vi workshop on catalan prosody - ubstel3.ub.edu/labfon/amper/cat_tobi_2014/llibre-de-resums.pdf ·...
TRANSCRIPT
VI Workshop on Catalan Prosody
Llibre de resums
Organitzat pel Laboratori de Fonètica
de la Universitat de Barcelona
el dia 16 de juny de 2014
1
Index
Presentació _______________________________________________________________________ 2
Variedades prosódicas del español atlántico: la entonación de Canarias, Cuba y Venezuela________ 4
La prosodia del catalán como modelo: haciendo el camino para el vasco ______________________ 6
Diferències acústiques al pretonema de les interrogatives absolutes i de les declaratives neutres en
català oriental central ______________________________________________________________ 7
La percepció dels trets acústics del pretonema de les interrogatives absolutes i de les declaratives
neutres en català oriental central ____________________________________________________ 10
La prosòdia i les partícules interrogatives com a codificadors de la font d’informació____________ 12
Eti_ToBI: una eina per a l’etiquetatge Cat_ToBI automàtic en Praat _________________________ 14
Les melodies de les interrogatives absolutes en català i en alemany. Una anàlisi comparativa _____ 16
La percepció dels infants de la sincronia entre prosòdia i el gest ____________________________ 17
Els gestos coverbals (beat gestures) faciliten el record de les paraules per part dels infants _______ 19
El paper de la gestualitat i la prosòdia en l'adquisició de la incertesa _________________________ 21
El paper de la prosòdia i la gestualitat en el desenvolupament de la comprensió de la ironia ______ 23
Caracterització acústica del material postfocal en oracions amb focus contrastiu _______________ 25
Les interrogatives absolutes a Menorca: aproximació a un canvi en curs______________________ 27
Els aprenents de català com a llengua estrangera: alguns trets melòdics al contorn entonatiu ____ 28
Aspectes de la prosòdia de la Franja __________________________________________________ 29
Entonació i pragmàtica de les interrogatives totals del català central ________________________ 31
Prosòdia, focus i ordre de mots en català i espanyol: una anàlisi amb la Teoria de l’Optimitat _____ 33
2
Presentació El Workshop sobre la prosòdia del català arriba a la sisena edició. El propòsit d'aquesta trobada és
servir de fòrum de discussió i debat sobre la fonètica i fonologia suprasegmentals del català. El
workshop està organitzat per una xarxa de grups que fan recerca en prosòdia de la Universitat de
Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, i l’Institut Menorquí d’Estudis. Les passades edicions del
workshop es van realitzar a la Universitat Autònoma de Barcelona (2009), la Universitat Pompeu
Fabra (2010, 2013) i la Universitat de Barcelona (2011 i 2012), organitzades pel Grup d'Estudis de
Prosòdia (UPF-UAB), el Laboratori de Fonètica (UB) i el Laboratori de Fonètica Aplicada (UB). Aquesta
sisena edició del workshop ha estat organitzada pel Laboratori de Fonètica de la Universitat de
Barcelona, el 26 de juny de 2014. L'assistència és gratuïta. Es poden presentar comunicacions sobre
qualsevol aspecte suprasegmental de la llengua catalana des d'un punt de vista fonètic i fonològic.
També s'accepten contribucions a la recerca interdisciplinària sobre prosòdia catalana, incloent-hi la
interfície entre prosòdia i pragmàtica, prosòdia i sintaxi, prosòdia i gestualitat, prosòdia i adquisició,
prosòdia i ensenyament del català, entre altres.
Programa
Programa
9:00 – 9:30 Rebuda dels participants i presentació de l'acte
9:30 – 10:30
Variedades prosódicas del español atlántico: la entonación de Canarias, Cuba y
Venezuela
Josefa Dorta (Universidad de la Laguna)
10:30 – 11:00 Pausa cafè
11:00 – 11:15 La prosodia del catalán como modelo: haciendo el camino para el vasco
Gotzon Aurrekoetxea, Iñaki Gaminde i Leire Gandarias (Euskal Herriko Unibertsitatea-
Universidad del País Vasco)
11:15 – 11:30
Diferències acústiques al pretonema de les interrogatives absolutes i de les
declaratives neutres en català oriental central
Ana Ma Fernández Planas (Universitat de Barcelona), Paolo Roseano (Universitat de
Barcelona i Universitat Pompeu Fabra) , Wendy Elvira-García (Universitat de Barcelona) i Eugenio Martínez Celdrán (Universitat de Barcelona)
11:30 – 11:45
La percepció dels trets acústics del pretonema de les interrogatives absolutes i de les
declaratives neutres en català oriental central
Paolo Roseano (Universitat de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra), Wendy Elvira-García (Universitat de Barcelona), Ana Ma. Fernández Planas (Universitat de Barcelona), Ramon Cerdà Massó (Universitat de Barcelona) i Eugenio Martínez Celdrán (Universitat
de Barcelona)
11:45 – 12:00
Entonació i pragmàtica de les interrogatives totals del català central
Joan Borràs-Comes (Universitat Pompeu Fabra), Pilar Prieto (ICREA i Universitat Pompeu
Fabra
12:00 – 12:15
Eti_ToBI: una eina per a l’etiquetatge Cat_ToBI automàtic en Praat
Wendy Elvira-García (Universitat de Barcelona) , Paolo Roseano (Universitat de
Barcelona i Universitat Pompeu Fabra), Ana Ma. Fernández Planas (Universitat de
Barcelona) , Eugenio Martínez Celdrán (Universitat de Barcelona)
12:15 – 12:30
Les melodies de les interrogatives absolutes en català i en alemany. Una anàlisi
comparativa
José Torregrosa Azor i Dolors Font-Rotchés (Universitat de Barcelona)
12:30 – 13:00 Torn obert de preguntes
3
15:00 – 15:15 La percepció dels infants de la sincronia entre prosòdia i el gest
Núria Esteve-Gibert (Universitat Pompeu Fabra) , Pilar Prieto (ICREA i Universitat
Pompeu Fabra) , Ferran Pons (Universitat de Barcelona)
15:15 – 15:30
Els gestos coverbals (beat gestures) faciliten el record de les paraules per part dels
infants
Alfonso Igualada (Universitat Pompeu Fabra), Núria Esteve-Gibert (Universitat Pompeu
Fabra), Pilar Prieto (ICREA i Universitat Pompeu Fabra)
15:30 – 15:45
El paper de la gestualitat i la prosòdia en l'adquisició de la incertesa
Iris Hübscher (Universitat Pompeu Fabra), Núria Esteve-Gibert (Universitat Pompeu
Fabra), Alfonso Igualada Pérez (Universitat Pompeu Fabra), Pilar Prieto ( ICREA i
Universitat Pompeu Fabra)
15:45 – 16:00
El paper de la prosòdia i la gestualitat en el desenvolupament de la comprensió de la
ironia
Santiago González-Fuente (Universitat Pompeu Fabra) i Pilar Prieto (ICREA i Universitat
Pompeu Fabra)
16:00 – 16:15 Caracterització acústica del material postfocal en oracions amb focus contrastiu
Marianna Nadeu (University of Penn State) i Maria del Mar Vanrell (Freie Universität
Berlin)
16:15 – 16:30 Les interrogatives absolutes a Menorca: aproximació a un canvi en curs
Ignasi Mascaró (Institut Menorquí d'Estudis) , Paolo Roseano (Universitat de Barcelona i
Universitat Pompeu Fabra)
16:30 – 17:00 Torn obert de preguntes
17:00 – 17:30 Pausa cafè
17:30 – 17:45
Els aprenents de català com a llengua estrangera: alguns trets melòdics al contorn
entonatiu
Dolors Font-Rotchés , Agnès Rius- Escudé i Francina Torras Compte (Universitat de
Barcelona)
17:45 – 18:00
Aspectes de la prosòdia de la Franja
Lourdes Romera (Universitat de Barcelona), Ana Ma. Fernández Planas (Universitat de
Barcelona) , Wendy Elvira-García (Universitat de Barcelona), Paolo Roseano (Universitat
de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra) , Albert Ventayol Boada (Universitat de
Barcelona), Josefina Carrera Sabaté (Universitat de Barcelona) i Eugenio Martínez Celdrán (Universitat de Barcelona)
18:00 – 18:15 La prosòdia i les partícules interrogatives com a codificadors de la font d’informació
Maria del Mar Vanrell (Freie Universität Berlin), Meghan E. Armstrong (University of
Massachusetts-Amherst) i Pilar Prieto (ICREA i Universitat Pompeu Fabra)
18:15 – 18:30
Prosòdia, focus i ordre de mots en català i espanyol: una anàlisi amb la Teoria de
l’Optimitat
Ingo Feldhausen (Goethe-Universität Frankfurt i Université Paris 3) i Maria del Mar Vanrell (Freie Universität Berlin)
18:30 – 18:50 Torn obert de preguntes
18:50 – 19:00 Elecció de la seu de l'any vinent
4
Variedades prosódicas del español atlántico: la entonación de Canarias, Cuba y Venezuela
Josefa Dorta
Laboratorio de Fonética, S.E.G.A.I. Universidad de La Laguna
La entonación de Canarias comienza a ser estudiada de manera sistemática a partir del año 2002
gracias a la vinculación de Canarias al proyecto internacional AMPER bajo la sigla AMPER-Can. Como
resultado, se han publicado numerosos estudios parciales, el primero en el año 2004 (Dorta y
Hernández, 2004). En ellos predomina el estudio fonético de la entonación desde la perspectiva
acústica y perceptiva. No obstante, y aunque no es un objetivo prioritario de AMPER, el interés
fonológico ha motivado la realización de algunos trabajos (v. gr. Dorta, 2013). En lo que respecta a
Cuba, la autora que más ha estudiado la entonación es, sin duda, Raquel García Riverón en una serie
de trabajos que culminan en la trilogía titulada genéricamente Aspectos de la entonación hispánica
(1996). En el marco de AMPER-Cuba los estudios son más recientes, aunque ya se han publicado
resultados parciales (v. gr. Dorta y Martín Gómez, 2012). En cuanto a Venezuela, la investigación
sobre entonación no tiene larga tradición y su desarrollo ha estado guiado, fundamentalmente, por
los estudios dialectológicos. Será a partir de 2007 cuando comiencen a aparecer trabajos enmarcados
en el proyecto AMPER (v. gr. Méndez, Mora y Rojas, 2008). Más recientemente se han realizado
trabajos parciales en los que se ofrece la interpretación fonológica de las declarativas e interrogativas
de Mérida (Astruc, Mora y Rew, 2010).
El interés por la relación lingüística y, más concretamente, por la prosódica entre las tres variedades
mencionadas, englobadas en lo que se suele denominar español meridional o atlántico, se justifica
tanto por razones históricas como por su vinculación al proyecto internacional AMPER entre cuyos
objetivos se cuenta la comparación de todas las variedades y lenguas románicas. La comparación de
las variedades canaria, cubana y venezolana ha permitido ya la publicación de un primer estudio
preliminar amplio (Dorta ed. 2013) cuyo interés radica, entre otras razones, en que se ha realizado
con una metodología común1. Dicha metodología es la que se ha consensuado internacionalmente
para el proyecto AMPER; no obstante, tanto en el libro como en esta conferencia, se consideran
algunos aspectos metodológicos que se suman a lo comúnmente establecido, como sucede con la
interpretación fonético-fonológica de los acentos tonales en el marco del modelo AM. Expondré,
además, algunos resultados de duración e intensidad. Todos ellos se derivan del estudio comparativo
de oraciones S+V+O emitidas en un estilo formal por mujeres de Canarias, Cuba y Venezuela.
Tal como se postula en la hipótesis de partida, la entonación canaria, cubana y venezolana presenta
notables coincidencias. Véase, por ejemplo, el gráfico siguiente en el que se muestra el contorno
tonal de las interrogativas absolutas con final llano de tres de las zonas de encuesta analizadas.
1 Toda la investigación comparativa se enmarca en el PI La entonación interrogativa y declarativa del español de Canarias y su relación con la de Cuba y Venezuela (FFI2010-16993), dirigido por Josefa Dorta y subvencionado por el plan nacional de investigación, Ministerio de Economía y Competitividad (antiguo Ministerio de Ciencia e Investigación).
