimulant només

pensaments agradables del difunt, que les protegeixen de la incomoditat dels pensaments

desagradables. Idealitzar al mort, evitar les coses que el recordin i fer servir l’alcohol o les

drogues són altres formes en què la gent s’absté de realitzar aquesta segona tasca.

Algunes persones que no entenen la necessitat d’experimentar el dolor de la pèrdua viatgen

buscant l’alleujament de les seves emocions: amb aquesta actitud no es permeten a ells

mateixos deixar fluir les seves emocions al dolor: sentir-lo i saber que un dia passarà.

Abans o després, els qui eviten el dol conscient pateixen un bloqueig, habitualment amb

alguna forma de depressió. Si aquesta segona tasca no es completa adequadament, pot ser

que sigui necessària una teràpia més endavant, en un moment en què pot ser més difícil

tornar enrere i treballar el dolor que ha estat evitant. Aquesta és una experiència més

complexa i difícil de tractar que en el moment de la pèrdua .

22


3. Adaptar-se a un medi en el que el difunt no hi és present. Adaptar-se a un nou medi significa coses diferents per persones diferents, depenent de com

era la relació amb el difunt i els diferents rols que desenvolupava. Moltes persones es

resisteixen a haver de desenvolupar noves habilitats i assumir rols que abans

desenvolupava el difunt. Les persones en dol no només s’han d’adaptar a la pèrdua dels rols

propis del difunt, sinó que la mort els enfronta també a trobar el sentit que suposa tornar-se a

trobar amb ells mateixos.

El dol pot suposar una regressió intensa en la que les persones es veuen com a inútils,

inadequades, indefenses o personalment desfetes. La pèrdua a causa d’una mort pot

qüestionar els valors fonamentals de la vida de cadascú i les seves creences, influïdes per

les nostres famílies, el nostre grup d’iguals, per l’educació i la religió així com per les

experiències vitals. No és estrany creure que s’ha perdut el sentit a la vida. La persona

busca significat, i la seva vida canvia per donar sentit a aquesta pèrdua i per recuperar el

control.

NegacióAturar aquesta tercera tasca és no adaptar-se a la pèrdua. La persona lluita amb ella

mateixa fomentant la seva pròpia impotència, no desenvolupant les habilitats d’afrontament

necessàries o aïllant-se del món i no assumint els rols als que no s’està acostumat,

4. Recol·locar emocionalment al difunt i continuar vivint. Les persones, mai perden els records d’una relació significativa. Una persona en procés de

dol, mai oblida del tot al difunt al que valorava en vida i mai rebutja totalment el seu record.

Mai podem eliminar a aquells que han estat prop nostre, de la nostra història.

La disponibilitat de la persona que queda viva per començar noves relacions depèn no de

renunciar al difunt, sinó de trobar-li un lloc adequat a la seva vida psicològica, un lloc que és

important però que deixa espai per als altres.

23

Part teòrica El dol en infants i adolescents en diferents situacions

2.4. El dol en infants i adolescents en diferents situacions

2.4.1.La mort de persones llunyanes

Tot i que morir és el fet biològic més incontestable i universal, encara es parla d'aquest tema

de manera poc clara. És possible que mai s'hagi escrit tant sobre la mort com en els nostres

dies, però aquest avanç, més que aclarir la seva noció i conseqüències, tendeix a enfosquir-

la.

Parlar de la mort pot ser una tasca rara i arriscada. Es tracta d'un concepte complex i

canviant com la mateixa societat. No obstant això, els mitjans de comunicació ens

converteixen en turistes especialitzats de conflictes, violència i mort, i en espectadors del

patiment de l'altre. Els informatius, pel·lícules i programes diversos ofereixen continguts on la

mort fa acte de presència a través d'assassinats, suïcidis, guerres i violència.

El gran dubte sorgeix en plantejar-se com influeix aquesta representació en la construcció de

la imatge de la mort quan els receptors dels mitjans són els infants i els adolescents.

En una societat on es nega la mort, que l’amaga, la maquilla i la fa desaparèixer, els

informatius de televisió que, segons la nostra percepció, “ens ensenyen allò que passa en el

món”, ens recorden que la mort segueix aquí. Però ho fa a través d’accidents, catàstrofes,

assassinats, que veiem a través de les nostres petites pantalles. Fet que només provoca la

frivolitat en el tema i ens dóna un concepte irreal, llunyà i d’alguna manera “fantàstic” de la

mort. Així doncs, la mort és tan present a tots els mitjans de comunicació que adquireix

moltes vegades un caràcter poc realista pròxim a la ficció. La societat de la informació en

què vivim és testimoni d'una dissociació contundent entre la percepció de la mort viscuda

com a espectacle i negació i l'experiència quotidiana i íntima de la mort que ens arribarà a

tots.

Per tant, la percepció actual que rebem del fet de morir té com a teló de fons l'univers de la

tecnologia mèdica. Mitjançant els professionals de la salut i de la comunicació s'imposen

conceptes com el de mort clínica així com decisions jurídiques que s'allunyen de

l'experiència-existència.

A més, la mort se’ns mostra a la televisió de la forma més cruenta possible. Els informatius

ens apropen cada dia a un gran número d’anònims difunts a les nostres cases. Però són

morts que, encara que veiem en detall, ens resulten llunyanes. Són morts que formen part

d’aquest gran circ de l’espectacle que resulta ser els mitjans de comunicació. El fet de que, a

més dels adults, els infants i adolescents són simples observadors, sempre des del punt de

vista que ens ofereixen les càmeres, d’una sèrie de morts traumàtiques ens generen, en

24


part, fascinació i en part, rebuig. Això provoca que les notícies relacionades amb el morir i la

mort s’acabin assumint com un fet del tot normal.

En conclusió, podem afirmar que la televisió, així com la resta de mitjans de comunicació,

ens educa sobre el tema de la mort. Si tenim en compte que els informatius ens mostren

“allò que passa en el món”, l’educació que estem rebent respecte al tema de la mort és que

aquesta es presenta com un fet accidental, traumàtic, sobtat i tràgic. Infants i adolescents

(l’audiència) observen a la petita pantalla les pitjors maneres de morir, les més cruentes, que

els generen emocions com el rebuig, la fascinació i la solidaritat. Són morts les quals

perceben llunyanes i que arriben a través d’aquesta “caixa quadrada” que podem apagar en

qualsevol moment. Aquest fet contribueix a que la societat actual, gran consumidora de

televisió, segueixi veient la mort com un tema tabú, del que no val la pena parlar i davant la

que no podem fer absolutament res. La mort, en general, no és entesa com una part de la

vida, encara que tots sabem que hem de morir algun dia.

Al contrari del que passava en les societats del segle XVIII o principis del XIX en les que la

mort era percebuda com un procés, abans de l’esclat dels mitjans de comunicació de

masses i de les grans guerres mundials que ens van començar a ensenyar la cara més crua

de la mort, la societat actual deixa la mort per quan se’ns presenta, quan té lloc la defunció

d’algun familiar o persona propera. Llavors, els sentiments d’impotència, sorpresa i “sense

sentit” són enormes. La societat actual està més indefensa que mai davant de la mort i així

ens ho mostren els informatius de televisió.

25


2.4.2.Mort de persones properes

INFANTSQuan es produeix la defunció d’una persona estimada, majoritàriament els adults volen evitar

el patiment als infants. També creuen que els nens davant d’aquest fet no acaben d’entendre

què passa i pensen que el millor és impedir per tots els mitjans que assisteixin, vegin o

escoltin els successos que s’estan donant en aquells moments. Amb aquesta actitud tractem

d’ocultar el sofriment amb l’argument d’accelerar el procés d’oblidar i de tornar a la vida

quotidiana el més aviat possible.

En la nostra cultura no estem acostumats a parlar de la mort als nens i els adolescents.

Tendim a protegir-los de les situacions difícils perquè creiem, erròniament, que no seran

capaços d’assumir-les. Però quan algú proper mor, els nens, per més petits que siguin,

també ho entenen i pateixen un procés de dol a la seva manera.

Intentar amagar la mort d’un ser estimat a un infant no és la solució per dues raons:

- Capten igualment que alguna cosa ha canviat, que la gent està trista...

- Potser no entenen el concepte de mort o el perceben a la seva manera però sí que els

espanta i molt la possibilitat de veure’s sols i desemparats.

Per tant, caldrà explicar als infants què passa quan una persona es mor, per què la gent està

trista i deixar-los participar de la cerimònia i el sentiment de pena. Però, sobretot, caldrà fer-

los saber que no estan sols, que la persona que ha mort els ha estimat i els estima i que

morir no vol dir deixar d’estimar. Cal que els infants se sentin compresos i informats, ja que

en una atmosfera de sinceritat i comprensió és més fàcil que l’Infant accepti la situació i que

aquesta no el desorienti ni el faci sentir malament.

Això sí, sens dubte, abans de parlar de la mort amb un nen, un mateix ha de reflexionar molt

sobre el tema, i també parlar-ne amb altres persones. Quan es perd la por a pensar sobre el

final al que tots ens dirigim, es troben paraules, conceptes i imatges personals amb les que

podem comunicar als fills allò que entenem per mort.

Abans de la defuncióEl tema de la mort no s’hauria d’abordar just en el moment en què es produeix la defunció de

la persona propera a l’Infant, sinó que és una qüestió que s’hauria de plantejar des de molt

abans i, quan es preveu que algú pròxim a l’Infant es morirà caldria anar-se preparant. Si es

comença a parlar de la mort amb la situació ja a sobre, és probable que l’Infant se senti

menys serè i més angoixat.

26


Introduir el tema de la mort a partir de contes i pel·lícules pot ser, entre d’altres, una bona

manera de fer entrar als més petits en la qüestió i que vagin entenent la finitud de la vida

humana. Ara bé, caldrà explicar-los que el fet de ressuscitar només es produeix en el món

fantàstic. El tema de Jesucrist, per exemple, s’hauria de tractar amb molta precaució i

depenent de les creences de cada família.

En alguns casos pot ser necessària o positiva una visita a un cementiri sense que ningú

pròxim a l’infant s’hagi mort. És bo que l’infant sàpiga on es diposita el cos de la persona que

s’ha mort i que, si algun dia hi vol anar ho pugui fer amb tota tranquil·litat. Les visites al

cementiri, però, és un aspecte que s’hauria d’abordar des de la família, ja que cada família té

les seves creences i cal respectar-les.

En el moment de la mortÉs bàsic mantenir l’infant informat en tot moment. No se li ha d’amagar allò que està passant

i molt menys prohibir-li d’anar a veure la persona moribunda o de participar en les cerimònies

tradicionals. Cal que estigui informat, integrat, i acompanyat. D’aquesta manera

s’aconsegueix que l’infant se senti més segur i, sobretot, comprès i pugui viure el seu procés

de dol de la manera més normalitzada i natural possible. Això no vol dir que no pateixi ni se

senti trist, sinó simplement, que li és molt més fàcil acceptar la nova situació, adaptar-s’hi i

reduir l’angoixa. El fet de viure aquesta situació, també l’ajuda a comprendre el procés

natural de la vida i pot començar a entendre més el seu sentit.

El procés de dolEls adults solen estar presents quan mor una persona propera, i si no ho estan la informació

els arriba d’una manera molt ràpida. En canvi, en la nostra societat, això no passa amb els

nens i la informació sol arribar tard i d’una manera equívoca. Degut a això, molts cops la

resposta del nen no està en consonància amb allò que ha passat.

Quan mor un dels pares, quasi sempre és el progenitor supervivent el que informa als fills

d’aquest fet, cosa que, òbviament, és un pas penós i difícil. En la majoria dels casos,

aquesta informació se’ls dóna de forma immediata, però en d’altres arriba a postergar-se

setmanes o fins i tot mesos.

Generalment, es diu al nen que el pare mort se n’ha anat de viatge o que està a l’hospital tot

i que, culturalment també es diu sovint que la persona difunta “se n’ha anat al cel”. Afirmar

això no presenta més dificultats quan la família és devota, però quan no ho és, hi ha una

discrepància entre allò que el pare creu i el que es diu al nen. En aquest cas, el cel, pel nen,

27


no passa a ser diferent d’altres llocs físics com Barcelona, Rocacorba o Figueres. Aquesta

idea, sol provocar que el nen cregui que el pare mort tornarà aviat.

Una altra explicació que se li dóna als nens quan mor algú és que aquesta persona se n’ha

anat a dormir. L’Infant no entén que es tracta només d’una metàfora i a partir d’aquest

moment, per a ell, el fet “d’anar a dormir”, passa a convertir-se en una acció perillosa.

Així doncs, està clar que hi ha dos tipus d’informacions decisives que se li han de donar al

nen:

- La persona morta no tornarà.

- El cos es troba sepultat sota terra o en un nínxol al cementiri, o incinerat i escampades les

cendres.

Aquesta informació és difícil de transmetre perquè el progenitor supervivent busca protegir el

fill de la impressió de la mort i de la situació de dol. Normalment, no es porta el nen a

l’enterrament però si assisteix, no se li explica què s’està fent en aquell moment.

S’ha de tenir en compte que els nens interpreten ràpidament els signes, i quan un pare tem

expressar els seus sentiments, els fills també reprimeixen els seus i deixen de fer preguntes

al respecte.

Per tant, què cal fer?

- El primer pas consisteix en recolzar els pares, en el cas que el mort sigui un germà, o el

pare supervivent, en el cas de la mort d’un d’ells, de tal manera que pugui o puguin

reflexionar sobre el que ha passat. Cal ajudar a expressar els seus sentiments i impulsos.

D’aquesta manera, el dol agafa un camí sa. Un cop produït això, es fa menys dur atendre els

nens en el procés de dol.

- El pare i els fills poden expressar en comú els seus sentiments.

- Finalment, s’ha de considerar que només neixen patologies i confusions en intentar ocultar

la informació de mort a un nen o bé quan es reprimeixen els seus sentiments. Així doncs, cal

donar-los la informació correcta i el recolzament necessari per tal que els nens siguin

capaços d’assumir i respondre al dol de forma realista i sana.

A un nivell molt general Isa de Fonnegra de Jaramillo1 va resumir fa anys un llistat anomenat

les “regles d’or” que cal tenir present quan un nen perd a una persona estimada:

- No mentir, és essencial.1 Isa de Fonnegra de Jaramillo, és psicòloga clínica i tanatòloga des de 1970. Professora universitària a Colombia sobre els temes de la mort i el dol, se l’ha invitada com a conferenciant a múltiples escenaris acadèmics tant en el seu país com a nivell internacional. Ha publicat extensament, sent el seu darrer èxit editorial “De cara a la muerte”, de Intermedico Eds. (1999).Membre actiu del International Work Group on Death, Dying and Bereavement, del Institut Colombià d’Estudis Bioètics i de la Fundació Pro Dret a Morir Dignament, va fundar el 1987 i és President de la Fundació Omega, institució pionera en medicina pal·liativa i dol a l’Amèrica Llatina.

28


- No explicar-ho tot d’una vegada. Explicar la mort amb veritats parcials, d’acord

amb l’edat cronològica, intel·lectual i emocional del nen.

- Parlar de la mort abans que el nen es vegi emocionalment involucrat en una

situació de dol.

- No deixar que la mort l’expliqui un familiar o veí.

- No lligar la mort amb la son, ja que pot derivar en trastorns per a dormir.

- No relacionar una contrarietat amb la mort. El nen tendeix a veure la mort d’un

ésser estimat com a un càstig.

- No amagar el dolor d’una pèrdua. S’ha d’expressar els sentiments i mostrar al nen

que també s’és vulnerable.

- Donar l’oportunitat al nen de parlar de la persona que es va morir i rebre la seva

tristesa.

- Si s’és creient, transmetre al nen la tranquil·litat que ofereix el pas cap a la vida

eterna, la reunió amb Déu.

- Utilitzar la paraula mort i eliminar eufemismes. La mort ha de ser un final natural.

- Reforçar la irreversibilitat de la mort i no donar falses expectatives de retorn.

- Avisar a la psicòloga o professora de l’escola. Això donarà oportunitat als

companys d’ajudar-lo.

El camí que pren el dol, està profundament influït per la manera que sigui tractat pel

progenitor supervivent, pels seus parents i els amics durant les setmanes i mesos després

de la pèrdua.

Quan les condicions són favorables, el dol es caracteritza per records i imatges de la

persona morta, a més de tristesa per la defunció.

En el dol patològic, el nen té dificultats per expressar allò que sent. Generalment es deu a

que els pares reprimeixen el seus sentiments, o perquè no saben com ajudar el nen a

superar la situació. En aquests casos poden aparèixer complicacions, malalties mentals

posteriors o un enorme sentiment de culpa.

29


Les condicions pel dol infantil no són molt diferents a les del dol adult.

Les més significatives són:

- Que hagi mantingut una relació raonablement segura i afectuosa amb els pares abans de

sofrir la pèrdua.

- Que se li doni informació precisa sobre el que ha passat, que se li permeti fer tota classe de

preguntes i se li contesti de la manera més honesta possible, que participi en la aflicció de la

família inclús en les cerimònies fúnebres.

- Que compti amb la consoladora presencia del pare supervivent o, si no és possible, d’un

substitut de confiança i que tingui la seguretat que aquesta relació continuarà.

- Sempre que les condicions siguin favorables, tot nen plorarà per un pare desaparegut, igual

que en el dol sa de l’adult. S’ha de deixar que ho faci.

La realitat ens confirma que aquestes condicions són difícils de reunir.

Reaccions de l’infant davant la pèrduaEl nen davant la mort d’una persona propera reacciona de diferents maneres i algunes de les

respostes a la pèrdua tenen implicacions com ara:

- L’ansietat: El nen que pateix una pèrdua tem patir-ne una altra.

- La còlera o la ira: Alguns nens petits quan perden a un pare, es posen extremadament

furiosos per aquest fet. Aquest sentiments solen passar inadvertits especialment quan la

còlera s’expressa de manera indirecta.

- La culpa: L’Infant pot sentir-se culpable per raons que solament ell coneix (comentaris

equívocs, malentesos, interpretacions equivocades de vivències...).

Com recolzar el nen en aquesta situació:Són diverses les alternatives que podem donar-li a un nen durant el procés de dol.

1-Acceptació- Explicar-li oberta i clarament el procés de la malaltia o la mort de la persona

estimada

- No dir-li frases com “se n’ha anat de viatge”, “s’ha adormir”, “ha anat al cel”, o “tens

un angelet”.

- Quan es refereix a la persona difunta fer-ho en temps passat, evitar parlar amb

temps present.

- Permetre-li, si el nen així ho desitja, que participi en les cerimònies religioses.

30


2-Experimentació del dolor- Estimular el nen per tal que expressi els seus sentiments sobre la pèrdua de la

persona propera i els records que es refereixen al difunt.

- L’adult no s’ha de privar de manifestar el seu dolor en presència del nen.

- Evitar canvis dràstics en l’entorn familiar, les feines quotidianes i els costum ja

establerts.

3-Reorganització de l’ambient- No fer canvis immediats

- Estimular que el nen participi en els canvis.

4-Reinversió de l’energia- “Sentir-se bé” en absència de la persona estimada.

- Estimular el nen a que busqui nous amics i projectes.

Riscos d’un inadequat dol en el nen- Apatia i absència de la reacció davant la pèrdua.

- Absència de respostes afectives manifestant-se aïllat i indiferent.

- Recerca de reemplaçament immediat a la persona difunta.

- Disminució de l’autoestima

- Sentiments de culpa i autoretrets davant la mort de la persona estimada.

- Tristesa permanent.

- Pèrdues de cura d’ell mateix, exercici d’actituds i accions de risc.

Possibles trastorns psiquiàtrics si les condicions del dol no són favorables

Quan les condiciones del dol són desfavorables els infants solen convertir-se més que altres

en pacients psiquiàtrics. La sintomatologia dependrà de la forma que va ser elaborat el dol.

Aquest nens mostren extremada tristesa durant la primera part de la vida adulta.

Segons diferents estudis, existeix una significativa correlació entre el sexe del nen en

tractament i el sexe del pare mort. Així doncs, és més freqüent en nenes que se’ls va morir

la mare i en nens que se’ls va morir el pare.

Els símptomes i problemes presentats pels infants solen, tanmateix, derivar en malalties

neuròtiques o trastorns neuròtics, com conducta antisocial o delinqüència.

De tota manera, s’ha de tenir en compte que els factors que esdevenen posteriorment a la

pèrdua són tan o més importants que la mort mateixa quant a la aparició dels trastorns. La

31


majoria de processos patològics són el producte de la interacció de condicions adverses

posteriors a la pèrdua amb els processos de dol posats en marxa a causa de la defunció.

La conducta suïcida és la patologia més comuna, de tota manera n’hi ha d’altres com ara:

- Ansietat persistent, que pot estar enfocada des de dues variants:

1- Por a patir una altra pèrdua:

Els nens que perden a un pare tenen por de perdre també l’altre, ja sigui per abandonament

o per mort. Això es pot evitar si se li explica al nen de forma clara la causa de la mort del

progenitor, responent, a més, a totes les seves preguntes al respecte.

La patologia comença quan no es reconeixen aquests temors del nen i s’agreugen quan són

rebutjats o reprimits pel pare supervivent.

2- Por a morir:

Aquest tipus de raonament és bastant natural, encara que equivocat. Com que els nens

s’identifiquen amb el pare del mateix sexe, solen creure que quan mor el pare del mateix

sexe, han de morir ells també.

Un altre problema és que els infants solen associar la mort amb algun fet proper i intenten

evitar-lo, en un futur, per no morir. Per exemple quan el pare es mor en accident d’avió pot

ser que posteriorment els faci por anar amb avió.

- Esperança de reunió i desig de morirÉs comú que els nens guardin l’esperança de reunir-se amb el pare mort, fet que es

manifesta de dues maneres:

- o creu que el pare mort tornarà a aquest món.

- o el nen desitja morir per reunir-se amb ell.

- Persistència en culpar o culpar-seÉs molt fàcil que un nen doni la culpa a alguna cosa o algú (inclús a si mateix) per la mort

d’un dels pares. Aquest fet té dues raons:

- En general un nen no té idees clares sobre el que causa la mort.

- Els nens assignen gran importància al que veuen, al que escolten o al que se’ls diu.

El 60% dels nens se senten culpables o culpen el pare o la mare per la mort de l’altre.

- HiperactivitatEls nens se solen mostrar hiperactius o agressius quan el pare supervivent no demostra

afecte o quan no s’entenen gaire.

- Compulsió a tenir cura i a confiar en si mateixEs dóna quan el nen se sent responsable de la cura d’un dels pares o quan sent que ha

d’ocupar el buit del pare mort.

32


- Eufòria i despersonalitzacióCert grau d’eufòria és comú en nens que no han passat pel procés adequat de dol. Algunes

vegades es deu a una expressió d’alleujament per quedar anul·lades les molestes

restriccions imposades pel pare mort. D’altres vegades es dóna perquè els nens manifesten

que no volen estar tristos perquè les persones felices no moren.

33


Mort de persones properes

ADOLESCENTSEls adolescents i les pèrduesA la vida, diàriament, ens enfrontem a situacions difícils que impliquen pèrdues materials i

espirituals, unes amb més repercussió emocional que altres. No obstant, en aquesta etapa

de la vida, l’adolescent es troba en un període de transició entre la infantesa i la vida adulta.

Per una banda, té una consciència més gran del que està passant, més sentit de la realitat

que un nen. Per altra banda, en la majoria dels casos no té suficient maduresa emocional, és

a dir, no sap com reaccionar, ni actuar, no sap com enfrontar el dol.

Així, la pèrdua d’una amistat, d’una relació sentimental, un canvi de ciutat, la separació del

pares o la mort d’un ésser estimat, constitueixen pèrdues que alteren el ritme de vida i inclús

poden afectar el seu comportament.

Per l’adolescent, la mort és quelcom tan sobtat que potser mai l’havia anticipat a curt termini

i menys a prop del seu entorn. Quan es produeix sorgeix un autoqüestionament. Sovint es

farà preguntes com: “per què a mi?”, “què hi ha després de la mort?”, “per quina raó existim i

som?”, “existeix Déu?”...

Així, l’adolescent que pateix una pèrdua d’aquesta magnitud entra en el seu interior en una

reflexió profunda sobre la vida i la mort i inclús pot arribar a formar-se un concepte erroni o

adoptar actituds hostils. Per exemple, pot pensar: “la vida és única i he de viure-la al màxim”

i portar-ho a tal extrem que aquestes vivències es converteixen en desenfrenament i

llibertinatge, en certs casos, incontrolables.

L’adolescent i la família en situacions de pèrduaAixí doncs, quan es mor una persona propera, els adolescents també pateixen un impacte

per la pèrdua i és un element important que els adults hauran de tenir en compte. Una de les

intervencions més destacades que cal recordar quan els adolescents elaboren el dol és la de

mantenir els seus hàbits, costums i horaris, de manera que no sentin que el món es

desorganitza davant d’ells.

S’acostuma a pensar que els adolescents no s’adonen del que està passant després d’una

pèrdua, i si ho fan, no és amb la mateixa intensitat que els adults. Però en realitat són

conscients de la pèrdua i de la mort i saben el que succeeix al seu voltant, encara que no

sempre ho expressen en paraules. En ocasions, són símptomes o conductes diferents de les

habituals les que ens indiquen que l’adolescent no només és conscient que quelcom ha

passat, sinó que a més busca la manera de construir un significat. També aquestes són

34


formes d’expressió i manifestació de la seva pròpia confusió, ràbia o incredulitat respecte el

fet i maneres d’enviar missatges als adults.

S’ha de tenir en compte que, encara que exteriorment sembli ja un adult, el

desenvolupament del cos no va sempre en paral·lel amb la maduresa afectiva. És per això

que necessita encara molt de recolzament afectiu per emprendre el dolorós i difícil procés

del dol, ja que, a més, ha de afrontar al mateix temps tots el canvis, dificultats i conflictes

propis de l’edat.

Per tant, podem afirmar que els adolescents també elaboren el dol després d’una pèrdua

significativa per a ells. Evidentment, la manera fer-ho depèn del moment evolutiu en què es

troben i de com el seu entorn familiar i social respon a la pèrdua. Sovint els adults creuen

que els adolescents han de mantenir-se allunyats del fet i que és millor actuar amb

normalitat, com si res hagués passat. D’aquesta manera, creuen que els protegiran del dolor,

i que els evitaran traumes innecessaris i cops més durs.

Quan s’afirma que és important que els adolescents formin part dels processos familiars, es

refereix a la idea que se’ls doni suficient informació com per a que coneguin la naturalesa del

fet, així com se’ls permeti expressar els seus dubtes i emocions, i que els adults no tinguin

por en mostrar els seus sentiments obertament davant d’ells i amb ells.

Els rituals, i entre ells els funerals, permeten experimentar el recolzament social i acceptar la

realitat de la pèrdua, pel que resulta generalment beneficiós que els adolescents puguin

participar-hi conjuntament amb els adults. Per altra banda, l’assistència de l’adolescent

facilita que aquest pugui expressar els seus pensaments i sentiments respecte a la pèrdua i

que l’adult pugui ajudar-lo a atribuir el significat al fet i compartir les seves necessitats i

desitjos, de manera que no se senti sol, sinó el més acompanyat i acollit possible. És precís

recordar que en la mesura del possible, hem de respectar la decisió de l’adolescent sobre si

vol o no assistir al funeral.

