visió per computador - cvc.uab.es · imatge en el swir de nit sense lluna ni llum artificial....

84
Visió per Computador formació de la imatge Felipe Lumbreras Dept. Ciències de la Computació / Centre de Visió per Computador Universitat Autònoma de Barcelona http://www.cvc.uab.es/shared/teach/a102784/

Upload: others

Post on 31-Oct-2019

3 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Visió per Computadorformació de la imatge

Felipe LumbrerasDept. Ciències de la Computació / Centre de Visió per Computador

Universitat Autònoma de Barcelonahttp://www.cvc.uab.es/shared/teach/a102784/

Page 2: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Elements implicats

font: szeliski.org/Book/

Page 3: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Llum

El que percebem com a llum és una estreta porció de l’espectre electromagnètic.Cada freqüència es correspon amb un color pur (de vermells fins als violetes).

Espectre electromagnètic

E = hn

c = ln

relació de Planckh: constant de Planckc: velocitat de la llum en el buit

Page 4: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Imatges en altres rangs

Copyright © ONERA - All rights reserved

Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow.

Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra).

font: Wikipedia, user:Drgnu23

Röntgen (1895), mà de Berta.

UV Gammagrafia

raigs X

Page 5: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

La intensitat emesa o reflectida per un objecte per totes les longituds d’ona defineix el seu color.

• Espectre (distribució espectral de potencia): potencia (energia per unitat de temps) radiant per unitat de longitud d’ona.

Llum

Page 6: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Llum blanca: espectre pla (equienergètic). Per obtenir una sensació de llum blanca no és necessari que l’espectre sigui pla.

• Llum monocromàtica: espectre concentrat en una única longitud d’ona. Representa un color espectral pur.

PR

l

PR

l

Llum

Page 7: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Longitud d’ona dominant / to

longitud d’ona amb més energia. Pic del espectre (e2).

• Puresa / saturació

relació entre l’energia de la longitud d’ona dominant (e2) i l’energia de la llum blanca (e1). Si e1=e2 la puresa és zero i si e1 és zero la puresa és 1 (màxima).

• Luminància / Lluminositat

proporcional a l’àrea sota la corba de la distribució espectral.

PR

l

e1

e2

lD

teòrica

PR

l

e1

e2

lD

exemple

Paràmetres espectrals / color

Page 8: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Color

sensació visual produïda per una determinada distribució espectral que incideix en la retina ...

... i es processa pel SVH

Font de

llum

Objecte

Observadoremissió

reflexió

Page 9: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Elements implicats

font: szeliski.org/Book/

Page 10: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Escena

Page 11: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

L

NR

V

superfície

L: vector en la direcció de la font de llumN: vector normal a la superfícieR: vector direcció de reflexióV: vector en la direcció de l’observador

ambient+difusa

brillantor

Geometria

Page 12: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Reflectància

• BRDF (bidirectional reflectance distribution function)

– Difusa

– Especular

– Phong

– Dicromatic

font: szeliski.org/Book/

(Phong) (Torrance Sparrow)

r: reflectanced: diffuses: speculari: interfaceb: surface body

materials isotròpics

Page 13: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Photometric Stereo for Outdoor Webcamshttp://www.gris.informatik.tu-darmstadt.de/projects/webcam-ps/

Page 14: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Face Reconstruction in the Wildhttp://grail.cs.washington.edu/3dfaces/

Page 15: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Elements implicats

font: szeliski.org/Book/

Page 16: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

L’ull humàEstructura• La còrnia, el cristal·lí i l’humor

aquós s'encarreguen de projectar una imatge sobre la retina.

lents/òptiques

• L’iris és un diafragma que regula la quantitat de llum que entra en l’ull.

diafragma

• La retina és una capa de cèl·lules nervioses que transforma l’energia lluminosa en impulsos elèctrics.

sensor

Page 17: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

L’ull humà

Receptors

Bastons: sensibles a intensitat baixa, no al color, situats a la perifèria de la fòvea.

