vrnrn C*f l / © * *

CEDOC FONS

A.VILADOT

REVISTA OEL'INSTITÜT JOAN OLIVER -SABAOELL- FEBRER 86

EQUIP DE REDACCIO

VIRGINIA DOMÍNGUEZ

FRANCESC GAMEZ

BELINDA NAVARRO

VALERIA RABANEDA

•EL HALLEY I LA HISTORIA

•EL HALLEY I L'HUMOR

LAIXETA #

ENS PARLA " * DE.

E L H A L L E Y (CARTA OBERTA QUE ENVÍA ALS HABITANTS DE LA TERRA

TERTULIA LITERARIA, AMBJ.AA.BENET iJORNET

•MIQUEL DESCLOT i LA

SEVA OBRA

PAGINES OBERTES

* A TRIP TO ENGLAND

•PARÍS-DAKAR (ARTICLE)

* LO POSTMODERNO ?.. . CONSTANTE (ARTICLE D'OPINIÓ)

• INFORMACIÓ INSTITUT

*ELNOSTRE CONCURS

L A I X E T A

0 0 0 3 3

TOCDespríte de moltes t a rdes de f e i n a , - t o t s e l s dimecres-,estrenem r e v i s t a a l ' I n s t i t u t . "L1 AtXí¡TA,, vol que passeu una bona estonaamb in formado de l ' I n s t i t u t i a l t r e s temes que, penaem, poden t e ñ i r i n ­t e r é s . Vam comencar molts i a ra j a no som t a n t a ; a i x í que demanem l a vos t ra c o l . l a b o r a d o per a l a propera r e v i s t a que esperem s igui mit mi l lo r que aquesta primera.

QLsculpeu-nos per l e s e r rades que ni ha i que no hem pogut e v i t a r .

G r a d e s ! ! ! EQUIP DE REDACCIÓ ( T A L L E R DE PERIODISME)

* y*

CONCURS EL PERSONATGE DE L'AIXETA

JEROGLIFIC

P S E U D O N I M = »

Qttart entre molts gerrnan.s. jo era el mes fort, i ¡inventor dejáis. i el mes nsprc també.

EL NOSTRE PERSONATGE... QUAN ERA INFANT

OBRA QUI ÉS. . . ? . 3 i saps e l seu nom, env i a l a t e v a r e s p o s t a d i n s d 'un s o b r e , f i n s a l ' ú l t i m d ia d e l mes de Pebrer .No t ' o b l i d i s de r e t a l l a r l a pun ta d ' aques t f u l l i d ' i n c l o u r e - l a amb l a c o n t e s t a d o c o r r e c t a . Cal d e i x a r - l a a l a b ú s t i a de s u g g e r i m e n t s , - a l c o s t a t de C o n s e r g e r i a - . D ' e n ­t r e t o t e s l e s c a r t e s e n c e r t a d e s en t r i a r e m una que t i n d r a un o r i g i n a l p r e -mi. S o r t !

DOSSIER CIENCIES

EL COMETA HALLEY

GRUP E.A.T.P.

Estimats habitants de la Terra, per-mnteu-me que em pressnti! Sác el C0IT1ETA HALLEY que, després de 76 anys d'absen-cia, torno. Sác un bloc de gel i roques d'uns 10 km de diametre, format d'aigua i gasos, com per exemple de dioxid de carboni, da meta, d'amoníac i de nitro-gen, barrejats amb pol3 i amb dáltres ma. tñries solides. Quan m'acostoa menys de 700 milions de km del Sol,el gel es su­blima parcialmant tot Formant la meva vistosa cua la qual sempre apunta en di-recció* contraria al Sol.

Com he pogut comprouar,en la meua ac tual aproximaciá al Sol, els homes pen-sen estudiar-me amb deteniment.Da he de tectat les cinc sondes que m'observaran: les sondes sovietiques "Vega-l"i la "Ve­ga-1^" s'aproparan a 10.000 kmdelnucli. Segons que sembla han d 'analitzar tota la materia meteorítica i partícules de pols que puguin trobar, a fi d'analitzar pos-teriorment 1'estructura física i química del meu nucli. Tamba les sondes japone­ses, amb els seus lleugers vshicles Planet-A i I1IS-75 que, si no canvien d "3r. bita,s'aproximaran a uns 100.000 km.

Qarrerament, he detectat la presencia de la sonda construida per l'Agencia Es­pacial Europea (ESA) anomenada GI0TT0, en memoria del pintor Italia dnl mateix nom que, en el segle XIV em va immorta-litzar com a »strella nadalenc=u Sé qun mra una mispin' "Kamikace" contra el mou nucli, ja que s'acostara a uns 500 km. "Giotto" tí un sistema de proteccid con tra els impactes fora d'allb normal , puix que consta d'una placa frontal dalu mini de 1 mm d'espessor, 1'objectiu de la qual ós la vaporitzaciá de les partí­cules quan xoquin contra aquesta i di— fondre el núvol de vapor sobre una sega na placa de 13,5 mm. formada per escuma de poliureta i epoxid. Ara bá , calrira que estigul ben preparada aquesta sonda "Giotto", perqué la velocitatde trobada sera de 68 km/s i, a aquesta velocitat, una partícula de 0,1 g. penetrarla 8 cm en un bloc d'alumini nassís. 3o calculo que el Giotto tindra unes 4 horas des da la recollida de dades fins a la sevades, trucció" total.

El meu, nom ve d'un tal Edmond Halley (1656-1743), astronom angle3 que es va adonar que 1'órbita de l'objecte ceiste quo venia observant en el 1682 era iden tica a unes altres duBS descritas per un eos en 1531 i 1607 i que, tant 1'inter-val d'apariciá com la seva inclinada orbital i distancia respecte del Sol, e-ron sempre iguals. Desprás de molts de calculs va decidir—se a aplicar a aquest eos una órbita el.lípticaen lloc de pa­rabólica, va deduir que es tractava del mateix objecte celeste que descrivia, a l'nntorn del Sol, una el.lipse completa amb un período de revoluciá de 76 anys.

