vvaalloorraacciiÓÓ aammbbiieennttaall,, … · barcelona, novembre de 2012 vvaalloorraacciiÓÓ...

Barcelona, novembre de 2012

VVVAAALLLOOORRRAAACCCIIIÓÓÓ AAAMMMBBBIIIEEENNNTTTAAALLL,,, TTTÈÈÈCCCNNNIIICCCAAA III EEECCCOOONNNÒÒÒMMMIIICCCAAA DDDEEE LLLEEESSS DDDIIIVVVEEERRRSSSEEESSS

TTTIIIPPPOOOLLLOOOGGGIIIEEESSS DDDEEE LLLÍÍÍNNNIIIEEESSS EEELLLÈÈÈCCCTTTRRRIIIQQQUUUEEESSS DDDEEE DDDIIISSSTTTRRRIIIBBBUUUCCCIIIÓÓÓ

DDDEEE MMMIIITTTJJJAAANNNAAA TTTEEENNNSSSIIIÓÓÓ

Informe

per al

Departament de Territori i Sostenibilitat

VALORACIÓ AMBIENTAL, TÈCNICA I ECONÒMICA DE LÍNIES ELÈCTRIQUES DE MT Informe per al Departament de Territori i Sostenibilitat

Barcelona, novembre de 2012 2

El present informe respon a un encàrrec del Departament de Territori i Sostenibilitat a ERF - Estudi Ramon Folch i Associats S.L. Desenvolupa la proposta tècnica convinguda en l’esmentat encàrrec, amb les usuals modificacions no significatives derivades de la pròpia lògica del treball.

Els autors volen agrair les informacions i comentaris rebuts per part de Josep M. de Juan Capdevila (cap del Servei d’Inspecció i Control d’Instal·lacions Elèctriques de l’ICAEN) i Joan Esteve Reyner (Cap de divisió de planificació energètica de l’ICAEN), en reunió mantinguda el 15 de novembre de 2012; així com les facilitades per Agustí Mosseguí (Responsable d’Estandardització Endesa Distribució), Alberto Alegre (Responsable Relacions Instituciones Endesa Catalunya) i Marga Diaz (Direcció de Medi ambient d’Endesa) en la reunió celebrada el 26 de novembre de 2012.

L’equip d’autors constituït per ERF ha estat integrat per Josep M. Palau i Garrabou (biòleg i cap de projectes) amb la col·laboració d’Aldo Pazó Vila (arquitecte tècnic) i d’Helena Berlanga Sesé (enginyera industrial).

Barcelona, novembre de 2012



SUMARI

1. OBJECTE I CONTEXT DE L’INFORME 5

1.1. Objectius 5

1.2. Abast del concepte mitjana tensió i rol en el sistema elèctric 6

1.3. La mitjana tensió a Catalunya 7

2. MARC NORMATIU EN RELACIÓ ALS CRITERIS DE DISSENY DE LÍNIES DE MITJANA TENSIÓ 9

2.1. Implicacions de la normativa general d’alta tensió 9

2.1.1. Reial Decret 223/2008 relatiu a condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d’alta tensió i a les seves instruccions tècniques complementàries11

2.1.2. Reial Decret 1432/2008 pel qual s’estableixen mesures per a la protecció de l’avifauna contra la col·lisió i electrocució en línies elèctriques d’alta tensió 15

2.2. Les normes tècniques particulars 19

2.3. La normativa en matèria de prevenció d’incendis forestals 22

2.4. La normativa en matèria de qualitat i seguretat del servei 26

3. IMPACTES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES 28

3.1. Impacte de les línies en les fases d’execució i funcionament 28

3.2. Impacte ambiental dels materials utilitzats en línies aèries i subterrànies 36

4. ELEMENTS I TIPOLOGIES CONSTRUCTIVES DE LES LÍNIES DE MITJANA TENSIÓ 42

4.1. Elements estructurals d’una línia aèria i la seva variabilitat 42

4.1.1. Suports 43

4.1.2. Armats 52

4.1.3. Aïlladors 57

4.1.4. Conductors 60

4.1.5. Peces de connexió 67

4.1.6. Ferramentes 68

4.1.7. Fonaments 69



4.2. Línies soterrades 72

4.2.1. Cables soterrats 72

4.2.2. Instal·lació de línies subterrànies 74

5. VALORACIÓ DE COSTOS DE CONSTRUCCIÓ I MANTENIMENT DE LÍNIES AÈRIES I SUBTERRÀNIES 78

5.1. Informe Línies elèctriques aèries i soterrades de la D.G. d’Energia 80

5.2. Preus indicadors del PERC 83

5.3. Catàlegs i programes de càlcul de proveïdors comercials 88

5.4. Conclusions en relació als costos 93

5.4.1. En relació als tipus de suport i armat 93

5.4.2. En relació a dispositius o sistemes de protecció de l’avifauna 94

5.4.3. En relació a la comparativa de línies aèries envers soterrades 95

6. ANÀLISI MULTICRITERI DE TIPOLOGIES CONSTRUCTIVES I IMPACTES97

6.1. En funció dels diferents elements d’una línia aèria 98

6.1.1. Suports 98

6.1.2. Armats 101

6.1.3. Aïlladors 101

6.1.4. Conductors 104

6.2. Línies aèries envers línies subterrànies 106

6.3. Matriu d’anàlisi multicriteri 107

7. CONCLUSIONS 112

ANNEX I. ANÀLISI COMPARADA DE COSTOS D’ACER I FONAMENTS EN SUPORTS METÀL·LICS DE GELOSIA 117

ANNEX II. PREUS INDICADORS PER A LES SUBVENCIONS DEL PLA D’ELECTRIFICACIÓ RURAL DE CATALUNYA 2010-2012 127



1. OBJECTE I CONTEXT DE L’INFORME

1.1. Objectius

Les xarxes elèctriques de transport i distribució compleixen una funció essencial en el sistema energètic del país però la seva implantació en el territori genera impactes que cal prevenir o minimitzar.

En aquest context, l’objectiu del present informe és una anàlisi aprofundida i integrada dels diferents condicionants ambientals, tècnics i econòmics que determinen el tipus d’implantació d’una línia elèctrica de distribució de mitjana tensió (25-40 kV) i, en concret, de:

• La identificació de les diverses tipologies i elements constructius de línies de mitjana tensió (habitualment 25 kV) aèries i soterrades d’ús habitual.

• L’anàlisi dels sistemes constructius i del manteniment posterior de les línies.

• L’anàlisi dels diferents impactes sobre el medi, descripció de les mesures correctores i valoració de la seva eficàcia i efectivitat.

• L’estudi comparatiu i anàlisi multicriteri dels beneficis i inconvenients de les diferents opcions constructives



1.2. Abast del concepte mitjana tensió i rol en el sistema elèctric

La mitjana tensió no respon a un concepte establert reglamentàriament. D’acord amb la normativa es considera baixa tensió la tensió nominal inferior a 1 kV i qualsevol tensió superior es qualifica d’alta tensió. Malgrat tot, el concepte de mitjana tensió s’utilitza habitualment per referir-se a línies entre 1 kV i 30 kV (tot i que en alguns casos s’utilitza també per a línies fins a 110 kV).

Aquestes tensions corresponen essencialment a línies de distribució elèctrica i en la seva accepció restringida, que és la que s’utilitza en el present informe, es concreta essencialment en línies de 25 kV, que és la tensió nominal habitual en les línies d’aquesta categoria existents a Catalunya.

Figura 1.1. Esquema de funcionament del sistema elèctric.

Font: Wikipedia.

Per contraposició a la mitjana tensió, cal remarcar el fet que les línies amb tensions nominals més elevades (habitualment 220 kV i 400 kV) exerceixen una funció de transport d’electricitat a distàncies mitjanes i grans, condició que no podrien complir les línies de voltatges inferiors degut a l’efecte Joule1.

1 L’efecte Joule fa referència al fet que, quan per un conductor circula electricitat, part de l’energia cinètica dels electrons es transforma en calor, la qual cosa eleva la temperatura del conductor, tot incrementant les pèrdues del sistema. L’energia calorífica produïda és directament proporcional a la intensitat circulant al quadrat, la resistència del conductor i el temps d’acord amb la fórmula Q=



1.3. La mitjana tensió a Catalunya

Com s’ha indicat, les xarxes de distribució són les xarxes finals per fer arribar l’energia elèctrica des de les subestacions o des dels centres de transformació fins al consumidor final. A Catalunya, aquesta xarxa elèctrica té bàsicament dos nivells de tensió:

• Distribució en alta tensió a 25 kV (puntualment a 15 kV i 11 kV). Aquesta xarxa és la que correspon a la mitjana tensió tal i com es tracta en el present informe.

• Distribució en baixa tensió a 380 V (puntualment a 220 V).

Aquestes línies porten l’energia fins al consum final en l’àmbit local. Així, subministren directament a clients d’alta tensió o a centres de transformació alta/baixa tensió i també a clients de baixa tensió. Les longituds típiques màximes de les línies d’alta tensió per a distribució a 25 kV poden ser de l’ordre de 30 km i les de baixa tensió normalment són com a màxim de fins a 1 km (en casos puntuals poden sobrepassar aquesta longitud).

La xarxa elèctrica catalana té de l’ordre de 100.000 km de línies elèctriques, amb 60.000 km de baixa tensió (inferior a 1 kV) i 47.000 quilòmetres d’alta tensió (superior a 1 kV), dels quals més de 9.000 quilòmetres corresponen a la xarxa de transport i subtransport. En conseqüència, la xarxa de distribució a mitjana tensió és la que aglutina una longitud més gran de línies: uns 37.000 km. Les línies subterrànies representen, en conjunt, un 45% de les línies elèctriques tot i que, òbviament és en baixa tensió on tenen una presència més destacada (gairebé un 48% respecte el 40% en línies d’alta tensió).

Taula 1.1. Dades de la xarxa elèctrica catalana diferenciant línies aèries i soterrades i baixa i alta tensió.

Font: Endesa.

I2*R*t La manera usual de minimitzar-lo és incrementar el voltatge, la qual cosa redueix la intensitat circulant.



Per poder interconnectar les instal·lacions esmentades, a causa de l’existència de diferents tensions de funcionament, es construeixen les subestacions i centres de transformació, que possibiliten la transició entre diferents nivells de tensió. A Catalunya, hi ha al voltant de 700 transformadors en subestacions (amb una potència instal·lada de més de 24.500 MVA) i més de 40.000 centres de transformació (amb una potència instal·lada d’uns 15.000 MVA).

El Pla de l’energia i canvi climàtic de Catalunya 2012-2020 (PECAC) va ser aprovat el 9 d’octubre de 2012. Més enllà dels diferents objectius energètics i climàtics el Pla fa referència també a les infraestructures energètiques en general i elèctriques en particular. En relació a la xarxa de distribució exposa, entre d’altres, les següents qüestions:

• Planteja la importància de l’estalvi i l’eficiència energètica en tot el cicle energètic, inclosa la distribució.

• Destaca el canvi de paradigma de model que representa un model de generació distribuïda, amb molts petits i mitjans productors connectats a la xarxa de distribució arreu del territori i la importància que en aquest context han d’adquirir les xarxes intel·ligents (smart-grids).

El PECAC inclou un pla d’infraestructures elèctriques on es detallen les actuacions principals en alta tensió en el conjunt del país. Amb tot, les actuacions que es detallen són per actuacions amb tensió superior a 110 kV i només, de manera molt puntual, n’especifiquen alguna de 66 kV o 40 kV. En cap cas, però, arriben al nivell de detall de 25 kW que és l’abordat en el present informe.

Cal remarcar que la xarxa de distribució, ateses les seves característiques i funció, s’incrementa proporcionalment més que la de transport i que les necessitats d’evacuació des dels nous punts de generació renovable (parcs eòlics, etc.) i, en general, l’increment destacat de punts de generació distribuïda (renovables o no) determina –i ho seguirà fent en el futur– un creixement important de xarxes d’aquesta tipologia. En aquest context no és estrany, doncs, que la memòria econòmica del PECAC prevegi, per al període 2012-2020, una inversió de 3.946,8 M€ per a la xarxa elèctrica de distribució, xifra molt superior als 1.308,5 M€ corresponents a la inversió en xarxes de transport.



2. MARC NORMATIU EN RELACIÓ ALS CRITERIS DE DISSENY DE LÍNIES DE MITJANA TENSIÓ

2.1. Implicacions de la normativa general d’alta tensió

Atès que no hi ha reglamentació específica que utilitzi el concepte de mitjana tensió, per defecte aplica la normativa sobre alta tensió (tensions iguals o superiors a un 1kV).

Entre les referències normatives a considerar, centrant l’atenció en línies entre 25 i 40 kV en destaquen dues:

• El Reial Decret 223/2008 relatiu a condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d’alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-LAT 01 a 09. Aplica a les línies de corrent altern trifàsic amb freqüència de 50 Hz i tensió nominal igual o superior a un 1kV.

• El Reial Decret 1432/2008 pel qual s’estableixen mesures per a la protecció de l’avifauna conra la col·lisió i electrocució en línies elèctriques d’alta tensió.

Evidentment la normativa en relació a línies elèctriques és molt més extensa i presenta una complexitat elevada: legislació estatal i autonòmica, normes UNE, etc.), amb múltiples referències creuades a normativa i legislació sectorial específica. En aquest sentit la selecció de les dues referències esmentades respon als següents criteris:

• Aplicabilitat directa i efectiva sobre línies de mitjana tensió en el rang de 25-40 kV. Aquest fet ha fet descartar, per exemple, la Norma UNE-EN 50341-1, modificada el 2010, referida a línies elèctriques de més de 45kV en corrent altern.

• Compilació actualitzada del gruix d’especificacions tècniques de les línies aplicables al rang de tensió analitzat. Aquest criteri el compleix plenament el RD 223/08 i ITC associades.

• Tractament específic de temes clau rellevants per a l’objectiu del present informe, entre els que destaca la protecció de l’avifauna (RD 1432/08).



A banda de la normativa general d’alta tensió, cal remarcar que els operadors de línies de mitjana tensió es doten de normes tècniques particulars (NTP) més específiques. Aquesta qüestió es tracta a l’apartat següent (vegeu 2.2 Les normes tècniques particulars).

En els apartats següents s’exposen sintèticament els aspectes més rellevants de la normativa seleccionada.



2.1.1. Reial Decret 223/2008 relatiu a condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d’alta tensió i a les seves instruccions tècniques complementàries

El RD 223/2008 classifica les línies en 4 categories en funció de la tensió nominal:

• Especial: igual o superior a 220 kV

• Primera categoria: entre 66 i 220 kV

• Segona categoria: entre 30 i 66 kV

• Tercera categoria: 1-30 kV

Per tant, la mitjana tensió en l’abast considerat en el present informe (25-40 kV) s’inscriu en la segona i tercera categories. Malgrat aquesta categorització val a dir que molts criteris de disseny no depenen de l’assignació a una o altra categoria sinó de múltiples paràmetres dels diferents elements constructius, una part dels quals sí que depèn indirectament de la tensió de la línia (com el diàmetre del conductor, per exemple), però molts altres responen a condicionants de l’entorn (orografia, resistència a factors climàtics, etc.).

Entre les instruccions tècniques complementàries (ITC) del RD 223/2008 cal destacar-ne tres:

• ITC-LAT 06: línies subterrànies amb cables aïllats de tensió igual o superior a 1 kV. No estableix categories però indica que les més habituals són –en el rang de la mitja tensió– de 20 i 66 kV (després seguirien les 132 kV que cal considerar a tots els efectes com d’alta tensió).

• ITC-LAT 07: línies aèries amb conductors nus de tensió igual o superior a 1 kV. Inclou tots els casos més habituals.

• ITC-LAT 08: línies aèries amb cables unipolars aïllats reunits en feix o conductors recoberts. S’utilitzen en el rang entre 1-30 kV.

És en aquestes ITC on es desenvolupen amb detall moltes de les qüestions constructives, analitzant separadament els diferents components de la línia –suports, conductors i cables de terra, aïlladors, etc.–, així com els criteris globals relatius a càlculs mecànics, elèctrics, distància de seguretat, etc. Sense entrar en una anàlisi detallada d’aquests criteris, aspecte que resta fora de l’abast d’aquest informe, a continuació es destaquen alguns aspectes importants a considerar des de la perspectiva de l’impacte ambiental.

En relació a la ITC-LAT07, relativa a la tipologia més habitual, convé fer esment d’un dels aspectes que té incidència global més àmplia: la referida als càlculs estructurals relacionats amb factors climàtics (temperatures mínimes, vent i gel).



Des d’aquesta perspectiva es fa una zonificació en tres zones definides per la cota altitudinal:

• Zona A: 0 a 500 m

• Zona B: 500 a 1.000 m

• Zona C: superior a 1.000 m

El vent i el gel constitueixen sobrecàrregues sobre les línies que les baixes temperatures poden contribuir a incrementar. En funció de la cota i dels càlculs estadístics referits a temperatures mínimes i vent s’estableixen un seguit de criteris de disseny diferenciats. Pel que fa al vent, les línies de mitjana tensió han d’estar dissenyades per a resistir una sobrecàrrega per vent de fins a 120 km/h (33,3 m/s)2.

Un segon aspecte a remarcar és el relatiu a l’efecte de la contaminació atmosfèrica sobre els aïlladors. La deposició de contaminants sobre els aïlladors pot provocar una descàrrega elèctrica accidental sobre la superfície de l'aïllador (flashover) que comporti una pèrdua de la seva funcionalitat aïllant i obligui a la seva substitució. En aquest sentit, s’estableixen cinc tipologies d’ambient –costaner, industrial, agrícola, continental (inland) i desèrtic– en base a les quals s’estableixen indicacions específiques relatives al tipus d’aïllador (ceràmica, vidre o polímer) i a la longitud de la cadena d’aïlladors.

Aquestes qüestions, de fet, estan tractades específicament en una norma de la Comissió Electrotècnica Internacional (IEC) elaborada el 2008: IEC/TS 60815: selecció i dimensionament d’aïlladors d’alta tensió adequats per l’ús en condicions de contaminació. El vidre i la ceràmica tenen propietats hidròfiles, mentre que els polímers (com les silicones) són de naturalesa hidròfoba. En condicions d'humitat (pluja, boira, etc.) les superfícies hidròfiles es mullen completament de manera que l'aïllador queda cobert per una pel·lícula de capa conductora, mentre que en les superfícies hidròfobes no es forma una pel·lícula contínua sinó petites gotes aïllades. Ateses aquestes condicions pot resultar convenient l'ús de materials polimèrics en situacions ambientals que generin riscos importants de flashover.

La ITC-LAT 07 estableix com a tensió d’ús preferent, en el rang que correspon a la mitjana tensió i a l’igual que per les línies soterrades, la de 20 kV. En qualsevol cas considera, com a tensions normalitzades en el rang considerat en el present informe les de 3,6,10, 15, 20, 25, 30 i 45 kV. Amb tot, com ja s’ha indicat, la tensió nominal més generalitzada en mitjana tensió és la de 25 kV.

Per la seva banda, la ITC-LAT 08 regula l’ús i criteris tècnics de línies aèries amb conductors recoberts o aïllats reunits en feix (cable trenat). Les qüestions

2 Les línies de categoria especial –com ho són totes les de transport de tensió 220 i 400 kV- han d’estar dissenyades per resistir vents de 140 km/h.



específiques sobre aquesta tipologia es tracten més endavant (vegeu 4.1.4 Conductors).

Quant a la ITC-LAT 06 referida a línies subterrànies amb cables aïllats, estableix indicacions, entre d’altres, en relació a les següents qüestions:

• Nivells d’aïllament de cables i accessoris en funció de la tensió nominal de la xarxa.

• Amidaments a considerar en les instal·lacions en funció de la tipologia de soterrament: enterrats directament, intubats o en galeria. En els dos primers casos, els habituals en una línia de mitjana tensió, preveuen situar el cable a una profunditat no inferior a 0,6 m en vorera i 0,8 m en calçada.

• Distàncies de seguretat i tractament de creuaments i paral·lelismes amb altres xarxes (gas, aigua, telecomunicacions).

Les ITC no estableixen criteris de disseny específics associats a aspectes ambientals, només hi ha algunes referències generals. Així, la ITC-LAT 07 relativa a línies aèries amb conductors nus indica que:

Una línia elèctrica aèria també ha de ser dissenyada, construïda i mantinguda de manera que es tingui en compte la seguretat del públic, la durada, la robustesa, el manteniment i el respecte a les condicions mediambientals i al paisatge.

[...]

En dissenyar una línia elèctrica aèria s'ha de limitar el seu impacte sobre el medi ambient. Igualment s'han de considerar les disposicions legals que l'afectin a cada comunitat autònoma. Així mateix, s'ha de considerar la seguretat de les persones i dels animals, tant de l'avifauna com del bestiar.

[...]

Les condicions mediambientals, climàtiques i atmosfèriques han de ser avaluades en el període de disseny, per veure'n la influència en relació amb la durabilitat i possibilitar les disposicions adequades per a la protecció dels materials.

L’única referència més especifica, compartida per la ITC-LAT 08, fa referència a la integració cromàtica dels suports, però únicament en relació a un aspecte procedimental:

Per pintar de color verd els suports de les línies aèries de transport d'energia elèctrica d'alta tensió, o qualsevol altra pintada que serveixi de mimetització amb el paisatge, el titular de la instal·lació ha de tenir l'acceptació dels organismes competents en matèria de missions d'aeronaus en vols a baixa cota amb fins humanitaris i de protecció de la naturalesa.



D’altra banda, la ITC-LAT 08 fa una referència explícita a la utilització preferent de conductors recoberts en línies aèries que discorrin per zones forestal o de protecció per l’avifauna:

Les línies aèries d'alta tensió amb conductors recoberts s'han d’utilitzar preferentment com a alternativa a les línies aèries amb conductors nus quan aquestes transcorrin o hagin de transcórrer per zones d'arbrat, zones amb forts vents o zones de protecció especial de l'avifauna.

Les línies aèries d'alta tensió amb cables unipolars aïllats reunits en feix es poden utilitzar, en lloc de línies aèries amb conductors nus, quan no sigui possible tècnicament o resulti econòmicament desproporcionat construir línies subterrànies amb cables aïllats, o bé en els casos en què, per condicionants locals o circumstàncies particulars, es demostri l'interès de la seva utilització, per exemple:

a) Zones de boscos o de gran arbrat.

b) Zones no urbanes d'elevada pol·lució.

c) Instal·lacions provisionals d'obres amb proximitat de maquinària mòbil.

d) Zones de circulació en recintes de fàbriques i instal·lacions industrials.

e) Instal·lacions provisionals per a zones en curs d'urbanització.

f) Penetració en nuclis urbans.



2.1.2. Reial Decret 1432/2008 pel qual s’estableixen mesures per a la protecció de l’avifauna contra la col·lisió i electrocució en línies elèctriques d’alta tensió

A diferència de l’anterior, el RD 1432/08 sí aborda directament criteris de disseny directament relacionats amb l’impacte de les línies elèctriques aèries d’alta tensió (és a dir, superior a 1 kV) amb conductors nus.

Les prescripcions del RD s’han d’aplicar a les zones de protecció tipificades de la següent manera (article 4):

a) Els territoris designats com a zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA), d’acord amb els articles 43 i 44 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, de patrimoni natural i de la biodiversitat.

b) Els àmbits d’aplicació dels plans de recuperació i conservació elaborats per les comunitats autònomes per a les espècies d’aus incloses en el Catàleg espanyol d’espècies amenaçades o en els catàlegs autonòmics.

c) Les àrees prioritàries de reproducció, alimentació, dispersió i concentració local de les espècies d’aus incloses en el Catàleg espanyol d’espècies amenaçades, o en els catàlegs autonòmics, quan les àrees esmentades no estiguin ja compreses en les corresponents als paràgrafs a) o b) d’aquest article.

Amb l’informe previ de la Comissió Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat i mitjançant resolució motivada, l’òrgan competent de cada comunitat autònoma ha de delimitar les àrees prioritàries de reproducció, d’alimentació, de dispersió i de concentració local corresponents al seu àmbit territorial.

El RD estableix un tractament diferenciat en relació a les línies de nova construcció (o ampliacions o modificacions de les existents), en les que s’han d’aplicar la totalitat de criteris, respecte les existents, en les quals són obligatòries les mesures de protecció contra l’electrocució i voluntàries les referides a col·lisió.



Les mesures de prevenció contra l’electrocució són les següents (article 6):

En les línies elèctriques d’alta tensió de 2a i 3a categoria [les de 25 kV són de tercera i una entre 30 i 66 kV seria de segona] que comptin o es construeixin amb conductors nus, llevat que en els supòsits c) i d) tinguin travessers o suports de material aïllant o tinguin instal·lats elements dissuasoris de posada l’eficàcia dels quals estigui reconeguda per l’òrgan competent de la comunitat autònoma, s’han d’aplicar les següents prescripcions:

a) Les línies s’han de construir amb cadenes d’aïlladors suspesos, evitant de disposar-los en posició rígida en els suports d’alineació.

b) Els suports amb ponts, seccionadors, fusibles, transformadors de distribució, de derivació, ancoratge, amarratge, especials, angle, fi de línia, s’han de dissenyar de forma que s’eviti sobrepassar amb elements en tensió els travessers o semitravessers no auxiliars dels suports. En qualsevol cas, s’han d’aïllar els ponts d’unió entre els elements en tensió.

c) En el cas de l’armadura canadenca i a portell (tibada o plana), la distància entre el semitravesser inferior i el conductor superior no pot ser inferior a 1,5 m.

d) Per a travessers o armadures tipus volta, la distància entre el cap del fust i el conductor central no ha de ser inferior a 0,88 m, o s’ha d’aïllar el conductor central 1 m a cada costat del punt d’enganxament.

e) Les diferents armadures han de complir unes distàncies mínimes de seguretat «d», tal com s’estableix en el quadre que conté l’annex. Els allargadors a les cadenes d’amarratge s’han de dissenyar per evitar que s’hi posin les aus. En cas que l’òrgan competent de la comunitat autònoma constati que els allargadors i les cadenes d’amarratge són utilitzats per les aus per posar-s’hi o es produeixen electrocucions, la mesura d’aquesta distància de seguretat no ha d’incloure l’esmentat allargador.

f) En el cas de travessers diferents dels especificats en el quadre de travessers de l’apartat e), la distància mínima de seguretat «d» aplicable és la que correspongui al travesser més aproximat als presentats en l’esmentat quadre.