Cons: sensibles a nivells alts, al color i bàsicament a la fòvea.

Nom Màxima sensibilitat

S (short) 445 nm (violeta)

M (medium) 535 nm (verd)

L (long) 570 nm (groc)

Page 18: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)
Page 19: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Experiment de correspondència

Mesura del color

Page 20: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Observador estàndard

• En 1931 es defineix un observador estàndard a partir de mesures realitzades a un conjunt de persones mitjançant experiments de correspondència.

• Els tres primaris són X, Y, Z. Aquests primaris són colors imaginaris (no es poden donar a la natura).

• Les corbes x(l), y(l), z(l) són les funcions de correspondència i s’han triat positives.

Mesura del color

Page 21: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

reflexiva f. )()()( emisiva; f. )()(

)()( ;)()( ;)()(

lllll

lllllllll

SILIL

dzLZdyLYdxLX

Càlcul de valors triestímul

• A partir de la distribució espectral de un determinat estímul de color obtenim els valors X,Y,Z així:– multipliquem per les funcions

de correspondència.– integrem l’àrea sota la corba.

• A la pràctica això és el que fan els aparells que mesuren les components de color.

Mesura del color

Page 22: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Els valors XYZ dels possibles colors defineixen una mena de con “sòlid de color”. Tots els possibles colors són dins d’ell.

• Els eixos de l’espai XYZ no cauen a dins del sòlid (colors imaginaris).

• L’origen es correspon amb el negre

• La frontera representa els colors espectrals purs (locus), els púrpures que no hi són a l’espectre estan representats per una línia que uneix vermell i violeta. Z

X

Y

locus

línia de

púrpures

Espai XYZ

Page 23: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Una representació que separa la component de lluminositat del color és el diagrama xy.x=X/(X+Y+Z), y=Y/(X+Y+Z),z=Z/(X+Y+Z)

• Com que x+y+z=1 eliminem la

redundància treien una d’elles.

• Podem veure-ho com el

sòlid de color projectat

sobre el pla X+Y+Z=1.

Diagrama xy

Page 24: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Independents de dispositiu

– CIEXYZ (1931, 1964): espai base. Útil per mesurar.

– CIELUV: uniforme. Utilitzat per emissors.

– CIELAB: uniforme. Utilitzat per pintures i colors reflectits.

• Dependents de dispositiu

– RGB: monitors, càmeres, imatges. Molt utilitzat.

– CMY /CMYK : impressió

– Y’U’V’ y Y’I’Q’: televisió, vídeo.

– HSV : imiten espais perceptuals. Útil per definir colors i per processament de imatges en color

– HLS : similar a l’anterior.

Espais de color

Page 25: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Z

X

Y

• Independents de dispositiu

– CIEXYZ, CIELUV, CIELAB

• Dependents de dispositiu

– RGB, HSV, HLS

Espais de color

G B

R

Page 26: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Elements implicats

font: szeliski.org/Book/

Page 27: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Càmeres

• Model simple: pinhole, projecció central

Page 28: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

focal distance

holeimage

plane

Càmeres

• Model simple: pinhole, projecció central

Page 29: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Càmeres

• Model simple: pinhole, projecció central

focal distance variation

Page 30: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Càmeres

Page 31: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

pinhole

Hartley R , Zisserman. A Multiple View Geometry In Computer Vision, 2 Ed. 2003 (pàg. 154)

(X,Y,Z)T→ (𝑓X/Z, 𝑓Y/Z, 𝑓)

T

Coordenades homogènies

XYZ1

→𝑓X𝑓YZ

=𝑓

𝑓

1

000

XYZ1

x = P X

Page 32: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

XYZ1

→𝑓X+Z𝑝𝑥𝑓Y+Z𝑝𝑦

Z

=𝑓

𝑓

1

𝑝𝑥𝑝𝑦0

XYZ1

Centre òptic (principal point)

x = K[I | 𝟎] XcamK =𝑓 𝑝𝑥

𝑓 𝑝𝑦1

Matriu de paràmetres intrínsecs

Rotació i Translació de la càmera

x = K[R | 𝐭] XMatriu de paràmetres

extrínsecs

[R | 𝐭] P=K[R | 𝐭]