Al llarg de la vostra Historia les meves periodiques aparicions han vingut acompanyades sempre per un sentiment de terror per la vostra part. V/osaltres, la poblacid, m'heu relacionat amb desastres posteriors, arribant fins i tota la su— persticid irracional.

Ourant la nieva darrera visita, 1'any 1910, les especulacions es van disparar, r'ísponsabilitzant-me del comencament de la 1- Guerra Mundial, esdevinguda 4 anys disprés. Tamba recordó que,per aquellas datas, les vostres análisis espectroseg. piques havien permes de descubrir, en la mnva cua cometaria la presencia de gasos toxics com cianurs i monoxid de carboni, i fins i tot s'arriba a creure que la meva llarga cua (s 'havia calculat que, podria arribar a teñir 30.000.000.000 km de longitud) escombrarla el planeta. De tal manera que va correr el panic i , s'arriba a dir que alio seria la fi del mrtn. moltes persones deien que notaven gust a cianur a la boca.Alguns intenta­ren de treure'n profit de tot aixb, ve-nent, per exemple, pastillas "anticome-tes".

Abans d'acomiadar-ma m'agradaria de recordar—vos que ja em coneixen, a la Te rra, des del 240 a. C., tal com ho expres­asen unes inscripcions xineses.

Fins el proper cop!, que sera 1'any 2062, espero que em podreu observar i es tudiar ben bá. Prósper any 1986 i fins a la vista. E L CufflET, HÍ,LLEY

F í s i c , matemátic i astronom angles. Se-c r e t a r i de l a Royal Society, professor a Oxford i d i r ec to r de 1 'observator i de Gre-enwich. Fou c o l . l a b o -rador de Newton. Va pronost icar per al&ny 17581a tomada,a l a p rox im i ta t t e r r e s t r e , de l cometa que avu i porta e l seu nom. Per t a l d 'esbr inar-ho em-prá l a l l e i de g r a v i v . tac iá un iversa l de Newton i l a base del ca l cu l d ' c r b i t e s .

Í676-78* Catalogacid de les longituds i la-. tituds de 341 estéis de l'hemisfer'i austral,

i 6 8 7 : S'ancarregá de l a publ icado" deis ' i P r i n c i p i a de Newton.

1 7 0 t : Publ ica mapas magnetics de 1 'A t l an ­t i c i de l P a c i f i c .

1705 : Publ ica Synop-s i s Astronomiae Come-t i c a e , en l l a t í i an ­g les , on demostrá que e l s cometes de 1531 -1607 - 1682 eren t res i apar ic ions d'un mateix cometa, t o t fent l& iun c i de l a seva tornada l ' any 1758*

1710; Comparant les seves observacions amb l es de Ptolomeu a r r i ba a l a conclusiá que alguns es té is ha­vien canviat de p o s i -c i ó durant e ls 1500 anys t ranscor reguts .

Ar r iba a detectar e l * es té is S i r i u s , Arc turus , Procyon.

1720! Fou nomenet astronom r e i a l d 'An-g l a t e r r a . L A ) X E T A 3

DOSSIER CIENCIES

6 h 2h Oh 22 h 2 0 h 18 h 16M

i ALDEBARAN

14 h 12 h 10 h

J30

, 2 0

(10

31 diciembre 9 febrero

CAPRICORNIO SAGITARIO

ESPIGA 30 m a y o / / _

. FOUALHAUT 31 marzo

PASO DEL COMETA HALLEY i 4 h i 2 h | Oh i 22h . 2 0 h , 1 8 h

10 abril

20 abril

CENTAURO • i 12 h i 10 h

•10

-20

-30

•40

-50

TRAJECTORIA DEL COMETA HALLEY ENTRE EL 31 DE DESEMBRE DE 1985 I EL 30 OE MAIG D'AOUEST ANY - TEÑID COM A REFERENCIA LES CQNSTEL LACtONS MES IMPORTANTS

90 100 110 120 130 140 150 160 170 180 190 200 210 220 230 240 250 260 270

POSICIO APROXIMADA DEL HALLEY RESPECTE DE LHORITZO. PER AIS OBSERVADORS SITüATS A 3 0 DE LATITUD NORD. "EL P A Í S "

mcttnattan * * « otan y i OfM* l m m

162.2*

ÓRBITA DEL HALLEY RESPECTE AL PLA DE L E C L Í P T I C A

4 L'AIXETA

DOSSIER CIENCiES

EL HALLEY A TRAVÉS aje mtm

DE LA HISTORIA ISTIMIRANT/áfeSTLLlí

Fragment del 'Tapis de Bayeux' en qué un gnjp de saxons s esveren

• en veure un estelnou (Isti miraní stella. aquests mi­ren I estel). El reí d Angla • tena. Harold. replanuno del fet, i I interpreta com el presagi de la invasió de lilla pels normands.

L Adoractó deis Mags de Giotto, una de les re-presentacions mes realis­tas del cometa Giotto s'inspira en l'apanció del Halley del 1301 per a dibuixar l'estel de Betlem (Capella del/arena, Pá-dua).

EL HALLEY A TRAVÉS DE L 'HUMOR

1910 L'HUMOR C Á T A L A

-Ahoat vol anar, senyorcta?

- A D Í m a donar m vol B u al cometa d'Halley y cap allí a lea tía dclxls caure a can «CulUreteir.

CARCA" RA FRAN CESA DEI S.XIX

(Amencan

Museum o( Nati

AVUI 3 : ' P A P I T U " : S E T M A -

NARI SATiRICCREA (1908-1937) NOVES FORMULES DINS DEL GENERE HUMORÍS TICES DESTACA PEL SEU CATALANISME D'ESQUERRES. CAN CULLERETES ÉS EL RESTAURAR MÉSANTI» DE BARCEL0NA(1786)

V \

*f ítV)Ot tt

tíutfrS

EltOMETA HALi^r 8 6

L'AIXETA 5

DOSSIER CIENCIES

A L'ENTORN DEL HALLEY .. LA PRENSA OIU ..

