victor horta: casa tassel

27
Casa Tassel Arquitecte: Víctor Horta (1861-1947) Cronologia: 1892-1893 Localització: Brussel·les Estil: Art Nouveau Materials: pedra, ferro, vidre, ceràmica i fusta. Sistema constructiu: amb materials industrials.

Upload: carme-aranda-monica-navarro

Post on 04-Jul-2015

8.084 views

Category:

Education


3 download

TRANSCRIPT

Page 1: Victor Horta: Casa Tassel

Casa TasselArquitecte: Víctor Horta(1861-1947)Cronologia: 1892-1893Localització: Brussel·les Estil: Art Nouveau

Materials: pedra, ferro, vidre, ceràmica i fusta.Sistema constructiu: amb materials industrials.

Page 2: Victor Horta: Casa Tassel

Anàlisi formalElements de suport i suportats

Estructura metàl·lica

Columnes fines de ferro forjat:

- Funció de suport (es pot prescindir dels murs de càrrega). Planta lliure

-Funció decorativa, sobre tot capitells.

Bigues del sostre, de ferro i a la vista (element més del conjunt)

Page 3: Victor Horta: Casa Tassel

La seva forma estreta i profunda és justificada perquè a Brussel·les

el terreny no sobrava i la casa s'adequa a les poques possibilitats del

sòl. No desentona del voltant

Espai exterior

Page 4: Victor Horta: Casa Tassel

Façana amb grans superfícies de vidre per millorar la il·luminació interior. Ondulada.

Edifici de 3 pisos i unes golfes:

1r pis: finestres separades per columnes de pedra.

2n pis: tribuna alta amb columnes de ferro i vidre.

3r pis: terrassa amb barana de ferro.

Elements decoratius de la façana molt originals per l’època.

Murs recoberts amb carreus de pedra.

Page 5: Victor Horta: Casa Tassel

Façana estreta i simple

Cos central curvilini i de vidre (sinuositat)

Columnes de pedra separen les finestres

Columnes de metall amb reixa molt original

Terrassa del 3r pis

Page 6: Victor Horta: Casa Tassel

Planta baixa i golfes Primer i segon pis

Espai interior: Planta estreta i allargada. Distribució determinada per l’escala. Només rep llum pel davant i darrere, i la claraboia del sostre

Carrer

Jardí

Page 7: Victor Horta: Casa Tassel

1. Vestíbul.2. Guarda-roba.3. Estudi.4. Sala.5. Sala d’estar.6. Avantcambra.7. Dormitori.8. Sala.9. Habitacions de servei.10. Sala de treball.11. Escala principal.12. Escala de servei.

11

12

Distribució de les estances interiors

Page 8: Victor Horta: Casa Tassel

JardíCarrer

Escala de servei

Escala principal

Page 9: Victor Horta: Casa Tassel

Vestíbul

Page 10: Victor Horta: Casa Tassel

Lluerna que il·lumina la part interior de la casa

Finestrals dels costats curts

Il·luminació

Page 11: Victor Horta: Casa Tassel

Planta allargada, estreta i profunda. Planta lliure (prescindeix del murs de carrega)

L’escala ordena la disposició de les habitacions en els tres pisos

Claraboia de vidre

La disposició interior ve determinada per l’escala que neix al vestíbul

Page 12: Victor Horta: Casa Tassel

Al primer pis hi a el vestíbul, el guarda-roba, la sala d’estudi, el saló d’estar...

Planta del vestíbul

Page 13: Victor Horta: Casa Tassel

Escala plena d’imaginació, sobre tot quan arriba a l’últim pis on es lliga amb els altres elements

Claraboies de les golfes

Page 14: Victor Horta: Casa Tassel

columnes de ferro forjat

Bigues de ferro ala vista

capitells molt originals amb motius vegetals

La “sobrietat” de la façana no deixa imaginar la fastuositat interior.

Claraboia de vidre

Els sostres de vidre, a part de permetre passar la llum a tots els pisos, amplien l’espai vertical.