A més, cal destacar la importància de dialogar amb l’adolescent per tal d’ajudar-lo a atorgar

un significat no només al fet, sinó també a les seves conseqüències. Dialogar sobre això és

una forma de socialitzar als adolescents en uns rituals que formen part de la nostra cultura i

societat. No preparar-los pels esmentats rituals és contribuir a la sensació de confusió que

pateixen com a conseqüència d’un fet crític que deixa als propis adults confusos i

desorganitzats i que altera el funcionament familiar al qual els adolescents estan habituats.

Molts cops, l’adolescent, encara que pateixi emocions intenses, no les comparteix amb ningú

perquè, d’alguna manera, se sent pressionat a comportar-se com si se les arreglés millor del

que realment ho fa. Els joves perceben la mort com quelcom que els fa “diferents” i temen,

que si expressen el seu dolor, pot veure’s com un senyal de debilitat.

35


A més, després de la mort del pare, de la mare o del seu germà, és possible que se li

demani “ser fort”, “mantenir el tipus” davant dels altres. No se sent capaç de sobreviure al

seu propi dolor i a més, se li exigeix que sostingui als altres.

Aquest tipus de conflictes pot tenir com a resultat que l’adolescent renunciï a viure el seu

propi dol (dol aplaçat o congelat).

A vegades es creu que, encara que els adolescents no expressin el que senten amb els

adults, poden trobar consol i ajuda amb el seus amics. No obstant això, quan es tracta de la

mort, excepte en joves que hagin viscut una situació semblant, els amics se senten

impotents i molts cops, l’ignoren totalment o es poden sentir incomodes en parlar del tema ja

que no saben què dir ni com reaccionar.

Senyals que indiquen que un adolescent necessita més ajudaCom hem vist, són variats els motius que determinen que el dol en l’adolescent sigui més

difícil. Alguns d’ells, poden inclús mostrar un comportament inoportú o preocupant. Cal

doncs, vigilar els següents comportament ja que posen de manifest que l’adolescent

necessita més ajuda:

- Símptomes de depressió, dificultats per dormir, impaciència, baixa autoestima.

- Fracàs escolar o indiferència davant les activitats extraescolars.

- Deteriorament de les relacions familiars o amb els amics.

- Conductes de risc: abús de l’alcohol i altres drogues, baralles, relacions sexuals sense

mesures preventives...

- Negació del dolor i intent de demostrar força i maduresa

Reaccions i sentiments de l’adolescentLes reaccions de l’adolescent davant del dol són similars a les de l’adult, no obstant, s’han

de donar una especial atenció a les següents:

1-La ràbiaSentiment agressiu generat per la pèrdua física de la persona estimada i les altres pèrdues,

és una manera d’enfrontar i entendre la terrible realitat del que ha passat i la por de no tenir

el mateix que es tenia abans.

2-Culpa i autoretretsL’adolescent és particularment vulnerable a sentir culpa per discussions que havien tingut

amb la persona difunta, el que creu que li hauria d’haver dit o el que hauria d’haver fet i no

va fer o quan es mor un germà per una llarga malaltia pot sentir-se culpables pels sentiments

de gelosia i les confrontacions a causa de la molta atenció que ha necessitat dels pares.

36


3-Sentir que embogeix i idees suïcidesProducte de les emocions en què es van trobant, alguns adolescents no saben ni poden

manejar els seus sentiments i pensaments, arribant amb això a perdre el control de si

mateixos. Poden arribar a creure que la via fàcil i ràpida per solucionar els problemes és

fent-se mal mentalment o físic a través de l’abús de drogues, alcohol, substàncies prohibides

i inclús provocant-se la mort.

4-IncomprensióL’adolescent genera un cúmul de sentiments variats que arriba un moment que tendeix a

confondre’l. Està en una etapa de sensibilitat que en ocasions provoca que no interpreti bé

els sentiments expressats pels altres. Se sent incomprès per les persones més properes, no

desitja parlar sobre el tema, no obstant, sent que si els seus amics no ho fan són mal amics

o mal companys.

5-Rebel·líaÉs un sentiment contradictori en l’adolescent: en ocasions vol mostrar una actitud contrària a

la desitjada, no és conseqüent amb el que parla i fa, vol ser protector amb la seva família i és

autoritari...

Com ajudar un adolescent en procés de dol- Legitimar els seus sentiments i emocions, mostrant-los que no és debilitat ni immaduresa el

sentir tristesa i por i també plorar.

- Explicar-los i aclarir-los que la sensació d’estranyesa és normal en aquest procés.

- Brindar-los el recolzament més gran possible en aquestes circumstàncies de dolor.

- Validar-los que cadascú té una manera diferent de reaccionar davant d’una pèrdua.

- Reconèixer que el seu dol té un ritme diferent.

- Incentivar-los a llegir llibres espirituals amb els quals s’identifiquin i busquin la pau interior.

- Ser honestos amb les explicacions sobre el que ha passat.

- Respectar la seva decisió de participar o no en el funeral, en els rituals i canvis que es

generin davant la pèrdua.

- Permetre’ls que, en el moments que vulguin, puguin estar sols i tenir espai per compartir

amb els seus companys.

37


2.4.3.La pròpia mort

No podem saber quan serà la nostra mort i podem no ser-ne conscients quan passi, però, de

vegades, ens podem trobar amb una malaltia de llarga durada i ser conscients que s'acosta

el final.

Durant aquest procés, tant la persona com la família passen per diferents fases fins a

l’acceptació de la mort. La família pot començar el que es coneix com “el dol anticipat”, en el

qual es comença a superar la pèrdua abans mateix de que el malalt es mori.

Per altra banda, el procés que pateix el moribund és molt més dolorós i cal que tingui en tot

moment la família, el personal mèdic i professionals al seu costat, per tal de fer-ho tot més

fàcil i estalviar-li el màxim de patiment emocional.

Aquest procés està dividit en diverses fases que, tot i que són semblants i coincideixen

bastant, són descrites de diferent forma per diversos autors i estudis.

Fases en l’acceptació de la mortL’Elisabeth Kübler-Ross2 fou la primera psiquiatra que va descriure les fases en l’acceptació

de la mort:

- Primera fase : Shock, negació i aïllament Constitueix la reacció inicial. La persona malalta nega l’evidència de la malaltia i manté

l’esperança de l’error de diagnòstic. Els pacients que no superen aquesta fase realitzen un

pelegrinatge per diferents metges, sanadors... En aquesta fase és important escoltar al

malalt i tenir paciència.

- Segona fase: Ira i irritació

És la fase de no voler acceptar la realitat, es concentra tota l’angoixa responsabilitzant a algú

de la pròpia malaltia, es busca una relació causa-efecte. Hi ha frustració, ressentiment i pors,

cosa que pot portar a reaccions desesperades i expressions agressives. En aquesta fase

són característiques les frases següents: “el metge té la culpa”, “la meva família té la culpa” i

en ocasions també es poden culpabilitzar a ells mateixos. La frase però, més repetida és

“¿per què m’ha passat a mi?”. En aquesta fase és essencial ajudar a treure aquesta ira a

fora.

- Tercera fase: El pacte.

2 L’Elisabeth Kübler-Ross (1926-2004) va ser una tercera germana bessona a la Suïssa dels anys vint cosa que va marcar considerablement la seva vida. Va estudiar medecina i va exercir de psiquiatra als EE.UU. Se la coneix com a una autoritat estimada i respectada en el tema de la mort i el procés de morir. Amb llibres com “La mort, una aurora” o “Sobre la mort i els moribunds” i també a través dels anys que va dedicar a treballar amb nens terminals, persones seropositives i malalts terminals ha brindat consol i comprensió a milions de persones enfrontades amb la seva pròpia mort o la d’alguna persona estimada.

38


El malalt comença a afrontar la realitat, tot i que s'intenta retardar els fets. Per exemple,

s’intenta establir pactes amb Déu perquè s’esdevingui un “miracle” o per retardar el final.

S’enfronta al futur, però no ho veu en un termini curt.

- Quarta fase: Depressió. El malalt ja no pot negar l’evidència i té sensació de pèrdua, és conscient de la pèrdua de la

seva pròpia vida. Entra en un estat depressiu davant les repercussions que la malaltia té en

la seva família, en l’activitat laboral i en la seva vida social. La persona és propensa a aïllar-

se, anul·lant la seva vida social i iniciant un progressiu abandonament amb possibles idees

suïcides. En aquesta fase és indispensable parlar molt i és important transmetre serenitat.

- Cinquena fase: Acceptació.La persona en fase terminal reconeix finalment el problema i accepta la mort com quelcom

inevitable. S'hi arriba quan el pacient ha pogut expressar els seus sentiments. No és que

sigui una fase feliç, però hi ha com un descans abans del viatge. En aquesta fase, sovint, el

malalt dorm molt. La comunicació oral es substitueix per la gestual. És com una callada

espera.

Amb l'acceptació arriba el desprendre's, apartar-se dels altres, l'allunyament de la vida

terrenal. És important que els que es queden no l'intentin retenir, que no estirin d'ell quan el

cicle ja ha acabat.

Hi ha d'altres psicòlegs que presenten altres models, com el de Collin M. Parkes, el qual

planteja un model aplicable a qualsevol procés de comprensió/acceptació d'una pèrdua.

Aquest autor descriu un model en quatre fases:

- Incomprensió: Fase d'incredulitat, atordiment...

- Lluita: Intent per part del subjecte de recuperar allò que ha perdut.

- Cansament: Tristor per les pèrdues i comprensió de la diferència entre la realitat anterior i

l'actual després de la pèrdua.

- Comprensió i nova identitat: Poc a poc el subjecte va construint una nova realitat, creant

noves suposicions que reemplacen a les que tenia i que ara no li són útils.

Aquest no és un model lineal, ja que l'autor adverteix que les persones tendeixen a oscil·lar

entre aquestes fases, tornant cap a fases anteriors, estancant-se en alguna o no saltant-se

alguna d’elles.

S’ha de concretar que el sofriment i el dol no tenen magnituds específiques ni restriccions de

temps. Cada individu expressa el seu patiment i els seus sentiments de pèrdua a la seva

manera i al seu ritme.

39


“Molta gent –diu Rajneesh, mestre de filosofia hindú– mor aferrant-se a la vida. Es pot

comprendre per què no volen morir: just en el moment de la mort s’adonen que, de fet, no

han viscut...” Ens haurem de preguntar si estem contents de la vida que tenim, i fer els

possibles perquè, si no tota, sí una gran part de la nostra vida sigui la que volem de veritat, i

que no anem deixant els ideals per més endavant, ja que no sabem si ens sorprendrà la

mort abans que ens ho pensem.

El nen en fase terminalUn nen que pateix una malaltia terminal experimenta la mateixa necessitat d’afecte,

recolzament emocional i de realitzar activitats quotidianes que qualsevol altra persona que

s’hagi d’enfrontar a la mort. L’amor, el respecte i la dignitat són factors importants en

l’acompanyament d’un nen agonitzant.

Al referir-nos a l’impacte del nen que pateix una malaltia terminal, hem de tenir en compte

que no es pot separar la reacció dels pares de la reacció del nen. En la vida del nen els

pares funcionen com un filtre protector que elabora les experiències fent-les més tolerables.

És per això que és fonamental la manera en què el pares enfrontin la malaltia perquè així,

puguin ajudar a l’infant.

El moment més rellevant i que serà recordat al llarg de tota la malaltia és la comunicació del

diagnòstic. És més important el com es digui (empatia, suavitat, calma) que la informació

concreta que es transmeti, ja que en aquest moment, el shock que produeix la notícia fa que

els pares estiguin permeables a la informació. Per tant, caldrà repetir-ho en vàries ocasions

durant la llarga malaltia.

En diversos estudis s’ha observat que, els nens que millor superen i accepten la mort, són

aquells als que se’ls va comunicar el diagnòstic inicialment. La informació que se li transmet

al nen respecte la malaltia contribueix a donar-li seguretat, confiança i a treure-li moltes pors

(por al dolor físic, fantasies de càstig, mutilació...), ja que el que ells van captant de l’ambient

(preocupació dels pares, professionals, altres pacients...) que el volen protegir de quelcom

que ells estan observant i sospiten.

Ara bé, s’ha de dir al nen, sobre la seva malaltia, tot el que la seva edat i nivell de

desenvolupament li permeti comprendre i tot el que ell vulgui saber, respectant també les

seves defenses i el temps que cada un necessita per poder assimilar aquesta informació.

Són moments en què el nen necessita expressar moltes pors a les persones més properes.

Si els pares eviten parlar sobre la malaltia i la mort, es crea una barrera de comunicació. El

silenci només ensenya que és un tema tabú del que no es pot parlar. El nen aprèn aviat que

no s’ha de parlar sobre la seva malaltia i la seva possible mort i, en conseqüència, pot voler

40


evitar el sofriment dels pares fent com si no sàpigues res, fet que només porta a una situació

d’aïllament.

S’ha de tenir en compte que, encara que els nens no verbalitzin les seves pors com els

adults, no vol dir que no les tinguin. Per això, és necessari atendre a altres senyals que

indiquin preocupació o malestar psicològic: irritació excessiva, jocs relacionats amb la mort,

dibuixos, aparença trista, absència de ganes de jugar o de relacionar-se...

En la comunicació amb el nen s’ha de fer servir un llenguatge simple, directe i utilitzar

dibuixos i metàfores.

A continuació es descriuen algunes de les necessitats psico-socials d’un nen amb una

malaltia terminal i que s’han de tenir en compte:

Tenir una infància normalÉs molt important pel nen no sentir-se “estrany” i diferent als altres nens. Participar en

activitats adequades per la seva edat, dins de les seves possibilitats, per exemple jocs

infantils o alguna festa (encara que s’hagi d’organitzar dins de l’hospital), el poden ajudar

molt.

Sensació de seguretatPer a un nen, el seu ambient bàsic és la seva casa i saber-se rodejat de la seva família. Si

ha d’estar hospitalitzat, és convenient que pugui emportar-se alguna joguina o que es pugui

decorar la seva habitació com ell o ella prefereixi a fi de que se senti més segur i confortable.

Marcar uns límitsSobretot en edats compreses entre els 6 anys i l’adolescència, els nens necessiten que els

seus pares posin límits als seus actes i als seus sentiments la qual cosa els faci sentir que

algú s’interessa i té cura d’ells. Els pares no han de deixar de complir aquesta funció per

més que la culpa o els sofriment els inclini a acceptar tots els capricis del nen, ja que en fer-

ho així, el nen pot sentir-se fora de control.

Comunicació, atenció i expressió de les pors o la iraEl nen ha de tenir la possibilitat de comptar amb algú amb qui pugui parlar sobre les seves

pors, alegries i sentiments en general sense que se’ls hi reprimeixi. O, simplement, algú amb

qui poder conversar.

Una de les pors que habitualment experimenten els nens agonitzants és la solitud en el

moment de la mort. Escoltar-los és la millor manera d’ajudar-los, de la mateixa manera que

és important acceptar que el nen pot no sentir desigs de parlar sobre la mort.

41


Necessitats espiritualsLes necessitats espirituals i culturals han de ser respectades i satisfetes. Els ritus que

permetin al nen i a la seva família, encara que sigui tan sols expressar gratitud, demanar un

acomiadament íntim o confiar en la presència d’un Déu durant l’experiència, són formes molt

comuns de poder suportar la transició entre la recuperació i l’acceptació de la mort.

També s’ha de tenir en compte la cultura i l’origen ètnic de la família en el moment de

proporcionar informació sobre la malaltia al nen.

Formulació d’un desigAlgunes organitzacions aporten fons perquè els nens que pateixen una malaltia greu o

terminal puguin complir un “desig”. Si és possible, seria interessant ajudar al nen a decidir

què li agradaria fer abans de morir. Si l’infant està en condicions de participar activament,

s’han de prendre totes les mesures necessàries per ajudar-lo. Poder realitzar aquests desigs

sol oferir uns records meravellosos a les famílies dels nens amb una malaltia terminal.

Autorització dels éssers estimats per morirAlguns nens necessiten que se’ls “autoritzi” a morir. Molts temen que la seva mort faci

entristir als seus pares i els produeixi un gran dolor. S’ha observat que els nens solen

aferrar-se a la vida, tot i el dolor i el sofriment, fins que obtenen “l’autorització” dels seus

pares per morir.

A vegades els pares no són les persones més indicades per atorgar aquesta autorització, és

possible que una persona que comparteixi una relació íntima tant amb els pares com amb el

nen, compleixi aquesta funció adequadament.

Consol en saber que no estan sols en el procés de l’agoniaGeneralment, el nen agonitzant, necessita tenir la certesa que no morirà sol i que no serà

oblidat. Aquesta necessitat humana bàsica apareix de seguida que se sap el greu pronòstic,

però és difícil d’expressar.

Els seus pares i les persones més properes han d’assegurar-li que, quan arribi el moment,

ells es mantindran al seu costat encara que els sigui difícil. S’han de prendre totes les

mesures necessàries perquè sigui possible abraçar o tocar el nen quan mori. La presencia

de les persones properes beneficia tant el nen com a qui s’encarrega de la seva cura.

42


Algunes estratègies per facilitar l’acomiadament del nenÉs important que el nen pugui tenir, en la mesura que sigui possible, els mínims canvis en el

seu entorn; en les relacions que té amb els seus familiars, les seves activitats, etc. Això li

facilitarà resoldre el seu propi dol.

A la vegada, però, és important motivar el nen a dibuixar, escriure contes, narrar històries,

jugar amb titelles, escriure un diari, etc. És a dir, fomentar l’expressió simbòlica d’allò que

està vivint.

Una altra manera que el nen pugui acomiadar-se de la seva família i comenci a acceptar que

s’ha de morir és elaborar una carta pels seus éssers estimats, on els pugui dir els seus

sentiments i emocions. A més, pot realitzar un testament per assignar qui es quedarà les

seves joguines, la seva roba i les altres pertinences, que inclòs poden ser simbòliques: la

casa de l’arbre, un tros de jardí...

Com ja s’ha mencionat abans, és important que alguna persona acompanyi el nen i pugui

estar pendent de les seves necessitats, ajudant-lo també a no sentir-se sol.

La mortArribat el moment de la mort, s’ha de decidir a on morirà l’infant: a casa seva o a l’hospital.

En alguns estudis realitzats s’ha comprovat que l’adaptació al dol dels membres de la família

és millor quan el nen mor a casa, encara que pot sentir-se més segur a l’hospital i s’ha de

respectar.

Per últim, desprès de la mort del nen, és important que els pares tinguin l’oportunitat d’acudir

a l’hospital, ja que aquest ha ocupat un lloc important en les seves vides i el fet de perdre

bruscament la relació amb el personal que els ha atès pot incrementar els seus sentiments

de pèrdua.

43

Part teòrica El suïcidi en l’adolescència

2.5. El suïcidi en l’adolescència

En les últimes dècades, la taxa de suïcidis en els joves s’ha incrementat de manera

significativa (fins a un 60 per cent). Concretament, el suïcidi s’ha convertit en la tercera

causa de mort entre els adolescents de tot el món i la primera entre els joves d’una tercera

part del planeta. A més, segons varis estudis, el 9 per cent dels joves de 18 anys ha patit

algun estat depressiu.

La majoria de suïcidis es donen entre persones del sexe masculí i en joves de 18 a 25 anys.

Segons l'OMS i l'Associació Internacional per a la Prevenció del Suïcidi (AIPS), hi ha quasi

un milió de suïcidis al món cada any. Més morts que per guerra i homicidis junts. Cada 40

segons una persona es treu la vida en algun lloc del planeta. Tot i això, els organismes

especialitzats adverteixen que la xifra real de suïcidis és molt més alta, donada la deficiència

de dades que existeixen al respecte.

Segons l’Institut Nacional de la Salut Mental, els resultats de les investigacions científiques

han pogut determinat que els principals factors de risc en l’intent de suïcidi en els joves són

la depressió, l’abús de substàncies addictives i el comportament agressiu o pertorbador. A

més, per cada intent de suïcidi que acaba en mort es calcula que es donen vora 20

temptatives fallides, amb el conseqüent dolor emocional, infelicitat o malaltia mental que

comporten. En tots els casos, les temptatives de suïcidi tenen serioses conseqüències

també sobre familiars i amics, donada la càrrega emocional que suposen i el temor que

desperten a que es repeteixin els intents.

Conceptes relacionats amb el suïcidiEl suïcidi és l’acte voluntari amb el qual s’aconsegueix posar fi a la pròpia vida.

El pensament suïcida fa referència a les idees i el desig de treure’s la pròpia vida.

El comportament suïcida són les accions concretes realitzades per qui està pensant o

s’està preparant per provocar la seva mort.

El comportament suïcida es tracta d’una sèrie de conductes que inclouen els següents

conceptes:

1. Suïcidi consumat: Són tots els casos de mort que resulten directament o indirectament

d’un acte, positiu o negatiu, realitzat per la pròpia víctima, sabent que es produirà aquest

resultat.

Acte autoinfligit que té com a resultat la mort.

44

http://www.paho.org/Spanish/DD/PIN/ps050909.htm

http://www.med.uio.no/iasp/index_spanish.html

http://www.who.int/mediacentre/news/releases/2004/pr61/es/index.html


2. Suïcidi frustrat: És l’acte suïcida que, si no hi hagués actuat un factor extern accidental

o imprevisible hauria finalitzat fatalment amb la mort del subjecte. Per exemple: llençar-se

des d’un 8è pis i que la caiguda sigui amortida.

3. Intent de suïcidi: Acte en el qual un individu es provoca mal o lesions a si mateix sigui

quin sigui el grau d’intenció letal.

4. Parasuïcidi: Kreitman (1976) diferencia dins dels intents de suïcidi a aquesta

subpoblació en la que, l’acte suïcida, més que una finalitat letal, té una connotació

afegida COMUNICACIONAL, és a dir, el subjecte es lesiona per modificar les seves

relacions interpersonals o la seva situació social. Seria el cas dels terroristes suïcides,

per exemple.

5. Ideació suïcida: És un fenomen universal. En algun moment difícil a nivell personal,

passa pel cap d’una persona la idea de suïcidar-se. Aquest fet és experimentat per

gairebé tots els éssers humans en algun moment de la seva vida. Això no obstant,

l’augment de la seva intensitat o freqüència fa que s’inclogui en la conducta suïcida,

doncs pot ser el començament del contínuum que estem definint.

6. Gest suïcida:Acte simbòlic o inici d’accions clarament reconegudes amb finalitat autodestructiva.

7. Autoagressions:Encara que no sempre la finalitat letal és el seu objectiu, la gravetat de les lesions pot, a

vegades, considerar-se un equivalent al suïcidi.

Conductes autodestructives indirectes:Descrites per Farberow (1980) inclouen aquelles pautes de conducta que impliquen un risc

de mort prematura o un escurçament significatiu de la vida. Aquestes pautes de conducta

tenen un caràcter insidiós i prolongat en el temps, la seva finalitat immediata és la satisfacció

d’una necessitat i són inconscients (el subjecte no les reconeix com suïcides). Per exemple:

el tabaquisme persistent en pacients amb malalties respiratòries severes, diabètics que

s’obliden les dietes repetidament..

Causa dels intents de suïcidi en l’adolescènciaL’adolescència és un període de desenvolupament de molt d’estrès ple de canvis importants:

canvis en el cos, en les idees, en els sentiments…

L’intens estrès, confusió, por i incertesa, així com la pressió per l’èxit influeixen en les

capacitats de l’adolescent per resoldre problemes i prendre decisions. Per alguns joves, els

canvis normals del desenvolupament, a vegades acompanyats per altres fets o canvis en la

família (divorci dels pares, canvi de domicili o d’amistats, dificultats en l’escola…) poden

45


causar una gran pertorbació i resultar difícils de suportar. Per alguns joves, el suïcidi pot

semblar la única solució.

Factors de risc:Els factors de risc del suïcidi varien segons l’edat, el sexe i les influències culturals i socials.

A més, poden modificar-se al llarg del temps. En general, es presenten combinats.

- Un o més trastorns mentals diagnosticables o diagnosticats o trastorns d’abús de

substàncies addictives.

- Comportaments impulsius.

- Esdeveniments de la vida no desitjats o pèrdues recents (divorci dels pares, pèrdua d’un

familiar o amic)

- Antecedents familiars de trastorns mentals o abús de drogues.

- Antecedents familiars de suïcidi.

- Violència familiar, incloent abús físic, sexual o verbal/emocional.

- Intent de suïcidi previ.

- Presència d’armes de foc a la llar.

- Empresonament.

- Exposició a comportament suïcidis d’altres persones, incloent-hi la família, els amics, les

notícies o les històries de ficció.

Símptomes més comuns entre joves amb comportament o pensaments suïcides- Canvis en els hàbits alimentaris i del son.

- Pèrdua d’interès en les activitats habituals.

- Retraïment respecte els amics i els membres de la família.

- Manifestació d’emocions contingudes i allunyament o fugida.

- Ús d’alcohol i altres drogues.

- Deixadesa de l’aspecte personal.

- Situacions de risc innecessàries.

- Preocupació envers la mort.

-Augment de molèsties físiques freqüentment associades a conflictes emocionals, com mal

d’estómac, de cap o fatiga.

- Pèrdua d’interès per l’escola i el treball escolar.

- Sensació d’avorriment.

- Dificultat per concentrar-se.

- Desigs de morir

46


- Falta de resposta en els elogis.

- Manifestació de sentir-se “extremadament dolent”.

- Avís de plans o d’intents de suïcidi, incloent els següents comportaments :

- Verbalitzar : “Vull matar-me” o “Em suïcidaré”

- Mostra de senyals verbals com “No seré un problema per gaire més temps”

“Si em passa alguna cosa, vull que sàpiguen que..” .”No m’importa res",

"Per què m’hauria de molestar?".

- Manifestació de que està posant en ordre els seus assumptes personals: regala els seus

objectes favorits; tira les seves pertinències importants, neteja l’habitació...

- Mostra d’alegria sobtadament, després d’un període de depressió.

- Expressió de pensaments estranys.

- Escriptura d’una o vàries notes de suïcidi.

Les amenaces de suïcidi signifiquen desesperació i una petició d’auxili. Sempre s’ha de tenir

en compte, molt seriosament, els sentiments, pensaments, comportament i plans de suïcidi.

Els adolescents que expressen idees de suïcidi han de ser sotmesos a un estudi

immediatament. Aquests senyals d’avís poden assemblar-se a altres condicions mèdiques o

problemes psiquiàtrics (com depressions...) . Sempre s’ha de consultar el metge abans de

fer un diagnòstic.

Normalment no agrada parlar de la mort, però, pot ser útil preguntar al jove si està deprimit o

pensant en el suïcidi. Això no li “posarà idees al cap”, en canvi, pot indicar-li que hi ha algú

que es preocupa per ell i que li dona l’oportunitat de parlar sobre els seus problemes.

El tractament El tractament específic pels sentiments i comportaments suïcides ha de ser determinats pel

metge que tracti l’adolescent, basant-se en:

- L’edat de l’adolescent, el seu estat general de salut i la seva història mèdica.

- Nivell de desenvolupament dels símptomes.

