vi nit literària al far de la banya. 11 juliol 2014

VI NITLITERÀRIA al Far de la Banya

VI NIT LITERÀRIA al Far de la Banya

11 Juliol 2014

A les 22.00 h Esplanada Far de la Banya. Dic de Llevant. Port de Tarragona


VI Nit Literària al Far de la Banya Organitzen: Museu del Port de Tarragona.

Biblioteca Pública de Tarragona.

11 de juliol a les 22.00 h Esplanada Far de la Banya. Dic de Llevant En cas d’inclemències meteorològiques, l’activitat es realitzarà al Museu del

Port de Tarragona, Refugi 2 del Moll de Costa


En aquesta sisena edició de la Nit Literària al Far de la Banya, la Biblioteca Pública i el Museu del Port de Tarragona us proposem, com cada any, lectures amb la mar com a fil conductor. El tema d’ enguany és la nostra mar Mediterrània, des dels temps antics fins als nostres dies, a través d’un recorregut històric, amb la presència de clàssics com Homer; cròniques medievals com el Llibre dels Feyts. Reviurem l’impacte que deixaren pirates i corsaris amb textos com els de Miguel de Cervantes. Escoltarem també poesia amb Joan Maragall, Joan Vinyoli o Olga Xirinacs. Autors contemporanis com Baltasar Porcel i , el cambrilenc, Josep Lluis Savall a qui volem recordar especialment a través dels seus textos, ens transportaran pel Mare Nostrum. La participació, un any més, de Tarragona Ràdio amb Núria Cartanyà acompanyada pels lectors que representen diferents aspectes del món artístic com l’actor Fermí Fernàndez; el fotògraf Rafael López-Monné; el director de cinema, Jesús Monllaó; Pere Navarro, membre de Dames i Vells; el director de Tarraco Viva, Magí Seritjol; el pintor Pere Salas i Rosa Ciurana artista plàstic, dels Tallers oberts dels artistes de la Part Alta que aquest any fan el desè aniversari. Comptarem amb l'acompanyament musical de Patricia Martínez, saxo baríton ; Gessamí Martin i Paco Martín, a la percussió.


Lectures i Lectors � Mediterrània: onatges tumultuosos, de Baltasar

Porcel. Lectura a càrrec de Pere Salas.

� “Els déus excessius” a De què parlem quan diem

“Mediterrani”, d’Antoni Puigverd. Lectura a càrrec de Núria Cartanyà .

� Odisseu: la comunicació entre pobles. Lectura a càrrec de Núria Cartanyà. (text introductori)

� L’Odissea [464-516], d’Homer. Lectura a càrrec de Magí Seritjol

� “El perill de la còlera” a De què parlem quan diem

“Mediterrani”, d’Antoni Puigverd. Lectura a càrrec de Núria Cartanyà. (text introductori)

� Llibre dels fets. Lectura a càrrec de Rafael López-Monné

� Pirates i corsaris catalans, d’Àngel Joaniquet. Lectura a càrrec de Núria Cartanyà. (text introductori)

� “Ana Félix, la morisca cristiana” a Don Quijote de la

Mancha. Lectura a càrrec de Jesús Monllaó.

� Poemes sobre la Mediterrània. Lectura a càrrec de Fermí Fernàndez.

� “1000 milles” a Aquell regust d’ampla llibertat, de Josep Lluis Savall. Lectura a càrrec de Pere Navarro

� Les beceroles del Mediterrani, de Josep Pla i prefaci a El mar a la mirada, de Senén Florensa. Lectura a càrrec de Rosa Ciurana.


Mediterrània, “mar entre terres”, medi-terraneum, que deien els

llatins, perquè efectivament els continents d’Àsia, Europa i Àfrica

cenyeixen la depressió geològica que conté les aigües mediterrànies,

la superfície total de les quals suma 2966 milions de quilòmetres

quadrats.

Xifra insignificant, aquesta, a escala planetària, que és la que vivim

avui immersos en l’allau de la informació i les comunicacions. Però la

Mediterrània fou, durant segles, el centre del món occidental, i

centre a més d’una pobladíssima activitat interrelacionada. Navegar

els seus 3800 km de llargada requeria, en un veler d’una dotzena de

metres, seixanta dies. Aleshores era, simplement, el Mar; Thalassa!,

“el mar, el mar!”, com cridaven engrescats els grecs antics, segons

reporta Xenofont.