Matriu de projecció

pinhole

Page 33: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Radial distortion

33Computer vision: models, learning and inference. ©2011 Simon J.D. Prince

Page 34: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Calibratge de càmeres

• Intrínsecs :

– focal (en píxels),

– punt principal (centre)

– distorsions

• Extrínsecs

– Rotació

– Translació

http://www.vision.caltech.edu/bouguetj/calib_doc/

Page 35: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Óptica Cámara

filtros

enfoquezoom

diafragma

montura

extensoresvídeo / imagen

anclaje

alimentación

elementos ópticos: filtros IR, beam splitters

sensor/es

configuración

amplificación, conversión, proceso

Captación

Page 36: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Ópticas

Page 37: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Esquema simplificado

eje ópticoF’

O

h

vu

f

Formación de la imagen

Page 38: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Esquema simplificado

O

I

h

h’

vu

f

F’

El rayo que pasa por el centro de la

lente no se desvía

El rayo que llega horizontal se

desvía por el foco

Formación de la imagen

eje óptico

Page 39: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Esquema simplificado

O

I

h

h’

vu

f

F’

Formación de la imagen

eje óptico

Page 40: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Esquema simplificado

O

I

h

h’

vu

f

F’

vuf

111 fórmula de Gauss

Formación de la imagen

eje óptico

Page 41: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Grupo óptico que forma la imagen sobre el sensor

Características:

Distancia focal: f

Apertura: f-numero, N.A.,

Profundidad de campo DOF. mínima y máxima distancia de enfoque

Campo de vista FOV

Aumento

Tipos Focal fija, Variable

Gran angular, Ojo de pez

Zoom

Telecéntricos

Monturas Especificas de vídeo: C, CS

Microlentes

Otras

Otros elementos Extensores

Filtros

Tornillos

Objetivos

Page 42: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Los objetivos están formados por grupos ópticos en

los que la suposición de lente delgada no se da.

– Simplificamos los cálculos suponiendo lente delgada

• El término distancia focal hace referencia a la EFL

(distancia focal efectiva).

– Otras medidas útiles son la BFD (back focal distance) y

– la FFD (flange focal distance).

F2

f = EFL

N2

FFD

BFD

Para un tamaño de sensor fijo la distancia focal está relacionada con el ángulo que abarca la imagen:

a menor distancia focal, mayor campo angular

Distancia focal

Page 43: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Apertura relativa: Relacionado con la luminosidad que tendrá la imagen:- diámetro del objetivo luz que entra. - distancia focal tamaño de la imagen.

• La luz que llega al sensor es proporcional a D2

D

fN

f = focal

D = de la lente

N: 16 11 8 5.6 4 2.8 2 1.4

Apertura

Page 44: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Los objetivos ajustan la distancia lente-sensor con el enfoque, consiguiendo una imagen nítida sobre el sensor.

– El posicionamiento con rosca de paso fino (Dz ~ 5 mm).

– Cuando la lente está lo más cerca posible del sensor, éste se sitúa en el plano focal del sistema (objetos distantes enfocados).

– Con el anillo de enfoque al máximo tenemos la mínima distancia entre el objeto y objetivo (MOD: minimunobject distance). La calculamos con formula de Gauss.

Nota: en aplicaciones con condiciones adversas conviene fijar el enfoque con un tornillo.

mm MOD mm mm mm

150;525

11

25

1

u

u

Ejemplo: para un objetivo de f=25 mm con 5 mm de recorrido de enfoque tenemos un rango

F

Anillo de enfoque

Enfoque

Page 45: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• FOV (Field Of View): área de la escena, a la distancia de trabajo u, que forma su imagen en el sensor. También medido como campo de vista angular 2q. Depende de tres factores:

– Distancia focal f

– Distancia de trabajo u

– Tamaño del sensor

Nota: Si la óptica está bien diseñada la apertura (iris) no debe influir en el campo. Incluso cerrando mucho el iris debemos seguir viendo el mismo campo.

q

FOV

f

u v

sensor

v

usFOV

v

s

2/

arctan2qs

Campo de vista

Page 46: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Cómo varía la magnificación total i el campo de vista en función de la distancia focal para una distancia de trabajo fija.