- La seriositat de l’intent de suïcidi (si n’hi ha hagut).

- La tolerància de l’adolescent a determinats medicaments, procediments o teràpies.

- Les seves expectatives respecte el risc d’un futur suïcidi.

- La seva opinió o preferència.

Els adolescents que hagin intentat suïcidar-se necessiten una avaluació física inicial així com

la recuperació de l’estabilitat física.

El tractament de la seva salut mental ha de començar amb una avaluació minuciosa dels

esdeveniments de la vida de l’adolescent. Una avaluació integral de l’adolescent i la família

47


contribueix a prendre les decisions adequades respecte el tractament que cal seguir.

Algunes de les recomanacions del tractament poden incloure la teràpia individual per

l’adolescent, la teràpia de família i, quan sigui necessari, l’internament del jove per tal que

pugui tenir un entorn controlat i segur. Els pares tenen una importància vital en el procés del

tractament ja que es necessita el seu recolzament en tot moment.

Prevenció del suïcidiDiferents estudis han demostrat que els programes de prevenció del suïcidi amb més

probabilitats d’èxit són aquells orientats a la identificació i el tractament de les malalties

mentals, l’assessorament per tal de descobrir el perill en el consum de substàncies

addictives i el control dels efectes de l’estrès i els comportaments agressius.

Què cal fer en una situació amb un comportament suïcida?Si ets tu la persona amb aquests pensamentsA vegades podem sentir-nos tan malament que arribem a desitjar la nostra mort. Potser ens

han fet molt de mal, han abusat de nosaltres, hem trencat amb la nostre parella, o tot sembla

anar malament. És fàcil pensar en el suïcidi, molts joves i adults hi pensen.

Si- tens pensaments de mort

- ets sents molt trist i deprimit

- has pensat en algun pla per morir-te

- et sents desesperat

S’aconsella:- Buscar ajuda immediatament. Parlar amb algú de confiança (parents, amics, mestres,

metges...).

- Trucar o parlar immediatament amb la consulta jove d’algun Hospital.

- Pensar que quan estem a dins d’un problema greu, moltes vegades no ens sentim entesos

pels altres i la mateixa desesperació ens fa creure que no hi ha sortida. Però una persona

que t’escolti pot donar-te idees per trobar-te més bé. Fins i tot hi han tractaments amb

medicaments per ajudar-te a veure-hi més clar.

- No prendre drogues (alcohol, porros...): et sentiràs pitjor

Si algun amic t’explica que vol morir-se:- Escolta’l sense criticar-lo.

- No li diguis mai: això son ximpleries, ja et passarà, a mi també em passava...

- Col·labora amb ell per buscar ajuda immediatament (parents, mestres, metges...)

48


Si ets un adult i sospites que algun nen, jove o el teu propi fill té tendències suïcides- Pregunta-li si se sent deprimit i, si en algun moment ha pensat en el suïcidi o la mort. Parlar

amb honestedat permetrà que el nen o el jove s’obri a la teva confiança. D’aquest manera,

podrà expressar-te la seva preocupació. Escolta’l amb atenció i respecte.

- Fes-li saber que et preocupes per ell i el vols ajudar. Dóna-li informació sobre línies d’auxili

o clíniques de salut mental. Si el nen o jove estudia, informa’t de si hi ha algun professional

de la salut mental a l’escola.

- Busca ajuda professional. És essencial sol·licitar ajuda en professionals especialitzats en

nens i joves. Si no és fill teu, avisa als pares, tutors, amics o mestres i recomana’ls que

busquin ajuda en els especialistes.

- Confia en els teus instints. Si penses que la situació pot ser seriosa, busca ajuda

immediata. Si és per salvar una vida i ho creus necessari, trenca la llei de la confidencialitat.

49

Part teòrica És possible una pedagogia de la mort a l’escola?

2.6. És possible una pedagogia de la mort a l’escola?

L’educació que es practica en la nostra societat no integra el fracàs, el patiment i la mort en

els projectes educatius. Els infants i adolescents estan molt poc preparats per a tot allò que

sigui inevitable i dolorós i els costa molt acceptar les dificultats i les situacions que no són

agradables.

En general, es creu que una vivència negativa és perjudicial pel desenvolupament dels

infants, per aquest motiu es tendeix a ignorar la mort. Alguns estudis han afirmat que

aquesta idea és totalment falsa. Educar per a la consciència i la realitat que tothom ha de

morir vol dir entendre que cada moment de la vida és únic, irrepetible i que el present té el

seu propi sentit, sense dependre del futur.

Els nens i joves capten l’ambient d’ocultació de la mort a la nostra cultura i constaten, a la

vegada, que els adults estan poc formats i poc informats. Aquesta situació provoca que les

persones se sentin angoixades i espantades amb un tema, que, des de petits, s’han trobat

que és millor amagar, com si no hagués de passar mai o no fos real.

Malgrat aquesta concepció, diferents autors que han investigat el tema de la mort, han

defensat que calia fer-ne un treball al llarg de la vida, començant amb els infants a l’escola.

Afirmen que una bona formació no és aquella que apareix només en casos on hi ha

problemes concrets, sinó que s’hauria d’anticipar donant resposta a dificultats i situacions

futures. D’aquesta manera, els nens estarien molt més preparats per afrontar-les i

disposarien de més recursos per assumir i superar una possible pèrdua.

A més, les persones acostumem a situar el fet de morir al final de la vida, tant de nosaltres

mateixos com per aquells que estimem. Segons aquest paràmetre, tant la infància com la

joventut queden desvinculades de la mort.

Per totes aquestes raons els educadors i pares tendeixen a no permetre que els nens i

adolescents vagin a manifestacions de dol, enterraments i funerals d’algú que ells

consideren important a les seves vides sempre que hagin manifestat el desig d’anar-hi. La

seva participació en els moments importants dels ritus fúnebres és una ocasió educativa

única i irrepetible.

Existeix l’opinió que, a les escoles, hi hauria d’haver un eix transversal que eduqués els

nens sobre la mort ja que és fonamental per entendre la vida. Actualment, en els centres

educatius no s’inclou aquest tema en el currículum. Potser no es té en compte aquest

aspecte per por a afrontar aquesta realitat o perquè es creu que no és assumpte de l’escola

o que les famílies no els hi agradaria que se’n parlés.

50


Això no obstant, en els darrers temps alguna cosa s’ha mogut i s’està movent en el nostre

entorn. Alguns pares i educadors sovint es pregunten: ¿Si eduquem per la vida, per què

ocultem als nens i joves tot el que fa referència la fet de morir? ¿Per què “prohibim” les

vivències educatives relacionades amb la mort? ¿Ens fa por la possibilitat de generar

frustració innecessària? ¿Com es podrien prevenir els conflictes que la mort provoca?

¿Quines respostes podem oferir, tant preventives com pal·liatives?

Davant de tants dubtes, no és estrany que les pròpies preguntes dels nens desconcertin als

adults ja que posen de manifest que les vivències i creences són molt confuses.

Algunes de les raons defensades per les persones que creuen que s’hauria de practicar

l’educació de la mort en infants són:

- Acció de prevenció: La falta d’educació sobre la mort d’un nen es pot convertir en

una càrrega de angoixa a mesura que es faci gran. Mitjançant l’educació es podria

evitar o minimitzar aquest afecte negatiu.

- Si des de les aules no s’inclou el tema de la mort des d’un contingut global i

ordinari, no s’estarà ensenyant a viure completament. No s’ha d’evitar o amagar el

fet de morir, ja que és part de la vida i tot ésser viu es trobarà amb la mort en un

moment o altre del cicle vital.

Això no obstant, tractar aquest tema amb els nens/es no és gens fàcil. Els educadors

haurien de tractar el tema amb total normalitat i serenitat. Per poder actuar d’aquest manera

caldria una formació prèvia dels educadors, dels mestres, pedagogs,... dels professionals de

l’educació. Actualment, ningú els ha format específicament en aquest aspecte ni es

contempla a cap currículum; només, a les nostres comarques, el “Servei de suport al dol” de

Girona organitza cursos i seminaris sobre el tema. Els professionals de l’educació tenen molt

pocs recursos metodològics per abordar-ho. Degut a la falta de recursos i el fet que sigui un

tema tabú, no es tracta la mort explícitament. A més, molts cops, s’evita parlar-ne si sorgeix

espontàniament.

De tota manera, de mica en mica algunes escoles van introduint algun element per tractar

aquest tema, però són experiències molt concretes i sense gaire importància.

Hi ha dos tipus de pedagogia relacionada amb la mort:

- Pedagogia del dol: en el moment de la mort d’algú, quan hi són presents molts

sentiments i emocions. Es tractaria d’apaivagar el dolor inicial i acompanyar en el procés

del dol.

- Pedagogia de la vida i de la mort: es tracta com un tema que es treballa abans i per tant

és més fàcil de tractar que la pedagogia del dol.

51


Per altra banda, el concepte de mort és complex i el formen diferents subconceptes que els

nens/es han d’entendre abans de poder construir un significat del que representa. Segons

diferents autors, i defensat per l’estudi de Speece i Brent (1984) els subconceptes són els

següents:

- Tots els éssers vius moren.

- No es pot tornar a la vida un cop mort.

- Quan una persona es mor, el seu cos no funciona.

- Ens morim per casualitats (accident, deteriorament del cos,..).

- La mort és un final.

Abans d’intervenir amb nens/es els educadors hauran de comprovar quina idea tenen els

infants sobre aquests punts esmentats anteriorment.

Per abordar aquesta temàtica des de l’escola és important tenir en compte alguns aspectes

pràctics:

- estaria bé poder-ho entomar com escola, no com individu (mestre/a sol/a)

- es podria tractar com a eix transversal des d’Infantil a Secundària. Això vol dir que

haurà de formar part del currículum i estar aprovat pel Consell Escolar. Tots els pares

hauran d’estar informats

- es pot tractar per nivells / cicles / claustre... no cal tots els mestres, només els que ho

vegin clar

Per introduir el concepte de la mort amb els infants es podria fer de diverses maneres. Per

exemple:

Aprofitar situacions que es produeixin a l’escola: petits accidents, malalties,

situacions de perill, que vingui un metge a l’escola, comentaris dels nens/es, que

es mori la mascota de la classe (una tortuga, un peix, un ocell..),... Tot i que pugui

semblar una intervenció espontània és important haver planificat abans aquestes

possibles situacions que es poden donar a l’escola.

Festes tradicionals relacionades amb la mort: Dia dels Sants innocents,

l’enterrament de la sardina,...

D’altres festivitats de pròpia creació: aniversaris de pèrdues, festa de la Lluna

Nova, dia dels animals extingits, etc.

Sortides a museus, cementiris, jaciments,... Tots aquests llocs es podrien

utilitzar per introduir el tema de la mort.

Seguiment i representació de cicles vitals: una planta, insectes, planetes,...

52


Lectures de contes o comentari de pel·lícules on el personatge es mort , com

per exemple el conte de la Blancaneu o la pel·lícula de “Hermano Oso”.

Organització de tallers (teatre, titelles, reciclatge...)

A part de treballar el tema amb els nens, molts autors creuen convenient que dins el centre

escolar es facin activitats per les famílies o que algunes de les activitats es facin

conjuntament amb els pares i els fills. Es podrien fer taules rodones, videofòrums, tallers...

En definitiva, creuen que s’hauria de buscar un ampli ventall d’activitats per treballar la mort i

realitzar-les amb els infants, les famílies,... així, s’aconseguiria anar trencant el silenci, la por

i el tabú que representa aquest tema.

De tota manera, és difícil saber quina actitud agafar quan es treballa una temàtica fins ara

considerada tabú com és la mort. Així doncs, s’aconsella mantenir les següent actituds com

a base i tenir clares qüestions que procedeixen:

- no totes les preguntes tenen resposta

- cal estar disposats a escoltar. Esperar que ells vulguin parlar i oferir aquesta

possibilitat

- utilitzar el vocabulari adequat

- no fer servir els morts com a elements de por o de vigilància

- parlar abans de la mort dels éssers vius (plantes, animals, ...)

- conèixer com ‘viuen’ la mort i la pèrdua altres cultures

- verbalitzar els sentiments que sentim davant d’aquests fets

- potser no cal ‘acceptar’, si no ‘aprendre a viure amb...’

- no tenir por de mostrar els sentiments

- a vegades no es pot acompanyar el dolor amb paraules i s’ha de fer servir el gest

(tocar, abraçar,...)

- desangoixar: la mort ve per algunes causes en general greus, no per qualsevol mal

lleu

53

Part teòrica Associacions d’ajuda i webs d’interès

2.7. Associacions d’ajuda i webs d’interès

Associacions d’ajuda d’algunes malaltiesAl nostre país existeix un gran nombre d’associacions i fundacions formades pels familiars o

propis afectats de les diverses malalties. Aquestes entitats coneixen les característiques dels

infants i adolescents en cada una de les malalties i en les diverses situacions en què es

poden troben ja que conviuen amb ells i, d’aquesta manera, poden facilitar informació i

consells pràctics que serveixen tant als professionals de l’educació com a les famílies dels

nens afectats.

Gairebé totes elles disposen de servei d’informació i s’hi pot establir contacte per sol·licitar

suport i consell en forma d’orientacions, estratègies i recursos didàctics.

Algunes d’aquestes associacions són: - Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC)

- Associació de Catalunya de Fibrosi Quística.

- Associació d’Ajuda als Afectats de Cardiopaties Infantils de Catalunya (AACIC)

- Associació Nacional per a Problemes de Creixement (CRECER)

- www.aecc.es i http://todocancer.com/espWeb de l’Associació Espanyola Contra el Càncer

Associacions d’ajuda en el procés de dol i webs d’interès:- Servei de suport al dol de Girona

- http://www.renacer-barcelona.orgWeb d’un grup d’ajuda mútua per pares que han perdut fills.

- www.amad.esWeb de l’Associació d’Ajuda Mútua davant el Dol

- http://tanatologia.org/seit/gruposapoyo-espana-htmlWeb sobre grups de recolzament, pèrdua i dol d’Espanya.

- www.duelo.orgWeb de la Fundació Piero Rafael Martínez de la Hoz. Acompanyament en el sofriment.

- www.vivirlaperdida.comSuggeriments i recursos per persones que estant en dol. Té un fòrum d’ajuda mútua i un

llibre de relats on poder explicar i compartir experiències.

54

http://www.vivirlaperdida.com/

http://www.duelo.org/

http://tanatologia.org/seit/gruposapoyo-espana-html

http://www.renacer-barcelona.org/

http://todocancer.com/esp

http://www.aecc.es/

Part teòrica Associacions d’ajuda i webs d’interès

Altres webs d’interès:- http://secpal.comWeb de la Societat Espanyola de “Cuidados Paliativos”

- http://webpacientes.org/fep/Web del “Foro Espanyol de Pacients”

- http://www.websalud.comPortal d’actualització diària especialitzat en temes de Salut, Sanitat i Farmàcia, que compta a

més amb àudios, entrevistes a líders d’opinió, vídeos, fotogaleria, links d’interès i opcions de

participació per l’usuari. Dirigit al públic en general.

Altres ajuts:El Departament d'Ensenyament ofereix un mestre a casa de qualsevol nen que no pugui

assistir a l’escola durant un mes, i posa a la seva disposició un ordinador portàtil mentre duri

aquesta situació.

55

http://secpal.com/

3.PART PRÀCTICA

Part pràctica

PART PRÀCTICA

Debat

Reflexió Analògica a través de...

ParaulesImatgesConcepte de

mortLa pròpia

mortMort d’algú

proper

Primària

1r Conte àvia Pepa (oral)10

comentari comú

3rConte àvia Pepa amb CD +

Powerpoint30

individual

5è Fragment pel·lícula “Hermano Oso” X X 35 individual

Secundària 1r

Cançons:·No vaig triar- Lax’n’Busto·Azabache – Lucas Masciano

X X X

47 imatges

3r X X X

Batxillerat 1r X X X

Adults X X X

57

Part pràctica Activitat de debat sobre la mort en grups d’infants i joves de diverses edats

3.1. Activitat de debat sobre la mort en grups d’infants i joves de diverses edats

3.1.1.Descripció de l’activitat

GrupsPrimària (infants):- Grup reduït de 1r de CI (d’uns cinc o sis nens)

- Grup classe de 3r de CM (d’uns vint-i-cinc alumnes)

- Grup classe de 5è de CS (d’uns vint-i-cinc alumnes)

Secundària (adolescents):- Grup reduït de 1r d’ESO (d’unes vuit persones)

- Grup reduït de 3r d’ESO (d’unes vuit persones)

Batxillerat (final adolescència):- Grup reduït de 1r BATX (d’unes deu persones)

Proposta i metodologia de treball en cada grupTotes les activitats de reflexió s’expliquen amb detall posteriorment.

1r de PrimàriaEs va creure que era més adequat agafar un grup reduït de nens i nenes, només cinc o sis,

per tal de fer l’activitat d’una forma més lleugera i poder controlar més tot el que es diu (s’ha

de tenir en compte que en aquesta edat el concepte de mort com a tal no existeix i calia

observar la imatge que en tenien sense causar-los massa impacte). Es van triar alumnes de

diferents cultures o religions per tal de tenir una visió més amplia.

L’activitat consistia en explicar-los un conte (“L’àvia Pepa” del llibre “Emocions i sentiments”,

ed. Totsona records) que tracta la mort de l’àvia d’una forma propera a l’infant ja que és

explicat per la Martina, una nena de la seva edat. Tot i que es podia utilitzar, si es volia, el

conte ja narrat en un CD, es va explicar directament, per tal de fer-lo més motivador.

Durant la narració s’anaven realitzant preguntes als nens i nenes sobre el que estava

passant en el conte per tal de saber si anaven seguint el fil de la història.

Finalment, un cop es va acabar d’explicar el conte i, per tant, la mainada ja sabia que l’àvia

de la Martina s’havia mort, es van realitzar una sèrie de preguntes amb l’objectiu de saber

quin és el concepte que tenen en aquesta edat de la mort i treure’n d’altres conclusions com

ara si està molt condicionat per la societat o si tenen consciència del que realment significa

morir.

Per acabar l’activitat, es va continuar la reflexió a partir de les imatges i de forma adaptada.

58


3r de PrimàriaEs va explicar el mateix conte que amb els més petits “L’àvia Pepa”, però utilitzant el CD on

es narra conjuntament amb una cançó. Es va utilitzar, a més, una presentació amb

powerpoint amb algunes imatges del conte per tal de fer més agradable l’explicació de la

història a la vegada que els nens es podien fer una imatge mental dels protagonistes. S’ha

de tenir en compte que en aquest cas l’activitat es realitzava amb tot el grup classe i, per

tant, s’havia d’adaptar a aquesta situació.

Després d’escoltar tota la narració, es van realitzar una sèrie de preguntes, intentant en tot

moment que els alumnes expressessin les seves emocions, dubtes i idees sobre la mort

sense que per a ells fos res traumàtic i estirant el fil, tan sols fins on ells volguessin d’arribar.

Un cop acabat el debat, es va fer l’activitat de reflexió amb les imatges de manera individual

a alguns alumnes.

5è de PrimàriaEl recurs utilitzat amb 5è de Primària va ser una pel·lícula, concretament “Hermano Oso” on

un dels protagonistes, un noi jove, mor. La pel·lícula va servir per motivar-los sobre el tema.

Després se’ls va realitzar unes preguntes per introduir el tema i observar, analitzar i

descobrir la seva visió sobre la mort.

Un cop acabada la conversa, es va passar a tots l’activitat de reflexió escrita, una mica

adaptada i individualment a un grup d’ells les imatges.

L’activitat es va dur a terme en un grup classe de vint-i-cinc alumnes.

ESO i BatxilleratTant a l’ESO com a Batxillerat es va utilitzar el mateix recurs, molt més directe i explícit.

Consistia en dues cançons, la primera de la qual tracta la mort des d’una perspectiva més

humana, dels sentiments i emocions que es desprenen davant la inevitable realitat

d’aquesta. La segona explica la història d’una noia jove la qual s’ha mort i els sentiments i

pensaments que es desperten.

Així doncs, amb la primera cançó es podia saber què sentien ells en pensar en la mort, les

seves angoixes, dubtes, pensaments... i a la vegada el seu concepte, el seu significat i allò

què més els preocupa del tema.

La segona cançó donava l’oportunitat de parlar d’una realitat present en la vida quotidiana tot

i que molts cops sembla que en siguem inconscients: la mort d’una persona jove. Així, es

59


podia introduir aquest aspecte també real dins les defuncions i apropar-los molt més al tema,

ja que es podien sentir molt més identificats.

Per últim, es va intentar aprofundir més i se’ls va preguntar si parlaven de la mort amb els

familiars, amics... si creien que se n’hauria de parlar més, tant a l’escola com en d’altres

àmbits, així com si notaven que la mort encara ara és un tema tabú.

Finalment se’ls va passar exactament la mateixa activitat de reflexió completa (escrita més

imatges) que als adults.

El vocabulari i preguntes utilitzades en aquest cas i durant tota l’activitat eren molt més

directes ja que s’entén que en aquesta edat ja tenen més o menys el concepte del que és la

mort i són prou madurs com per poder-ne parlar clarament i amb naturalitat.

L’activitat es va dur a terme amb un grup reduït d’unes vuit o deu persones.

3.1.2.Recursos utilitzats 3

1r i 3r de PrimàriaConte: “L’àvia Pepa”, del C.D. Llibre de Dàmaris Gelabert, “Emocions i Sentiments”.

A 3r: es va utilitzar el cd, on el conte s’acompanya d’una cançó i un PowerPoint amb

imatges dels protagonistes del conte.

5è de PrimàriaFragment de la pel·lícula: “Hermano Oso”

ESO i BatxilleratUtilització de dues cançons:

No vaig triar- Lax’n’Busto

Azabache- Lucas Masciano

3 Veure Annex 1

60


3.1.3. Anàlisi del resultat de les activitats de debat4

3.1.3.1. Valoració general de l’activitat

En el cas dels alumnes de 1r i 3r de Primària, la posada en pràctica de l’activitat va ser molt

positiva. Els nens estaven completament motivats, atents i participatius. Es van mostrar molt

atrets i interessats.

Un cop van saber el que li havia succeït a l’àvia de la Martina i per tant, des del moment en

què es va iniciar el tema, van continuar amb la mateixa línia, sense inquietuds i parlant

obertament de tot el que se’ls preguntava, responen sense complexes i expressant a la

vegada dubtes i pensaments que els sorgien. Algunes de les aportacions eren riques en

informació i continguts i realment, sorprenents. Així doncs, parlaven de la mort com de

qualsevol altra cosa, d’una forma natural.

Al contrari, en el cas dels nens i nenes de 5è de Primària i 1r d’ESO van ser les dues

sessions més fluixes quant a motivació, ganes de parlar i interès en el tema. Va costar

bastant que parlessin, se’ls havia d’estirar molt. No sé si per por, per vergonya, perquè no

sabien què respondre o per la càrrega social que comporta aquest tema, però va ser difícil

que comencessin a explicar la seva visió de la mort o les seves experiències.

Durant l’estona que s’utilitzava el recurs van estar atents, això no obstant, en el moment de

començar a preguntar es van quedar bastant bloquejats en els dos casos.

En la sessió del grup de 1r d’ESO, tot i que van fer un esforç per col·laborar, donava la

sensació que, per a ells, no hi havia res a parlar i trobaven les preguntes una mica sense

sentit.

Totalment al contrari dels alumnes de 3r d’ESO i 1r de Batxillerat l’activitat dels quals va ser

molt interessant i positiva, va anar realment molt bé. Els dos grups estaven totalment motivat

pel tema, i es mostraven atents, participatius, reflexius i amb ganes d’ajudar a treure’n profit.

S’esforçaven per contestar les preguntes, intentaven que sorgissin nous aspectes i ho feien

amb tota sinceritat. Van demostrar tenir ganes de col·laborar i van sortir idees molt

interessants.

En cap moment van mostrar por o es van sentir bloquejats, en parlaven amb molta naturalitat

tot i que, sobretot en la segona cançó i en el cas del grup de 1r de Batxillerat, van manifestar

certa tristesa o pena, potser perquè són molt més conscients que els infants o adolescents

més joves de que el tema del qual parlaven és una realitat.

En el moment de escoltar les cançons van estar atents a les lletres, sobretot els alumnes del

grup de més edat que van manifestar haver-se sentit molt identificats.

4 Veure diàlegs complets de les diverses sessions Annex 2, 3, 4, 5, 6 ,7

61


3.1.3.2. Coneixement d’altres creences i dels ritus funeraris

Tots els grups van demostrar tenir molt coneixement dels diferents ritus funeraris

corresponents a diverses cultures.

És interessant destacar el cas dels nens i nenes de 6 i 7 anys ja que es va poder observar

que coneixen el destí del cos de la persona morta a la nostra societat. Saben que hi ha gent

que vol que l’enterrin, però que d’altres prefereixen que se’ls incinerin i llencin les seves

cendres en algun lloc concret, especial per a la persona. Fins i tot van ser capaços de, en

alguns casos, expressar la seva opinió i dir el que ells creuen què s’ha de fer quan una

persona mor.

Tot i això, d’altres nens, quan sentien parlar de cremar continuaven tenint la idea de que

se’ls crema d’alguna manera “vius”, o sigui, no entenien que en aquell moment és un cos

sense vida.

Per altra banda, en el cas dels més grans (1r i 3r de Batx.) a part de conèixer noves cultures

(fet que queda palpable en absolutament tots els grups), comencen a posicionar-se sobre la

seva idea de la mort i, fins i tot, explicaven teories pròpies sobre el més enllà.

3.1.3.3. Concepte de mort

Pel que fa a aquest apartat, els infants de 1r de Primària estaven clarament influenciats per

la societat, la cultura i el que se’ls ha explicat sobre el tema. Parlaven constantment del cel i

de l’infern i així veien ells la mort. De tota manera, crec que ho perceben com a un lloc físic

(com qui diu la platja o la muntanya) i que no tenen consciència de finitud de l’ésser.

Sovint, però, els nens i les nenes esmenten que “la seva mare li havia explicat” o sigui que,

en tot moment, està present allò que els pares o els educadors els han comentat. Com és

normal en aquesta edat, estan clarament influenciats per les creences dels seus referents.

En els cas dels alumnes de 3r de Primària, no sabien donar una resposta clara quan se’ls

plantejava què creuen que hi ha després. Alguns afirmaven que l’ànima es reencarna,

d’altres que s’està enterrat a la tomba i prou, d’altres que es va al cel o a l’infern... Tenen

clar, però, que no se sap què hi ha després de la mort, perquè ningú en pot tornar.

Els nens de 5è, en aquest cas, no van aportar cap mena d’informació sobre el tema.

Els alumnes de 1r d’ESO, només van afirmar que no creuen en el cel i l’infern i que, a

vegades, sí que es pregunten què hi haurà però no van descriure’n cap teoria.

El grup de 3r d’ESO, en arribar a aquesta pregunta, van afirmar que els espanta una mica,

però no van tenir cap problema en parlar-ne. Van verbalitzar suposicions com ara la llum

62


blanca i brillant tant típicament descrita per persones que han travessat la frontera de la mort

i han tornat, o la que just abans de morir es visualitza tota la teva vida en un segon... i, tot i

que van reconèixer que els fa por no saber què hi ha, no es van mostrar especialment

angoixats.