El quadre al qual fa referència l’apartat e) de l’article 6 relatiu a la prevenció d’electrocució es mostra a continuació. Tret del travesser de tipus canadenc, on la distància mínima es pot reduir a 478 mm en cadenes en suspensió i 600 mm en cadenes d’ancoratge, la resta de tipologies requereixen un mínim de 600 mm i 1.000 mm, respectivament.



Figura 2.1. Distàncies mínimes de seguretat per prevenir l’electrocució en funció del tipus de travesser.

Font: Reial Decret 1432/2008.



Pel que fa a la prevenció de col·lisions s’estableixen les següents mesures (article 7):

En les línies elèctriques d’alta tensió amb conductors nus de nova construcció s’han d’aplicar les següents mesures de prevenció contra la col·lisió de les aus:

a) Les noves esteses elèctriques s’han de proveir de salvaocells o senyalitzadors visuals quan ho determini així l’òrgan competent de la comunitat autònoma.

b) Els salvaocells o senyalitzadors visuals s’han de col·locar en els cables de terra. Si aquests últims no existeixen, en les línies en què únicament hi hagi un conductor per fase, s’han de col·locar directament sobre els conductors que tinguin un diàmetre inferior a 20 mm. Els salvaocells o senyalitzadors han de ser de materials opacs i s’han de disposar cada 10 metres (si el cable de terra és únic) o alternadament, cada 20 metres (si són dos cables de terra paral·lels o, si s’escau, en els conductors). La senyalització en conductors s’ha de fer de manera que generin un efecte visual equivalent a un senyal cada 10 metres, per a la qual cosa s’han de disposar de forma alterna en cada conductor i amb una distància màxima de 20 metres entre senyals contigus en un mateix conductor. En els trams més perillosos per la presència de boira o per visibilitat limitada, l’òrgan competent de la comunitat autònoma pot reduir les distàncies anteriors.

Els salvaocells o senyalitzadors han de ser de la mida mínima següent:

Espirals: amb 30 cm de diàmetre × 1 metre de longitud.

De 2 tires en X: de 5 × 35 cm.

Es poden utilitzar un altre tipus de senyalitzadors, sempre que evitin eficaçment la col·lisió d’aus, segons el parer de l’òrgan competent de la comunitat autònoma.

Només es pot prescindir de la col·locació de salvaocells en els cables de terra quan el diàmetre propi, o conjuntament amb un cable adossat de fibra òptica o similar, no sigui inferior a 20 mm.



2.2. Les normes tècniques particulars

Els operadors de les xarxes de distribució es poden dotar de normes tècniques particulars (NTP) que han de ser aprovades per l’administració i publicades al BOE. Aquestes normes, òbviament, no poden contradir les especificacions i criteris de la normativa estatal o autonòmica, però sí poden concretar o acotar certs aspectes.

Atès que la gran majoria de línies de distribució existents a Catalunya estan gestionades per Endesa (més d’un 90%) es fa referència explícita a les seves NTP3. De les 13 existents, 7 estan relacionades amb la mitjana tensió (les altres sis fan referència a la baixa tensió) 4. Són les següents:

• Generalitats (NTP-GEN)

• Línies aèries de mitjana tensió (NTP-LAMT)

• Línies subterrànies de mitjana tensió (NTP-LSMT)

• Instal·lacions d'enllaç en mitjana tensió (NTP-IEMT)

• Instal·lacions Fotovoltaiques interconnectades a la xarxa de distribució de Mitjana Tensió (NTP-FVMT)

• Instal·lacions Eòliques interconnectades a la xarxa de distribució de Mitjana Tensió (NTP-EOMT)

• Instal·lacions de connexió en Mitjana Tensió mitjançant Línies Privades (NTP-LPMT)

Les 4 primeres NTP esmentades van ser aprovades el 2006, motiu pel qual no inclouen referència explícites a la normativa estatal exposada en l’apartat anterior (vegeu 2.1 Implicacions de la normativa general d’alta tensió). Les tres restants es van aprovar el 2009.

Entre els aspectes a destacar de les NTP cal remarcar els següents:

3 A banda d’Endesa existeixen un cert nombre de petites empreses locals de distribució a Catalunya, respecte les quals no es té constància que disposin de normes tècniques particulars. Entre d’altres destaca Estabanell y Pahisa, Bassols Energia o Electra Caldense. Moltes petites empreses de distribució de l’estat s’apleguen en l’associació ASEME, creada el 1970 i que aglutina un centenar d’empreses de distribució i comercialització d’energia amb menys de 100.000 clients. 4 Les NTP d’Endesa es poden obtenir directament de la web de la companyia en el següent enllaç: http://www.endesa.com/es/proveedores/normativaycondicionescontratacion/home



• La tensió nominal de la xarxa de MT serà de 25 kV, independentment de la tensió d’explotació, i la freqüència de 50 Hz.

• Es defineixen quatre categories de zones: urbanes (inclosos polígons industrials), semiurbanes, rurals concentrades i rurals disperses en base a les quals es defineixen les seves característiques segons la taula adjunta.

Com mostra la taula, les línies soterrades constitueixen la tipologia exclusiva en zona urbana, la majoritària en zona semiurbana, la minoritària en zona rural concentrada i, finalment, no es contemplen en les àrees rurals disperses.

• S’especifiquen els criteris de disseny de la línia i dels seus components, així com els càlculs elèctrics i mecànics necessaris, bona part dels quals amb referències al Reglament de línies elèctriques aèries d’alta tensió establert pel Decret 3151/68 i que cal entendre referides ara al RD 223/08.

• S’indica que els aïlladors sempre seran compostos (polimèrics a base de goma silicona), amb longituds màximes de 555 mm o 655 mm.

• Pel que fa a les línies soterrades s’indica que tindran configuració estàndard mallada, que l’alimentació dels centres de transformació tindrà estructura de bucle i s’indiquen les seccions tipus del cable a utilitzar.

Els criteris tècnics de disseny dels diferents elements de les línies de mitjana tensió s’exposen de manera molt més detallada més endavant (vegeu 4. Elements i tipologies constructives de les línies de mitjana tensió).



A més de les NTP exposades, cal remarcar que Endesa ha elaborat uns Criteris d’adaptació de la xarxa de MT existent a les condicions tècniques establertes pel Reial Decret 1432/2008 (setembre 2012) per tal d’adaptar els seus dissenys estructurals a la normativa esmentada. Entre d’altres aspectes, aquests criteris detallen com es poden assolir les distàncies mínimes previstes a la normativa i, en alguns casos, indica els aïllaments que cal incorporar si no es poden assolir les distàncies mínimes.



2.3. La normativa en matèria de prevenció d’incendis forestals

Les línies elèctriques poden provocar ignicions que acabin produint un incendi forestal. Segons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, els incendis originats per línies elèctriques van representar el 2011 un 5% del total (30 episodis documentats respecte un total de 586 incendis). En conseqüència, aquesta normativa té incidència en les línies elèctriques en la mesura que comporta l’execució de determinades tasques de manteniment que difereixen en funció del voltatge de la línia (alta, mitjan o baixa tensió) i que poden diferir en funció de les característiques concretes de la línia (alçada dels suports, tipus de cobertura vegetal, etc.).

La legislació en matèria de prevenció d’incendis és força extensa. A continuació s’exposen les principals normatives vigents a Catalunya en aquesta matèria per ordre cronològic:

• Decret 378/1986, de 18 de desembre sobre establiment de plans de prevenció d'incendis en els espais naturals de protecció especial

• Decret 63/1988, de 28 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals.

• Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals.

• Decret 268/1996, de 23 de juliol, pel qual s'estableixen mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d'influència de les línies aèries de conducció elèctrica per a la prevenció d'incendis forestals i la seguretat de les instal·lacions.

• Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s'estableixen les mesures de prevenció d'incendis forestals en les àrees d'influència de les carreteres.

• Decret 46/1999, de 23 de febrer d'ampliació del termini per adoptar mesures de prevenció d'incendis forestals.

• Ordre MAB/0028/2002, de 31 de gener sobre mesures extraordinàries per a la prevenció d'incendis forestals.

• Llei 5/2003, de 22 d'abril de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.

• Ordre MAB/62/2003, de 13 de febrer sobre desplegament de les mesures preventives que estableix el Decret 64/1995, de prevenció d'incendis forestals.



• Decret 14/2005, d'1 de febrer, pel qual s'avança l'aplicació de les mesures de prevenció d'incendis forestals.

• Decret 123/2005, de 14 de juny de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.

• Ordre MAH/360/2005, de 5 d'agost sobre mesures urgents per a la prevenció d'incendis forestals.

D’aquest ampli ventall normatiu cal destacar dues disposicions:

• El Decret 64/1995 inclou un article específic sobre línies elèctriques (article 5), on estableix el següent

5.1 Els titulars de línies aèries de conducció elèctrica estan obligats a observar les mesures següents:

a) En les línies d'alta tensió s'han d'eliminar selectivament i periòdica en el corredor de la línia elèctrica, la vegetació que comporti perill d'incendi d'acord amb el que estableix la normativa vigent.

b) Els conductors de les línies aèries de baixa tensió han d'estar com a mínim a 1 metre de distància de la vegetació.

c) Han de presentar, per a la seva autorització, a la Direcció General del Medi Natural, un pla triennal de neteja i manteniment en el qual figuraran els treballs de poda i tala de la vegetació que siguin necessaris per a la seva execució.

Aquests treballs, o d'altres que comportin un perill d'incendi, no es podran dur a terme en èpoques d'alt risc d'incendi, llevat dels casos excepcionals autoritzats per la Direcció General del Medi Natural.

Atorgada l'autorització del pla que comportarà el dret a talar i esporgar, els treballs s'hauran de realitzar dins el termini i les condicions fixades en la mateixa autorització.

5.2 Els titulars de les finques on transcorrin les línies aèries de conducció elèctrica incloses en el Pla triennal aprovat, tenen l'obligació de permetre'n l'accés, amb l'objecte que es puguin efectuar els treballs de neteja de la vegetació, amb les indemnitzacions prèvies que corresponguin.

• El Decret 268/1996 és específic per les línies elèctriques i concreta diversos aspectes dels plantejats pel Decret 64/1995, entre els quals cal destacar els següents:



o A l’article 3 s’especifica que les podes i tales selectives s’han de realitzar en terrenys forestals, siguin o no poblats d'espècies arbòries i a la franja de 500 metres que els envolta.

o En l’article 4 es detalla la documentació a aportar en relació al Pla triennal d’actuacions, així com les prioritats d’actuació per comarques.

o En l’article 5 s’indiquen les referències per calcular les distàncies de seguretat que s’exposen a l’annex 2 per línies de mitjana tensió –que el Decret assimila a les que tenen entre 1 i 66 kV– i que són les següents5:

2.1 Distàncies verticals (m) en zones amb vegetació de

creixement lent:

a. Gàlib vertical: GV.

b. Distància reglamentària i de seguretat: 4.

c. Creixement vertical de la vegetació: 2.

Total: 6 + GV.

2.2 Distàncies horitzontals (m) en zones amb vegetació de creixement lent:

a. Gàlib horitzontal: GH.

b. Distància reglamentària: 3.

c. Creixement horitzontal de la vegetació: 1.

Total: 4 + GH.

2.3 Distàncies verticals (m) en zones amb vegetació de creixement ràpid:

a. Gàlib vertical: GV.

b. Distància reglamentària i de seguretat: 4.

c. Creixement vertical de la vegetació: 3.

Total: 7 + GV.

2.4 Distàncies horitzontals (m) en zones amb vegetació de creixement ràpid:

a. Gàlib horitzontal: GH.

5 Als efectes d’interpretar correctament les distàncies establertes apliquen les següents definicions:

• El gàlib vertical és la posició del conductor en un pla vertical a 50ºC.

• Les espècies de creixement ràpid són les que tenen un creixement longitudinal mitjà de 3 m i horitzontal de capçada d’1,5 m durant un període de 3 anys, mentre que les de creixement lent presenten uns creixement longitudinal i de capçada de 2 m i 1 m respectivament. Entre la primera categoria hi figuren espècies com els pollancres (Populus sp.), els salzes (Salix sp.) o el vern (Alnus glutinosa).



b. Distància reglamentària: 3.

c. Creixement horitzontal de la vegetació: 1,5. Total: 4,5 + GH.

o A l’article 6 es descriuen criteris generals de neteja, entre els quals:

� La tala d’arbres o arbustos només s’ha de fer en cas que la poda no sigui possible

� A la zona d’actuació definida per a la base dels suports amb presa de terra, quadre de maniobres o transformadors l’eliminació de la vegetació ha de ser completa.

En síntesi, doncs, les distàncies de seguretat més grans es requereixen són les verticals, tant en zones amb vegetació de creixement lent (6 m) com ràpid (7 m).

Cal destacar que a l’Annex 2 del Decret 268/1996 es contemplen unes distàncies de seguretat diferents en funció de si el cable és convencional o trenat, però l’opció de cable trenat només es preveu en baixa tensió (tensió nominal inferior a 1 kV) i, en conseqüència, les línies de mitjana tensió es regeixen per les distàncies estàndard per mitjana tensió (on no es diferencia el tipus de conductor). L’aplicació estricta d’aquest Decret, comporta que les exigències de manteniment de poda i tala de vegetació d’una línia amb cable trenat són les mateixes que les d’una línia amb conductor nu.

D’altra banda, però, el Reglament d’alta tensió estableix indicacions específiques en aquest sentit. En la ITC-LAT 08 del Reial Decret 223/2008 relativa a línies aèries amb cables unipolars aïllats reunits en feix o amb conductors recoberts s’indica que, en el primer cas no és necessària cap prescripció especial al seu pas per boscos, arbres o masses arbrades, mentre que en el segon (conductors recoberts) cal mantenir una distància mínima de 2 m des de qualsevol conductor en repòs a la massa d’arbrat per línies de tensió nominal inferior a 30 kV (i d’1,5 m per les de tensió menor o igual a 20 kV). Aquesta distància mínima de 2 m, aplicable a tensions de 25 kV, és equivalent a la que preveu la ITC-LAT 07 per línies aèries amb conductors nus, de manera que la utilització de conductors recoberts en mitjana tensió no redueix –com si ho fa pel cable trenat– l’exigència en el manteniment de la vegetació per la prevenció d’incendis.



2.4. La normativa en matèria de qualitat i seguretat del servei

El disseny de la xarxa elèctrica, inclosa la de mitjana tensió, atès el seu caràcter d’infraestructura de servei ha d’incorporar no tan sols paràmetres tècnics i de seguretat per prevenir riscos, sinó que també ha d’estar preparada per garantir un cert nivell de qualitat i seguretat en el subministrament. En aquest sentit, cal tenir en compte que certs dissenys o opcions constructives poden influir en els paràmetres de seguretat del subministrament.

La qualitat de subministrament elèctric, regulada pel Reial Decret 1955/2000 i actualitzada pel Reial Decret 1634/2006 es mesura per dues variables: la durada de les interrupcions i el nombre d’interrupcions.

Els límits acceptables de durada i nombre màxim interrupcions del subministrament elèctric –considerant com a tals talls de subministrament superiors a 3 minuts– es mostren a la taula següent.

Taula 2.1. Límits acceptables de durada i nombre màxim d’interrupcions del subministrament elèctric en funció del tipus de zona considerada.

Tipus subministrament Mitjana tensió (usuari

industrial) (d’1 kV a 36 kV) Baixa tensió

(menor o igual a 1 kV)

Durada (hores)

Nombre d’interrupcions

Durada (hores)

Nombre d’interrupcions

Zona urbana (superior a 20.000 subministraments)

3,5 7 5 10

Zona semiurbana (entre 20.000 i 2.000 subministraments)

7 11 9 13

Zona rural (entre 2.000 i 200 subministraments)

11 14 14 16

Zona rural dispersa (inferior a 200 subministraments)

15 19 19 22

Font: Reial Decret 1955/2000 actualitzat pel reial Decret 1634/2006.

Pel que fa al restabliment del servei, l’article 6 de la Llei 18/2008 estableix els llindars –comuns per mitjana tensió i alta– en funció de la zona considerada, tal i com mostra la taula següent. Aquests terminis, com en el cas precedent, no apliquen en cas de força major, talls programats per manteniment o incidències degudes a tercers.



Taula 2.1. Límits ordinaris pel restabliment del servei en cas d’incidència en funció del tipus de zona considerada. Aquests llindars no apliquen en casos de força major o incidències degudes a tercers.

Municipis 80% afectats 90% afectats 100% afectats

Més de 20.000 subministraments (zona urbana)

3 hores - 5 hores

Entre 2.000 i 20.000 subministraments (zona semi urbana)

- 4 hores 6 hores

Menys de 2.000 subministraments (zones rurals)

- 6 hores 8 hores

Hospitals xarxa utilització pública de Catalunya

- - 2 hores

Font: Reial Decret 1955/2000 actualitzat pel reial Decret 1634/2006.



3. IMPACTES DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES

3.1. Impacte de les línies en les fases d’execució i funcionament

La normativa fa anys que ha establert un procediment estructurat per avaluar l’impacte ambiental de les línies elèctriques en el marc de la legislació general sobre aquesta qüestió. Legalment aquesta situació es va començar a articular el 1986 amb el Reial Decret legislatiu 1302/86 d’avaluació d’impacte ambiental que transposava la Directiva 85/337/CEE relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient. A partir d’aquesta normativa es van desenvolupar diverses actualitzacions i modificacions que tenen el seu exponent més recent en el Reial Decret legislatiu 1/2008 pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’avaluació ambiental de projectes i la Llei 6/2010 que el modifica.

No pertoca en l’àmbit del present informe exposar el detall dels criteris que preveu la legislació per determinar si un determinat projecte s’ha de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental (o a la decisió prèvia). En qualsevol cas, és important remarcar que els criteris es basen en la longitud de la línia (inferior a 3 km, entre 3 i 15 km o superior a 15 km) i en el fet que la línia discorri o no en un espai de la Xarxa natura 2000.

Quan es revisa la documentació de les tramitacions d'avaluació d'impacte de les línies elèctriques solen aparèixer de manera recurrent, qüestions com les següents:

• Impacte sobre el territori, per afectació de la matriu territorial sobre la qual s'assenta la traça de la línia o, de manera puntual, una subestació.

• Impacte paisatgístic associat al punt anterior, amb una dimensió social (o fins i tot socioeconòmica) clara que sol anar més enllà de les qüestions merament ambientals.

• Impacte potencial sobre la biodiversitat i, més concretament, sobre l'avifauna i els hàbitats faunístics. L'afectació sobre l'avifauna es concreta en el risc de col·lisió i d’electrocució6.

6 Cal remarcar que el risc d’electrocució és restringeix bàsicament a línies de menys de 132 kV. En les línies de 132 kV a 400 kV la distància entre els diferents components de la línia -conductors, cable de terra, etc.- fa molt poc probable que es produeixi aquesta situació.



• Risc potencial sobre la salut humana per efecte dels camps electromagnètics. Aquest risc, a la pràctica, es planteja sobretot en relació a les línies de molt alta tensió (220 kV i 400 kV)7.

Aquests impactes o afectacions (reals o potencials) són, exceptuant el tema dels camps electromagnètics i l’afectació directa sobre l’avifauna, qüestions compartides amb altres infraestructures lineals com ara carreteres, autovies o línies ferroviàries. De fet, l'impacte sobre el territori d'aquestes infraestructures, en termes de superfície real afectada, és més gran que el de les línies elèctriques ja que les s'estenen de manera contínua sobre una franja de territori, mentre que a les línies elèctriques l'afectació directa sobre els usos del sòl preexistents es concentra en els suports (i les subestacions). Aquesta situació també es reflecteix a nivell funcional ja que el grau de fragmentació territorial que genera una línia elèctrica és molt inferior al d'una infraestructura viària o ferroviària que provoca un efecte barrera més evident.

La relació d'impactes de les línies elèctriques de transport no s'esgota, evidentment, amb els quatre esmentats anteriorment. La taula següent proposa una sistematització dels impactes més rellevants a tenir en compte, segons el criteri de l'equip redactor, per a l'avaluació ambiental d'aquestes línies.

Aquesta taula presenta algunes peculiaritats respecte a altres check list genèrics a l'ús:

• Se centra en un nombre acotat d'aspectes, que es consideren prioritaris i aplicables en la majoria de casos per les línies de mitjana tensió. No pretén ser, per tant, una relació exhaustiva que no aportaria cap novetat en relació a un llistat estàndard genèric d'avaluació d'impacte.

• Categoritza els impactes diferenciant els que incideixen sobre la matriu biofísica (medi físic i medi biòtic) respecte els que afecten la matriu antròpica (valors patrimonials i medi socioeconòmic) i afegeix una última categoria –no tractada habitualment en els estudis d'impacte– relativa a l'impacte sobre l'ambient global que incorpora el concepte de petjada ecològica.

7 La normativa estableix uns criteris per definir les distàncies de seguretat mínimes respecte els conductors en les condicions més desfavorables en relació a zones d’edificis accessibles a persones (terrasses, finestres, etc.). La distància mínima a considerar, aplicable a mitjana tensió, és de 5 m. Amb independència de la tensió les línies elèctriques comparteixen una freqüència estàndard de 50 Hz que les qualifica en conjunt com radiacions de molt baixa freqüència.



Els impactes potencials en fase d'obra de la instal·lació d'una línia elèctrica de mitjana tensió són similars als que es poden donar en qualsevol tipus d'actuació d'obra civil i, en la majoria de casos, es poden evitar o minimitzar aplicant bones pràctiques o, en tot cas, restaurant àrees afectades temporalment per l'actuació.

Principalment es tracta d’afectacions relacionades amb el propi procés constructiu i l’accés de maquinària, que pot generar molèsties a la fauna (soroll, pertorbació hàbitat) i afectar la coberta vegetal i el sòl (obertura de pistes d’accés, etc.). En molts casos es tracta d'impactes temporals i reversibles, especialment si s’apliquen correctament les mesures preventives:

• Ubicació optimitzada dels suports per minimitzar l’obertura de nous vials. Anàlisi d’opcions constructives de baix impacte: muntatge in situ, accés amb mitjans aeris, etc.

• Disseny i delimitació adequats dels accessos d'obra, les zones de trànsit de maquinària, així com de les àrees d'operació i de recollida.

• Planificació compatible dels treballs d'obra amb els períodes de nidificació i cria de les espècies sensibles.

• Prevenció d'abocaments accidentals sobre el sòl o les aigües.

• Preservació de la capa superior del sòl per afavorir la regeneració de les zones temporalment afectades.

• Gestió adequada de qualsevol tipus de residu o resta de material de les obres.



Taula 3.1. Impactes habituals a considerar en un projecte de línia elèctrica de mitjana tensió.

Territori Ocupació del sòl

Risc d’erosió i compactació Sòl

Generació d’excedents d’excavació Medi físic

Topografia Alteracions del relleu

Canvis en la cobertura y estructura Vegetació

Risc d’incendi forestal

Impacte sobre els ocells (col·lisió i electrocució)

Alteració d’hàbitats

Medi biòtic

Fauna

Afectació de la funcionalitat ecològica

Paisatge Impacte visual

Espais naturals protegits

Alteració i fragmentació d’àrees d’interès naturalístic

Valors patrimonials

Patrimoni històric i cultural

Afectació a elements del patrimoni arqueològic i arquitectònic

Població Afectació potencial sobre la salut (camps electromagnètics, soroll)

Afectació a activitats preexistents (agrícola, ramadera, minera, etc.) i incompatibilitats per servituds de pas.

Medi socioeconòmic Activitats

socioeconòmiques Vinculació a noves activitats o usos a escala regional/local (desenvolupaments residencials, industrials, etc.)

Ambient global Petjada ecològica Extracció y processament de recursos, ús de materials, emissions a l’atmosfera, petjada de carboni, etc.

Font: elaboració pròpia.

En definitiva, es constata, que l'ús del terme "impacte" és aplicable a múltiples àmbits de caràcter ben divers, dels quals els d'índole territorial local (afectació al sòl, a les cobertes vegetals, etc.) constitueixen la porció més tangible i parametritzable. Amb tot, l'afectació territorial (local) només representa una part del conjunt d'impactes ambientals possibles encara que habitualment adquireix un protagonisme gairebé exclusiu en molts processos d'avaluació, junt amb l’afectació de l’avifauna. Tot i això, és cert que la majoria dels impactes tenen, en última instància, una expressió territorial o, si més no, una manifestació que es reflecteix territorialment.



La valoració dels diferents tipus d'impacte, atenent la seva heterogeneïtat i tipologia diversa, és una qüestió complexa, més encara si la finalitat és establir una valoració ponderada global dels diferents impactes. Així, mentre que les afectacions físiques són mesurables d'una manera relativament senzilla (encara que no sempre fàcil d'interpretar o valorar), mentre que les que inclouen elements perceptius i paràmetres sociològics constitueixen un repte molt més complex. Aquest seria el cas de l'afectació paisatgística i, tot i tenir un caràcter molt diferent, el del risc sobre la salut.

Cal remarcar que, en relació als riscos de col·lisió i electrocució s’han dut a terme nombrosos estudis i publicacions al llarg de les darreres dècades. Una referència destacada en aquest àmbit va ser la publicació, el 1999, d’ Aus i línies elèctriques8 que analitzava les diferents interaccions entre avifauna i aquesta infraestructura.

L’electrocució es produeix quan un ocell s’atura en un suport elèctric i toca a la vegada dos cables conductors (fases) o bé quan fa massa entre el suport metàl·lic i una de les fases. Com s’ha indicat abans l’electrocució és un impacte característic de les línies de mitjana tensió, atès que en les d’alta tensió la distància entre els conductors i entre aquests i el suport és massa gran perquè es pugui produir aquest efecte. La col·lisió, per contra, afecta tot tipus de línies al llarg de la seva traça i es produeix per xoc amb algun dels cables conductors o, molt més habitualment, amb els cables de terra de les línies –atès que tenen un diàmetre menor i són menys visibles–. És per aquest motiu que els dispositius salvaocells de prevenció es col·loquen en els cables de terra.