5
En efecto, la confrontación de los tres parámetros analizados en las distintas zonas, aunque arroja
diferencias en la estructura superficial, evidencia una gran unanimidad, aunque no absoluta, en la
estructura profunda, particularmente notable en el núcleo entonativo.
Referencias
Astruc, Ll., Mora, E., y Rew, S. (2010). “Venezuelan Andean Spanish Intonation”. En P. Prieto, y P.
Roseano (Eds.), Transcription of Intonation of the Spanish Language (pp. 191-226). München: Lincom
Europa.
Dorta, J. (2013). “Estudio fonético-fonológico de la entonación declarativa e interrogativa canaria en
voz femenina”. En A. Pamies Bertrán (Ed.), De Lingüística, Traducción y Léxico-fraseología (pp. 173-
197). Homenaje a Juan de Dios Luque Durán. Colección Interlingua Nº 111, Granada: Editorial
Comares.
Dorta, J., y Martín Gómez, J. A. (2012). “Análisis comparativo de la entonación: estudio preliminar de
las interrogativas no pronominales y pronominales canario-cubanas en habla espontánea”.
Lingüística Española Actual (LEA), XXXIV/2, 197-222.
Dorta, J. (Ed.) (2013). Estudio comparativo preliminar de la entonación de Canarias, Cuba y
Venezuela, Madrid-Santa Cruz de Tenerife: La Página ediciones S/L, Colección Universidad.
Participan: Josefa Dorta, Elsa Mora, Beatriz Hernández Díaz, Chaxiraxi Díaz Cabrera, Nelson Rojas,
José Antonio Martín Gómez y Carolina Jorge.
García Riverón, R. (1996). Aspectos de la entonación hispánica. I Metodología. II Análisis acústico de
muestras del español de Cuba. III Las funciones de la entonación en el español de Cuba. Cáceres:
Servicio de Publicaciones de la Universidad de Extremadura.
Méndez, J., Mora E., y Rojas, N. (2008). “Manifestación acústica de las interrogativas absolutas en los
Andes venezolanos”. Language Design. Journal of Theorical and Experimental Linguistics, Special
Issue 2, 221-229.
6
La prosodia del catalán como modelo: haciendo el camino para el vasco
Gotzon Aurrekoetxea, Iñaki Gaminde y Leire Gandarias
Euskal Herriko Unibertsitatea- Universidad del País Vasco
Los estudios sobre la prosodia del vasco, durante muchos años en estado de aletargamiento o una
producción ínfima, está viviendo un período de florecimiento tanto en la producción como en la
calidad de las investigaciones. Fruto de ello son los cada vez más profundos y más atrevidos trabajos
y publicaciones de los últimos años.
En esta propuesta se analiza el camino llevado a cabo hasta llegar a la propuesta del acento
para el euskara estándar, planteada dentro del proyecto de investigación “Creación del ToBI
para la lengua vasca (Eusk_ToBI) y las herramientas didácticas para su aplicación en la
enseñanza de la lengua vasca” (financiado por el Gobierno de España). La elección del marco
del ToBI proviene de los estudios sobre la entonación hechos sobre algunas variedades del
vasco y del hecho de un modelo tangible como era en aquel momento el “Atlas interactivo
de la entonación del catalán” dirigido por P. Prieto. En el desarrollo del proyecto se ha
trabajado en diversos aspectos: en el aspecto teórico, se explica el procedimiento llevado a
cabo para la delimitación de las reglas acentuales usadas por hablantes del estándar, tanto
en la producción, como en tests de reconocimiento, una vez delimitado el acento en las
variedades dialectales del vasco, en las que se proponen 16 criterios para la delimitación de
los diversos tipos de acento que se conocen en nuestra lengua. Posteriormente el trabajo se
centra en la producción de los hablantes en la variedad estándar y se fijan los criterios y las
características del acento en esta variedad. En el aspecto estratégico se ha elegido un
diccionario vasco-español en la que se cristaliza el trabajo teórico en una propuesta
verificable y visible. En el aspecto jurídico se ha llevado a cabo un convenio entre la
UPV/EHU y la entidad creadora del diccionario. En el aspecto técnico, ha sido Aholab Signal
Processing Laboratory (UPV/EHU) el que ha creado e implementado mediante el
convertidor de texto a voz AhoTTS al diccionario. En la presentación se hará una
demostración del diccionario sonoro.
7
Diferències acústiques al pretonema de les interrogatives absolutes i de les declaratives neutres en
català oriental central
Wendy Elvira-García1, Paolo Roseano1,2, Ana Ma. Fernández Planas1, Eugenio Martínez Celdrán1 1Universitat de Barcelona,
2Universitat Pompeu Fabra
Durant els últims anys la distintivitat dels accents prenuclears en català (i en castellà) ha estat objecte
de debat científic (Prieto et al. 2009, Martínez Celdrán i Fernández Planas 2010).
Els estudis publicats sobre el tema es poden dividir en tres grups. El primer comprèn els treballs que
analitzen els accents prenuclears de les frases declaratives (Estebas 2002, 2003, Prieto 2006, Estebas
i Prieto 2007, Feldhausen 2008, Carrera et al. 2010). El segon tipus d’estudis porten a terme un
anàlisis semblant per a les frases interrogatives absolutes (Crespo-Sendra 2010, Carrera et al. 2010).
El tercer grup d’estudis està format per les descripcions fonològiques de l’entonació del català (Prieto
2005, Prieto et al. 2009, Prieto 2014), que resumeixen la diferència entre els accents prenuclears de
les declaratives i les interrogatives en termes d’alineació dels moviments tonals. D’acord amb
aquestes descripcions fonològiques, els accents prenuclears de les interrogatives són caracteritzats
fonèticament per una pujada d’f0 que comença al final de la síl·laba tònica, mentre que al pretonema
de les declaratives f0 s’enlaira ja al començament de la síl·laba tònica (Prieto et al. 2009). Aquest
treball té l’objectiu de dur a terme una anàlisi fonètica amb el fi de comparar de manera sistemàtica
l’entonació del pretonema de les frases declaratives neutres i de les interrogatives absolutes. La
finalitat d’aquesta anàlisi acústica és comprovar si la diferència d’alineació dels moviments tonals
que s’ha destacat en estudis anteriors és l’única i, si no ho és, quines són les altres diferències.
El corpus analitzat està format per 330 frases (165 declaratives i 165 interrogatives) amb estructura
SVO i VO pronunciades per 11 parlants nadius de català central. Les gravacions s’han dut a terme al
Laboratori de Fonètica de la Universitat de Barcelona amb una gravadora digital Marantz model
PMD620 que duia connectat un micròfon Shure SM58.
Les frases s’han analitzat acústicament mitjançant un conjunt d’scripts de Praat (Boersma i Weenink
2014, Elvira-García 2014) que extreuen i guarden a una base de dades els valors de durada i f0.
Els paràmetres acústics analitzats són a) durada del subjecte, b) nivell tonal de l’inici de la frase, c)
alineació del punt mínim d’f0, d) alineació del primer pic d’f0, e) rang –en semitons– del moviment
tonal a l’interior de la síl·laba tònica, f) rang –en semitons– del moviment tonal entre el
començament de la síl·laba tònica i el pic, g) rang –en semitons– del moviment tonal entre el punt
mínim d’f0 i el pic.
L’anàlisi de les dades permet destacar que entre el pretonema de les frases declaratives i de les
interrogatives existeixen diferències estadísticament i psicoacústicament significatives en relació als
paràmetres c), d), e), f) i g). En relació amb el moviments tonals dels punts e), f) i g), la significativitat
psicoacústica fa referència al llindar de 1,5 st (Pamies et al. 2002). La Figura 1 presenta la distribució
dels moviments d’f0 en semitons a la síl·laba tònica i entre el punt mínim i el pic, per a les frases
declaratives i interrogatives.
La conclusió del treball és, per tant, que entre els accents prenuclears de les frases declaratives
neutres i interrogatives absolutes informatives no existeixen només diferències d’alineació dels
moviments tonals, sinó també de rang dels mateixos.
8
Referències
Boersma, P. i D. Weenink, (2014). Praat: doing phonetics by computer [Computer program]. Version
5.3.75, retrieved 30 April 2014 from http://www.praat.org/
Carrera Sabaté, J.; Fernández Planas, A.M. i Martínez Celdrán, E. (2010): “Declaratives i interrogatives
absolutes del català en el marc del projecte internacional Atles Multimèdia de Prosòdia de l'Espai
Romànic”, Caplletra, Vol. 49, pp. 133-167.
Elvira-García, W. (2014). Prosodic data extraction [Praat script] Version 2.0, retrieved 30 April 2014
from http://stel.ub.edu/labfon/
Estebas Vilaplana, E. (2003). “Catalan prenuclear accents: Evidence for word edge tones”. A: Solé,
M.J.; D. Recasens i J. Romero (eds.). Proceedings of the 15th International Congress of the Phonetic
Sciences, 1779-1782. Barcelona: Causal Productions.
Estebas Vilaplana, E. (2002). “The modelling of prenuclear accents in Central Catalan declaratives”.
Catalan Journal of Linguistics 2, 97-114.
Estebas, E. i P. Prieto (2007). “Production and perception of word-edge tones in Catalan and
Spanish”. A: González, M.; Fernández, E.; González, B. (eds.). Actas del III Congreso de Fonética
Experimental. Santiago de Compostela: Universidad de Santiago de Compostela.
Crespo-Sendra, Verònica (2010). “L’entonació de les orancions interrogatives absolutes: un estudi de
contrast dialectal”. Llengua i Literatura 21, 199-226.
Feldhausen, Ingo (2008). The Prosody-Syntax Interface in Catalan. Ph.D. dissertation,
Humanwissenschaftlichen Fakultät der Universität Potsdam.
Martínez Celdrán E. i A.M. Fernández Planas (2010) “Són diferents les estructures L*+H i L+>H*
perceptivament?”. Presentació al 2n Congrés sobre entonació del català i Cat_ToBI, Barcelona,
Universitat Pompeu Fabra, 9 de juliol de 2010.
Figura 1 _ Distribució dels
moviments d’f0 en semitons a la
síl·laba tònica (eix vertical) i entre
el punt mínim i el pic (eix
horitzontal), per a les frases
declaratives (en blau) i
interrogatives (en vermell).
9
Pamies Bertrán, A; A. M. Fernández Planas; E. Martínez Celdrán; A. Ortega Escandell i M. C. Amorós
Céspedes (2002): “Umbrales tonales en español peninsular”, Actas del II Congreso de Fonética
Experimental , Sevilla, 272-278.
Prieto, P. (2005). “En torno a la asociación tonal en el modelo métrico-autosegmental. Puntos
controvertidos en su aplicación al catalán”. Revista Internacional de Lingüística Iberoamericana 6:3,
9-28.
Prieto, P. (2006). “Word-edge tones in Catalan”. Italian Journal of Linguistics 17, 39-71.
Prieto, P. (2014). “The Intonational Phonology of Catalan”. A: Sun-Ah Jun (ed.). Prosodic Typology 2.
Oxford University Press: Oxford, 43-80.
Prieto, P., L. Aguilar, I. Mascaró, F.J. i i M.M. Vanrell (2009). “L’etiquetatge prosòdic Cat_ToBI”.
Estudios de Fonética Experimental 18, 287-309.
10
La percepció dels trets acústics del pretonema de les interrogatives absolutes i de les declaratives
neutres en català oriental central
Paolo Roseano1,2, Wendy Elvira-García1, Ana Ma. Fernández Planas1, Ramon Cerdà Massó1, Eugenio Martínez Celdrán1 1Universitat de Barcelona, 2Universitat Pompeu Fabra
Durant els últims anys, arran de la proposta de Face i Prieto de transcripció fonològica de l’entonació
del castellà (Face 2007, 2008; Face i Prieto 2007), la distintivitat dels accents prenuclears en català ha
estat objecte de debat científic (Prieto et al. 2009; Martínez Celdrán i Fernández Planas 2010).
Aquest treball s’emmarca en aquest filó de recerca i vol aportar-hi una contribució des del punt de
vista perceptiu.