Les noies de 1r de Batxillerat van demostrar tenir ja un concepte de mort bastant format,

essent molt variat i complex segons la persona. És en el grup on han sortit idees més

diverses i sembla que són les que tenen més clar quines són les seves creences.

Quan es va preguntar sobre la influencia de la societat en el concepte que tenim de la mort

hi va haver dues opinions molt diferenciades: unes creien que sí, que totalment i ho

argumentaven posant d’exemple altres cultures o tribus que no tenen aquesta por a morir.

Les altres deien que no, que la idea de la mort se la fa cadascú i que no ens havia influenciat

la nostra societat. D’aquí també, varen sorgir vàries idees sobre el que és o pot ser la mort,

algunes de les quals, fins al moment no havien sortit en cap més debat o recuperant-ne

d’altres, com la reencarnació.

3.1.3.4. Percepció de la pròpia mort o la mort dels altres

Els més petits, tot i la seva curta edat, van demostrar que tenen consciència que el temps

passa, tant per a ells com per als seus pares i que tots s’aniran fent grans. Això no obstant,

no tenen una idea tan clara que la mort és definitiva. Tot i que en alguns moments semblava

que entenien i comprenien aquest aspecte, en d’altres ocasions, alguns comentaris van

posar de manifest que en realitat no ho tenen clar i que fins i tot ho veuen com un estat

temporal i amb possibilitat de ressuscitar. En cap moment no es va esmentar la pròpia mort

ni la mort d’algú directe ni es va intentar treure el tema, ja que en aquesta edat encara no es

té prou consciència com per entendre-ho.

En el cas dels alumnes de 3r de Primària es pot afirmar que la majoria són conscients,

d’alguna manera, que la mort és un fet irreversible, però no se sap fins a quin punt

comprenen la seva dimensió. Potser només perceben que quan algú es mor no el podran

tornar a veure, això no obstant, no sé si aquesta situació se l’apliquen a ells mateixos. De

tota manera, varen expressar una mena de por interior, un dubte molt sincer preguntant en

vàries ocasions el per què havíem de morir o el per què moria gent jove. Van exposar una

idea molt interessant i reflexiva: entenien que les persones s’han de morir quan són velles

però creien injust que haguessin de morir joves o nens. Així doncs, es pot entreveure que ja

entenen que és quelcom que afecta a tothom.

63


Els nens de 5è no van obrir-se prou per saber si realment tenen consciència del tema.

L’única cosa que va quedar claríssima és que se sentien molt més còmodes parlant

d’experiències que ells coneixen i que eren, per dir-ho d’alguna manera, molt més palpables

que la percepció que poden tenir sobre la mort pròpia o propera.

A les respostes dels alumnes de 1r d’ESO hi havia la presència constant i repetitiva de: “Ho

veiem molt lluny, encara som molt joves.”, “Val més no pensar-hi i viure la vida.”

“Normalment no hi pensem gaire en això.” Així doncs, aquests nois i noies perceben el final

de la vida com molt llunyana, poc real i només senten una mera preocupació per la possible

mort dels avis, que veuen molt més evident i propera que la pròpia o la d’altres persones

joves. En vàries ocasions, quan se’ls preguntava per les pors davant la pròpia mort deien

que no els preocupa, que no hi pensen, que cal viure la vida i que els preocupa molt més la

mort d’altres persones.

D’altra banda, els nois i noies de 3r d’ESO van dir diversos cops que els fa més por la mort

dels altres que la seva, ja que una vegada morts ells no patiran més. També afirmaven que

els fa més por morir pel que es perdran que pel fet de morir. Llavors, tot i que van dir que

eren conscients que algun dia arribarà la fi de les seves vides, es protegeixen d’aquest fet

pensant que encara els queda molt per viure i que, en principi, queda encara lluny. Van

afirmar també, en diverses ocasions, que potser quan siguin grans hi pensaran més, però

que ara per ara són joves i no és el moment de fer-ho.

En aquest grup hi havia el cas d’un noi que deia que a ell tant li era això de morir, que tant li

feia morir-se ara com d’aquí a uns anys i que no li feia gens de por.

Les noies de 1r de Batxillerat, afirmaven que al dia a dia no són conscients que s’han de

morir però que quan hi pensen la seva reacció és la de motivar-se i tenen més ganes de fer

coses i d’aprofitar al màxim el temps. O sigui, en general, els aporta quelcom positiu pensar

en què s’han de morir ja que els ajuda a valorar més la vida. Veuen que encara queda lluny

la seva mort, però són conscients de que això mai se sap i que els pot tocar en qualsevol

moment.

Van sorgir també idees sobre el propi futur, de com el veuen o com els agradaria que fos.

Quan se’ls va preguntar sobre si haurien triat tenir una vida com la coneixem, sabent que

s’ha d’acabar, totes van afirmar que sí, perquè sinó no tindria sentit.

Per altra banda, són completament conscients, de la mateixa manera, de la mort de les

seves persones properes.

64


3.1.3.5. Sentiments que desperta una mort propera

Els nens i nenes de 1r de Primària observen que quan algú es mor, la resta de persones,

familiars o amics, que queden aquí se senten tristos i ploren.

Per altra banda, els alumnes de 3r, entenien i identificaven els sentiments i emocions que

pot tenir una persona (en aquest cas la Martina) quan ha perdut un familiar o amic. I arran

d’això se sentien animats a explicar les pròpies experiències. De fet, aquesta és una de les

grans característiques dels nens d’aquesta edat, que els agrada molt parlar de les vivències

que ells han tingut, que és el que perceben més proper i poden entendre més, i ho fan d’una

forma totalment natural i espontània, tot i que ja entenen que és un tema una mica delicat.

Els nens i nenes de 5è, van demostrar que entenien força els sentiments d’algú que ha

perdut una persona estimada. Igual que els de 3r, van comentar experiències amb avis,

àvies, gent que coneixen que s’ha mort, accidents que han tingut amb bicicleta... En aquest

aspecte les aportacions van ser molt més nombroses encara que repetitives i donaven poca

informació del tema que s’estava tractant.

Els alumnes de 1r d’ESO, després d’escoltar la segona cançó, expressaven bastant

desconeixença davant el que pot sentir una persona que ha patit una pèrdua i no se sentien

gens identificats amb la lletra del cantant.

Els nois i noies de 3r d’ESO van mostrar bastant de desconeixement davant els sentiments

que es poden despertar quan es mor algú jove (cas descrit a la cançó), però sembla que els

entenen molt més que altres adolescents de menys edat. Se sentien, en part, identificats

amb la cançó i estaven d’acord en la manera de tractar la mort que té el seu autor tot i que

afirmaven que en alguns moments s’hauria de poder dir les coses més clares.

Surten també idees sobre el propi futur, de com el veuen o com els agradaria que fos.

Les noies de 16 i 17 anys, en comentar la segona cançó, van ser el primer grup al qual se li

va notar certa tristesa i sembla que són les úniques, dels alumnes que han col·laborat, que

realment entenen el que li passa a l’autor d’aquesta.

Vam comentar una mica sobre el seu significat, sobre si podria estar dirigit a una persona

més gran. En general creien que podria, però que és més adequada a algú jove. A la

vegada, estaven d’acord amb els sentiments, pensaments, emocions que descriu el cantant i

els va agradar la manera com tracta la cançó i el tema.

65


3.1.3.6. La mort com a tema tabú en la nostra societat

Aquest aspecte no va ser tocat en el debat amb el grup d’alumnes de 1r.

En el cas dels nens i nenes de 3r i 5è de Primària, en el moment de formular-los la qüestió

de quant en parlaven amb els seus pares, hi va haver de tot, alguns van respondre que sí, i

d’altres que no. Tot i que, els que diuen que sí en parlen, expliquen que les seves converses

van dirigides molt cap al futur o cap a la història general de la Terra. No sembla que

mantinguin converses sobre els sentiments, pensaments o la mort més propera.

La resposta, però, va ser unànime quan se’ls va preguntar si els agradaria que en parlessin;

tots van aixecar el dit en gest d’afirmació.

A més, alguns d’ells van manifestar que els hauria agradat poder anar al funeral d’alguna

persona propera, generalment avis i àvies, que se’ls havien mort.

Els alumnes de 1r d’ESO van afirmar no parlar gaire del tema ni amb pares, ni amb amics,

amb els quals diuen que parlen d’altres temes més importants i no d’això que pot fer entristir

o “portar mal rotllo a algú”. Tampoc tenen necessitat de conversar més sobre la mort, diuen

que els hi és igual, que no cal. Quan se’ls va preguntar sobre si la gent evita parlar-ne, l’únic

que diuen és que “suposem que sí que en voldrien parlar”.

En el grup de 3r van sortir tot un ventall d’opinions. Alguns creien que no se n’ha de parlar

mai d’aquest tema, d’altres que depèn de la situació, d’altres que sí.. La majoria però, van

coincidir en dir que, està bé pensar-hi i parlar-ne una mica, ja que és un fet innegable i que

vulguis o no és una realitat, però que tampoc cal cada dia, cada dia, ja que potser hi ha gent

que no en vol parlar o que al final s’angoixaria de pensar-hi tant.

Per altra banda, afirmaven haver-ne conversat alguna vegada amb la família, sobretot pel

que fa als temes del que volen que es faci amb el seu cos un cop es morin.

Les noies 1r de Batxillerat quasi totes afirmaven que la mort és un tema tabú en la societat i

d’aquí van expressar idees i van fer comentaris sobre que, quan algú està de dol, no se sap

mai què dir o què preguntar per por a ferir-lo. Van posar de manifest que la societat i en la

vida quotidiana estem molt desinformats i que, com que no en parlem, no sabem com actuar.

De fet, durant tota la sessió repetien moltes vegades que en la societat encara és tabú parlar

de la mort. Fos quina fos la pregunta acabaven fent aquesta afirmació.

També, la majoria van afirmar que no en parlen amb els pares i ben poc amb amics.

Algunes, però, van explicar que a casa sí que en parlen, molts cops donat per alguna notícia

de la televisió o algun esdeveniment important.

66


Quan se’ls va preguntar si creuen que se n’hauria de parlar més, la majoria van afirmar que

sí, per tal d’acceptar-ho amb més facilitat. Alguna, però, creu que està bé parlar-ne una

mica, però que no cal que estiguem tota la vida pensant en el mateix.

3.1.3.7. Una pedagogia de la mort

Ens els tres grups de primària no es va tractar aquest aspecte.

En el cas dels nois i noies de 1r d’ESO trobaven, d’alguna manera, sense sentit la possibilitat

de parlar-ne a l’institut.

El grup de 3r d’ESO,, plantejada la possibilitat de treballar-ho als centres d’estudi, la majoria

creia que no, perquè hi hauria gent que s’angoixaria més i que potser és millor no tocar tant

el tema o només reflexionar quan es desitja fer-ho.

Les noies de 1r de Batxillerat, totes van afirmar que trobarien positiu parlar-ne a l’IES, i van

apostar per fer-ho en els debats de tutoria o en moments similars.

3.1.3.8. Aspectes generals destacats en els diversos grups

1r de Primària

- No es nota cap mena de diferència entre els alumnes de diferents races o cultures. Així

doncs, tots expressen exactament els mateixos dubtes, les mateixes idees i expliquen les

mateixes històries independentment del tipus d’educació rebuda.

- Cal destacar la quantitat de vegades que els nens preguntaven: “però això és veritat?” “tu

hi creus?”; buscant en tot moment una seguretat o una tranquil·litat que se’ls ha de donar

escoltant-los i aclarint els seus dubtes, els quals no han de reprimir ni ignorar, ja que podrien

percebre angoixa que seria negativa, si es donés el cas, tant en el moment d’acceptar la

seva pròpia mort com en el moment de superar un procés de dol.

1r d’ESO

- Repetien una vegada i una altra que ells han de viure la vida, que ho veuen lluny, que no

els preocupa, no hi pensen ni en parlen, que hi ha coses més importants. Aquest fet podria

ser causat perquè no han viscut encara cap mort propera, i menys d’una persona de la seva

edat, i que per tant ho veuen com una cosa irreal, que passa molt poc i que, en definitiva, no

té per què preocupar-los. Si se’n parla l’única cosa que provoca és “mal rotllo” a algú que

potser no hi pensava o no li preocupava en aquell moment.

67


3r ESO

- Crec que els interessa reflexionar sobre el concepte de la mort però no rebutgen el tema

com passa a nois més joves ni tampoc mostren una gran preocupació com ara els adults.

1r Batxillerat

- Les noies d’aquesta edat tenen un pensament quasi d’adult. Després de passar enquestes

a persones de més edat i comparar amb el comportament d’elles en la sessió, veig que no

són gaire diferents.

En parlen amb facilitat, no demostren estar coaccionades, però ja comencen a mostrar en

alguns moments angoixa o pena, com molts adults.

Els adolescents més joves, encara ho veuen com quelcom bastant irreal, llunyà. En canvi,

els d’aquesta edat ja han tingut alguna experiències relacionada amb el tema i ho veuen molt

més proper i real.

68

Part pràctica Reflexió analògica sobre la mort

3.2. Reflexió analògica sobre la mort

3.2.1.Descripció de l’activitat

Activitat de reflexió realitzada a persones d’edats i perfils diversos i analitzades segons grups

d’edat. Els grups són els següents:

- Nens i nenes de 6, 7 anys (infants) (adaptada)



- Noies i nois de 12, 13 anys (pre-adolescents)

- Nois i noies de 14, 15 anys (adolescents)

- Noies de 16, 17 anys (final adolescència)

- Joves de 18 a 25 anys

- Adults de 26 a 35 anys

- Adults de 36 a 50 anys

- Adults de més de 50 anys

L’activitat no adaptada, o sigui, la utilitzada a partir del grup de 12, 13 anys, era la més

completa, explícita i precisa i consistia en dues parts.

Primera part: activitat de reflexió escrita, llistats de paraules5

Se’ls donaven tres llistats de paraules:

-A la primera relació de mots, havien d’assenyalar les que, segons ells, definien millor el seu

concepte de mort, què és per a ells morir.

5 Veure model Annex 8

69


- A la segona relació de paraules havien d’assenyalar les que més definien els sentiments

que els sorgeix quan pensen en la pròpia mort;

- Per últim, a la tercera llista havien de marcar les emocions que creien que se’ls

despertarien o se’ls havien despertat amb la mort d’algú proper.

En cada grup de paraules, també hi havia la possibilitat d’afegir-ne d’altres que la persona

trobés a faltar o que per ella descrivís millor el que sentia. Es podien marcar totes les

paraules que l’enquestat trobés convenient.

Segona part: activitat de reflexió a partir d’imatgesPer portar-lo a la pràctica s’utilitzaven 47 imatges aparentment relacionades, o no, amb la

mort. L’objectiu era saber quin concepte visual de mort tenia cada persona o quines imatges

relacionaven més amb el tema. En podien escollir fins a tres i, tot seguit, havien

d’argumentar el perquè de la seva elecció.

En aquest cas, s’ha intentat analitzar com evoluciona el concepte de mort segons l’edat. Per

tal d’estudiar els resultats, s’ha anat observant si els diferents comentaris de cada imatge

tenien alguna relació amb l’edat i, també s’ha comprovat quines havien estat les més

escollides.

Activitat de reflexió adaptadaPer tal que l’activitat també pogués ser realitzada per infants de poca edat, es va adaptar de

manera que per a ells fos més fàcil, gens traumàtic i en poguessin parlar obertament.

D’aquest manera, també es va poder analitzar la seva idea de mort.

En el cas dels alumnes de 1r de Primària, es van escollir unes 10 fotos, algunes de més

simbòliques o amb clara connotació social, d’altres d’abstractes i d’altres que aparentment

no tinguessin cap relació amb la mort. Es van posar les imatges davant seu mentre es

preguntava, a tots junts, quines els feien pensar amb el tema que havíem estat treballant.

Sembla que va ser encertada l’adaptació ja que els nens no es van sentir forçats ni cohibits i

vaig poder treure’n alguna conclusió.

De l’activitat escrita, no en van fer res.

Els alumnes de 3r de Primària, per la seva banda, van passar també només l’activitat amb

imatges. Van realitzar-la de la mateixa manera que els adults, d’un a un i preguntant-los

directament quina/es imatges reflectien millor allò que per a ells era la mort.

70


Això sí, es va passar immediatament després de tenir lloc la sessió conjunta on s’havia

parlat sobre el tema. Les imatges també van ser seleccionades, de manera que, després de

parlar-ne amb els tutors, es va considerar treure les més dures.

Per últim, els nens i nenes de 5è, sí que van realitzar l’activitat escrita, amb un llistat de

paraules molt semblant. Es van eliminar només alguns mots que eren més difícils de

comprendre.6

La tutora va solicitar de treure l’apartat on es pregunta sobre la pròpia mort. Finalment, es va

canviar la manera de presentar la part on es demana sobre els sentiments que provoca una

mort propera preguntant indirectament pels sentiments que creien que devia tenir el

protagonista de la pel·lícula que havien mirat feia poc en la sessió de debat (explicat amb

anterioritat).

La part de les imatges, per la seva banda, es va passar com a tots els adults però, igual com

amb els alumnes de 3r de Primària, es varen descartar algunes imatges que van semblar

poc adequades a la seva edat.

Anàlisi i estudi de les activitats de reflexióPer tal de treure conclusions de les enquestes realitzades, es van separar les dues parts:

activitats escrites i imatges.

Per una banda, s’ha analitzat cada grup d’edats que va fer l’enquesta escrita, fent recompte

de la quantitat de vegades que havien marcat cada paraula, afegint a un qüestionari model

de cada edat els comentaris i els nous mots que havien sortit. Finalment, observant les

puntuacions, s’han tret algunes conclusions sobre quin és, en general, el concepte de mort i

els sentiments que més es desperten segons l’edat.

L’activitat de les imatges s’ha estudiat de forma diferent, s’han anotat, al costat de cada

imatge els comentaris que havia fet cada persona a l’hora de fer la tria. Tot seguit s’han

comparat les diferents argumentacions per tal d’observar si hi havia alguna coincidència en

les diverses edats o algun aspecte a destacar.

6 Veure model Annex 9

71


3.2.2.Primera part: activitat de reflexió escrita, llistats de paraules7

3.2.2.1. Comentaris del resultat de l’activitat

Concepte de mort

Si comencem analitzant les paraules que han escollit els nois i noies de 10 i 11 anys, veiem

que destaquen en aquest apartat especialment cinc mots: final, cel, acomiadament i descans (per ordre de més assenyalat a menys), i ja a més distància: ànima. Sembla que

una gran majoria d’aquests nens tenen una idea molt clara que quan es parla de mort: és un

final. Això evidencia que, realment, saben que és un fet irreversible.

Si pensem que la religió cristiana veu la mort com una continuïtat, podríem creure que el fet

d’escollir el mot final, vol dir que la societat no els ha influenciat, però és curiós que la

segona paraula més repetida és cel. Aquest fet demostra que realment la idea que se’ls diu

des de petits que “ha anat al cel” els marca, almenys durant la infància.

La següent és acomiadament. Aquí tornen a centrar-se potser més en un fet real i no tant

en quelcom abstracte, ja que la separació amb una persona que s’ha mort és clarament un

adéu.

La quarta paraula més assenyalada és descans. Per a la majoria d’ells és un descans,

potser com si et mantinguessis adormit la resta de l’eternitat.

La darrera que destaca és ànima cosa que ens fa entendre que gran part d’ells tenen una

imatge dual de l’ésser humà, format per un cos i una ànima.

Per altra banda, els mots menys destacats han estat: aprenentatge, res, albada i grandesa.

Referent als adolescents de 12 i 13 anys hi ha una paraula que destaca especialment ja que,

absolutament tots, la van marcar: descans. Així doncs, per aquests nois i noies, la mort representa el repòs, i per tant, recuperem la idea

que ja havia sorgit en el grup anterior, però amb més evidència: la mort és com quedar-se

adormit, és, per a ells, per sobre de tot, un descans.

Les dues següents són misteri i foscor. Aquestes paraules defineixen allò que creuen que

hi ha després de la mort. En primer lloc, no saben què és i per tant, és un misteri. Però, per

altra banda, pensen, en general, que hi ha foscor. O sigui, ni el cel, ni una llum ni cap idea

semblant, sinó que, simplement, és tot fosc. Aquest aspecte no apareixia en els nens d’ 11

anys.

7 Veure resultats dels diferents grups Annex 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17

72


Els altres dos mots que destaquen, però ja amb més diferència, són buit i final. Aquí tornen

a deixar clar que creuen que després, d’alguna manera , no hi ha res; hi ha foscor, el buit, un

final.

Si s’analitzen les paraules que han escollit els adolescents de 14 i 15 anys, podem veure

que, curiosament, es repeteix com a paraula més assenyalada descans. Sembla doncs, que

la idea de relacionar mort i descans és present en vàries etapes de la vida, almenys en la

infància i l’adolescència.

L’altre mot que es repeteix també tant en els alumnes de 1r d’ESO com en els de 3r, és

misteri. En aquest sentit tenen la mateixa idea: encara que cadascú s’imagina el que vol, en

realitat ningú sap què hi ha després de la mort, i per tant, els desperta aquest cert misteri.

Es repeteix també final que, tot i que ha sortit en les tres etapes analitzades fins al moment,

no en totes surt amb la mateixa intensitat. El que sí és cert és que gran part d’aquests

adolescents de 15 o 16 anys veuen la mort com el final de la vida, no hi veuen continuïtat.

Cal destacar també, un fet curiós d’aquest apartat: a diferència dels resultats obtinguts amb

els nens més petits, en aquesta edat les idees han sortit molt més variades i no hi ha una

paraula que destaqui molt per sobre les altres.

Cal observar una clara diferència en les respostes dels adolescents de 16 i 17 anys,

respecte dels grups anteriors, sobretot pel que fa a la paraula descans, que ha passat de

ser gairebé la més escollida, a no tenir ni un sol vot.

Els mots que sí es repeteixen són final i misteri, la qual cosa demostra que continuen veient

la mort com el final de la vida (però s’ha de matisar que van posar molts comentaris referents

a que és el final d’una cosa però el començament d’alguna altra) i que, com que no se sap

què hi ha al més enllà ho continuen percebent com un misteri.

També destaca un mot que no havia sortir en cap altre grup, la paraula destí. Curiosament,

en aquesta edat es desperta aquesta idea, veient la mort com quelcom que té dia i lloc i que

cadascú té el seu moment.

De nou també, però relacionat amb misteri, surt incertesa (això sí, no amb tanta claredat).

Tant en la franja d’edat de 15 i 16 com en la de 17 al 18, les paraules que no han estat cap

cop escollides són semblants: infinit, descans, sort, món supralunar, religió, Déu, infern, pau,

cel, albada, crepuscle, moltes estan relacionades amb creences religioses i de la societat

moderna. Posa en evidència que en aquestes edats ja no els influencia.

73


Quant a les respostes dels joves de 18 a 25 anys, cal destacar que el resultat ha estat molt

semblant als dels nois i noies de 17. Com a més escollit, quasi assenyalat per tots els

enquestats, surt final. Els dos següents són incertesa, que ja havia aparegut amb el grup

anterior, i acomiadament que es recupera dels de 5è de primària.

La que destaca a continuació és misteri, ja repetida en vàries ocasions. Per tant, en aquests

joves de 18 a 25 anys sobresurt el sentiment d’incertesa, de no saber què hi ha i relacionat

amb aquest el de misteri. Per altra banda, continuen tenint la idea d’un final i de

l’acomiadament que hi ha entre la persona que marxa i els que resten vius.

Les que no han estat assenyalades ni un cop són sort, vida nova, reencarnació, esperança,

món supralunar, infern, fantasmes, grandesa, cel, albada, paraules que es refereixen a la

continuïtat de la vida o a les creences tradicionals de diferents cultures. Sí que s’han triat

algunes relacionades amb la religió.

La paraula més escollida pels adults de 26 a 35 anys ha estat acomiadament.Es repeteix, altre cop, la paraula final i es recupera la idea de descans. Sorprenen dos

altres mots poc escollits amb anterioritat, res i foscor.Està clar, doncs, que aquestes persones adultes veuen la mort com un final on no hi ha

absolutament res, simplement descans.

Els mots que no han escollit són molt semblants als que apareixen en la franja de 18 a 25

anys

Cal esmentar que les respostes comencen a ser molt variades, no hi ha una paraula que

destaqui clarament.

La mateixa situació es dóna en els de 36 a 50 anys. Són molt poques les paraules que no

han estat escollides per ningú, això evidencia que, a mesura que les persones van tenint

més experiències personals, el concepte de mort que tenen és divers. L’únic mot que

destaca és final. Les altres idees estan molt igualades: descans, incertesa, misteri, acomiadament, i per primera vegada, la paraula pau.

Realment interessant i sorprenent és el resultat obtingut en els adults de més de 50 anys. Es

recuperen descans, incertesa, misteri i acomiadament ja repetides en diversos grups

però, en aquest cas i per primer cop, no surt com a més escollida final. En canvi, però, surten Déu i llum, fet completament extraordinari, ja que no havia sortit en

cap altre grup i, més aviat apareixien com els menys votats.

74


Aquestes paraules mostren una idea molt més tranquil·litzadora i positiva de la mort, amb

una certa creença a la continuïtat.

De les paraules no escollides, n’hi ha dues que en els altres grups sempre algú les havia

assenyalat, en canvi en aquesta franja d’edat no. Són res i buit. La resta de mots no triats

són els mateixos.

La pròpia mort

S’ha començat a realitzar aquest apartat de l’activitat a la franja d’edat de 12 a 13 anys. La

paraula que més ha sortit i amb bastant majoria és misteri. Les següents són tristesa, por, llunyania, incertesa i dubte. Les dues úniques que mostren una certa intranquil·litat són

tristesa i por. El fet que hagi sortit llunyania fa pensar que ells veuen la seva mort encara

molt lluny, ja que són joves i, per tant, creuen que encara els queda molt per viure. Les altres

dues, simplement reafirmen, d’alguna manera, el misteri.

Algunes de les paraules que no han estat escollides són negació i injustícia, mots que en la

resta de grups sí que seran triades, cosa que reafirma que no és un tema que els angoixi

potser per l’edat o perquè no han viscut gaire experiències properes a la mort.

En els adolescents de 14 i 15 anys, els sentiments que més se’ls desperten són tristesa, dubte, intranquil·litat i misteri.Així doncs, es repeteix la idea de misteri, de dubte, de no saber què hi ha. Possiblement i

precisament per aquesta raó ha sortit també aquesta intranquil·litat i tristesa. També ha

tornat a aparèixer la paraula por.

En els adolescents de 16 i 17 anys, ha aparegut molt destacat un sentiment, la impotència. Curiosament no havia estat tant escollit en cap altre grup. La segona paraula també bastant

assenyalada és por. A continuació han sortit incertesa, misteri, incomprensió i dubte,

emocions que es van repetint en tots els grups i que evidencien que la idea de no saber què

hi ha, preocupa a tots els joves.

Cal destacar, també, que les respostes han estat molt variades i que són poques les

paraules sense ni un vot.