Magnificación y campo de vista

f = 12 mm f = 25 mm f = 50 mm

Page 47: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Cómo depende de la distancia focal

A mayor distancia focal menor campo de vista y mayor MOD.

• Clasificación en función del campo

angular (vídeo)

100°super-wide angle

65° wide angle

35° standard wide angle

20° standard

12° light telephoto

6° telephoto

MO

D

Campo de vista

Page 48: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Círculo de confusión– el ojo humano y cualquier otro sensor es incapaz de

distinguir detalles más pequeños que el elemento utilizado para captarlos.

– Dependiendo del sensor que utilicemos tendremos uno u otro círculo de confusión. En las cámaras este valor suele ser: c’=10mm - 30mm.

elementosensor

plano imagen

CCD

cono de luz incidente

Profundidad de campo

Page 49: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

CCD

A A’B B’

sensor

cono de luz incidente

(pequeño)

cono de luz incidente (grande)

Rango de posiciones en las que el objeto se encuentra bien enfocado (el tamaño de un punto imagen es igual o menor al del círculo de confusión).

• Factores que influyen en la profundidad de campo:– Apertura: a menor apertura, mayor profundidad de campo

– Distancia del objeto: a mayor distancia, mayor profundidad

– Distancia focal: a menor distancia focal, mayor profundidad

Profundidad de campo (DOF)

Page 50: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Ejemplo de variación de la profundidad de campo según la apertura,

mmf 25

4.1#f 2#f 8.2#f 4#f 8#f

Profundidad de campo

Page 51: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Anillos que colocados entre el objetivo y la cámara aumentan la distancia lente-sensor

• Consecuencias:– Disminución DOF

– Disminución distancia mínima

de trabajo

– Disminución FOV

– El aumento se hace mayor

Extensores

Page 52: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Objetivos fijos

• Teleobjetivos

• Gran angular

• Zoom

• Macro

• Telecéntricas

Tipos de objetivos

Page 53: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Distancia desde el plano posterior de la óptica

(sin contar la rosca) y el sensor (plano focal).

• Dos estándares:

-Tipo C (industria y ciencia): distancia c = 17,5 mm

-Tipo CS (vigilancia): distancia c = 12,5 mm

El paso de rosca es de 1/32” TPI (threads per inch).

Se puede pasar de CS a C con extensor, pero no al revés.

• Los sensores de gran formato (lineales/matriciales) usan

otros tipos de montura: F-Nikon, 42mm.

• Las cámaras de bajo coste suelen tener montura de 12 mm

o menores (microlentes). De poco uso en visión industrial.

Nota: el soporte de la lente suele contener el filtro IR

Montura53/160

Page 54: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Cámaras

Page 55: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Luz(fotones)

Carga eléctrica(electrones)

Sensor

• Los sensores convierten la energía radiante en una señal eléctrica.

• La luz está “formada” por fotones. El sensor “cuenta” fotones.

Sensor

QE (Quantum Efficiency): Número de electrones generados por cada fotón incidente.

WC (Well Capacity): Número de electrones que puede almacenar la celda sensora.

Page 56: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Arquitectura del chip

• Tiempo de integración

• Tipo de integración

• Transferencia

• Sensibilidad espectral

• Relación señal ruido, Corriente oscura

• Respuesta, Saturación

• Color

• Tecnología

Características del sensor

Page 57: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Cámaras linealesCámaras matriciales

Celda CCD

Anchura del elemento sensor

Altura del elemento sensor

NM

Celda CCD

Anchura del elemento sensor

Altura del elemento sensor

Arquitectura

Page 58: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Matricial: estructura

• Número efectivo de celdas (HxV).