Els jutges van ser 50 parlants nadius de català central, tots estudiants de la Universitat de Barcelona,
que van participar de manera voluntària i no retribuïda. El rang d’edat dels participants, que van ser
15 homes i 35 dones, és entre 19 i 55 anys (mitjana = 22,7 anys). Pel que fa al perfil lingüístic, tots els
informants són bilingües català-castellà (el 10% van declarar conèixer les dues llengües en igual
mesura, el 56% van declarar ser dominats de català i el 34% de castellà).
L’experiment de percepció que es presenta està format per nou tests separats, que comparteixen
dos objectius generals. El primer d’ells és comprovar si els parlants de català central perceben la
diferència entre dos moviments tonals semblants, tots dos caracteritzats per la presència d’un pic
tonal a les síl·labes posttòniques, que solen aparèixer, respectivament, al pretonema de les
declaratives neutres i de les interrogatives absolutes informatives. El segon objectiu és comprovar
quin és el paper perceptiu que pot jugar –aïlladament o en combinació amb les altres– cada una de
les diferències acústiques més destacades que es poden detectar entre els pretonemes de les dues
modalitats oracionals en qüestió (alineació de la primera vall tonal, rang del moviment tonal dins de
la primera síl·laba tònica, rang del moviment tonal entre el principi de la síl·laba tònica i el primer
pic).
Els primers resultats dels tests demostren de manera clara que els parlants de català central, si
senten estímuls no manipulats i complets (és a dir que inclouen la síl·laba tònica i les posttòniques
fins al final del primer mot lèxic de la frase) distingeixen clarament entre els dos tipus de moviments
tonals que s’han esmentat, amb un nivell d’encert de més del 90% (v. Figura 1). Quan els estímuls
són incomplets (és a dir, per exemple, que només senten la frase fins a la síl·laba tònica) o són
manipulats (és a dir, per exemple, que combinen trets acústics típics de les declaratives amb trets
acústics característics de les interrogatives), els resultats indiquen que cadascun dels trets acústics
per separat no permet obtenir un nivell d’encert comparable i que la combinació de trets
incongruents dificulta la percepció.
11
Figura 1 – Percentatges d’encert i d’error a l’hora d’identificar la modalitat oracional a partir de les
primeres 5 síl·labes de les frases “La Marina me[surava pantalons.]” i “La Marina me[surava
pantalons?]” (3.000 ítems).
Referències
Face, Timothy L. (2007). The role of intonational cues in the perception of declaratives and absolute
interrogatives in Castilian Spanish. Estudios de Fonética Experimental 16, 185-225.
Face, Timothy L. (2008). The Intonation of Castilian Spanish Declaratives and Absolute Interrogatives.
Munich: Lincom.
Face, Timothy L. i Pilar Prieto (2007). Rising accents in Castilian Spanish: A revision of Sp_ToBI.
Journal of Portuguese Linguistics 6.1, 117-146.
Martínez Celdrán, Eugenio, i Ana Ma. Fernández Planas (2010). Són diferents les estructures L*+H i
L+>H* perceptivament? Presentació al 2n congrés sobre entonació del català i Cat_ToBI, Barcelona,
Universitat Pompeu Fabra, 9 de juliol de 2010.
Prieto, Pilar, Lourdes Aguilar, Ignasi Mascaró, Francesc Josep Torres i Maria del Mar Vanrell (2009).
L’etiquetatge prosòdic Cat_ToBI. Estudios de Fonética Experimental 18, 287-309.
Series1; error; 8.2%;
8%
Series1; encert;
91.8%; 92%
error
encert
12
La prosòdia i les partícules interrogatives com a codificadors de la font d’informació
Maria del Mar Vanrell1, Meghan E. Armstrong2 i Pilar Prieto3
Freie Universität Berlin1, University of Massachusetts-Amherst2 i ICREA-U. Pompeu Fabra3
Totes les llengües tenen alguna manera de marcar la font d’informació, tot i que segons la llengua
això es pot aconseguir amb la intervenció de diferents parts de la gramàtica. El lèxic com a
codificador de la font d’informació es probablement universal. Per exemple, el marcador lèxic es veu
s’utilitza en català per marcar que el parlant no té coneixement de primera mà de la proposició (veg.
(1)). Algunes llengües tenen sistemes evidencials reals, mentre que en altres llengües, les
especificacions d’evidencialitat estan disseminades per la gramàtica (Aikhenvald 2004). Tot i que
trobem alguns treballs que demostren la rellevància dels indicis prosòdics i gestuals en l’expressió de
l’epistemicitat (vg. Swerts i Krahmer 2005, Gravano et alii 2008, entre d’altres), els treballs sobre el
marcatge prosòdic de la informació evidencial són escassos.
La varietat del català de Mallorca compta amb estratègies diferents per marcar les interrogatives
absolutes orientades: diferents accents tonals (vg. (2)), però també diferents partícules interrogatives
(d’ara endavant PI), e.g. que o o com a (3). L’objectiu principal d’aquesta investigació és el d’avaluar
l’entonació com a marcador evidencial (amb la possible concomitància de les partícules
interrogatives) tant en producció com en percepció. Per tal d’investigar aquestes qüestions, vam dur
a terme quatre experiments complementaris: a) Experiment 1 (producció): tasca de compleció del
discurs, b) Experiment 2 (percepció): tasca d’acceptabilitat, c) Experiment 3 i 4 (percepció):
qüestionari de resposta múltiple.
A l’Experiment 1, vàrem crear un conjunt de situacions que presentaven dues condicions evidencials
(inferència a partir d’evidència directa i inferència a partir de testimoni de segona mà) i una condició
no evidencial, és a dir, neutra. 15 parlants hi varen participar. Els resultats (veg. Fig. 1) mostren que
els contextos d’evidència directa afavoreixen la producció del patró L+H* L% encapçalat per una PI. A
l’Experiment 2, 46 oients varen avaluar l’acceptabilitat d’una interrogativa produïda en un context
concret mitjançant una escala Likert de 7 punts. Com podeu veure a la Taula 1 ( els valors estan
convertits a la transformada z), els oients avaluaren la combinació de la PI que i el patró L+H* L% com
el més natural (1,77) quan es produeix en un context d’inferència a partir d’evidencialitat directa o
de primera mà. A l’Experiment 3, 40 oients varen contestar dues preguntes relacionades amb la font
d’informació (visual entesa com a de primera mà i auditiva entesa com a de segona mà) i amb el
moment temporal en què l’evidència va començar a estar disponible. Per una banda els resultats
(Fig. 2, esquerra) demostren que la condició que_L+H* L% provoca l’índex més alt de respostes
‘visual’ (54 de 360 respostes) i de ‘visual/auditiu’ (48/360). Per l’altra, com veiem a la Fig. 2, dreta, la
condició PI que_L+H* L% obté l’índex més alt de respostes ‘ara mateix’ (70/360). Finalment, amb
l’Experiment 4, encara en fase de prova, pretenem esbrinar si els resultats obtinguts per a la vista,
atès que l’evidència directa sempre era a través de la vista, són aplicables també a altres sentits. Els
resultats preliminars demostren que existeix una tendència clara a associar els contextos d’inferència
a partir d’evidència directa amb el patró PI que_L+H* L% independentment del sentit (vista, olfacte,
tacte, gust o oïda).
Resumint, els nostres resultats indiquen que l’entonació (juntament amb l’ús d’una determinada PI)
és indispensable perquè l’oient tingui accés a la font d’informació i al moment temporal en què
aquesta informació es va posar a la seva disposició, cosa que té implicacions importants per a l’estudi
de l’expressió de l’evidencialitat en les llengües naturals.
13
(1) S’han quedat sense llum, a Girona. Es veu que hi ha nevat molt. (González 2012) (2) Teniu mandarines?¡H+L* L%? vs. Que hi ha gana?L+H* L% (Prieto i Cabré (eds.) 2013) (3) Que encara no ha vengut, s’electricista? vs. O no estàs bo? (Prieto i Cabré (eds.) 2013)
Referències
Aikhenvald, A. Y. (2004). Evidentiality. Oxford: Oxford University Press.
González, M. (2012). “Indirect evidence in Catalan: A case study”. Dins Payrató, Ll.; Cots, J.M. (eds.), The
Pragmatics of catalan, 146-172. Berlin: Mouton de Gruyter.
Gravano, A., Benus, S., Hirschberg, J., German, E.S. i Ward, G. (2008). “The effect of prosody and semantic
modality on the assessment of speaker certainty”. Dins Barbosa, P; Madureira, S.; Reiss, C. (eds.), Proceedings
of the fourth Speech Prosody 2008 Conference, 401-404.
Prieto, P. i Cabré, T. (eds.) (2013). L’entonació dels dialectes catalans. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de
Montserrat.
Swerts, M. i Krahmer, E. (2005) “Audiovisual prosody and feeling of knowing”. Journal of Memory and
Language, 53: 81-94.
0
20
40
60
no
PI
altr
es PI
no
PI
altr
es
neutra 2a mà 1a mà
Pe
rce
nta
tge
d'a
pa
rici
ó
¡H+L* L%
H+L* L%
L+H* L%
altres
Evidència 2a mà
Evidència 1a mà
no PI_¡H+L* L% 1,14 0,85 PI que_¡H+L* L% 0,606 0,67 PI que_L+H* L% 1,47 1,77
Figura 3. Recompte de la variable dependent FONT D’INFORMACIÓ per a cada combinació de PI + entonació (esquerra). Recompte
de la variable dependent TEMPS DE L’EVIDÈNCIA per a cada combinació de PI + entonació (dreta).
Figura 1. Percentatge d’aparició de la variable COMBINACIÓ
D’ESTRATÈGIES SINTÀCTIQUES/LÈXIQUES I ENTONACIÓ per a cada un
dels possibles contextos pragmàtics (neutre, evidència de
2a mà o evidència de 1a mà).
Taula 1. Mitjanes d’acceptabilitat (valors convertits a la
transformada de z) de la combinació entre PI + entonació i
el context pragmàtic.
14
Eti_ToBI: una eina per a l’etiquetatge Cat_ToBI automàtic en Praat
Wendy Elvira-García1, Paolo Roseano1,2, Ana Ma. Fernández Planas1, Eugenio Martínez Celdrán1 1Universitat de Barcelona,
2Universitat Pompeu Fabra
Aquest treball descriu el funcionament d’una eina que realitza un etiquetatge automàtic amb
etiquetes pertanyents al sistema Cat_ToBI: l’Eti_ToBi. L’Eti_ToBI representa el primer intent de
creació d’un programa d’etiquetatge ToBI automàtic en català.
El model AM (Pierrehumbert, 1980) i els diferents sistemes d’etiquetatge ToBI (Beckman i
Hirschberg, 1994) han esdevingut el marc teòric més emprat pels estudiosos de l’entonació. Això ha
propiciat l’interès per la creació d’eines que augmentin la velocitat o la comoditat amb que un
transcriptor pot completar un etiquetatge.
L’Eti_ToBI és un script de Praat (Boersma i Weenik, 2014) basat en les fórmules creades al del
Laboratori de Fonètica de la UB (Roseano i Fernández Planas, 2013; Roseano, 2012; Martínez
Celdrán i Fernández Planas, 2003), que etiqueta automàticament amb el sistema Cat_ToBI a partir
d’un tier d’intervals que conté les síl·labes de la frase i on s’han marcat prèviament les tòniques.
L’script crea 3 nous tiers, el primer amb un etiquetatge prosòdic fonètic on s’etiqueten tots els
moviments tonals que superen els 1,5 St (Pamies et al., 2002), el segon amb un etiquetatge fonètic
profund on se simplifiquen els moviments per obtenir només els moviments més importants i on, a
més, es tenen en compte altres dades com ara la duració, quan aquesta és rellevant; i un tercer que
estandarditza les etiquetes adaptant-les a la versió actual del Cat_ToBI (Prieto, 2014).