ANTONIO TORRES, Almería "El cometa Halley se ve mis bri­llante en la actualidad que hace uno* meses, y ya tiene una cola de más de cinco grados, mientras la Luna es medio grado", dice Teo­doro Vives, de 55 anos, casado, padre de dos hijos y director del observatorio de Calar Alto. Este complejo astronómico, uno de los más importantes de Europa occi­dental, pertenece al Centro Astro­nómico Hispano-Alemán y está si­tuado a 2.000 metros de altura en la sierra de Filabres (Almería).

Teodoro Vives añade que, vi-sualmente, el cometa Halley es un tanto decepcionante para el profa­no porque sólo se ve su cabeza y una pequeña cola, pero con me­dios y detectores electrónicos y con telescopios se observan otros aspectos de gran importancia.

Los cometas son pequeAos e inofensivos miembros del sistema solar, formados probablemente por un conglomerado de hielos y partículas rocosas que orbítan en torno al sol como los planetas.

aunque con trayectorias dife­rentes.

Vives ha presentado estos días en Almería su libro de introduc­ción al estudio de los cometas lla­mado El cometa Halley.

R e d e s c u b r í m i e n t o

El redescubrímiento del Halley en Monte Palomar fue confirmado por las observaciones de Belton y Butcher del observatorio de Kitt Peak, en Arízona (EE UU). con un telescopio de cuatro metros de diámetro.

En Europa, según revela Teodo­ro Vives en su libro, la, primera ob­servación del Halley fue conseguí' da por el astrónomo Uwe Graser el I de octubre de 1984 desde e! observatorio de Calar Alto, en Al­mería, utilizando un telescopio de 2,2 metros de diámetro provisto de un detector CCD.

El cometa presentaba una mag­nitud 22 y se encontraba a 910 mi­llones de kilómetros de la Tierra aproximadamente!1 [ [ PAÍS*

CUNU OU IEIESCOPI DE 3 5 M.

SITUA1 * CALAD ALIO

Los das 9 y 11 de enero fueron (aculara fotonrafíM dd Cometa afortunados para d socio ac la Kalky. Esta es ana de bu prime. Af i arxdo Astronómica de Saba. ras fotos, tomada por un aficiona-ddl. Joan Oenebriera, quien * . - do. en ane • detecta la cola del vo desde Ktontjoia, Mola, espíe- cometa con precisión.

DIARIO DE SABADELL

CENTENARI DE NARCIS MONTURIOL

Fa cent anys d'enca d'aquell 6 de se—

tembre de 1885 en qué monturiol morí,

pobre i fracassat, a la vila de Sant

fílartí de Provengáis, avui barrí barce*

loní. Cursa la carrera de Dret pero mal

no exercí.

República apassionat, funda i dirigí

algunas publicacions de caire polític .

El 1833, fou Diputat a Corta de la Pri­

mera República i Director de la Fabrica

Nacional del Sello.on per cert.fóu ser­

vir una maquina d'assecar paper engomat

inventada per ell.

El 1855, veient a Cadaquás les arris-

cades tasques de mcol. lecciá del corall

va comencar a pensar en la navegado

submarina. L 'any 1859 es fáu la primera

pro va del aeu Ictíneu I, a Barcelona, La

s^gona, tingué lloc a Alacant si lBfil •

O^sprés d'ella, el Govern li prometa un

a"jut que no arriba. Aleshorea, constituí

una'societat privada per a construir un

segon Ictíneu que es prova a Barcelona

el 1864; posteriorment, la ñau li fou em

bargada per falta de pagament.

1885-1985 O e s p r é s d ' a i x o , I T I o n t u r i o l v a e s c r i u r e

l a seva, o b r a s o b r e n a v e g a d a p e r dessota de l ' a i g u a . p e r t a l que no es p e r d e s s i n l e s s e v e s e x p e r i é n c i e s . P e r p r o b l e m a s e -c o n o m i c s e l l l i b r e no va v e u r e l a l l u m f i n s 6 a n y s d e s p r é s de l a s e v a m o r t .

U l t r a e l s v a i x ^ l l s s u b m a r i n a , f f l o n t u r i o l i d e a a l l l a r g de l a s e v a a t z a r o s a v i d a f o r c a a l t r e s i ñ s t r u m e n t s , com una m a q u i ­na de f e r c a r t i p a s s o s i una de f e r c iga— r r e t e s , f á u e l p r o j e c t e d ' u n t r a m v i a f u ­n i c u l a r i c o n c e b í un metode de c o n s e r v a r a l i m e n t a , e n t r e a l t r e s c o s e s ,

A m í a , p r o n u n c i a c o n f e r e n c i e s i r e d a c ­t a memorias—que han q u e d a t i n e d i t a s - s o _ b r e tnmes d i v e r s o s com g e o f í s i c a o _ . t s o -r i a de l e s c a u s e s de l a g r a v e t a t .

N a r c í s m o n t u r i o l no va s e r en cap c a s un f r a c a s s a t s i n á un a v a n c a t a l a s e v a p r o p i a é p o c a , un a v a n g a t d e l v u i t — c e n t s .

D u r a n t e l mes de G e n e r i f i n s e l 8 de f e b r e r es p o t v e u r e , en a l fltuseu R la r í t im , una e x p o s i c i ó * e n t o r n efe l a f i g u r a i de 1 ' o b r a d ' a q u e s t home p o l i f a c é t i c .

A L'ESQUERRA: NARCIS mONTURIOL I ESTARRIOL FIGUERES, 1B19 - BARCELONA, 18B5. A BAIX: DOCUmENT- FOT0GRAFIC DE L' ICTTNEU I .

