webquest: una metodologia innovadora · acollidor per a la humanitat”(bauman 2006:167). no es...

WEBQUEST: UNA METODOLOGIA INNOVADORA

2

INDEX Webquest: una metodologia innovadora

1. Introducció i justificació del projecte. 3 2. Un Marc pedagògic.

2.1. Metodologies d’aprenentatge. 5 2.2. Les TIC com a eines per l’aprenentatge i el coneixement. 8 2.3. El nou canvi metodològic. 9 2.4. LOE i WQ de màquines i mecanismes. 10 2.5. Competències TIC a l’ESO 11

3. Un Marc contextual. 14

3.1. L’entorn TIC a les aules. 15 3.1.1. Els nous rols: alumne i professor. 20

3.2. La construcció del coneixement amb la perspectiva web 2.0. 22 4. Procés d’elaboració. 25

4.1. Webquest: una metodologia innovadora 25 4.1.1.Que és una Webquest? 25 4.1.2.El seu origen i el perquè? 28 4.1.3.Fonaments de les Webquest. 30

4.2. Apartats o seccions d’un Webquest. 33 4.2.1.Pàgina principal. 33 4.2.2.Introducció. 34 4.2.3.Tasca. 38 4.2.4.Procés, 42 4.2.5.Avaluació o rúbrica 48 4.2.6.Conclusió. 54 4.2.7.Crèdits i referències. 56 4.2.8.Guia didàctica. 57

5. Creació, adaptació i ampliació de Webquests existents. 62 5.1. El FOCUS de las WQ (Berni Dodge) 63 5.2. Adaptació o ampliació de WQ existents. 68

6. Recursos per a la creació de Webquests 74

6.1. Bases de dades. 74 6.2. Generadors i plantilles WQ. 75 6.3. Cursos de Webquests en línia. 79 6.4. Altres recursos per a la creació de WQ. 79

7. Conclusió. 81 8. Webgrafia i bibliografia. 82

3

1.Introducció i justificació del projecte Aquest treball que presento respon a moltes inquietuds que em van sorgir per poder dinamitzar les TIC amb les alumnes de secundària en la matèria de tecnologia. Després de més de 15 anys de treballar amb estudiants adolescents i veient com les noves tecnologies formen part del seu quotidià i esdevenen un element motivador, fet que em va impulsar a incorporar-les en les noves metodologies de treball a l’aula. He optat per la realització d’una webquest sobre màquines i mecanismes, i he acompanyat aquesta proposta amb una part més teòrica i reflexiva, en el sentit de fer una divulgació d’aquesta nova metodologia dins el seminari de tecnologia i poder animar, assessorar i ajudar als meus companys tecnòlegs en aquesta nova proposta. L’escola 2.0 convida a explorar noves metodologies que donin més protagonisme als estudiants fent un bon ús tecnològic de les eines que li posem al seu abast i fent que el paper del professor esdevingui el guia, facilitador, assessor per aconseguir els objectius i les activitats d’aprenentatge dissenyades. La webquest és una proposta didàctica que combina perfectament les estratègies d’aprenentatge amb suport tecnològic, i estan pensades justament per a poder ser compartides amb la resta de la comunitat educativa.

4

Treball cooperatiu amb màquines i mecanismes

introducció tasques procés avaluació conclusions

INTRODUCCIÓ

Les màquines han estat sempre al costat dels homes, per facilitar el seu treball i el seu desenvolupament, avui no podem concebre la nostra societat sense màquines.

Quantes vegades veiem aparells que transformen els moviments i que no coneixem el seu interior, es a dir són per a nosaltres caixes negres.

Com funcionen les portes automàtiques, l'eixuga-parabrises d’un vehicle o la disquetera d’un ordinador?

Vosaltres teniu la resposta amb la descoberta que comença amb les màquines mes senzilles i arriba fins el mecanismes de transmissió.

Tot això ho farem amb la col�laboració de tots els companys que es convertiran en uns bons mestres especialistes. Segueix endavant i coneixeràs les màquines i el millor dels teus companys.

5

2. Un Marc pedagògic 2.1. Metodologies d’aprenentatge.

Qui exercim avui dia la funció d'educar i utilitzem la xarxa com context i/o com recurs, en els àmbits i nivells que sigui, hem de tenir molt clar el paradigma de partida i d'arribada, i disposar els mitjans i estratègies necessàries per a assegurar que la tecnologia sigui una eina que ens faciliti certs processos. Educar és, abans de res, reconèixer i acceptar el que som per a arribar al que volem ser, traçar el pont entre la biologia i l'ètica conjugant coneixement, sentiment i acció, garantir, en definitiva, que flueixi la vida i que aquesta prengui la seva millor forma i la seva millor possibilitat, en nom d'un desenvolupament personal més complet i integrat i d'un millor enteniment col�lectiu. En la línia del que assenyala l'Informe Delors a la UNESCO, l'educació en el segle XXI ha de centrar-se en quatre pilars: no només en l' aprendre a conèixer, sinó també en l' aprendre a fer, a conviure i a ésser.

Ja que la persona no està mai acabada, i ha d'afavorir l'estructuració contínua de totes les seves dimensions, no només les cognitives o intel�lectuals. Qualsevol formació, de qualsevol nivell i en qualsevol àmbit, ha de contemplar avui dia la formació integral i integrada de la persona, i capacitar-la perquè pugui implicar-se a fons en la seva pròpia transformació o millora i en la del context social que està immersa. La metodologia implícita en la WQ també està plantejada en forma de reptes i/o problemes d’aprenentatge tal i com els entén Gardner que siguin desafiadors, estimulants. ”Una persona que resuelve problemas con regularidad, elabora productos o define cuestiones nuevas en un campo de un modo que al principio es considerado nuevo, pero que al final llega a ser aceptado en un contexto cultural concreto” (Gardner, 1998: 53)

6

Educar és un exercici de proximitat i acompanyament; en l’educació s’entra per la porta de la proximitat que és l’únic que és capaç de desvetllar les fibres que es despleguen en la comunicació humana i en la proximitat vital, en intimitat. L’acompanyament trenca l’anonimat i recupera el nom i amb ell, la seva història i la seva identitat. Educar és sempre atorgar identitat, donar valor, fer que algú se senti persona; només quan algú queda dignificat pot transformar la seva pròpia situació. Per tant, acompanyar forma part del compromís que l’educador adquireix amb l’educand, és el pacte elemental en el qual se sustenta i possibilita el procés de canvi, i la seva culminació és l’expressió sintètica de la relació d’ajut que l’educador dóna. Ja s’ha dit que acompanyar també implica estar al costat de l’altre. Cal posar-se en la situació de l’altre per tal de comprendre’l en extensió i en intensitat. Tal i com Morin indica, “nuestro guión puede y debe modificarse según la información recogida, el azar, contratiempos y oportunidades con que se tropieze en el curso del camino” . Aquesta acció flexible implica acompanyar en un sentit explícit i principal, establint una constant dialèctica, és a dir el mitjà propi de l’acompanyament és el diàleg, i cal donar-li una exquisida atenció. Les WebQuest també ens fan pensar en el temps líquid com diria Zygmunt Bauman: Tiempos líquidos. Vivir en una época de incertidumbre. En una societat tan ràpidament canviant hem de donar resposta als nous reptes educatius i en el nostre cas acceptem el repte: ”no es tracta d'adaptar les aptituds humanes al ritme accelerat dels canvis del món, sinó de fer que aquest món tan ràpidament canviant resulti més acollidor per a la humanitat”(Bauman 2006:167). No es tracta de fer WebQuest perquè està de moda, sinó perquè veiem les avantatges pedagògiques en la seva utilització. Si ens fixem en la piràmide de l’aprenentatge de Edgar Dale podem observar clarament que la màxima retenció l’aconseguim quan realitzem una activitat participativa amb el grup, aquest fet ens indica clarament l’aposta per una nova metodologia d’aprenentatge més participativa.