Els intents d’etiquetatge automàtic de frases entonatives completes (IP) fets fins ara basen la
predicció de tons en un dels dos grups de dades possibles. D’una banda, la informació lèxica sobre la
posició de la tònica a la frase (Syrdal, 2001) o, d’una altra, la informació de freqüència fonamental de
la frase (Rosenberg, 2010; Refice et al., 2000; Frid, 1999). El mètode que presentem aquí la predicció
de tons es basa en una conjunció d’aquest dos tipus de dades. El sistema, per tant, imita el
procediment d’un etiquetador humà: a partir d’un coneixement previ de quina és la tònica de la
paraula, fa una observació dels moviments d’F0 que es produeixen al voltant d’aquesta i col·loca una
etiqueta corresponent al to en conseqüència. Això fa que l’etiquetatge pugui ser més precís en
comparació amb els sistemes que només utilitzen un dels dos tipus de dades disponibles. Un altre
dels avantatges d’aquesta eina és que treballa en l’entorn de Praat etiquetant en un objecte TextGrid
i alineant els tons amb les seves respectives tòniques i fronteres, i, a més, permet l’opció de crear la
figura resultant de l’etiquetatge automàticament (Fig. 1).
La fiabilitat de l’script s’ha comprovat de dues maneres diferents. La primera, testant el
reconeixement per part de l’script de totes les configuracions nuclears possibles en català amb un
corpus de 50 frases que inclouen tant els tonemes acabats amb paraula no oxítona com els tonemes
amb paraula oxítona. Els resultats s’han comparat amb les etiquetes d’un etiquetador manual. La
segona, comparant l’etiquetatge manual realitzat per quatre investigadors diferents d’un corpus de
100 frases, emitides per 20 informants, amb 9 configuracions nuclears diferents amb l’etiquetatge
proporcionat per l’Eti_ToBI.
15
Figura 1. Figura resultant de l’etiquetatge amb l’script
Referències
Beckman, M. E., i Hirschberg, J. (1994). The ToBI annotation conventions, Ohio State University. Unpublished manuscript, Ohio State University and ATiT Bell Telephone Laboratories.
Boersma, Paul i Weenink, David (2014). Praat: doing phonetics by computer [Computer program].
Versió 5.3.70, extret el 02 d’abril de 2014 de http://www.praat.org/
Frid, J. (1999). “An environment for testing prosodic and phonetic transcriptions”, dins Proceedings
of ICPhS 99 (pp. 2319-2322). University of California: Berkeley.
Martínez Celdrán, E. i Fernández Planas, A.M. (2003). “Taxonomía de las estructuras entonativas de
las modalidades declarativa e interrogativa del español peninsular según el modelo AM en habla de
laboratorio”, dins E. Herrera i P. Martín (eds.). La tonía: dimensiones fonéticas y fonológicas, El
Colegio de México: Mèxic, pp. 267-294.
Pamies Bertrán, A; A. M. Fernández Planas; E. Martínez Celdrán; A. Ortega Escandell i M. C. Amorós
Céspedes (2002). “Umbrales tonales en español peninsular”, dins Actas del II Congreso de Fonética
Experimental: Sevilla, pp. 272-278.
Prieto, P. (2014). “The Intonational Phonology of Catalan”, dins Sun-Ah Jun (ed.). Prosodic Typology
2. The Phonology of Intonation and Phrasing. Oxford University Press: Oxford, pp. 43-80.
Roseano, P. (2012). La prosòdia del friül. en el marc de l'Atles Multimèdia de Prosòdia de l'Espai
Romànic, tesi doctoral, Universitat de Barcelona.
Rosenberg, A. (2010). “AutoBI-a tool for automatic ToBI annotation”, dins Actes INTERSPEECH 2010,
11th Annual Conference of the International Speech Communication Association, Makuhari, Chiba:
Japan, pp. 146-149.
Syrdal, A. K.; Hirschberg, J.; McGory, J.; Beckman, M. (2001). “Automatic ToBI prediction and
alignment to speed manual labeling of prosody”. Speech Communication 33 (2001) 135-151.
16
Les melodies de les interrogatives absolutes en català i en alemany. Una anàlisi comparativa
José Torregrosa Azor i Dolors Font-Rotchés
Universitat de Barcelona
El present treball forma part d’una investigació més àmplia que té com a objectiu realitzar una anàlisi
comparativa de l’entonació del català i de l’entonació de l’alemany a diferents nivells de descripció:
entonació prelingüística, entonació lingüística i entonació paralingüística.
Concretament, en aquest treball es realitza l’anàlisi comparativa de la modalitat oracional
interrogativa i ens centrem en l’estudi d’enunciats interrogatius absoluts obtinguts a partir de
mostres orals espontànies en les dues llengües.
Per dur a terme l’anàlisi melòdica dels enunciats enregistrats, hem utilitzat l’aplicació Praat (Boersma
i Weenink, 1992-2012) i hem aplicat el mètode Anàlisi Melòdica de la Parla descrit a Cantero (2002),
implementat a Font-Rotchés (2007) i reinterpretat recentment a Cantero i Mateo (2011).
Per fer l’estudi, s’han utilitzat enunciats procedents d’un corpus de dades del català (vegeu Font-
Rotchés, 2007) i d’un corpus de dades d’alemany. El corpus de dades d’alemany és format per 229
enunciats emesos per 51 informants diferents. Els enunciats s’han obtingut d’enregistraments
audiovisuals de diferents canals i programes de la televisió alemanya que corresponen al gènere Talk
show i Live talk, així com també de sondejos d’opinió realitzats al carrer.
Pel que fa a l’anàlisi de les interrogatives absolutes, hem obtingut quatre patrons diferents per a
l’alemany, els quals compararem amb els tres obtinguts per al català (Font-Rotchés, 2008).
Els resultats obtinguts ens permetran a llarg termini desenvolupar propostes didàctiques adreçades a
l’ensenyament i a l’aprenentatge de la melodia de les modalitats oracionals del català i de l’alemany
a l’aula de llengua estrangera.
Referències
Boersma, P.; Weenink, D. (1992-2012). Praat: doing Phonetics by Computer. http://www.praat.org
Cantero, F. J. (2002): Teoría y análisis de la entonación. Barcelona: Ed. de la Universitat de Barcelona.
Cantero, F. J.; Mateo, M. (2011). “Análisis Melódico del Habla: complejidad y entonación en el
discurso”. Oralia, 14, 105-127.
Font-Rotchés, D. (2007). L’entonació del català. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Font-Rochés, D. (2008). “Els patrons entonatius de les interrogatives absolutes del català central”.
Llengua i Literatura, 19, 299-329.
17
La percepció dels infants de la sincronia entre prosòdia i el gest
Núria Esteve-Gibert1, Pilar Prieto2,1, Ferran Pons3 1Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, Universitat Pompeu Fabra,
2ICREA,
3Departament de Psicologia Bàsica, Universitat de Barcelona
Introducció. Estudis previs han comprovat que gest i parla estan coordinats de manera que la
prominència prosòdica atrau la prominència gestual (De Ruiter, 2000; Esteve-Gibert i Prieto, 2013;
Loehr, 2007), i això s’ha pres com a evidència de què les dues modalitats formen part d'un mateix
sistema. Mentre que sabem que els adults perceben si les prominències estan ben alineades o no
(Leonard i Cummins, 2010), encara no hi ha estudis sobre com els infants desenvolupen la capacitat
de percebre aquesta sincronització. Sí que sabem que cap als 15 mesos els nens produeixen
combinacions de gest i parla ben alineades (Butcher i Goldin-Meadow, 2000; Esteve-Gibert i Prieto,
2014). També és sabut que els nadons de 6 mesos són sensibles a la posició de la prominència
prosòdica i que distingeixen entre iambes i troqueus (Jusczyk et al 1993, Höhle et al 2009, Pons i
Bosch, 2010; Skoruppa et al. 2013), i que als 6 mesos perceben si el gest articulatori no es correspon
amb el so sempre que la informació visual precedeixi la parla (Lewkowicz, 2010; Pons i Lewkowicz,
2014).
Objectiu. Aquest estudi pretén investigar si els infants de 9 i 12 mesos detecten la manca de
sincronització entre la prominència prosòdica i la gestual. Si els infants són capaços de fer-ho, això
voldrà dir que poden detectar prominències de manera multimodal abans de produir combinacions
alineades.
Mètode. Cinquanta infants dominants de català han participat en l’estudi (25 de 9 mesos i 25 de 12
mesos) en el qual veuen a la pantalla una persona assenyalant i produint una paraula alhora (vg.
Figura 1). La meitat de les paraules eren iambes i l’altra meitat troqueus. L’estudi començava amb
una fase de familiarització on es presentaven una sèrie d’assajos que contenien tres paraules (en
alguns assajos iambes i en d’altres troqueus) acompanyades de gest, sempre ben sincronitzats. Cada
assaig durava 15 segons. Quan l’atenció dels infants es reduïa un 60%, es passava a la fase de prova.
Aquesta fase consistia en quatre assajos presentats de forma contrabalancejada. Dos assajos
contenien ítems sincronitzats (un amb un iambe i un amb un troqueu) i els altres dos contenien ítems
desincronitzats (un amb un iambe i un amb un troqueu).
Resultats. Per a comprovar la seva capacitat de detectar que les prominències de gest i prosòdia han
d’anar sincronitzades, s'han comparat el tems de mirada durant els assajos de prova (el sincronitzats
vs. els no sincronitzats). Els resultats preliminars del 38% de les dades (19 infants de 50) mostren que
la presència o no de sincronia afecta significativament l’atenció de l’infant (F(1,17)=7.265, p=.015) i
que això no canvia amb l’edat (F(1,17)=0.029, p=.866). Això vol dir que els infants de 9 mesos ja
perceben una diferència entre ítems sincrònics i asincrònics, i que aquesta habilitat continua als 12
mesos. A més, que la percepció de la prominència multimodal ocorre abans de la producció, perquè
no és fins al voltant dels 15 mesos que els infants produeixen combinacions de gest i parla ben
alineades.
Conclusió. Aquests resultats contribueixen a la literatura sobre percepció primerenca de la
prominència prosòdica perquè mostren que aquesta habilitat perceptiva s’estén a altres modalitats,
com ara la prominència gestual. També contribueixen a mostrar que el sistema de parla està integrat
amb la gestualitat des dels inicis del desenvolupament del llenguatge.
18
Figures
Figura 1. Exemple de fotogrames d'un vídeo en què una persona assenyala mentre produeix una
paraula.
Referències
Butcher, C. i Goldin-Meadow, S. (2000). “Gesture and the transition from one- to two-word speech:
when hand and mouth come together”. Dins McNeill, D. (Ed.), Language and Gesture. Cambridge
University Press, New York, pp. 235–258.
De Ruiter, J.P. (2000). “The production of gesture and speech”. Dins McNeill, D. (Ed.), Language and
Gesture. Cambridge University Press, New York, pp. 284–311.
Esteve-Gibert, N. i Prieto, P. (2013). “Prosodic structure shapes the temporal realization of intonation
and manual gesture moviments”. Journal of Speech, Language, and Hearing Research 56(3), pp. 850-
864.
Esteve-Gibert, N. i Prieto, P. (2014). “Infants temporally coordinate gesture-speech combinations
before they produce their first words”. Speech Communication 57, pp. 301-316.
Höhle, B., Bijeljac-Babic, R., Herold, B., Weissenborn, J. i Nazzi, T. (2009). “Language specific prosodic
preferences during the first half year of life: Evidence from German and French infants”. Infant
Behavior i Development 32, pp. 262-274.
Jusczyk, P. W., Cutler, A., i Redanz, N. (1993). “Preference for the predominant stress patterns of
English words”. Child Development 64, pp. 675-687.
Leonard, T. i Cummins, F. (2010). “The temporal relation between beat gestures and speech”.
Language and Cognitive Proceses 26, pp. 1295–1309.
Lewkowicz, D. J. (2010). “Infant perception of audio–visual speech synchrony”. Developmental
Psychology 46, pp. 66-77.
Loehr, D. P. (2007). “Aspects of rhythm in gesture and speech”. Gesture 7, pp. 179-214.
Pons, F., i Bosch, L. (2010). “Stress pattern preference in Spanish-learning infants: the role of syllable
weight”. Infancy 15(3), pp. 223-245.
Pons, F. i Lewkowicz, D.J. (2014) “Infant perception of audio-visual speech synchrony in familiar and
unfamiliar fluent speech”. Acta Psychologica. Doi: 10.1016/j.actpsy.2013.12.013.
Skoruppa, K., Pons, F., Bosch, L., Christophe, A., Cabrol, D. i Peperkamp, S. (2013). “The Development
of Word Stress Processing in French and Spanish Infants”. Language Learning and Development 9(1),
pp. 88-104.