J O

I C T I M H U MuBIlMiUL

INFORMACIO CIENCIES

MUSEU DE LA CIENCIA j f HOLA HALLEYI

NOVEMBRE 8 5 - MAIG 86 El Hluseu de 1

programat una s

vitats que perm

guir el recorre

lley. El Planet

un nou programa

riedicat a aques

m?*s s 'instal. la

Iluminas on es

var día a dia 1

ximaciá i situ

vist tambó 1 'en

sitants de mata

tiu i grafio.

a Ciencia ha

erie_ d *acti—

etran de se-

gut del Ha—

ari incloura

íntegrament

t cometa ; a

ra un piafa

podra obser—

a seva apre­

cia. Sria pre-

trega ais v¿

rial informa

TEMPS I RELLOTGES

Des de fa unes setmanes pot visitar­se al Museu de ia Ciencia la mostra «Temps i rellotges», una altra exposi­ció produída pels servéis técnics del Museu que s'afegeix a una Marga Mista en la qual n'hi ha algunes de tan cone-gudes com «Breu viatge al món de la Matemática», «El nostre cervell» o «Salut i esport». Aqüestes exposi-cions han estat presentades en les sa­les del Museu I han iniciat després un ampli ¡tinerari que les ha portat per les principáis ciutats de Catalunya i de la resta de l'Estat espanyol.

E s t a p r e v i s t , tamba, un c u r s de d i s s e n y de r e l l o t g e s de S o l , p e l s d i e s 28 i 31 de ge n e r i 4 , 7 , 1 1 , 1 4 , 1 8 , 2 1 , 2 5 1 28 de f e b r e r . E l c u r s és d i r i g i t a q u a l s e v o l p e r s o n a que s ' i n -t e r e s s i p e r c o n e i x e r l a t e o -r i a i e l t r a g a t p r a c t i c d e r e l l o t g e s de S o l de d i f e r e n t e t i p u s i- c a r a c t e r í s t i q u e s , i s e r a i m p a r t i t p e r E d u a r d F a ­r r a i O l i v a .

BUTLLETÍ INFORfBATIU: GENER 86 (FUNDACIfl C.AIXA DE PENSIONS)

6 I ' A i v c - r / \

L L E T R E S

C l N E M A L I T E R A T U R A

I

W E S T S I D E S T O R Y J.D.Mateu i 3oixaderas

ley D

De n )u,cl r-rfn musical nord-ani( r i c a rae l a ?C e.njo cei.-ca ooca-badats a l e s m u l t i t u d i n a r i e s

¡ e a de • u K 1 - ; ~iue foren seví e s t r ena , i -ue torna ? lo oantal lB de iabadelKMttflIí PASSAT) amb l'objetiu iue pogueai tornar a gaudir del geni 3 e m s t e i n , d e 1* a t r a c t i v a i magnífica iTathaly 7ood i de t o t s equel ls Dal 1.3 lleu^ers i rapids iue ens Viren fe r o b r i r una u l l s com a tr-ron-ges mentre restavem merave l l s t s , sense ooder s o r t i r del nos t re encant . Aquest co^ , to rna a Sabadell amb l a i n t enc ió que melancólica d ' a -quells temps o joventut rialle-ra t o rn in a omplir ae gom a gom la sala. Gom Ja s 'ha exp l i ca t t a n t s de cops, e l film conta l a h i s t o r i a que passa al cantó oest del b a r r i de Kanhatan('Vest Side S t o r y ) , l l o c h a b i t a t , e n no tnolt bones condic ions ,per dues comu-n i t a t s amb problemes de r e l a c i ó i conv ivenc ia :e l s neoyorkins i e l s immigrants por to r iauenys , amb ?reus d i f i c u l t a t s d ' accep-tac io per pa r t de l a s o c i e t a t . Gran musical del anys se ixanta que, en aquel la época, r epresen ta la fama,de nou,per e l s fi lms de b a l l i mus ica l s .

LA PEUCULA DÉLOS

10 «ÓSCAR»

PARLEM A M B . . .

JOSEP MARÍA

BENET.JORNET SABA0ELL.J7N0VEMBRE.EN ELNOSTRE INSTITUÍ SORGAHiTZAUNA TERTULIA LITERARIA AMB UN OES-TACAT AUTOR DEL TEATRE CATAL* ACTUAL

«LA MEVA P A S S l d ES EL TEATRE»

Apauíonat peí fertoenen leatra. . •• la íeva truquinaría, ha traduil o adapta obreí de Gertei. Guimerá. O'caiey. S^hroeder i Schiller. enire alire*. Tarnhe ha publicaí anide* i wtudn sobre leaire i novel la d'aiitori catalana m.Hlernv

Josep "aria 3enet >. Jornct (lTrO)és un important autor teatral . de l" Jitern-turi C«rtnXai"t'*.!ta escrit vint-i-tres obrcG do teñir» i g.airebé totes s'han 68tt¿ n^t,encara que,serons ell, nomos vuit van rar eatren-— des en octimes condiciona. També ha fet alguna '-uionr televisius per •••• ?'ra. 11 Jc-sep Maris rrové d'una fami­lia hu*nil,a caro seva no b ;

tu via molts llibres ) tam-poo no era freqüent anar rl teatre.T lerjia nolts T30S i ens di^ué oue no volia créi xer, perqué pensáva qu- hau-ria de deixar aquesta afec-ció. Per a ell,els escriitors e-ren éssers sureriors," EIS ES-CltPTIIS E.IIKEI »(Bl' P!l I II EIEI COI IEIS. COI m U,«» DACA' Un dia va comencar a escriu re teatre i decidí dedicar-s'hi i...''.. .finaImcnt rmi~ descobrir ouc a 5 1; ell r. senyors eren com jo..." Diu de la seva infantesa que va ser molt dura{"...v3 ser la pílgor et"ra de la meva vida.rü ha"i" -iséri->; miseria economice,miseria moral,miséri" de tets tirus...") Es va donar a coneixer mit-jancant un rremi i ; ensa oue els rremis son bones 9-portunitat3,r,enu?í 1 'autor teatral h- de pas.-ar r.olts ^bstacles abanü no veu l''.s, trena de la sevn obra,so-bretot si aouesta é:: en c --t = lá. Ha publicat ^etites rec.-a la ravist» "C4YAIX FORT". • ESCIIIK PEIIEIEYISIÍ EJIlfíCll...» ens diu Jone- C a r i s . " . : . a l teatre tot nasca en un" c»£ sa tancada.A la t e l e v i s ó tot pot raasar en qualrev"! lloc...".Diu lúa ercri'jre teatre,ó : difícil rer a ~''