7

Segons Pere Fons

• Aprendre no és recollir, emmagatzemar i reproduir informació. • Aprendre és transformar la informació en coneixement. • Per tant aprendre és una tasca constructiva que protagonitza

l’alumne. • Aquesta tasca ahir es feia d’una manera i avui es pot fer d’una

altra amb les TIC.

8

2.2. Les TIC com a eines per l’aprenentatge i el coneixement.

La ràpida implantació de les TIC a l’àmbit educatiu ens comporta una sèrie de canvis en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Entre moltes estratègies podem comparar en general: Estratègies sense TIC Estratègies amb TIC Professor en classe magistral Professor guia i tutor Memorística Investigador Alumne passiu Alumne participatiu Fonamentades en el conductisme Constructivistes Representatives de l’aula convencional

Representatives dels nous entorns tecnològics

Com diu Pere Fons a l’article Pedagogia i TIC : “ les TIC a l’escola més que canviar el fet d’ensenyar, han de revolucionar el fet d’aprendre en un model educatiu en el què el protagonista és l’alumne ” Aquesta proposta ens convida a evolucionar de metodologies tancades en el professor fins metodologies centrades en el alumne. Això suposa passar el protagonisme del docent al del dicent que serà cada vegada més important a mesura que el nivell acadèmic incrementa. Realment ha de ser un procés interactiu de presa de decisions tan per part del professor com de l’alumne, a on l’alumne és el centre i rebutgem la imatge del professor com única font d’informació, ara desenvolupa un paper d’assessor, guionista, dissenyador d’estratègies, etc. Així que la tasca desenvolupada pel professor ara serà més important i complexa. La Pedagogia per projectes treballa amb objectius a llarg termini i presenta una tipologia interdisciplinar, es tracta d’una metodologia centrada en l’alumne i situacions reals. Això requereix que els alumnes estiguin centrats en resoldre el problema o tasca assignada mitjançant les TIC. Per aconseguir uns bons resultats cal que els alumnes estiguin centrats en les activitats d’aprenentatge i que manifestin un interès per construir un nou coneixement a partir del que ja tenen.

9

Un exemple característic de la pedagogia per projectes mitjançant les TIC són les WebQuest. Responen a un tipus d’activitat orientada a la investigació a on tota la informació que es fa servir s’obté de les webs proposades per l’autor. L’alumne treballa en grup i adopta els rols proposats, així que amb la Webquest incorporem els avantatges del treball cooperatiu. A partir dels recursos facilitats pel professor l’alumne recerca, transforma i participa de manera molt activa en assolir l’objectiu o tasca encomanada pel professor. Els alumnes son avaluats de manera individual i col�lectiva. La qualificació individual s’obté per l’avaluació del treball realitzat en el desenvolupament del rol assignat, i la col�lectiva es basa en el treball en equip i la presentació al grup. Els resultats ens porten a pensaments crítics, creatius, solucions de problemes, anàlisis, judicis, síntesis, etc.

2.3. El nou canvi metodològic

Quan parlem de WebQuest no estem plantejant una planificació didàctica diferent al que fins ara ha estat un model més tradicional, simplement és una altre manera de plantejar tasques, problemes, reptes, etc. d’una determinada àrea. Per part del professor als seus alumnes. Això si, l’estructura de la WebQuest és molt diferent, ja que aporta un dinamisme i una organització que fomenta l’aprenentatge constructiu centrat en l’alumne. L’alumne passa a assumir un rol d’investigador en el qual aprofita, a més de les publicacions tradicionals, les publicacions i recursos disponibles al web, de forma guiada. En el següent quadre podem observar les equivalències entre les unitats didàctiques tradicionals i la planificació didàctica basada en l’estructura WebQuest:

Planificació tradicional vs planificació mitjançant WebQuest Elements de planificació d’una unitat didàctica

Apartats de la WQ

Objectius Introducció i conclusions

Continguts Procés i recursos

Activitats d’ensenyament–aprenentatge

Tasca i procés

Avaluació Avaluació amb rúbrica

10

Es a dir, la semblança de l’estructura i les equivalències que presenta amb les unitats didàctiques tradicionals fan de les WebQuest una proposta innovadora i molt fàcil d’aplicar a qualsevol nivell acadèmic. Adaptant els continguts a cada cas, treballant el disseny o plantilla i cercant recursos adients, les WebQuest han de ser una eina per aplicar una nova metodologia que millori l’aprenentatge dels alumnes i que faciliti la feina del professorat.

2.4. LOE i webquest de màquines i

mecanismes Segons podem llegir en el decret:

és un contingut propi de l’àrea de tecnologia de tercer curs d’ESO les màquines i els mecanismes, d’aquí que l’elecció del tema de les webquests s’hagi orientat per aquesta temàtica.

11

2.5. Competències TIC a l’ESO

La competència bàsica en TIC ha de garantir que tot l'alumnat, en finalitzar l'escolarització obligatòria, assoleixi el domini de les habilitats i els recursos tecnològics bàsics al mateix temps que les estratègies i procediments informacionals vinculats a les TIC. En acabar l'escola, l'alumnat ha d'ésser un usuari informat de les possibilitats de les TIC, ha d'estar capacitat per aplicar-ne selectivament els instruments TIC apropiats en diferents àmbits (personal, laboral, social...) i com a suport bàsic per a l'aprenentatge continuat al llarg de tota la vida. Si observem quines són les competències bàsiques TIC per al segon cicle de l’ESO podrem veure com mitjançant l’ús de les webquest estem afavorint les competències TIC, especialment les competències d’eines de comunicació. Alfabetització tecnològica

• Usar manuals i ajuda en línia per resoldre problemes senzills de programari i maquinari.

• Adquirir les nocions bàsiques sobre el funcionament d'un

ordinador i dels seus perifèrics. Instruments de treball intel�lectual

• Usar cercadors específics.

• Afinar les cerques amb l'ajut d'operadors lògics.

• Transferir i comprimir fitxers.

• Avaluar de forma crítica pàgines web i cercadors.

• Comparar la utilitat d'una base de dades i d'un full de càlcul per solucionar problemes.

• Usar funcions avançades de bases de dades i fulls de càlcul

aplicades a casos pràctics.

12

• Crear un document usant programari de disseny/dibuix.

• Generar un document, tenint cura de la presentació, que contingui

un bon nombre de gràfics manipulats.

• Elaborar una presentació multimèdia o pàgines web que continguin un bon nombre d'elements multimedials.