Figura 3.1. Fotomuntatges que il·lustra les dues maneres en què es pot produir l’electrocució en una línia de mitjana tensió (esquerra) i exemplar de duc (Bubo bubo) electrocutat (dreta).

Font: http://www.murcianatural.carm.es/europa/life00214/casuistica.htm (imatges esquerra). http://blog.brookei.es/2010/02/buhos-reales-electrocutados/ (imatge dreta).

8 Ferrer, M. Et Janss, F.E. (coord.). 1999. Aves y líneas eléctricas. Colisión, electrocución y nidificación. Quercus.



El seguiment de l’electrocució és més fàcil de fer atès que només cal concentrar el treball de camp en la base dels suports, mentre que l’anàlisi de la col·lisió requereix d’un tractament més exhaustiu del conjunt de la traça de la línia. Segons l’equip de Biologia de la conservació de l’àguila perdiguera (cuabarrada) de la Universitat de Barcelona, s’estima que cada any moren uns 3.000 ocells per electrocució, principalment rapinyaires, seguit de cicònids i còrvids. En el cas de la cuabarrada l’electrocució seria responsable d’un 65% de la mortalitat de l’espècie a Catalunya.

Més enllà d’aquesta publicació existeix un important volum d’articles científics que han analitzat els impactes que les línies elèctriques poden tenir sobre l’avifauna, sovint referits a àmbits territorials concrets o fins i tot a espècies concretes particularment vulnerables. Darrerament han augmentat els articles que, a banda de parlar dels impactes, avaluen la utilitat i el grau d’èxit en la implantació de mesures correctores.

Aquest és el cas, per exemple, d’un article publicat el 2009 relatiu a la predicció i correcció de l’electrocució d’ocells a l’àrea mediterrània9, basat en un exhaustiu treball de camp dut a terme durant a la Serralada Prelitoral Catalana durant el període 1999-2006. En l’article es descriuen les diverses variables constructives considerades en relació als suports i conductors de les línies, així com els paràmetres ambientals considerats pel que fa al context on s’inscriuen els suports –tipus d’hàbitat, cobertura vegetal, topografia, altres infraestructures, etc.), els quals constitueixen un aspecte determinant per avaluar, de manera predictiva, l’impacte potencial de les línies. La figura següent reprodueix les variables considerades en l’estudi (en forma de taules).

9 Tinto , A. et al. (2009). Predicting and correcting electrocution of birds i Mediterranean areas.Journal of Wildlife Management 74(8):1852-1862.



Figura 3.2. Variables utilitzades en models predictius del risc d’electrocució a la Serralada Prelitoral catalana en relació al tipus de línia (a dalt) i al context ambiental al seu entorn (a baix). Font: Tinto , A. et al. (2009). Predicting and correcting electrocution of birds i Mediterranean areas.Journal of Wildlife Management 74(8):1852-1862.



En la mateixa línia també existeixen estudis que aborden la problemàtica específica d’una espècie. Així, per exemple, un article10 se centra en la modelització del risc de col·lisió de l’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), atenent a les pautes de vol i a l’anàlisi dels desplaçaments quotidians a partir de radioseguiment, utilitzant tècniques (kernel areas) que també s’han aplicat en relació a la prevenció de col·lisions amb parcs eòlics i que permeten acotar les àrees vitals principals d’una espècie amb prou exactitud.

Figura 3.3 Exemple representatiu de les pautes de vol d’una àguila obtingudes a partir de radioseguiment. En una gradació de grisos es mostren les àrees kernel del 95%, 80% i 50%.

Font: Rollan, A. et al. (2010). Modelling the risk of collision with power lines in Bonelli’s Eagle Hieraaetus fasciatus and its conservation implications. Bird Conservation International.

Tots aquests estudis evidencien que una adequada valoració del risc de col·lisió i electrocució, particularment en el cas d’espais amb espècies singulars d’avifauna, és un aspecte important a analitzar en la fase de disseny de la línia i de definició de traçat i solucions constructives. També pot ser oportuna aquesta anàlisi en línies existents que mostrin especial problemàtica per tal de plantejar mesures correctores que minimitzin l’impacte.

10 Rollan, A. et al. (2010). Modelling the risk of collision with power lines in Bonelli’s Eagle Hieraaetus fasciatus and its conservation implications. Bird Conservation International.



3.2. Impacte ambiental dels materials utilitzats en línies aèries i subterrànies

Més enllà dels impactes en fase de funcionament que s’han exposat en l’apartat anterior existeixen un altre tipus d’impactes associats al cicle de vida dels materials utilitzats en la seva fabricació dels components de les línies.

En la recerca documental que s’ha fet en el marc del present informe no s’ha identificat cap referència específica sobre aquesta qüestió, més enllà de comentaris genèrics no quantificats, motiu pel qual en aquest apartat es desenvolupa aquesta qüestió a partir d’anàlisi pròpia i pionera feta en el marc del present informe.

El soterrament de línies podria semblar, en primera instància, una opció que redueix el consum de materials, sobretot acer, atès que no es requereixen suports ni armats. L’anàlisi detallada que es fa tot seguit mostra, però, que si bé és inqüestionable que es minimitza el consum d’acer, la instal·lació d’una línia subterrània comporta un increment pràcticament equivalent –en pes respecte els suports metàl·lics– de materials plàstics, els quals presenten un impacte ambiental associat al seu cicle de vida superior a l’acer.

D’altra banda, el manteniment de la capacitat de transport d’una línia soterrada també comporta un consum d’alumini superior al d’una línia aèria equivalent. El diàmetre del conductor soterrat depèn de la tensió nominal que hagi de suportar, així com de les intensitats màximes, intensitats de curtcircuit, etc. Per tensions de 18-30 kV la secció habitual és de 240 mm2, mentre que per al rang 12-20 kV la secció més freqüent és la de 150 mm2. Aquestes seccions de conductor són comparativament més elevades que les equivalents en un cable nu aeri. Aquest fet es deu a que per reduir la resistència al pas del corrent –que augmenta en un cable aïllat pel fet que dissipa molt menys l’escalfament que un conductor nu– cal augmentar la secció útil del material conductor. En conseqüència un conductor soterrat –i, per extensió un conductor trenat– requereix més consum de material conductor que un equivalent aeri.

Quant a l’important consum de material plàstic en les línies soterrades cal considerar tant el directament relacionat amb el cable –en bona mesura equivalent al d’una línia aèria amb cable trenat– com l’utilitzat per proteccions mecàniques de la línia (tubs o plaques) i la seva senyalització.

Per avaluar aquest aspecte amb un cert detall s’ha fet una aproximació als quilograms necessaris dels diferents components d’una línia –aèria convencional,



aèria trenada i soterrada– repercutits per metre lineal i, en cada cas s’ha avaluat l’impacte que això suposa en termes de consum energètic i emissions de CO2 associades a la fabricació d’aquest components.

Les ràtios de consums i emissions s’han obtingut a partir de la base de dades BEDEC de l’ITeC (Institut de Tecnologia de la construcció de Catalunya). La taula següent sintetitza aquestes ràtios pels diversos materials considerats. L’anàlisi dels valors mostrats evidencia l’elevat impacte associat a la fabricació de determinades tipologies, com l’alumini i el polietilè, envers d’altres com el formigó.

Taula 3.2. Ràtios de consum energètic i emissions de CO2 associades a la fabricació de diversos materials habituals en les línies elèctriques.

Material Cost energètic

(kWh/kg) Emissions

(kg de CO2 / kg)

Alumini 44,42 9,17

Polietilè 28,35 15,07

Acer galvanitzat 11,58 3,13

Acer 9,72 2,80

Formigó armat 0,63 0,22

Formigó en massa 0,12 0,07

Font: base de dades Bedec, de l’ITeC..

A banda d’aquestes ràtios, per fer aquesta estimació s’han utilitzat les següents hipòtesis:

• Línia aèria: suports metàl·lics de gelosia tipus C-2000 de 24 m d’alçada nominal amb armat a portell i amb una obertura (distància entre suports) de 150 m. Conductor nu LA-180 amb ànima d’acer recoberta d’alumini.

Per tal de no infravalorar les implicacions ambientals d’una línia aèria s’han avaluat també les necessitats de formigó de les fonamentacions. No s’han considerat, però, els aïlladors (polimèrics o de vidre) assumint que la seva escassa significació en pes de material pel conjunt d’una línia de mitjana tensió.

• Línia aèria amb cable trenat: suports de formigó HV-1000 de 15 m d’alçada, separats 70 m i cable trenat. Aquests suports requereixen de la utilització de formigó prefabricat i acer. En relació al cable trenat, com s’ha exposat anteriorment (vegeu 4.1.4 Conductors i 4.2.1 Cables soterrats) aquests cables per línies aèries presenten una estructura molt similar a la dels cables soterrats per la qual cosa els resultats de l’anàlisi realitzada resulten extrapolables a aquesta tipologia, en el benentès que cal afegir-hi un fiador d’acer, amb una secció de 50 mm2 (segons especificacions del model Al Eprorret Haces de Prysmian). Aquest fiador, al seu torn, està recobert per una capa de polietilè reticulat (XLPE) d’1,2 mm de gruix.



• Línia soterrada: cable aïllat estàndard RHZ1 3x240 d’alumini enterrat directament al terreny (la qual cosa obliga a disposar proteccions en forma de plaques de polietilè) o bé protegit amb tub de polietilè de 160 mm de diàmetre.

En aquest cas no s’ha inclòs l’ús de formigó, tot i que és evident que la seva utilització és necessària en diverses situacions (per exemple en soterraments sota calçada). Pel que fa al cable s’han avaluat totes les partides, per les quals es disposava d’informació suficient (conductor i aïllants plàstics) però no s’han pogut incorporar les corresponents a dues capes semiconductores de material extruït ni a la pantalla protectora amb fils de coure. Aquestes capes, en pes, representen un 18% del pes total del cable.

En definitiva, cal considerar que els càlculs sobre l’impacte de línies soterrades constitueixen una bona aproximació si bé estan més aviat infravalorats.

Figura 3.4 Materials habituals utilitzats en una línia aèria: suport metàl·lic en gelosia on també s’observen els conductors (esquerra), i fonament monobloc de formigó. Fotografies: Josep M. Palau-ERF.



La taula següent mostra els resultats de l’estimació, repercutits per metre lineal, diferenciant pes de material, així com consum energètic i emissions de CO2 associades a la seva fabricació.

Taula 3.3. Estimació de factors de consum i emissió de fabricació de diferents components de línies elèctriques de mitjana tensió, repercutits per metre lineal de traçat en funció del tipus de línia: aèria convencional, aèria amb cable trenat o soterrada.

Tipologia kg material / m Cost energètic

(kWh/m) Emissions de CO2 kg / m

Línia aèria convencional

Conductor LA-180 (acer+alumini) 2,0 62,1 13,5

Suports metàl·lics C-2000 24 8,6 100,0 27,0

Total línia aèria sense fonamentacions

10,6 162,1 40,5

Formigó fonamentacions 75,7 9,2 5,6

Total línia aèria amb fonamentacions

86,4 171,2 46,1

Línia aèria amb cable trenat

Conductor i fiador d’acer 2,0 87,2 18,0

Aïllaments i cobertes conductor 2,2 63,5 33,7

Suport de formigó HV-1000 15 41,4 189,4 57,3

Formigó fonamentacions 45,9 5,6 3,4

Total línia aèria amb cable trenat

91,6 345,7 112,6

Línia soterrada

Conductor RHZ1 3x240 (alumini) 1,9 86,3 17,8

Aïllaments i cobertes conductor 2,2 62,8 33,4

Protecció mecànica de polietilè 2,0 56,7 30,1

Tub protector de polietilè 3,0 85,3 45,3

Total soterrat sense tub 6,2 205,9 81,3

Total soterrat amb tub 7,2 234,5 96,6

Font: elaboració pròpia.



Els resultats de l’anàlisi duta a terme permeten extreure les següents conclusions:

• El consum de material principal en quilograms d’una línia aèria no correspon tant a la part aèria (conductors més suports) com als fonaments de formigó, que en l’exemple analitzat multipliquen per 8 els corresponents a suports i conductors. Amb tot, són els suports i els conductors –i no el formigó– els què justifiquen el gruix del cost energètic i les emissions de CO2 associades a la seva fabricació.

• Una línia aèria amb cable trenat té un consum (en pes) de materials no gaire diferent al d’una línia aèria convencional. La principal diferència rau en l’impacte associat a la fabricació d’aquests materials, tant en relació al cable –similar al d’una línia soterrada– com als suports (de formigó armat en el cas avaluat). Amb aquestes premisses, una línia aèria amb cable trenat té un impacte –en relació a cost energètic i emissions de CO2 associades a la fabricació– netament superior al d’una línia elèctrica soterrada. Atesa aquesta constatació, la manera de reduir aquest impacte seria utilitzar també suports metàl·lics en aquest tipus de línia.

• Una línia soterrada presenta un consum global de materials, en pes, molt inferior al d’una línia aèria. Amb tot, si s’exclou el pes del formigó de les fonamentacions en la línia aèria –és a dir només es consideren els suports i els conductors– el pes dels materials de la línia soterrada (cables i proteccions), resulta només lleugerament inferior. De fet, podria arribar a ser equivalent o superior en algun cas en funció del tipus de línia aèria considerada (suports de menys alçada i/o més separats, per exemple).

• Aquesta relativa equivalència en consum de materials en pes, però, no resulta proporcional en termes d’impacte ambiental associat a la fabricació. Els materials d’una línia soterrada representen un increment del cost energètic (si més no un 20%) i, especialment, de les emissions de CO2 (mínim un 76%) respecte una línia aèria (fonamentacions incloses). Aquestes dades evidencien la importància de l’impacte ambiental associat als components d’una línia soterrada, als quals caldria afegir altres aspectes del cicle de vida (generació de residus, tractament al final de la seva vida útil, etc.).

• En una línia soterrada, i més enllà dels cables, el pes de polietilè requerit el què determina l’impacte ambiental associat. Tot i que s’han considerat dues hipòtesis constructives independents (amb tub o amb plaques de protecció) en ocasions podrien requerir-se els dos tipus de materials, el que encara faria incrementar més aquesta valoració. El mateix efecte



tindria considerar els requeriments de formigó, tot i que proporcionalment el seu impacte és menor.

• Pel que fa al material estricte del conductor (sense aïllants), tot i que el pes final entre la línia aèria i soterrada no resulten gaire diferents cal indicar que el consum d’alumini és clarament superior en la línia soterrada (un 60% en el cas analitzat), atès que en l’aèria la major part del pes (un 40%) correspon a l’ànima d’acer. Cal remarcar que la fabricació d’alumini presenta uns costos energètics 3,8 vegades superiors als de l’acer i unes emissions de CO2 associades 2,9 vegades superiors. En relació a d’altres materials metàl·lics una línia soterrada, si bé no consumeix acer, incorpora també una pantalla metàl·lica de fils de coure.

En definitiva, tot i que és evident que aquest impacte ha de ponderar-se en relació a tota la resta dels impactes descrits a l’apartat 3.1, la significació dels resultats obtinguts requereix que es tinguin en compte de cara a una valoració integrada d’alternatives d’un projecte de línia elèctrica.



4. ELEMENTS I TIPOLOGIES CONSTRUCTIVES DE LES LÍNIES DE MITJANA TENSIÓ

4.1. Elements estructurals d’una línia aèria i la seva variabilitat

Els principals elements d’una línia elèctrica de mitjana tensió són els següents:

• Suports

• Armats

• Aïlladors i braços aïllants

• Conductors

• Peces de connexió (terminals i peces de derivació)

• Ferramentes (anelles, forquilles, ròtules, grapes, jous, etc.)

• Fonaments

A banda dels elements esmentats n’existeixen d’altres que es consideren aparellatge relacionat amb la funcionalitat elèctrica de la línia com reconnectadors automàtics, interruptors seccionadors, seccionalitzadors, tallacircuits fusibles, parallamps o proteccions i sistemes de posada a terra.

La variabilitat global de tipologies és molt gran, més encara perquè coexisteixen en les línies ja existents múltiples tipologies i materials, alguns dels quals en desús en l’actualitat. Per aquest motiu les qüestions exposades en aquest apartat se centren en les tipologies d’ús habitual en l’actualitat per a noves línies contemplades a les normes tècniques particulars de l’operador majoritari en mitjana tensió (Endesa). Només puntualment es fa referència a d’altres tipologies, quan la seva consideració és rellevant als efectes del present informe, com pot ser l’ús de suports de fusta o conductors recoberts o trenats en mitjana tensió.

En els subapartats següents s’exposen amb detall els diferents components, així com les seves tipologies d’ús més habitual.



4.1.1. Suports

En general els suports més utilitzats en les línies de mitjana tensió són els de gelosia. Com alternativa també s’utilitzen suports de formigó vibrat, de xapa plegada o de fusta.

En la NTP-LAMT d’Endesa s’indica que els suports s’adequaran a les característiques mecàniques de la línia i estaran integrats a l’entorn en el qual es realitzi la seva implantació i que quan les condicions ho requereixin s’aplicaran tecnologies mixtes, tot tenint una cura especial en integrar-los a l’entorn.

Considerant la seva funcionalitat en la línia, els suports es classifiquen en 5 tipologies:

• Suports d’alineació: la seva funció és sostenir els conductors, mantenint-los elevats del sòl a la distància establerta en el projecte.

• Suports d’angle: la seva funció és sostenir els conductors, en els vèrtexs dels angles que formen dues alineacions.

• Suports d’ancoratge: proporcionen punts ferms que eviten la propagació d’esforços longitudinals de caràcter excepcional al llarg de la línia. S’instal·len com a mínim cada 3 km.

• Suports de fi de línia: estan situats a l’origen i al final de la línia i tenen la funció de suportar, en sentit longitudinal, les sol·licitacions de tots els conductors.

• Suports especials: són els que tenen una funció diferent a les indicades en els punts anteriors.

La ITC-LAT 07 estableix indicacions concretes respecte les distàncies de seguretat respecte el terreny que han de complir els suports i que constitueixen un dels factors que en condicionen l’alçada. En aquest sentit, i atenent a la tensió nominal de les línies de mitjan tensió aplica el criteri general pel qual:

L'altura dels suports ha de ser la necessària perquè els conductors, amb la seva màxima fletxa vertical segons les hipòtesis de temperatura i de gel segons l'apartat 3.2.3, quedin situats per damunt de qualsevol punt del terreny, senda, viarany o superfícies d'aigua no navegables, a una altura mínima de:

Dadd + Del = 5,3 + Del en metres,

amb un mínim de 6 metres. No obstant això, en llocs de difícil accés aquestes distàncies poden ser reduïdes en un metre. Els valors de Del s'indiquen a l'apartat 5.2, en funció de la tensió més elevada de la línia. [per una línia de 25 kV correspon a 0,22 m].



Quan les línies travessin explotacions ramaderes encerclades o explotacions agrícoles l'altura mínima ha de ser de 7 metres, amb l'objecte d'evitar accidents per projecció d'aigua o per circulació de maquinària agrícola, camions i altres vehicles.

La taula següent sintetitza les condicions més habituals en què s’utilitza cada tipologia de suport.

Taula 4.1. Tipologies de suport més habituals en línies aèries i grau d’utilització en mitjana i baixa tensió.

Font: Línies elèctriques aèries i subterrànies a Catalunya. Departament de treball, indústria, comerç i turisme. 2003.

A continuació s’exposen les principals característiques dels diversos tipus de suports en funció del material de què estan fets. Si no s’especifica el contrari, les taules d’especificacions tècniques provenen de la NTP-LAMT d’Endesa.



Suports de gelosia

Els suports de gelosia han de complir la Norma GE AND00111. Són suports construïts amb perfils metàl·lics d’acer amb tractaments anticorrosius (habitualment galvanitzat) units entre sí per cargols o soldadura. Les seves característiques mecàniques permeten la seva utilització en cas de requeriments mecànics importants, així com sempre que es requereixen alçades superiors a 15-17 m. La seva facilitat de transport i muntatge facilita la utilització en llocs de difícil accés. És, probablement i per les seves característiques, el tipus de suport més utilitzat en mitjana tensió.

Les alçades i esforços més utilitzats per a les línies de mitjana tensió seran els que s’indiquen en la taula següent. Com es pot observar, amb independència de l’esforç nominal requerit les alçades oscil·len entre 12 i 26 m, amb variacions progressives de 2 m.

Esforç nominal (daN) Altures totals (m)

1000 a 4500 12-14-16-18-20-22-24-26

7000 i 9000 12-14-16-18-20-22-24-26

11 Les normes GE són els estàndards d’enginyeria del Grup Endesa.



Figura 4.1 Exemples de suports metàl·lics en gelosia que mostren part de la variabilitat de configuracions i armats utilitzats en les línies de mitjana tensió. Fotografies: Josep M. Palau-ERF.



Suports de xapa plegada

Aquests suports estan formats per una estructura troncopiramidal , de secció rectangular o rodona, de xapa d’acer galvanitzat. Els suports de xapa metàl·lica han de complir la Norma GE AND004.

El seu ús no està gaire estès i acostuma a utilitzar-se com alternativa al suport en gelosia en base a criteris estètics: és un suport molt més esvelt i genera una menor ocupació del terreny, malgrat tot, pot generar un impacte visual més gran (atesa la seva superfície opaca) i és més car que el de gelosia. Les altures i esforços més utilitzats s’indiquen a la taula següent. En aquest cas, les alçades oscil·len entre els 11 i 17 m.

Altures totals (m)

Esforç nominal

(daN) Suports amb placa base

Suports encastats

400

630

800

1000

11 i 13 13 i 15

1600 11, 13, 15 13, 15 i 17

Figura 4.2 Suports de xapa plegada en línies de mitjana tensió.

Fotografies: Josep M. Palau-ERF.



Suports de formigó

Els suports de formigó armat vibrat han de complir la norma UNE 21080 i la Norma GE AND002. La seva utilització es limita a certs casos i s’aplica a trams de longitud mitjana. Per al seu transport i col·locació cal preveure accessos per a vehicles pesants, tot i que tenen l’avantatge que la seva superfície d’ocupació és reduïda.

Les altures i esforços a considerar es detallen s’indiquen a la taula següent. En aquest cas el rang d’altura és molt més acotat: d’11 a 15 m. Fins a esforços nominals de 1000 daN s’utilitzen suports normals (marcats amb u na X a la taula). Per esforços de 1600 daN cal utilitzar suports reforçats.

Esforç nominal (daN) Longitud (m)

400 630 800 1000 1600

11 X X X X Z

13 X X X X Z

15 X X

Figura 4.3 Suports de formigó en línies de mitjana tensió.




Suports de fusta

La norma d’Endesa NTP-LAMT no fa referència explícita als suports de fusta per al seu ús en mitjana tensió. Per contra, sí que estan previstos per al seu ús en baixa tensió, sobretot en zones rurals, amb alçades entre 9 i 13 m. A banda de les NTP, Endesa compta amb una norma GE AND003 relativa a pals de fusta per línies aèries fins a 36 kV, revisada el juny de 2007, on es regulen longitud, perímetres, resistències mecàniques a complir pels pals , així com es defineixen els assajos de qualificació i recepció per garantir la qualitat dels lots recepcionats.

Eventualment, però, es poden trobar línies de mitjana tensió amb aquest tipus de suport. En la reunió mantinguda amb Endesa en el marc del present informe, la companyia va exposar que en l’actualitat només contempla l’ús de suports de fusta en mitjana tensió en el manteniment de línies existents, però no en noves línies, atenent a les següents qüestions:

• Les restriccions creixents de la UE sobre la creosota emprada com a substància protectora de la fusta (vegeu més endavant).

• La sensiblement inferior durabilitat de la fusta envers altres tipus de suport, tant per factors meteorològics –en particular relacionats amb la humitat– com biòtics –organismes xilòfags (insectes i fongs), utilització per picots, etc.–.

• La menor resistència als esforços i a les càrregues de ruptura.

Aquests suports estan fets amb troncs rectes d’espècies de pi, habitualment pi roig o pinassa. Els troncs han d’estar tractats per garantir la seva conservació envers la humitat, els insectes i els fongs. Per les seves característiques mecàniques (esforç reduït i petita alçada) requereixen distàncies curtes entre suports. D’altra banda, la seva durabilitat és sensiblement menor que la d’altres tipus de suport –a la bibliografia es troben durabilitats entre 10 i 20 anys, per bé que aquesta dada no s’ha pogut contrastar de manera suficient–. Entre els avantatges destaca que el seu transport i instal·lació és més fàcil (es poden utilitzar en llocs sense accés rodat) i són més econòmics en termes de cost unitari.

La ITC-LAT 07 del Reial Decret 223/2008 no exclou la utilització de suports de fusta en alta tensió (superior a 1 kV), atenent a les següents especificacions:

S'han d'utilitzar principalment els de fusta de pi de les espècies silvestre [pi roig], pinassa i negre, i les seves característiques tècniques han de respondre a les exposades a les normes UNE aplicables segons ITC-LAT 02. No obstant això, es poden utilitzar, prèvia aprovació per part dels òrgans competents de l'Administració Pública, suports fabricats de



conformitat amb altres normes i que siguin de característiques similars. En tots els casos han de rebre un tractament preservant eficaç contra la putrefacció. El producte preservant, el sistema d'impregnació profunda utilitzat, la dosificació i les penetracions que s'han d'obtenir han de complir les normes UNE 21094 i UNE 21097, o les normes UNE 21151 i UNE 21152, segons si aquell és per creosotatge o per sals minerals de dissolució aquosa, respectivament.