.« ES PtSSEl ES1IIE. IIVEITIIES. PEW »ll«£S »EHÍES HIT «IHEII-- .. 'Abans de r.er conc-ut "ü f( r molts trab-llr i <-« -»•-1 rofespr a l'inatitut del teatre . ( "... ^r^ r-jc *íir """ vir.c fiel m e °?rcric ... ') Durant tota 1" tertúli." varri veure que,r*;almer.t,al José" "!ari" li ••'• rr '? terr¿_ blement el teatr"("„J.a RS"" psssió és el teatre,un*3 ni*:

•I '"vtrcii" ':' ili."1 "'• •: ni" ro cr.-.viari'1 "*•>! r-T •' v -Ltr»jv,tot ¡ -\ir-, k" -1: •', ••»' ••-

f^TTj*. 'i' e:ícri'jre r'alip.e te l'ívisi'j" ,-m1 ?•-•"• '• o' i,-,~ )'ero,ner » mi.no ai hj, r-'S com el t-"1 tre. . . " )

0 3 " "na

lo 1

ve. IfcJ Lis

l i : CCl lerud» • o l o r

(l'í í--n

1%) tas: L- 1 rter a un auxil iar

„ |n n-d Can

m i a i con:

- t r a t i u C l ' X i t . e s t r o -e-li t-! a l ' a n y 1">7C1

3 - o r a d l e s ( 1 ^ ' - C 6 ) h r c 1 J o : : r : O ü s : fiquimi"-

t e s l i l a fo r tuna (l'Kó-é-5 l a n-au (1? ' .?-CQ L'ocel"l t e n i x a J.atslun.ya o a l runs o a i c r c de i ' auc a

nwoi Taller de fantasía (l n70) Gursrtot (1??5) Helena 3 l'isla cl baró Zodiac (Í1751 oomni de Bagdad (1975) .lerenaven a les fosquea (1970,nreni "Ciutat de 3p-badell 1?71") La desar .a r ic ió de -endy TW3T Revolta de bruixesí 1 °71 -75, Fou estrenada f T""E el 197t") Descripció d'un paisat.ie

nwgT— Tuen la r ad io par lava ie rr?r.co o Vides de -lexirl-jE (1 ' 79 , ed i t ada al l ; ' rO) ' Dins de la c a t e d r c l ( J o s a -f a t ) ( Edi tada a l US'W^ñ':01 j-iit-:nta de t r a n s f o r m a r , e n Rllifi t e l e v i s i u . l a n b v e l . l a Jos - f a t de ! rudenc i 3e r t r a -na.l loara .-ixd diu üenet i Jorn.et :

"... i jo havia d'escriture un guió autonom, que fos valid per si ma -teix, al qual no li calgués, per a ser entes, el "con niWment" de la no­vel, la oriírinal"

V I R G I N I A DOMÍNGUEZ 1.A

L ' A I X E T A 7

LLETRES

EL

MIQUEL DESCLOT POETA DE LA LLUNA AL BARRET

MIQUEL DESCLOT

Llicenciat en FILOLOGÍA CA­TALANA. Professor de Llengua i Literatura Catalanes.Ens Ü u en un poema de Can^ons de la Lluna al Barret:"Jo s<5c un arbre/arrelat en un CIOI"...

Va néi ier a E l Clot)Barcelo na.

' a una poesia senzilla,perd molt elaborada.

Alguns deis seus poemes han estat musicats per Celdoni Ponoll.

CANCO GUERRERA

Jo seria el teu cavall a la guerra deis Gegants.

Portaría l'estendard de la cua com un ram.

Saltana tots cls cims, els congostos i els camins.

Jo seria el mal d'amor que galopa i que marfon.

Cremaria el teu futur amb la flama deis meus ulls.

Rodaría com un tro per la timba del teu cor.

Jo seria el teu cavall a la guerra deis Amants.

•POEMA OE C A N C O N S D E L A

L L U N A A L _ B A R R E T , DEDIC A1

A CLAUDIO MONTEVERDI: *PERQUE.

Si Ll VAGA. L'AFEGEIXI ALS CAHTI

GUERRiEPÍ E AMOROSl" *

A I X E T A

"QUAN L'ÁNIMA S'AGUANTA PER UN FIL

"En Pompeu Fabra i Coats era un xicot molt tocat i po-sat, consentit i capriciós. Mai no se sabia qué li podia venir de gust ni qué li sabria grat. A l'hora de menjar, sobretot, era un misten impenetrable: no hi havia manera humana d'ensopegar-li el gust o tan sois d'acostar-s'hi. Quan no hi faltava un all hi faltava una ceba; si no hi sobrava sal hi enyorava el pebre; quan hi havia oli s'hi estimava mésall-i-oli. Etcétera, vaja.

—Ai uix! —era la seva expressió favorita. Fins a rextrem que els pocs amics que tenia li deien l'Ai-uix, mentre assa-]aven una ganyota ben reixinxolada.

La seva mare hi perdia el kirieleisón, amb aquestgali-fardeu: tenia tota una biblioteca de llibres de cuina i un ex tensíssim arxiu de receptes culináries, que s'havia fet enviar d'arrcu del món. La cuina on operava i remenava, feia i desfeia, experimentava i tastava, semblava la cova d'una bruixa rcmeiera o el laboratori d'un vell alquimista. "

DEL LLIBRE A L A P U N T A D E L A L L E N G U A

Del signe de Peixos,va n é i -xer e l 10 de marc de 1952, a-.1 Slot (Barcelona).

De molt jove ja s ' i n t e r e s s á per l a L i t e ra tu ra i quan te­nia 15 o 16 anys ja es dedi -oava a escriure.Anava per a químic pero acaba fent L i t e ­r a t u r a .

El 1970,quan t e n i a 18 anys, va guanyar un premi l i t e r a r i que va se r e l seu primer pas cap a l món de l a L i t e r a t u r a , i amb e l que va publ icar e l seu primer l l i b r e .