Eina de comunicació

• Coordinar una activitat en grup, per exemple: un fòrum electrònic.

• Comprendre i utilitzar diferents entorns de treball col�laboratiu. Control i modelització

• Crear un grup d'ordres amb l'ordinador per solucionar un problema.

• Seleccionar els dispositius d'entrada i de sortida apropiats per

solucionar problemes. Les simulacions, reptes, i propostes didàctiques per mitjà de l’ordinador com les webquest, permeten que l'alumnat descobreixi les lleis que regeixen els processos físics, químics, biològics, econòmics, que recreïn èpoques passades o el funcionament d'una màquina o un sistema, com en el nostre cas. Aquests programes són una eina per potenciar el desenvolupament de les habilitats cognitives i facilitar la presa de decisions. Ens ajuden a

• Emprar les TIC de forma apropiada i efectiva per crear i explorar models, resoldre problemes i prendre decisions.

• Mesurar i controlar elements de l'entorn a través de les TIC.

13

De fet les WebQuest son un plantejament didàctic enfocat al desenvolupament de les competències. Així el seu enfocament pedagògic es veu orientat cap a un nou disseny i pels rols actius que assumeixen, tant el professor com l’alumne. Aquest plantejament didàctic no es centra, com ha estat tradicional, a impartir continguts, sinó que pretén desenvolupar competències personals i professionals en l’alumnat.

Els continguts passen a ser l’eina per poder desenvolupar capacitats professionals complexes i d’alt nivell. Per tant, ja no són la base del model pedagògic de partida, sinó que són els mediadors del procés d’aprenentatge.

El professorat, en dissenyar la WQ, estructura els continguts basant-se en tasques reals que ha de resoldre l’alumnat. Aquest plantejament dona protagonisme als continguts i ajuda a l’alumnat a veure la importància de dominar la matèria per al seu futur com a professionals o experts. Qualsevol nivell acadèmic pot fer servir la metodologia de les WebQuest, donada la seva accessibilitat i capacitat d’implicació, tant del professorat com de l’alumnat.

14

3. Un Marc contextual L'educació secundària està sumida en el mateix canvi i complexitat dels sistemes socials i educatius. Enfront de la incertesa que generen les decisions especialment complexes, la creativitat sempre és una gran aliada per a trobar alternatives on semblava que no hagués solució. Innovar produeix inestabilitat sobre el que ja estàvem fent però aporta més coneixement sobre la mateixa realitat pedagògica, que mai ha estat estable ni immutable. De vegades només és una actitud de “voler veure”, descobrir de nou el que ja estàvem fent, detenir-se, i prendre's el temps suficient per a fer balanç i valorar. Educar implica sempre una millora, un canvi significatiu en la persona que tenim al davant, per això, sempre hi ha una dimensió de finalitat, una dimensió teleològica. A més, quan eduquem ho fem sempre pensant en la persona, que tenim al davant, pensant en les seves necessitats educatives; eduquem pensant en elles i centrant-nos en elles. És la dimensió humana, ja que el sentit últim de l’educació és l’ésser humà, la persona. Però el nostre paper com a educadors, no s’acaba aquí, tenim també un altre objectiu que és que aprenguin; sempre hi ha un què volem ensenyar, què volem que aprenguin, hi ha una dimensió de contingut, l’objecte de ser ensenyat. Quan parlem d’educació parlem d’ intencionalitat educativa , eduquem per un motiu, hi ha un perquè. Hem d’ensenyar no solament ha saber quina estratègia, quin mètode, quin recurs, quin mitjà, sinó que hem de donar resposta a: per què hem escollit aquell mètode, aquell recurs, aquella estratègia pedagògica i/o tecnològica , i no un altre; per què aquell és el que s’ajustarà millor a una acció educativa en concret, al repte educatiu que tenim davant. La finalitat de la nostra intervenció o de la nostra acció educativa no tindria sentit si no tinguéssim present el protagonista de l’acció, el subjecte de l’educació, i també el binomi humà format per l’educador i l’educand. L’origen del procés educador és l’ésser humà, la persona que tenim al davant. L’essència mateixa de l’educació és que la naturalesa humana necessita l’educació per acabar de ser, per fer-se, per esdevenir persona, per esdevenir un ésser humà complet. I les WebQuest han de saber desenvolupar estratègies per fer créixer l’alumne que tenim al davant, estirant al màxim la seva educabilitat, la seva plasticitat, la seva

15

capacitat de ser educat. Alhora, l’educador ha de dotar-lo de contextos, d’ambients d’aprenentatge rics i amb un alt grau d’educativitat. Per tant, la dimensió humana ens fa veure les possibilitats i els límits educatius segons el grau d’educabilitat que puguem establir i el grau d’educativitat de la nostra acció educativa. Si sabem per què estem educant, si sabem quin és el nostre educand, les seves necessitats, les seves expectatives, les seves possibilitats, les seves limitacions, la seva educabilitat, i sabem quin és el nostre rol com a educadors socials i sabem crear contextos rics en educativitat, ens quedarà pensar en l’objecte de la nostra educació.

3.1. L’entorn TIC a les aules

En segon terme per entendre el context i l’entorn voldria recollir les conclusions1 de : L'escola a la societat xarxa: Internet a l'educació primària i secundària. PROJECTE INTERNET CATALUNYA PIC Aquest informe pot ser un referent clar a l’hora de contemplar les WebQuest com a una metodologia innovadora. “La nostra anàlisi sobre el procés d’incorporació d’ Internet als centres educatius planteja, en darrer terme, la necessitat ineludible de deixar d’esperar l’impacte de la tecnologia en les escoles i posar l’atenció en la manera com s’apropien de la tecnologia i la integren en la seva activitat quotidiana. La pregunta sobre la influència de l’ús de les TIC en la dinàmica de funcionament dels centres en general i en la pràctica pedagògica en particular ha de ser reformulada per a fer atenció a les diferències en la manera com la xarxa és incorporada a la pràctica pedagògica de les escoles, a la seva a organització i vinculació amb la comunitat. Aquest informe posa de manifest que les expectatives posades en la capacitat de les TIC per a transformar l’activitat dels centres educatius de Catalunya, en l’àmbit no universitari, sembla que s’han materialitzat, com a mínim, dèbilment. La feblesa del treball en xarxa que hem pogut identificar, tant en el marc estricte dels mateixos centres educatius, com en la relació d’aquests amb la comunitat educativa, entesa en el seu sentit més ampli, permeten interpretar el nivell baix de penetració d’ Internet en aquesta dinàmica. La dificultat recurrent, en l’àmbit educatiu, a l’hora de fer possible que es compleixi la promesa 1 http://www.uoc.edu/in3/pic