Analitzant les respostes dels joves de 18 a 25 anys, s’observa que es recupera el sentiment

de tristesa, que havia sortit en els nois de 13 i 14 anys, i la por. També incertesa i

impotència, iniciada com hem vist en els 17 anys, tornen a ser escollides.

75


Si comparem les respostes anteriors amb les que s’han donat en els adults de 26 a 35 anys,

es pot veure que coincideixen molt: tristesa, por, impotència i dubte. Tots aquests

sentiments són negatius i es poden relacionar amb el concepte que tenen de mort en

aquesta edat: un final buit i fosc.

En els adults de 36 a 50 anys es repeteixen com a més escollides tristesa i por, però

apareix per primer cop la paraula intranquil·litat. Les següents són incertesa i dubte, però,

com passa en el cas del concepte, els sentiments expressats també són molt variats i per

tant, el resultat molt ajustat.

En aquest cas m’agradaria destacar que ha sortit llunyania com a no votada, cosa que

demostra que, en arribar a aquesta edat ja no veus la mort com quelcom tan llunyà.

Els adults de més de 50 anys, tot i que quan definien el concepte de mort mostraven cert

optimisme, quan pensen en la pròpia mort els sentiments que se’ls desperten continuen

essent bastant negatius: por, incertesa, angoixa, impotència... en aquest sentit, continuen

en la mateixa línia que en tots els grups anteriors.

Cal destacar que han estan escollides paraules que reflecteixen sentiments positius davant

la mort. Això és degut a que una de les persones que van respondre l’enquesta té unes

creences religioses molt fermes i va demostrar una gran serenitat, optimisme i tranquil·litat

davant d’aquest tema.

A la resta de grups, totes les paraules que transmeten emocions i sentiments positius

(descans, esperança, tranquil·litat, agraïment, alegria...) no han estat escollides.

Mort d’algú proper

Referent a com veuen la mort d’algú proper els nens i nenes de 10 i 11 anys, s’hi destaquen

clarament cinc paraules, i d’una forma contundent les dues primeres, ja que tristesa i dolor han estat escollides per absolutament tots 25 infants. Així doncs, queda clar que, tot i que

segurament, la majoria, no ha viscut una mort propera saben i entenen que és una situació

dura i que sol provocar tristesa i dolor.

Segueix la paraula culpabilitat també amb una clara majoria. En aquest cas pot ser degut a

que, en realitat, se’ls preguntava pels sentiments del protagonista de la pel·lícula que havien

mirat (per tal de fer l’activitat més lleugera i fàcil per a ells). A la pel·lícula, el germà del

personatge principal moria, d’alguna manera, per culpa seva.

La quarta és patiment que es podria relacionar amb els dos primers mots més escollits.

76


Ràbia, també escollida en quart lloc, és una paraula interessant, ja que no és un sentiment

tan clar com els altres. Té a veure amb la còlera, l’ira... d’alguna manera es rebel·len

inútilment contra la certesa de la mort.

Hi ha dues paraules que no ha escollit absolutament ningú. Són alegria i sort. Està clar,

doncs, que no veuen la mort d’algú proper com quelcom alegre, tot i que, per la idea que

se’ls dóna del cel, podrien arribar a estar-ho si realment creguessin que és un lloc millor.

Els alumnes de 12 i 13 anys, igual que els anteriors, han escollit amb clara majoria tristesa (tots) i dolor. També han assenyalat patiment, acomiadament i llunyania.Els tres primers mostren que realment saben que patir una pèrdua, és dur. Acomiadament,

posa de manifest que realment veuen la mort com quelcom que els separa de la persona

que marxa.

Llunyania pot ser agafada des de dues perspectives. La primera, que vegin encara molt lluny

la mort de les persones properes a ells. La segona, que realment creguin que quan una

persona es mor es troba a molta distància de la vida terrenal.

Com en les altres dues franges d’edat analitzades fins al moment, en les enquestes

passades als joves de 13 i 14 anys, la tristesa és la més assenyalada amb diferència i amb

majoria (tots la van marcar).

Un número important d’alumnes també han escollit injustícia, que no havia aparegut abans.

S’entreveu que a aquesta edat ja comencen a ser més conscients d’allò que representa una

pèrdua i la perceben com quelcom injust, que no entenen per què ha de passar.

Confirmen aquesta percepció altres paraules triades a continuació: buidor, llunyania, ràbia..El fet d’haver escollit també maduresa i la unió amb altres persones demostra que

aquests joves comencen a tenir un pensament cada cop més adult i madur, a més, potser

que alguns hagin tingut alguna experiència relacionada amb aquest tema. Saben que amb la

mort d’algú proper hi ha una maduresa personal i, en nombroses ocasions, un acostament

entre les persones que es queden aquí.

En les adolescents de 16 i 17 anys, igual que en tots els altres grups, la més assenyalada ha

estat tristesa. També molts han escollit impotència, que no havia sortit en cap altre franja

de edat anterior. Igual que en la mort pròpia, quan s’han d’enfrontar a la mort d’algú proper,

aquests joves de 17 anys, se senten impotents, sense poder-hi fer res,

77


Analitzant les respostes dels joves de 18 a 25 anys, destaquen un altra vegada tristesa, buidor i dolor, escollits per una gran majoria. Aquests sentiments, com hem vist, es

repeteixen, en més o menys intensitat en els grups anteriors.

Apareix de nou, després de fer-ho en la franja de 12 i 13 anys, acomiadament, cosa que

reafirma el concepte que tenen de la mort, creuen que, per sobre de tot, representa una

separació (tot i que algú afegeix en el comentari la idea d’acomiadament parcial).

El sentiment d’impotència, que es mencionava en les respostes escollides de 16 i 17 anys,

torna a sortir en aquests joves.

Cal destacar que, en aquest apartat, la majoria de persones han escollit moltes paraules, fet

que demostra que, en el cas d’una mort propera se’ls desperten molt sentiments.

En els joves de 26 a 35 anys, es repeteix altre cop tristesa i buidor, (en aquest cas, dolor

no surt destacada). Igual com en el grup anterior, també bastants han assenyalat la paraula

acomiadament.En la franja d’edat de 13 i 14 anys havia aparegut la unió amb altres persones, és curiós

observar que no l’han tornat a seleccionar fins a aquesta edat. També han escollit solitud.

Quan es pateix una pèrdua la gent sent solitud, el recolzament de les altres persones ajuda

a no sentir-se tan sol.

En els adults de 36 a 50 anys, s’han concentrat molt més les respostes i ja no estan ni tan

disperses ni són tan diverses i diferents entre elles.

Les més escollides, altre cop són tristesa i dolor. La paraula que no havia aparegut en les

altres franges d’edat és angoixa, també relacionada amb impotència, sentiments que

apareixen en pensar que no es pot fer res per evitar la mort de l’altre. És curiós, però,

destacar que aquest sentiment no ha sortit a l’hora de definir la pròpia mort

Llunyania i culpabilitat no han estat escollides cap cop, a diferència dels altres grups. El fet

que tampoc hagin escollit incomprensió i recança, fa pensar que també tenen més assumit

que tard o d’hora viuran la mort d’algú proper.

En els adults de més de 50 anys, la majoria de les respostes tornen a ser poc optimistes.

Van manifestar sentiments negatius i alguns de ja repetits com són tristesa, dolor, buidor i impotència. Per altra banda però, destaca esperança, que no havia sortit amb anterioritat i

que dóna cert positivisme.

Cal destacar, com en el cas del grup anterior, que no van ser triades ni culpabilitat ni

llunyania.

78


En tots els grups algunes de les paraules no escollides han estat indiferència, esperança,

tranquil·litat, alegria, sort, força, agraïment... Per tant, evidencia, una vegada més, que els

sentiments positius o de desinterès no es relacionen amb la mort.

79


3.2.2.2. Anàlisi del resultat de l’activitat escrita en funció de l’edat

Si observem les paraules més escollides en cada grup d’edats, es pot arribar a definir una

certa evolució.

Concepte de mort

Els nens d’11 anys han escollit paraules no estrictament negatives, sinó simplement

conceptes que relacionen amb el tema. És important també destacar que no mostren dubtes

en definir la seva idea de mort. No apareixen paraules com misteri o incertesa que en els

grups posteriors són constantment escollits. Veuen la mort molt lligada al cel, tal i com se’ls

hi sol dir.

Es veu un canvi molt important en els adolescents de 13 anys. Defineixen la mort d’una

forma més incerta: misteri, foscor, el buit... i no manifesten en cap moment que creguin que

hi ha quelcom després de la mort.

La idea d’incertesa segueix, i encara amb més claredat en els nois i noies de 15 anys i

continua durant tota la joventut i l’edat adulta. Segueixen pensant que la mort és un misteri.

Per la seva banda, la paraula descans, apareix en el grup de 3r d’ESO però llavors

desapareix fins a l’edat adulta.

En els joves de 17 anys sobresurt destí com a paraula molt escollida. Curiosament només

mostren aquesta idea durant aquesta franja d’edat.

A partir dels 18 anys es recupera la idea d’acomiadament que havia sortit en els més petits i

continua fins als adults de més edat.

A la franja de 36 a 50 anys, les diferents idees i creences es dispersen. El resultat no és clar

sinó que al contrari, hi ha respostes molt diverses. Possiblement això és degut a que les

experiències personals influeixen en la manera de veure-ho.

Sembla que a partir dels 50 anys tenen una visió més espiritual i positiva, ja que algunes de

les paraules més escollides són tals com Déu o llum. En alguns aspectes, les respostes

d’aquesta franja d’edat recorda a les dels més petits quant al positivisme. En canvi, en els

grups d’entremig la idea és molt més negativa.

80


La pròpia mort

Els adolescents de 12 anys, manifesten amb les seves respostes que veuen la pròpia mort

com un fet llunyà.

Cal destacar que en totes les edats els sentiments més comuns són la por, la incertesa, la

intranquil·litat, el dubte...

Un cas especial és el pensament d’impotència que apareix per primera vegada a partir dels

17 anys i que segueix present en quasi totes les franges de l’edat adulta.

És interessant, també, observar que a final de l’adolescència manifesten incomprensió

davant la pròpia mort.

Per altra banda, les persones més madures mostren més acceptació davant aquest fet.


Davant de la mort d’algú proper hi ha uns sentiments constants des de la infantesa fins a

l’edat adulta; tristesa, dolor, buidor...

A partir dels 17 anys es manifesta un sentiment que els més petits no relacionen amb una

pèrdua: la impotència.

Cal destacar que a totes les edats les emocions despertades per una mort propera són

negatives. L’únic aspecte positiu que es valora és la unió amb altres persones davant la

desgràcia i la maduresa que implica viure un succés tan terrible. Hi ha una excepció

sorprenent en els més grans, ja que surt, també esperança.

Un aspecte que sobresurt és que en la mort d’algú proper la majoria de gent ha escollit un

número molt més elevat de paraules. Al contrari de la resta de l’enquesta que en ocasions

només assenyalaven un parell o tres d’opcions.

81


3.2.3.Segona part: activitat de reflexió a partir de les imatges8.

3.2.3.1. Anàlisi del resultat de l’activitat

Fent l’anàlisi dels resultats de l’enquesta sobre el concepte de mort a partir d’una sèrie

d’imatges, es poden treure vàries conclusions sobre les diferents idees en funció de l’edat.

En general, els infants escullen imatges poc abstractes i, en canvi, demostren una gran

influència de l’explicació que el seu entorn social dóna normalment quan algú mor i també

de la tradició cultural. A la vegada, també trien, en un gran nombre d’ocasions, situacions

reals que ells de seguida relacionen amb la mort. Per tant, les fotos reals d’accidents,

persones gran, cementiris... i les imatges simbòliques com una estàtua, Déu, el cel... són les

més escollides en aquesta edat.

La conclusió més clara que se’n pot treure és que els infants no relacionen encara la mort

amb conceptes més abstractes com un color (blanc, negre) o un paisatge.

La influència de la societat també es nota en moltes de les enquestes passades als adults i

joves. Les imatges de foscor amb un focus de llum, o de persones dirigint-se cap a un fons

lluminós, són escollides amb regularitat. També, diverses vegades trien el taüt, el cementiri o

els esquelets, clarament marcats pel nostre context social i cultural.

D’altra banda, és interessant destacar el cas d’algunes imatges que només són escollides en

un període d’edat determinat. Per exemple, les fotos del cementiri i del taüt van ser triades

sempre per persones de menys de 35 anys, i d’elles, una gran majoria eren infants. Ningú de

més edat les va escollir.

Contràriament, tots els que seleccionen el rellotge tenen més de 16 anys. El fet de ser una

representació abstracte del pas del temps fa que els més petits no el relacionin amb la mort.

Una imatge que també cal destacar és la que és simplement tota negra. Curiosament només

ha estat escollida per gent jove, de 16 fins a 32 anys (tot i que hi ha una excepció d’un infant

que també la va triar).

En d’altres casos, però, s’ha donat el cas contrari. Algunes imatges han estat escollides per

persones d’edats totalment oposades. Hi ha dos exemples molts clars:

La foto d’unes mans que agafen una papallona, només ha estat escollida i comentada

per un infant de 6 anys i un home de 60, o sigui, la persona més jove i la més gran

que ha passat l’enquesta.

8 Veure resultat, comentaris i fotos de l’ Annex 18

82


L’altre és el símbol cristià de Déu. Només ha estat seleccionada per infants i per una

persona del grup dels més grans, la qual manifesta unes creences religioses molt

fermes.

La majoria d’imatges, però, han estat triades per gent d’edats molt diverses. Es destaquen

sobretot les següents:

La foto d’un home gran. Des de nens petits fins a persones adultes relacionen la

vellesa amb el final de la vida, i per tant, la mort.

Un altre cas és el de les diferents imatges de noies que ploren o mostren tristesa. En

totes les edats ha estat escollida amb regularitat amb la qual cosa, se’n treu la

conclusió que també es relaciona sovint la tristesa amb la mort o la pèrdua d’algú

estimat.

També en aquesta mateixa línia es troba el cas de les mans entrellaçades. Per tant,

és present en totes les edats la unió que sorgeix entre les persones quan la mort és

propera.

Una imatge escollida per persones d’edats molt diverses,han estat les cendres.

Aquesta relació entre cendres i mort potser s’ha incrementat als darrers anys ja que

cada cop hi ha més persones que desitgen ser incinerades.

En un sentit més abstracte, ens trobem amb el cas més destacat de tots i el més

sorprenent i interessant d’analitzar: la llum. Des de nens de 6 anys, fins a adults de 60

l’han escollit. És a dir, es poden trobar nens de 6 anys o de 11, adolescents de 13 o

de 17, joves de 18, 20, 30, adults de 40, 50, 60 que consideren la imatge d’una

persona anant cap a la llum o de la foscor absoluta amb un punt de claror, com una

metàfora representativa de la mort. Pot ser degut a les experiències que la gent que

ha estat propera a la mort explica. També perquè molta gent identifica la llum com

l’esperança de que hi hagi alguna cosa després d’aquesta vida o, en algun cas, la

relaciona amb un camí que porta al cel. Sigui com sigui, ha estat una de les més

escollides i per persones de grups d’edat molt diversos.

Algunes imatges no han estat escollides per ningú, potser perquè són de cultures molt

diferents a la nostra i no se solen relacionar amb el tema tot i que hi tenen un clar

lligam. Els casos més destacats són la mòmia i el dolmen.

83


Ara centrant-nos més en el moment de fer l’activitat, cal fer alguns comentaris sobre les

diferències d’actitud segons l’edat.

Els infants responien amb una gran espontaneïtat i d’una forma molt ràpida. Molts d’ells no

acabaven ni de mirar totes les fotos que ja les tenien escollides i trigaven ben poc a

argumentar el perquè les havien triat.

Els adolescents més joves, s’acabaven de mirar les fotos, però, igual que els més petits

tenien molt clara la seva selecció i escollien les imatges amb molta rapidesa i decisió.

Donava la impressió que no els afectava gaire mirar tota la sèrie d’imatges ni haver de

pensar en el tema.

En arribar als joves de 17 i 18 anys, la seva actitud canvia. Aquests, ja començaven a

reflexionar molt més abans de dur a terme la seva elecció i es miraven les fotos vàries

vegades, anant-les descartant a poc a poc. De tota manera, no mostraven ni tanta

despreocupació com els petits ni tanta inquietud com els adults i les explicacions

normalment les tenien clares.

Quan eren els adults els que passaven l’enquesta, la majoria manifestaven una actitud

diferent dels joves. Es miraven les fotos cinc o sis cops abans d’escollir, les descartaven, les

tornaven a triar, dubtaven i en bastants casos es mostraven afectats pel tema, nerviosos i

fins i tots angoixats.

Possiblement, aquest fet és degut a que els nens petits són més espontanis, en canvi, els

adults reflexionen molt més. També cal destacar que, la majoria de persones amb més edat

tenen més experiències traumàtiques que els infants i aquest aspecte els pot afectar a l’hora

de parlar del tema.

Finalment, vull destacar que, tot i que es va fer l’activitat amb nens i nenes de diverses races

i religions, no vaig notar diferències en la tria. Potser si haguessin estat persones més grans

s’hagués notat més, però pel que fa infants, no es reflectia cap mena de diferència.

84

Conclusions finals

4. CONCLUSIONS FINALS

Un cop acabat el treball i revisades les hipòtesis inicials he pogut constatar que la gran

majoria s’han demostrat.

He analitzat les diferents idees i sentiments de nens i joves davant de la mort gràcies a les

activitats de reflexió que havia programat i, d’aquesta manera puc confirmar que realment hi

ha una evolució en funció de l’edat tant en el concepte de mort com en la manera de parlar-

ne. Tanmateix crec que s’hauria d’haver realitzat l’activitat amb moltes més persones, però

només amb les que es van dur a terme, ja s’ha pogut constatar, amb una certa precisió, la

idea que té cada grup.

També, sobretot en la part de les activitats amb imatges, es destaca que la majoria de

persones estan bastant influenciades per la societat. Així doncs, per exemple, es tria en

nombroses ocasions la vivència d’anar cap a la llum o fotografies de cementiris i de taüts.

La hipòtesi de la possibilitat d’una pedagogia de la mort ha quedat confirmada tan sols en

haver posat en pràctica les sessions de debat de la mort ens els diversos infants i

adolescents. En totes aquestes activitats, utilitzant el llenguatge i els recursos adequats, s’ha

comprovat que és possible parlar sobre el tema, que els nens poden dir allò que pensen i, a

la vegada, oferir-los explicacions objectives a les seves inquietuds.

Per altra banda, però, en plantejar-se si caldria que fos present en el currículum escolar la

resposta no és tan clara. Alguns grups amb els que es va fer el debat opinaven que no era

necessari, mentre que d’altres deien que no de forma regular, però sí esporàdicament en

algun debat de tutoria. Personalment penso que, si més no, seria interessant reflexionar-hi

en algun moment o altre. Com que és un tema complicat, s’hauria de posar en pràctica d’una

forma molt pensada i preparada. Tot i això, crec que seria molt positiu tractar el tema per tal

d’acceptar més aquesta realitat i poder alliberar als joves i infants de les angoixes que

poguessin tenir.

L’inconvenient més gran que hi veig, del qual m’he adonat amb la realització de la part

teòrica, és que, en tot moment s’afirma que és important que siguin les persones properes

als nens i joves qui duguin a terme aquest treball educatiu i aquest no seria el cas. En

introduir-lo en el currículum podria succeir que esdevingués rutinari, poc proper i que passés

a ser una assignatura més de classe tornant-se avorrida i distant.

Si la mort continua essent un tema tabú en la nostra societat és un aspecte que no ha

quedat gaire clar. En les diverses sessions que vaig fer on conversàvem sobre el tema de la

mort, la gent solia opinar que no se’n parlava prou i s’evitava. A més, en el grup dels més

petits vaig observar que la majoria d’ells no en parlen mai amb els pares tot i que els

85

Conclusions finals

agradaria fer-ho. Per tant, segons l’opinió d’infants i joves, sí que perceben la mort com un

tema tabú. Per altra banda, però, no es pot afirmar d’una forma objectiva perquè no s’ha

pogut comprovar amb dades exactes, només en percepcions i sentiments d’algunes

persones que han participat en el debat.

A part de la comprovació de totes aquestes hipòtesis, a nivell personal ha estat un gran

aprenentatge. Dels objectius que m’havia plantejat en iniciar el treball, em sembla haver

assolit una gran part. He parlat d’aquest tema amb gent molt diversa i m’ha servit per

constatar que existeixen diferents concepcions de la mort. Cada persona, segons la seva

personalitat, caràcter, visió de la vida però sobretot, segons les seves experiències té una

idea completament diferent de qualsevol altra sobre què és o què representa la mort. Aquest

fet, l’he pogut comprovar perfectament en el seguit d’activitats de reflexió i converses

realitzades. Absolutament, cada persona era un món: reaccionava diferent, es posava més o

menys nerviosa o angoixada, li afectava molt o no li afectava gens.. era interesantíssim

només observar la manera d’actuar de cadascú. Llavors, un cop es posaven a escollir les

paraules o imatges, la personalitat i les experiències es feien cada cop més notables.

Finalment, el punt on més es definien i on més s’obrien a explicar les seves vivències era en

el moment d’argumentar el perquè de la seva tria de les imatges. Realment, el que cada

persona escollia estava clarament i profundament marcada pel que havien viscut i, en aquest

punt, sovint podies comprovar la enorme relació amb el que havien triat. En molts casos, tot i

que els afectava el tema, no tenien cap problema en parlar-ne sinó que més aviat al contrari,

agraïen poder-ho expressar. Molts cops la gent continuava parlant una bona estona de la

mort o fins i tot acabaven explicant experiències personals.

En aquest sentit, vull destacar que, potser si no es parla sobre el tema o si algú no verbalitza

alguna experiència traumàtica que ha tingut, no és perquè no vulgui, sinó potser perquè no

té la oportunitat de fer-ho. Al contrari del que se sol pensar o de la por que se sol tenir a no

aconseguir resposta de l’altre, molts es decidien a explicar allò que els havia afectat i en

parlaven amb tota sinceritat i naturalitat.

Per tant, potser s’hauria de perdre una mica més la por a preguntar o a parlar de la mort ja

que hi ha un gran nombre de persones que ho necessiten, o que simplement, els ve de gust

parlar-ne espontàniament, sense complexos ni pors ni prejudicis.

El treball també m’ha aportat nous coneixements, experiència i, en un cert sentit, maduresa.

He tingut unes converses fantàstiques sobre aspectes relacionats amb la mort i, com he

esmentat abans, he compartit vivències i sentiments. També he experimentat sobre la millor

manera de presentar el tema i parlar-ne amb els infants i joves.

86

Conclusions finals

Ha estat, realment, un treball que m’ha enriquit molt a nivell personal, espiritual i intel·lectual

i m’ha aportat moltíssim en tots els sentits. Realment, tot i les hores de treball invertides i

alguna que altra complicació, fer aquest treball ha estat una gran i bona experiència que

recordaré de manera molt positiva, un creixement personal en tots els sentits, la llavor de

grans moments i enllaços compartits amb certes persones. Un desenvolupament personal

fantàstic i inoblidable, que m’ha fet adonar-me de moltes coses i no m’ha deixat en cap cas

indiferent. Simplement, una gran experiència.

87

Bibliografia

5. BIBLIOGRAFIA:

-“El tratamiento del duelo. Asesoramiento psicológico y terapia.”Ed. PaidosJ.William Worden

-“El arte de morir. Tradiciones religiosas y espiritualidad humanista frente a la muerte”Ed.HelíasMarie de Hennezel i Jean-Yves Leloup

-“Aprendre a morir, aprendre a viure”Ed. BarcanovaMarie de Hennezel i Jean-Yves Leloup

- “Els dimarts amb Morrie”Editorial EmpúriesMitch Albom

- “El manejo del duelo. Una propuesta para un nuevo comienzo”Editorial GranicaSantiago Rojas Posada

- “Aprender de la pérdida. Una guía para afrontar el duelo”Editorial PaidósRobert A. Neimeyer

- “Patrimonio. Una historia verdadera”Editorial Seix BarralPhilip Roth

- “Un home de paraula”Editorial La MagranaImma Monsó

- “Propostes per a una litúrgia funerària laica”Editorial CCG EdicionsFerran Lorente i Jordi Vilamitjana

- “Sobre el dol i el dolor”Editorial SargarmataElisabeth Kübler-Ross i David Kessler

- “Elisabeth Kübler-Ross una mirada de amor. Testimonio de una vida y una enseñanza”

- “La mort: una aurora”Editorial LuciérnagaElisabeth Kübler-Ross

- “Queridos padres...”Editorial GRAÓ de IRIFGiuseppe Masera i Francesco Tonucci

88

Bibliografia

- “La mort íntima”Editorial Columna AssaigMarie De Hennezel

- “La muerte explicada a mi hija”Editorial El AlephE. Huisman-Perrin

- “La joven de las naranjas”Editorial SiruelaJostein Gaarder

- “El camino de las lágrimas”Editorial DebolsilloJorge Bucay

- “Conferencias”Editorial LuciérnagaElisabeth Kübler-Ross

-El viaje definitivoEditorial La Liebre de MarzoStanislav Grof

-Poemas Japoneses a la muerteEditorial DVD ediciones

-Despedidas elegantesEditorial La Liebre de Marzo

- Dossier: “Antropologia de la mort i el dol”Conxita Larrull i Bertran

Webs:

http://www.monografias.com/trabajos16/suicidio-adolescencia/suicidio-adolescencia.shtml#desar

http://www.healthsystem.virginia.edu/UVAHealth/adult_mentalhealth_sp/teensuic.cfm

http://www.alfinlibros.com/

http://highgate-cemetery.org/

http://phobos.xtec.net/crp-pineda/intranet/index.php?name=News&file=article&sid=44

http://www.redcientifica.com/doc/doc200208110300.html


89


http://phobos.xtec.net/crp-pineda/intranet/index.php?name=News&file=article&sid=44

http://www.alfinlibros.com/

http://www.healthsystem.virginia.edu/UVAHealth/adult_mentalhealth_sp/teensuic.cfm



Bibliografia

http://www.homestead.com/montedeoya/duelos.html

http://www.tanatologia.org/seit/revista3.html#medios

http://www.conoze.com/doc.php?doc=3873

http://antalya.uab.es/ice/estiu/index.php?option=com_content&task=view&id=50&Itemid=44

http://www.laic.org/cat/espai/articles/26_04w.htm

http://fpcee.blanquerna.url.edu/sop/perdues/perdua5.htm

http://www.mailxmail.com/curso/vida/muerteinfantil

Contes infantils:

90

http://fpcee.blanquerna.url.edu/sop/perdues/perdua5.htm

http://www.laic.org/cat/espai/articles/26_04w.htm



http://www.homestead.com/montedeoya/duelos.html

Bibliografia

91

6. ANNEXOS

Annexos Annex16.1. Annex 1: Recursos utilitzats en les activitats de debat sobre la mort

1r i 3r de PrimàriaConte: “L’àvia Pepa”, del C.D. Llibre de Dàmaris Gelabert, “Emocions i Sentiments”.