Entre l e s seves "dSries ' l i t e r á r i e s es tá l a de dedicar e l s contes i e l s poemes a a l ­guna bons amics ( águs t í Bar— t r a , E e l i u Eormosa,Joan Bros^a Jeldoni Ponoll ,Rafael ¿vlberti Foix,—oom e l l d i u - : de l Clot a S a r r i a " ) . E l l pensa:-El mi-l l o r rega l ttg pot fer un e s -c r i p t o r é"s r e b l a r un conté . /'.iS un present personal perqué tothom sap que és d aquel la persor.a i nones d 'e l la . tencara cus qualsevol e l pu^ai l l e g i r .

o ' i n s p i r a de moltes maneres "¿ LA PU..TA DE LA LLEIlGll"va néixer t o t fent una c lasse so_ ore com es fan e l s contes .

n l t r a c a r a c t e r í s t i c a d 'en Eiquel Desclot és l a de donar rr.olta importancia a i s d e t a l l s narratius.També juga amb el

s e n t i t f i g u r a t de l e s p a r a u -l e s . C r e u quet-"Sempre é s mes r i c , i mes d i v e r t i t , u n t e x t » quan l e s coses e s d iuen amb un doble s e n t i t .

En e l s s eus l l i b r e s e s t r a n s m e t l a seva p e r s o n a l i t a t , mol ta d ' imaginac ió ' i g r a n do.-mini de l a l l e n g u a . V e g e u , s i mes no l ' o b r a c i t a d a a b a n s ,

"k LA PUI3TA D., LA LLEIJgUA"o * CAHCO.'JS DE LA LLUHA AL BARRE!'" Fa uns d i e s , e l vam t e ñ i r amb n o s a l t r e s , a l * I n s t i t u t , i , d e s -p r é s de dir— nos mol t e s i i n -t e r e s s a n t s c o s e s , s o b r e e l l i l a seva o b r a , e n s va d e i x a r . De segu r mol ts de n o s a l t r e s haur íem c o n t i n u a t e s c o l t a n t -lo j jo ,pe r sona lmer rb ,m*hi h a u r i a e s t a t mol ta mé*s e s t o n a i e s p e ­r o que q u a l s e v o l d i a t o r n i .

BELINDA NAVARRO TG.

\*jr

U h-iCn^Crs^

PAGINES OBERTES

A TRIP TO E N G L A N D

On the 21 of April ln 1985 e group of students from I.B. "Joan Olivar" went to England and spent eight days ln Weston Super-Mere.

We left Barcelona airport on Sunday morning. We were all quite excited and nervous too, as that was the first flight for most of us.

Two hours later we were at Gatwick airport. It was obvious that we were al ready in England, beoause everybody the_ ra was very quiet.

As soon as we errived in England we began to have "littla adventures"! When wa were going through customs one of the students realized he had lBft his passport on the plañe and he and Iwonka had to go all the way back to the plañe to get it. Then two of our suitcesss got lost and we had to wait for a long time. When we finally managed to leave the airport and were on our way to get our coach, one of the girls lost her watch and we hod to go to the Lost Property Office to claim it.

At last we succeedsd in getting onto our coachI The Journey was long but we

had a good time listening to music and talking. By the way, on our way to Was ton we saw Windor Castle and tha Queen was therel

When we errived at Weston our famiH.es were walting for us. We grested them and then, very shyly, we went home with them.

The next day, when we met in the mor ning to vlsit Weston, we all talked atout the night before and all of us were very happy with our families, except two of the boys who missed their "pa amb toma_ quet i pemil" at home.

On Monday afternoon we went to Ched_ dar and there we visited the caves and a sweets factory.

On Tuesday morning we went to play bowllng and in the afternoon we visited Weston fire station wbere we were shown around the station and the fire engines by the firemen,

On Wednesday we went to Bath, a very beautiful city. It was a lovely day and we had lunch in a pe rk. After lunch we asked soné people questions about Spain and they were very kind. A lot of people knew something about Catalonia!

The following day we went to Wyvern

Comprehensiva school and wa attended soma classes there. They also showed us around the school and told ua about the British Education System. Then we had coffee with the students and soma Jour_ nalists from the local newspapBr cama to interview us and took a photo of us and the students at the English school. It would be very exclting to appear in an English newspaperl

On Friday we spent the whole day in London. We had a super tima therel. When we errived we took the tuba and rushed to see the Changing of the Guard at Bucking_ ham Palace. Then we went to St. James's park and there we had lunch and lntervi^ ewed some people.

After lunch we went to catch an open-top bus that would take us oíatwo-hour trip around London. After that we went for a walk along Oxford St., Picedilly Circus, Trafalgar Square ... and we did aome shopping in Carnaby Street before catching tha coach back to Weston.

Saturday morning we dedicated to shop_ ping for souvenirs ln Bristol. On the way back we missed our bus.end it was really funny to sae a group of 22 people running along the main street to catch the bus!I

On Saturday evenlng we went to a ty_ pical English pub, and there we listened to music and had a drink, a non-olcoholic drink, thoughI

Sunday morning was our last day in Weston and we spent it with our families before catching the coach to Gatwick.

Our plana was delayed but finally at about half past nine we took off saying goodbye to England.

We were all very sad having spent a very busy but exclting and enjoyable week. We had not only been to many different places but we had also mst a lot of peo_ pie and had learnt a lot about the English way of life : tha food, tha houses, the school... everything was so differentl And we had also practiced our English not only with our families and with the Engl ish students but also with the people we interviewej! in the streets, as well as with the people in tha shops and cafes ... ond with our coach driver who was a very nice man!

Our first time in Weston and ln England had really been a great success. We thlnk so anywayI 11

S l t l I L E F O R T H E P R E S S ! !

COMPETITION: Win a magnificent supero wonderful prize by answering these questions!I

1.- Why couldn't the students heve an alcoholic drink in the pub7

2.- Whnt's the ñame of the person who left his passport on ths plone7

3.- What is Bath famous for?