16

tecnològica, troba el seu origen, probablement, en la mateixa naturalesa de les situacions educatives encara dominants i en l’organització i cultura tradicional de les nostres escoles. Internet pot ser utilitzada des de perspectives sobre l’ensenyament i l’aprenentatge diferents. De fet, hem vist que el professorat, sense que, per imperatiu tecnològic, hagi de modificar necessàriament la seva manera de concebre l’activitat a l’aula, tendeix a adaptar l’ús de les TIC de manera diferenciada, segons les característiques de la seva pràctica docent. La qüestió és, però, que la xarxa sembla que ofereix més potencialitat pedagògica quan es posa al servei de concepcions constructivistes de l’acció educativa. És en aquest sentit que, probablement, la capacitat de transformació de la tecnologia s’ha de buscar en la del mateix professorat a l’hora de saber reconsiderar les seves concepcions i creences entorn de com s’ensenya i com aprenen els alumnes. Més enllà de l’àmbit escolar, en darrer terme, en l’anàlisi de la relació entre el rendiment acadèmic, la influència de l’àmbit familiar i l’ús d’ Internet per part dels alumnes fora del centre, hem identificat allò que, en termes sociològics, es coneix com a efecte Mateu: els nois i noies amb una millor posició, pel que fa al seu rendiment acadèmic i influència de la família, són també els que, en la seva aproximació a la xarxa, fan un ventall més ampli d’usos, n’obtenen més oportunitats i, finalment, una posició d’avantatge més àmplia. En aquest sentit, entenem que aquest factor de proximitat familiar a la xarxa pot constituir un element clau per a la reducció de les desigualtats en les formes d’apropiació d’ Internet per part dels joves a què ens estem referint. No cal dir que la funció social que pot desenvolupar l’escola per a la compensació d’aquestes desigualtats en l’alfabetització digital té un paper clau en les opcions d’inclusió dels joves en la societat xarxa. Fent atenció a la manera com els nois i noies estan obtenint les habilitats bàsiques que els han de permetre fer un ús adequat de les xarxes d’informació i en la comparació entre el paper que hi exerceix l’activitat dels alumnes dins i fora del centre, hem pogut veure que l’escola encara no està tenint un paper prou destacat en aquest procés compensatori de reducció de les desigualtats que es generen per raó de la diversitat de situacions en què es troben els alumnes quan no són a l’escola.

L’enlluernament que ens produeix la potencialitat que ens ofereixen les TIC en el dia d’avui ensopega tossudament amb la realitat vigent als nostres centres. La complexitat del funcionament del sistema educatiu no ens proporciona prou optimisme per a poder pensar que, a curt

17

termini, es pugui produir una modificació substancial de la seva dinàmica que permeti l’aprofitament del ventall ampli d’opcions que les TIC, i específicament Internet, ja posen a l’abast dels centres educatius. Tot i l’èmfasi, ja reiteratiu, de la recerca en la conveniència de trobar mecanismes que puguin facilitar aquesta evolució, sembla que les escoles encara han de superar un bon nombre d’assignatures pendents per a poder encarar amb eficiència els reptes educatius que ens planteja la societat de la informació.

No hi ha cap dubte que les polítiques educatives i l’Administració han de tenir un paper preeminent a l’hora de fer possible aquesta transició, però també és cert que, segurament, algunes opcions ja són a l’abast dels centres educatius i dels que els lideren a l’hora de redefinir la dinàmica de funcionament i organització de les escoles. En darrer terme, el professorat també pot trobar la seva opció en la possibilitat de repensar la seva pràctica docent quotidiana per a adaptar-la als reptes que ens planteja la societat xarxa, aprofitant la potència de les TIC per a aquest propòsit, però sense esperar que sigui la tecnologia, per ella mateixa, la que modifiqui la naturalesa de l’activitat educativa que promou quotidianament a l’aula. No voldríem acabar sense situar l’estat de la incorporació d’ Internet a les escoles i als instituts de Catalunya en el context global. L’estadi en què hem trobat el procés d’integració d’ Internet al nostre sistema educatiu és el prototípic de les etapes d’inici : la xarxa és utilitzada de forma significativa per una petita minoria de professors que es caracteritzen principalment per haver estat els pioners a introduir amb entusiasme aquestes tecnologies a les aules, malgrat les limitacions de tota mena. Un nombre no tan reduït de professorat les ha començat a seguir, però en fan un ús tan esporàdic que, de moment, no té pràcticament incidència en els processos d’ensenyament i aprenentatge en què estan involucrats. En aquest estadi inicial, la fascinació per la tecnologia encara és el principal impuls per a la introducció d’ Internet, per bé que després els usos es diversifiquin en funció d’altres factors diferencials entre el professorat. Cal esperar que, en els pròxims anys, la presència d’ Internet als centres docents s’incrementi notablement i passem a una etapa de més disponibilitat de recursos digitals i capacitat d’utilitzar-los per part del professorat. Quan arribi aquest moment, si les tendències que hem observat durant aquests anys de recerca es confirmen, cada cop més, tal com està passant en la major part dels països que ens porten alguns estadis d’avantatge pel que fa a la integració escolar de les TIC, el pes del coneixement i els propòsits no estrictament tecnològics seran més decisius a l’hora d’encarar amb possibilitats d’èxit els reptes que el context social emergent formularà a

18

l’educació escolar. D’aquesta manera, en el moment que el professorat disposi de recursos i coneixement tecnològic suficient, com ja està passant en altres indrets, les possibilitats de millora que semblen oferir Internet i les TIC es faran realitat en la mesura que els diversos actors amb protagonisme a l’educació escolar siguin capaços d’integrar adequadament aquestes tecnologies al servei de la innovació com a mínim en tres direccions:

• Posar les TIC al servei de la millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge,

• Repensar aquests processos en funció de com evolucionin els contextos d’aprenentatge com a conseqüència d’una presència significativa de les TIC.

• En última instància, redefinir els objectius de l’educació i la forma com s’estructura com a conseqüència de les noves, o no tan noves, necessitats que el context social emergent reclama.

Tots els indicis que ens ha proporcionat aquest procés de recerca, com ja hem dit, ens fan pensar que tot això no passarà pel sol fet de posar a l’abast del professorat recursos i coneixements tecnològics. S’hauran d’impulsar moltes altres coses i, pel que hem vist, s’haurà de fer comptant amb el pes decisiu que continua tenint el professorat com a element fonamental de l’educació escolar.”

19

Com a resum del context veiem que cal ensenyar en:

• Apropiació i integració de les TIC dins de les aules i en tota la comunitat educativa.

• Començar a pensar més en les TAC que en les TIC • Estudiar i reflexionar sobre l’efecte Mateu, potenciant

l’alfabetització digital. • Aprofitar el marc que constata que la xarxa ofereix més

potencialitat pedagògica quan es posa al servei de concepcions constructivistes i col�laboratives de l’acció educativa.

• Integrar les TIC son un recurs molt vàlid per la presentació de continguts.

• Adoptar les TIC com a recolzament del que feien els professors abans.

També caldria ser crítics i no caure en una falsa integració de les TIC a l’aula, a vegades volem canviar tant per no canviar res. Les Tic s’han d’implementar en el sistema educatiu és més s’haurien d’invisibilitzar, són un recurs més a l’abast de l’educació. No ens han de complicat la feina al contrari ens l’han de simplificar.