Page 15: Victor Horta: Casa Tassel

Traços curvilinis “coup de fouet” i ritme ondulant

Tulipes amb motius vegetals

La sensualitat de la línia corba és present en tot l’interior

La natura en forma de motius vegetals

sembla apoderar-se de tota la casa

Page 16: Victor Horta: Casa Tassel

Les línies de les parets són la continuació de les dels mosaics del terra.

A la part posterior s’hi construí un jardí d’hivern sostingut per una estructura metàl·lica vista

Page 17: Victor Horta: Casa Tassel

Interpretació

La Casa Tassel és un edifici privat de caràcter civil. Els motius vegetals que omplen tota la casa són un símbol de la seva integració en la natura, malgrat trobar-se al mig de la ciutat. D’aquesta manera la burgesia s'allunyava de la massificació i l’embrutiment de la indústria, la qual l’enriquia a la vegada. De fet aquest era l’objectiu dels artistes modernistes, volien millorar la imatge de les ciutats industrials amb edificis originals, inspirats en la natura, recuperant la bellesa perduda amb la industrialització. L’originalitat volia oposar-se a l’estandarització, al treball en sèrie que sortia de les fàbriques.

L’antecedent en l’ús del ferro per Eiffel i altres va fer que Horta l’integrés en les seves construccions, i l’utilitzà igual com element constructiu que decoratiu.

Fou encarregada pel Sr. Tassel, professor de Geometria Descriptiva de la Universitat de Brusseles. La funció de l’edifici era residencial.

Declarada per la UNESCO, l’any 2000, patrimoni de la humanitat, juntament amb les altres tres cases que va fer a Brussel·les (Solvay, Van Eetvelde, i la seva pròpia casa, avui Museu Horta.

Page 18: Victor Horta: Casa Tassel

Casa Tassel

Casa Solvay

Casa Horta

Hôtel Edtvelte

Page 19: Victor Horta: Casa Tassel

Víctor Horta (1861-1947)

Arquitecte belga. Fou un dels màxim exponents de l’Art Nouveau. Molt aviat va buscar una nova manera d’expressar l’arquitectura, d’acord amb la seva època. La primera obra important que se li encarregà fou la Casa Tassel de Brussel·les, on ja apareixen els elements característics que desenvoluparà més endavant, com les estructures vista de ferro colat, la planta lliure i una gran atenció als elements ornamentals. Horta vigilava la decoració interior de tots els seus edificis, fins i tot els mobles.

Page 20: Victor Horta: Casa Tassel

Un projecte de casa unifamiliar fou l’hotel Solvay, de Brussel·les de 1894. Aquí s’aprecia el seu interès pels detalls decoratius i el seu “cop de fuet”.

Page 21: Victor Horta: Casa Tassel

Dels seus edificis públics més famosos destaca la Casa del Poble, de Brussel·les, de 1899. Va ser la seu del Partit Socialista. Va fer-hi una façana de vidre i ferro que s’anticipava molts anys al desenvolupament arquitectònic. Fou derruïda el 1967.

És considerat com un dels antecedents de l’arquitectura moderna, sobre tot per l’ús d’estructures vista de ferro i façanes de vidre pla.

Page 22: Victor Horta: Casa Tassel

Casa d’Horta a Brussel.les. Actualment Museu Horta

Page 23: Victor Horta: Casa Tassel
Page 24: Victor Horta: Casa Tassel

Hotel Baron van Eetvelde, vestíbul i façana. Brussel·les, 1895-96

Page 25: Victor Horta: Casa Tassel

Integra totes les arts, sent l’interiorisme molt important, tenint cura fins al mínim detall de la decoració: poms de portes, baranes, reixes, mosaics, pintures de parets, llums, mobles, etc.

Page 26: Victor Horta: Casa Tassel

1900, Víctor Horta treballant al seu despatx

Page 27: Victor Horta: Casa Tassel

París, 1925. Exposició d’Arts Decoratives. Pavelló de Bèlgica