L'AIXETA 9

PAGINES OBERTES

LO ?osrnoD:m ? COHS i TW:

-v¿/ De ri-;:{-nte,no3 encontramos en las ulti­

ma*: décadas del siglo XX.El glorioso XX

del cbstracto y de sus grandes "ismos"

está finalizando.Y entre la dialéctica

de unos,la estupefacción de otros y la

indiferencia de muchos surge un nuevo

vocablo, compuesto,POSTPIODERfJO; cuamJo pn

recia: que toda evolución se había redu­

cido a un recuerdo nostálgico.Par-: mas

perplejidad,nosotros,los de los fü,so­

mos sus creadores.V pronto una terrible

discusión de entendidos y no entendidos

en la materia ha irrumpido en los círcu

los artísticen;mientras el caminante de

a pi" desearía conocer lo que es exacta

mente,3o aue significa,••.el vocablo

PGSinoOERdO.Todo son preguntas con res-

puestos antagónicas y turbias.Todo es

provisiónal.Y alguien se pregunta:"¿Es

este vocablo compromiso de una moda?"..

..¿o contrariamente,esta visión estéti­

ca trasciende hacia una nueva concepci­

ón, fruto de una época que engendra toda

una serie de manifestaciones artísticas,

ya sea en 1Q pintura,arquitectura,lite»

ratura,en la moda y en aquello simplemen

te estético?" •••fio saben,no contestan.

Luego,otro al guien quiere descubrir sus

raXCGSfy se encuentra con un auténtico

arco iris.Sun colores:-¿El clasicismo?.

-¿El racionalismo?.-¿todos los*ismas"

del XX?.-J¡"L-art DÜCÓ"?.-¿E1 cómic?.--..

Etc?...vnya ¿j sí surge el refinamiento

estético-funcinnnl?...Mo saben,no con­

testan ...este alguien pregunta: "¿td de­

slio es el resultado de un momento his­

tórico basado en el desencanto,de las

antiguas utopías revolucionarias,do u-

na civilización en progresos supratec-

nológico??....No naben,no contestan.

Este alguien llega a la pregunta final:

"¿Es un nacimiento prematuro o,quizás

una propuesta futura para una nueva G"

poea?....

Todo son preguntas y más preguntas y

como respuosta:ol Siluncio.Ahf quedan en

tas preguntas suspendidas en el aire es­

perando la respuesta del Futuro,espere­

mos no muy lejano.

CARLOTA PLANAS i SILVA.COU C.

PWMfí 86' Hoy los mass media hacían grandes rese­

ñas -a la muerte trágica a inesperada de

un glorioso aventurero,que supo hacer

renacer el sabor por la genuino aventu­

ra; su nomore:Thierry 5abine.Su muerte

ha sido,un» grandeza trágica,una duna

de su divino Br-'nr.i.FuQ en este desier­

to dondo se oerdió durante dos días sin

ingerir agua,bajo al asfixiante sol a-

fricano.T. Sabine estuvo al bordr- de

la muerte- pero no impidió,por ello,que

el desierto lo cautivara y prometió

.olver para dominarlo.De la idea pesó

H la acción,movilizó una gran carava­

ri -, una caravana burguesa llena do ilu

:i^n = s vi 3 jeras«Había surgido al

PARÍS-OAKAR 78*,sin duda la prueba

más dura y demoladora de cuantas exis

ten.El Rally pronto suscitó las críti

•io l?s verdes que censuraban la demo­

lición de 1=3 ya míseras pistas saha-

rinnas con el paso de los vehículos,

de les cue creían que era un extrava

eanto despilfarro de riqueza frente a

la pobreza africana,de los que afirma

bafl aue era un pretencioso paseo bur­

gués.Pero Sabine se había impuesto

por sobre? la crítica había rivalizado

ln rcifrOto.Hsbfo cosechado la fama y

z 3 r*iocro*f?tí«; d- tres había algo nas,

el descubrimiento del espíritu aventu

rero del siglo XX .Era un cocktail a-

gresivo nue combinaba can brillantez

deporte y aventura más el sugestivo

desafío de la majestuosa Naturaleza,

un dominante sol avasallador y una ru

ta insospechada que aguardaba el más

divino misterio perseguido por el hom

bre:la AVENTURA.

Thierry Sabine ya es historia,aho­

ra sus cenizas son parta del desafian

te desierto sahariano.El PARÍS^DáKAR

86 es ya nostalgia y un recuerdo para,

las futuras pruebas.El próximo PARÍS-DA­

KAR será sin su Organizador.

CARLOTA PLANAS i SILVA

COU C .

TtHcrry Sskiac n ci <** d»r u M M Í • mm> a*- kn partinpMies * • «í ntíy Pam-Oaliar. ti pautk. 29 éc iKttmbrt

10 L AIXETA

*

INFORMACIO I N S T I T U T

TALLERS

TALLER DE FOTOGRAFÍA

Un deis tallers que s'han posat en

funcionament aquest cur? éselde f o-

tografia. Durant aquest primer temos,

hem apres com s 'han de centrar els

objectes que volem fotografiar (pr_i

mer vam estudiar les fotografies de

diferents reportatges aparegudes en

revistes, i despréa ho vam portar a

la practica experimentant-ho nosal-

tres mateixos). També hem vist 1 'es_

tructura i funcionament de les ma­

quines de fotografiar; així mateix

la importancia que té el saber tri­

ar correctament, davant cada situa-

ció, l'obertura del diafragma ( que

és el que permet que entrimés omenys

llum dins la maquina) i el temps que

aquest ha d'estar obert per tal d'a_

conseguir que la pel.lícula qu edi

ben impressionada.

També hem conegut d'aprop els mate-

riáis de laboratori: hem vist comel

revelador i el fixador actúen sobre

el paper fotografíe i com aquests

dos líquids es contraresten quan a£

tuen junts. Hem fet estudis de la

llum projectada en aquest tipus de

paper i com aconseguir la tonalitat

de grisos a partir de la collocació

d'objpctes mes o menys opacs entre

la llum i el paper.

I, finalment, hem portat a terme un

deis processos mes atractiusd'aquest

taller: hem fet fotografies i,nosal

tres mateixos, hem revelat les pel-r

lícules (els negatius) i hem fet el

positivat (copies en paperj.