93

Annexos Annex1

94

Annexos Annex1

95

Annexos Annex1

96

Annexos Annex1

97

Annexos Annex1

5è de PrimàriaPel·lícula: Fragment inicial de “Hermano Oso“

En aquest fragment inicial es presenten tres personatges d’una tribu d’indis; el germà petit,

una mica esverat i eixelebrat; el germà mitjà, el típic germà que molesta el petit; i el germà

gran, l’assenyat, líder de tots i el que té cura d’ells, tots tres en edat adolescent o jove.

La història s’inicia el dia en què el més petits d’ells entra en l’edat adulta i se li fa tota una

celebració. Per la seva deixadesa i poc seny, pròpia de l’edat en què es troba, no penja bé

d’un arbre una de les ofrenes típiques del seu poble que consisteix en una cistella amb

peixos a dins. Això provoca que un ós ho agafi cosa que fa posar furiós al germà mitjà que

havia dedicat moltes hores a la construcció del cistell i a pescar els peixos. El petit, en un

gest de ràbia, impotència i per voler arreglar les coses, se’n va a buscar l’ós per venjar-se’n.

Però la venjança se li gira en contra i es troba en tal perill que obliga als seus dos germans a

ajudar-lo per poder-ne sortir viu. Després d’una lluita de tots tres contra l’animal, el germà

gran, en veure que l’ós es dirigeix a atacar els altres dos en un moment en què es troben

inofensius, esquerda el gel de la muntanya on es troben de manera que tan ell com l’ós

cauen per un precipici, fet que provoca la mort del jove.

A les imatges posteriors es veu tot el ritus funerari que se li fa i es poden observar les

creences del poblat i la seva cultura.

98

Annexos Annex1

ESO i BatxilleratUtilització de dues cançons:No vaig triar- Lax’n’Busto

Quan la claror vingui a buscar-mequan tanquin aquests ulls humans potser en tindré uns de més granspotser, qui ho sap, s’aturaran.

D’on vens, on vas, qui ets i qui seràs?aquesta nit m’ho he preguntati és que d’aquí no vull marxarm’agrada més que el més enllà.

Diuen que t’han posat a provaque per això tens la llibertatque has d’escollir entre el bé i el malperò ets com vas néixer i ho seràs.

No vaig triar ser tal com sóc ni ser humài és que tampoc puc explicartot el que he fet o faré demà.

I no sé pas què m’esperaperò ha de ser millor, ha de ser millor,voldria tornar enrereperò ha de ser millor, ha de ser millor.

Diuen que potser és per feblesadiuen que és per manca de feno em fa vergonya confessarque hi ha coses que em fan por.

Doncs no perdrà la meva adreçani la d’aquells que jo he estimatni esclaus, reis, bojos, ni malaltstant li fa, que li és igual.

No vaig triar néixer com sóc ni néixer humài és que tampoc puc explicartot el que he fet o faré demà.

I no sé pas què m’esperaperò ha de ser millor, ha de ser millorvoldria tornar enrereperò ha de ser millor, ha de ser millor.

I com volen que jo em creguique en un llibre hi puc trobarla gran diferència entre el bé i el mali el passaport cap al paradíssi jo mateix estic condemnat

99

Annexos Annex1

per no creure el que no veigper voler tenir moltes cosesper ser tal com em van fer.

No, jo no puc canviar-memai ho he desitjat, mai ho he desitjatno puc pas ser un altremai ho he desitjat,mai ho he desitjat.

Azabache- Lucas Masciano

Muy cerca de este lugar, donde Azabache creó a su serdio a su vida libertad, cumplió sus fines al crecervivió historias de amor, ternura y de amistadsin saber que el anochecerse llevaría su alma.

En primavera según dicen las flores van a nacer,llenan el mundo de colores y ternura a la vez.Pero esta flor se marchitó en esta época especialy soportó hasta que calló muy lejos de este lugar.

Hacia donde nadie sabe nadie sabe donde ni por quépero Azabache ya no está, se fue sin parar de crecerdejó historias por la mitad y ríos llenos de sed.Su voz no se puede escuchar, pero puedo sentir su ser.

La nueva clase empezó pero ella nunca entrómiré hacia atrás y vi un vacío total.Se fue de aquí, no se por qué, estará bien o estará malo algún ángel se la llevó, porque haría falta allá.

Hacia donde nadie sabe nadie sabe donde ni por quépero Azabache ya no está, se fue sin parar de crecerdejó historias por la mitad y ríos llenos de sed.Su voz no se puede escuchar, pero puedo sentir su ser.

100

Annexos Annex 2

6.2. Desenvolupament de les activitats de debat

6.2.1.Annex 2: 1r de Primària

Conversa

LAIA.- Per què no la va venir a buscar?INFANT.- “Devia haver anat a treballar.”“Pensava que era festa.”“Potser està malalta.”“Potser ha anat a la platja o amb vaixell.”...i vàries respostes semblants.

Finalment quan se’ls diu:Però mireu què diu.. que cap més divendres va anar a buscar-la.. què li podia haver passat?“Que s’havia mort.”

Després d’haver-ho explicat..

Així què li havia passat a la seva àvia?“Que s’havia mort.”

Tot seguit es formulen les següents preguntes:Què deia la mare que li havia passat? I el pare? (etc.)

Mentre es van responent les qüestions anteriors, i en concret després de la que parla de la reencarnació un nen pregunta:“I tu t’ho creus això? Jo sí que m’ho crec.”I un altre:“Però això és mentida o veritat?”

“Però no és el mateix morir i néixer.”No és el mateix? Per què?“Perquè quan et mors ja no viuràs més i néixer tampoc perquè si et mors no pots tornar a néixer.”“Sí!! Pots tornar a néixer perquè si vas al cel pots triar un animal i tornar a néixer!” Un altre ho confirma: “Jaaa!!”

Vosaltres sabeu que hi ha gent que creu que quan mors pots tornar a néixer?“La meva mare ho diu!!” “Doncs jo no ho crec!!”Però hi ha gent que ho creu..

“Una cosa, hi ha una noia que la seva àvia s’ha mort i va plorar molt.”Tu creus que està trista si la seva àvia s’ha mort?“Sí.. va plorar molt.”

“Quan jo vagi a l’institut la meva mare ja serà àvia.” (expressa la idea que tan ell com la seva mare aniran creixent i s’aniran fent grans paral·lelament)

101

Annexos Annex 2

Explicació de què a mesura que passi el temps tothom s’anirà fent gran i ells també aniran creixent igual que els seus pares.Una nena exclama:“No! Jo vull ser jove.”

Com creieu que se sentirà la Martina ara que la seva àvia s’ha mort?“Trista!” “Sí.. molt trista!”La trobarà a faltar?“Sí.. clar..”

“Se ressuscitarà l’àvia?”No se sap, hi ha gent que creu que sí, però no se sap. El nostre cos sí que se sap que es desfà, es fa pols, però la nostra ànima no se sap on va i hi ha gent que pensa que torna a néixer, d’altres que va al cel...“O a l’infern!!” Què penseu vosaltres?“No ho sé..” “Jo penso que se’n va al foc.” “No al foc no a l’infern!”

Vosaltres què penseu que passa quan algú es mor?“Que va al cel o l’infern.” Sí? Tots penseu això? “I també al foc.”

“Hi ha gent que vol que la cremin i després tirin les cendres a algun lloc!”Heu sentit el que diu ella?“Jo tinc por eeh! del foc!!”“Sí, hi ha gent que quan es mor el fiquen en un forn molt calent i després agafen les cendres els hi donen a la seva família i la van a tirar al riu o a l’estany o al mar.”“Treuen els budells, no?”“Però si ens fiquen en el foc, si ens cremen en el foc el nostre pare i la nostra mare i la nostra família no ens veuran mai més.”“Aviam.. és millor que ens deixin al cementiri perquè sinó no pots anar a deixar el ram. Jo he estat a un cementiri hi havia tot ple de noms amb rams de flors.”

Quants d’aquí heu estat a un cementiri?Alguns diuen que sí.

Dubtes i idees que expressaven:

“I tu t’ho creus tot això?”

“Quan jo vagi a l’institut la meva mare ja serà àvia.” (expressa la idea que tan ell com la seva mare aniran creixent i s’aniran fent grans paral·lelament)

“Se ressuscitarà l’àvia?”

“Laia... Laia.. tot això és veritat” (es repeteix vàries vegades aquesta pregunta..)

“El Déu sí que existeix eh! El que passa és que no el veus perquè està al cel!” (mentre fem enquesta imatges)

102

Annexos Annex 3

6.2.2.Annex 3: 3r de Primària

ConversaLAIA.- Com es deu sentir la Martina?INFANT.- “Sola”. “Molt trista, la trobava a faltar molt.”“Sí, però té el seu record, té la petxina.” Clar té la petxina que li recorda a la seva àvia i potser així no la troba a faltar. “No tant perquè li recorda a ella, però igualment sí que la troba a faltar.” Per què?“Perquè l’àvia l’anava a buscar els divendres a l’escola i ara no.”

Llavors es formula la pregunta següent:Us recordeu de què deia la mare que li havia passat a l’àvia? (i el mateix pel pare, l’avi, la germana...)Per llavors enllaçar amb:I vosaltres què creieu que li ha passat? Qui té raó? O tots tenen raó?“La seva mare que deia que havia anat al cel” “És a la tomba.” “Però també pot haver anat a l’infern.” “Hi ha vegades que quan es mor una persona també la cremen.”

Llavors, quan una nena comença a explicar una seva experiència amb la seva àvia que es va morir tots s’animen a parlar i volen comentar vivències que ells han tingut sobre la mort d’avis, àvies i besavis, generalment. Quan els preguntes per les seves emocions davant la pèrdua, tots afirmen que es van sentir tristos

Més o menys a tothom se li ha mort algú, us hagués agradat poder-los dir alguna cosa per acomiadar-vos?“Sí.”

Llavors un nen exclama:“Jo no vull que existeixi la mort!”Per què?“Perquè poden morir moltes persones.”

Tot seguit se li dóna una explicació sobre que, si no es morís ningú, com que tothom, tothom continuaria vivint aniríem essent cada cop més i més milions de persones i no hi cabríem en el món, és faria petit.Una nena diu:“Teniu raó, però estaria bé que la gent es morís quan fos vella i no per tenir un accident o de jove”.

Aprofitant el comentari anterior, es creu oportú explicar una mica que, una cosa és l’evolució normal, que ja han estudiat, dels éssers vius: neixes, creixes, et reprodueixes i quan el cos ja no pot més, et mors. I l’altra és que, algunes vegades les persones, quan encara són joves, tenen un accident o es posen malaltes i també es moren, això pot passar.

Es fan diverses intervencions. Llavors una nena diu:“Això que diu el pare no se sap per què si existeix la reencarnació.”

103

Annexos Annex 3

Sí però hi ha gent que hi creu i que pensa que és així. Vosaltres creieu que existeix? I que realment passa això, que quan algú es mor torna a néixer?Respostes de tot: “Sí.” “No.”“És que quan algú mor està en el cementiri i ja no neix més, perquè se li ha acabat la vida.”“També hi ha gent que creu que quan et mors et reencarnes amb un animal.”

Explicació sobre que, quan et mors, al cos sabem què li passa: desapareix. Però que l’esperit no se sap i que cada religió, cada cultura o cada persona creuen coses diferents: els cristians que va al cel, altres que tornes a néixer.. això cadascú ho veu diferent. Vosaltres què creieu que passa? On va l’esperit?“La meva iaia em va dir que l’ànima surt del cos i que va en una altra persona.”

“És que mai sabem on anem quan estem morts perquè quan estem morts no podem pensar on som i no podem dir a l’altra gent: Eoo! Anem aquí!”Per això ningú sap què passa, perquè ningú ha tornat per explicar-ho.“Clar, i si no tothom ho sabria.”

A continuació es comença a parlar dels funerals i s’explica que hi ha gent que també fa celebracions. Que depèn de la cultura o del que creguis pot ser que cremis el cos, que l’enterris o d’altres costums com fer una celebració.

Tot seguit es formula una de les preguntes claus:I vosaltres en parleu de tot això amb els vostres pares?Respostes vàries. Quants en parleu? Aixequeu el dit.(Aixequen el dit uns quants)Quants no en parleu?(Més o menys igual)I per què en parleu o no en parleu?“No en parlem perquè fa tristesa.”

Dubtes i idees que expressaven

“Jo no vull que existeixi la mort.”

“Hi ha vegades que quan es mor una persona també la cremen.”

“És que mai sabem on anem quan estem morts perquè quan estem morts no podem pensar on som i no podem dir a l’altra gent: Eoo! Anem aquí!”

104

Annexos Annex 4

6.2.3.Annex 4: 5è Primària

Conversa

LAIA.- Què li ha passat al germà gran?INFANT.- “S’ha mort”

Com se senten els germans?“Malament” “Culpables” “Senten ràbia i per això volen anar a matar l’ós”“Tristos”“Pateixen molt.”

Què és un funeral?“Enterrar-lo, el seu cos, perquè tingui una mica de valor”

Són iguals aquests funerals amb els d’aquí?“No, aquí els enterren en un taüt o a vegades els cremen”“A la pel·lícula no posen flors al mort”“No posen el nom”“A la pel·lícula no posen el cos en una caixa.”“No el fan a l’església.”“No hi ha la creu.”...

Saben que hi ha diferents tipus de funerals i que els d’aquí són diferents als d’altres llocs.

Què vol dir morir?“Que ja no existeixes. Bueno sí que existeixen el ossos però tu ja no.”

Què és una pèrdua?

Algú ha conegut una situació semblant?“Sí, l’avi”

Algú vol explicar com ho va viure? El que va sentir?

“Jo.. em vaig sentir trist perquè jo estava molt bé amb ell sempre anava a berenar amb ell i em donava coses i em feia coses i quan es va morir em vaig sentir molt trist.”

“Em vaig sentir trista perquè, quan es va morir, al cap d’un mes era la meva comunió i no va poder venir.”Tu creus que ella segur, segur que no hi era? O d’alguna manera sí que hi era?“Sí, d’alguna manera sí perquè tots pensàvem amb ella.”

En una altra experiència que expliquen...Vas anar al funeral?“No, no em van deixar anar-hi”I a tu t’hagués agradat anar-hi?“Sí.”

105

Annexos Annex 4

“Jo no he vist a ningú però el meu pare va veure a la seva mare penjada.”Penjada? S’havia suïcidat?“Sí perquè al seu fill, el germà del meu pare el va atropellar un tractor i ella estava molt trista.”

“Un dia vam anar a casa de meva àvia i vam trucar el timbre i ningú contestava. Vam entrar i la vam trobar allà terra i jo sense voler la vaig trepitjar.. no sé, com que era molt petit i no entenia res doncs em pensava que no estava morta. Però perquè no sabia què li havia passat i no entenia que estava morta, però ara ja ho entenc.”

Després d’una explicació sobre la vida, la mort i que a vegades també moren joves o fins i tot nens, es pregunta..

Algú ha viscut una situació així més traumàtica, en què s’hagi mort algú més jove per accident?“Jo vaig estar a punt de morir, vaig tenir un accident i quasi trenco el vidre del cotxe.”I tu què senties quan et van dir que havies estat a punt de morir?“Vaig plorar molt.”

Vàries experiències semblants (anava amb moto, amb bici i..)

Per acabar:

De tot el que hem estat parlant, d’aquest tema, en parleu amb el pares o amb els amics?“Sí.” Amb qui? “Amb tots dos, pares i amics.”

“Jo no en parlo..” I per què?“No ho sé..”

Aixequeu el braç qui parli de la mort amb els seus pares..

Ara els que no en parleu..

Algú vol explicar les converses que teniu amb els vostres pares sobre aquest tema?Tots contesten que parlen sobre que en el futur el sol potser explotarà i tothom es morirà o que hi ha molta contaminació i al final tots ens morirem. No manifesten que parlin sobre què és la mort, com et pots sentir si es mor algú proper ni sobre cap mena d’emoció o aspecte més important sobre el tema. Parlem també una mica sobre que el cos se sap que desapareix però que amb l’ànima no se sap què passa, que hi ha diferents creences: alguns creuen que es torna a néixer en un altre cos, d’altres que vas al cel...

Dubtes i idees que expressavenNo expressen dubtes només parlen d’experiències properes que han tingut (avis, accidents...). Sobre el concepte de la mort o sobre els sentiments, emocions no en parlen quasi gens i tot el que aconseguim treure’ls-hi és a base d’estirar molt. No semblen molt disposats a parlar sobre el tema. Semblen bastant perduts, confusos i que no saben gaire què dir, com si desconeguessin el tema i els semblés estrany haver-ne de parlar. El veuen poc real i llunyà.

106

Annexos Annex 5

6.2.4.Annex 5: 1r ESO

Conversa

LAIA.- No us fa por pensar que ens hem de morir?ALUMNE/A 1r d’ESO.- “No.”“No, no ho sé..”

I no hi penseu?“Home, a vegades si que penses: Què passarà? Tot s’acabarà? Ja no podràs dir res més? De cop tot serà fosc? Però tampoc gaire.”

Així a vosaltres no us preocupa pensar que us heu de morir?“No. Val més no pensar-hi, viure la vida i que quan hagi de arribar, arribi i ja està.”“Sí..”“És que ara nosaltres encara som molt joves i no penses en això.”

Creieu que aquesta cançó la negativitza i l’exagera la mort o que aquests pensaments són normals?“Sí.. són normals.”“El que passa és que no hi penses pas sempre amb això.”

“Jo no estic d’acord amb el que diu que vol tornar enrera. Jo no voldria pas tornar enrera, però en canvi, sí que a vegades m’agradaria ser una altra persona.”O sigui, hi ha alguna cosa que sí que esteu d’acord del que diu la cançó i d’altres que no.“Sí.”Per exemple el que diu de que no li fa vergonya dir que li fa por la mort.. si a vosaltres us fes por, us faria vergonya dir-ho?“No.”

A la cançó també parla de la religió. Vosaltres creieu que la religió ha influenciat en la manera de veure la mort?“Sí.”Durant tota la vida us han estat parlant del cel i l’infern, vosaltres hi creieu en això?“Home.. l’infern no.” “No sé.. això sempre t’ho diuen quan ets petit, però jo no hi crec ara.”

La cançó expressa molts dubtes i pensaments. N’hi ha algun d’ells amb el qual us hàgiu sentit molt identificat?“No.” “És que tampoc és allò que hi vagis pensant cada moment, ho saps però no hi penses gaire.” “És que a mi em preocupa més que es morin per exemple els meus avis. Perquè la meva mort la veig molt lluny.”O sigui que us preocupa més la mort dels altres que la vostra.“Sí perquè els avis veus que aviat es moriran i que tu ho viuràs, en canvi la nostra mort en principi falta molt i s’han de morir primer els avis que no pas nosaltres.” “Home, si es mor algú jove fa pena..”“Sí això sí. Però si és algú vell ja és normal.”“Sí clar, és que morir-se és una cosa normal.”

107

Annexos Annex 5

Azabache

“No sé.. és que si algú no vol parlar-ne que no en parli perquè sinó està més preocupada i estarà pitjor.”

En cap moment el cantant diu clarament que la noia s’ha mort. Creieu que està bé fer aquestes metàfores o que seria millor dir les coses tal qual, pel seu nom?“Jo crec que seria millor dir-ho tal qual però també depèn de la situació.”Però creus que normalment seria millor dir les coses pel seu nom.“Sí..”“Home, jo crec que també depèn perquè si per exemple algú ha tingut un accident anar allà i dir: doncs mira que ha tingut un accident i s’ha mort... és una mica així. No sé..”“Sí però també és més fàcil dir: mira s’ha mort i ja està.”

Quina edat creieu que tenia la protagonista de la cançó?“Era jove.”Creieu que també podria servir per algú més gran?“No perquè tot el que diu sembla per algú jove.”

I això que diu “Su voz no se puede escuchar, pero puedo sentir su ser.” Creieu que és una sensació possible?“Sí”Creieu que quan algú es mor es pot tenir aquesta sensació?“Sí.. encara que siguis, doncs tu mateixa. Si aquella persona havia estat sempre amb tu i això després encara que no hi sigui et sembla com si el tinguessis el costat encara que no el puguis veure.”

Creieu que descriu bé el sentiment d’haver perdut alguna persona propera? I en concret una persona jove?Silenci.Bé, potser no heu viscut cap mort propera, però què us sembla? Pot ser que sigui així?“No ho sé.. suposo que sí.”“Sí, suposo que si però tampoc ho sé.”

General

En parleu amb els vostres pares d’aquest tema?Resposta generalitzada: “No.”

Amb els amics tampoc?“Potser més però no.”“És que amb els amics parles d’altres coses, en pots parlar però normalment prefereixes parlar d’altres coses.”

I us agradaria parlar-ne?Resposta bastant generalitzada: “No, ja està bé així.”

108

Annexos Annex 5

Creieu que s’evita parlar-ne, o sigui que si volguéssiu parlar-ne hi anéssiu amb algú i els hi preguntéssiu alguna cosa com: què creus que hi ha després de la mort? Us respondrien o intentarien evitar parlar del tema?“Els pares sí que en voldrien parlar, suposo.”“Els pares sí i els amics suposo que també.”Però no es parla gaire d’això?Resposta generalitzada: “No.”

Així, en resum, a vosaltres no us preocupa gaire i preferiu no pensar-hi gaire i no parlar-ne.“Sí.”


“Home, a vegades si que penses: Què passarà? Tot s’acabarà? Ja no podràs dir res més? De cop tot serà fosc? Però tampoc gaire.”

“És que a mi em preocupa més que es morin per exemple els meus avis. Perquè la meva mort la veig molt lluny.”

“Sí perquè els avis veus que aviat es moriran i que tu ho viuràs, en canvi la nostra mort en principi falta molt i s’han de morir primer els avis que no pas nosaltres.”

Però en general no tenen dubtes i la única idea que tenen al cap és viure la vida, gaudir-ne i que quan hagi d’arribar, ja arribarà, però veuen la mort molt i molt lluny. L’única mort que els preocupa és la dels avis, perquè és la única que veuen més o menys propera. La resta, els hi és igual. Prefereixen no pensar-hi, no parlar-ne i ja s’hi trobaran quan s’hi hagin de trobar, que, segurament, segons la seva perspectiva, serà força més endavant perquè ara encara són joves.

109

Annexos Annex 6

6.2.5.Annex 6: 3r ESO

Conversa

Cançó: “No vaig triar”

LAIA.- A la cançó s’expressa en vàries ocasions que els humans no hem triat està en la nostra situació (tant des de la manera de ser com de la nostra condició com a humans). Si poguéssiu triar, voldríeu tenir una vida tal com la coneixem la qual sabem que s’ha d’acabar? ALUMNE/A 3r ESO.- “Sí, jo sí però es fa estrany que tot s’hagi d’acabar”

En sou conscients en el dia a dia que tots, absolutament tots estem exposats a la mort? Com us protegiu davant aquesta idea? Preferiu no pensar-hi?“Sí, però jo penso que encara m’esperen molts de dies per endavant”“Encara hem de disfrutar moltes coses.”

Hi ha alguna cosa després?“Alguna cosa hi ha d’haver, però que no ho podem saber.”“Hi ha molta gent que creu coses”“Clar és que aquí hi ha les religions que creuen coses diferents: que tornes a néixer..” “Això jo ho penso, que el meu cos potser desapareix però la meva ànima ha d’anar a algun lloc i potser a una altra persona.. però llavors tampoc seré jo perquè estaré mort i no sabré res del passat” “Potser ja hem viscut altres vides, no se sap”

La religió ha influenciat en la manera de veure la mort?“Sí, molt, amb el cel i l’infern.” “Però cada cop menys, sobretot a la gent gran que creu que anirà al cel i que si fan segons què no hi aniran.”Vosaltres això no ho creieu? Això del cel i l’infern?“No ““Però quan ets petit t’ho fan creure i t’ho creus.”

Creieu que la cançó negativitza i exagera la mort? O creieu que els pensaments que expressa són totalment lògics i humans? “Són pensaments que podria tenir una persona qualsevol.” “Té molta por”“Potser sí que ho fa massa dramàtic però potser hi ha gent que ho veu així”.

A vosaltres us fa vergonya dir que us fa por morir? “No. Perquè t’ha de fer vergonya si és una cosa que a tothom li passarà i tothom pot tenir les seves pors” “És que em penso que a tothom li fa por.. o respecte perquè no saps on aniràs a parar”

La cançó expressa molts dubtes o pensaments.. en quin d’ells us heu sentit més identificats?Aquest de:“No vaig triar ser tal com sóc ni ser humài és que tampoc puc explicartot el que he fet o faré demà.”

110

Annexos Annex 6

Jo amb aquest de:“I com volen que jo em creguique en un llibre hi puc trobarla gran diferència entre el bé i el mali el passaport cap al paradíssi jo mateix estic condemnatper no creure el que no veigper voler tenir moltes cosesper ser tal com em van fer.”

CANÇÓ: Azabache

Quina edat creieu que tenia la protagonista aproximadament? Què és el que us ho fa entendre?“Una persona jove per això de:pero Azabache ya no está, se fue sin parar de crecerdejó historias por la mitad y ríos llenos de sed.”

Creieu que la cançó podria parlar també de persones de més edat? O tindria sentit amb una persona més gran? “Jo crec que sí però té més sentit amb una persona jove.”“D’alguna manera podria, no té tant de sentit però sí.” “Home si és una persona molt gran no.. és que jo la veig molt enfocada cap a una persona jove.”

Su voz no se puede escuchar, pero puedo sentir su ser.” Creieu que és una sensació possible?”Sí. A vegades estàs a algun lloc i penses: mira si hi hagués aquesta persona li agradaria. O bé, si és un lloc que has anat amb ell o així. I és com si hi fos.”

En cap moment el cantant diu clarament que la noia s’ha mort. Com ens fa entendre el que ha passat?“Amb això de: Su voz no se puede escuchar, pero puedo sentir su ser.”

“I això de: cumplió sus fines al crecer”

”I també: Se fue de aquí, no se por qué, estará bien o estará malo algún ángel se la llevó, porque haría falta allá.”

Creieu que està bé fer aquestes metàfores o que seria millor dir les coses tal qual, pel seu nom? “Sí, perquè no tot és tan clar.”“Si ho diguessin clar em sorprendria”

I això creieu que és culpa de la societat? S’hauria de poder dir?“Sí és culpa de la societat i s’hauria de poder dir perquè igualment és una cosa que ens passa i no té res de dolent.” “El que passa és que la gent no ho diu tan clarament”

111

Annexos Annex 6

Tema general

Heu parlat d’aquest tema amb amics?“Sí però a vegades hi ha gent que no en vol parlar, segurament per ànsia o per por o per no pensar-hi després més..” “És que és una cosa que ratlla, que entristeix..”

És important parlar-ne o que s’ha de fer com si no existís?“A veure.. és una cosa que existeix i per molt que no ho vulguis veure et passarà.” “Home jo penso que és millor no parlar-ne..” “No parlar-ne molt..” “Està bé pensar-hi perquè tard o d’hora arribarà però tampoc cal allò, cada dia, cada dia..” “Suposo que la gent gran hi pensa més, els avis i així..”

