Visita catequètica del Templede la Sagrada Família de Barcelona (Part I)

Mn. Joan Manuel Serra, vicari

La Jerusalem celestial

“L’Església sempre construeix temples que apunten a la vida eterna”, deia Gaudí. Tota la Sagrada Família està inspirada en una visió al llibre de l’Apocalipsi, capítols 21 i 22: la Jerusalem Celestial. És una representació simbòlica de l’Església al cel.

Una ciutat construïda sobre dotze pedres que porten els noms dels dotze apòstols de Jesucrist.

Per això la torre de Jesucrist al mig, envoltada pels quatre evangelistes i els dotze apòstols a les tres façanes (quatre en cadascuna). Amb la torre de Maria sobre la cripta: un total de 18 torres.

A les tres façanes: els misteris centrals de la fe cristiana

A les tres façanes, Gaudí hi posa els misteris centrals de la fe. Es corresponen bàsicament als misteris del Rosari: goig, dolor i glòria.

A la façana de llevant, el misteri principal de la fe: l’Encarnació, El Naixement del Fill de Déu.

Quan surt el sol, il·lumina aquesta façana: és el goig de la vida. El goig de la creació perquè, en Crist, Déu s’ha fet un de nosaltres!

S’hi representa l’univers i la naturalesa, amb les plantes i els animalons. La creació on el Creador es fa criatura.

Al centre: el misteri de la nostra salvacióL’escena del naixement de Jesús, amb Maria, Josep, el bou i la mula, està sobre una columna amb noms en espiral. Són els antecessors del Messies, fins Abraham: el poble Jueu.

L’encarnació és redempció, alliberamentLa columna està aixafant una serp, símbol del mal, del pecat, de l’orgull que esclavitza el cor de l’home. Aquesta esclavitud a un misteri de mal, és simbolitzada per les reixes que envolten la columna.Aquí, Gaudí representa quelcom central a la fe cristiana: l’encarnació de Crist és alliberament de l’home. Crist ens ve a alliberar de tot allò que en el nostre cor ens esclavitza i no ens deixa ser feliços, ni personalment ni comunitària.

Ho llegim la nit de Nadal

Estimats: s'ha revelat l'amor de Déu, que vol salvar tots els homes, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell es lliurà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l'esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.

De la Carta de sant Pau a Titus, 2,11-14.

Uns àngels japonesos?Els àngels que canten “Glòria a Déu a dalt del cel”, són àngels japonesos. La seva història és dramàtica i emocionant alhora.L’any 1936, ja s’havien completat les quatre torres de la façana del naixement, amb moltes de les seves escultures. Però aquell any va esclatar la guerra civil i a Barcelona totes les esglésies varen ser cremades o destruïdes. La Sagrada Família no havia de ser una excepció.El sacerdot custodi el temple, Mn. Gil Parés, va ser assassinat.Les torres anaven a ser dinamitades, però es varen salvar perquè algú va suggerir que es podia posar un canó antiaeri, al pont entre les torres centrals, per disparar als avions que bombardejaven la ciutat.Les estàtues dels àngels, aleshores encara de guix, van ser arrancades de la façana amb cordes.A les guerres és tristament evident aquell misteri de mal que esclavitza el cor de l’home (Es varen fer atrocitats als dos bàndols. NO judiquem a ningú).

Història d’una conversió!Passada la guerra, va ser necessari restaurar bona part de l’obra.

No fa gaire temps, va venir a treballar al temple un escultor japonès: Etsuro Soto, “l’home feliç”, vol dir el seu nom. Era shintoista, la religió majoritària del Japó.

Descobrint el simbolisme cristià del temple, va quedar molt impressionat amb la fe cristiana i va decidir fer-se cristià. Ell diu, “Gaudí m’ha portat a Déu”.

I va voler ser batejat, després de la deguda preparació, a la Cripta del Temple.

S’ha encarregat, entre altres coses, del treball de restauració dels àngels a la façana del naixement, i per això són àngels japonesos.

UNA ANÉCDOTA SIMPÀTICA:

la història d’un burret i l’esperit humil d’un projecte ambiciós però alhora solidari!

Gaudí, per les escultures, feia servir persones de veritat com a models. Els posava una capa de guix a sobre i així obtenia un motllo amb el qual fer la còpia en pedra.

Per al burret de la fugida a Egipte de la Sagrada Família, també va buscar un burret de veritat.

Va haver de descartar alguns burrets que li portaven perquè eren massa forts (l’escena és molt humil: calia un burret poqueta cosa).

Finalment el varen trobar ….

Era un burret, esquifit i poqueta cosa, que tenia una senyora ja velleta, que al poblet veí de Gràcia es guanyava la vida venent fems pels horts.

La junta constructora va comprar el burret amb la intenció de fer, alhora, una obra social: amb els

diners que li van pagar, la velleta es va poder jubilar per la resta de la seva vida.

Una dia un gitano va esquilar el burret perquè Gaudí li pogués posar la capa de guix a sobre i fer la còpia,

com feia amb les persones. Aquestes no es morien pas, i tampoc li havia de passar res al burret.

Però la velleta era present, i quan va veure el que Gaudí li feia al seu estimat burret, diuen els

testimonis que quasi va tenir un atac de cor. Però ni ella ni el burret van morir. El burret va continuar

vivint en un estable que si li va fer a l’obra.

A dalt de tot, un xiprer

El xiprer és símbol d’eternitat. Es planta en

els cementiris per dos motius: 1. Apunta al cel

(“aquests ossos estan aquí enterrats, però les

seves ànimes estan amb Déu al cel”) 2. És

sempre verd, arbre de fulla perenne: símbol del

que mai no es corromp (“aquets ossos un dia

tornaran a la vida per no morir mai més,

incorruptibles, vius per sempre”).

A dalt de tot del portal de la Caritat, hi ha un xiprer.

Uns coloms i un pelicà??

L’amor sacrificial de Crist a la creu, el representa Gaudí per un Pelicà, sota l’arbre, alimentant els seus petitons amb la seva sang.Segons una llegenda medieval, el pelicà es fereix el pit amb el bec per donar a beure la seva sang als petitons. Per això va esdevenir símbol de Crist que vessa la seva sang (dóna la seva vida) per nosaltres a la creu. També és símbol de l’amor sacrificial dels pares.

Sobre el xiprer, hi ha uns coloms. Gaudí deia que són les nostres ànimes, atretes vers la vida eterna amb Déu, per l’amor del Crist.“Enlairat sobre la creu, atrauré tothom cap a mi”, diu Jesús a l’Evangeli de Joan. “El cor de Jesús és el cor que més ens ha estimat”, també deia Gaudí.

I al cim, la Santíssima TrinitatMisteri infinit de vida i d’amor

A dalt de tot, hi ha un símbol de la Santíssima Trinitat. Primer, la Tau hebrea (que també pot ser la T, inicial de Déu en grec, Theos): el Pare Déu. Un llaç en forma de X, és el Fill, Crist, Xristós, en grec. I el colom representa l’Esperit Sant.

La Sagrada Família apunta a la Vida Eterna, en el si del misteri

infinit d’amor i de comunió personal que és la Santíssima

Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant. D’allí prové tota la

creació i vers allí s’hi encamina.

A la Sagrada Família, Gaudí hi posa molts altres símbols i referències a la Santíssima

Trinitat. Per exemple, els Sanctus, a les torres, està en

tres colors: el groc (el Pare, la llum), el vermell (el Fill, la

sang) i el taronge, combinació del groc i del vermell (l’Esperit

Sant, que ve del Pare i del Fill).