20

3.1.1. Els nous rols: professor i alumne El procés d’ensenyament i aprenentatge canvia notablement amb el nou disseny proposat per les WebQuest. Això implica canvis, tant pel que fa al professorat com als alumnes. El canvi d’un rol tradicional, en què el professorat és qui té el coneixement i el transmet a l’alumnat, a un rol en què el professorat planifica com l’alumnat ha d’anar construint per ell mateix el coneixement, ajudant des del vessant més professional. L’alumne a aprendre a aprendre que no sempre és tasca fàcil. Tot i així, una bona planificació de la WebQuest, ben seqüenciada i amb unes tasques ben elaborades i que proposin recursos adients, ajudarà a assumir fàcilment aquest nou rol, que es descriu a la taula següent amb més detall.

Rol professor Estratègies d’ensenyament

Dissenyador o seleccionador Creació o selecció d’una WQ

Organitzador

Planificació i plantejament de la seqüència de treball més adient amb l’entorn WQ perquè es puguin desenvolupar els aprenentatges gradualment.

Facilitador–orientador

Seguiment individualitzat del procés de cada alumne o grup, proporcionant suports o ajudes pedagògiques (scaff olds) adequades al nivell del grup i a les seves necessitats.

Tutor–assessor

Seguiment de l’evolució de les tasques proporcionant propostes de millora sobre la marxa i responent preguntes que sorgeixin del treball amb el mateix entorn, així com el foment de la reflexió sobre la tasca que s’està duent a terme i sobre l’equip de treball.

Mediador

Resolució de conflictes i negociació sobre aspectes derivats del treball en equip, de l’avaluació o altres que puguin emergir del treball amb WQ.

21

En conclusió, el rol que ha d’assumir el professor que aplica la metodologia de les WebQuest a l’aula divergeix de la concepció del mestre com a única font de saber, traslladant aquest saber a l’entorn i actuant com el professional de referència en el procés d’aprenentatge dels alumnes. En el cas de l’alumne, el seu rol també es veu afectat pels canvis que comporta l’aprenentatge per mitjà de les WebQuest. L’alumnat ha de passar d’un estat passiu, en què assumeix que és receptor d’informació, a un de ben diferent en què se li demana que sigui actiu i que sigui capaç d’accedir i recopilar informació, per ell mateix i amb l’ajut del professor, per acabar transformant aquesta informació en coneixement. El rol de l’estudiant guanya en participació, en compromís cap el seu procés d’aprenentatge i cap a la seva implicació i co-responsabilitat. I el professor facilita , dissenya i acompanya tot el procés d’aprenentatge.

Rol alumne Estratègies d’aprenentatge

Investigador

Les estratègies que es posen en joc són les relatives a la capacitat de síntesi, selecció i avaluació de les fonts d’informació. Si l’alumne és inquiet, també entra en joc la capacitat d’indagació i recerca de noves fonts.

Creador – productor

La capacitat de transformar la informació en coneixement aplicat.

Professional

L’alumne és capaç de transferir coneixement de la pròpia disciplina, d’altres i de la seva experiència per enriquir el producte.

Negociador

L’alumne és capaç de treballar amb altres companys per a la consecució d’un projecte comú. A més, determina la relació interactiva que s’estableix amb el professorat per establir diàleg sobre aspectes que ha de desenvolupar de la tasca i sobre aspectes relatius a l‘avaluació.

22

3.2. La construcció del coneixement amb la perspectiva de la web 2.0

Estem davant del començament d’una relació radicalment diferent del que fins ara teníem amb Internet, amb moltes implicacions per professors i alumnes. Les noves aplicacions i tècniques que ens permet l’ús de les noves tecnologies són la base de sortida pel nou procés d’aprenentatge. Ara la informació és accessible a tothom. Això implica un canvi en el seu fluxe, en la seva fiabilitat, en la lleugeresa del seu contingut i en el seu origen.

23

La Web 2.0 propicia el desenvolupament de capacitats i competències fins ara poc avaluades, com és el treball cooperatiu, els projectes, etc. Passem d’un model a on el professor és la font d’informació, que la transmet als seu alumnes per que l’interioritzin i aconsegueixen un coneixement individual. A un paradigma a on el rol del professor és un guia o assessor i ja no és l’única font d’informació, a més de que el coneixement passa a ser individual i col�lectiu, degut a la interrelació que s’estableix entre ells. El web 2.0 se centra en la comunitat, la col�laboració i la conversa. Per aquesta raó, un altre terme per al web 2.0 és mitjans socials (social media). La webquest obra una possibilitat de treballar de manera col�laborativa dintre de l’aula i alhora oberta a la comunitat educativa i fins i tot a la societat. És com obrir l’espai de l’aula i deixar entrar a la resta de la comunitat educativa, obrir-se al mon i fer més fluïda la relació escola- societat. Encara estem lluny de les aules virtuals ja creades des de la filosofia de la web 2.0 i fins i tot de la web 3.0.

24

4 PROCÉS D’ELABORACIÓ 4.1 WEBQUEST: UNA

METODOLOGIA INNOVADORA 4.1.1 QUE ÉS UNA WEBQUEST?

Una WebQuest és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats.

(Definició actualitzada i consensuada a les Segones Jornades sobre WebQuest, Barcelona març 2008)

Si concretem una mica podem definir les WebQuest com a propostes de treball pels alumnes, en les quals partint de la presentació d’una situació, tema, necessitat, repte o més, es proposa la realització d’una Tasca, treball o projecte en grup. A partir de la informació a Internet, la qual ha estat prèviament seleccionada per garantir la qualitat. En general les WebQuest són una metodologia de treball que obliga als alumnes a treballar en grups cooperatius, i a on es desenvoluparan les seves capacitats cognitives, socials i a més a més els estimula a implicar-se en el seu procés d’aprenentatge. Amb aquesta metodologia a l’aula ens aproximem a l’ideal educatiu de formar alumnes creatius, crítics i solidaris. ALTRES DEFINICIONS:

• Bernie Dodge, San Diego (Califòrnia)

Una WebQuest és una activitat de recerca en la qual gairebé tota la informació utilitzada pels alumnes s’extreu de la xarxa. Les WebQuests tenen en compte la rendibilitat del temps de l’alumne/a, per tant, centren més l’atenció en la utilització i la transformació de la informació que en la seva recerca. Provoquen la utilització d’habilitats cognitives d’alt nivell (anàlisi, síntesi, avaluació, etc.). Van néixer a San Diego el 1995. Des d’aleshores, s’han convertit en una de les principals tècniques per a l’ús i la integració d’Internet a l’ensenyament

25

• Tom March, Austràlia

Les WebQuests utilitzen diverses estratègies per incrementar la motivació i, per tant, l´interès: la tasca o la pregunta necessita honestament una resposta. Els alumnes han de fer una tasca real. Quan se’ls demana que comprenguin, que elaborin hipòtesis o que solucionin un problema, es tracta d’un problema del món real, no d’un joc escolar. Per fer una WQ, han d’utilitzar recursos reals d’Internet. Les respostes de les WQ no són a la xarxa, cal fabricar-les utilitzant diverses fonts d’informació, la majoria de la xarxa, i les capacitats cognitives dels alumnes, que treballen en equip. I amb les respostes dels estudiants, s’han de fer coses que tinguin sentit: publicar-les a la xarxa, enviar-les a persones reals perquè donin la seva opinió i l’avaluïn…

• Jordi Adell, Castelló

Les WebQuests són una estratègia didàctica en la qual els alumnes (des de primària fins a la universitat) són els que realment construeixen el coneixement que després aprendran. Se’ls organitza en grups, se’ls assigna uns rols i han d’elaborar un producte que va des d’una presentació, o un document, fins a una escenificació de teatre o un guió radiofònic, etc. Han de representar de la manera més ajustada possible les diferents posicions de cada rol. Les WebQuests constitueixen un disseny molt prometedor, molt intens i en aquesta línia s’està treballant.