Amb la família n’heu parlat?“No..” “Bueno amb el meu germà..” “Home és allò que dius: quan em mori vull que..” Comencen a parlar sobre el que volen que es faci amb el seu cos (ciència, cremar, que no es podreixi..) i el que diuen els seus familiars. Llavors també es comenta que aquestes coses és important dir-les ja que si en algun moment els passa alguna cosa i ja han dit el que volen que es faci amb el seu cos els hi treuen un problema als pares perquè són ells que han de decidir.

Creieu que estaria bé i seria positiu parlar-ne a l’escola?“No perquè potser hi hauria gent que s’espantaria” “Jo penso que no perquè vulguis o no, la gent, mira si no hi vol pensar doncs no hi pensa” “És que potser hi hauria més gent que es ratllaria i així..”“És un tema que tu el saps i que si tu vols hi penses però que si no, no t’hi poden pas obligar. És un tema que tu tries si hi vols pensar o si no”

Seria més fàcil acceptar la mort si en parléssim?“Jo crec que ho acabaràs pensant igual” “És que ningú sap el que hi ha i no s’arregla res.”


CANÇÓ: No vaig triar

“I tot això per què s’ha d’acabar? Què passarà?”

“Si sapiguessis quan t’has de morir tampoc seria bo”

“Això ja ho saps, quan neixes, mors. Vull dir, això ja ho tens assumit, la vida té un principi i un final”

“Si no ens moríssim ens avorriríem” “A més seria molt raro si ens anéssim fent grans, grans..”

“A molta gent li fa por la mort. Fa por perquè no saps el que et vindrà. Nosaltres encara perquè no hi pensem gaire, saps?”

112

Annexos Annex 6

“A vegades jo també penso que no ens morim del tot, bueno allò que ens morim però que alguna cosa hi ha d’haver. Perquè no pot ser caure en un forat fondo, no pot ser.”“Ja però això tampoc ningú ho ha pogut comprovar, ningú ho ha pogut explicar per això el dubte que tenim, no? Segurament..”

“A mi em fa més por pensar el que em perdré si em moro ara no pas el fet de morir-me” “A mi més que res em fa més por que es mori l’altre gent que jo. Perquè clar, si et mores tu tampoc t’enteraràs de res però si es moren els altres tu encara seràs viu, vull dir tu estàs aquí”

Us fa més por la mort dels altres que la vostra?“És que la teva mort no la vius però quan es mort algú sí.” “És que quan estàs mort tampoc saps res, potser no saps que estàs mort”

Parlant de la mort i les pors..“És que jo no hi penso amb això de la mort. A mi m’és igual quan em mori, em moriré i ja està. Quan arribi, que arribi, a mi m’és igual morir-me ara o més endavant” “Ah! Doncs a mi no! És diferent morir-nos ara que quan ets gran, ja has viscut més.”

“Tampoc hi penses molt, algun dia, però no molt.” “Jo mai.”

Tema general Surten coses com..“També diuen que just abans de morir et passen pel cap coses important de la teva vida. A mi m’agradaria que passés això.” “Si però és lo de sempre, que no ho saps, és que ningú mai ho ha pogut explicar.”

113

Annexos Annex 7

6.2.6.Annex 7: 1r Batxillerat

Debat

No vaig triar – Lax’n’Busto

LAIA.- Aquesta cançó expressa moltes emocions i sentiments relacions amb la mort. Alguna vegada us han passat pel cap?ALUMNES DE 1r Batxillerat.- “Sí.”“Sí.”“Sí, perquè jo crec que això que diu que “ha de ser millor, ha de ser millor” és veritat, no?”“Quan era petita molt, ara ja ho tinc més acceptat. També perquè sempre he cregut que em moriria de jove, és una sensació que tinc, i em fa por.”

En la cançó també diu que “potser és per feblesa però no li fa vergonya confessar que hi ha coses que li fan por”. Vosaltres us fa por morir?“Sí.” Resposta generalitzada.I us faria vergonya dir que us fa por?“No.”“Jo penso que moltes vegades el tema no surt com perquè la gent pugui demostrar que li fa por.. que és més tabú. Que tothom sap que és tabú i que tots estem disposats a parlar-ne però.. com això no ho fem mai.”

Creieu que de la manera que parla del tema, negativitza o exagera la mort? O vosaltres també penseu o us sentiu així?“No l’exagera.”“És molt normal, no?”“És por a “lu” desconegut.”“Potser ho pinta com així una mica negre però és normal.”“Clar, jo crec que és “lu” normal que pensa una persona, que no ho posa així amb text, però és “lu” normal que pensa una persona quan li toca de prop.”Quan li toca de prop, què vols dir?“Que jo.. bueno ara no ho sé.. però un dia qualsevol de la meva vida no em despertaré pensant “ni que faig aquí ni no sé què” sinó que quan al teu voltant s’hi ha vist afectat o quan se t’ha mort una persona que estimes o quan coneixes algú que t’ha explicat no sé què o quan alguna cosa et recorda algun moment que t’ho vas passar així malament.. que no t’aixeques pensant-ho però quan et toca de prop que sí, que és normal.“Ja però.. jo quan era petita a vegades me n’anava corrents al llit dels pares dient que no volia morir i plorant. I no era perquè em toqués de prop o no em toqués de prop.” “Però també els nens petits les coses que, clar de gran no ho coneixes i ho saps més que no ho pots conèixer. Però els nens petits a tots els hi deu haver passat, que no coneixes això com no coneixes moltes altres coses i són coses que no et deixen dormir.”

Hi ha cultures que no tenen por a la mort, creieu que la nostra societat ens imposa una mica la nostra idea de mort i ens influeix en aquesta por?“Sí, jo crec que sí.”“És veritat hi ha tribus que ho veuen com un cicle i ja està, una cosa que s’ha de passar.““Bueno jo crec que no, no influeix. No sé.. jo penso que cadascú té la seva idea de mort i ja està. Que hi ha gent que potser diu “quan et moris.. jo què sé! Et reencarnaràs” i no ens ho ha imposat ningú.”“Clar, tothom s’imagina el que vol.”

114

Annexos Annex 7

“Clar, tothom s’imagina el que vol però jo crec majoritàriament ho veus com una cosa.. com un pou sense fons, saps? Que potser en una altra cultura ho veuries... o sigui, estaries trist i tot “lu” que vulguis, però no ho veuries igual de malament o de trist..”“Però.. jo per exemple, jo no crec en el cel i l’infern però crec en la reencarnació. Bueno crec.. no, ho he pensat a vegades.”“Jo el cel i l’infern no però a vegades he pensat que, després de la mort, no sé.. potser són paranoies, però estava jo en algun lloc i mirava la meva vida. Bueno no sé.. són coses que penses, no?”

També a la cançó s’expressa en vàries ocasions que els humans no hem triat tenir una vida tal com la coneixem, sabent que s’ha d’acabar. Si haguéssiu pogut triar, voldríeu que fos així?“Sí.”“És que tampoc sabries com seria si nó.”“Jo crec que no tindries objectius perquè si tinguessis tot el temps del món ja no et motives.. i si no et motives.. no pots fer tampoc tindries pressa per fer res i acabaries sense tenir objectius.”“És que.. què faries tant de temps?”“Bueno llavors ja seria una vida diferent a la que coneixem nosaltres.”“És com el canvi climàtic.. que són cicles.”“Hi hauria tanta població aquí!! Jej”“Però és el principi de tot, “lu” que es crea es destrueix, no podem canviar-lo.”“Tu tens un temps i l’has de disfrutar i després ja està.”“Ja.. a més, si ningú es morís potser tampoc naixeria ningú, per això hi ha una cosa que es crea i una cosa que es destrueix.”“Home.. també perquè tothom que està, suposo que la seva aspiració és viure molt de temps i com més temps millor.”“Bueno no té perquè jo crec que l’objectiu no és viure tant com puguis sinó tant bé com puguis.”“Sí.. disfrutar el moment, no?”“Sí, i aprofitar tot el que tu pots fer.”“Jo l’únic que vull és arribar amb salut i haver fet tot el que jo vull fer.”“Sí, exacte, haver fer tot el que vull fer i després ja està.”“Bueno però jo crec que sempre queden coses per fer.”“Sí però, quan ets gran i estàs malalt tampoc tens ganes de fer res.”“Ja però si la vida fos eterna no hi hauria ningú que fos gran i estigués malalt però ja no moriria.”“Bueno no saps com seria.”

Vosaltres sou conscients al dia a dia que us heu de morir?“Noo..”“Què va..”“Per això ens sobta tant quan algú es mor, dius “ostia”.. si fóssim conscients hi pensaríem més sovint i ho tindríem acceptat.”“Hi penses de tant en tant però no crec que en siguem conscients al dia a dia.”

Hi quan hi penseu, com que és una idea que normalment angoixa, com us en protegiu?“Et motiva a fer moltes coses.”“A mi també em motiva a fer moltes coses.”

115

Annexos Annex 7

“A mi em fa ràbia quan penso que no en sóc conscient perquè m’agradaria ser-ho de conscient perquè si ho fos faria moltes de les coses que penso que vull fer i que després no faig perquè les deixo per un altra dia, no sé i.. llavors potser les faria més.”O sigui, a tu et motiva pensar-hi?“Em motiva.. sí, perquè em motiva a fer coses, és que em fa ràbia no fer-les. Penses que les vols fer però llavors ja ho deixes i no les fas i em fa ràbia.”“A mi si ara em diguessin que m’haig de morir no estaria pas fent el que estic fent. No estudiaria ni faria la meitat de coses que ara faig que són tant quotidianes.. i no les faria. O marxaria o no sé.. i per això em motiva a sortir, a veure els amics, no sé a fer coses.”“Jo penso que, si passés ara per exemple, no hauria viscut res i a vegades penso, que seria molt millor perquè no he viscut res.. bueno, vull dir, depèn. A vegades penso que és millor perquè no hauria viscut res i a vegades penso que seria pitjor perquè no hauria viscut res.”“Jo no visc condicionada per saber que hi ha una fita i no sé què.. “lu” que dius tu, que fa ràbia, que t’ho planteges i que perds el temps cada dia.. jo mai penso això. Encara em fa més ràbia pensar, ostres! És que he de fer tantes coses per arribar aquí. Al contrari.”

Parlen una estona de tenir o no objectius i es plantegen entre elles si realment pensen que se’ls hi acaba el temps. Les altres contesten que això no però que per elles és important tenir coses per fer, objectius a llarg termini, encara que no els puguis arribar a fer. També discuteixen sobre que podrien morir ara mateix o en qualsevol moment i que no has de deixar de fer coses per por.

“Jo sempre he pensat que moriria massa aviat, que moriria abans dels 30 o així. Però no sé perquè, només és una sensació. Però penso que.. buaa, si tu sents això doncs és que potser és veritat, però no sé perquè ho penso, potser no serà veritat.”

Llavors es posen a parlar sobre les línies de la mà que, en molts ocasions, s’ha dit que descriuen la llargada de la vida, de si hi creuen o no, de que no són parides, que cadascú pot pensar el que vulgui, de si ens condicionen... Tot seguit torna a engegar-se el tema de pensar-hi o no pensar-hi.

“Jo penso que és millor no pensar-hi ni.. que si ha de venir ja vindrà.”

De tots els dubtes i pensaments que diu la cançó amb quins us sentiu més identificats?“Això ho he pensat jo quan l’escoltàvem!”“És que quasi tota”.“Tots els cops que diu “no vaig triar” ”.

Cadascú diu almenys un dels trossos de la cançó que més els ha agradat i s’han sentit identificats.Surten els següents, alguns en vàries ocasions:

Quan la claror vingui a buscar-mequan tanquin aquests ulls humans potser en tindré uns de més granspotser, qui ho sap, s’aturaran.

D’on vens, on vas, qui ets i qui seràs?aquesta nit m’ho he preguntati és que d’aquí no vull marxarm’agrada més que el més enllà.

116

Annexos Annex 7

No vaig triar ser tal com sóc ni ser humài és que tampoc puc explicartot el que he fet o faré demà.

ha de ser millor, ha de ser millor.

Diuen que potser és per feblesadiuen que és per manca de feno em fa vergonya confessarque hi ha coses que em fan por.

No vaig triar néixer com sóc ni néixer humà

I com volen que jo em creguique en un llibre hi puc trobarla gran diferència entre el bé i el mali el passaport cap al paradíssi jo mateix estic condemnatper no creure el que no veigper voler tenir moltes cosesper ser tal com em van fer.

L’únic que algú diu explícitament que no, és la frase: Diuen que t’han posat a prova

Azabache - Lucas Masciano

En cap moment el cantant diu clarament que la noia de la cançó s’ha mort, però ens ho fa entendre. Amb quines coses ens ho fa entendre?

Bàsicament surten aquests dos trossos:

sin saber que el anochecerse llevaría su alma.

La nueva clase empezó pero ella nunca entrómiré hacia atrás y vi un vacío total.

Creieu que està bé fer aquestes metàfores o que seria millor dir les coses tal qual?“En aquest cas sí perquè és com una obra d’art. Algú que pinti ho pintarà negre i ell ho fa així, no és pas que et vulguis amagar res o fer-ho més o menys maco.”“Home.. és una manera maca de dir-ho, que per una cançó ja està bé.”I quan és a la vida quotidiana?“Jo crec que val més dir les coses pel seu nom.”“Estem a la societat moderna, s’han de dir les coses pel seu nom.. però clar, també és una mica així... però bueno, a la cançó està bé així.”

Quina edat creieu que tenia la protagonista de la cançó?“Jove.”“Sí, sí algú jove.”

117

Annexos Annex 7

Què us fa entendre que és jove?

Surten els següents fragments:

En primavera según dicen las flores van a nacer,

Pero esta flor se marchitó en esta época especial

sin parar de crecer

clase

En algun moment algú diu: vols dir? Però en general es posen bastant d’acord.

I creieu que aquesta mateixa cançó serviria per algú més gran?“Sí”“Sí, a part d’això de la classe.. perquè créixer jo crec que mai deixem de créixer.”“Jo no ho veig tant eh, que sigui jove.”“Home.. això de la flor..”“Bueno jo crec que sí que podria servir per algú més gran però suposo que el primer que et ve el cap és algú jove, per aquestes frases. Però sí, serviria.”

Creieu que és una sensació possible aquesta de “Su voz no se puede escuchar pero puedo sentir su ser” que es descriu a la cançó?“Sí.”“Sí, sí, i tant.”“Potser una mica diferent, però sí.”“O quan has de triar una cosa pensar: osti.. si hi fos que em diria o com s’ho agafaria. A vegades actues, condicionat no, però pensant o tinguent-lo en compte a l’hora de decidir o pensar o així..”“I amb els morts sobretot eh! Pensar: si estigues vius..”

Creieu que descriu bé els pensaments i sentiments d’haver perdut algú proper?“Sí.”“Sí.. potser no en coses específiques però.. sí.”I en concret una persona jove?“Jo crec que sí, eh.”“Sí.. sí, hi tant.”I creieu que el tracta el tema?“Sí, sí.. molt bé”“Home es nota que se l’estimava.. que ho fa em bona intenció, segur.”

Aspectes generals

Creieu que la mort encara és un tema tabú?“Sí. En general, sí.”“Home... jo penso que n’hi ha molts i potser més que ho són de tabús.” “Jo penso que cada vegada és menys tabú.”“Ostres doncs jo sí que el veig força tabú eh!”“Sí, jo també, molt.”

118

Annexos Annex 7

Parlen de vàries ocasions en què consideren que és tabú.

“Jo crec que s’intenta amagar.”“O si en vols parlar moltes vegades no saps si la persona que està afectada, vull dir, si has d’anar a donar el “pèsam” o així, no saps si li agradarà que tu li vagis a donar suport o que li estarà molestant i estarà pensant: ai...”“Com que no se’n parla no se sap les reaccions que pot tenir cadascú ni si fas bé o no.”“Jo penso que és menys tabú la mort que altres coses com el càncer o així.”

Creieu que, si en algun moment en voleu parlar amb algú, també s’evita parlar-ne?“Home jo crec que sí perquè no saps ben bé què dir-li.”“I a més, quan la mort és molt més propera tothom es posa molt més: uii nen, millor que no en parlem. Vull dir que si és una situació com ara que dius: va parlem de la mort. Doncs encara, però als moments durs... no sé.”“Però perquè moltes vegades si s’ha mort algú, és “lu” que he dit abans que no saps si la persona s’estima més que tu li vagis a parlar i recordar-li les coses. Que potser ja en té prou de que tothom vagi allà a explicar no sé què. Que com no ho coneixem no sabem com reaccionarà l’altre gent, també per això, perquè no és un tema normal, que la gent en parli i d’alegria “pos” mira..”“Però jo crec que a vegades, que no sé.. això que dèieu si has d’anar a donar el “pèsam” a algú que no tan sols són les paraules que una simple abraçada, a vegades diu molt més.”

Discuteixen que cada persona és diferent i no saps mai què prefereixen.

Vosaltres en parleu amb els pares?“No.”“Jo amb els pares sí.”Hi ha de tot, algunes diuen que sí, d’altres que no.

“Bueno suposo que n’has parlat si ha passat alguna cosa.”“Si jo crec que, si no hi ha un motiu, no és un tema que surti a taula.”“Home jo a vegades sí que n’he parlat sense motiu.”“Nosaltres quan, per exemple, mirem la tele i surt algú doncs sí que en parlem.”“Bueno però fas el comentari allò cinc minuts i ja està.”“No, no, nosaltres sí que en parlem estona.”

Les que heu dit que sí, de què parleu?“És allò que en parles.. no sé, de la mort en general. Mira jo la veig així, doncs jo la veig així.. no res específic. El que més o menys penses que és o així i ja està.”“Mirant la tele algun cop surt alguna cosa i parlem de si la gent es mor més ara de jove, no sé.. de coses, comentem una mica.”“Nosaltres no en parlàvem pas negativament, sinó positivament. Que després no sabem “lu” que hi ha i que ningú ha pogut tornar per explicar-ho, però no negativament sinó d’una manera positiva. I després de parlar-ne si que hi penses i t’hi trenques el cap. És que jo tampoc ho veig tan negatiu com ho veieu la majoria.. no sé.”“Què vols dir negatiu?”“Tan.. que no se’n parla, que la gent s’amaga del tema.”“Home, però una cosa és que tu pensis que se n’ha de parlar i l’altre que la gent en general en parli. Però en general la gent no en parla, no diem que ens faci cosa parlar-ne, sinó que la gent no en parla.”

119

Annexos Annex 7

I amb els amics?“No gaire no.”“Potser una mica més però no gaire.”

Us agradaria que se’n parlés més?“És que quan se’n parla tothom diu l’opinió que té ell sobre el què és però no es diu res més.”

Llavors comencen a comentar què creu cadascú que és o el que passa quan et mors.

“Jo crec que em reencarnaré!”“Jo amb la idea dels cicles o soluciono tot.”

Es parla bastant de la reencarnació i d’experiències relacionades però hi ha idees variades.

Creieu que se n’hauria de parlar més?“Per tal d’acceptar-ho i prou, tampoc cal anar-ne parlar així però si fos un tema més normalitzat.. “pos” potser no es tindria tanta por.”“Clar, parlar-ne més perquè no se’n tingui tanta por.”“Clar, potser s’acceptaria més.”

Parlen de que cal acceptar la mort però que és molt difícil.

“Potser aniria bé perquè les persones tinguessin mètodes per asserenar-se i tal. Clar que serà “xungu” igual, però sabries més amb qui parlar, de quina manera fer-ho.”“Doncs jo no crec que hàgim d’estar tota la vida preparant-nos pel mateix. No ens hem d’estar preparant per una cosa que en realitat no podem fer res perquè no passi, llavors t’agobies. Jo crec que és una cosa que tothom ha de saber però que ja està, no preparar-se ni res i poden haver especialistes i tot el que vulguis però no cal que ens preparem tots.”

Trobaríeu correcte o positiu parlar-ne a l’escola?“Sí que està bé parlar-ne a l’escola però és una mica perillós perquè com que depèn una mica de creences, que si li estàs imposant una cosa que és diferent que la que creuen a casa.”“Tampoc cal que et diguin el que has de creure, sinó simplement parlar-ne a l’escola.”

Parlen de les diferents creences que hi pot haver, que no n’hi ha cap de dolenta i que potser caldria vigilar-ho. Però d’altres diuen que això és independent a poder-ne parlar o no. S’acaba arribant a la conclusió que el que estaria bé és que cadascú pogués dir que el que pensa i no s’imposés cap religió ni creença. Diuen, en general, que el millor seria fer un debat a tutoria i no només d’aquest tema, sinó de molts altres que són de la vida quotidiana i que no se’n parla mai tot i que preocupen a molta gent.

120

Annexos Annex 8

6.2.7.Annex 8: Model d’activitat de reflexió

Escull les paraules que relacionaries amb el concepte de mort (Fes una creu al costat)

Eternitat ResInfinit FoscorDescans LlumSort ÀnimaPrincipi FantasmesFinal El buitVida nova GrandesaIncertesa Cel Misteri AlbadaReencarnació CrepuscleEsperançaMón SupralunarDestí Altres:AprenentatgeRetrobamentReligióDéuInfernPauAcomiadament

Assenyala els sentiments que se’t desperten en pensar en la teva pròpia mort (Fes una creu al costat i, si pots, afegeix-ne de nous)

Tristesa AlegriaDolor AcceptacióDescans DubtePatiment IncredulitatIntranquil·litat AgraïmentPorIndiferènciaIncertesa Altres:MisteriLlunyaniaEsperançaAngoixaTranquil·litatResignacióMaduresaIncomprensióNegacióInjustíciaImpotènciaRàbia

121

Annexos Annex 8

Marca amb una creu els sentiments que t’ha provocat o creus que et provocaria la mort d’una persona propera. (Fes una creu al costat i, si pots, afegeix-ne de nous)

Tristesa AlegriaDolor CulpabilitatBuidor DubtePatiment SolitudIntranquil·litat SortIncredulitat ForçaIndiferència AgraïmentAcomiadament InestabilitatRecançaLlunyaniaEsperança Altres:AngoixaTranquil·litatAprenentatgeMaduresaIncomprensióUnió amb altres personesInjustíciaImpotènciaRàbia

122

Annexos Annex 9

6.2.8.Annex 9: Activitat de reflexió adaptada (5è de Primària)

Escull les paraules que relacionaries amb el concepte de mort (Fes una creu al costat i, si pots, afegeix-ne de nous)

Eternitat ResInfinit FoscorDescans LlumSort ÀnimaPrincipi AlbadaFinal El buitVida nova GrandesaIncertesa Cel MisteriReencarnacióEsperançaPosta de solDestí Altres:AprenentatgeRetrobamentReligióDéuInfernPauAcomiadament

Marca amb una creu el que et sembla que deuen sentir els nois de la pel·lícula quan es mor el germà gran. (Fes una creu al costat i, si pots, afegeix-ne de nous)

Tristesa AlegriaDolor CulpabilitatBuidor DubtePatiment SolitudIntranquil·litat SortIncredulitat ForçaIndiferència AgraïmentAcomiadament InestabilitatRecançaLlunyaniaEsperança Altres:AngoixaTranquil·litatAprenentatgeMaduresaIncomprensióUnió amb altres personesInjustíciaImpotènciaRàbia

123

Annexos Annex 10

6.3. Resultat de les activitats

6.3.1.Annex 10: 5è de Primària (11 anys) – 25 mostres

Concepte de mort

Eternitat 4 Res 1Infinit 3 Foscor ** 9Descans 16 Llum*** 6Sort 2 Ànima 13Principi 4 Albada 1Final 20 El buit 4Vida nova 8 Grandesa 1Incertesa 2 Cel 18Misteri 5Reencarnació* 5Esperança 6Posta de sol 2Destí 10 Altres:Aprenentatge 1 DolorRetrobament 3 Tristesa 3Religió 2 TenebresDéu 8 ETAInfern 6 Punt i finalPau 10 Fi del mónAcomiadament 17 Paradís

*Religió budista **Infern ***Cel


Tristesa 25 Alegria 0Dolor 25 Culpabilitat 21Buidor 3 Dubte 4Patiment 19 Solitud 5Intranquil·litat 10 Sort 0Incredulitat 1 Força 1Indiferència 2 Agraïment 1Acomiadament 8 Inestabilitat 8Recança 11Llunyania 10Esperança 8 Altres:Angoixa 11Tranquil·litat 1Aprenentatge 1Maduresa 4Incomprensió 1Unió amb altres persones 2Injustícia 9Impotència 6Ràbia 19

124

Annexos Annex 12

6.3.2.Annex 11: 1r d’ESO (12 - 13 anys) - 6 mostres

Concepte de mort

Eternitat 0 Res 1Infinit 0 Foscor 4Descans 6 Llum 2Sort 0 Ànima 1Principi 0 Fantasmes 2Final 3 El buit 3Vida nova 2 Grandesa 0Incertesa 2 Cel 2Misteri 4 Albada 0Reencarnació 1 Crepuscle 0Esperança 0Món Supralunar 0Destí 2 Altres:Aprenentatge 0Retrobament 0Religió 0Déu 2Infern 0Pau 1Acomiadament 0

La pròpia mort

Tristesa 3 Alegria 0Dolor 0 Acceptació 1Descans 1 Dubte 3Patiment 1 Incredulitat 0Intranquil·litat 1 Agraïment 0Por 3Indiferència 1Incertesa 3 Altres:Misteri 5Llunyania 3Esperança 0Angoixa 2Tranquil·litat 0Resignació 0Maduresa 0Incomprensió 1Negació 0Injustícia 0Impotència 1Ràbia 2

125

Annexos Annex 12

126

Annexos Annex 12



127

Annexos Annex 12

6.3.3.Annex 12: 3r d’ESO (14 - 15 anys) – 8 mostres

Concepte de mort

Eternitat 0 Res 2Infinit 2 Foscor 3Descans 5 Llum 0Sort 0 Ànima 3Principi 2 Fantasmes 0Final 4 El buit 1Vida nova 3 Grandesa 2Incertesa 3 Cel 1Misteri 5 Albada 0Reencarnació 2 Crepuscle 1Esperança 0Món Supralunar 0Destí 3 Altres:Aprenentatge 0 TristesaRetrobament 3 Vida nova sense recordar res del passatReligió 0Déu 0Infern 0Pau 1Acomiadament 2

La pròpia mort

Tristesa 5 Alegria 0Dolor 3 Acceptació 3Descans 1 Dubte 5Patiment 2 Incredulitat 0Intranquil·litat 5 Agraïment 0Por 4Indiferència 0Incertesa 2 Altres:Misteri 5 Soledat, estar sol em fa porLlunyania 2 Saber com estarà l’altre gent quan jo em moriEsperança 0Angoixa 3Tranquil·litat 0Resignació 1Maduresa 0Incomprensió 0Negació 0Injustícia 0Impotència 3Ràbia 2

128

Annexos Annex 12

129

Annexos Annex 12


Tristesa 8 Alegria 0Dolor 5 Culpabilitat 1Buidor 4 Dubte 0Patiment 3 Solitud 1Intranquil·litat 3 Sort 0Incredulitat 0 Força 0Indiferència 0 Agraïment 1Acomiadament 3 Inestabilitat 2Recança 1Llunyania 4Esperança 0 Altres:Angoixa 3 Em sentiria realment culpableTranquil·litat 0Aprenentatge 1Maduresa 4Incomprensió 1Unió amb altres persones 4Injustícia 6Impotència 3Ràbia 4

130

Annexos Annex 13

6.3.4.Annex 13: 1r de Batxillerat (16 - 17 anys) – 9 mostres

Concepte de mortEternitat 1 Res 3Infinit 0 Foscor 4Descans 0 Llum 1Sort 0 Ànima 4Principi* 3 Fantasmes 1Final 7 El buit 3Vida nova 2 Grandesa 1Incertesa 5 Cel 0Misteri 7 Albada 0Reencarnació 2 Crepuscle 0Esperança 1Món Supralunar 0Destí 7 Altres:Aprenentatge 2 CicleRetrobament 1 PorReligió 0Déu 0Infern 0Pau 0Acomiadament 3*(un final que és un començament)

La pròpia mort Tristesa 4 Alegria 0Dolor 2 Acceptació 1Descans 0 Dubte 5Patiment 3 Incredulitat 1Intranquil·litat 3 Agraïment 0Por 7Indiferència 0Incertesa 5 Altres:Misteri 5 AcomiadamentLlunyania 4 Solitud 2Esperança 0 Unió amb altres personesAngoixa 2 Ignorància a els coses que tenen després si n’hi hanTranquil·litat 0Resignació 1Maduresa 1Incomprensió 5Negació 1Injustícia 2Impotència 8Ràbia 2

131

Annexos Annex 13


Tristesa 9 Alegria 0Dolor 5 Culpabilitat 1Buidor 6 Dubte 3Patiment 3 Solitud 2Intranquil·litat 4 Sort 0Incredulitat 3 Força (respecte viure la vida) 1Indiferència 0 Agraïment 0Acomiadament 2 Inestabilitat 4Recança 2Llunyania 4Esperança 1 Altres:Angoixa 4 PorTranquil·litat 0 IncertesaAprenentatge 4 MisteriMaduresa 3 DesconcertIncomprensió 5 CanviUnió amb altres persones 3 Molts sentiments al mateix tempsInjustícia 6 Por de no saber com reaccionarImpotència 8Ràbia* 5

*(de no poder-hi fer res)

Comentaris generals:

“En general, crec que em costa molt més d’acceptar i em fa més por la mort de persones que estimo que o pas la meva. Potser és egoisme però em fa més por patir que no pas la mort, que no em suposa cap dolor, crec.”