La principal problemàtica associada a la utilització de suports de fusta, més enllà de la seva durabilitat i resistència als esforços mecànics, és el tractament que han de rebre per resistir les condicions ambientals i que, habitualment, es basa en la creosota, una mescla de centenars de compostos amb una presència important d’hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP). Aquesta substància presenta riscos per a la salut de les persones –es considera carcinogènica– i el medi i al llarg dels darrers anys s’ha anat restringint el seu ús de manera important i és previsible que es limiti més en el futur. En concret, el Reglament 1907/2006 relatiu al registre, avaluació, autorització i restricció de substàncies i preparats químics (també conegut com a REACH) ja establia restriccions a l’ús de la creosota com a protector de la fusta en el sentit que només es pot usar en instal·lacions industrials o tractament professional que, en tot cas, inclouen el transport d’energia elèctrica (annex XVII, epígraf 31). En concret el Reglament indica el següent:

Pel que fa a la fusta tractada en instal·lacions industrials o per professionals d'acord amb el que disposa la lletra a) que es comercialitza per primera vegada o que es tracta in situ: es permetrà únicament per a usos professionals i industrials, per exemple en ferrocarrils, en el transport d'energia elèctrica i telecomunicacions, per a tancats, per a usos agrícoles (per exemple, tutors d'arbres) i en ports i vies navegables

Més recentment, la Directiva 2011/71 ha inclòs la creosota com a substància activa de l’Annex I de la Directiva 98/8/CE (relativa a la comercialització de biocides) i que incideix en la limitació del seu ús només en aquells casos on es determini que no existeixin alternatives adequades, atenent a una anàlisi de la viabilitat tècnica i econòmica de la substitució.

Existeixen, ja des del segle XIX, algunes alternatives a la creosota basades en sals metàl·liques hidrosolubles, per bé que tampoc estan exemptes d’inconvenients i d’impacte sobre el medi. De fet alguns dels compostos que s’havien utilitzat històricament s’han anat restringint o eliminant –com els clorurs de mercuri o de zinc, els arsenats de coure, etc.–. Actualment, els més utilitzats són sals de coure –que aporten un color verdós a la fusta–, mesclades amb altres productes com poden ser el triazol (en aquest cas comercialitzades amb la marca Tanalith).



Més enllà de la reglamentació exposada, els suports de fusta per línies elèctriques aèries han de complir amb la norma UNE-EN 14229, de gener de 2011.

Figura 4.4 Suports de fusta en línies de mitjana tensió.




4.1.2. Armats

Els armats utilitzats en la construcció de les línies aèries de MT són habitualment de dos tipus:

• Semicreueta atirantada: amb diverses tipologies: volta, a portell, en bandera, en triangle, etc.

• Creueta a portell tipus canadenc.

Els casos de càrrega que podran suportar les creuetes, en funció de les magnituds i direccions de les càrregues de treball, així com la simultaneïtat d’aplicació de les càrregues, s’han d’ajustar als criteris descrits en la Norma GE AND001 i són els següents:

• Cas de càrrega A: s’aplicarà la càrrega transversal, F, que actua en la direcció principal, simultàniament amb la càrrega vertical V.

• Cas de càrrega B: s’aplicarà la càrrega longitudinal, L, que actua en la direcció secundària, simultàniament amb la càrrega vertical V.

Les càrregues verticals, V, són degudes al pes dels conductors, de les cadenes d’ancoratge i a les sobrecàrregues, segons la zona –d’acord amb la categorització A,B, C exposada anteriorment. (vegeu 2.1.1 Reial Decret 223/2008 relatiu a condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d’alta tensió i a les seves instruccions tècniques complementàries).



Semicreuetes atirantades

S’utilitza en els suports metàl·lics de gelosia, ja sigui en triangle en línies existents o amb aparellatge, o a portell en línies de nova construcció tant si són de circuit simple o doble. Es fan servir per a suports amb qualsevol funció: alineació, angle, ancoratge o de fi de línia.

Les figures següents il·lustren els principals tipus d’armats utilitzats en mitjana tensió.

Figura 4.5. Armat en triangle amb pont central aïllat (esquerra) i en volta en suspensió (dreta) adaptats a les distàncies mínimes de seguretat establertes al Reial Decret 1432/2008 per prevenir l’electrocució de l’avifauna.

Font: Endesa. Criteris d’adaptació de la xarxa de MT existent a les condicions tècniques establertes pel Reial Decret 1432/2008.



Figura 4.6. Armat a portell llarg (esquerra) i a portell curt (dreta) adaptats a les distàncies mínimes de seguretat establertes al Reial Decret 1432/2008. Font: Endesa. Criteris d’adaptació de la xarxa de MT existent a les condicions tècniques establertes pel Reial Decret 1432/2008.

Figura 4.7. Armat de doble circuit (esquerra) i en bandera (dreta) adaptats a les distàncies mínimes de seguretat establertes al Reial Decret 1432/2008.




Creueta a portell tipus canadenc

La creueta tipus canadenc s’utilitza en suports de formigó i xapa plegada, en suports amb funció d’alineació o angle, amb les limitacions que es derivin dels càlculs mecànics dels suports. Aquestes creuetes estan dissenyades per dissuadir que s’hi posin les aus.

Hi ha dos tipus de creueta: simple per a suports d’alineació amb conductor en suspensió, i doble per a suports d’angle i encreuament amb conductor en ancoratge.

S’han de dimensionar per suportar les càrregues de treball i garantir els coeficients de seguretat que s’indiquen a la taula següent.

Càrregues de treball més sobrecàrregues (daN)

Tipus Casos de càrrega

V L F

Coeficient de seguretat

Simple A 80 --- 250 1,5

B 80 250 --- 1,2

Doble A 150 --- 450 1,5

B 150 450 --- 1,2

Figura 4.8. Armat canadenc en amarratge (esquerra) i en suspensió (dreta) adaptats a les distàncies mínimes de seguretat establertes al Reial Decret 1432/2008.




Com s’ha indicat anteriorment (vegeu 2.2 Les normes tècniques particulars) Endesa ha elaborat uns Criteris d’adaptació de la xarxa de MT existent a les condicions tècniques establertes pel Reial Decret 1432/2008 (setembre 2012) per tal d’adaptar els seus dissenys estructurals a la normativa esmentada. Entre d’altres aspectes, aquests criteris detallen com es poden assolir les distàncies mínimes previstes a la normativa i, en alguns casos, indica què fer si no es poden assolir les distàncies mínimes. Aquest és el cas, per exemple de l’armat canadenc, on cal garantir una distància mínima d’1,5 m entre la fase superior i la creueta inferior i on l’alternativa en cas que no es pugui assolir és aïllar el pont de la fase superior (en armat canadenc en amarratge) o bé aïllar la fase superior un metre a banda i banda del punt de contacte (en un armat canadenc en suspensió)12.

12 Endesa va manifestar, en la reunió mantinguda el 26 de novembre, que el seu proveïdor no subministra models d’armat canadenc compatibles amb el Reial Decret 1432/2008, per la qual cosa no s’estan utilitzant en l’actualitat.



4.1.3. Aïlladors

Els aïlladors es dimensionen en funció del nivell d’aïllament de la línia, de la línia de fuita requerida en funció del lloc per on discorri, i de la distància entre parts actives i massa.

Els aïlladors que utilitza Endesa en la mitjana tensió sempre són compostos (polimèrics a base de goma silicona). Abans de l’aparició dels aïlladors polimèrics s’utilitzaven aïlladors de porcellana o de vidre, que encara s’utilitzen en determinats casos i que es poden trobar habitualment en línies existents.

Els aïlladors han de suportar tant les sol·licitacions mecàniques de la línia com les elèctriques. Quan les sol·licitacions mecàniques ho requereixin o per raons de seguretat reglamentàries, poden acoblar-se dues cadenes d’aïllants mitjançant un jou.

L’aïllament haurà de ser reforçat quan les característiques dielèctriques que li corresponguin, en funció de la tensió més elevada del material de la línia, s’elevin a l’esglaó immediat superior de la tensió que li correspongui, i que s’indiquen en el decret 223/2008.



Figura 4.9 Diferents tipologies de cadenes d’aïlladors. De dalt a baix: de suspensió, d’ancoratge i d’ancoratge doble.

Font: NTP-LAMT d’Endesa.

Aïlladors Compostos polimèrics

Els aïlladors compostos polimèrics a base de goma silicona consten de:

• La barra autoportant aïllant, de fibra de vidre impregnada amb resina.

• El recobriment protector que configura les aletes, de goma silicona.

• Les ferramentes d’acoblament, d’acer galvanitzat.

Les seves característiques són les indicades en la taula, i s’han d’ajustar a la Norma GE AND012.

Tensió de la línia (kV) Aïllador

Més elevada Fase-Terra Nominal Longitud màxima

(mm) Línia de fuita (mm)

555 832 36 20,8 25

655 1248

Braços aïllants

Incorporen en un mateix element la funció de creueta de braços independents i la d’aïllament. Han de complir les característiques elèctriques i mecàniques que estableixen les normes UNE 21909 i GE AND014. Les taules corresponents es poden consultar a la NTP-LAMT d’Endesa.



Figura 4.10. Diferents tipologies de braços aïllants. De dalt a baix: armat tipus Montcaro, tipus Puigsacalm i Montsant per doble circuit.

Font: NTP-LAMT d’Endesa.



4.1.4. Conductors

Els conductors que s’utilitzen en mitjana tensió han de complir les normes GE AND010 i UNE 50182.

Habitualment, en zones considerades amb nivell de contaminació normal o alt, s’empren conductors d’alumini amb ànima d’acer –les tipologies més habituals són LA 56, LA 110 i LA 180– mentre que en àrees amb nivells de contaminació molt alt s’utilitzen conductors d’alumini amb ànima d’acer recobert d’alumini (tipus LARL 56 o LARL 145).

L’aïllament dels conductors nus està garantit per l’aire, si bé cal assegurar una separació adequada dels suports que els sustenten mitjançant cadenes d’aïlladors, la longitud dels quals està relacionada amb la tensió de servei de la línia (a més tensió més longitud).

Les seccions totals dels conductors a utilitzar, en funció de les normes esmentades oscil·len entre 54,6 mm2 i 181,6 mm2. Les seccions de l’alumini oscil·len entre 46,8 i 147,3 mm2.

Figura 4.11. Seccions tipus de conductors de línies de mitjana tensió.

Font: Catàleg comercial de Prysmiam (proveïdor de cablejat i accessoris per línies de mitjana tensió).



En les línies aèries, però, també es poden utilitzar conductors amb recobriment aïllant. Els criteris de disseny d’aquestes línies són objecte d’una instrucció tècnica particular del Decret 223/08: la ITC-LAT 08 relativa a línies aèries amb cables unipolars aïllats reunits en feix o amb conductors recoberts, en la què es contempla el seu ús en tensions fins a 30 kV. La primera tipologia fa referència al què es coneix com a cable trenat –que incorpora un aïllament individual de cada conductor més un aïllament extern comú– mentre que la segona és un conductor simple recobert individualment.

Les indicacions de la ITC-LAT 08 respecte la utilització d’aquest tipus de conductors són les següents:

Les línies aèries d'alta tensió amb conductors recoberts s'han d’utilitzar preferentment com a alternativa a les línies aèries amb conductors nus quan aquestes transcorrin o hagin de transcórrer per zones d'arbrat, zones amb forts vents o zones de protecció especial de l'avifauna.

Les línies aèries d'alta tensió amb cables unipolars aïllats reunits en feix es poden utilitzar, en lloc de línies aèries amb conductors nus, quan no sigui possible tècnicament o resulti econòmicament desproporcionat construir línies subterrànies amb cables aïllats, o bé en els casos en què, per condicionants locals o circumstàncies particulars, es demostri l'interès de la seva utilització, per exemple:

a) Zones de boscos o de gran arbrat.

b) Zones no urbanes d'elevada pol·lució.

c) Instal·lacions provisionals d'obres amb proximitat de maquinària mòbil.

d) Zones de circulació en recintes de fàbriques i instal·lacions industrials.

e) Instal·lacions provisionals per a zones en curs d'urbanització.

f) Penetració en nuclis urbans.

En el cable trenat es combinen, amb un cert grau de torsió, els conductors aïllats corresponents a les tres fases. A més, incorpora un quart cable d’acer sense tensió, amb funció de fiador.–. El material d’aïllament del cables trenats acostuma a ser un derivat del polietilè pels conductors individuals i policlorur de vinil (PVC) pel recobriment exterior.



Figura 4.12. Secció tipus de cables unipolars aïllats reunit en feix –cable trenat– model AL Eprorret Haces (imatge principal) i secció tipus d’un conductor recobert (requadre inferior dret).


Figura 4.13. Esquema de col·locació habitual de cable trenat tensat en mitjana tensió.

Font: http://www.voltimum.es/.



Els conductors recoberts presenten com avantatge directe que eviten el risc d’electrocució i contribueixen a evitar el de col·lisió. En el cas del cable trenat, a més representen una reducció important de les mides i l’amplitud física de la línia amb la qual cosa es redueix l’impacte visual (tot i que un cable únic més gruixut també pot arribar a esdevenir més visible). L’alçada necessària dels suports també es pot arribar a reduir respecte una línia convencional.

Un altre avantatge potencial del cable trenat –i en menor mesura del recobert– degut al propi aïllament, és la capacitat de reduir el risc d’incendi en el pas de les línies per zones forestals. Malgrat tot, com ja s’ha exposat anteriorment (vegeu 2.3 La normativa en matèria de prevenció d’incendis forestals) la normativa catalana en matèria de prevenció d’incendis –en concret el Decret 268/1996– no contempla que aquest tipus de conductor en mitjana tensió tingui unes exigències menors quant al manteniment de la línia (poda i tala de vegetació) que una de convencional amb conductors nus. Per contra, la ITC-LAT 08 del Reglament d’alta tensió sí que tracta de manera expressa aquesta qüestió:

6.13.1 Boscos, arbres i masses d'arbrat

Per als cables unipolars aïllats reunits en feix, no cal cap prescripció especial en el pas per boscos, arbres i masses d'arbrat, llevat de les que puguin afectar la mateixa integritat del cable.

Per als conductors recoberts, per evitar les interrupcions del servei i els possibles incendis produïts pel contacte de branques o troncs d'arbres amb els conductors, s’ha d'establir, mitjançant la indemnització corresponent, una zona de tala d'arbrat als dos costats de la línia, mantenint com a mínim una distància des de qualsevol conductor en repòs a la massa d'arbrat de 2 metres per a línies tensió nominal de 30 kV i d'1,5 metres per a línies de tensió nominal menor o igual de 20 kV.

Igualment han de ser tallats tots els arbres que constitueixen un perill per a la conservació de la línia, entenent com a tals els que, per inclinació o caiguda fortuïta o provocada, puguin afectar els conductors en la seva posició normal, en la hipòtesi de temperatura b) de l'apartat 3.2.3 de la ITC-LAT 07.



Un darrer avantatge del cable trenat, menys conegut i a la pràctica poc rellevant en línies de mitjana tensió, és el fet que redueixen, de manera significativa, el camp magnètic i les interferències respecte els conductors convencionals. Així ho indiquen les conclusions d’un article13, on també s’indica que a mesura que el pas de l’hèlix augmenta, l’efectivitat d’aquest mètode disminueix ja que per a passos d’hèlix elevats el camp magnètic generat per la línia trenada s’assembla molt al de la mateixa línia sense trenar. El trenat també és molt utilitzat en les línies de comunicacions telefòniques i en els conductors de xarxes informàtiques a causa de la immunitat a les interferències que proporciona.

Malgrat els avantatges esmentats, el cable trenat és una opció força més costosa, motiu pel qual s’utilitza en mitjana tensió de manera molt puntual. Les NTP d’Endesa, de fet, tracten l’ús del cable trenat en baixa tensió, però no l’esmenten en relació a tensions superiors a 1 kV. En aquest sentit, cal recordar, però, que les NTP estan aprovades l’octubre de 2006 i el Reglament d’alta tensió que regula l’ús d’aquestes tipologies és de l’any 2008.

Endesa avalua que el cost unitari d’una línia aèria de mitjana tensió amb cable trenat és 2,2 vegades superior al de la seva equivalent en cable nu. Les raons de l’increment de cost són fonamentalment dues:

• El cost directe del material aïllant i el sobrecost de material conductor que comporta.

• El cost indirecte sobre el disseny de la línia derivat del fet que el major pes del cable trenat repercuteix en el dimensionament estructural dels suports i/o la distància entre suports (pot requerir suports més propers i, per tant, un nombre més elevat per quilòmetre de línia).

A banda del cost econòmic, cal indicar dos inconvenients addicionals d’aquest tipus de línies:

• L’impacte ambiental, al llarg del seu cicle de vida, associat al consum molt superior de materials que els necessaris en una línia aèria equivalent, tant en relació als propis conductors com degut als diversos components plàstics que incorporen en la seva estructura. Atès que cada cable unipolar d’un cable trenat té una estructura molt similar a la d’un cable soterrat, el consum de materials és similar en ambdós casos. El cable trenat, de fet, incorpora, addicionalment al soterrat un cable d’acer amb funció tensora.

13 Riba Ruiz, Jordi-Roger. (2006). Reducció dels camps magnètics de les línies elèctriques mitjançant el trenat dels conductors. Revista de física: primer semestre de 2006.



L’anàlisi detallada d’aquesta qüestió s’ha tractat anteriorment (vegeu 3.2 Impacte ambiental dels materials utilitzats en les línies aèries i subterrànies).

• Poden veure’s afectades, amb molta més probabilitat que una línia convencional, per trets de caçadors. D’altra banda els materials plàstics es poden anar deteriorant amb el temps, atesa la seva exposició a la intempèrie i la radiació solar (particularment la radiació ultraviolada).

Quant als criteris constructius de les línies trenades, la NTP-LABT indica que “es procurarà que el traçat de les línies trenades tibades sobre suports passi pel mig dels vessants de les muntanyes i per la proximitat de camins perquè el seu impacte mediambiental sobre l’entorn sigui mínim i s’eviti el seu contrast amb el cel”.

Els tipus d’amarratge a considerar en conductors trenats que preveu la NTP (per baixa tensió, com s’ha indicat abans, tot i que pot ser extrapolable a mitjana tensió) es mostren a la figura de la pàgina següent.



Figura 4.14. Tipologies d’amarratge al suport de cables trenats. Les imatges corresponen a baixa tensió. De dalt a baix, amarratge de suspensió, en angle i de final de línia.

Font: NTP-LABT d’Endesa.



4.1.5. Peces de connexió

Les peces de connexió han de tenir un disseny i característiques que evitin els efectes electrolítics. En zones d’alta i molt alta contaminació s’han de cobrir amb cinta de protecció anticorrosiva estable a la intempèrie, per evitar la corrosió de les superfícies de contacte.

Les peces de connexió es divideixen en terminals i peces de derivació. Les característiques de les peces de connexió s’han d’ajustar a les normes UNE 21021 i CEI 1238-1.

Terminals

Són d’alumini, adequats per la connexió al cable per compressió hexagonal. La connexió del terminal a la instal·lació fixa s’efectua mitjançant cargols a pressió.

Peces de derivació

La connexió de conductors a les línies aèries de MT es realitza en zones on el conductor no estigui sotmès a sol·licitacions mecàniques. Així doncs, les connexions per donar continuïtat a la línia o per connectar una derivació es fan en el bucle entre dues cadenes horitzontals (pont fluix) d’un suport. En aquest cas, la peça de connexió, a més de no augmentar la resistència elèctrica del conductor, ha de tenir una resistència al lliscament de, si més no, el 20 % de la càrrega de ruptura del conductor.

La continuïtat de la línia i la connexió de derivacions a la línia principal s’efectua mitjançant connectors de pressió constant, de ple contacte i tasconament cònic.



4.1.6. Ferramentes

Les ferramentes habitualment utilitzades són les següents:

• Forquilla bola HB

• Grilló normal GN

• Grilló revirat GR

• Anella bola AB

• Allotjament ròtu

• Allotjament ròtula llarga R.P

• Ròtula forquilla RH

• Grapes suspensió GS

• Grapes d’amarament G

• Jou

• Allargadora

• Barretes de protecció

Aquests elements han d’estar dissenyats per suportar càrregues de ruptura de 7.500 daN, excepte les allargadores (5.00 daN) i els jous dobles (12.000 daN).



4.1.7. Fonaments

Quan s’aborden els elements estructurals d’una línia elèctrica sovint no es fa referència als fonaments, atès que no són visibles una vegada la línia està col·locada. Malgrat tot, és obvi que tenen una gran importància i que el seu tractament està condicionat per les característiques i dimensions dels suports que acullen. Les dues variables que més influeixen en relació als fonaments són l’alçada del suport i la resistència mecànica que ha de tenir.

Els fonaments dels suports de les línies de distribució es poden instal·lar directament a terra, com es fa en ocasions en suports de fusta o formigó armat, o bé en bases de formigó. En aquest segon cas, segons l’amplada de la base de la torre la fonamentació es fa en un únic bloc de formigó (monobloc) o en blocs independents per a cada pota (tetrabloc).

Els suports de fusta o formigó que no requereixen fonaments, s’encasten directament a terra, a una profunditat mínima d’1,3 m de longitud per a suports de 8 m d’alçada, augmentant 0,10 m per cada metre d’increment de la longitud del suport. Aquests requeriments estan establert en la ITC-LAT 07 del Reial Decret 223/2008.

Figura 4.15. Secció d’una fonamentació directa a terra.

Font: Tecnologia eléctrica 3. Ed. Edebé.



Els suports metàl·lics d'alineació acostumen a ser torres de forma tronco-piramidal acabant en una base quadrada, com ara la sèrie C segons la UNE 207017. Degut a les dimensions reduïdes de la base aquestes torres s’instal·len amb el sistema monobloc. En mitjana tensió a 25 kV, de fet, és habitual que els suports amb altres funcions (en angle, amarratge, etc.) també utilitzin fonamentacions monobloc.

Figura 4.16. Fonamentació monobloc.

Font: Catàleg Imedexsa 2012.

El volum de l’excavació de terra i el formigó utilitzat en la fonamentació en monobloc s’incrementa considerablement segons augmenta l’alçada de la torre i, en menor mesura, en funció de la resistència mecànica que ha de tenir el suport, com evidencia la comparativa següent basada en dades del catàleg 2012 d’Imedexsa14 exemplificada en dos suports tipus C-1000 i C-3000 i assumint un terreny amb un coeficient de compressibilitat de 12 kg/cm3. En aquests supòsits, ell volum d’excavació de la fonamentació d’una torre de 30 m és gairebé 6 vegades més gran que el corresponent a una de 10 m en un suport tipus C-3000 i 4 vegades més gran en un suport tipus C-1000.

Taula 4.2. Paràmetres d’excavació amb fonaments monobloc relatius a dues tipologies de torre i alçades de 10 i 30 m .


14 Imedexsa és un proveïdor especialitzat en suports i armats per línies elèctriques: www.imedexsa.es A banda del Catàleg de productes també disposa d’un programa de càlcul de línies propi que s’ha utilitzat en el present informe per tal de contrastar alguns supòsits i analitzar les implicacions de cost d’algunes configuracions de suports i armats.

C-1000 C-3000

Alçada torre (m) 10 30 10 30

a (m) 0,85 1,62 0,91 1,74

h (m) 1,63 1,91 2,10 2,39

Volum excavació (m3) 1,18 5,01 1,74 7,24



Els suports que requereixen resistència a grans esforços –com poden ser els d’angle, d’ancoratge o final de línia, o fins i tot els d’alineació en molt alta tensió– acostumen a ser de geometria especial, tenen forma tronco-piramidal com el cas anterior però acaben en una base més ampla amb potes separades. En aquesta tipologia els fonaments són en blocs independents.

Figura 4.17. Fonamentació en potes separades (tetrabloc).


Al contrari que en el cas anterior, les dimensions dels fonaments en blocs independents varien de manera molt menys marcada en funció de l’alçada del suport o la resistència mecànica, com mostra la taula següent basada en dades d’Imedexsa, exemplificada en dos suport tipus AG-3000 i AG-6000 ambdós instal·lats en un terreny amb un angle de talús natural (α) 30º i una càrrega admissible (σ) de 3 kg/cm2. De fet, el volum de excavació comparant el mateix suport AG-6000 de 10 m amb el de 30 m s’incrementa només d’un 10% en un suport AG-3000 i d’un 30% en un suport AG-6000.

Taula 4.3. Paràmetres d’excavació amb fonaments monobloc relatius a dues tipologies de torre i alçades de 10 i 30 m .


AG-3000 AG-6000 Alçada torre (m) 10 30 10 30

C (m) n.d. n.d. 2,49 5,21 a (m) 0,90 0,90 0,95 1,05 h (m) 2,00 2,20 2,45 2,60

Volum excavació (m3) 1,62 1,78 2,21 2,87



4.2. Línies soterrades

Endesa compta amb unes normes tècniques particulars específiques per a línies soterrades (NTP-LSMT), en les quals s’indica que la seva aplicació és per xarxes trifàsiques subterrànies 11 kV i de 25 kV a una freqüència de 50 Hz.

Com s’ha indicat anteriorment (vegeu 2.2 Les normes tècniques particulars) la utilització de línies subterrànies es preveu en els següents casos:

• En zones urbanes, inclosos polígons industrials, com a opció exclusiva.

• En zones semiurbanes com a opció majoritària.

• En zones rurals concentrades com a opció minoritària.

En relació als criteris de disseny hi ha dos aspectes principals a considerar: les característiques tècniques dels cables, que adquireixen molta més complexitat respecte els de les línies aèries amb conductor nu, i els criteris d’instal·lació.

El soterrament de línies es planteja com una qüestió important a considerar en espais d’interès paisatgístic i/o naturalístic. Així, per exemple, els darrers 15 anys s’han retirat més de 36 km de línies aèries al Parc de Collserola –de les qual 25 km de mitjana tensió (11 kV i 25 kV) i 11 km de 110 kV– i se n’han soterrat gairebé 14 km en mitjana tensió (25 kV).

4.2.1. Cables soterrats

Els cables a utilitzar a les xarxes subterrànies de MT són els que figuren a la Norma GE DND001. Han de ser unipolars i complir amb les especificacions de la Norma UNE-EN 620-5E. La secció tipus d’un conductor soterrat és força equivalent a la d’un conductor unipolar aïllat reunit en feix dels que es poden utilitzar en una línia aèria. (vegeu 4.1.4 Conductors).