Mediterrània, Baltasar Porcel LECTOR: Pere Salas

Autor: BALTASAR PORCEL

Andratx, Mallorca, 14 de març de 1937-Barcelona, 1 de juliol de 2009 fou un escriptor, periodista i crític literari balear. Vital, lliure i polèmic, deixà un important llegat literari, que l'acredità com un dels millors novel·listes de les lletres catalanes de la segona meitat del segle XX. Fou president del jurat del Premi Internacional Catalunya i un dels impulsors i alhora president de l’Institut Català de la Mediterrània.


Aquesta meravella de cel, aquesta lluminositat atmosfèrica, obeeixen

en bona part a un factor: el Sàhara. El qual, juntament amb l’Atlàn-

tic, compon i unifica el clima mediterrani, dolç, al cap i a la fi,

malgrat les extremoses sacsejades. La meitat de l’any ens domina la

influència de l’estiu, és a dir, de les masses d’aire calent i sec, a

vegades curull de borrufades arenoses, que emet l’ardent desert del

sud. La resta del temps, hivernal, tardorenc, és marcat per la humida

i gràvida pressió oceànica, a voltes vent enfurismant i onatges.

D’aquest clima neixen moltes coses: una aigua de mar relativament

tèbia i l’esplèndida calor sovint temperada, que han convertit la

Mediterrània en l’eix de l’oci, del turisme, a tot el món; uns conreus

amarats de noblesa ancestral, com l’olivera de severa elegància, la

vinya de caldos perfumats i brillants, la benedicció dels camps de

blat daurats.

De les aigües, val la pena dir-ne alguna cosa més. Són excepcional-

ment salines, ja que és tan important l’evaporació que registren com

modestos són els rius que hi desemboquen, amb l’excepció del Nil.

Així, compensen penosament aquella evaporació la mar Negra, al

nord-oest, autèntic recipient al·luvial, i a l’oest l’escàs bombeig de

l’Atlàntic, simple coll d’ampolla amb només els quinze quilòmetres

d’amplada de l’estret de Gibraltar. Aigües, les nostres, a més, pobres

en sals, en plàncton, en flora submarina, per la qual cosa els peixos

hi troben fonts minvades de nutrició, de manera que són escassos en

quantitat i dimensions. Però, ah!, tots aquests condicionaments els

vesteixen també de carns subtils, saboroses; es diria que el sol i les

herbes aromàtiques s’hi troben incrustats […]


CLÀSSICS Els déus excessius, Antoni Puigverd LECTORA: Núria Cartanyà

Autor ANTONI PUIGVERD

Antoni Puigvert i Romaguera (la Bisbal d'Empordà, 1954) és un escriptor i poeta que signa els seus llibres i els seus articles com a Antoni Puigverd. Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació: en premsa (La Vanguardia, Presència (El Punt), Diari de Barcelona, Revista de Girona, El País, Jano, El 9, Avui, El Periòdic d'Andorra, Serra d'Or), en ràdio (tertulià del Matí de Catalunya Ràdio i COM Ràdio) i en televisió (BTV, TV3). És llicenciat en filologia hispànica, i ha exercit com a professor de literatura.

En aquest paisatge caracteritzat per la llum i els extremismes

climàtics, pels arbres resistents, gairebé heroics, per les herbes

flairoses, per l’aigua escassa i o arrauxada, en aquest paisatge fa

molts anys que els déus més importants del món hi van deixar

petjada. I és que el Mediterrani es podria definir com la piscina dels

déus. Una piscina, tanmateix, on gairebé mai els déus s’han remullat

en colla. No s’hi ha banyat mai amb cordialitat corporativa. Les

aventures i desventures dels déus mediterranis marquen

decisivament el sentit tràgic del Mediterrani. Abusem de les bones

intencions quan diem, a tothora, que el Mediterrani és el mar de les

cultures. No. El Mediterrani és el mar on cada cultura o creença ha

intentat imposar-se sobre l’altra.


Sovint tendim a mirar el Mediterrani com un càndid, lluminós i

amabilíssim mar nostre. Gairebé sempre el Mediterrani ha estat el

mar dels déus. Uns déus tràgics i sinistres que han tenyit el mar molt

sovint de color de vi.

Certament, no totes les tradicions religioses del Mediterrani tenen el

mateix component absolutista i abassegador. Els déus d’Empúries,

per exemple, eren força més frívols. Potser per això, observats en la

perspectiva actual, ens cauen més simpàtics.