• Carme Barba, Terrassa

Com més s’aprofundeix en el coneixement de les WebQuests, més es descobreix que la seva senzillesa aparent i la seva estructuració tan ben planificada no us ha de fer creure que desenvolupar una WQ és una tasca fàcil. I no ho és perquè una WQ autèntica ha de complir uns requisits imprescindibles. Ara en voldria destacar dos: per una banda, és fonamental que una activitat WQ treballi habilitats de pensament que contribueixin a desenvolupar diferents capacitats i que els alumnes hagin de transformar el coneixement adquirit. Per una altra banda, el treball o el producte elaborat pels alumnes s’ha de transmetre, s’ha compartir a fi que sigui útil per algú altre i, així, esdevingui un recurs per a la construcció de coneixements nous. Les WQ donen la base, l’estructura on construir bones activitats educatives.

26

• Sebastià Capella, Barcelona

Moltes vegades a la classe d’informàtica, cercant informació a Internet sobre algun tema concret, em trobo que els nois i noies es perden, s’encanten, descobreixen webs molt interessants… s’allunyen del tema previst. Quant vaig descobrir les WebQuests va ser la gran troballa, em vaig enamorar de les possibilitats d’aquesta recerca guiada. Els nois i les noies troben la informació de manera guiada, estan molt motivats i els permet construir el seu coneixement a partir de la transformació d’aquesta informació. Per a mi, les WebQuests són el futur de l’ensenyament. Un futur que entre tots l’hem de fer present!

De fet, podem considerar el treball amb WebQuest com una metodologia d’aprenentatge que es du a terme en un marc constructivista i de treball cooperatiu, la qual es basa en la gestió d’informació, a partir de la localització i cerca guiada per la xarxa, i en el seu ús i comunicació. Aquest tipus d’activitats i tasques cooperatives es poden realitzar autònomament, de manera presencial o no presencial, i són una eina molt adequada per a la planificació de treballs de l’alumnat, pel que fa a la realització d’activitats no presencials, tant les dirigides pel professorat, com les d’estudi, treball i pràctica autònoma. Amb el treball amb WebQuest hem de pensar en l’espai, temps, material, rol dels alumnes i rol del professor. No podem oblidar que el professor sempre serà necessari per una bona introducció dels temes, per marcar les instruccions, per animar. No tot ho descobriran per ells mateixos cal orientar-los, cal explicar molt bé les instruccions i quan el alumnes tenen clar el que s’espera d’ells, en aquest moment podran començar el seu treball. Desenvoluparan el treball en grup i realitzaran la Tasca encomanada, s’implicaran en la seva avaluació i arribaran a conclusions que després hauran de compartir amb la resta dels grups. Una WebQuest ha de presentar-se en format Web i ha d’estar de manera lliure a Internet. El professor pot ser o no l’autor, situació que no ha de condicionar la metodologia de treball.

27

4.1.2 EL SEU ORIGEN I EL PERQUÈ? Va ser Bernie Dodge, professor de la San Diego State University de Califòrnia, juntament amb Tom March, els que van proposar per primera vegada el 1995 la realització d’una WebQuest, dirigida a estudiants universitaris, la qual es concretava en un document electrònic ubicat a la xarxa, estructurat en diversos apartats seqüencials. En una entrevista publicada a Education World (Linda Starr, Education World® Copyright © 2000 Education World) http://www.education-world.com/a_tech/tech020.shtml Dodge va descriure com es va sentir el primer cop que va aplicar una WebQuest dient: «Vaig gaudir caminant al voltant de la classe i ajudant quan calia, escoltant el murmuri de les converses mentre els estudiants prenien les seves notes i intentaven prendre una decisió. Mai els havia sentit parlar sobre les coses amb tanta profunditat i des de tantes perspectives. Aquella tarda em vaig adonar que aquesta era una manera diferent d’ensenyar, and that I loved it!». Segons Dodge, una Webquest pretén ser una metodologia per iniciar, alumnat i professorat, en un ús educatiu d’Internet, que estimula la recerca, el pensament crític i incentiva els mestres a produir materials, els quals es construeixen al voltant d’una tasca atractiva i factible. Es tracta de fer alguna cosa amb la informació. El pensament pot ser creatiu o crític, i comporta solucionar problemes, fer judicis, anàlisis o síntesis. La tasca ha de ser alguna cosa més que respondre simplement preguntes o reproduir el que surt en una pantalla. Les WebQuest consten de cinc apartats organitzats de manera seqüencial: INTRODUCCIÓ Explicita els objectius i el context

de la WQ TASCA Indica allò que l’alumnat ha de

fer, els continguts o producte que ha de crear.

PROCÉS Proposa l’organització i planificació de la tasca o treball i s’hi indiquen els recursos i documents de consulta en línia.

AVALUACIÓ S’hi inclou les taules de valoració o rúbriques

CONCLUSIÓ Resumeix el que s’ha fet i après

28

Capítulo 1 Treball cooperatiu amb màquines i mecanismes

introducció tasques procés avaluació conclusions Capítulo 2 INTRODUCCIÓ






Webquest elaborada per Josep Anton Alonso amb

PHPWebquest

Exemple dels apartats d’una WebQuest: http://phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_horizontal_w.php?id_actividad=3428&id_pagina=1

29

4.1.3 FONAMENTS DE LAS WEBQUEST Els fonaments i referents de les WebQuest els trobem bàsicament en les teories del processament de la informació; en els plantejaments constructivistes, que incideixen en els processos d’aprenentatge mediats tant personalment, instrumentalment, com contextualment. Així mateix, enllacen amb les propostes de desenvolupament de les competències, i de manera molt específica amb:

COMPETENCIES • Les metodològiques:

o Tractament de la informació i competència digital. o Aprendre a aprendre.

• Les comunicatives: lingüística i audiovisual. • Les personals: autonomia i iniciativa personal. • Conviure i habitar el món

30

La metodologia de les WQ integra l’ús de TIC, i d’Internet, amb propostes pedagògiques actives i innovadores. A més, connecta amb el mètode de treball per projectes; amb el de l’aprenentatge basat en problemes (inquiry)—ABP/PBL—; i amb la creació de bastides (scaff oldings) de Bruner, enteses com els ajuts educatius que el professorat posa a l’abast de l’alumnat perquè aquest pugui avançar millor en els seus aprenentatges, i que faciliten la comprensió i l’atribució de significats a la informació. De fet, la primera bastida de les WQ és el seu propi concepte de localització guiada d’informació per la xarxa a on l’alumnat no ha de cercar la informació, sinó que ha de seleccionar la que és pertinent, d’entre les pàgines preseleccionades pel professorat, per garantir-ne la qualitat. La segona bastida, és la tasca que els alumnes han de fer en col�laboració o amb els seus companys, i per tant, en un entorn d’interacció entre iguals. La tercera, és la proposta de producció de continguts per part de l’alumnat, pròpia dels plantejaments constructivistes. I la quarta, és l’ús d’eines i recursos tecnològics. Bernie Dodge proposa l’ús de tres tipus de bastides en les WebQuest.