Els conductors han de ser circulars compactes d’alumini, de classe 2 segons la norma UNE 21022, i estar formats per diversos fils d’alumini cablejats.

Sobre el conductor hi ha d’haver una capa termoestable extrudida semiconductora, adherida a l’aïllament en tota la seva superfície, amb un gruix mig mínim de 0,5 mm i sense acció nociva sobre el conductor. L’aïllament ha de ser de polietilè reticulat (XLPE), de 8 mm de gruix mig mínim.

Sobre l’aïllament hi ha d’haver una part semiconductora no metàl·lica, associada a una part metàl·lica. La part no metàl·lica estarà constituïda per una capa de mescla semiconductora termoestable extruïda, de 0,5 mm de gruix mig mínim, que es pugui separar de l’aïllament sense deixar sobre ell traces de



mescla semiconductora apreciables a simple vista. La part metàl·lica ha d’estar formada per una corona de fils continus de coure recuit, disposats en hèlix oberta, sobre la qual es col·locarà una cinta de coure recuit en hèlix oberta disposada en sentit contrari a l’anterior. La secció real del conjunt de la pantalla metàl·lica serà com a mínim de 16 mm².

En el procés de fabricació dels cables la col·locació de la pantalla semiconductora interna, de l’aïllament i de la pantalla semiconductora externa s’ha de fer per triple extrusió simultània.

Finalment, la coberta exterior ha d’estar constituïda per una capa d’un compost termoplàstic a base de poliolefina. Ha de ser de color vermell i el seu gruix nominal és de 2,75 mm.

Figura 4.18. Secció tipus de cable per línia de mitjana tensió soterrat (model AL Voltalene H Compact; AL RH5Z1).


Els cables per línies soterrades presenten, doncs, un elevat nombre de components –fet que cal tenir present en relació a l’avaluació de l’impacte global del seu cicle de vida (vegeu 3.2 Impacte ambiental dels materials utilitzats en les línies aèries i subterrànies)– i que, d’altra banda es tradueix en uns costos de fabricació i materials molt més elevats que els equivalents per a un conductor aeri nu (vegeu capítol 5).



4.2.2. Instal·lació de línies subterrànies

Les canalitzacions, llevat de casos de força major, s’executen per terrenys de domini públic, sota les voreres o calçades, preferentment sota les primeres i tot evitant angles pronunciats. El traçat es preveu com més rectilini possible, paral·lel en tota la seva longitud a voreres o façanes dels edificis principals.

En marcar el traçat de les rases, s’ha de tenir en compte el radi mínim que calgui deixar en les corbes segons la secció del conductor o conductors que s’hagin de canalitzar.

La NTP-LSMT indica que, en terra, els cables es disposen soterrats directament en el terreny. Sota les voreres, en les zones d’entrada i sortida de vehicles a les finques, a les quals no es prevegi el pas de vehicles de gran tonatge, es disposen dins de tubs en sec (sense formigonar). En els accessos a finques de vehicles de gran tonatge i en els encreuaments de la calçada, es disposen dins de tubs formigonats. El material dels tubs sol ser de polietilè, amb un diàmetre de 160 mm.

Cal remarcar, més enllà de les NTP d’Endesa, que el Reglament d’alta tensió, en la ITC-LAT 06 no estableix un criteri absolut per aplicar un a o altre sistema d’instal·lació. Només indica que els cables podran instal·lar-se directament enterrats, en canalització entubada o en galeria. Per contra sí que estableix unes profunditats mínimes entre la superfície i el cable superior en els dos primers casos: 0,6 m en terra o vorera i 0,8 m en calçada (amb independència que el cable vagi en tub o directament sota terra, tot i que en aquest darrer cas són imprescindibles proteccions mecàniques de polietilè).

La utilització de galeries de serveis, amb els costos i infraestructura que comporten, només es preveuen per línies d’alta tensió amb funcions de transport.

Segons la NTP-LSMT d’Endesa la profunditat fins a la part superior del cable no pot ser menor de 0,80 m sota vorera, ni d’1 m sota calçada. Aquestes profunditats són 20 cm superiors, respectivament, als mínims exigits a la ITC-LAT 06 esposades en el paràgraf anterior. Quan hi hagi impediments que no permetin aconseguir les profunditats esmentades, es podran reduir aquests paràmetres sempre i quan s’hi afegeixin proteccions mecàniques suficients, tal com especifiquen el Decret 120/92 i la Resolució TRI/301/2006, així com la pròpia ITC-LAT 06.

El llit de la rasa que ha de rebre el cable ha de ser llis i estar exempt d’arestes vives, còdols, pedres, restes de runes, etc. Sobre aquest llit s’hi disposa una capa de sorra de riu rentada, neta, solta i exempta de substàncies orgàniques, argila o partícules terroses, que cobreixi l’amplada total de la rasa amb un gruix



de 0,06 m. El cable s’estén sobre aquesta capa de sorra i es cobreix amb una altra capa de sorra de 0,24 m de gruix, de manera que la sorra arriba fins a 0,30 m per damunt del llit de la rasa i cobreix la seva amplada total. Sobre la capa anterior es col·loquen plaques de polietilè (PE) com a protecció mecànica.

A continuació, s’estén una altra capa de terra de 0,20 m de gruix, sense pedres ni runa, piconada amb mitjans manuals. La resta de terra s’estén per capes de 0,15 m, piconades amb mitjans mecànics. Entre 0,10 i 0,20 m per sota del paviment es posa una cinta de senyalització que avisi de l’existència de cables elèctrics de MT.

Figura 4.19. Disposicions tipus de rases de mitjana tensió de 2 circuits en funció de la tipologia de substrat: vorera, terra i calçada.

Font: NTP-LSMT d’Endesa.



La NTP-LSMT estableix tot un seguit d’indicacions en relació a distàncies i criteris de seguretat en relació a encreuaments, paral·lelismes i proximitats, entre els quals cal esmentar els següents:

• Encreuaments: s’han de col·locar cables en tubs formigonats a una profunditat mínima d’1 m en el cas de carrers i carreteres i d’1,3 m en ferrocarrils (en aquest darrer cas els tubs han de sobresortir 1,5 m per cada costat de la via). En els encreuaments amb altres línies de mitjana o baixa tensió les distàncies mínimes són de 0,20 o 0,25 m segons els casos. En els encreuaments amb cables de telecomunicació o canalitzacions d’aigua i gas la separació mínima ha de ser de 0,20 m.

• Paral·lelismes: les distàncies mínimes més habituals de separació són de 0,25 m.

Figura 4.20. Seccions tipus d’encreuaments amb altres serveis d’una línia de dos circuits (esquerra) i d’un paral·lelisme amb gas d’una línia d’un circuit (dreta).

Font: NTP-LSMT d’Endesa.



A Catalunya, les línies subterrànies també han de seguir les indicacions de l’Ordre TIC 341/2003 per la qual s'aprova el procediment de control aplicable a les obres que afectin la xarxa de distribució elèctrica soterrada, així com el Decret 120/1992, modificat parcialment pel Decret 196/1992, on s’estableixen les proteccions a instal·lar entre les diverses conduccions soterrades.

Cal remarcar que a Andorra, ateses les característiques de l’entorn i els valors paisatgístics que hi concorren existeix un elevat nombre de línies de mitjana tensió soterrades. Segons informació disponible a la web de Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) durant el període 1987-2006 les línies de mitjana tensió aèries s’han anat reduint i les subterrànies han augmentat, tant per substitució de les anteriors com per la implantació de noves línies.

Figura 4.21. Evolució de les línies de mitjana tensió a Andorra durant el període 1987-2006.

Font: web de Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA): www.feda.ad/cat/sostenibilitat/contents/mediambient.aspx



5. VALORACIÓ DE COSTOS DE CONSTRUCCIÓ I MANTENIMENT DE LÍNIES AÈRIES I

SUBTERRÀNIES

La valoració de costos de construcció, i encara més de manteniment, de línies elèctriques presenta una notable complexitat atesa la multiplicitat de factors constructius de què depèn (tipus de torre, armat , cable, etc.), així com de les variables específiques que concorren en un projecte concret (orografia, creuaments, distància entre torres, etc.), tot plegat combinat amb la necessària garantia de compliment dels requeriments normatius de seguretat previstos al Reial Decret 223/2008 i altra normativa relacionada.

Assumint aquesta premissa s’exposen a continuació diferents tipus d’aproximacions basades en fonts diferents:

• Informe Línies elèctriques aèries i subterrànies a Catalunya, elaborat el 2003 per l’aleshores Departament de treball, indústria, comerç i turisme.

• Els preus indicadors per a l’atorgament de subvencions del pla d’electrificació rural de Catalunya (PERC) pel període 2010-2011.

• Els catàlegs i programes de càlcul de proveïdors comercials de material per línies elèctriques dels anys 2010-2011.

A banda d’aquestes fonts, també s’han analitzat projectes concrets de línies de 25 kV a Catalunya posteriors a 2008. Aquesta anàlisi, a més de permetre conèixer tipologies i elements estructurals habituals utilitzats a l’hora d’exposar alguns casos exemplificats en aquest capítol i en el precedent. També han permès constatar la gran variabilitat en els costos que presenta cada projecte en particular.

Finalment també s’ha utilitzat, de manera puntual i per contrastar alguns aspectes específics, la base de dades de preus de l’ITeC (BEDEC), tot i que les referències que apareixen en aquesta base són, essencialment, relatives a baixa tensió.

Les valoracions econòmiques de cadascuna d’aquestes fonts no són directament comparables, no tan sols per la diferència temporal, sinó també pels conceptes inclosos. Amb tot, es poden considerar complementàries. Així,



per exemple, els valors dels catàlegs comercials no són directament comparables amb el PERC atès que els primers inclouen únicament el material, però no la seva instal·lació i altres costos indirectes com si incorpora el PERC, tot i que de manera no desagregada.

En els apartats següents es presenten les dades més rellevants obtingudes d’aquestes diverses fonts.



5.1. Informe Línies elèctriques aèries i soterrades de la D.G. d’Energia

La Generalitat va elaborar l’any 2003 –en concret l’aleshores Departament de treball, indústria, comerç i turisme– un informe sobre les línies elèctriques aèries i subterrànies a Catalunya en el qual incloïa una aproximació als costos estàndard dels diferents tipus de línies, atenent a la seva tensió nominal i a la seva tipologia (aèria o soterrada).

Com és previsible l’import guarda una relació directa amb la tensió nominal de la línia i la seva tipologia (vegeu taula). En el cas concret de les línies de mitjana tensió a 25 kV, les dades d’aquest informe indiquen que una línia tipus aèria d’un circuit amb suport en gelosia tenia un cost mig de 37.260 €/km, mentre que una equivalent subterrània en rasa arribava a 135.220 €/km, un cost 3,6 vegades superior.

Taula 5.1. Costos de construcció de diferents línies elèctriques estàndards.

Font: Línies elèctriques aèries i subterrànies a Catalunya. Departament de treball, indústria, comerç i turisme. 2003

Una informació periodística més recent (2006) específica per una actuació concreta –el soterrament de 5 trams de 620 m cadascun d’una línia de mitjana tensió a Castell-Platja d’Aro indica que les obres comporten un cost global de 565.000 € –distribuïdes en un 50% entre Endesa i l’Ajuntament–. Atenent a aquestes xifres el cost unitari en aquest cas és de 182 €/m, valor un 35% superior al que mostra la taula precedent. Una part d’aquest augment és atribuïble a l’increment de costos pels anys transcorreguts, i l’altre és degut a les



característiques particulars que concorren en un projecte determinat i que, al capdavall són les que permeten avaluar correctament cada cas concret.

D’altra banda, analitzant projectes concrets de línies de 25 kV, que incorporaven trams aeris i soterrats s’han localitzat ràtios de cost unitari força heterogènies. En la més costosa identificada –pantà de Gaià-aeroport de Reus15, elaborat el 2010–el cost unitari del tram soterrat és unes sis vegades superior al de la línia aèria (678 €/m envers 109 €/m), tot i que en aquest cas no es tracta d’un circuit simple sinó d’un de quàdruple.

Els exemples exposats il·lustren la gran variabilitat de costos unitaris de línies tant aèries com soterrades i la dificultat d’establir costos estàndards mitjans.

Pel que fa al manteniment –i sempre segons l’informe Línies elèctriques aèries i subterrànies–, els costos d’una línia subterrània de 25 kV representen aproximadament la meitat dels corresponents a una línia aèria: 143.000 € respecte 300.000 € per 100 km de línia i any (vegeu taula adjunta). Una de les partides més costoses és la poda i tala d’arbrat, que representa de l’ordre del 50% dels recursos econòmics a esmerçar tant en línies aèries com subterrànies, tot i que en una magnitud de més del doble en el cas de les línies aèries. La necessitat d’actuacions en línies soterrades s’explica pel fet que cal controlar la vegetació arbrada i arbustiva situada sobre la rasa a efectes de prevenir danys causats per les arrels.

Aquest informe és l’única referència que s’ha localitzat relativa als costos de manteniment i, per tant, s’ha incorporat en el present treball tot i no estar actualitzada.

En relació al manteniment cal remarcar que la ITC-LAT 05 del Reial Decret 223/2008 estableix un seguit d’indicacions relatives a les verificacions i inspeccions a les que s’han de sotmetre les línies elèctriques d’alta tensió i que l’article 18 del mateix Reial Decret determina que la verificació periòdica de les línies s’ha de fer, si més no, cada tres anys.

S’ha fet una consulta específica a Endesa relativa als costos de manteniment i l’empresa considera que la diferència entre els costos de les línies aèries i

15 Cal advertir que aquest projecte correspon a un projecte final de carrera de la URV, de l’execució del qual no es té constància de manera que l’exactitud del pressupost a efectes d’obra executada no s’ha pogut validar. Les dades bàsiques d’aquest projecte, elaborat el 2010, són 10,5 km de línia aèria i 1,4 de línia soterrada. En la línia aèria s’utilitzen bàsicament suports metàl·lics de gelosia C-2000 de 24 m d’alçada i conductor LA-180. A la línia soterrada es contempla un conductor RHZ1 3x1x240 entubat en tot el seu recorregut. Aquest darrer aspecte encareix el pressupost de l’obra.



subterrànies s’ha d’haver reduït d’ençà les noves exigències normatives que estableix el Reial Decret 223/2008 –i la guia tècnica d’interpretació de la ITC-LAT 05–, tot i que no disposa de dades quantificades sobre aquesta qüestió.

És evident que una línia aèria, exposada als factors climàtics i a la contaminació atmosfèrica presenta unes necessitats de manteniment (inclosa la reposició de materials) superior a la d’una soterrada. Per contra, la detecció d’avaries en una línia soterrada acostuma a ser més difícil i laboriosa i resulta més costosa ja que la línia no està a la vista. Segons fonts consultades d’Endesa, a la pràctica, el termini de detecció d’avaries en línies soterrades és més del doble que el requerit en línies aèries.

Taula 5.2. Costos de manteniment de línies de mitjana tensió aèries i subterrànies. La tala i poda i arbrat s’entén que només aplica a zones forestals.

Font: Línies elèctriques aèries i subterrànies a Catalunya. Departament de treball, indústria, comerç i turisme. 2003



5.2. Preus indicadors del PERC

Una referència particularment útil en matèria de costos en l’estesa de línies en mitjana i baixa tensió és la que proporciona la convocatòria de subvencions del Pla d’electrificació rural de Catalunya (PERC), que es complementa amb el corresponent pla de gasificació (PLEGAC). La darrera convocatòria d’aquestes subvencions es va fer pel període 2010-2011.

Els objectius del PERC són:

• Acabar l’electrificació rural pel que fa als habitatges que estiguin ocupats permanentment com a primera residència,

• Millorar i ampliar les xarxes elèctriques existents per assolir la finalitat anterior o per reforçar xarxes obsoletes que arribaven a habitatges ja electrificats,

• Dur a terme l’electrificació d’altres habitatges amb diferent règim d’ocupació: explotacions agrícoles i ramaderes i petites activitats dels sector industrial o de serveis.

Les obres d’electrificació poden gaudir d’una subvenció de fins al 50% del seu cost valorat en unitats constructives d’acord amb el full de càlcul de Preus indicadors per al PERC que detalla costos unitaris diferenciant, entre d’altres, les partides següents16:

• Línies aèries en mitjana tensió

Entre les variables destaquen el tipus de suport a utilitzar (amb més d’un centenar de possibilitats), el tipus de conductor (amb dues categories bàsiques), el cablejat i tesatge de la línia, el nombre d’embrancaments i amarraments, etc.

o Els costos dels suports –inclòs armat i col·locació– oscil·len entre els 403 € d’un suport de fusta M-IV-R de 10 m d’alçada i els 9.172 € d’un suport en gelosia A-4500-CA de 24 m. Els valors mitjans d’un suport en gelosia d’uns 18-20 m se situen a l’entorn dels 4.000 €.

o El material constitutiu del suport és un element clau en la variació de preu. Així, mentre els suports en fusta habitualment no superen els 1.000 €, els de formigó se situen entre els 1.000 i els 2.500 € i els

16 Es pot consultar la informació d’aquesta subvenció i la taula de preus a la web del Departament d’Empresa i Ocupació. Els preus indicadors incorporen la part proporcional de costos directes i indirectes associats a la instal·lació d’un determinat element constructiu.



metàl·lics entre els 2.600 i els 7.000 € (arribant als 9.172 € en el cas del suport A-4500-CA esmentat).

o D’altra banda, per un mateix tipus de suport, l’increment d’alçada suposa un increment força proporcional del cost. Així, per exemple, un suport A-1000-CA de 22 m té un cost gairebé el doble que el suport equivalent de 12 m d’alçada (4.818 € respecte 2.429 €).

o Pel que fa al cablejat i tesatge, els imports unitaris es defineixen en funció del tipus de conductor –considerant 4 possibilitats– i van de 3,508 €/km per conductor LA30 fins a 12.058 €/km per un conductor D145.

• Cable subterrani en mitjana tensió

En aquest cas s’estableixen partides unitàries integrades que engloben cable, estesa, obertura, protecció, compactació i tancament de rasa. Les partides diferencien dos tipus de cable i tres tipus de substrat: terra, voravia i calçada en terra.

o El soterrament en terra amb un cable 3x1x150 Al té uns costos unitaris un 50% inferiors als d’un soterrament en calçada (79 €/m respecte 189 €/m). El soterrament en voravia es troba en una situació intermèdia (109 €/m). L’encariment dels soterraments en voravia i calçada es deu al requeriment d’entubat que requereixen aquests casos (en sec sota voravia i formigonat sota calçada), així com a la necessitat de trencar i reposar el paviment preexistent.

o En el cas de considerar un cable 3x1x240 Al, amb una secció nominal un 60% superior, els costos unitaris s’incrementen entre un 8% en calçada i un 15% en terra (valors unitaris de 205 €/m i de 91 €/m, respectivament).

o L’opció més econòmica de soterrament (cable 3x1x150 en terra, inclosa obertura i tancament rasa) que contempla el PERC resulta 7,6 vegades més costosa que l’opció més cara de cablejat i tesatge de línia aèria (cablejat i tesatge línia D145). A aquesta comparativa, però cal afegir-hi en el cas de la línia aèria el cost dels suports (vegeu més endavant).

Una part significativa dels costos de soterrament corresponen al propi material del cablejat. Per desagregar aquest aspecte respecte l’import global del PERC –i assumint que és una aproximació atès que es tracta de fonts heterogènies– s’ha consultat un proveïdor comercial (Prysmian), per tal de disposar d’una referència sobre el cost del material. En concret, un cable soterrat RH5Z1 18/30 kV, amb secció 1x150 té un cost, amb el descompte que diu que aplica el fabricant a distribuïdors, de 13 €/m (39



€/m les tres fases) i un amb secció 1x240 de 17,0 €/m (49 €/m les tres fases). Aquests valors representen de l’ordre del 40-55% del cost global que figura al PERC per cable soterrat en terra i es redueixen fins al 20-24% en el cas del soterrament en calçada.

• Línia aèria amb conductor trenat en baixa tensió

El PERC no inclou l’opció de cable trenat en mitjana tensió. Com en el cas de les línies aèries en mitjana tensió, per la baixa tensió es contemplen diverses opcions de suports –22, moltes menys que en el cas anterior–, així com diverses opcions de cablejat i tesatge en funció dels paràmetres de la línia.

o El rang de preus unitaris dels suports oscil·la entre els 240 € d’un suport de fusta tipus M-IV de 9 m d’alçada fins als 1744 € d’un suport de formigó H-1600 de 15 m d’alçada.

o Pel que fa al cablejat i tesatge els preus oscil·len entre els 7.296 €/km per un cable trenat 3x25/54,6 i els 25.808 €/km per un cable trenat 3x150/80

Més enllà d’aquests valors unitaris el programa de càlcul, preveu l’aplicació –sobre el sumatori de les diferents partides– d’un coeficient corrector basat en la zonificació A, B, C que estableix la normativa d’alta tensió (vegeu 2.1 Implicacions de la normativa general d’alta tensió) i que està relacionada amb la cota a la qual s’instal·la la línia (inferior a 500 m, entre 500 i 1.000 m o superior a 1.000 m, respectivament). En concret s’aplica un coeficient 1 per a la zona A, d’1,02 per a la zona B i d’1,05 per a la zona C. En definitiva, aquest coeficient incrementa amb caràcter general –atenent als estàndards superiors de disseny que requereixen aquests línies– els pressupostos en un 2% en zona B i en un 5% en zona C.

El detall de totes les partides de la taula de preus de PERC es pot consultar a l’Annex II.

Tot i que la tipificació de les partides de la taula de preus no permet una comparació directa entre les diferents opcions constructives –que, en tot cas requereixen anàlisis específiques sobre el terreny considerant un cas concret–, es poden extreure algunes conclusions generals:

• El soterrament de línia en mitjana tensió, encara que sigui en un substrat de terra, comporta uns costos mínims de 80 €/m. Aquest seria l’import per un cable 3x1x150 Al considerant únicament el cable i l’obertura i tancament de la rasa. Caldria afegir-hi altres partides relatives a entroncaments, terminacions, conversió d’aeri en soterrat, elements auxiliars, etc., les quals atès que són puntuals, no es poden imputar a un cost unitari lineal i tindran



més repercussió en el pressupost –en termes relatius– com més curt sigui el tram soterrat. Els costos s’incrementen en funció de la secció de cable utilitzat i, molt especialment en el cas que el traçat discorri sota voravia o calçada on es requereixen tubs de protecció en sec (amb un cost global d’uns 121 €/m) o formigonats (amb un cost global d’uns 205 €/m), respectivament. Aquests costos són clarament superiors, com s’ha indicat abans, als del cablejat i tesatge d’una línia aèria equivalent (entre 3,5 €/m i 12 €/m). Tot i que és evident que en el cas de la línia aèria cal afegir els suports, fins i tot considerant una hipòtesi desfavorable de suports molt propers (cada 75 m, per exemple; són habituals distàncies del doble o més) i la utilització de suports en gelosia de certa alçada, el cost global difícilment superaria els 40 €/m en una situació estàndard. A partir d’aquestes referències i hipòtesis es pot inferir que, per una capacitat de línia equivalent, fins i tot en el cas més òptim imaginable a nivell teòric, una línia soterrada duplica el cost d’una aèria equivalent i en una situació estàndard el pot arribar a triplicar o quadruplicar amb facilitat.

• La comparativa entre línies aèries estàndard o en cable trenat no és pot fer directament a partir de la taula de preus del PERC, atès que l’ús de línia trenada només es contempla per baixa tensió. Amb tot, la simple comparativa dels rangs en què es troben les partides de cablejat i tesatge permet constatar que els imports unitaris en l’ús de cable trenat en baixa tensió dupliquen, si més no, els de les línies aèries amb conductor nu. El rang de preu unitari oscil·la, en funció de la secció, entre els 7.296 – 25.808 €/km en el cas del cable trenat en baixa tensió, mentre que els conductors nus contemplats en mitjana tensió oscil·len, com s’ha exposat anteriorment, entre els 3.508 €/km d’un LA-30 o els12.058 €/km d’un D-145.

En el cas d’una línia amb cable trenat, a més, cal considerar altres factors de tipus estructural que incideixen sobre el cost global de la línia en relació a una línia estàndard amb conductors nus, en uns casos incrementatnt-lo i en d’altres reduint-lo:

• Increment de costos: el major pes dels conductors pot requerir distàncies més curtes entre suports i/o suports més resistents (tant pel propi pes dels cables com per les sobrecàrregues de gel associades en zones B i C).

• Disminució de costos: les necessitats d’armat són mínimes i se solen utilitzar suports de formigó, amb un cost unitari inferior al dels metàl·lics amb gelosia.

• Finalment, pel que fa al manteniment, el cable trenat presenta avantatges quant a la reducció dels risc d’incendi. Malgrat tot la legislació en matèria de prevenció d’incendis catalana –Decret 268/1996– no contempla el supòsit d’ús de cable trenat en mitjana



tensió a efectes de reduir distàncies de seguretat, per la qual cosa a la pràctica pot no repercutir en els costos de manteniment (vegeu 2.3 La normativa en matèria de prevenció d’incendis forestals). D’altra banda, aquest tipus de cable és més sensible a determinades incidències externes, com ara els trets de caçadors.

A partir d’una consulta específica realitzada a Endesa, i considerant els diversos aspectes esmentats a nivell constructiu, la companyia indica que avalua el cost global d’una línia amb cable trenat com a 2,2 vegades superior al d’una línia aèria convencional.

A partir d’aquestes dades es constata que tant el soterrament de línies com la utilització de cable trenat són opcions que encareixen el pressupost, si més no el doblen, i en el cas de les línies soterrades fàcilment el poden triplicar o quadruplicar, la qual cosa indueix a restringir la seva utilització a casos molt puntuals i en trams curts. Més enllà del cost, els avantatges i inconvenients d’aquestes tipologies s’han tractat anteriorment de manera detallada (vegeu apartats 4.1.4 Conductors i 4.2 Línies soterrades, respectivament).

