vegetacio mediterranea

25
El paisatge vegetal a Catalunya Iago Vázquez Agents Cíviques 2008 Joan Miquel, 2008

Upload: iago-vazquez

Post on 30-Jun-2015

3.670 views

Category:

Technology


2 download

TRANSCRIPT

Page 1: Vegetacio Mediterranea

El paisatge vegetal a Catalunya

Iago VázquezAgents Cíviques 2008

Joan Miquel, 2008

Page 2: Vegetacio Mediterranea

Zones de vegetació a la península

Page 3: Vegetacio Mediterranea

El paisatge vegetal. Els factors biòtics del paisatge

Les comunitats vegetals Dominis de vegetació Caracterització de les formes del paisatge

vegetal

L'alzinar La màquia Pinedes i brolles Prats Conreus

Page 4: Vegetacio Mediterranea

Les comunitats vegetals El paisatge vegetal està constituït per diverses

comunitats. Una comunitat vegetal és “un conjunt d’espècies

que solen tendir a aparèixer cada vegada que es donen unes determinades condicions ecològiques”. Entre els factors ambientals que condicionen les plantes i comunitats presents, cal tenir en compte els següents:

Els factors climàtics El substrat geològic (tipus de roca i sòl) La història de l’indret i l’acció

transformadora de l’home sobre l’entorn

Page 5: Vegetacio Mediterranea

Els factors climàtics Temperatura, precipitació i vent. Són els principals responsables de la distribució

de la vegetació. En cada zona de clima homogeni tendirà a

aparèixer una comunitat més o menys homogènia (comunitat clímax) que és la comunitat que cal esperar normalment en les zones històricament estables i poc alterades.

Page 6: Vegetacio Mediterranea

El substrat geològic

També juga un paper important i poden aparèixer altres “comunitats permanents” compatibles amb el clima i el substrat (comunitats de roques, de zones litorals, de llocs salats o inundats,...).

Aquestes comunitats, juntament amb les climàciques, s’anomenen comunitats primàries.

Page 7: Vegetacio Mediterranea

L’acció de l’home Conreant, urbanitzant, explotant el bosc, etc. La vegetació primitiva es transforma, desapareix

en els indrets més alterats, es fragmenta en altres, i és substituïda per diverses comunitats en evolució permanent.

Page 8: Vegetacio Mediterranea

L’acció de l’home Tenen lloc processos de simplificació, com les

roturacions del sòl, els incendis, les tales, etc. (regressions) o de transformació progressiva cap a noves organitzacions més estables (successió).

Aquestes noves comunitats s’anomenen comunitats secundàries o transitòries, i amb el temps, si les noves condicions ho permeten, poden convertir-se de nou en comunitats climàciques més o menys semblants a les inicials.

Page 9: Vegetacio Mediterranea

Els dominis de vegetació

Page 10: Vegetacio Mediterranea

Els dominis de vegetació

rouredafageda

Page 11: Vegetacio Mediterranea

L’alzinar- Bosc amb arbres de fulla perenne. Dominat per l'alzina- No massa alt, de 5 a10 m.- El sotabosc té un aspecte dens i atapeït l’estrat herbaci poc abundant a causa de la manca de llum.- S’identifica bé, ja que cobreix completament el territori que ocupa i es pot observar de lluny pel color verd fosc que manté tot l’any.

Estrat Nom vulgar Nom científic

Arbori Alzina Quercus ilex

Arbustiu alt

Aladern Rhamnus alaternus

Aladern fals Phillyrea latifolia

Arboç Arbutus unedo

Enfiladisses

Arítjol Smilax aspera

Vidiella Clematis flammula

Lligabosc Lonicera implexa

Englantina Rosa sempervirens

Heura Hedera helix

Arbustiu baix

Galzeran Ruscus aculeatus

Esparraguera Asparagus acutifolius

Marfull Viburnum tinus

Herbes Falzia negra Asplenium onopteris

Camedrís Teucrium chamaedrys

Viola boscana Viola alba

Page 12: Vegetacio Mediterranea

marfull

Alzina

arítjol

aladern fals aladern

Page 13: Vegetacio Mediterranea

L’alzinarBosc dens amb una gran varietat d'arbusts i lianes llenyoses. Viu en ambients poc humits i assolellats, doncs tolera molt bé el calor i les sequeres del clima mediterrani. Per aquest motiu les espècies que hi viuen disposen de nombroses adaptacions per a rendibilitzar al màxim l’aigua, a través d’enginyosos mecanismes com, tenir les fulles persistents i petites o les arrels profundes per captar l’aigua del subsòl.

Page 14: Vegetacio Mediterranea

Màquia Comunitat arbustiva esclerofil·la alta, de 3 o 4 m, densa.

Actualment són molt més baixes, degut a la degradació que han patit per causa dels incendis. Són comunitats transitòries que corresponen a un estat avançat dins de la successió que porta cap als alzinars o les rouredes seques

És una vegetació zonal adaptada a una reserva d'aigua molt escassa.

Era el lloc on s'amagaven els maquis.