BASTIDES WEBQUEST De recepció, entrada o accés Tasca De transformació o gestió Pas de la informació al

coneixement De producció, ús i aplicació Producció, compartir i exposar

31

La inclusió, en diversos moments del treball amb una WebQuest, d’ajuts com els que s’indiquen a continuació, pot ser un bon recurs de tipus bastida per ajudar als alumnes a millorar el seus aprenentatges:

• Preguntes sobre els continguts i el procés, sobre què s’ha fet i com, sobre el que s’està fent i el que falta fer, sobre què i com s’ha après, etc.

• Suggerir utilitzar eines de representació gràfica de la informació, com ara esquemes, diagrames, taules, gràfics, il�lustracions, guions, etc.

• Proposar l’ús de recursos de representació del coneixement com diagrames de flux, mapes conceptuals, etc.

• Plantejar activitats que impliquin organitzar, comparar, classificar, ordenar, associar i sintetitzar la informació, entre altres.

32

4.2 APARTATS O SECCIONS D’UNA WEBQUEST 4.2.1 PÀGINA PRINCIPAL, PORTADA O INDEX La pàgina principal, portada o índex d’una WebQuest és la façana de presentació que trobaran els visitants, a on s’indica el títol de la WebQuest, els destinataris, l’autoria, l’any de creació, les revisions, etc. Ha de contenir totes les dades que siguin necessàries per els possibles usuaris que la cerquin en Internet, així com l’enllaç als diferents apartats que la componen. Ha se ser atractiva i ha de tenir en compte la accessibilitat pel seu ús.

Una WebQuest es presenta en format HTM, és a dir, com una web, i la portada de la WebQuest és la pàgina inicial o índex d’aquesta web.

Ha de constar:

• Un títol suggeridor. • Una imatge adequada al contingut. • L’àrea i el nivell pels quals la WebQuest ha estat indicada. • El nom dels autors de la WebQuest ha d’anar al costat de la seva

adreça electrònica. • La data de la creació o de la darrera actualització. • I, de manera ben destacada, el nom dels diferents apartats de la

WebQuest enllaçats per mitjà d’hipertext, ja que l’alumne/a sempre ha de poder tornar a l’inici des de qualsevol lloc on es trobi.

Si l’autor de la WebQuest opta per dissenyar-la utilitzant generadors, ens trobem que en molts casos la portada i la introducció coexisteixen en el mateix apartat, situació que cal tenir present i que ens obliga a integrar els dos apartats junts.

33

4.2.2 INTRODUCCIÓ

DEFINICIÓ

La introducció és la secció inicial d'una WebQuest. Consisteix en un text curt la funció del qual és proveir a l’alumne d’informació bàsica sobre el tema, l'objectiu i el contingut de l'activitat a desenvolupar, de manera que el contextualitzi, l'orienti, i l'estimuli a llegir les altres seccions. Aquesta és la porta d'entrada a la WebQuest i, per aquesta raó, el seu contingut ha d'oferir informació prou senzilla, clara, vistosa i motivadora, per enganxar l'interès de l’alumne durant el transcurs de l'activitat. La Introducció li ha de donar la benvinguda amb un tema, problema o necessitat que sigui del seu interès, davant el qual haurà d'exercir un paper central i desenvolupar una activitat . És aconsellable que sigui breu, clara i engrescadora, i que plantegi alguna pregunta, repte, situació o problema per solucionar. És important que impliqui directament l’alumnat, fent-lo protagonista, i que contextualitzi la tasca que s’ha de fer en el següent apartat, on es detalla el treball concret que s’ha de realitzar. Per aconseguir una Introducció efectiva, ha d'incloure :

• Informació general sobre el tema a treballar. • Informació que cridi l'atenció de l’alumne, el familiaritzi amb la

problemàtica de la WebQuest i justifiqui la importància del tema i de l'activitat a desenvolupar. Recursos com a: notícies d'actualitat, estadístiques, situacions de la vida quotidiana relacionades amb el tema, etc. compleixen aquestes comeses.

• Els objectius que es desitja que l’alumne assoleixi amb el desenvolupament de la WebQuest.

• Un recompte breu de les activitats que l’alumne realitzarà durant el desenvolupament de la WebQuest.

• En algunes ocasions, depenent de la complexitat del tema, és necessari oferir definicions breus dels conceptes bàsics que es treballaran, perquè l’alumne pugui comprendre de què se li està parlant.

34

CONSELLS • S’ha de plantejar el tema o la problemàtica que es tractarà

utilitzant un llenguatge senzill, creatiu i familiar per a l'alumne. • Cal expressar estrictament el necessari, de manera clara i

comprensible. Els paràgrafs molt extensos i complexos fan que l’alumne ràpidament perdi l'interès.

• Hem de motivar l’alumne en el tema i presentar-li des d'una perspectiva que faci ressaltar per què és important per nosaltres i com l'afecta directament o indirectament. D'aquesta manera, sentirà que juga un paper rellevant en el problema i en les activitats que es realitzaran per abordar-lo. És important facilitar recursos per ajudar la seva comprensió: dades curioses i importants sobre la problemàtica a treballar, preguntes interessants, elements gràfics, etc.

• L’alumne ha de conèixer els objectius d'aprenentatge que es volen arribar amb la WebQuest, de manera que pugui saber cap a on ha de dirigir-se i què s'espera que aprengui, faci o desenvolupi en realitzar l'activitat que es planteja.

• En llegir la Introducció, l’alumne ha d'obtenir una idea general tant de l'activitat que realitzarà com del producte acabat que ha de presentar.

• Si el tema és molt complex, haurem de subministrar les definicions dels conceptes bàsics que requereix l’alumne per comprendre-ho.

ERRADES FREQÜENTS • Es presenta únicament la definició dels conceptes clau del tema que es

desenvoluparà, de manera similar a un glossari. • S'ofereixen paràgrafs d'informació sobre el tema, moltes vegades

copiats textualment d'algun dels Recursos seleccionats pel docent. La Introducció sembla el fragment d'un llibre de text, en general extens i difícil de llegir.

• Es planteja el problema o el tema de manera interessant, però no subministrem informació sobre els objectius de la WebQuest, ni sobre l'activitat que es desenvoluparà.

• La informació consignada en la Introducció s'expressa amb un llenguatge complicat i poc interessant. Moltes vegades sembla dirigida a un altre professor o a un expert en el tema, i no a un alumne.

• És molt llarga i subministra molta informació irrellevant, el que dificulta a l’alumne comprendre clarament quina és la idea central del tema, els objectius i l'activitat que es desenvoluparan.

35

La Introducció ha d’orientar l’alumne, motivar-lo a continuar i mostrar-li l'objectiu general de la WebQuest. Quan es cometen els errors anteriors, aquesta orientació es perd i, en conseqüència, l'alumne pot sentir-se confós, poc involucrat, no familiaritzat amb el tema o cansat de llegir paràgrafs complexos i incomprensibles. La conseqüència més greu és que l'alumne perdi interès per realitzar la WebQuest.