Eren déus humanitzats. Jugaven amb els humans com si juguessin a

escacs, es divertien amb les noies o els nois més atractius de cada

nissaga humana i es disfressaven de toro o d’àliga per enganyar-los i

endur-se’ls al llit. Eren déus sempre embolicats en bregues i rumors,

que es barallaven en nom dels humans i es dividien tot sovint en

bàndols [...]


CLÀSSICS

Text introductori.

Lectora: Núria Cartanyà

Odisseu: la comunicació entre pobles

L’Odissea, atribuïda al poeta Homer, és el relat del viatge de tornada

a casa de l’heroi Odisseu (Ulisses, en la mitologia romana) després

de la fi de la guerra de Troia. El cant, compost a finals del segle VIII

aC, narra el viatge erràtic d’Odisseu fins al seu palau, a l’illa d’Ítaca, i

ha esdevingut el prototip del viatge d’aventures. Durat deu anys,

l’heroi va recórrer els confins del Mediterrani, partint de la riba

oriental fins a arribar a les columnes d’Hèrcules, a la recerca de la

seva llar. Un viatge que es va allargar a causa de la fúria de Posidó

contra Odisseu (que en grec es pot llegir com “L’odiós”), atès que

l’audàcia de l’heroi havia estat clau per a la conquesta de la ciutat de

Troia, les muralles de la qual havia erigit el déu dels mars.

[...]

A causa de l’ira del déu, abans de naufragar, la nau d’Odisseu va

navegar sense rumb pel Mediterrani, passejant fins i tot per l’infern i

recorrent així els límits del món conegut fins aquell moment.


Odissea [464-516], Homer LECTOR: Magí Seritjol Autor HOMER

Homer és el nom donat al poeta grec antic a qui tradicionalment se li atribueix

l'autoria de les principals poesies èpiques gregues - la Ilíada i l'Odissea-. Des

del període hel·lenístic s'ha qüestionat si l'autor d'ambdues obres èpiques va

ser la mateixa persona. Alguns estudiosos creuen que els poemes mateixos,

de manera manifesta, representen la culminació de molts segles de narració

oral on es van desenvolupar "fórmules", sistemes de composició poètica per la

qual cosa, segons Martin West, "Homer" "no és el nom d'un poeta històric sinó

un nom fictici o construït.

-- Vell, tu saps - ¿per què em vas esgarriant amb preguntes? –

com ja fa temps que sóc retingut a l’illa, i un terme

no hi puc troba’, i mentrestant va minvant l’esperit dels meus

homes.

Digues-me tu, però, si et plau – i els déus tot ho saben –

quin dels eterns em trava i em té lligat en ma ruta

i com faré el retorn per la mar poblada de peixos.

Deia jo; i tot seguit ell va fer-me aquesta resposta:

-- És que abans d’embarcar-vos havies de fer sacrificis

bells a Zeus i als altres eterns, si volies atènyer

ben aviat la pàtria vogant per l’ona vinosa.

Sí, és ta part que no vegis els teus estimats, ni arribis

al teu casal ben bastit i a la teva terra paterna,

fins que altre cop de l’Egipte, aquest riu que de Zeus ens davalla,

hauràs passat les aigües, i hauràs ofert hecatombes

santes als déus immortals que l’ample cel posseeixen;

i aleshores els déus et daran el camí que desitges […]


ÈPOCA MEDIEVAL

Text introductori


El perill de la còlera, Antoni Puigverd

La gent del Mediterrani som semblants i diferents alhora. Els

combats i les baralles històriques ens han separat, però també ens

han barrejat els gustos i els costums. Preservar la diferència pròpia

ja no es pot fer negant la diferència dels altres.


Llibre dels feyts, Jaume I LECTOR: Rafael López-Monné

Autor JAUME I

El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I és la primera de "les quatre grans Cròniques". Sembla que la conquesta de Mallorca (1229) n'impulsà la redacció. La Crònica narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del rei (sobretot les conquestes de Mallorca i València). La història comença amb el seu naixement i acaba amb la seva mort (del 1208 al 1276). Algú proposat per ell en féu el pròleg i l'epíleg i tenen una major erudició i perfecció estilística, i es van fer un cop el rei ja era mort.