Elisabet Civil. COU B

ESPORTS

En un intent de potenciar les activi-tats esportives de l'Institut, aquest curs 1985-86 s'han format els segílents equips:

. cadets feraenins-Basquet , cadets masculins-Básquet . cadets rnaaculins, grup A-Fulbet . cadets masculina, grup B-Fulbet Peí que fa al Fulbet, deis 6 partits

jugats fins el dia 2 de febrer l'equip A n'ha guanyat 3 i el B,2.

Les lligues de Básquet s'han trobat amb mes problemes: cistelles delicada-ment trencades, equips que desaparei— xen cora a fantasmes, etc. Per aquesta rao els resultats que s'han produit fins ara no son encara indicatius. Tanmateix, cal destacar que en els entrenaments es va treballant en els fonaments tecnics ofensius i defensius. Donat que el 907¿ deis merabres deis equips del Joan Oliver no jugaven anteriorment a básquet,hi ha, sortosament, molta feina a fer.

TAILZIJC

Les c lasses de socorrióme,que e:: :-•-.-. iimecres de 16 h e 17 h , l c s dona 1--= ¿oc-to ra F i l a r Cl iver .

"n aquectes c l a s r e s r?rrenem ové h¡r. de fer davant d'un a c c i d e n t a i , e l r es Lop* P-t a n t , e l que no hem de f e r .

Le3 primeres c l a s se s vr.n ser dedic 'úo^ r. l ' e s t u d i del nos t re or ' - ' n i rne^ les r e ­c e n t a a embenar qualsevol part del cor iT - r a , e s t é n a.prenent que hem de fer en el CPS de t rob n r -nos davant d'un o foar t ,

f.om unes 15 persones ( l a majoria la LerJ n<5n unes c lasses molt interessantF: ,on r r r e Wm coses que alpun d ia ens pod=n s e r v i r .

Jaune Mir<5 (2on. C)

CORAL-GRUP IN5TRu:.:b»rAL-0P¿IlA

Durant aquent t r i m e s t r e hem ona t WD-t a n t i f e n t p r a c t i q u e s amb i n s t r u m e n t e . Ara j a estera p r e p a r a n t e l projjraraa d e l . o n c e r t que es f a r á pe r l ' Á p l e c del 19£6

amb t o t s e l s i n s t i t u í s de S a t a d e l l i e l C o n s e r v a t o r i de Música . Ens a ^ r a d a r i a molt que us h i a p u n i e s s i u donat que n e -ce.ssi tem mes v e u s .

D ' a l t r a banda, comentem i t r e b a l l e n l ' b p e r a Carmen de B i z e t pe r quan es re— p r e s e n t i a l a F a r á n d u l a p o d e r - h i a s s i s -

i r i s a b e r mes da quá v a .

TALLE3 DE DALL D'Sir/ELAT

Al veure l ' 5 x i t ob t ingut , e l nostre t a ­l l e r lia continuat amb e l nou t r imes t r e . l en t sempre tina mica de gresca,hen afe.^i: a l noatre r e p e r t o r i un ba l l nou,poc con"— ;a ' t , e l " sco t ix" .Aix í , a r a ja sabem b a i l a r ;as -doble , fox troi?,bolero i v a l s , a mis de l i novetat que us comentavem.Les nostrea roserves de ba l l a r in s ,pero ,es tán escotar-& s .Així que ,s i t ' i n t e r e s s a , e n c a r a pots 1 r t ic ipar—hi.Estas convidat .

EMOCI6NANT Dijous 19 de Deoombre, a l p a t i de l ' I n s ­

t i t u t , celebraren! conjuntament, p rofessors , ¿•lumnes i personal no do cen t , un modest acó miadament a 1 ' indef in ib le PACOl

Fou un éx i t d* a s s i s t é n c i a i o r g a n i t z a c i ó , r r ac i e s a l a co l . l aborac ió des interessada d'un se/ruit d'alumnes i p rofessors , L 'acte c o n s i s t í en e l l l iurament d 'a l runa presents i l a l ec tu ra d'unes p a r m l e s d' agraSment per a l nos t re estimat conser je :

"Estern aquí t o t a l a famil ia Joan Oliveren cr que, a las portes de l e s vacanceá de l'.n-d ' l , celebren» la. f i del t e r r i b l e primer t r i -•cstre que, com t o t s saben, és diferent de t o t s e l s a l t r e s anys> el FACO se 'n s en va . \ t o t s e l s que avui anuí ens trobem, i que d 'aqui a uns quants dies ens retrobarem,ens r>7radaria que, passant deis p re jud ic i s d e l ' e d a t , d i s f r u t i s e l l l a r g tram do caml nue et queda, pensant de t an t en tant anb e l s que aquí estarem pencant i que m a i n o t ' o b l i darán.

Estem contents que pu^uis t o rna r a la t e -va t é r r a , perd pensa que aquí sempre h i h~u ra una cent que t ' e s t i m a . SÓn inconptables les ve;rades que ens has ajudat incondicional ment, no com un conserje sino* com un amic, i esperen que puguis obl idar les moltes ve(Ta-des que t 'hem fet "emprenyar". Podran r' --ar molts conserjes per nquesta casa perñ

Ü>: F/.CO NÜÍ:E'S I:»HI HA I« I . Fnr descompt^t no ens oMidem d> l'.'nfTl', n la cual arraim la seva presencia i el -eu esfor? perqué cada matl del petit i vell Inctitut po.ruíssim manjar. I.*o ens volem rllr.r;-ar i per aixd, per aca­bar ,us desitf;em a tots dos une~ Pones Fes-tes i nue aquestn nova etr.pa que comenceu 'sinii la mee bonica de totes.

^JLTES GRACIA psa TOTI BOU VIATGZ.*'

L A I X E T A 11

tóen

«&?* co

V\ocet

deWe\°r0 4

u\r\o

PRESTEC

MA5ITAT0E

!

Vea y compare estas condiciones:

financiación hasta el 80% del valor de la vivienda

interés del (14,50 %J

pagos mensuales, como un alquiler a medida de cada familia

posibilidad de efectuar amortizaciones extraordinarias

devolución de la deuda hasta los 20 años

amortizaciones mensuales sin comisión

¡Venga a informarse!

CAJA DE AHORROS DE CATALUÑA LA CAIXA DE TOTS