19
Els gestos coverbals (beat gestures) faciliten el record de les paraules per part dels infants
Alfonso Igualada1, Núria Esteve-Gibert1, Pilar Prieto2,1
1 Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, Universitat Pompeu Fabra,
2Institució Catalana
de Recerca i Estudis Avançats (ICREA)
Els parlants utilitzem simples moviments de mans i cos per acompanyar la parla, els quals
normalment s'alineen amb la informació prosòdica. Aquests tipus de gestos, anomenats gestos
coverbals o gestos batuta (beat gestures en anglès) estan fortament correlacionats amb la
prominència prosòdica (Krahmer i Swerts, 2007) i tenen funcions focalitzadores similars a les que té
la prosòdia, com ara remarcar l'organització del discurs i ressaltar la informació prominent (Loehr,
2012; Wagner, 2012). Estudis recents d’adquisició de la gestualitat s’han centrat en com els infants
expressen informació semàntica amb els gestos (Colonnesi et al. 2010; Iverson i Goldin-Meadow,
2005), però se sap molt menys sobre com influeixen els gestos batuta amb les capacitats de
memòria. So, Chen-Hui, i Wei-Shan (2012) van trobar que els infants de 4-5 anys d'edat només es
beneficien de la presència dels gestos icònics (és a dir, gestos que tenen un contingut semàntic clar)
però no pas de la presència dels gestos de prominència. L'objectiu del nostre estudi és investigar si la
presència d'aquest tipus de gestos ajuda els infants a recordar una paraula quan es troba en un
context discursiu. La nostra hipòtesi és que els infants es beneficiaran de la presència d'aquests
gestos que remarquen la prominència en una activitat de memòria seqüencial.
Seixanta nens catalanoparlants de 3, 4 i 5 anys van participar en l’estudi. La tasca consistia en
recordar una llista d’ítems que un elevant havia de fer abans d'anar de viatge. La tasca contenia dos
assaigs de familiarització i quatre assaigs de prova. Cada assaig tenia una llista de cinc noms
bisil·làbics diferents de la mateixa categoria semàntica, en dues condicions gestuals diferents (batuta
vs no-batuta). En la condició batuta l’ítem intermedi dels cinc elements es produïa amb un gest
batuta, i en la condició no-batuta l’ítem intermedi no tenia gest batuta. L’ítem intermedi era el que
tenia gest per tal de controlar els efectes de sèrie, que prediuen que el primer (primacy) i l'últim
(recency) ítem d'una llista es recorden més fàcilment. Vam controlar la capacitat memorística
mitjançant una tasca de record del nombre màxim d’ítems que el nen podia recordar en una llista.
Els resultats preliminars obtinguts de l'anàlisi d'un 43 % de les dades (26 nens de 60, de 3 (N = 8), 4
(N = 6) , i 5 anys (N = 12)) mostren un efecte significatiu de condició batuta en la capacitat per
recordar l'element de intermedi, i que això depèn de l’habilitat de memòria del nen. És a dir, els nens
recorden significativament millor l'element intermedi en la condició batuta que en la condició no-
batura si la seva capacitat de memòria és similar a la longitud de la llista (4-5 paraules de memòria) ,
t(23)=-2,713, p < 0,001 (Fig. 1, dreta). En canvi, els nens que tenen una capacitat de memòria menor
(2-3 paraules) recorden significativament millor el ítems intermedis en la condició no-batuta que en
la condició batuta, t(24)=4,371, p < 0,01 (Fig 1, esquerra). Les dades estadístiques mostren que la
resta d’ítems es comporten de manera similar entre la condició batuta i la condició no-batuta (Figura
2). En resum, els gestos de tipus batuta ajuden els nens a recordar la informació perquè funcionen
com un senyal de prominència important en el context del discurs.
20
Figura 1. Proporció mitjana de la freqüència amb què es recorda l’ítem intermedi segons condició i
habilitat de memòria del infant.
Figura 2. Proporció mitjana de la freqüència amb què es recorden els cinc ítems separat segons la
condició gestual (batuta vs no-batuta) i l'habilitat de memòria del infant.
Referències
Colonnesi, C., Stams, G.J., Koster, I. i Noom, M.J. (2010). “The relation between pointing and language
development: a meta-analysis”. Developmental Review, 30, 352-366.
Goldin-Meadow, S., Cook, S.W., and Mitchell, Z.A. (2009). “Gesturing gives children new ideas about math”.
Psychological Science, 20 (3), 267–272.
Iverson, J.M. i Goldin-Meadow, S. (2005). “Gesture paves the way for language development”. Psychological
Science, 16 (5), 367–371.
Krahmer, E., i Swerts,M. (2007). “Effects of visual beat gestures on prosodic prominence: Acousticanalyses,
auditory perception and visual perception”. Journal of Memory and Language, 57, 396-414.
Lewkowicz, D.J. (2013). “Development of ordinal sequence perception in infancy”. Developmental Science, 16
(3), 352-364.
Loehr, D. (2012). “Temporal, structural, and pragmatic synchrony between intonation and gesture”. Laboratory
Phonology, 3(1), 71-89.
So, W.C., Chen-Hui, C.S. i Wei-Shan J.L. (2012). “Mnemonic effect of iconic gesture and beat gesture in adults
and children: Is meaning in gesture important for memory recall?”. Language and Cognitive Processes, 27(5),
665-681.
Tellier, M. (2008). “The effect of gestures on second language memorization by young children”. Gesture, 8(2),
219_235.
Wagner, P. (2014). “Gesture and speech interaction: An overview”. Speech Communication 57, 209-232.
21
El paper de la gestualitat i la prosòdia en l'adquisició de la incertesa
Iris Hübscher1, Núria Esteve-Gibert1, Alfonso Igualada Pérez1, Pilar Prieto2,1
1 Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, Universitat Pompeu Fabra, 2Institució Catalana
de Recerca i Estudis Avançats (ICREA)
La incertesa es pot codificar a través de mitjans verbals i no verbals que poden variar segons la
llengua. Es pot expressar lèxicament (a través de verbs d’estats mentals o d’adverbis modals com
potser), amb partícules gramaticals (kana en japonès), o a través de patrons prosòdics i gestuals com
ara encongir les espatlles, aclucar els ulls, estirar els llavis, moure el cap i elevar les celles (Borràs-
Comes et al., 2011; Swerts i Krahmer, 2005). Estudis previs sobre l'adquisició de significats
pragmàtics han mostrat que els nens de quatre anys d'edat poden distingir entre les expressions de
certesa i incertesa (Moore et al., 1990; Matsui et al., 2003; Krahmer i Swerts, 2005). D'altra banda,
s’ha mostrat que hi ha una correlació entre la capacitat dels nens per a comprendre la incertesa i els
seus resultats en tasques que avaluen la teoria de la ment (ToM, és a dir, la capacitat d'atribuir estats
mentals, creences i desitjos d'un mateix i dels altres; Moore et al., 1990, 1993; Matsui et al., 2009).
La majoria d’aquests estudis s'han centrat en el paper del lèxic en la comprensió de la incertesa, i no
tant en la prosòdia i la gestualitat. Només Moore (1993) va trobar que els nens tendien a fer més cas
dels marcadors lèxics o gramaticals que no pas dels prosòdics, i que només a partir de cinc anys
d'edat podien utilitzar ambdós marcadors de manera sistemàtica. Els patrons de producció semblen
confirmar-ho: encara que l’expressió lèxica de la incertesa comença al voltant de 2 anys d'edat
(O'Neill i Atance, 2000), no és fins molt més tard que es desenvolupa la capacitat d’expressar la
incertesa de forma multimodal (Krahmer i Swerts, 2005). L'objectiu d'aquest estudi és investigar com
els patrons gestuals interactuen amb els lèxics i prosòdics en el desenvolupament de la capacitat dels
nens per a comprendre la incertesa. Les preguntes de recerca són les següents: (1) Quin paper hi
juguen la gestualitat, la prosòdia i els elements lèxics en la comprensió primerenca de la incertesa?
(2) Quina relació hi ha entre la comprensió de la incertesa i l’empatia i les habilitats de ToM? La
nostra hipòtesi és que la prosòdia té un paper especialment important a l’hora de detectar la
incertesa.
Un total de seixanta nens catalanoparlants de 3, 4 i 5 anys duran a terme dos experiments. En embós
experiments els nens veuen un powerpoint en què dues parelles de bessons han d'endevinar el color
preferit (o fruita, esport, menjar, instrument) d'un tercer personatge. S’informa al nen que un dels
bessons sap molt bé la resposta i l'altre no, i que han d'endevinar el bessó que no ho sap gaire. El
powerpoint es presenta en tres versions: només àudio (AO), només vídeo (VO) i audiovisual (AV), en
un disseny entre subjectes (between-subjects). A l’Experiment 1 l'expressió d'incertesa es codifica a
través d’elements lèxics (verbs modals) i de l'expressió facial d’incertesa. A l'Experiment 2 l'expressió
d'incertesa es codifica amb l’entonació (contorn L+H* H%) i l’expressió facial d’incertesa. A més,
s'han obtingut mesures amb una tasca clàssica de ToM (false-belief o tasca de Sally-Ann, Baron-
Cohen et al., 1985) i una tasca de detecció de l'emoció (Strayer i Roberts, 1997).
Els resultats preliminars de 24 nens (8 nens de cada edat) que van realitzar l'experiment 2
suggereixen un efecte significatiu de condició (AO, VO, AV) en el rendiment dels nens en l'experiment
de la incertesa, de manera que la condició AO és especialment efectiva. A més, els resultats
suggereixen que hi ha un efecte d’edat en l’augment en la detecció de la incertesa i també de l’èxit
en la tasca de ToM. Els resultats també mostren un patró menys regular si es tenen en compte els
22
resultats de la tasca de detecció de l'emoció. Tanmateix, calen més dades per a fer poder mostrar
resultats estadístics. Els resultats finals es presentaran a la conferència. 2
Referències
Armstrong, M., Esteve-Gibert, N., i Prieto, P. (2014). “The acquisition of multimodal cues to
disbelief”. Proceedings of the Speech Prosody 2014. ISSN:2333-2042.
Baron-Cohen, S., Leslie, A. M. i Frith, U. (1985). “Does the autistic child have a “theory of mind”?”.
Cognition, 21 (1), 37-46.
Borràs-Comes et al. (2011). “Perceiving uncertainty: facial gestures, intonation, and lexical choice. 2n
Conference on Gesture and Speech in Interaction”. Universität Bielefeld: Bielefeld, September 5-7.
Krahmer, E. i Swerts, M. (2005). “How Children and Adults Produce and Perceive Uncertainty in
Audiovisual Speech”. Language and Speech, 48 (29), 29-53.
Matsui et al. (2009). “Understanding of speakers certainty and false-belief reasoning: a comparison
of Japanese and German pre-schoolers”. Developmental Science, 12 (4), 602-613.
Moore, C., Pure, K. i Furrow, D. (1990). “Children’s understanding of the modal expression of speaker
certainty and uncertainty and its relation to the development of a representational theory mind”.
Child Development, 61, 722-730.
Moore, C. Harris, L. i Patriquin, M. (1993). “Lexical and prosodic cues in the comprehension of
relative certainty”. Journal of Child Language, 53, 153-67.
O’Neill, D.K. i Atance, C. M. (2000). “‘Maybe my daddy give me a big piano’: the development of
children’s use of modals to express uncertainty”. First Language, 20 (29), 30-52.
Strayer, J. i Roberts, W. (1997). “Facial and Verbal Measures of Children’s Emotions and Empathy”.
International Journal of Behavioural Development, 20 (4), 627-649.
Swerts, M. i Krahmer, E. (2005). “Audiovisual prosody and feeling of knowing”. Journal of Memory
and Language, 53, 81-94.