De com el Rei, estant a Tarragona concebé el projecte de conquistar Mallorca. I, mig any després, nós estiguérem a Tarragona. I nostre Senyor

volgué que, sense hi haguéssem convocat cort, hi fossen amb nós la

majoria dels nobles de Catalunya.

I en Pere Martell, ciutadà de Barcelona, que entenia molt de les

coses de la mar, ens va convidar a nós i a tots aquells nobles que

eren allà amb nós. I quan estàvem acabant de menjar, es posaren a

parlar entre ells. I preguntàrem quina terra era Mallorca i com és de

gran el seu regne. I ho preguntaren a Pere Martell, perquè era còmit

de galeres. I en Pere Martell els digué que els en parlaria, perquè ja

hi havia una o dues vegades, i que a ell li semblava que l’illa de

Mallorca tenia fins a tres-cents milles, de contorn; i que Menorca

estava cap a la part de Sardenya, en direcció a aquella illa que esta-

va a la part de gregal, i que Eivissa estava cap a la part de garbí [...]


ÈPOCA MODERNA. LA PIRATERIA

Text introductori: Fragment de Pirates i corsaris catalans, d’Àngel Joaniquet


Barbària costa de ningú Els barbarescs, homes de la mar, bandolers i experts marins, eren gents

procedents de tota la Mediterrània, fins i tot de l’Atlàntic. A la costa nord-

africana van trobar un territori idoni per l’ancoratge i el descans, des d’ on

poder actuar en tot el Mediterrani occidental. El fet de trobar desprotegides del

cors les costes peninsulars, va ser molt ben aprofitat per aquests marins.

Els seus ports base es trobaven a la Barbaria (actual Algèria), aleshores una

terra de ningú entre les altes muntanyes de l’Atles i del mar. Un espai, teòrica-

ment sota la influència musulmana, però tan sols de nom, on tots els

desclassats del mar i renegats de la societat anaven a parar, com trenca l’ona

a l’espigó d’un port.

[…] Els captius cristians en mans dels pirates omplien els soterranis de l’Alger. Era

el millor negoci: demanar rescat per alliberar presoners. Grans homes van ser

víctimes d’aquestes actuacions, ... com el desconegut Cervantes –quan

retornava de Barcelona i després de la Batalla de Lepant- ... Els contes de turcs

eren eterns, tràgics. De tant en tant hi havia un final feliç.


Don Quijote de la Mancha, Cervantes LECTOR: Jesús Monllaó Autor : MIGUEL DE CERVANTES

Va néixer a Alcalà de Henares l’any 1547 i va morir el 22 d’abril de 1616. Novel·lista, poeta i dramaturg espanyol. Se’l considera una de les màximes figures de la literatura castellana i és universalment conegut per la seva obra Don Quijote de la Mancha, obra que molts crítics han descrit com la primera novel·la moderna i una de les millors obres de la literatura universal.

Ana Félix, la morisca cristiana.

Aquella tarde don Antonio Moreno, sus dos amigos, don Quijote y Sancho

fueron a ver las cuatro galeras de la playa. El general que las man-daba estaba

avisado de la visita, por lo que mandó disparar un cañonazo de bienvenida al

ver a don Quijote y Sancho, y luego se los llevó hasta la gale-ra capitana en

una barca muy bien adornada con alfombras y almohadas de terciopelo. Toda

la chusma del barco saludó a don Quijote como a persona principal, y el se

alegró mucho de verse tratar tan a lo señor. El capitán y sus invitados se

sentaron en los bancos de popa que se reservaban para los visitantes ilustres,

y luego un oficial ordenó a la chusma que se sacase la ca-misa para empezar a

remar. Cuando empezaron a aparejar los mástiles, el ruido fue tan grande que

Sancho pensó que el cielo se desmoronaba y, lle-no de miedo, escondió la

cabeza entre las piernas, y el mismo don Quijote perdió el color del rostro.

Levadas las anclas, la chusma comenzó a remar bajo una lluvia de azotes, y

Sancho quedó encantado viendo la multitud de remos que se movían a una por

el agua, y que a él le parecían pies colorados.