Una persona va ajuntar principi i final...“És el final de la vida, però el principi dels que han de viure la seva vida sens aquella persona.”

Comentari afegit a la paraula impotència en l’apartat de mort pròpia:“És una cosa que moltes vegades no pots evitar en un moment concret però que tard o d’hora t’hi trobaràs.”

132

Annexos Annex 14

6.3.5.Annex 14: Joves de 18 a 25 anys - 10 mostres

Concepte de mortEternitat 1 Res 4Infinit 3 Foscor 5Descans 3 Llum 1Sort 0 Ànima 5Principi 1 Fantasmes 0Final 9 El buit 4Vida nova 0 Grandesa 0Incertesa 7 Cel 0Misteri 6 Albada 0Reencarnació 0 Crepuscle 2Esperança 0Món Supralunar 0Destí 4 Altres:Aprenentatge 1 Desaparició/DesaparèixerRetrobament 1Religió 1Déu 1Infern 0Pau 1Acomiadament 7

La pròpia mort Tristesa 7 Alegria 0Dolor 4 Acceptació 2Descans 2 Dubte 5Patiment 1 Incredulitat 1Intranquil·litat 5 Agraïment 0Por 7Indiferència 1Incertesa 6 Altres:Misteri 5 PreocupacióLlunyania 5 DesgràciaEsperança 0 Infortuni = Mala sortAngoixa 3 FinalTranquil·litat 0 RespecteResignació 3Maduresa 1Incomprensió 3Negació 2Injustícia 2Impotència 6Ràbia 2

133

Annexos Annex 14


Tristesa 9 Alegria 0Dolor 9 Culpabilitat 5Buidor 9 Dubte 3Patiment 6 Solitud 6Intranquil·litat 4 Sort 0Incredulitat 5 Força 0Indiferència 0 Agraïment 0Acomiadament* 9 Inestabilitat 3Recança 2Llunyania 1Esperança 0 Altres:Angoixa 4 PorTranquil·litat 0 CanviAprenentatge 4 DiferènciaMaduresa 5Incomprensió 5Unió amb altres persones 4Injustícia 6Impotència 8Ràbia 5

*(parcial)

134

Annexos Annex 15

6.3.6.Annex 15: Adults de 26 a 35 anys - 8 mostres

Concepte de mortEternitat 2 Res 4Infinit 1 Foscor 4Descans 4 Llum 1Sort 0 Ànima 1Principi 1 Fantasmes 0Final 4 El buit 2Vida nova 1 Grandesa 0Incertesa 3 Cel 0Misteri 2 Albada 0Reencarnació 0 Crepuscle 1Esperança 0Món Supralunar 0Destí 3 Altres:Aprenentatge 1 PatimentRetrobament 2Religió 2Déu 1Infern 0Pau 3Acomiadament 5

La pròpia mort Tristesa 5 Alegria 0Dolor 3 Acceptació * 3Descans 2 Dubte 4Patiment 1 Incredulitat 0Intranquil·litat 3 Agraïment 0Por 5Indiferència 0Incertesa 3 Altres:Misteri 2Llunyania 1Esperança 0Angoixa 3Tranquil·litat 2Resignació 3Maduresa 2Incomprensió 1Negació 1Injustícia 1Impotència 4Ràbia 1

*”Si es una mort quan ja sóc molt gran i he viscut moltes coses, ara mateix ho trobo inadmissible.”

135

Annexos Annex 15


Tristesa 7 Alegria 0Dolor 4 Culpabilitat 1Buidor 7 Dubte 1Patiment 3 Solitud 5Intranquil·litat 2 Sort 0Incredulitat 3 Força 3Indiferència 0 Agraïment 1Acomiadament 6 Inestabilitat 3Recança 2Llunyania 3Esperança 0 Altres:Angoixa 2 PèrduaTranquil·litat * 1Aprenentatge 3Maduresa 4Incomprensió * 3Unió amb altres persones 5Injustícia * 3Impotència* 4Ràbia 3

*”Depèn de la situació.”

136

Annexos Annex 16

6.3.7.Annex 16: Adults 36 a 50 anys - 6 mostres

Concepte de mort

Eternitat 1 Res 2Infinit 0 Foscor 2Descans 3 Llum 1Sort 0 Ànima 1Principi 1 Fantasmes 0Final 5 El buit 2Vida nova 1 Grandesa 0Incertesa 3 Cel 1Misteri 3 Albada 0Reencarnació 1 Crepuscle 1Esperança 0Món Supralunar 0Destí 1 Altres:Aprenentatge 2 Terra desconeguda (Hamlet III)Retrobament 1Religió 2Déu* 2Infern 1Pau 3Acomiadament 3

*Algú superior

La pròpia mort Tristesa 5 Alegria 0Dolor 2 Acceptació 1Descans 1 Dubte 3Patiment 1 Incredulitat 0Intranquil·litat 4 Agraïment 0Por 5Indiferència 0Incertesa 3 Altres:Misteri 2Llunyania 0Esperança 0Angoixa 1Tranquil·litat 1Resignació 2Maduresa 1Incomprensió 0Negació 0Injustícia 1Impotència 2Ràbia 1

137

Annexos Annex 16

La mort d’algú proper


138

Annexos Annex 17

6.3.8.Annex 17: Adults de més de 50 anys - 6 mostres

Concepte de mortEternitat 2 Res 0Infinit 2 Foscor 1Descans 3 Llum 3Sort 0 Ànima 0Principi 0 Fantasmes 0Final 2 El buit 0Vida nova 0 Grandesa 0Incertesa 4 Cel 1Misteri 3 Albada 1Reencarnació 2 Crepuscle 0Esperança 0Món Supralunar 0Destí 1 Altres:Aprenentatge 1 PorRetrobament 2 UnióReligió 0Déu 3Infern 0Pau 0Acomiadament 4

La pròpia mort

Tristesa 1 Alegria 1Dolor 1 Acceptació 2Descans 1 Dubte 1Patiment 1 Incredulitat 0Intranquil·litat 0 Agraïment 1Por 3Indiferència 0Incertesa 3 Altres:Misteri 3 EnyorançaLlunyania 0 PreocupacióEsperança 1 InseguretatAngoixa 4 Procurar no pensar-hiTranquil·litat 1 PortaResignació 0 AmorMaduresa 2Incomprensió 0Negació 1Injustícia 1Impotència 3Ràbia 1

139

Annexos Annex 17


Tristesa 5 Alegria 0Dolor 5 Culpabilitat 0Buidor* 3 Dubte 0Patiment 2 Solitud 1Intranquil·litat 0 Sort 0Incredulitat 1 Força 0Indiferència 0 Agraïment 1Acomiadament 1 Inestabilitat 0Recança 2Llunyania 0Esperança 3 Altres:Angoixa 1 Enyorança (al cap d’un temps)Tranquil·litat 1 AmorAprenentatge 1Maduresa 2Incomprensió** 1Unió amb altres persones 2Injustícia 2Impotència 3Ràbia 2

*”Primers temps”.**”Depèn de qui.”

140

Annexos Annex 18

6.3.9.Annex 18: Buidatge de la segona part de l’activitat: imatges

Imatge Nº de pers.

Comentaris

2 “El cementiri on enterren les persones.” (9 anys)“Em fa pensar amb la mort.” (13 anys)

2 5 “Quan mors vas al cel.” (6 anys)

“Quan es mor una persona va al cel.” (9 anys)“Vas al cel com l’àvia Pepa.” (9 anys)“Perquè vas al cel.” (11 anys)“Quan penso en una persona que s’ha mort tinc tendència a mirar al cel.”

(16 anys)

3 0

4 5 “Està passant alguna cosa.” (13 anys)“És la mort que ens ofereixen els mitjans de comunicació; un atemptat.” (22 anys)“Guerres, sinònim de mort.” (29 anys)“Associo la mort amb la violència.” (35 anys) “Associo les guerres amb la mort. Penses en les bombes, els trets, destrucció...” (58 anys)

5 4 “Segur que no hi ha res després de la mort. Igual que la foto tota negra.” (11 anys)“Per a mi representa el concepte de res. El negre és negatiu, però el blanc no.” (17 anys)“El blanc per mi és el color de la incertesa (ni dolenta ni bona) simplement com un full blanc.” (17 anys) “Representa el no res però la combinació de tot..” (49 anys)

6 2 “La mort et tria a tu, pots morir en qualsevol moment i com si res.” (20 anys)“El símbol de sempre.” (33 anys)

7 1 “Representa el jovent. És molt trist que s’emporti una persona jove. Si és gran i ha viscut mira.. però si és jove no.” (49 anys)

8 2 “Com si estigués trist perquè s’ha mort algú i està pensant.” (11 anys)“Està empresonat és com està mort. Una vida així, sense contacte amb ningú és pitjor que la mort.” (17 anys)

141

Annexos Annex 18

9 5 “En el conte diu que l’àvia que s’ha mort està en una estrella.” (6 anys)

“Un món nou.” (13 anys)“És la llum de quan et mors.” (15 anys)“Quan era petita sempre creia que quan algú es moria estava a la lluna o al cel.” (15 anys)“Sensació del més enllà.” (50 anys)

10 3 “Estan celebrant que s’ha mort.” (9 anys)“És el cotxe on transporten el mort.” (11 anys)“Quan s’ha acabat tot.” (15 anys)

11 9 “Està vell i està a punt de morir.” (8 anys)“És vell i està a punt de morir.” (9 anys)“Un senyor que està vell i està a punt de morir.” (9 anys)“Sembla que se li hagi mort la dona i estigui a punt de morir.” (9 anys)“És un home vell i està trist perquè veu que aviat es morirà i s’acabarà tot.” (13 anys)“Quan som avis tornem a ser com nens petits i llavors et mors.” (16 anys)“Amb una mica de mala sort, acabarem tots així, vells i arrugats.” (20 anys)“La mort com el final d’un camí natural, la vellesa.” (35 anys)“Relaciono la gent gran amb que la vida s’acaba.” (58 anys)

12 3 “Sembla que plora perquè algú s’ha mort.” (9 anys)“La noia es veu sola. El que em fa més por és que quan em mori em trobi sola i sense ningú.” (16 anys) “Tristesa, soledat.” (19 anys)

13 10 “És un cementiri i estàs allà sense viure ni fer res.” (8 anys)“Són tombes, n’hi ha moltes i vol dir que s’ha mort molta gent.” (9 anys)“Són les tombes de persones que s’han mort i estan enterrades.” (9 anys)“És un cementiri i està clar que tots hi acabarem.” (11 anys)“És un lloc on porten els morts i fa por.” (11 anys)“És un cementiri.” (11 anys)“És un cementiri on enterren els morts.” (11 anys)“Allà on enterren tota la gent.” (13 anys)“Primer de tot penso on es queda el cos, el lloc físic que et continua unint a la terra. Així doncs, la primera imatge que em ve al cap tenint en compte això és un cementiri.” (32 anys) “El lloc on enterren els morts i on acabes.” (33 anys)

14 3 “És la por d’estar sola.” (15 anys)“Hi ha una noia que està patint. Està a fora, a la llum de la lluna i es tapa la cara per protegir-se.” (18 anys)“Em fa pensar amb la música i per a mi la música és quelcom molt espiritual.” (25 anys)

142

Annexos Annex 18

15 11 “La noia va cap al cel.” (6 anys)

“Veus un raig de llum i camines cap allà. La llum representa el cel.” (11 anys)“Tothom diu que hi ha una llum blanca.” (13 anys)“Lo que diuen que veus: la llum i la mort.” (15 anys)“En una mala experiència viscuda vaig veure aquesta imatge i ara sempre la relaciono amb la mort.” (17 anys) “El camí, el destí.” (20 anys)“Sempre creus que hi haurà alguna cosa després de la mort.” (22 anys)

“Tens l’esperança que hi hagi llum al final del túnel.” (29 anys)“És la imatge que explica la gent que ha vist quan ha estat a punt de morir.” (33 anys)“Vas cap a un altre lloc, no saps què és. Hi ha d’haver alguna altra cosa, algú superior.” (44 anys) “Llum, idea de porta.” (60 anys)

16 0

17 3 “A les pel·lícules molts cops quan la gent es mor surten boscos i claror.” (9 anys)“És la llum que veus quan et mors, veus la llum.” (11 anys) “Per a mi la mort és així: una imatge mig borrosa, tranquil·la, amb un camí il·luminat.” (18 anys)

18 3 “Es deu haver mort algú i estan molt tristos i es veu molta sang.” (13 anys)“Em fa por patir quan em mori. Preferiria morir de vella.” (15 anys)“Associo la mort amb la violència.” (35 anys)

19 5 “La cara d’aquesta persona transmet molta tristesa.” (13 anys)“Representa la gent del voltant de la persona que es mor.” (20 anys)“El patiment de tots quan un es mor.” (22 anys)“Quan l’he vist de seguida l’he relacionat amb el patiment propi d’una mort propera. Per la expressió, els ulls de la dóna, he vist molta tristesa i m’hi he sentit identificat.” (28 anys)“Representa el patiment.” (35 anys)

20 9 “Segur que està pensant que algú s’ha mort.” (8 anys)“Hi ha una senyora que plora perquè algú s’ha mort o està molt malalt.” (8 anys)“Està plorant i quan es mori algú jo també em sentiré així.” (11 anys)“Tristesa per la persona que ha marxat.” (13 anys)“Pateixes perquè no saps què passarà.” (13 anys)“És la tristesa dels que es queden.” (20 anys)“Defineix la sensació, sentiment, quan algú proper mor. El dolor, la tristesa, la desolació.” (26 anys) “Representa el patiment de les persones que deixes aquí.” (44 anys)“El dolor, la pèrdua d’algú.” (45 anys)

143

Annexos Annex 18

21 8 “Semblen les mans d’una família i si algú es mor li agradaria notar la seva mà.” (9 anys)“La mort és patiment, però alhora uneix.” (17 anys)“El primer que trobem a faltar és el contacte físic, només ens queden els records. Després de la mort no podem veure ni tocar..” (17 anys)“Tens una persona, la pots tocar, està amb tu. Quan arriba la mort de cop ja no hi és.” (19 anys)“Representa la unió amb l’altre gent del voltant quan es mor algú proper.” (26 anys)“Malgrat que davant la mort un s’hi enfronta sol, sempre és bo estar acompanyat.” (36 anys) “Representa l’ajuda, el suport mural, la companyia entre uns i altres.” (43 anys)“Hi ha d’haver una unió.” (44 anys)

22 0

23 1 “Representa la tranquil·litat després del patiment.” (20 anys)

24 0

25 4 “Quan vas al cel vas amb ell.” (6 anys)

“És Déu i quan morim pensem en ell.” (11 anys)“Quan anem al cel anem amb ell i a l’infern hi ha els dimonis.” (11 anys)“Un cop morta, sé que em trobaré amb Déu, sigui com sigui, no per força aquesta representació.” (50 anys)

26 3 “Està molt vella la mà i es morirà però vol tornar a viure i per això fa així.” (9 anys)“La mort és una cosa inevitable i no desitjada i per això la mà intenta agafar-se.” (20 anys)“Per a mi representa el suïcidi; una mà que no sap on agafar-se.” (35 anys)

27 13 “Quan tu et mors no veus res i com que hi ha foscor m’hi fa pensar.” (9 anys)“Foscor, incertesa, què hi ha?” (13 anys)“Com que no has d’anar enlloc és molt fosc.” (13 anys)“Quan estiguis mort no veuràs les persones que has tingut.” (13 anys)“Com si entressis en un lloc molt fosc i no veiessis res.” (13 anys)“Com es deu veure.” (15 anys)“És foscor i quan et mors no hi ha res, només foscor.” (16 anys)“No sabem res de la mort, tothom ho veu malament, negre.” (17 anys)“Et preguntes què hi ha i què veuràs.” (18 anys)“No saber què passa més enllà. La incertesa.” (20 anys)“Veig la mort com el color negre.” (25 anys)“Foscor, res, negre. S’ha acabat tot i no hi ha res.” (29 anys)“Morir és com apagar l’interruptor de la llum.” (32 anys)

144

Annexos Annex 18

28 11 “Quan algú es mor el poden posar a dins i cremar-lo i fa pena.” (8 anys)“Quan ho veig penso amb la gent que està morta i em fa pena.” (8 anys)“Un senyor s’ha mort i està a dins de la caixa.” (8 anys)“Pot ser que hi hagi una persona a dins morta.” (9 anys)“S’ha mort i l’han posat a la caixa.” (9 anys)“La persona la posen a dins quan s’ha mort i fa pena.” (9 anys)“És on es fiquen els morts.” (11 anys)“Aquí dins s’enterren els morts.” (11 anys)“M’agradaria que m’enterressin perquè així la família té un lloc per venir-me a veure i parlar amb mi.” (15 anys)“En el context històric s’ha associat sempre la mort amb un taüt.” (22 anys)“En els enterraments veus la caixa i penses amb la persona que s’ha mort. És quan ho veus realment i penses: què se n’haurà fet.” (26 anys)

29 1 “Representa la solitud de quan es mor algú proper.” (22 anys)

30 0

31 6 “Perquè és com si anessis cap a la llum, es tanqués i quedés tot fosc.” (13 anys)“M’imagino que serà així.” (15 anys)“La imatge que tinc; una llum en mig de la foscor.” (18 anys)“La llum: l’esperança, la curiositat.” (25 anys)“Veig la mort negra però espero que en el fons hi hagi un punt de llum.” (36 anys)“Penso que la mort d’entrada no és res però que hi ha un després que és la llum.” (48 anys)

32 4 “M’agradaria tornar a néixer.” (15 anys)“M’agradaria tornar a néixer.” (15 anys)“No sé si existeix la reencarnació, però m’agradaria.” (29 anys)“Veig la mort molt associada amb la vida.” (41 anys)

33 5 “El seu pare potser la porta a un lloc i quan obre els ulls veu algú mort.” (9 anys)“És una nena petita que juga i quan et mors te’n recordes de quan eres petit.” (11 anys)“A vegades no vols veure el que hi ha després per por o angoixa.” (15 anys)“La negació, por a que passi.” (20 anys) “És la millor opció, aquesta innocència. No haver-hi de pensar, no veure.” (29 anys)

34 0

35 1 “Està pensant que algun familiar o algú s’ha mort.” (11 anys)

145

Annexos Annex 18

36 7 “Sembla molt de tristesa.” (13 anys)“Tristesa.” (13 anys)“La solitud. Quan mor una persona és així, tothom la troba a faltar.” (17 anys)“La tristesa, solitud.” (20 anys)“Solitud, tristesa.” (29 anys) “Tinc por d’estar sola quan em mori. De fet, a la mort t’hi has d’enfrontar sol.. i aquesta imatge ho representa molt bé. Tens les flors al voltant, que seria la família i les persones que estan amb tu, però vulguis o no estàs sol i nu davant la mort.” (29 anys)“És la imatge d’impotència, incomprensió, nuesa, solitud, injustícia, sense respostes del primer moment quan se’t mor algú proper.” (43 anys)

37 2 “Pot ser que quan et moris et converteixis amb una papallona.” (6 anys)

“Representa la idea de sortir sense el pes del cos físic.” (60 anys)

38 7 “Les cendres que han quedat d’alguna persona que s’ha mort. El que queda.” (9 anys)“Vull que m’incinerin.” (15 anys)“Quan penso amb la mort penso que acabaré essent cendra.” (16 anys)“Abans de néixer no som res i després de morir tampoc som res.” (16 anys)“Realment som això.” (20 anys)“Realment som això.” (20 anys)“Quan em mori vull que m’incinerin.” (36 anys) “Representa el final del cos físic, el nostre vestit, com el capoll de la papallona.” (60 anys)

39 5 “La foto de qui s’ha mort.” (6 anys)

“Representa la família. Quan algú es mor et sap greu no haver passat més temps junts.” (19 anys)“El pitjor de la mort són els que es queden, el patiment de la família.” (21 anys)“Si hi ha algun lloc després de la mort és per a tothom i crec que t’acabes trobant amb la família.” (32 anys)“Un cop mort et retrobaràs amb la família.” (50 anys)

40 6 “Trobes una sortida i vas al cel que és aquesta claror.” (11 anys)“La imatge que et fan tenir.” (15 anys)“La mort ens ha d’arribar a tots. Per a mi aquesta imatge ho representa bastant bé: és el camí, ens hi porta però és fosc perquè tenim pro al que trobarem.” (17 anys)“M’imagino que la mort ha de ser alguna cosa així, un pas d’un lloc a l’altre.” (33 anys) “És la sortida, la llum espiritual que t’ajuda a trobar sentit a la mort, s’ha de tirar endavant, caminar.” (43 anys)“M’imagino una mena de túnel que em porta cap al no res.” (49 anys)

146

Annexos Annex 18

41 15 “Algú ha tingut un accident i s’ha mort.” (6 anys)

“Hi ha hagut un accident i segurament s’ha mort algú i fa pena.” (8 anys)“Hi ha hagut un accident i segur que algú s’ha fet mal.” (8 anys)“Ha xocat i s’ha mort.” (9 anys) “Un accident i s’hi poden haver mort persones.” (9 anys)“Quasi sempre quan hi ha accidents es mor gent.” (9 anys)“El meu avi va tenir un accident amb la moto i m’hi fa pensar.” (9 anys)“És un accident de cotxe i segur que ha mort algú.” (11 anys)“Hi ha un accident i segurament les persones s’han mort.” (11 anys)“Quan tens un accident per haver begut molt o així.. et mors.” (11 anys)“És un accident molt fort, segur que s’ha mort algú.” (11 anys)“Tinc pànic als cotxes, als accidents. A més, la publicitat en fa molta ressonància.” (17 anys)“És la mort que ens ofereixen els mitjans de comunicació; un accident.” (22 anys)“Tinc un fill d’aquesta edat i últimament tinc a dins la por a que agafi el cotxe.” (48 anys) “Els accidents provoquen moltes víctimes i morts.” (58 anys)

42 2 “On fiquen les restes.” (11 anys)“Molt occidental, molt didàctica, és la referència del lloc on vivim.” (60 anys)

43 4 “S’ha mort.” (8 anys)“L’han vist a dins el mar i l’han agafat i estava mort.” (8 anys)“Porten un home que s’ha ofegat i em fa pensar amb la mort.” (9 anys)“És un desastre natural i en aquests casos sempre hi ha molts morts i per mi representa la mort.” (16 anys)

44 2 “És com una família que està junta i si algú es mort i tens una foto la pots veure.” (9 anys)“És una processó i veig tota la gent i em fa pena.” (9 anys)

45 1 “Tenim una visió de la mort estrictament cultural.” (45 anys)

46 0

47 7 “És el destí, quan toca, toca: tenim assignada l’hora i el lloc.” (16 anys)“Representa un dels mètodes que tenim per mesurar quan s’acaba la vida. Tens un temps marcat i has d’anar-lo vivint fins que s’acaba.” (17 anys)“El destí, el temps, és imprevisible, no saps mai quan et moriràs ni com.” (21 anys)“Van passant les hores per a tothom i s’acaba per a tothom.” (29 anys)“Quan t’arriba l’hora t’ha arribat i no hi pots fer res per molt que ho desitgis o lluïts. A més, a tothom li arriba.” (29 anys)“Quan neixes comença a córrer un rellotge que s’ha de parar, té un temps.” (41 anys)“És un fet inevitable, com el pas del temps.” (45 anys)

147

Agraïments:

Voldria agrair la col·laboració de totes les persones que d’una manera o altra han fet

possible aquest treball.

En primer lloc, a tots els nens i nenes, nois i noies, joves, adults que han acceptat realitzar

les activitats de reflexió o parlar durant una estona en les sessions de debat tot i la

complexitat i duresa del tema.

En segon lloc, a en Gonçal Tabuenca i en Jordi Matamala perquè, a part d’haver col·laborat

desinteressadament realitzant les activitats de reflexió, em va aportar quelcom diferent i

enriquidor per al treball i per a la meva persona.

Voldria agrair també a:

- L’escola Can Puig i l’IES Josep Brugulat per oferir-me l’oportunitat de treballar amb els

seus alumnes i la confiança transmesa en tot moment.

- La Funerària Poch per haver trobat un espai en el seu horari perquè pogués parlar amb

alguns dels seus treballadors tot i el poc temps que disposaven.

- La Pili Serra i la Margarita Custey per totes les hores que m’han dedicat a mi i al meu

treball.

Per últim, i molt especialment, voldria agrair la seva col·laboració a una sèrie de persones

que han estat en tot moment al meu costat:

- Moltes gràcies a en Marc Company, l’Eva Pla i l’Anna Julià per la seva ajuda i interès.

- Moltes gràcies a la Rosa Quintana i als seus fills, Albert i Marta Tarradas, per haver

acceptat de fer el pròleg i haver-me ajudat en el contingut del treball.

Però per sobre de tot:

- Moltes gràcies als meus pares i al meu germà perquè han estat el màxim recolzament

durant tot el procés d’elaboració del treball, tant en els bons, com en els mals moments.

universitat de girona mort.doc · web view- o el nen desitja morir per reunir-se amb ell. -...

Documents