23
El paper de la prosòdia i la gestualitat en el desenvolupament de la comprensió de la ironia
Santiago González-Fuente1; Pilar Prieto 2,1
1Department of Translation and Language Sciencies, Universitat Pompeu Fabra
2Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats
Comprendre la ironia verbal és un procés complex que implica el reconeixement de la “creença del
parlant” (i.e. comprendre que el parlant no creu el significat literal de l'enunciat que ha pronunciat) i
la “intenció del parlant” (i.e. comprendre la seva actitud i la seva emoció). Els investigadors que
estudien el desenvolupament de la ironia han mostrat que, mentre que la capacitat de reconèixer la
“creença del parlant” és assolida al voltant dels 4-5 anys, comprendre la “intenció del parlant”
requereix l'avaluació i integració de diverses fonts d'informació emocional i cognitiva, la qual cosa
comporta uns procesos d'inferència més sofisticats que es van refinant entre els 5 i els 13 anys (e.g.
Ackerman 1982, 1983; Dews et al. 1996; Nakassis i Snedeker 2002; Harris i Pexman 2003; Climie i
Pexman 2008, Nicholson et al. 2013). Per exemple, Harris i Pexman (2003) van mostrar
experimentalment que els nens de 7-8 anys que ja eren capaços de detectar la intenció crítica d'un
enunciat sarcàstic encara no detectaven la intenció humorística d'aquell mateix enunciat.
Per altra banda, s'ha comprovatquela capacitat de comprensió de la ironia en els nens està
correlacionada amb la seva capacitat per reconèixer i avaluar els estats mentals i les expressions
emocionals dels altres, els quals s'infereixen majoritàriament a partir la informació auditiva (i.e. la
prosòdia) i la visual (i.e. la gestualitat) (Pons et al. 2004, Nicholson et al. 2013). No obstant això,
mentre que alguns estudis experimentals han trobat que l'entonació facilita la comprensió de la
ironia als 6 anys (e.g. De Groot et al. 1995; Keenan and Quigley 1999), d'altres estudis afirmen que no
existeix aquest efecte de facilitació fins els 8 o fins i tot els 10 anys (Winner et al. 1987). La majoria
d'aquests estudis no han diferenciat entre els efectes que la prosòdia pot tenir en el reconeixement
de la “creença del parlant” ode la “intenció del parlant”. Quant a la gestualitat, als estudis sobre el
desenvolupament de l'adquisició de la ironia en què els nens perceben estimuls visuals (e.g. Climie i
Pexman 2008, Nicholson et al. 2013), utilitzen una metodologia en la qual apareixen titelles, sense
cap control sobre les característiques gestuals involucrades en la producció dels enunciats literals o
irònics. En resum, encara no s'han dut a terme experiments que avaluïn la contribució específica de
la prosòdia i la gestualitat en el procésde comprensió de les diferents funcions comunicatives de la
ironia verbal. La nostra hipòtesi és que aquestes marques dels enunciats irònics són emprades pels
nens a l'hora de detectar tant la “creença del parlant” com la “intenció del parlant”, actuant
ambdues com a elements facilitadors per al desenvolupament d'aquesta habilitat.
L'objectiu d'aquest article és esbrinar quina és la contribució de la prosòdia i la gestualitat
emocionals a la comprensió i processament cognitiu de la ironia verbal dels nens. Amb aquest
propòsit, hem dut a terme una variant de l'experiment dissenyat per Climie i Pexman (2008), que
està basat en la metodologia “visual world paradigm”. Seixanta subjectes (20 de 5 anys, 20 de 8 anys
i 20 adults) van participar en aquest experiment, en el qual els nens estaven asseguts a una taula
amb una pantalla al davant. Els nens van veure una sèrie de petits vídeos protagonitzats per dos
actors que acabaven amb una frase pronunciada per uns d'ells. Aquestes frases es van presentar en
contextos negatius (i.e. on quelcom negatiu o imprevist suceeix) i pronunciades (1) de manera
sincera (i.e. crítica literal), (2) de manera irònica sense prosòdia ni gestualitat marcada (i.e.
emocionalment neutra), (3) de manera irònica amb una prosòdia i gestualitat que impliquen
24
emocions negatives (e.g. estirament dels llavis, negació amb el cap), i (4) de manera irònica amb una
prosòdia i una gestualitat que impliquen emocions positives (e.g. somriure, aprovació). Els nens van
haver de respondre les següents preguntes: (a) si el parlant creia o no en el que havia dit (i.e. si
estava mentint), (b) si la intenció del parlant era la de ser amable o desagradable, i (c) si la intenció
del parlant era la de resultar divertit o seriós. També vam recollir el processament cognitiu dels nens
mitjançant el temps que trigaven en realitzar els judicis sobre la intenció del parlant de ser amable o
desagradable, així com a través del comportament de la mirada vers els objectes que utilitzaven per
respondre a les preguntes. Esperem que a la condició (3) la prosòdia i la gestulitat facilitin el
reconeixement de la intenció crítica del parlant, i que a la condició (4) també facilitin el
reconeixement de la intenció humorística. Els resultats encara s'estan analitzant i es presentaran en
el workshop.
Referències
Ackerman, B. P. (1982). “Contextual integration and utterance interpretation: The ability of children
and adults to interpret sarcastic utterances”. Child Development, 53: 1075–1083.
Ackerman, B. P. (1983). “Form and function in children’s underst anding of ironic utterances”. Journal
of Experimental Child Psychology, 35: 487–508.
Climie, E., Pexman, P. (2008). Eye gaze provides a window on children's understanding of verbal
irony. Journal of Cognition and Development, 9, 257-285.
Dews, S., Winner, E., Kaplan, J., Rosenblatt, E., Hunt, M., Lim, K., McGovern, A., Qualter, A., i Smarsh,
B. (1996). Children’s understanding of the meaning and functions of verbal irony. Child Development,
67: 3071–3085.
de Groot, A., Kaplan, J., Rosenblatt, E., Dews, S., i Winner, E. (1995) “Understanding versus
discriminating nonliteral utterances: evidence for a disassociation.” Metaphor and Symbolic Activity,
10(4): 255-273.
Harris, M., i Pexman, P. M. (2003). Children’s perceptions of the social functions of verbal irony.
Discourse Processes, 36: 147–165.
Keenan, T. i Quigley, K. (1999) “Do young children use echoic information in their comprehension of
sarcastic speech? A test of echoic mention theory”. British Journal of Dev Psychology, 17: 83-96.
Nakassis, C., i Snedeker, J. (2002). “Beyond sarcasm: Intonation and context as relational cues in
children’s recognition of irony”. Dins A. Greenhill, M. Hughs, H. Littlefield, i H. Walsh (Eds.),
Proceedings of the 26th Boston University Conference on Language Development. (pp. 429–440).
Somerville, MA: Cascadilla Press.
Nicholson A, Whalen JM, Pexman PM (2013). “Children's processing of emotion in ironic language”.
Front. Psychol. 4:691.
Pons, F., Harris, P. L., and de Rosnay, M. (2004). “Emotion comprehension between 3 and 11 years:
developmental periods and hierarchical organization”. Eur. J. Dev. Psychol. 1, 127–152.
Winner, E. Windmueller, G., Rosenblatt, E., Bosco, L., Best, E., i Gardner, H. (1987). “Making Sense of
Literal and Nonliteral Falsehood.” Metaphor and Symbolic Activity, 2(1): 13-32.
25
Caracterització acústica del material postfocal en oracions amb focus contrastiu
Marianna Nadeu i Maria del Mar Vanrell
Penn State, Freie Universität Berlin
El català i el castellà utilitzen estratègies sintàctiques diferents per assignar focus contrastiu (FC) a un
constituent, com, per exemple, l’anteposició del constituent focalitzat (e.g. [La Maria]FC vindrà
demà). En les anteposicions, el constituent focalitzat s’anteposa al verb i rep la prominència principal
de l’oració, l’accent nuclear. En diverses llengües, la realització de FC en posició no final de frase
provoca la desaccentuació del material postfocal. En [La Marina]FC vindrà demà, el fragment que
segueix el constituent amb accent contrastiu es realitza amb una f0 plana fins al final de la frase
(Estebas 2003). Tradicionalment s’ha considerat que el material postfocal o bé està desaccentuat o
bé presenta accents tonals de tipus L+!H* amb un camp tonal molt compactat (vg. Prieto 2014).
Aquesta qüestió és objecte de debat, ja que l’existència d’una frase intermèdia buida (i.e. sense
accents) entra en conflicte amb una premissa bàsica del model mètric autosegmental (Pierrehumbert
1980, Pierrehumbert i Beckman 1988). Tanmateix, hi ha evidència que altres elements que s’han
descrit com a desaccentuats no presenten cap prominència tonal (Astruc 2003a). Mentre que
diversos estudis han investigat la realització de l’accent contrastiu (Vanrell, Stella, Gili-Fivela i Prieto
2013, entre d’altres), els treballs sobre les característiques acústiques del material postfocal són
gairebé inexistents. Per això, presentem un estudi pilot on investiguem la realització fonètica del
material postfocal, la qual cosa pot ajudar a esclarir-ne l’estatus fonològic.
Metodologia. L’experiment (Vanrell et al. 2013) comprèn 10 frases per llengua, produïdes tres cops
per parlant en dos contextos (focus ample vs. focus contrastiu). Els participants (5 parlants de català i
5 de castellà) llegien una frase (e.g. Na Marina vendrà demà). A continuació, l’investigador els feia
una pregunta de clarificació (e.g. Na Tina?), i els participants hi responien repetint la mateixa frase
amb FC al constituent rellevant (e.g. [Na MARINA]FC vendrà demà). Aquí explorem les característiques
acústiques (durada total; velocitat de parla; f0: mitjana, màxima i camp tonal, i presència de veu
grinyolada) de la part que segueix el constituent que rep el FC (condició postfocal; en l’exemple,
vendrà demà) i les comparem amb les del mateix fragment en la primera frase, amb focus ample
(condició nuclear). L’anàlisi inclou 574 frases, 287 per condició.
Resultats. Els resultats provisionals mostren que el material postfocal es produeix amb una f0 més
baixa (tant la mitjana com el punt màxim) i un camp tonal més reduït (Fig. 1a). Aquesta compressió
del camp tonal i una f0 inferior també s’ha observat en dislocacions a la dreta, oracions
parentètiques i altres constituents externs (Astruc 2003a, 2003b; Astruc i Nolan 2007; Ortega-
Llebaria i Prieto 2011). Tot i que les diferències de durada són negligibles, en comparació amb les
frases amb focus ample, la condició postfocal presenta una major velocitat de parla, almenys en
castellà (Fig. 1b), que la nuclear. Ortega-Llebaria i Prieto (2011) atribuïen les diferències de durada
que trobaven entre oracions declaratives i citacions (amb desaccentuació) a un augment de la
velocitat de parla en el segon cas. Finalment, trobem una major incidència de veu grinyolada en la
condició postfocal (Fig. 1c), com és esperable per la presència d’una f0 més baixa (Johnson 2003,
Lindblom 2009). A l’anàlisi final inclourem mesures locals de durada i intensitat.
26
(a) (b)
(c)
Figura 1. (a) Camp tonal; (b) velocitat de parla; (c) proporció de veu grinyolada en condició nuclear
vs. postfocal en català i castellà.
Referències
Astruc, L. (2003a). “Intonation of right-dislocations in Catalan“. Dins Proceedings of the 15th
International Congress of Phonetic Sciences, 3–9. Barcelona.
Astruc, L. (2003b). “Sentence external elements in Catalan“. Catalan Journal of Linguistics, 2, 15–31.
Astruc, L. i Nolan, F. (2007). “Variation in the intonation of extrasentential elements“. Dins P. Prieto,
J. Mascaró i M. J. Solé (eds.), Segmental and prosodic issues in Romance phonology, 85–107.
Amsterdam: John Benjamins.
Estebas, E. (2003). “Tonal structure of post-focal L in English and Catalan“. Atlantis, 25, 39–53.
Johnson, K. (2003). “Acoustic and auditory phonetics”. [2a ed.] Oxford: Blackwell.
Lindblom, B. (2009). “F0 lowering, creaky voice, and glottal stop: Jan Gauf-fin’s account of how the
larynx works in speech”. Dins Proceedings FONETIK 2009. The XXIIth Swedish Phonetics Conference,
8–11. Estocolm: Stockholm University.
Ortega-Llebaria, M. i Prieto, P. (2011). “Acoustic correlates of stress in Central Catalan and Castilian
Spanish”. Language and Speech, 54, 73–97.
Pierrehumbert, J. (1980). The phonetics and phonology of English intonation. Nova York: Garland
Press.