-Ah , Sancho amigo! -le dijo entonces don Quijote-, bien podrías desnudarte

ahora de medio cuerpo arriba y ponerte entre estos señores a los que azotan y

acabar así con el desencanto de Dulcinea […]


POEMES Per què les paraules, Joan Vinyoli LECTOR: Fermí Fernàndez Autor : JOAN VINYOLI

Al llarg d’aquest any s’estan portant a terme diverses activitats per commemo-rar el centenari del naixement del poeta Joan Vinyoli i el 30è de la seva mort. Autor de fecunda trajectòria, indestriable de la seva vida. L'incità a escriure una frase de Rilke: "la poesia no és cosa de sentiments sinó d'experiències". Guanyà el premi Óssa Menor, 1951 amb el recull Les hores retrobades. Amb el poemari Tot és ara i res, (1970), li arribà el reconeixement de la crítica i a partir d'aleshores va publicar de forma regular. El darrer poemari, Passeig d'aniversari (1984) va rebre nombrosos premis, entre els quals el de la Generalitat de Catalunya, el Ciutat de Barcelona i el Premio Nacional de Literatura. Les seves traduccions de Rainer M. Rilke es troben recollides en les publicacions Versions de Rilke (1984) i Noves versions de Rilke (1985).

Per què les paraules? Aquest blau intens

del mar és prou. Miro la ratlla fixa de l’horitzó,

mar grandiós, i quanta

riquesa guardes, per a qui? Jo no sóc bus

que cerca vells tresors: el que m’atreia, perles que abans havien estat ulls,

no ho troba algú tot sol, ans calen dos,

amb una sola, neta, lliure, confluent

mirada que es projecti més enllà de tota perla – sols llavors hi arriben

“feliços pocs”.

No, jo sóc sol, però l’embat

de les onades em conforta. Tot és lluny i prop, i no s’acaba mai aquest viatge

per les paraules:

ja no tinc res més. Joan Vinyoli


Insomne, Ibn Khafaja d’Alzira LECTOR: Fermí Fernàndez Autor : KHAFAJA D’ALZIRA

Ibn Khafaja va ser moltes coses i un gran poeta poeta andalusí del segle XI. Nascut l’any 1058, els seus noms de família han servat per sempre el record del seu origen: al-Jazirí, és a dir, “el d’Alzira”, i ax-Xuqrí, que volia dir “el del Xúquer”. Però amb el seu art es va guanyar encara el sobrenom d’al-Jannan o “el Jardiner”. Ibn Khafaja va gaudir de fama en vida i els seus versos van ser reproduïts pels arabòfons. Josep Ramon Gregori i Josep Piera han fet la traducció i l’adaptació al català dels seus poemes en el llibre Jardí ebri: tria del divàn.

Insomne, ara ature les llàgrimes,

ara les sent vessar, galtes avall,

i em mullen la cara tot i eixugar-les.

De tu em separa una mar turbulenta,

un vast desert per perdre’s.

Per Agmat es van llançar unes fletxes

i un cor en quedà ferit a Alzira.

La mort t’ha sorprès a l’exili

i t’ha trencat de ple la joventut.

Ara em veus gemegar tristament

com un tudó afligit, o una branca agitada.

negat en la mar de les llàgrimes,

la mar de les recances,

la mar de les tenebres ...

No he sabut nedar en tantes mars alhora !

Ibn Khafaja d’Alzira (1058-1138)


Meditacions mediterrànies, Olga Xirinacs LECTOR: Fermí Fernàndez

Marinera, a l’hora que desfermes les sivelles

creix la sang aigualida que obscureix l’arena,

Al ventre dels vaixells s’hi couen llunes,

grinyolen els ferros i s’hi juga la sal

i el pa i la suor i l’enyor i

les distàncies acrescudes i els rostres

que canvien. A cada viatge

nou o vell, cada pell és una carta de navegar

els ulls es fan més clars i el somriure

es desplega

com un vol en silenci.

Olga Xirinacs

Autor : OLGA XIRINACS

Olga Xirinacs és una escriptora i professora de piano catalana. Autora versàtil, ha escrit poesia, novel·la, contes i assaig tant en llengua catalana com en castellana. Col·labora habitualment a la premsa periòdica i participa en moltes de les iniciatives culturals i cíviques. És l'única dona Mestra en Gai Saber pels Jocs Florals de Barcelona després de Mercè Rodoreda. La seva obra poètica completa s’ aplega a Ossa Major 1977-2009. Ha escrit més de tres-cents contes, 250 per a adults i d'altres per a nens. tMolts dels seus llibres han guanyat els premis més importants de la literatura en llengua catalana, com ara: el premi Sant Jordi, el premi Sant Joan, el Josep Pla, el Ciutat de Palma, el Ramon Llull o el Carles Riba, entre d'altres. El 2006 publica la seva primera novel·la escrita en llengua castellana, El hijo del tejedor. El conjunt de la seva obra s'ha distingit amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya l'any 1990.