Finalment, la utilització de suports de fusta o de formigó, enlloc de metàl·lics, i sempre que es garanteixin les condicions de seguretat i resistència mecànica, és una opció que pot arribar a ser més econòmica que la instal·lació de suports en gelosia. Amb tot, aquesta afirmació no és generalitzable i s’ha d’avaluar cas a cas: el traçat concret de la línia en funció del relleu, les cobertes vegetals, etc. és el que permet avaluar adequadament aquesta qüestió. En aquest sentit, cal tenir en compte que la menor alçada (i la menor resistència mecànica) dels suports de fusta i formigó habitualment requereix un major nombre de suports per garantir les resistències mecàniques de manera que l’estalvi obtingut per un menor cost unitari es pot veure capgirat per la utilització d’un nombre de suports més elevat (vegeu també 4.1.1 Suports).



5.3. Catàlegs i programes de càlcul de proveïdors comercials

S’han identificat alguns proveïdors de material per a línies elèctriques de mitjana tensió per tal de disposar de referents directes del cost de material de diferents opcions constructives. Si no s’indica expressament el contrari s’ha d’entendre, doncs, que els preus proporcionats fan exclusivament referència al cost dels materials –tal i com apareixen en els catàlegs oficials17– i en cap cas inclouen la seva col·locació o altres costos indirectes imputables.

En concret, per fer aquesta anàlisi, s’han seleccionat dos proveïdors d’abast estatal:

• Sonepar Ibérica (http://www.sonepar.es/) que disposa d’un catàleg detallat (2011) de productes per mitjana tensió amb preus unitaris (suports, armats, aïlladors, conductors, ferramentes, etc.).

• Imedexsa, Industrias mecánicas de extremadura, SA (http://www.imedexsa.es) que disposa d’un catàleg (2012), així com d’un programa de càlcul per línies aèries d’alta tensió en el rang entre 3 kV i 220 kV que selecciona el tipus de suport més adequat del seu catàleg en funció dels paràmetres concrets de disseny de la línia que s’introdueixin i proporciona uns costos globals per la línia dissenyada diferenciant entre material (proporcional al pes de l’acer dels suports i armats) i fonaments (proporcional al volum excavat i al volum de formigó necessari).

D’altra banda s’ha utilitzat també el catàleg de Prysmian (http://www.prysmian.es/) subministrador de cables i sistemes d’alta tecnologia per línies elèctriques i telecomunicacions, que disposa d’un catàleg específic de cablejat per mitjana tensió aèria i subterrània i amb el qual s’ha contactat també telefònicament per aclarir alguns aspectes. Atès que les qüestions analitzades fan referència exclusivament a cable soterrat i a cable trenat s’han tractat conjuntament a l’apartat anterior (vegeu 5.2 Preus indicadors del PERC), on s’aborden particularment aquestes tipologies.

En relació als preus unitaris del catàleg de Sonepar Ibérica es poden destacar les següents dades de referència:

• Els costos dels suports metàl·lics en gelosia (sense armat ni altres elements, és a dir, només el fust) són directament proporcionals a la seva alçada i, en menor mesura, als esforços que han de suportar. Així per

17 Aquesta matització no és trivial atès que els proveïdors poden aplicar descomptes sobre el PVP, en funció del tipus de client, volum de demanda, etc.



exemple, el cost d’un suport C-500 (tipus Andel) de 20 m, pràcticament duplica el cost d’un suport equivalent de 10 m. Per contra, el cost d’un suport C-3000 de la mateixa tipologia (amb un esforç multiplicat per 6 respecte l’anterior) incrementa el cost entre un 80% i un 100% respecte el seu equivalent en alçada C-1000.

• Els suports de formigó es comercialitzen a uns preus de catàleg que oscil·len entre 288 € d’un suport de 8 m i un esforç de 100 kg fins als 1.892 € d’un suport de 17 m capaç de suportar un esforç de 1.600 kg. Els suports de formigó poden arribar a ser entre un 10 i un 30% més cars –avaluant només el material del fust, sense armats– que els suports metàl·lics en gelosia, considerant esforços i alçades equivalents.

• Pel que fa als armats, els costos depenen del tipus d’armat i de les longituds de les creuetes que s’utilitzin (en definitiva, del pes d’acer utilitzat) i oscil·len entre els 138 € per un armat simple M0 de 3 m fins als 681 € d’un armat en volta de 6 m (373 € per un armat en volta de 3 m). Els armats a portell o en bandera tenen un cost intermedi, de 203 € per braços d’1,5 m i de 293 € per braços de 2 m.

Cal tenir en compte que el tipus d’armat condiciona també l’alçada del fust del suport, així com d’altres elements de l’estructura de la línia i dels fonaments necessaris. En conseqüència, per si sol no constitueix un criteri principal en relació al cost d’una línia.

• Un darrer aspecte a destacar són els costos associats a dispositius salvaocells (per prevenir el risc de col·lisió) o a elements aïllants (per prevenir el risc d’electrocució). En concret comercialitza espirals salvaocells de PVC –altres marques usen polipropilè– a un cost unitari de 13,4 € (ancoratge simple) o 31,8 (ancoratge doble). D’altra banda disposa de tubs de silicona dissenyats específicament per prevenir l’electrocució en cable nu a un cost, per cinta de 40 m, de 921 € per un conductor LA-30 fins a 2.289 € per un conductor LA-180). També comercialitza perfils aïllants específics, protectors de grapes d’amarratge, etc., a costos unitaris que oscil·len entre els 30 i els 74 €.

En relació a aquests elements cal remarcar que el cost de col·locació pot multiplicar, si més no per dos o per tres el cost del material. Una estimació genèrica d’un projecte localitzada a internet –i que no s’ha pogut contrastar amb altres referències– indicava que el cost d’una espiral salvaocells col·locada es podia avaluar en 75 € en una línia nova o no operativa. En una línia activa s’entén que els costos són molt més elevats i poden requerir de la utilització de mitjans aeris (en relació a la col·locació vegeu també 6.1.4 Conductors).



Atenent a les indicacions del Reial Decret 1432/2008 les espirals salvaocells s’han de col·locar cada 10 m si hi ha cable de terra o alternadament cada 20 m en els tres conductors de fase si no hi ha cable de terra i els conductors tenen un diàmetre inferior a 20 mm 18. Per tant, d’acord amb l’import estimatiu indicat en el paràgraf anterior el cost de posar salvaocells en un km de línia que compti amb cable de terra se situaria sobre els 7.500 € i s’incrementaria d’un 50% (11.250 €) si cal instal·lar les espirals en cadascun dels conductors de fase.

L’alternativa a les espirals, les dos tires en X de 5x35 cm que contempla el Reial Decret 1432/2008, tenen un cost inferior al de les espirals, atès que el volum de material és molt inferior. S’ha trobat una referència d’aquest tipus de dispositius, en neoprè, en un projecte del 2011 en què el seu cost unitari, col·locació inclosa, s’avaluava en 35 €.

Els components plàstics d’aquests dispositius es van deteriorant amb el temps i l’exposició a la intempèrie –en particular a la radiació ultraviolada– per la qual cosa s’han de renovar al cap d’un temps, tot i que no s’han trobat referències concretes sobre la seva durabilitat.

En relació al catàleg i programa de càlcul d’Imedexsa s’ha utilitzat el programa de càlcul per avaluar els costos de diferents alternatives de disseny –sempre en el marc de les opcions del programa i del tipus de suport i armats que comercialitza l’empresa– per tal d’avaluar els costos globals d’acer (suport metàl·lic en gelosia més armat) i els costos de fonamentació (excavació més formigó) en diferents hipòtesis d’alçada i tipus d’armat.

Per a la comparativa s’ha utilitzat una hipòtesi de partida amb les següents característiques:

• Línia d’un km de longitud amb suports d’alineació equidistants en una traça sense desnivells ni creuaments en zona A (cota inferior a 500 m).

• Voltatge de 25 kV amb 3 fases i un conductor per fase de tipus LA-110.

• Els paràmetres que s’han avaluat en les simulacions són els següents:

o Alçada útil de la creueta inferior del suport entre 6 i 24 m.

o Armats tipus T (triangle) , S (a portell) o V (volta).

o Cadenes d’amarratge (aptes pels 3 tipus d’armat esmentats) o de suspensió (aptes per armats S o V).

18 Els cables habituals en mitjana tensió tenen diàmetres inferiors a 20 mm. En concret l’LA 56 de 9,5 mm, l’LA-110 de 14 mm.



o Circuit simple envers doble circuit (en aquest segon cas l’armat només pot ser tipus N).

o Sobrecàrregues estructurals en espais XN2000 per la utilització de dispositius salvaocells o per garantir distàncies entre elements

A partir d’aquestes dades, i altres que aquí no es detallen, el programa calcula el tipus de suport a utilitzar, d’entre la gamma que comercialitza l’empresa i avalua els costos de material que representa.

Com a conclusions de les simulacions realitzades es poden destacar els següents aspectes:

• Es constata, una vegada més, la proporcionalitat del cost dels suports en relació a la seva alçada nominal.

• Considerant globalment els suports i els armats les tipologies en T presenten costos globals pel conjunt de línia (acer més fonaments) inferiors a les tipologies S i V. La diferència de costos entre les tipologies es redueix, com més alt és el suport i passa d’un 30-40% per alçades nominals de 12 m a 18 m a menys del 10% per alçades de 24 m.

• Els armats a portell (tipus S) requereixen sistemàticament –atesa la seva configuració– alçades nominals de suport entre 2 i 4 m superiors a les requerides per armats tipus T o V amb la resta de paràmetres de càlcul equivalents.

• En relació al consum d’acer –la partida principal (75-80%) dels costos calculats pel programa–, els suports amb armats en volta (tipus V) comporten el consum més elevat (entre un 20 i un 50% respecte el tipus T), seguit dels suports amb armats de portell (entre un 10 i un 30%). En el cas dels armats en volta aquest increment es justifica, a banda de la diferent geometria dels elements, perquè el programa assigna automàticament suports amb esforços superiors als dels armats S i T. Com en el cas precedent les diferències es redueixen com més alçada presenta el suport.

• En relació als fonaments, que representen de l’ordre d’un 20-25% dels costos, es constata que la tipologia que comporta més despesa és la de l’armat a portell (tipus S), en bona mesura pel fet que requereix alçades nominals superiors de fust, tal i com s’ha exposat abans; seguida de prop per l’armat en volta. Les diferències de cost respecte els armats més bàsics en triangle –una vegada més decreixents com més alçada tingui el suport– oscil·len entre el 10 i el 45% aproximadament. En relació als fonaments vegeu també l’apartat 4.1.7 Fonaments.

• En el cas que s’utilitzen cadenes en suspensió –només aplicables sobre armats en volta o a portell– no es constaten canvis de cost gaire significatius en relació



als seus equivalents amb cadenes d’amarratge, particularment en el cas de l’armat a portell. En el cas de l’armat en volta, en algun cas les cadenes de suspensió comporten una reducció de gairebé un 10% respecte les equivalents d’amarratge. Cal tenir en compte, però que aquests costos només fan referència al pes d’acer i a les fonamentacions necessàries, no pas a altres elements auxiliars que podrien alterar aquesta valoració.

• La consideració d’una línia en doble circuit, que només admet un armat tipus N, comporta per un suport de 24 m d’alçada nominal, un increment del 18% del cost en el cas d’utilitzar cadenes en suspensió i d’un 25% en el cas de cadenes d’amarratge.

• Pel que fa a les eventuals sobrecàrregues derivades de la col·locació de dispositius salvaocells –considerant espirals separades cada 20 m amb un pes orientatiu de 0,6 kg cadascuna– el programa no ha mostrat diferències significatives de cost relacionades amb el tipus de suport a utilitzar.

• Finalment, considerant diferents hipòtesis de separació de suports (50, 100, 116 i 200 m) i, en absència d’altres condicionants, es constata que els costos es redueixen significativament com més gran sigui la distància entre suports –calen menys suports– i això malgrat que l’increment de distància entre suports comporta més exigències d’estructura i de fonaments. Així, per exemple un quilòmetre de línia amb suports a portell de 20 m d’alçada cada 50 m té un cost d’acer més fonaments d’uns 38.000 €, mentre que una línia equivalent amb suports cada 200 m té un cost lleugerament superior a 16.000 € (import un 42% inferior).

A l’Annex I es mostren, de manera gràfica, els principals resultats obtinguts en les simulacions.



5.4. Conclusions en relació als costos

Com s’ha indicat a la introducció del capítol, els costos de les línies elèctriques no són fàcils d’estandarditzar, perquè depenen molt de les característiques de cada projecte en particular. Amb tot, en aquest apartat s’ofereix una visió transversal i sintetitzada que pretén integrar les dades –no sempre plenament coincidents– exposades en els apartats anteriors.

5.4.1. En relació als tipus de suport i armat

• El cost unitari dels suports de fusta és més econòmic que els de formigó i aquest ho és més que el dels metàl·lics en gelosia. Amb tot, cal tenir en compte que les menors prestacions dels suports de fusta i formigó poden requerir un major nombre de suports per unitat de longitud, amb la qual cosa el preu global de la línia podria arribar a ser fins i tot més car en alguns supòsits.

• Cal afegir que, en termes de material del fust (sense armat), un suport de formigó pot arribar a ser entre un 10 i un 30% més car que els suports metàl·lics en gelosia, considerant esforços i alçades equivalents. Amb tot aquesta comparació és poc realista atès que les alçades nominals dels suports de formigó i de gelosia no són directament comparables: caldria comparar alçades útils respecte la creueta inferior. D’altra banda, els suports de formigó tenen, a diferència dels metàl·lics, uns requeriments d’armat molt més reduïts. Tot plegat justifica el menor cost global unitari dels suports de formigó envers els metàl·lics.

• En línies aèries el cost unitari dels suports metàl·lics depèn del pes d’acer utilitzat i és bàsicament proporcional a l’alçada dels suports i, en menor mesura, als esforços que han de suportar. El cost de les fonamentacions –excavació més formigó– també és proporcional als paràmetres esmentats.

• Pel que fa als armats, els costos del material depenen del tipus d’armat i de les longituds de les creuetes que s’utilitzin (en definitiva, del pes d’acer utilitzat). D’acord amb la informació dels catàlegs de proveïdors el tipus d’armat més car és el de volta, seguit per l’armat a portell o en bandera (entre aquestes dues tipologies no hi hauria diferència atès que els elements materials usats són els mateixos, tot i que amb una configuració diferent).

• Cal tenir en compte que el tipus d’armat condiciona també l’alçada del fust del suport, així com d’altres elements de l’estructura de la línia i dels fonaments necessaris. En conseqüència, per si sol no constitueix un criteri



principal en relació al cost d’una línia. Així, per exemple, els armats en portell o en bandera requereixen suports amb alçades 2-4 m superiors als armats en triangle o en volta per assolir la mateixa alçada útil de la línia, per la qual cosa el cost global de la línia s’encareix (s’incrementen costos de suport i de fonamentacions) més enllà del cost unitari dels armats.

• En relació als conductors, el cost ve determinat per la seva secció i els costos d’instal·lació i es multiplica per un factor mínim de 7, respecte conductor nu, en el cas que es tracti cable soterrat.

• Quant a la distància (obertura) entre suports, les simulacions realitzades amb un programa de càlcul de línies mostren que els costos es redueixen significativament com més gran sigui la distància entre suports –calen menys suports– i això malgrat que l’increment de distància entre suports comporta més exigències d’estructura i de fonaments. El nombre de suports a instal·lar, per tant, és un factor clau –el principal en el cas de conductors nus– del pressupost d’una línia aèria.

5.4.2. En relació a dispositius o sistemes de protecció de l’avifauna

• El cost unitari d’espirals salvaocells se situa entre 13 i 32 €, als quals cal afegir el cost de col·locació que pot multiplicar per 2,5 els valors anteriors en línies sense tensió. Si la col·locació s’ha de fer amb tensió (línia operativa) el cost es multiplica encara més i pot requerir la utilització de mitjans aeris. A partir d’aquestes referències i d’acord amb les indicacions del Reial Decret 1432/2008 el cost de posar salvaocells en un km de línia (sense tensió) que compti amb cable de terra se situaria sobre els 7.500 € i s’incrementaria un mínim d’un 50% si cal instal·lar les espirals en cadascun dels conductors de fase.

• A banda del cost unitari de la col·locació de salvaocells cal considerar el sobrecost potencial que la instal·lació d’aquest dispositius (amb un pes aproximat de 0,6 kg cadascun, al qual cal afegir-hi eventuals sobrecàrregues de e gel en zones B i C) sobre el càlcul estructural de la línia. En aquest sentit, però, les simulacions fetes amb el programa de càlcul de línies no han mostrat diferències de cost relacionades amb aquest aspecte.

• Pel que fa als conductors recoberts o trenats presenten uns costos que poden duplicar o més els d’un conductor nu. D’altra banda, l’ús de cable trenat presenta diverses implicacions en el disseny estructural de la línia, que en uns aspectes poden reduir costos i, en altres, incrementar-los. En conjunt, segons una estimació d’Endesa, el cost d’una línia aèria amb cable trenat és 2,2 vegades superior al d’una línia equivalent amb conductor nu.



• L’aïllament puntual de trams de conductors propers a elements que generin risc d’electrocució presenta uns costos no menyspreables, que malgrat tot, sempre seran inferiors als d’un cable trenat –atenent al volum de materials utilitzats– i són més fàcilment assumibles en la mesura que s’utilitzin de manera acotada. El proveïdor Sonepar comercialitza tub aïllant de silicona, amb bobina de 40 m, amb un cost de catàleg d’uns 25 €/m per un cable de LA 110 i d’uns 57 €/m per un cable LA 180. D’altra banda, a aquest cost cal afegir-hi la col·locació, la rellevància del qual serà molt diferent en funció de si es tracta d’una línia nova o bé en funcionament.

5.4.3. En relació a la comparativa de línies aèries envers soterrades

• D’acord amb les múltiples fonts consultades i i les diferents hipòtesis plantejades es considera que els costos d’una línia soterrada poden ser entre 2 (òptim teòric) i 6 vegades superiors als d’una línia aèria equivalent. Les ràtios més habituals se situarien entre 3-4 vegades.

• Aquest cost es relaciona principalment amb tres aspectes:

o El volum i tipus de materials utilitzats. L’estructura multicapa dels cables soterrats (i les necessitats d’aïllament) comporten per se un cost clarament superior a la de cables equivalents nus (com s’ha indicat abans, multiplica per un mínim de 7 el cost d’un conductor nu).

o Les operacions d’estesa, obertura de rasa, protecció, compactació i tancament, que podrien representar un 45-60% del cost global del projecte en la hipòtesi més favorable (obertura de rasa en terra), però que poden arribar al 80% en el cas de soterraments sota calçada.

o El nombre de circuits de la línia. Tot apunta a què com més circuits hi hagi més s’accentua la diferència de cost global entre una línia aèria i soterrada.

• Tenint en compte les dades anteriors la situació en què una línia soterrada pot presentar una ràtio més favorable, en termes econòmics, envers una línia aèria seria aquella que discorregués majoritàriament sota terra (sense trams sota calçada o voravia), en un lloc sense roca o altres condicionants a l’excavació de la rasa, que no requerís cap tipus de tub protector sobre els conductors i que fos de circuit simple.

• Quant a la comparativa entre l’ús de cable trenat aeri i línia subterrània, cal acceptar que el cable trenat representa, en general, una opció més econòmica (2,2 vegades el cost d’una línia aèria amb conductors nus equivalent segons Endesa) que el soterrament. De fet, la pròpia ITC-LAT



08 indica que es podran utilitzar cables unipolars reunits en feix com a alternativa al soterrament en aquells casos on aquesta darrera opció no sigui possible tècnicament o el seu cost sigui desproporcionat. Amb tot, es disposa de poques referències –el cable trenat en mitjana tensió pràcticament no s’utilitza a dia d’avui– per contrastar plenament aquesta conclusió.

Com a complement a les conclusions exposades més amunt, a continuació es mostren algunes ràtios aproximades de referència de projectes de línies que s’han analitzat, repercutides per metre lineal. Cal insistir que aquests tipus d’aproximacions són poc extrapolables i estan molt condicionades per les característiques que concorren en un projecte concret. Així, per exemple, tant en el cas de les línies aèries com soterrades els costos es poden incrementar de manera notable en trams de difícil accés.

• Línia aèria amb suports metàl·lics de gelosia:

o Conductor LA 56 i circuit simple : 50-55 €/ml

o Conductor LA 110 i doble circuit: 82 €/ml

o Conductor LA-180 doble circuit: 98 €/ml

o Conductor LA-180 i quàdruple circuit : 109 €/ml

• Conductor trenat: multiplica per 2,2 el cost d’una línia aèria equivalent (segons Endesa).

• Sobrecost instal·lació salvaocells (en línia no operativa): en espiral 7,5 €/m sobre cable de terra i 11,2 €/m a portell sobre conductors; les tires en X tindrien un cost un 50% inferior. Aquests costos, en el cas de les espirals, representen entre un 10 i un 20% de sobrecost respecte els exposats anteriorment d’una línia aèria convencional. Com és lògic la repercussió és més gran com més modesta la línia considerada.

• Línia soterrada: multiplica per 2-6, habitualment per 3-4, el cost d’una línia aèria equivalent. Rang de costos identificat en projectes: 110-680 €/ml.



6. ANÀLISI MULTICRITERI DE TIPOLOGIES CONSTRUCTIVES I IMPACTES

Com s’ha exposat en el capítol precedent, existeix una certa variabilitat en els diferents elements que conformen una línia elèctrica i, particularment dels suports, armats, aïlladors i conductors que són els que tenen, potencialment, més repercussió ambiental. Les principals variables són les següents:

• Suports: tipologia (gelosia, xapa, formigó o fusta) i, relacionada amb ella el rang d’alçades tècnicament viable (entre 9 i 26 metres).

• Armats: fins a 4 tipologies d’ús habitual agrupades en dues categories principals: semicreuetes atirantades o tipus canadenc.

• Aïlladors: les variables principals són la seva disposició i longitud. El material del qual estan fets no es considera una variable atès que sempre s’usa polímer segons les NTP d’Endesa.

• Conductors: la secció i composició dels conductors està condicionada per criteris tècnics, de manera que la principal variable a considerar és l’ús de conductors nus o recoberts.

A banda de la variabilitat d’aquests diferents components, associats a les línies aèries com a tipologia més habitual en entorns no urbans cal considerar com a alternativa la instal·lació de la línia (o d’un tram) soterrat en rasa o la utilització de cable trenat mantenint la línia aèria.

Els apartats següents sintetitzen els principals avantatges i inconvenients de cada tipologia, en una anàlisi independent de les diferents variables exposades. Aquesta anàlisi permet centrar les qüestions clau de cada element, evitant la confusió (i reiteracions) que generaria una anàlisi conjunta de tots els elements en totes les combinacions possibles.

Cal remarcar el fet que la identificació d’avantatges i inconvenients no permet assignar criteris absoluts que minimitzin l’impacte en qualsevol cas, sinó que proporcionen criteris per valorar cada projecte específic en el seu context.

Al final del capítol es mostra una síntesi dels principals aspectes tècnics, ambientals i econòmics de les diferents opcions analitzades.



6.1. En funció dels diferents elements d’una línia aèria

6.1.1. Suports

Com s’ha indicat anteriorment (vegeu 4.1.1 Suports) el tipus de suport majoritàriament utilitzat en mitjana tensió, atenent a les seves prestacions mecàniques i elèctriques és el suport en gelosia. L’ús de la xapa plegada i de la fusta és molt infreqüent en mitjana tensió, mentre que el formigó és un material en cert desús per noves instal·lacions.

Tipologia Avantatges Inconvenients

Gelosia

- Adequat per sol·licitacions mecàniques i alçades considerables (fins a 26 m).

- Redueix nombre de suports necessaris (permets distàncies entre suports entre 100 i 220 m) si no hi ha altres condicionants.

- Facilitat de transport i muntatge. Permet muntatge in situ.

- Impacte visual.

- Major afectació del sòl en planta.

- Impacte elevat en termes de cicle de vida dels materials (acer).

- Elevat consum de formigó en els fonaments.

- L’estructura metàl·lica incrementa el risc d’electrocució.

Xapa plegada - Similars als suports en gelosia.

- Estructura més esvelta que els suports en gelosia.

- Cost més elevat que un suport equivalent en gelosia.

- La superfície opaca, tot i ser més esvelta, pot generar més impacte visual.

- Limitació d’alçada de 17 m.

- Requereix accés per vehicles pesants.

- Impacte elevat en termes de cicle de vida dels materials.

Formigó

- Superfície d’ocupació de sòl molt reduïda.

- Reducció del risc d’electrocució respecte suports metàl·lics.


- Requereix accés per vehicles pesants.


- En general, requereix un nombre més elevat de suports per km.

Fusta

- Més integració en el medi i menor impacte visual en tractar-se d’un material natural



- Facilitat de transport.


- Menor durabilitat.

- Apte només per trams curts.

- En general, requereix un nombre més elevat de suports per km.

- Impacte ambiental i sobre la salut associat a l’ús de (creosota).



Un aspecte complementari a la tipologia del suport és el de minimitzar –particularment en el cas dels suports en gelosia– el seu impacte visual mitjançant la integració cromàtica. En aquest sentit, l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental dels serveis territorials a Girona de la Direcció General de Polítiques Ambientals i sostenibilitat (actual Departament de Territori i Sostenibilitat) va editar un opuscle titulat Criteris ambientals en l’avaluació i execució de línies elèctriques en espais protegits en la què definia criteris de tractament cromàtic diferenciant espais muntanyencs o pirinencs (color marró), d’espais litorals o pinedes i garrigues (color oliva). Aquest tipus d’integració cromàtica ja s’ha aplicat en diverses línies arreu de Catalunya que discorren per espais protegits, com ara el Montseny.