Pierrehumbert, J. i Beckman, M.E. (1988). Japanese tone structure. Cambridge: MIT Press.
Prieto, P. (2014). “The intonational phonology of Catalan”. Dins S.-A. Jun (ed.), Prosodic typology 2.
The phonology of intonation and phrasing, pp. 43–80. Oxford: OUP.
Vanrell, M. M.; Stella, A.; Gili-Fivela, B. i Prieto, P. (2013). “Prosodic manifestations of the Effort Code
in Catalan, Italian and Spanish”. Journal of the International Phonetic Association, 43, 195–220.
27
Les interrogatives absolutes a Menorca: aproximació a un canvi en curs
Ignasi Mascaró1,3, Paolo Roseano2,3
1Institut Menorquí d’Estudis,
2Universitat de Barcelona,
3Universitat Pompeu Fabra
L’entonació de les preguntes absolutes informatives del català de Menorca s’ha descrit
tradicionalment com a caracteritzada per un accent nuclear descendent (¡H+L*) i un to de frontera
fonològicament baix que es pot realitzar com una lleugera pujada d’F0 (Mascaró 1987; Vanrell i
Mascaró 2013). La Figura 1 exemplifica el patró entonatiu que s’acaba de descriure. En aquest treball
es presenten dades, recollides entre l’any 2013 i el 2014, que demostren que els adolescents
menorquins empren majoritàriament, amb la mateixa funció pragmàtica, un patró diferent,
caracteritzat per un accent nuclear ascendent (L+¡H*) i un to de frontera final baix (L%). És tracta
d’un canvi entonatiu que ha desplaçat la prominència melòdica de la pretònica a la tònica.
Figura 1. Patró entonatiu tradicional de les interrogatives absolutes informatives
Figura 2. Patró entonatiu innovador de les interrogatives absolutes informatives
Referències
Mascaró, Ignasi (1987). "Ciutadella-Maó. Greu vs. Agut en dos parlars menorquins. Plantejament de
la qüestió". Randa 21, 197-211.
Vanrell, Maria del Mar i Ignasi Mascaró (2013). Balear. Dins: Pilar Prieto i Teresa Cabré (coords.)
L'entonació dels dialectes catalans. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 75-100.
28
Els aprenents de català com a llengua estrangera: alguns trets melòdics al contorn entonatiu
Dolors Font-Rotchés, Agnès Rius-Escudé i Francina Torras Compte
Departament de Filologia Catalana. Laboratori de Fonètica Aplicada (Campus Mundet)
Universitat de Barcelona
En aquesta comunicació, exposarem els trets melòdics que tenen lloc en contorns entonatius
produïts pels aprenents de català com a llengua estrangera. Aquests trets que descriurem són alguns
dels que caracteritzen el seu "accent estranger" i poden tenir lloc a qualsevol part del contorn:
anacrusi, primer pic, cos, nucli o inflexió final.
Referent al primer pic, pot ser que hi aparegui o que hi sigui absent. En el cas que el contorn tingui
primer pic, tal com passa majoritàriament en català, observarem l'ascens que hi té lloc i si presenta
algun tipus de desplaçament cap a una vocal posterior, ja sigui àtona o tònica; pel que fa al cos, hi
analitzarem la presència o absència d'èmfasis. També en aquest cas, si hi ha trets emfàtics, els
compararem amb els descrits per al català (Font-Rotchés, 2011); finalment, també descriurem la
posició del nucli i els trets de la inflexió final, com la direcció o el percentatge d'ascens o de descens.
El corpus es basa en 40 enunciats produïts per aprenents de català com a llengua estrangera a partir
de les tasques realitzades a l’aula. Els informants són estudiants d'EILC (Erasmus Intensive Language
Courses) a l’Institut de Llengües de la Universitat de Lleida (UdL), els quals van seguir un curs de 60
hores de nivell A1 (MERC), el 2012, i un de 70 hores de nivell B1 (MERC), el 2013. En total, tenim 18
informants d’ambdós sexes, de procedència diversa, i d’entre 18 i 25 anys.
Per a l'anàlisi dels contorns, hem fet servir l’aplicació d’anàlisi i síntesi de veu Praat (Boersma i
Weekink, 1992-2012) i, per al processament de les dades, el mètode Anàlisi melòdica de la Parla
(Cantero, 2002), descrit en forma de protocol a Cantero i Font-Rotchés (2009). I, finalment, per
definir els trets melòdics de l'accent estranger, ens hem basat en la proposta d'anàlisi prelingüística
de Cantero i Mateo (2011).
La finalitat d'aquesta investigació, que forma part d'una de més general, és conèixer els trets de
l'accent estranger dels parlants de català com a L2 per poder-ne desenvolupar aplicacions
didàctiques.
Referències
Boersma, P.; Weenink, D. (1992-2012). Praat: doing Phonetics by Computer. http://www.praat.org
Cantero, F. J. (2002). Teoría y análisis de la entonación. Publicacions de la Universitat de Barcelona.
Cantero, F. J.; Font-Rotchés, D. (2009). 'Protocolo para el análisis melódico del habla', Estudios de
Fonética experimental, XVIII: 17-32.
Cantero Serena, F. J. ; Mateo, M. (2011). “Análisis melódico del habla: complejidad y entonación en el
discurso”, Oralia, 14: 105-127.
Font-Rotchés, D. (2011). “Èmfasis bàsics de l'entonació en els contorns del català central”. Dins
Lloret, M.R; Pons, C. (ed.): Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català. Institut
Interuniversitari de Filologia Valenciana: 193-216.
29
Aspectes de la prosòdia de la Franja
Lourdes Romera1, Ana Ma. Fernández Planas1, Wendy Elvira García1, Paolo Roseano1,2, Albert
Ventayol Boada1, Josefina Carrera Sabaté1 i Eugenio Martínez Celdrán1
Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra
La Franja de Ponent o Franja d’Aragó constitueix una zona de proximitat entre dues llengües, el
català i el castellà (Giralt 2012). En aquest treball es presenta, en una primera part, un estudi sobre
els contorns entonatius a dos punts de la Franja, Fraga i Mequinensa; aquests contorns entonatius,
que corresponen a oracions declaratives, interrogatives sense "que" inicial i interrogatives amb "que"
incial, totes elles sense expansió, es comparen amb els obtinguts a Lleida y Saragossa (Fernández
Planas et alli. 2006, Castañer et alii. 2005). La segona part de l’estudi està dedicada a la durada de les
vocals en las realitzacions analitzades.
El corpus el formen un total de 594 frases, del català de Fraga, de Mequinensa i de Lleida i del
castellà de Mequinensa i de Saragossa, que corresponen a 9 frases de cada una de les tres modalitats
estudiades, repetides tres vegades cadascuna i pronunciades per dos parlants, home i dona. L'anàlisi
s'ha dut a terme en primer lloc en l'entorn Matlab, segons el protocol AMPER (Contini et al, 2002,
Fernández Planas 2005, López Bobo et al. 2007) que ens proporciona dades de F0, intensitat i
durada; després s'ha procedit a l'etiquetatge entonatiu (Pierrehumbert 1980, Prieto el al. 2009;
Estebas i Prieto, 2009).
L’anàlisi comparativa del contorns que caracteritzen el català de Fraga i Mequinensa permet destacar
que comparteix trets entonatius tant amb el català de Lleida, d'una banda, com amb el castellà de
Saragossa, de l'altra. Igualment, la comparació de la durada de les vocals, especialment les que
corresponen al tonema, mostren les semblances entre aquestes varietats.
Els resultats tant de la descripció melòdica com de la durada permeten justificar les influències
mútues i establir els trets que comparteix el català d'aquest punts de La Franja amb altres punts
propers de parla catalana i castellana.
Referències
Castañer Martín, R. M; González Olivera, M. P. i Simón Casas, J. (2005): «Aproximación al estudio de
la entonación aragonesa», Estudios de Fonética Experimental, XIV, pp. 273–293.
Contini M.; Lai, J.-P.; Romano, A.; Roullet, S.; Moutinho L. et al. (2002): «Un projet d’Atlas Multimédia
Prosodique de l’Espace Roman», dins Bel B. i Marlien I. (eds.): Speech Prosody 2002, Aix-en-Provence,
pp. 227-230.
Estebas Vilaplana, E. i Prieto, P. (2009): «La notación prosódica en español. Una revisión del
Sp_ToBI», Estudios de Fonética Experimental, XVIII, 263-283.
Fernández Planas, A. M.; Carrera Sabaté, J.; Román Montes de Oca, D. i Martínez Celdrán, E. (2006):
«Declarativas e interrogativas en Tortosa y Lleida. Comparación de su entonación», Estudios de
Fonética Experimental, XV, pp. 165-209.
Fernández Planas, A.M. (2005): «Aspectos generales acerca del proyecto internacional AMPER en
España», Estudios de Fonética Experimental, XIV, pp. 13-27.
30
Giral Latorre, J. (2012): «El catalán de la Franja de Aragón. Una aproximación historico- lingüística»,
Archivo de Filología Aragonesa, 68, pp. 39-74.
López Bobo, M. J.; Muñiz Cachón, C.; Díaz Gómez, L.; Corral Blanco, N.; Brezmes Alonso, D. i
Alvarellos Pedrero, M. (2007): «Análisis y representación de la entonación. Replanteamiento
metodológico en el marco del proyecto AMPER», dins Dorta, J. i Hernández, B. (eds.): La prosodia en
el ámbito lingüístico románico, Madrid, La Página Ediciones, S.L. Universidad, pp. 17-34
Martínez Celdrán, E. i Fernández Planas, A. M. (Coord.) (2003-2013): AMPER-CAT, Atles Multimèdia
de la Prosòdia de l'Espai Romànic.
http://stel.ub.edu/labfon/amper/index_ampercat_cat.html
Pierrehumbert, J. (1980): The Phonology and Phonetics of English Intonation. Tesi doctoral, MIT.
Prieto, P.; Aguilar, L.; Mascaró, I.; Torres-Tamarit, F. i Vanrell. M. M. (2009): «L'etiquetatge prosòdic
Cat_ToBI», Estudios de Fonética Experimental, XVIII, pp. 287-309.
31
Entonació i pragmàtica de les interrogatives totals del català central
Joan Borràs-Comes,1 Pilar Prieto 2,1 1 Universitat Pompeu Fabra,
2 Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats
És sabut que, en diferents llengües, l’entonació pot codificar biaixos pragmàtics en les oracions, com
els epistèmics (Sudo 2013; Vanrell et al. 2013), els evidencials (Büring i Gunlogson 2000, Gunlogson
2003, Vanrell et al. 2014), els antiexpectatius (o miratius; Peterson 2010), i els d’incredulitat (o
doxàstics, Crespo-Sendra et al. 2014). Tot i així, se sap poc sobre quina és la contribució de
l’entonació a la codificació d’aquests biaixos i quina relació s’estableix entre aquest rol de l’entonació
i la vehiculació mateixa de la interrogativitat. Escandell-Vidal (1998) va proposar que la configuració
tonal baix-ascendent L* H% podia ser considerada no marcada per expressar una interrogativa total
(neutra) en castellà peninsular i, apart d’aquest contorn, en descrivia d’altres que marcaven
restriccions addicionals per al procés inferencial de l’oient. En base a resultats experimentals,
Armstrong (2012) feia una proposta similar per a les interrogatives del castellà de Puerto Rico.
Aquesta investigació pretén avaluar els paràmetres pragmàtics que marquen la selecció d’un contorn
entonatiu determinat en les interrogatives totals del català central, una varietat que constitueix un
bon marc d’estudi en tant que compta amb quatre contorns entonatius diferents per a l’expressió de
les interrogatives absolutes (Prieto et al. 2015). La Referències disponible mostra com el L* H% és
emprat per a les interrogatives informatives i per a les d’incredulitat, el ¡H+L* L% per a les
confirmatòries, i el L+¡H* L% i el L+H* LH% per a les d’eco i les de sorpresa.
En el present estudi examinem l’acceptabilitat d’aquests quatre contorns quan van precedits de cinc
contextos que vehiculen uns biaixos pragmàtics concrets: neutre, epistèmic, evidencial, miratiu i
doxàstic. Amb aquesta finalitat, 39 parlants nadius de català central van participar voluntàriament en
una tasca de judicis d’acceptabilitat mitjançant la plataforma d’enquestes en línia SurveyGizmo
(http://www.surveygizmo.com/). Els oients havien d’avaluar, del 0 al 100, el grau d’adequació que
percebien per a cada interrogativa en el seu context.