Altres vistes al mar, Joan Maragall LECTOR: Fermí Fernàndez

Avui el mar té vint-i-vuit colors,

i tot està revolt, el cel i l’aigua:

el cel brillant i blau; el vent, furiós,

hi escotona els núvols i els empaita.

Fa voleiar banderes i blancors,

retorç i esbulla els arbres amb gran sanya:

tot són crits i soroll i lluentors,

amb un frasseig i bellugueig que espanta.

Joan Maragall

Autor : JOAN MARAGALL

Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911), conegut popularment com a poeta, és

també autor d'assajos d'interès ideològic, cultural i polític, i de traduccions.. La seva producció poètica compta amb poemes tan difosos com Cant espiritual, El cant de la senyera, La vaca cega, La sardana, Oda a Espanya i El comte Arnau. Destaquen les seves traduccions de Goethe, Novalis, Píndar, Homer i

Nietzsche. Arran de la crisi de la Setmana Tràgica (1909), i gairebé sol entre els intel·lectuals, reaccionà amb els articles “Ah, Barcelona...”, “La ciutat del

perdó” i “L'església cremada”, insistint en la part de responsabilitat que

pertocava a la burgesia catalana. Proclamat Mestre en Gai Saber (1904), fou membre fundador de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.


Joan Maragall Allà en les llunyanies de la mar

s’aixecava la lluna solitària.

Un himne sense mots, acompassat,

li cantaven les ones en la platja.

El cel, tot llis i tot descolorit,

s’escoltava el cantar de les onades ;

i la terra esfosquint-se a poc a poc,

sense veu, sense vent i sense gales,

semblaba submergir-se en el no-res,

davant del cel i el mar il·luminant-se

al bes de la lluna, a cada instant més clar,

i a la remor creixent de les onades.

Joan Maragall

VI NITLITERÀRIA al Far de la Banya S. XX

Aquell regust d’ampla llibertat,

Josep Lluís Savall. LECTOR: Pere Navarro

“1000 Milles” El llaüt Sa Rata viatja de Catalunya a Sardenya per participar en la

regata d’Stintino.

Demà comencem viatge. Després de mesos de parlar-ne, per fi demà

arrencarem cap a Stintino, a l’illa de Sardenya, a tocar de la terra

itàlica, l’altre capitell d’aquest art nord-occidental de la nostra mar,

perquè ens han arribat veus que allà hi ha el paradís de les llatines.

Farem el viatge amb un vell i antic sardinal de l’any 1926 de bella

estampa i línies fines que Emili Armengol rescatà de la Catalunya

Nord per fer-lo navegar, una altre vegada, amb vela llatina. De nom

li posà Sa Rata, en homenatge a un illot del cap de Creus. Els

bastiments tradicionals tenen un altre caràcter, un altre toc: la fusta

respon a les teves passes amb un soroll pregon, de vibracions lentes

que es van apagant; i amb la mar, la fusta s’hi entén (“a la mar,

madera”, deien els vells): cada cop de mar arriba rabent i sents com

es va amorosint amb el contacte amb la fusta, s’hi embolcalla, la

refrega i surt calmadament, com si la sabés greu abandonar el camí;

el buc es va movent adaptant-se a la mar que el cobreix i les

quadernes i el folre van creuant-se sota la batuta blava; a cada cop

de timó, per suau que sigui, tot el bastiment juga amb la mar,

des ...bigoti primerenc fins a la punta del barbó, que va afirmant tots

els moviments [...]

Autor: JOSEP LLUÍS SAVALL

Josep Lluís Savall i Rom va ser una gran enamorat del món de la mar, mariner,

filòleg i president de La Gent del Llamp. Entre els seus treballs hi destaca el

llibre El vocabulari dels pescadors de Cambrils. Home de la mar Mediterrània,

va morir jove, el trenta de juliol de l’any 2006. El llibre Aquell regust d’ampla

llibertat conté textos i imatges d’amics i una selecció de la seva obra literària.