• Tamaño de las celdas (THxTV).

• Forma de las celdas (TH/TV). Ideal = 1 (cuadrada).

• Formato de la matriz (1’’, 2/3”,1/2”,1/3”,1/4”).

Formato de la matriz: aspect ratio 4:3 (unidades en mm)

Page 59: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Número efectivo de píxeles(captan luz)

SensorNúmero total de píxeles

Nota: relacionado con el concepto de corriente oscura

Zona de píxeles que no capta luz

Número efectivo de celdas

Page 60: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Misma focal y enfoque (mismo sistema óptico)• Diferente tamaño de sensor

1/2”

1/3”

Formato de la matrizTamaño y relación de aspecto del sensor.

Afecta a: • campo de vista

• magnificación total

sensor

Monitor

Page 61: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Sensor lineal• Arquitectura de descarga lineal, bilineal o trilineal.

• Gran resolución en la línea: de 128 a 8800 píxeles.

• Formato de salida no estándar.

Page 62: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Permite trabajar con diferentes condiciones de iluminación y movimiento.

• La señal que lo controla se denomina shutter (obturador).

Ejemplo: poca luz mayor tiempo de integración

Tiempo de integración

Page 63: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

El tiempo de integración afecta a:

• cantidad de electrones que se almacenan por unidad de tiempo,

• desenfoque por movimiento

Tiempo de integración

Page 64: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Objeto estático 1/250 s

1/1000 s 1/10000 s

Tiempo de integración

Page 65: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Menor tiempo de integración implica:

• O tener que aumentar la potencia de luz en la escena:

CALOR

• O ser compensado abriendo el iris del objetivo:

MENOR PROFUNDIDAD DE CAMPO

Tiempo de integración

Page 66: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Rolling shutter

expuesto

expuesto

t0

ti

La mayoría de CMOS

CCD y algunos CMOS

Tipo de integración

Frame shutter

Page 67: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

1) Adquisición (tiempo de integración de la imagen).2) Lectura (readout)3) Reset (descarga de las fotocélulas)

Transferencia (CCD)

Page 68: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Problemas asociados al proceso de transferencia:

•Blooming: desbordamiento de carga.

•Smear: La luz llega en la etapa de lectura.

La carga se propaga a lo largo de toda la columna.

Posible soluciones:Tiempo de integración menor blooming menor

Tapar el sensor en el tiempo de lectura.

Transferencia

Nota: fenómenos más presentes en CCD que en CMOS

Page 69: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• La sensibilidad del sensor depende de los materiales con los que está fabricado. El semiconductor nos da la envolvente de sensibilidad.

• En el caso de tener filtros adosados, éstos limitarán el rango.

Para generar un par electrón-hueco, la energía de los fotones tiene que ser superior al gap del semiconductor.

Sensibilidad espectral

Page 70: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Longitud de onda (nm)

Res

pu

esta

rel

ativ

a

1.0

400 500 600 700 800 900 1000

0.8

0.6

0.4

0.2

0.0 1100

CCD (Si)

SVH

Curva de respuesta espectral

visibleuv nir

Page 71: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Proporción de ruido en dela señal

VruidoV

t

ruido

señal

V

VSNR log20

Vseñal

SNR

• Por el hecho de estar a una determinada temperatura se genera una pequeña señal (pares electrón-hueco), incluso en ausencia de luz, que recibe el nombre de corriente oscura.

• Los píxeles no efectivos se utilizan para cuantificar y contrarrestar esta señal.

• Podemos disminuir este efecto bajando la temperatura.

Corriente oscura

Page 72: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Para una longitud de onda dada y un rango de intensidades la respuesta del sensor es lineal.

• Podemos alterar la forma de esta respuesta para los dispositivos no lineales (CRT), corrección gamma

Saturación

Corriente oscura

Intensidad de luz

Ran

go

din

ámic

o

Salida

• Procesar imágenes señal lineal.