La integració cromàtica, tot i el seu indiscutible interès des del punt de vista de minimitzar l’impacte visual ha de tenir en compte també la compatibilitat amb els criteris de seguretat aèria de l’aviació civil i cada projecte específic ha de comptar amb un vistiplau particular de l’organisme competent. En aquest sentit, la ITC-LAT 07 indica en l’apartat 5.3 Prescripcions especials el següent:

Per pintar de color verd els suports de les línies aèries de transport d'energia elèctrica d'alta tensió, o qualsevol altra pintada que serveixi de mimetització amb el paisatge, el titular de la instal·lació ha de tenir l'acceptació dels organismes competents en matèria de missions d'aeronaus en vols a baixa cota amb fins humanitaris i de protecció de la naturalesa.

D’altra banda cal destacar la importància que pot tenir la presència d’elements dissuasoris a l’extrem superior del suport per evitar que l’avifauna s’hi posi –de manera que s’evita el risc d’electrocució– o, fins i tot, que hi pugui arribar a nidificar.



Figura 4.4 Imatges il·lustratives de la mimetització d’un suport metàl·lic en gelosia (esquerra) per reduir l’impacte visual i d’un element dissuasori de posada per prevenir el risc d’electrocució (dreta).




6.1.2. Armats

En aquest els avantatges i inconvenient de cada tipologia són clars: l’armat canadenc és més favorable de cara a l’avifauna, per prevenir al risc d’electrocució, però presenta, tècnicament, limitacions d’ús respecte els tipus de suport on es pot instal·lar.

Tipologia Avantatges Inconvenients

Semicreueta atirantada

- Adequades per qualsevol tipus de suport i funció.

- Presenta risc d’electrocució per les aus

Creueta a portell tipus canadenca

- Dissuadeix que s’hi posin les aus i, en conseqüència evita el risc d’electrocució.

- Menor impacte visual

- Aptes només per suports de formigó i xapa.

- Dificultat de trobar models homologats al RD 1432-2008 entre els proveïdors.

En relació als diferents tipus de creueta atirantada, l’armat més conflictiu pel risc d’electrocució és el de volta el qual, per altra banda, presenta costos unitaris més elevats que el de portell. En qualsevol cas, actualment Endesa disposa d’uns Criteris d’adaptació de la xarxa de mitjana tensió existent a les condicions tècniques establertes pel Reial Decret 1432-2008 en què planteja dissenys i solucions constructives que permetin assolir les distàncies de seguretat previstes en aquesta normativa (vegeu 4.1.2 Armats).

6.1.3. Aïlladors

En el cas dels aïlladors, més que la tipologia (vidre, polímer), els aspectes claus són la seva configuració i longitud. La utilització de braços aïllants, que incorporen en un mateix element la funció de creueta de braços independents i la d’aïllament és limitada i només és apta per suports de formigó.

De fet, una adequada disposició d’aquests elements i dels elements associats –en particular el pont– constitueixen qüestions clau per minimitzar l’impacte sobre l’avifauna en localitzacions especialment sensibles. En aquest sentit la utilització d’aïlladors suspesos i el recobriment amb silicona dels conductors adjacents són mesures adequades per minimitzar l’afectació. Òbviament, com s’ha comentat en el cas precedent, la disposició d’un armat canadenc també és útil per aquesta mateixa finalitat.



Un projecte recent ha desenvolupat, a partir d’una identificació prèvia de punts crítics basada en treball de camp, aquest tipus de mesures sobre línies ja existents de la Serralada Prelitoral (vegeu Figura 6.1).

Alguns estudis fets en l’àmbit català –fets per l’equip de biologia de la conservació de l’àguila cuabarrada de la Universitat de Barcelona– apunten que, amb la utilització de models predictius per valorar el risc d’electrocució, modificant només un 6% dels suports dels sectors litoral i prelitoral de la província de Barcelona –incloent els parcs de Sant Llorenç del Munt, Montseny i Garraf– que presenten més risc d’electrocució es podria reduir la mortalitat de l’avifauna d’un 70%19. L’aplicació de mesures correctores en un nombre reduït de suports, doncs, es presenta com una estratègia amb un elevat rendiment cost-benefici si bé requereix estendre aquest tipus d’anàlisi al conjunt del territori.

Figura 6.1 Exemples de mesures correctores aplicades a la Serralada Prelitoral de Barcelona entre el desembre de 2006 i el desembre de 2007: (1) Suport de formigó en el qual es va substituir un aïllador estàndard per un aïllador suspès. (2) Suport de volta en què es va aïllar el conductor central mitjançant silicona. (3) Suport en gelosia en què l’aïllador estàndard i el pont central exposat es van substituir per un aïllador suspès. El nou pont suspès també es va aïllar amb fundes de silicona.

Font: Tintó, A. et al. (2010). Predicting anc correcting electrocution of birds in mediterranean Area. Journal of wildlife management 74(8):1852-1862.

19 Aquest equip ha caracteritzat més de 20.000 suports, dels quals un 6% s’han qualificat de molt alt risc d’electrocució pels ocells, un 15% d’alt risc, un 14% de baix risc i el 65% restant de risc molt baix o nul. És a partir d’aquestes dades que es fa l’afirmació del text.



Figura 6.2 Exemples de diverses solucions, basades en l’aïllament i/o en canvis de configuració dels elements aïllants, que minimitzen els risc d’electrocució per l’avifauna aplicades en línies de la Comunitat Autònoma d’Aragó.

Font: Adecuación de tendidos eléctricos con riesgo para la avifauna en Aragón. Publicació del Govern d’Aragó associada a un projecte Life natura sobre aquesta temàtica.



6.1.4. Conductors

En relació als conductors, des del punt de vista del present informe, la principal variable a considerar és si s’utilitzen conductors nus –format habitual en mitjana tensió– o bé recoberts per material aïllant o trenats –com sí es produeix en la baixa tensió–.

En aquest cas els avantatges i inconvenients són clars: els conductors recoberts eliminen el risc d’electrocució i no requereixen aïlladors, però presenten un cost proporcionalment més elevat que limita el seu ús a zones sensibles. Els cables trenats, a més, redueixen la zona d’afectació, la qual cosa es tradueix en menor impacte visual –tot i que aquest aspecte pot ser discutible atès que encara que només hi hagi un únic cable és molt més gruixut– i, en tot cas, redueixen clarament els risc de col·lisió. Endesa també ha fet constar que el cable trenat és susceptible de veure’s afectat per trets de caçadors.

Els conductors aïllats o trenats, d’altra banda, també redueixen el risc d’incendi forestal, tot i que a efectes de manteniment (tala i poda de vegetació) aquest supòsit no està recollit en la normativa de prevenció d’incendis catalana que és anterior a les prescripcions del nou Reglament d’alta tensió en relació a aquesta qüestió (vegeu 2.3 La normativa en matèria de prevenció d’incendis forestals i 4.1.4 Conductors).

Com ja s’ha indicat (vegeu 2.1.2. Reial Decret 1432/2008 pel qual s’estableixen mesures per a la protecció de l’avifauna contra la col·lisió i electrocució en línies elèctriques d’alta tensió) en el cas dels conductors nus en zones de protecció de l’avifauna cal incoporar dispositius anticol·lisió (espirals o tires en X); de forma obligatòria per línies noves i voluntària per línies existents.



Figura 6.3 La col•locació d’espirals salvaocells presenta certa complexitat, particularment en el cas de línies existents. Les tires en X es poden col·locar mitjançant robot guiat.

Font: Adecuación de tendidos eléctricos con riesgo para la avifauna en Aragón. Publicació del Govern d’Aragó associada a un projecte Life natura sobre aquesta temàtica.



6.2. Línies aèries envers línies subterrànies Els avantatges de les línies soterrades respecte les aèries són, en una primera aproximació, evidents, pel fet que suposen, en principi, eliminar l’impacte paisatgístic directe dels suports i tota l’afectació relacionada amb l’avifauna. Malgrat tot, les línies soterrades també presenten alguns inconvenients, no tant aparents com els de les línies elèctriques, que també cal considerar.

LÍNIES AÈRIES LÍNIES SOTERRADES

Avantatges Avantatges

- Els conductors no requereixen materials aïllants. L'aire actua com a excel·lent dielèctric.

- Sistema de muntatge i manteniment relativament senzill.

- Ús limitat de materials (suports, cable).

- Flexibilitat en l'adequació del traçat i en l'adaptació a la topografia

- No presenten afectació visual directa per presència de suports i conductors.

- No es produeix afectació directa a la avifauna (no hi ha risc de col·lisió ni electrocució).

- No hi ha risc d’afectació del subministrament derivat d’inclemències meteorològiques.

- Percepció social favorable. No acostumen a generar rebuig.

Inconvenients Inconvenients

- Impacte visual i paisatgístic.

- Risc d’afectació directe a la avifauna per col·lisió i electrocució.

- Més gran sensibilitat a fenòmens meteorològics extrems (vent, neu, tempestes, etc.).

- Inducció d’efectes sinèrgics amb d’altres infraestructures existents en el territori (alteració hàbitats, fragmentació, etc.).

- Percepció social negativa (en relació a l’impacte visual, camps electromagnètics, etc.)

- Impacte en fase de obra per afectació directa de las cobertes vegetals al llarg de la traça i limitacions al posterior desenvolupament de la vegetació (servituds de pas i qüestions de seguretat).

- Més grans dificultats tècniques en la gestió, el manteniment y la localització d’avaries.

- Comporta un elevat consum de materials –tant de plàstic per aïllament i proteccions com de material conductor–.

- Els camps electromagnètics són més elevats en l’eix de la línia que els equivalents en una línia aèria. Amb tot, aquest efecte adquireix especial significació en les línies de molt alta tensió (220 kV i 400 kV).

- El cost d’execució en rasa és entre 2 (òptim tèric) i 6 vegades superior al d’una línia aèria.

En aquest tipus d’anàlisi les línies aèries amb cable trenat se situen en una posició intermèdia. El principal avantatge respecte una línia soterrada és, gairebé sempre, un menor cost d’execució compartint els avantatges d’una línia soterrada en relació a l’avifauna.



6.3. Matriu d’anàlisi multicriteri

En la taula següent se sintetitzen els aspectes tècnics, ambientals i econòmics més rellevants associats a cadascun dels elements d’una línia elèctrica, per tal de facilitar una visió integrada dels aspectes tractats a l’informe.

En aquest sentit, incorpora la informació procedent dels apartats precedents d’aquest capítol, però també les conclusions del capítol 5 en relació a costos, així com alguns aspectes tècnics del capítol 4 i la valoració de l’impacte referit a la producció dels materials de l’apartat 3.2 .

Els elements analitzats a la taula són els següents:

• Suports

• Armats

• Aïlladors

• Conductors

• Dispositius salvaocells

• Línia soterrada



Variable Tipologia Aspectes tècnics Aspectes ambientals Aspectes econòmics Observacions

Metàl·lic en gelosia

- Adequat per sol·licitacions mecàniques i alçades considerables (fins a 26 m).

- Redueix nombre de suports necessaris (permet distàncies entre suports entre 100 i 220 m) si no hi ha altres condicionants.

- Facilitat de transport i muntatge. Permet muntatge in situ.

- Impacte visual.

- Major afectació del sòl en planta per volum d’excavació i necessitat de formigó.

- Impacte elevat en termes de cicle de vida dels materials (acer).

- Cost d’acer i fonamentació en funció de l’alçada i resistència mecànica necessàries.

- Cost unitari elevat respecte suports de fusta i formigó, en part compensat per la reducció en nombre de suports que comporta.

- La col·locació en zones de difícil accés o bé on hi concorrin importants valors naturals pot comportar la utilització de mitjans aeris que suposen un sobrecost important.

Xapa plegada

- Similars als suports en gelosia excepte:


- Estructura més esvelta.

- La superfície opaca, tot i ser més esvelta, pot generar més impacte visual.

- La instal·lació requereix accés per vehicles pesants.


- Cost més elevat que un suport equivalent en gelosia.

- Molt poc utilitzats.

Formigó



- Pot no requerir formigonat als fonaments.


- Superfície d’ocupació de sòl reduïda.

- La instal·lació requereix accés per vehicles pesants.


- Cost unitari inferior a un suport metàl·lic en gelosia, en part compensat pel fet que requereix un nombre més elevat de suports per km (orientativament entre 3-4 vegades).

- El formigó armat utilitzat en aquest tipus de suports presenta, degut a l’acer, un impacte ambiental associat a la fabricació molt superior al formigó en massa requerit en les fonamentacions.

Suports

Fusta


- Durabilitat limitada (a diferència dels altres tipus de suport).

- Apte només per trams curts.

- Facilitat de transport i col·locació.

- Habitualment encastat a terra (no requereix formigonat).

- Més integració en el medi i menor impacte visual.



- Impacte ambiental i sobre la salut associat als protectors de fusta que requereix (creosota).

- Cost unitari inferior a un suport metàl·lic de formigó, en part compensat pel fet que requereix un nombre més elevat de suports per km (orientativament entre 4-6 vegades).

- Els suports de fusta, tot i el tractament ignífug ,són molt més vulnerables que la resta en cas d’incendi.




Creuetes estàndard

- Tipologies habituals: triangle, a portell, en bandera o volta.

- La tipologia més desfavorable pel risc d’electrocució, per la seva geometria, és la de volta.

- En qualsevol cas les dimensions de l’armat han de garantir, en zones de protecció de l’avifauna, el compliment de les mesures previstes al Reial Decret 1432/2008.

- Cost en funció de longituds i dimensions de les creuetes (pes de l’acer necessari).

- En general, el cost unitari més elevat és el de volta, seguit pel portell (equivalent al bandera) i el més econòmic és el triangle.

- Un armat per doble circuit tipus representa un increment de cost (acer més fonamentacions) entre un 18 i un 25% respecte un armat a portell simple.

- El cost unitari directe dels armats no constitueix un barem adequat pel cost de la línia, ja que en funció de l’armat pot variar el tipus i alçada de suport. Els suports a portell (o en bandera) per exemple, requereixen 2-4 m més d’alçada nominal per garantir una mateixa alçada útil.

Armats

Canadenc - Només es pot col·locar sobre suport de formigó.

- Tipologia particularment adaptada a prevenir l’electrocució d’avifauna

- No es disposa d’informació concreta sobre aquesta tipologia, però atenent al volum de material requerit, el seu cost seria inferior al d’un armat a portell.

- Endesa indica que el seu proveïdor no disposa d’armats canadencs que compleixin amb el RD 1432-2008. En instal·lacions existents que no compleixen es pot aïllar la fase superior.

Aïlladors

- Materials polimèrics en noves instal·lacions (vidre, porcellana en existents).

- Col·locació en amarratge (tot tipus d’armat) o en suspensió (armat a portell o en volta).

- Les longituds dels aïlladors han de complir, en zones de protecció de l’avifauna, amb allò previst al Reial Decret 1432/2008: 600 mm en suspensió i 1.000 mm en amarratge.

- En armat canadenc aquestes distàncies mínimes es poden reduir a 478 mm en cadenes en suspensió i 600 mm en cadenes d’ancoratge

- Les disposicions en suspensió redueixen el risc d’electrocució respecte les d’amarratge.

- No s’han constatat grans diferències de cost entre aïlladors en suspensió o en amarratge en simulacions fetes amb un programa de càlcul de línies (cost acer més fonamentacions). Només en l’armat en volta, en algun cas les cadenes de suspensió comporten una reducció de gairebé un 10% respecte les equivalents d’amarratge.

- Els aïlladors són sensibles a la contaminació atmosfèrica i en zones amb elevats nivells de contaminació s’han de substituir amb certa freqüència. En aquest casos els polimèrics són més resistents que els de vidre.




Nu

- Habitualment cables d’alumini amb ànima d’acer.

- Òptimes capacitats de transport d’electricitat.

- Risc d’electrocució i col·lisió. En zones de protecció de l’avifauna pot requerir la instal·lació de dispositius salvaocells i/o aïllaments d’acord amb el RD 1432/2008.

- Presenten risc de generar un incendi forestal.

- Cost en funció de la secció del conductor.

- La ITC-LAT 07 estableix una zona de protecció, per prevenir el risc d’incendi, mínima de 2 m afegida a la servitud de vol, que aplica per tensions entre 3 i 36 kV.

Recobert - Conductor recobert per una capa

de material plàstic, habitualment polietilè.

- Reducció risc d’incendi i de col·lisió envers cable nu.

- Costos incrementats respecte conductors nus en funció del tipus i gruix del material aïllant.

- Segons ITC-LAT 08, per tensions entre 20 i 30 kV ha de mantenir les distàncies de seguretat d’un conductor nu en passar per zones forestals (2 m).

Conductors

Aïllat en feix (trenat)

- Conductors unipolars aïllats individualment agregats entre sí amb múltiples capes de material.

- No requereix d’aïlladors ni d’armat.

- Superiors exigències de resistència dels suports respecte conductors nus.

- L’aïllament del conductor redueix les seves prestacions (augmenta la resistència al pas de corrent). Calen diàmetres de conductor superiors als seus equivalents nus.

- Reducció risc d’incendi i de col·lisió molt més significativa que en el cable recobert.

- Impacte elevat en termes de cicle de vida dels materials (plàstics i material conductor), clarament superior al del cable recobert simple i al conductor nu.

- Elevat cost. En termes unitaris fins i tot superior al d’un cable soterrat que té la mateixa estructura però no requereix d’un quart cable d’acer usat com a fiador.

- Costos de manteniment afegits: incidències per trets de caçadors i deteriorament de materials plàstics.

- Endesa avalua els costos globals d’execució d’una línia amb cable trenat com a 2,2 vegades superiors als d’una línia equivalent amb conductors nus.

- Segons ITC-LAT 08, aquesta tipologia no té prescripcions especials al seu pas per zones arbrades.

- Amb tot, el Decret 268/1996 pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis per línies elèctriques forestals estableix unes distàncies úniques per mitjana tensió que no preveuen l’ús de cable trenat. D’acord amb això no es podrien reduir costos de manteniment encara que s’usés cable trenat.




Dispositius anticol·lisió (línia aèria)

- D’aplicació en línies aèries amb conductor nu en zones de protecció de l’avifauna, d’acord amb el RD 1432/2008.

- Dues tipologies: espirals o tires en X

- Redueixen molt el risc de col·lisió d’avifauna.

- Impliquen el consum de materials plàstics.

- Costos en funció del tipus de dispositiu i dels condicionants de la instal·lació. Les espirals a portell sobre conductor tenen una repercussió d’uns 11 €/m lineal de línia.

- Els materials d’aquests dispositius es poden anar degradant amb el temps i s’han de substituir.

- En una línia operativa els costos d’instal·lació es multipliquen si no es pot fer una descàrrega temporal.

- La instal·lació en línies existents s’ha de fer mitjançant cadira penjada o, eventualment, helicòpter. Les tires en X, si més no en alguns casos, es poden col·locar mitjançant robot.

Línia soterrada

- Soterrament en rasa (dimensions variables en funció del nombre de circuits, encreuaments, etc.).

- Sota voravia o calçada la NTP-LSMT d’Endesa indica que cal entubar els cables (en tub sec o formigonat respectivament).

- En cas d’incidència, la detecció del problema pot suposar el doble o més de temps que en una línia aèria.

- L’aïllament del conductor redueix les seves prestacions. Calen diàmetres de conductor superiors als seus equivalents nus.

- Evita impacte visual en superfície, una vegada finalitzades les obres, i elimina el risc de col·lisió i electrocució.

- Impacte elevat en termes de cicle de vida dels materials (plàstics i material conductor), clarament superior al del cable recobert i al conductor nu.

- L’obertura de rasa requereix, habitualment, retroexcavadora i afecta les cobertes del sòl per on discorre. Una vegada feta presenta servituds de pas i requereix el control periòdic de vegetació arbòria i arbustiva.

- El camp electromagnètic just sobre la traça és més elevat que l’existent sota una línia aèria equivalent.

- Costos en funció del tipus de substrat, la necessitat o no de posar tub sec o formigonat, nombre de circuits, la secció del conductor, etc.

- El sobrecost respecte una línia aèria convencional oscil·la entre 2 (en un cas òptim teòric ) i 6 (en un projecte localitzat de soterrament d’un circuit quàdruple). Habitualment és el triple o el quàdruple.

- A banda del soterrament en sí, cal considerar els costos de conversió aeri-soterrat, etc.

- Pel que fa al manteniment, el cost pot arribar a ser un 50% inferior al d’una línia aèria (segons informe D. G. d’Energia del 2003, anterior al nou Reglament d’alta tensió).

- El consum de plàstics necessaris en aïllaments i proteccions resulta força similar al de l’acer necessari en una línia aèria equivalent.

- Endesa indica que, en l’actualitat la diferència de costos de manteniment respecte una línia aèria equivalent és menor, ateses les prescripcions del Reglament d’alta tensió i les indicacions de la guia tècnica d’interpretació de la ITC-LAT 05.



7. CONCLUSIONS

Les línies elèctriques de mitjana tensió, com totes les línies elèctriques, generen impactes sobre el medi físic, biòtic i socioeconòmic. Assumint aquesta premissa, l’objectiu ha de ser sempre la minimització de l’impacte a un cost raonable i garantint el compliment de la normativa tècnica.

Tot i que hi ha una certa proporcionalitat entre la tensió de la línia i els seus impactes aquesta no es pot considerar una afirmació absoluta. Així, una línia de mitjana tensió (25 kV) genera, amb tota probabilitat, menys impactes que una de molt alta tensió (220 kV o 400 kV), tot i que en funció de les seves característiques i context territorial l’impacte d’aquesta línia de 25 kV pot passar de negligible a sever.

L’elecció d’un traçat i/o solució constructiva per una línia elèctrica (de mitjana tensió i de manera equivalent per alta tensió) està condicionada per criteris tècnics, ambientals i econòmics.

Els criteris de disseny de línies establerts normativament estableixen un ampli ventall de requeriments constructius i condicions de seguretat. Això no obstant el ventall de solucions constructives és ampli i, en termes generals, hi ha poques restriccions sempre i quan es compleixen els criteris tècnics. Aquests criteris sovint són d’aplicació general en alta tensió i no entren en especificitats de mitjana tensió –concepte, cal recordar-ho, que no existeix normativament–. Amb tot, les fórmules de càlcul estructural i de seguretat sí que proporcionen com a resultat una certa gradualitat en les exigències tècniques en funció del voltatge de la línia.

Els criteris de disseny normatiu no entren en aspectes de minimització d’impacte ambiental, per la qual cosa aquest àmbit resta subjecte a la normativa genèrica d’avaluació d’impacte ambiental i, en algun cas, a normativa específica referida a línies elèctriques –com en el cas del risc d’electrocució i col·lisió regulat pel Reial Decret 1432/2008 o la prevenció d’incendis forestals tractada pel Decret 268/1996–. A diferència dels criteris tècnics de disseny, els criteris ambientals no sempre responen a paràmetres o variables fàcilment objectivables la qual cosa pot dificultar l’establiment de mesures preventives o correctores concretes i pot conduir a generalitzar mesures que no necessàriament tenen una validesa general.

Això no obstant, els darrers anys s’ha avançat força en el coneixement d’alguns dels impactes de les línies (com l’electrocució i la col·lisió), així com en la



identificació dels tipus de solucions que han demostrat la seva eficàcia, per la qual cosa cada vegada es disposa de més eines per minimitzar aquests tipus d’impactes.

Un aspecte fins ara poc abordat en l’avaluació ambiental de les línies és l’impacte dels materials utilitzats en la seva construcció, qüestió que té la seva importància sobretot en el cas de les línies soterrades o en el de línies aèries amb cable trenat amb suports de formigó.

El cost de les actuacions és un aspecte clau que s’afegeix als dos anteriors –el tècnic i l’ambiental– i que en l’actual conjuntura econòmica adquireix un protagonisme fins i tot encara més gran del que ja té en condicions normals. L’elevat grau de parametrització dels criteris tècnics de disseny i el seu estatus normatiu determina que en cap cas deixin d’aplicar-se en els projectes, amb independència del cost que suposin. Per contra l’aplicació de certes mesures ambientals, excepte en els pocs casos on hi ha normativa específica que ho estableixi inequívocament, està subjecte a un grau d’interpretació o discussió més ampli, especialment en aquells casos on el sobrecost associat a la seva implementació és força elevat.

En aquesta valoració de costos, però, és imprescindible considerar tant els costos directes de la instal·lació com aquells indirectes derivats del manteniment al llarg del temps –la normativa considera una vida útil de les línies d’alta tensió de 50 anys–, així com els derivats de l’aplicació de mesures preventives, correctores o compensatòries que la declaració d’impacte ambiental pugui establir. És aquesta anàlisi global la que s’ha de contemplar, des de la perspectiva econòmica, en una anàlisi d’alternatives. En termes de manteniment les línies soterrades presenten avantatges evidents respecte les aèries, per bé que, en contrapartida, dificulten la localització d’avaries o incidències.

Des d’aquesta perspectiva i atesa l’anàlisi realitzada en els capítols precedents es poden establir un seguit de conclusions:

• Les solucions constructives d’una línia són diverses i no n’hi ha una que es pugui considerar òptima amb criteri absolut. En aquest sentit l’anàlisi específica de cada cas concret és imprescindible per avaluar correctament, tant les alternatives de traçat com, si s’escau, les diferents opcions constructives a partir d’un determinat traçat.

• Els costos són directament proporcionals a la longitud dels traçats (nombre i tipus de suport, longitud i tipus de conductor, etc.), de manera que l’acotació territorial de les mesures preventives o correctores als trams o suports on la seva aplicació es consideri més rellevant és un enfocament adequat i necessari per compatibilitzar la reducció de l’impacte amb un cost proporcionat.



Els estudis realitzats mostren que la intervenció en unes poques localitzacions crítiques pot reduir substancialment l’impacte del conjunt d’una línia. Per aquest motiu, és fonamental que s’avaluï el context territorial i faunístic de la implantació per tal d’acotar l’aplicació d’aquest tipus de mesures a les zones més sensibles sense que això comporti incrementar substancialment els costos del projecte.

• Existeixen un cert nombre de mesures, de cost relativament baix, que estan demostrant la seva eficàcia i que caldria prioritzar –com la utilització d’aïlladors suspesos, el recobriment amb material aïllant de petits trams de conductor propers a l’aïllador o la ubicació d’elements dissuasoris per prevenir que s’hi posi l’avifauna–.

