Victòria de Samotràcia

Títol: Victòria de Samotràcia.

Autor: S’atribueix a Pithóritos. Escola de Rodes.

Cronologia: 190 a. C..

Tipologia: exempta.

Materials: marbre.

Mides: 245 cm.

Estil: grec hel·lenístic.

Tema: mitològic, commemoratiu.

Localització: Museu del Louvre.

Procedència: Santuari del Cabirs de Samotràcia.

Fitxa tècnica

Obra de la mateixa època

Faune Barberini (segle III a. C.)

Laocoont i els seus fills (segle III - II a. C.)

Gàlata suïcidant-se (230 a. C.)

Context

El naixement de la cultura i l’art grec va tenir lloc entre elssegles IX i VIII a. C. després de la crisi per l’enfonsament de lacivilització cretomicènica i la invasió dels doris. Aquestperíode inicial es va caracteritzar per la recuperació delcomerç i la colonització de territoris a l’extrem occidental delMediterrani. Al segle VII el contacte amb les cultures egípcia imesopotàmica va provocar la formació de l’arquitectura il’escultura gregues que van assentar les bases de l’arthel·lènic. Segles més tard, la victòria contra els perses (guerresmèdiques, 499-479 a. C.) va servir per iniciar un període decompleta autonomia cultural i artística que es va centrar enl’hegemonia de l’Atenes de Pèricles.

Aquesta hegemonia va entrar en conflicte amb les altres poliso ciutats - estat que va ser l’inici de les guerres del Peloponesi ila causa de la decadència econòmica de les ciutats gregues.

Aquesta situació va ser aprofitada durant el segle IV pelsmacedonis que, sota el lideratge de Filip II i el seu fillAlexandre el Gran, van unificar totes les polis gregues i vanaconseguir el somni hel·lènic de conquerir els dominis del’Imperi persa. La mort sobtada d’Alexandre l’any 323 a. C. vafragmentar l’imperi macedoni en diversos regnes, i la culturagrega es va traslladar cap a Orient, on van prosperar novesciutats, com Pèrgam o Alexandria. Malgrat la decadènciapolítica, la sòlida cultura grega va servir de referència alsregnes orientals, que van reflectir aquesta hel·lenització en lesseves creacions artístiques. La influència grega va arribar al’últim terç del segle I a. C. quan Roma va aconseguir el dominidel Mediterrani i va absorbir part de la cultura grega seguint lamàxima d’ Horaci: “Graecia capta ferum victorem cepit”.

Descripció formal

Va ser descoberta el 1863 pel cònsol francès CharlesChampoiseau, un arqueòleg afeccionat.

És una Niké o Victòria, representada com a una dona amb alesque acaba de posar-se amb una empenta sobre la proa d’unvaixell. Encara manté les ales desplegades i les seves robess’arremolinen per causa del vent mariner. L’estàtua ha perdutel cap i els braços. Vesteix un quitó molt fi, transparent, lligatamb un nus sota el pit, que pressiona la tela. Els infinits plecsd’aquesta vestimenta tan lleugera flueixen al voltant del cos,s’enganxen al pit i al ventre, insinuen i realcen les seves bellesformes arrodonides. Descansa el pes sobre la cama dretamentre l’esquerra va cap enrere, en una suau i llargaondulació.

Des d’un punt de vista frontal, la figura es recargola i s’obre enles dues llargues corbes de les ales. Vista lateralment,s’observa una gran línia diagonal que enllaçaria des de la camafins al cap, desgraciadament desaparegut. El dinamisme de lacomposició es completa amb les múltiples i delicades corbesdel vestit. El moviment impetuós de la Niké s’expressa en elsdraps que s’agiten i volen, i en les ales desplegades cap elscostats i enrere. L’escultor ha volgut captar l’instant en què sesitua sobre l’embarcació.

La vestimenta lleugera, de “draps mullats”, adherits al cos, migamaga les formes i les carrega de sensualitat i misteri, dotantel cos de la Niké d’una bellesa molt seductora. L’estàtua vaembolicada en un fi mantell que s’adhereix al cos i deixa veurela seva figura, amb les ales desplegades i en tensió. La texturaés extraordinària, fins al punt que sembla que la roba queporta estigui molla. Les robes agitades pel vent configuren eldramatisme de la composició.

L’obra presenta lescaracterístiques de l’arthel·lenístic, últim període del’escultura grega: complicaciócompositiva, il·lusionismeescenogràfic, grandiositat iruptura de la proporcióclassicista, realisme,trencament de l’equilibri, gustpel moviment, tensiódramàtica, sensualitat ibellesa, i habilitat tècnica.

Temàtica, significat i funció

Representa de maneraal·legòrica la Victòriamilitar. Va ser donada pelsrodis al santuari deSamotràcia percommemorar la victòrianaval que obtingueren aSire enfront d’Antioc III deSíria, l’any 190 aC. I que elssuposà el control d’àmpliescomarques de la Caria i laLícia i l’aliança ambnombroses ciutat i illespròximes. Funciócommemorativa.

Models i influències

La sensació de moviment, de velocitat la tornarem a trobar enla proposta dels pintors i escultors futuristes. Malgrat que elfuturisme renega de les fórmules heretades del passat isobretot del pes cultural de l’antiga Grècia, l’escultura Formesúniques de continuïtat en l’espai d’Umberto Boccioni, té unacerta semblança amb la Victòria de Samotràcia. Totes duesintenten recrear una mateixa sensació: el moviment ràpid idecidit d’un cos en l’espai.

Umberto Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l’espai (1913)