CLOENDA Les beceroles del Mediterrani, Josep Pla LECTORA: Rosa Ciurana Autor JOSEP PLA

Josep Pla és l'escriptor català més llegit i més popular de totes les èpoques. Va dedicar la seva vida a la literatura i al periodisme, amb un estil que combina els girs populars, la simplicitat i la creativitat en els recursos metafòrics. La seva obra completa abasta més de 45 volums, aproximadament unes vint mil pàgines de prosa. La seva obra s'ha convertit en una valuosa memòria, entre real i recreada, de mig segle de la societat, el paisatge i la vida catalans. Va obtenir quatre vegades el Premi Crítica Serra d'Or i, dos anys abans de la seva mort, la Generalitat de Catalunya li concedí la Medalla d'Or.

Que en el Mediterrani arcaic i en l’antic imperà la lluita comercial

per dominar el mar i els seus litorals, lluites dels talassòcrates entre

ells i els naturals dels països que explotaren i que molt sovint es

convertiren en pirates, depredadors i assassins, no sembla [haver-hi]

cap dubte. Que en el mar interior es produí una pura i simple

anarquia no sembla pas que es pugui discutir. Que Ulisses, en el

gran poema homèric, que és el poema d’aquest mar i que en la part

geogràfica de l’obra és copiada de periples egipcis i fenicis més

antics, fou un depredador impressionant, encara és més cert. Per

això el gran hel·lenista M. Bérard titula el seu gran llibre “Els fenicis i

l’Odissea”. Si l’anarquia i la violència indiscutibles són d’una obvietat

reconeguda, al costat s’ha de posar una obra real i positiva en la

qual els pobles colonitzadors excel·liren, sobretot els fenicis

(Cartago) i els grecs d’Àsia Menor, particularment els de Milet, i a

l’Occident, els colonitzadors de Corint que crearen Siracusa a Sicília.

Quan no té prou notícies dels corsaris pirates antics, M. Bérard

utilitza els testimonis dels corsaris i pirates de l’època medieval i

moderna. El sanguinari desori antic fou acabat a conseqüència de la

pau romana, que netejà i pacificà el mar, que destruí les preponde-

ràncies múltiples per un únic preponderant: l’Imperi de Roma [...]


CLOENDA El Mar a la mirada: antologia de textos poètics de la Mediterrània. LECTORA: Rosa Ciurana

El mar ha captivat sempre els poetes. Des d’èpoques remotes fins als

nostres dies, els tons dels seus blaus, les irisacions dels seus

horitzons a l’alba o al capvespre, les seves ones a les platges o les

més passionals a les roques, la força musculada de l’aigua contra els

cossos dels vaixells...han fet néixer infinitud de versos, xarxes de

mots on han quedat atrapat tresors marins, escumes, nacres lluents,

ossos en bany, oratges... Plini va escriure que l’aigua és preciosa

sobre totes les coses. En una vastitud de mar, tanta bellesa fa que el

poeta s’aturi i maldi aleshores per dir l’impossible, l’inabastable,

l’immens, el més misteriós que té, el més secret que guarda, els

records dels viatges, dels amors, dels sols que l’han colrat, de les

tempestes que l’han fet naufragar. Davant del mar tots som poetes.

Heu navegat mai en un veler, entre illes, mentre el sol vertical

incendia el fons de l’aigua? Us heu banyat mai en un foc així de

transparent? Heu vist com la proa fa emergir l’escuma com si

trenquéssiu per sobre flors de cireres? Us heu repartit mai amb algú

des d’una terrassa blanca el mar i el blau? Heu sentit mai la inutilitat

joiosa de la pluja que cau a l’alta mar? Heu vist mai com, al final

d’un estiu o d’un amor, el mar mostra impúdic les noves onades no

banyades? Heu vist el mar a l’hivern com devora brutalment les

platges? Heu vist que en les tempestes més irades les boies sempre

suren? Els poetes sí, i ho han dit amb imatges de paraules que són

sons d’un mateix mar.


BIBLIOTECA PÚBLICA

DE TARRAGONA Fortuny, 30

43001 Tarragona

Telèfons Informació: 977 24 03 31 -

977 24 05 44

[email protected]

h�p://bibliotecatarragona.gencat.cat

MUSEU DEL PORT

DE TARRAGONA Refugi 2, Moll de Costa

43004 Tarragona

Telèfon: 977 259 400

museuport@por�arragona.cat

h�p://www.por�arragona.cat

vi nit literària al far de la banya. 11 juliol 2014

Documents