• Altres mesures , particularment interessants a aplicar en línies aèries són:

o La instal·lació de dispositius salvaocells en el cable de terra o, en cas que no existeixi, en els conductors de fase en zones de protecció de l’avifauna (obligatòria per línies de nova construcció i voluntària per les existents segons el Reial Decret 1432/08).

o L’optimització del tipus i alçada dels suports en funció, no tan sols del relleu, sinó també de la presència de cobertes arbrades, impacte paisatgístic, etc. 20

• La integració cromàtica dels suports en gelosia en funció del tipus de vegetació de l’entorn també és una mesura a considerar en determinats entorns naturals per minimitzar l’impacte visual, el qual té una component social tant o més important que l’estrictament ambiental. En qualsevol cas és necessari garantir la compatibilitat amb els criteris d’aviació civil.

• Les mesures esmentades en els tres punts anteriors poden tenir caràcter preventiu –si s’apliquen sobre noves línies– o corrector –si es plantegen sobre línies ja existents–. Aquesta constatació és important pel fet que implica que és factible la millora de línies ja existents, molt més significatives en quilòmetres de longitud que les línies de nova creació tant en termes absoluts com relatius, bé sigui mitjançant acords o convenis específics en determinades zones o bé com a mesures compensatòries incorporades en declaracions d’impacte de noves línies. En aquest cas, cal considerar, però, que la intervenció sobre línies operatives resulta més complexa i costosa que

20 Cal tenir en compte que, d’acord amb la normativa d’alta tensió, els suports situats per sobre de 500 m de cota estan sotmesos a requeriments estructurals més exigents (zones climàtiques B i C), que poden dificultar o invalidar la utilització de determinats suports, com pugui ser la fusta. D’altra banda, des d’un punt de vista econòmic, la utilització de suports amb menys resistència estructural (fusta, formigó) tot i que té un cost unitari més baix, en termes de pressupost global no necessàriament representa un estalvi atès que requereix de la ubicació d’un nombre més elevat de suports.



la d’una línia nova (cal posar la línia en descàrrega i/o aplicar mesures de protecció i seguretat dels operaris).

• En relació a les mesures que impliquen sobrecostos particularment significatius (soterrament i, en menor mesura cable trenat) es conclou que:

o Els estudis de costos (vegeu 5.4 Conclusions en relació als costos) evidencien l’important sobrecost directe que representa una línia soterrada respecte una equivalent aèria –habitualment 3-4 vegades– per la qual cosa la seva aplicació en el medi rural només estaria justificada, des del punt de vista econòmic, a casos molt particulars i per trams molt curts. D’altra banda, com s’ha exposat, les línies soterrades també presenten inconvenients més enllà dels econòmics (vegeu apartat 6.2).

En aquest sentit –i prèvia anàlisi de costos directes i indirectes–, caldria considerar el soterrament com a darrera opció per casos on l’aplicació de mesures correctores o compensatòries aèries es considerés notòriament insuficient –o la seva aplicació comportés un cost equivalent o superior al del propi soterrament– i on no hi hagués una alternativa de traçat viable.

o La utilització de cable trenat, totalment generalitzada en baixa tensió, és susceptible d’un cert grau de desenvolupament en mitjana tensió, atès que la més gran inversió inicial que suposa –2,2 vegades respecte una línia aèria segons Endesa– podria recuperar-se, en part, en la pròpia fase de projecte –si implica que s’utilitzin suports amb menys alçada– i en termes de menors costos de manteniment relatius a la poda i tala de la vegetació. Aquests aspectes, però, resten condicionats a una revisió del Decret 268/1996 pel qual s'estableixen mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d'influència de les línies aèries de conducció elèctrica per a la prevenció d'incendis forestals per tal d’incorporar les prescripcions del Reglament d’alta tensió exposades a la ITC-LAT 08. En cas contrari, la instal·lació i manteniment d’un cable trenat no representa un estalvi de costos respecte un conductor nu (fins i tot els pot incrementar el manteniment per incidents amb caçadors o deteriorament del material aïllant).

Finalment, cal esmentar un seguit de bones pràctiques relacionades amb el disseny de la línia que es poden considerar d’aplicació general:

• Planificar el traçat minimitzant l'afectació d’espais protegits i àrees d'interès naturalístic o patrimonial (espais naturals protegits, LIC, ZEPA, hàbitats d'interès comunitari, àrees de cria o alimentació d’espècies sensibles,, etc.).



• Prioritzar traçats que discorrin per zones agrícoles o amb vegetació herbàcia abans d'afectar zones arbrades o amb vegetació natural.

• Plantejar, en el cas que la línia travessi una zona arbrada, un traçat que minimitzi l'afectació sobre la vegetació, bé sigui augmentant l'altura dels suports o bé establint un traçat no rectilini que eviti les àrees més densament vegetades.

• Evitar la instal·lació de suports en zones elevades molt exposades visualment (zones de major cota altimètrica, carenes, etc.).

• Dissenyar un traçat coherent amb les corbes de nivell per minimitzar els moviments de terres i així prevenir els processos erosius.

• Localitzar els suports de manera coherent amb altres línies o infraestructures lineals (corredors d’infraestructures), de manera que l'impacte visual no s'incrementi sinèrgicament.

En relació als procediments constructius cal esmentar que en casos singulars –llocs de topografia i accés difícil o bé on sigui important reduir l'impacte sobre les cobertes vegetals, derivat de l’obertura de nous vials– es pot plantejar la utilització de mitjans aeris (helicòpter) els quals, òbviament, suposen un sobrecost elevat, tot i que no s’han pogut obtenir referències de preu específiques sobre aquesta qüestió.

També cal citar en aquesta categoria –més enllà de l'ús de suports de més altura per evitar l'afectació de la vegetació, ja comentat anteriorment– qüestions com la restauració d'àrees afectades temporalment per l'accés i el muntatge dels suports o la interrupció dels treballs en època de nidificació de l’avifauna o de risc d'incendi.



ANNEX I. ANÀLISI COMPARADA DE COSTOS D’ACER I FONAMENTS EN SUPORTS METÀL·LICS

DE GELOSIA

Com s’indica a l’informe (vegeu 5.3 Catàlegs i programes de càlcul de proveïdors comercials) s’ha utilitzat el programa de càlcul d’Imedexsa, proveïdor de suports i armats metàl·lics per mitjana tensió (http://www.imedexsa.es), per avaluar els costos de diferents alternatives de disseny –sempre en el marc de les opcions del programa i del tipus de suport i armats que comercialitza l’empresa– per tal d’avaluar els costos globals d’acer (suport metàl·lic en gelosia més armat) i els costos de fonamentació (excavació més formigó) en diferents hipòtesis d’alçada i tipus d’armat.

Per a la comparativa s’ha utilitzat una hipòtesi de partida amb les següents característiques:

• Línia d’un km de longitud amb suports d’alineació equidistants en una traça sense desnivells ni creuaments en zona A (cota inferior a 500 m).

• Voltatge de 25 kV amb 3 fases i un conductor per fase de tipus LA-110.

• Els paràmetres que s’han avaluat en les simulacions són els següents:

o Alçada útil de la creueta inferior del suport entre 6 i 24 m.

o Armats tipus T (triangle) , S (a portell) o V (volta).

o Cadenes d’amarratge (aptes pels 3 tipus d’armat esmentats) o de suspensió (aptes per armats S o V).

o Circuit simple envers doble circuit (en aquest segon cas l’armat només pot ser tipus N).

o Sobrecàrregues estructurals en espais XN2000 per la utilització de dispositius salvaocells o per garantir distàncies entre elements

A partir d’aquestes dades, i altres que aquí no es detallen, el programa calcula el tipus de suport a utilitzar, d’entre la gamma que comercialitza l’empresa, i avalua els costos de material que representen.

Les figures de les pàgines següents sintetitzen el resultats obtinguts en les simulacions realitzades. En relació a les conclusions vegeu 5.3 Catàlegs i programes de càlcul de proveïdors comercials.



Cost comparatiu fonaments (€/km) 50 m

-

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

6 8 10 12 14 16 18 20 22 24

Alçada útil creueta inferior (m)

Cost (€)

Portell Triangle Volta

Cost comparatiu acer del suport (€/km) 50 m

-

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

6 8 10 12 14 16 18 20 22 24


Cost (€)




Figura A.1. Comparativa de costos de material (acer) i fonamentació (excavació i formigó) per un km de línia de mitjana tensió estàndard, amb suports d’alineació equidistants cada 50 m en funció de l’alçada útil requerida de la creueta inferior i del tipus d’armat considerat (portell, triangle i volta). Font: Elaboració pròpia a partir del programa de càlcul de línies d’Imedexsa.

Cost global suports alineació (acer+fonamentacions) 50 m

-

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

6 8 10 12 14 16 18 20 22 24


Cost (€)





-

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

6 8 10 12 14 16 18 20 22 24


Cost (€)



-

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

6 8 10 12 14 16 18 20 22 24


Cost (€)






-

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

6 8 10 12 14 16 18 20 22 24


Cost (€)





-

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

6 8 10 12 14 16 18 20 22 24


Cost (€)



-

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

6 8 10 12 14 16 18 20 22 24


Cost (€)






-

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

6 8 10 12 14 16 18 20 22 24


Cost (€)





-

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

6 8 10 12 14 16 18 20 22 24


Cost (€)



-

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

6 8 10 12 14 16 18 20 22 24


Cost (€)






-

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

6 8 10 12 14 16 18 20 22 24


Cost (€)




Taula A.1. Comparativa d’alçades nominals necessàries dels suports en funció de la distància entre suports, l’alçada útil de creueta inferior requerida i el tipus de suport. Els suports a portell requereixen alçades nominals 2-4 m superiors a les altres tipologies. (S) portell, T (triangle), V (volta).

Distància entre suports (m)


Tipus de suportAlçada nominal del

suport (m)S 18T 14V 14S 26T 22V 22

S 18T 14V 14S 26T 22V 22

S 18T 14V 14S 26T 22V 22

S 18T 16V 14S 26T 24V 22

166

12

20

50

12

20

200

12

20

100

12

20

Font: Elaboració pròpia a partir del programa de càlcul de línies d’Imedexsa.

Taula A.2. Comparativa de costos relatius d’acer i fonamentacions en funció del tipus d’armat i la distància entre suports. Els suports a portell són els més cars en pràcticament tots els casos. (S) portell, T (triangle), V (volta).

Distància entre suports (m)

VariableAnàlisi de cost

(de més car a més barat)Ferro V > S > TFonaments S > V > TTotal V = S > TFerro V ≅ S > TFonaments S > V ≅ TTotal S > V > T

Ferro S ≅ V > TFonamentacions S > V ≅ TTotal S > V > TFerro S > V > TFonaments S > T > VTotal S > T = V

50

100

166

200

Font: Elaboració pròpia a partir del programa de càlcul de línies d’Imedexsa.



ANNEX II. PREUS INDICADORS PER A LES SUBVENCIONS DEL PLA D’ELECTRIFICACIÓ

RURAL DE CATALUNYA 2010-2012

Es reprodueixen a continuació les taules per a la valoració dels costos d’electrificació del medi rural per la darrera convocatòria de subvencions en el marc del PERC, corresponent al període 2010-2011, feta per la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial del Departament d’Empresa i Ocupació.

Les taules s’estructuren d’acords amb els següents epígrafs:

• Línies aèries de mitjana tensió

• Cable subterrani en mitjana tensió

• Centres de transformació en caseta

• Centres de transformació d’intempèrie

• Transformadors de 25 kV/BT

• Línia aèria de baixa tensió trenada

• Cable subterrani en baixa tensió

Les claus d’identificació de les unitats constructives dels diferents tipus de suport i armat estan formades per quatre elements (1)-(2)-(3)-(4):

(1) Tipus de suport:

• M: fusta

• MR: fusta amb biga

• H: formigó

• A: metàl·lic en gelosia



(2) Esforç en punta en daN (o classe de pal de fusta)

(3) Tipus d’armat

• R: Armat triangle, aïllament rígid (aïllador ARVI 32/42)

• RR: Armat triangle, aïllament rígid (doble aïllador ARVI 32/42)

• CS: Armat per a suspensió, creueta volta (3 discs E 40/100)

• TCS: Armat per a suspensió, creueta a portell (3 discs E 40/100)

• CA: Armat per amarrament, creueta plana (3 discs E 40/100)

• I: Armat amb seccionador trifàsic In=400A, Ic=100A

• F: Armat amb fusible d’expulsió tipus XS

(4) Alçada total en metres

Pla d'electrificació rural de Catalunya (PERC 2010-2011 Línies Elèctriques)

Línia aèria MT (30 kV)

LA30-LA56 LA110/D145

Quantitat Unitat constructiva Import parcial (euros)

M-IV-R 10 m 402,93 0,00

M-IV-R 12 m 439,82 0,00

MR-IV-RR 10 m 738,21 0,00

MR-IV-RR 12 m 804,89 0,00

MR-IV-F 12 m 1.817,94 0,00

H-250-R 11 m 990,43 0,00

H-250-R 13 m 1.205,36 0,00

H-250-RR 11m 1.079,90 0,00

H-250-RR 13m 1.294,84 0,00

H-400-R 11 m 1.054,28 0,00

H-400-R 13 m 1.257,56 0,00

H-400-RR 11 m 1.141,78 0,00

H-400-RR 13 m 1.345,02 0,00

H-160-CS 9 m 952,63 0,00

H-160-CS 11 m 973,04 0,00

H-250-CS 9 m 1.014,40 0,00

H-250-CS 11 m 1.116,11 0,00

H-250-CS 13 m 1.249,13 0,00

H-400-CS 9 m 1.063,68 0,00

H-400-CS 11 m 1.154,82 0,00

H-400-CS 13 m 1.361,32 0,00

H-630-CS 9 m 1.220,42 0,00

H-630-CS 11 m 1.299,35 0,00

H-630-CS 13 m 1.418,52 0,00

H-630-CS 15 m 1.626,36 0,00

H-800-CS 9 m 1.255,98 0,00

H-800-CS 11 m 1.389,37 0,00

H-800-CS 13 m 1.520,61 0,00

H-800-CS 15 m 1.733,45 0,00

H-1000-CS 11 m 1.715,21 0,00

H-1000-CS 13 m 1.974,80 0,00

H-1000-CS 15 m 2.083,72 0,00

H-1600-CS 11 m 1.849,71 0,00

H-1600-CS 13 m 2.129,64 0,00

H-1600-CS 15 m 2.247,10 0,00

H-400-CA 11 m 1.437,04 0,00

H-400-CA 13 m 1.673,92 0,00

H-800-CA 11 m 1.665,88 0,00

H-800-CA 13 m 1.809,14 0,00

H-800-CA 15 m 2.041,40 0,00

H-1000-CA 11 m 1.900,29 0,00

H-1000-CA 13 m 2.159,88 0,00

H-1000-CA 15 m 2.268,77 0,00

H-1600-CA 11 m 2.200,43 0,00

H-1600-CA 13 m 2.320,23 0,00

H-1600-CA 15 m 2.432,56 0,00

Import unitari (euros)

1

A-500-CS 12 m 2.662,19 0,00

A-500-CS 14 m 2.850,61 0,00

A-500-CS 16 m 3.212,56 0,00

A-500-CS 18 m 3.426,93 0,00

A-500-CS 20 m 3.634,02 0,00

A-500-TCS 12 m 1.971,24 0,00

A-500-TCS 14 m 2.159,66 0,00

A-500-TCS 16 m 2.521,55 0,00

A-500-TCS 18 m 2.735,93 0,00

A-500-TCS 20 m 3.308,30 0,00

A-1000-CS 12 m 2.793,58 0,00

A-1000-CS 14 m 3.027,26 0,00

A-1000-CS 16 m 3.451,07 0,00

A-1000-CS 18 m 3.672,60 0,00

A-1000-CS 20 m 3.837,13 0,00

A-1000-CS 22 m 4.237,59 0,00

A-1000-TCS 12 m 2.199,65 0,00

A-1000-TCS 14 m 2.428,11 0,00

A-1000-TCS 16 m 2.857,15 0,00

A-1000-TCS 18 m 2.981,62 0,00

A-1000-TCS 20 m 3.507,78 0,00

A-1000-TCS 22 m 3.873,84 0,00

A-1000-CA 12 m 2.429,34 0,00

A-1000-CA 14 m 2.643,57 0,00

A-1000-CA 16 m 3.031,97 0,00

A-1000-CA 18 m 3.841,52 0,00

A-1000-CA 20 m 4.137,11 0,00

A-1000-CA 22 m 4.818,10 0,00

A-2000-CA 12 m 2.897,27 0,00

A-2000-CA 14 m 3.208,71 0,00

A-2000-CA 16 m 3.719,23 0,00

A-2000-CA 18 m 4.394,99 0,00

A-2000-CA 20 m 4.690,35 0,00

A-2000-CA 22 m 5.042,57 0,00

A-1000-CA 12 m 2.619,20 0,00

A-1000-CA 14 m 2.982,29 0,00

A-1000-CA 16 m 3.541,59 0,00

A-1000-CA 18 m 4.208,99 0,00

A-1000-CA 20 m 4.504,35 0,00

A-1000-CA 22 m 4.887,66 0,00

A-2000-CA 12 m 2.977,22 0,00

A-2000-CA 14 m 3.284,72 0,00

A-2000-CA 16 m 3.799,34 0,00

A-2000-CA 18 m 4.474,92 0,00

A-2000-CA 20 m 4.770,28 0,00

A-2000-CA 22 m 5.176,24 0,00

A-3000-CA 12 m 3.283,46 0,00

A-3000-CA 14 m 3.821,65 0,00

A-3000-CA 16 m 4.357,39 0,00

A-3000-CA 18 m 4.894,84 0,00

A-3000-CA 20 m 5.191,11 0,00

A-3000-CA 22 m 5.479,11 0,00

A-3000-CA 24 m 7.190,56 0,00

2

A-4500-CA 12 m 3.829,19 0,00

A-4500-CA 14 m 4.375,45 0,00

A-4500-CA 16 m 4.960,70 0,00

A-4500-CA 18 m 5.481,15 0,00

A-4500-CA 20 m 6.134,71 0,00

A-4500-CA 22 m 6.989,04 0,00

A-4500-CA 24 m 9.172,12 0,00

Cablejat i tesage km línia LA30 3.508,60 0,00

Cablejat i tesatge km línia LA56 5.064,68 0,00

Cablejat i tesatge km línia LA110 9.807,13 0,00

Cablejat i tesatge km línia D145 12.058,10 0,00

Acondicionament suport embrancament 1.436,44 1.436,44 0,00

Suplement H amb interruptor 3.047,81 3.047,81 0,00

Suplement H amb fusibles 1.743,41 1.743,41 0,00

Suplement A amb interruptor 3.342,75 3.342,75 0,00

Suplement A amb fusibles 1.962,96 1.962,96 0,00

0,00

Cable subterrani MT

Quantitat Unitat constructiva 3x1x150 Al 3x1x240 Al

Cable 18/30 kV i estesa, obertura, protecció, compactació i tancament

de rasa en terra (EUR/m) 79,56 0,00


de rasa en voravia (EUR/m) 108,69 0,00


de rasa en calçada (EUR/m) 189,25 0,00

Realització entroncaments amb cala (euros/unitat) 1.213,20 0,00

Realització entroncaments sense cala (euros/unitat) 601,75 0,00

Realització terminacions interiors (euros/unitat) 611,45 0,00

Terminacions exteriors amb ferramenta i conversió (euros/unitat) 1.747,03 0,00


de rasa en terra (euros/m) 91,17 0,00


de rasa en voravia (euros/m) 121,45 0,00


de rasa en calçada (euros/m) 205,22 0,00

Realització entroncaments amb cala (euros/unitat) 1.333,93 0,00

Realització entroncaments sense cala (euros/unitat) 698,01 0,00

Realització terminacions interiors (euros/unitat) 700,55 0,00

Terminacions exteriors amb ferramenta i conversió (euros/unitat) 1.975,52 0,00

0,00

Import parcial (euros)

Total parcial de cable subterrani MT

Total parcial de la línia aèria MT (30 kV)

Import (euros)

3

Centres de transformació en caseta

Quantitat Unitat constructiva Import (euros) Import parcial (euros)

Edifici d'obra 16.208,57 0,00

Cel·la de línia convencional 2.604,49 0,00

Cel·la de protecció convencional 3.218,13 0,00

Edifici prefabricat 9.608,67 0,00

Cel·la de línia en cabines 4.075,76 0,00

Cel·la de protecció en cabines 4.087,27 0,00

Cel·la de transformador 1.443,25 0,00

Quadre bt i connexions 1.882,96 0,00

Xarxa de terres 1.455,16 0,00

Terres complementàries 149,10 0,00

Canvi de transformador 691,56 0,00

Porta metàl·lica doble full (en centre de transformació existent) 1.653,45 0,00

Modificació circuit barnilles (en centre de transformació existent) 34,52 0,00

Protecció planxa cel·la (en centre de transformació existent) 499,03 0,00

Instal·lar seccionador de càrrega (en centre de transformació existent) 1.020,38 0,00

Instal·lar seccionador en buit (en centre de transformació existent) 576,26 0,00

Instal·lar ruptors-fusibles (en centre de transformació existent) 1.586,73 0,00

0,00

Centres de transformació d'intempèrie

Quantitat Unitat constructiva Import (euros) Import parcial (euros)

Suport de formigó 2.068,08 0,00

Suport metàl·lic 3.010,30 0,00

Amarrament de línia en suport de formigó 252,15 0,00

Amarrament de línia en suport metàl·lic 198,42 0,00

Parallamps 1.161,64 0,00

Instal·lació amb fusibles 1.003,82 0,00

Instal·lació amb interruptor 1.550,26 0,00

Terres ferramenta 670,54 0,00

Terres complementàries 134,26 0,00

Terres neutre 214,07 0,00

Retirada de transformador 385,37 0,00

Canvi de transformador 504,68 0,00

Quadre de bt 818,48 0,00

Quadre de bt 2/3 sortides 1.103,15 0,00

Protecció antiescalada en suport de formigó 60,80 0,00

Protecció antiescalada en suport metàl·lic 514,34 0,00

0,00

Transformadors de 25 kV/BT

Quantitat Potència nominal (kVA) Import (euros) Import parcial (euros)

25 4.565,29 0,00

50 5.271,17 0,00

100 6.155,37 0,00

160 7.556,38 0,00

250 9.014,67 0,00

400 11.082,00 0,00

630 14.610,03 0,00

1000 18.315,00 0,00

0,00

Total parcial dels centres de transformació d'intempèrie

Total parcial dels centres de transformació en caseta

Total parcial dels transformadors de 25 kV/BT

4

Línia aèria bt trenada

Quantitat Unitat constructiva Tesatge Posada Import parcial (euros)

M-IV 9 m 240,25 0,00

M-IV 10 m 252,64 0,00

M-IV 12 m 296,74 0,00

H-250 9 m 596,33 0,00

H-250 11 m 826,52 0,00

H-250 13 m 992,42 0,00

H-400 9 m 700,53 0,00

H-400 11 m 831,78 0,00

H-400 13 m 1.035,59 0,00

H-630 9 m 772,13 0,00

H-630 11 m 901,38 0,00

H-630 13 m 1.101,20 0,00

H-800 9 m 909,27 0,00

H-800 11 m 1.061,49 0,00

H-800 13 m 1.238,57 0,00

H-800 15 m 1.433,13 0,00

H-1000 9 m 1.164,42 0,00

H-1000 11 m 1.305,41 0,00

H-1000 13 m 1.456,82 0,00

H-1000 15 m 1.660,63 0,00

H-1600 11 m 1.435,44 0,00

H-1600 13 m 1.546,94 0,00

H-1600 15 m 1.744,19 0,00

Cablejat i tesatge km línia 3 x 25 / 54.6 7.295,76 0,00



Cablejat i tesatge km línia 3 x 150 / 80 17.768,87 0,00




Cablejat i tesatge km línia 3 x 150 / 80 25.808,20 0,00

Amarrament de cable 26,68 0,00

Doble amarrament de cable 55,17 0,00

Embrancament amb peces de derivació 66,42 0,00

Embrancament amb peces de derivació 47,60 0,00

Embrancament amb caixa 105,91 0,00

Posada a terra 172,74 0,00

Suplement tornapuntes 178,89 0,00

Suplement doble M 217,81 0,00

0,00

Import (euros)

Total parcial de la línia aèria bt trenada

5

Cable subterrani bt

Import (euros) Import parcial (euros)

Quantitat Unitat constructiva 3x95+50 3x150+95 3x240+150

Estesa, obertura, protecció, compactació i tancament de rasa en terra

(euros/m) 52,50 0,00

Estesa, obertura, protecció, compactació i tancament de rasa en voravia

(euros/m) 77,76 0,00

Estesa, obertura, protecció, compactació i tancament de rasa en

calçada (euros/m) 148,72 0,00


(euros/m) 54,92 0,00


(euros/m) 80,16 0,00




(euros/m) 59,36 0,00


(euros/m) 84,59 0,00



Realització d'entroncaments amb cala (euros/unitat) 614,71 614,71 614,71 0,00

Realització d'entroncaments sense cala (euros/unitat) 343,66 343,66 343,66 0,00

Realització de terminacions interiors (euros/unitat) o caixa (euros/unitat) 144,80 144,80 144,80 0,00

Terminacions exteriors amb ferramenta i conversió (euros/unitat) 479,23 479,23 479,23 0,00

0,00

0,00

0,00

(1) Zona A, 1,00; Zona B, 1,02; zona C, 1,05.

Zona A <500m d'alçada sobre el nivell del mar

500m < Zona B < 1000m d'alçada sobre el nivell del mar

Zona C >1000m d'alçada sobre el nivell del mar

(2) Indiqueu el menor d'aquests dos valors:

* Import total

* Inversió a justificar d'acord amb la resolució d'atorgament de la subvenció.

Coeficient aplicat al subtotal (1)

Total acollit a PERC (2)

Total parcial del cable subterrani bt

Subtotal

Import total = subtotal x coeficient

6

vvaalloorraacciiÓÓ aammbbiieennttaall,, … · barcelona, novembre de 2012 vvaalloorraacciiÓÓ...

Documents