Page 15: Vegetacio Mediterranea

MàquiaEstrat Nom

vulgarNom científic

Arbori, amb arbres espaiats

Garrofer Ceratonia siliqua

Pi blanc Pinus halepensis

Arbustiu Margalló Chamaerops humilis

Garric Quercus coccifera

Ullastre Olea europaea var. sylvestris

Arçot Rhamnus lycioides

Roja Rubia peregrina

Matabou Bupleurum fruticosum

Bruc h'hivern Erica multiflora

Càdec Juniperus oxycedrus

Herbes llistó Brachypodium retusum

Càrex Carex halleriana

Matabou

Garric

Bruc h'hivern

Page 16: Vegetacio Mediterranea

Brolles Les brollesbrolles són comunitats dominades per arbusts baixos i

subarbusts, a vegades molt menuts. Ocupen gran part de les valls del Llobregat. Per evitar la

pèrdua d’aigua poden reduir la superfície de les fulles, marcir-se durant el període més crític o bé tenir olis essencials com les plantes aromàtiques.

Page 17: Vegetacio Mediterranea

Brolles La brolla és una comunitat vegetal associada als sòls rics en carbonat de calci en què predominen els petits arbustos, amb una alçària d'entre 0,4 i 1 m. Si van acompanyades d'arbres s'anomenen brolles arbrades. En enclavaments més humits, amb predomini de lianes punxents i arbusts espinosos s'anomenen bardisses. Si predominen els arbusts molt baixos, com la farigola, s'anomenen timonedes.

Farigola Bardisses

Page 18: Vegetacio Mediterranea

Estrat Nom vulgar Nom científic

Arbori Pi blanc Pinus halepensis

Arbustiu Romaní Rosmarinus officinalis

Esteperola Cistus clusii

Farigola Thymus vulgaris

Botja d'escombres Dorycnium pentaphillum

Argelaga Genista scorpius

Garric Quercus coccifera

Gatosa Ulex parviflorus

Llentiscle Pistacia lentiscus

Atractilis Atractilis humilis

Herbes Llistó Brachypodium retusum

Sanadella Stipa juncea

Coelèria Koeleria vallesiana

Avena de brolla Avena bromoides

Llentiscle

Gatosa

Brolles

Romani

Page 19: Vegetacio Mediterranea

Els pins són ara tan abundants per la seva gran capacitat de dispersió, el seu creixement relativament ràpid i les seves escasses exigències pel que fa a la qualitat del sòl. Totes aquestes característiques fan que siguin molt eficaços en la colonització de les grans extensions agrícoles que han estat abandonades, sobretot al llarg del segle XX. A més, els humans tradicionalment els han afavorit directament plantant-los i fent estassades que sovint han consistit a tallar tot el que creix sota els pins.

Pinedes

pi blancpi pinyer

Page 20: Vegetacio Mediterranea

PinedesLes nostres pinedes són comunitats vegetals transitòries, és a dir, que si no són alterades tendeixen a desaparèixer i esdevenir boscos d'alzines i roures, són els següents:

a) Sota els boscos espessos de pins vells no creixen pins joves, però en canvi hi creixen roures i alzines joves.

b) Sota els boscos densos d'alzines i roures és molt difícil trobar un pi jove; si en trobem algun és sempre en indrets que, pel motiu que sigui, són poc ombrejats.

pinassa

Page 21: Vegetacio Mediterranea

Prats Són formacions vegetals on dominen plantes

herbàcies. Els prats que creixen en terrenys cultivats s'anomenen comunitats de males herbes dels cultius.Borratja

Corretjola

Page 22: Vegetacio Mediterranea

Conreus La superfície destinada a l'agricultura al

Collserola s'estima actualment en un 6,4 % del territori (unes 800 ha). Es tracta d'una agricultura de mitjana qualitat que tradicionalment ha estat amenaçada pel creixement dels nuclis urbans.

L'espai agrícola es concentra en les feixes sedimentaries que envolten el massís de Collserola als vessants del Vallès i Llobregat.

Page 23: Vegetacio Mediterranea

Conreus El vessant del Llobregat, més escarpat ofereix un

seguit de feixes de conreu on dominen oliveres, fruiterars -ametllers i cirerers- i algunes vinyes i cereals de secà.

Els conreus són una important font d’aliment per moltes aus: sobretot rapinyaires i ocells hivernals.

Les basses del rec propicien la reproducció de molts amfibis i els murs de pedres i les antigues barraques són amagatall d’animals petits.

Page 24: Vegetacio Mediterranea
Page 25: Vegetacio Mediterranea

Conclusions Si no hi ha cap intervenció humana, la

vegetació d’un lloc està determinada per factors com la altitud, la disponibilitat d’aigua i la proximitat al mar; i aquestes comunitats s’anomenen “climàciques”.

Una comunitat vegetal ha evolucionat conjuntament adaptant-se al medi i està composta per distintes especies característiques.

Algunes de les comunitats més habituals del nostre entorn són els alzinars, les màquies, les pinedes, les brolles, els prats i els conreus.