• Si se requieren grandes diferencias entre zonas claras y oscuras (HDR: high dynamicrange) se puede optar por sensores que tienen respuesta logarítmica o no-lineal.

Respuesta

Page 73: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Color

Bayer pattern (1 único sensor)

• El sistema más utilizado

• No tenemos R,G,B en ningún pixel. Se necesita interpolar (demosaicing)

3 sensores independientes

• Prismas y filtros dividen el haz de luz en 3 componentes que iluminan 3 sensores monocromáticos.

Pixeles apilados

• La luz dependiendo de su energía (color) llega a diferentes profundidades.

Page 74: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Calibratge del color

Page 75: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

CCD (Charge-Coupled Device)• Tecnología especifica para CCD.

• Necesita electrónica extra para sacar la señal del sensor.

CMOS (Complementary Metal Oxide Semiconductor)• Misma tecnología que para otros dispositivos electrónicos.

• Bajo coste

• Se puede integrar electrónica extra en el mismo chip (conversores, proceso,…)

Tipos de sensor

Page 76: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Sensor CCD

Page 77: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Sensor CMOS

Page 78: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Característica CCD CMOS

Windowing Muy restringida Sí

Consumo Alto Bajo

Integración Baja Alta

Velocidad Baja Alta

Blooming y smear Sí Bajo

Coste económico Alto Medio, bajo

Fill Factor Alto Medio/bajo

Ruido Bajo Medio/alto (FPN)

Shuttering Fácil Presenta complicaciones

CCD vs. CMOS

Page 79: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• CCD y CMOS son tecnologías complementarias.

• A corto/medio plazo:CCD donde se requiera alta calidad de imagen

CMOS: para aplicaciones de bajo coste,

cuando se necesiten transferencias de áreas parciales,

si se requiere alta velocidad,

para obtener rangos dinámicos altos (HDR).

• A largo plazo, CMOS irá mejorando los problemas de ruido, fillfactor.

CCD vs. CMOS - Tendencia

Page 80: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

Señal, conectividad

• Analógicas

• Digitales

• Autónomas (smart cameras)

Page 81: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Ventajas

– Longitud del cable prácticamente ilimitada (~ 100 metros)

– Bajo precio de las cámaras

• Inconvenientes

– Típicamente, menor resolución

– Requieren del uso de un frame grabber

– Los problemas de sincronismo cuando se usan múltiples cámaras requieren cables específicos.

• Barrido

– Entrelazado: proviene de la TV. CCIR (25 Hz), RS-170/EIA (30 Hz)

– Progresivo: no estándar

Cámaras Analógicas

Page 82: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Al no derivar de un estándar de televisión, se pueden encontrar modelos de mayor resolución, mayor velocidad, ventana variable.

• Varios sistemas:

– Cámaras Firewire (IEEE1394a, IEEE1394b)

– Cámaras CameraLink

– Otros: USB 2.0, USB 3.0, GigaEthernet , Cameralink, …

Cámaras Digitales

Page 83: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Analógicas:– BNC

– RCA

– Específico del fabricante

• Digital:– USB 2, USB 3

– FireWire

– Cameralink

– Ethernet

Conectores

Page 84: Visió per Computador - cvc.uab.es · Imatge en el SWIR de nit sense lluna ni llum artificial. Només nightglow. Façana de l’ETSE vista en el visible (a dalt), i en el LWIR (esquerra)

• Captación y proceso integrado en un mismo producto. Sistema de visión industrial integrado:– Lente + sensor (CCD, CMOS, matricial, lineal) +

digitalización + memoria (imagen)

– Procesador (CPU, DSP) + memoria de programa

– Comunicaciones, entradas y salidas: RS232,Etherner, i/o optoacopladas.

– Sistema de iluminación (LED)

• Realizan labores sencillas de visión en una línea de producción, sin necesidad de hardware externo.

• Programación con lenguajes (C, C++), o a partir de librerías suministradas por el fabricante.

Smart cameras