Els resultats suggereixen una clara especialització pragmàtica dels diferents contorns entonatius. És a
dir, quan el significat pragmàtic queda determinat pel context discursiu, els parlants prefereixen
clarament una de les entonacions contorns sobre la resta.
Biaix en el context Descripció del biaix Entonació preferida
Neutre A no té pressuposicions; B no li ha dit res. L* H%
Epistèmic A pressuposa “x”; B no li ha dit res. ¡H+L* L%
Evidencial A no té pressuposicions; B li diu “x”. L+¡H* L%
Miratiu A pressuposa “x”; B li diu “y”. Se’l creu. L+H* LH%
Doxàstic A pressuposa “x”; B li diu “y”. No se’l creu. L* H%
Els resultats també mostren una bona acceptació del ¡H+L* L% i el L* H% tant per al context neutre i
com per a l’epistèmic. Aquesta intercanviabilitat parcial demana investigar més a fons els usos
d’aquests contorns, una investigació que se sumaria a estudis ja existents que han avaluat factors
32
addicionals com, per exemple, la cortesia (v. Astruc et al. 2014). Finalment, i contràriament al que
han evidenciat diferents estudis, no observem que el L* H% siga percebut com un contorn adequat
per a qualsevol tipus d’interrogativa total malgrat el biaix pragmàtic del context (v. Escandell-Vidal
1998).
Referències
Armstrong, M. (2012). The development of yes-no question intonation in Puerto Rican Spanish. PhD
thesis. Ohio State University.
Astruc., L., Vanrell, M.M., i Prieto, P. (2014, in press). “Cost of the action and social distance affect
the selection of question intonation in Catalan”. Dins M. Armstrong, N. Henriksen, i M. M. Vanrell
(Eds.), Interdisciplinary approaches to intonational grammar in Ibero-Romance
intonation. Amsterdam: John Benjamins.
Büring, D., i Gunlogson, C. (2000). Aren’t positive and negative polar questions the same?
Unpublished manuscript, University of California Santa Cruz/University of California Los Angeles.
Online: http://hdl.handle.net/1802/1432.
Crespo-Sendra, V., Kaland, C., Swerts, M., i Prieto, P. (2014). “Perceiving incredulity: the role of
intonation and facial gestures”. Journal of Pragmatics, 47(1), pp. 1–13.
Escandell-Vidal, M. V. (1998). “Intonation and procedural encoding: the case of Spanish
interrogatives”. Dins V. Rouchota i A. H. Jucker (Eds.), Current issues in Relevance theory (pp. 169–
203). Amsterdam: John Benjamins.
Gunlogson, C. (2003). True to Form: Rising and Falling Declaratives as Questions in English. New York:
Routledge.
Heritage, J. (2012a). “Epistemics in action: Action formation and territories of knowledge”. Research
on Language and Social Interaction, 45(1), pp. 1–29.
Heritage, J. (2012b). “Epistemics in conversation”. Dins J. Sidnell i T. Stivers (Eds.), The Handbook of
Conversation Analysis (pp. 370–394). Wiley-Blackwell.
Peterson, T. (2010). “Examining the mirative and nonliteral uses of evidentials”. Dins T. Peterson i U.
Sauerland (Eds.), Evidence from Evidentials (pp. 129–159)
Prieto, P., Borràs-Comes, J., Cabré, T., Crespo-Sendra, V., Mascaró, I., Roseano, P., Sichel-Bazin, R., i
Vanrell, M. M. (2015, under contract). “Intonational phonology of Catalan and its dialectal varieties”.
Dins S. Frota i P. Prieto (Eds.), Intonational Variation in Romance. Oxford: Oxford University Press.
Sudo, Y. (2013). “Biased polar questions in English and Japanese”. In: D. Gutzmann i H.‐M. Gaertner
(Eds.), Beyond Expressives: Explorations in Use‐Conditional Meaning (pp. 275–296). Leiden: Brill.
Vanrell, M. M., Armstrong, M., i Prieto, P. (2014). “The role of prosody in the encoding of
evidentiality in Catalan”. Proceedings of the Speech Prosody 7. Dublin, Ireland, 20-24 May.
Vanrell, M. M., Mascaró, I., Torres-Tamarit, F., i Prieto, P. (2013). “Intonation as an encoder of
speaker certainty: information and confirmation questions yes-no questions in Catalan”. Language
and Speech, 56(2), pp. 163–190.
33
Prosòdia, focus i ordre de mots en català i espanyol: una anàlisi amb la Teoria de l’Optimitat
Ingo Feldhausen1 i Maria del Mar Vanrell2
Goethe-Universität Frankfurt, Alemanya i LLP, Université Paris 31 i Freie Universität Berlin,
Alemanya2
S’assumeix que tant en català com en espanyol els elements que porten focus neutre s’han de situar
al final de l’oració, on reben l’accent principal de l’oració mitjançant la Regla d’Accent Nuclear
(Nuclear Stress Rule en anglès: Chomsky i Halle 1968, Zubizarreta 1998). Al contrari que l’anglès, ni el
català ni l’espanyol poden recórrer al desplaçament de la prominència principal com a estratègia per
marcar el canvi de constituent focalitzat en l’oració. Zubizarreta (1998, 1999) argumenta que
l’espanyol usa un mecanisme sintàctic anomenat moviment motivat prosòdicament (o moviment-p)
mitjançant el qual el material no focal es mou a una posició no final com a resultat d’un requeriment
prosòdic i, consegüentment, l’element focalitzat queda en posició final. Per al català, Vallduví (1991,
1992) afirma que cal que el material no focal sigui dislocat a l’esquerra o a la dreta. Així, només el
material focal queda a l’oració matriu. No obstant això, Domínguez (2002) argumenta que el català
pot emprar el moviment-p per marcar el focus neutre. Altres estratègies com l’anteposició, les
oracions clivellades o el focus marcat prosòdicament in situ sembla que estan restringides a una
interpretació contrastiva (Solà 1990, 2002, Quer 2002, Vallduví 1991, 1992, 2002 per al català;
Zubizarreta 1998, 1999, Moreno Cabrera 1999 per a l’espanyol).
Curiosament, el que tenen en comú tots aquests estudis és el fet que usen la introspecció i els judicis
de gramaticalitat, i tendeixen a concentrar-se en les varietats estàndards d’aquestes dues llengües.
Estudis empírics recents sobre l’entonació del focus en català i espanyol posen en dubte les
afirmacions fetes per Vallduví (1991, 1992) i Zubizarreta (1998). Aquests estudis apunten cap al fet
que els elements amb focus neutre també poden rebre prominència in situ, sense necessitat de
moure’s cap a la perifèria de l’oració (Gabriel et al. 2009, Muntendam 2013, Vanrell i Fernández-
Soriano 2013, entre d’altres).
En primer lloc, aquest treball investiga experimentalment la manera com la prosòdia interactua amb
la sintaxi a l’hora d’expressar el focus neutre i el focus contrastiu en el català de Mallorca i l’espanyol
de Madrid, i mostra que les dades en general s’adiuen amb les afirmacions fetes per Vallduví (1991,
1992) i Zubizarreta (1998, 1999). Després, proposem una anàlisi en la Teoria de l’Optimitat
Estocàstica (TOE) per poder donar compte de les realitzacions prosòdiques i sintàctiques en les dues
llengües. Vàrem recollir dades de parla semiespontània de les dues varietats, 1680 frases per al
català i 1056 frases per a l’espanyol, i en vam fer la transcripció prosòdica i sintàctica. Els resultats
demostren que pel que fa al focus neutre, cal fer una separació important entre el català, que usa la
dislocació del material no focal o, fins i tot, l’anteposició del material focal, i l’espanyol, que recorre
al moviment-p o a les oracions clivellades. Per al focus contrastiu, les dues llengües empren sobretot
construccions clivellades.
Per poder donar compte de les nostres dades, hem aplicat el model TOE (Boersma i Hayes 2001), una
versió de la Teoria de l’Optimitat tradicional (Prince i Smolensky 1993/2004). A diferència de la TO, la
TOE ordena les restriccions al llarg d’una escala contínua. Així, las distància entre les diferents
restriccions pot canviar. Bàsicament, el nostre model compta amb sis restriccions: (a) STRESSFOCUS,
(b) HEAD-IP, (c) SUBJECT, (d) FAITHSYNTAX, (e) *P-MOVEMENT i (f) FOCUSCLEFT. A la comunicació,
explicarem com operen aquestes restriccions diferents. El nostre model pot donar compte de la
variació que trobem en les dades, així com de les oracions clivellades. La nostra anàlisi també dóna
34
compte de les diferències entre el català i l’espanyol mitjançant una ordenació diferent de les
restriccions DISLOCATEGIVEN i *P-MOV.
Referències
Boersma, P. i Hayes, B. (2001). “Empirical tests of the Gradual Learning Algorithm”. Linguistic Inquiry
32: 45–86.
Chomsky, N. i Halle, M. (1968). The Sound Pattern of English. New York: Harper and Row.
Domínguez, L. (2002). Analyzing Unambiguous Narrow Focus in Catalan. A Tania Ionin, Heejeong Ko i
Andrew Nevins (eds.), The Proceedings of the Second Humit Conference, 17-34. Massachusetts
Institute of Technology Working Papers in Linguistics 43.
Gabriel, C., Feldhausen, I. i Pešková, A. (2009). “Contrastive and neutral focus in porteño Spanish”.
Conferència al DGfS 2009, Osnabrück (http://www.ilg.uni-stuttgart.de/focus/Gabriel.pdf,
13.09.2013).
Moreno Cabrera, J.C. (1999). “Las funciones informativas: Las perífrasis de relativo y otras
construcciones perifrásticas”. A Gramática Descriptiva de la Lengua Española, Ignacio Bosque i
Violeta Demonte (eds.), 4245-4302. Madrid, Espanya: Real Academia Española—Espasa.
Muntendam, A. (2013). “On the nature of cross-linguistic transfer: A case study of Andean Spanish”.
Bilingualism: Language and Cognition, 16(1), 111–131.
Prince, A. i Smolensky, P. (1993). Optimality Theory: Constraint Interaction in Generative Grammar.
Disponible a Rutgers Optimality Archive, ROA 537.
Quer, J. (2002). “Edging quantifiers: On QP-fronting in western Romance”. A Romance Languages and
Linguistic Theory. Claire Beyssade, Reineke Bok-Bennema, Frank Drijkoningen i Paola Monachesi
(eds.), 253–70. Amsterdam, The Netherlands: John Benjamins.
Solà, J. (1990). “L’ordre dels mots en català. Notes pràctiques”. A Joan Solà (ed.), Lingüística i
normativa, 91-124. Barcelona, Spain: Empúries.
Solà, J. (2002). “Les subordinades de relatiu”. A Gramàtica del Català contemporani, Joan Solà,
Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (eds.), 2459-2565. Barcelona: Editorial
Empúries.
Vallduví, E. (1991). “The role of plasticity in the association of focus and prominence”. Proceedings of
the eastern states conference on linguistics (ESCOL) 7, 295-306.
Vallduví, E. (1992). The Informational Component. Garland, New York.
Vallduví, E. (2002). “L’Oració com a unitat informativa”. A Gramàtica del Català contemporani, Joan
Solà, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (eds.), 1221-1279. Barcelona:
Editorial Empúries.
Vanrell, M.M. i Fernández-Soriano, O. (2013). “Variation at the Interfaces in Ibero-Romance. Catalan
and Spanish Prosody and Word Order”. Catalan Journal of Linguistics 12, 253-282.
Zubizarreta, M.L. (1998). Prosody, Focus, and Word Order. MIT Press.
Zubizarreta, M.L. (1999). “Las funciones informativas: Tema y foco”. A Gramática Descriptiva de la
Lengua Española, Ignacio Bosque i Violeta Demonte (eds.), 4215–44. Madrid, Espanya: Real
Academia Española—Espasa.
35
Amb el finançament de la Facultat de Filologia i el Laboratori de Fonètica de la Universitat de
Barcelona