36

5.2.2.4 EXEMPLE D’INTRODUCCIÓ

Treball cooperatiu amb màquines i mecanismes

introducció tasques procés avaluació conclusions

INTRODUCCIÓ






Webquest elaborada per Josep Anton Alonso amb PHPWebquest

37

4.2.3 TASCA

DEFINICIÓ La Tasca, independentment de la matèria o àrea del coneixement que desitgi tractar, consisteix en una activitat dissenyada especialment per que l'alumne utilitzi i sintetitzi la informació que ofereixen els Recursos d'Internet seleccionats pel docent per desenvolupar la WebQuest. Utilitzar i sintetitzar la informació implica saber classificar-la, organitzar-la, analitzar-la i transformar-la, a fi de resoldre una situació problemàtica o respondre els interrogants plantejats a l'alumne amb la Tasca. Aquestes situacions problemàtiques o interrogants exigeixen a l'alumne anar més enllà de la simple repetició de la informació obtinguda pels Recursos, de manera que: hagi de fer una reflexió, treure una conclusió, expressar una opinió. etc. Per Jordi Quintana i Elisabet Higueras UB La tasca descriu de manera concisa el producte final que l’alumnat ha d’elaborar, tant conceptualment com materialment, i indica què se n’ha de fer. És important que la tasca comporti la creació de continguts per part de l’alumnat, que estigui contextualitzada, sigui rellevant i el més real possible, original i creativa. Alguns tipus de tasques per proposar a l’alumnat poden ser: resoldre un problema, fer un resum, recopilar informació, argumentar una decisió o posició, dissenyar una campanya o una actuació, elaborar un material o un document, redactar un projecte o un informe, fer un article divulgatiu o científic, defensar una posició, etc. D'altra banda, a la Tasca s'ha de sol�licitar a l'alumne presentar els resultats de la seva investigació mitjançant un producte concret que ha de generar amb l'ajuda de diferents Eines Informàtiques i d'altres recursos. El producte pot ser, entre altres, una presentació multimèdia, un informe escrit, o un Mapa Conceptual, que li exigeixi fer alguna cosa amb la informació que va consultar i aplicar-la d'alguna manera. En aquest punt, les Eines Informàtiques juguen un paper fonamental, ja que li ajuden a processar i sintetitzar la informació, i a potenciar la construcció de coneixement nou. Resumint, per dissenyar una Tasca realment efectiva, el docent s'ha d'assegurar per una part, que la pregunta o el problema en què es basa l'activitat sigui realment un repte i exigeixi a l'alumne anar més enllà de

38

la simple repetició d'informació, i per l'altra, demanar-li que produeixi de nou amb la informació que va consultar, recolzant-se en les Eines Informàtiques. Després de dissenyar la Tasca, el docent l'ha de comunicar a l'alumne de manera clara i comprensible. Per a això, és necessari que el segment corresponent a la Tasca, inclogui la següent informació:

• Una descripció detallada de l'activitat que inclogui una definició clara i minuciosa de la pregunta o problema que l'alumne ha de resoldre.

• Una descripció del producte acabat que ha d'elaborar i de la manera com l'ha de presentar.

• Les eines Informàtiques que s'utilitzaran per elaborar el producte acabat i l'especificació de les condicions o paràmetres que l'alumne ha de seguir per a això.

La Tasca és la part més important d'una WebQuest i existeixen moltes maneres de plantejar-la. Al document de Bernie Dodge, "Tareonomía de WebQuests: Una taxonomia de les Tasques" (http://www.eduteka.org/tema_mes.php3?TemaID=0011) es descriuen 12 tipus de les més comunes i se suggereixen maneres d’optimitzar la seva utilització.

39

La garantia d'una bona Tasca i d'una WebQuest arrela en que pugui utilitzar-se diverses vegades, bé sigui en diferents classes o en diferents nivells acadèmics. Per aquesta raó, les Tasques han de ser dissenyades amb base en uns objectius d'aprenentatge ben definits i han de ser concretes, clares i comprensibles tant per als alumnes com per a altres professors que vulguin utilitzar-les. CONSELLS PEL DISSENY I CONTINGUT DE TASQUES: • Cal establir objectius d'aprenentatge clars i concrets tant per a

continguts com per a competències. • Hem de pensar en una activitat amb què es puguin assolir els

objectius d'aprenentatge plantejats. Ens posem al lloc de l'estudiant i imaginem tots els passos que aquest ha de seguir per resoldre-la. Tingueu en compte el que cada objectiu exigeix en quan: a l'ús de competències TIC i en el nivell de comprensió del tema a tractar.

• Proposarem una Tasca que exigeixi a l'estudiant construir coneixement nou a partir del que ja té agregant la informació que se li donarà. D'aquesta manera, pot adquirir un coneixement que no tenia, ni estava disponible de manera directa en els Recursos que se li van donar.

40

• És molt important que la Tasca s'ajusti al temps i als recursos tecnològics disponibles. Cal tenir present que sempre és millor proposar una Tasca curta amb característiques i objectius concrets que s'ajustin al temps i als Recursos disponibles, que una Tasca molt llarga i ambiciosa en els seus objectius, que presenti dificultats durant la seva realització.

• Funcionen molt bé les Tasques que promoguin l'ús d'Eines d'Aprenentatge Visual com Mapes Conceptuals o Línies de Temps.

• Seleccionarem les Eines Informàtiques que s'ajustin millor al tema que es tractarà, o les més adequades perquè ell s'ajudi a l'estudiant a processar i sintetitzar el tipus d'informació que manejarà durant el desenvolupament de la WebQuest.

• Evitarem proposar una activitat que demani als estudiants elaborar més de dos productes. És preferible que n'elaborin un sol concret i amb objectius ben definits, que molts sense una raó lògica.

• És molt recomanable que la Tasca afavoreixi la interacció grupal. • L'activitat ha d'estimular la creativitat de l'estudiant i permetre

diverses possibilitats de solució, sense sortir-se dels objectius propis de la Tasca.

• Si el tema és molt ampli i complex, i requereix abordar-se des de diferents perspectives, és preferible establir rols i repartir-los entre els alumnes, de manera que cada un s'encarregui d'un punt de vista o enfocament i no de tots.

CONSELLS PER LA DESCRIPCIÓ I COMUNICACIÓ DE TASQUES:

• En descriure la Tasca cal donar a l'alumne, tots els detalls possibles i no ometre informació encara que sembli òbvia o poc significativa. Les coses que es sobreentenen solen causar confusió als alumnes.

• Descriurem clarament la pregunta o problema que l'alumne ha de resoldre i ens anticiparem als possibles dubtes que els estudiants puguin tenir sobre això.

• Cal especificar les eines informàtiques que s'han d'utilitzar i descriure detalladament el producte acabat que l'alumne ha d'elaborar.

• És molt important indicar la quantitat de temps que es requereix per resoldre la Tasca. Aquesta dada ajuda als alumnes a organitzar el seu temps i és molt útil per als docents que desitgen utilitzar la WebQuest.

41

ERRADES FREQÜENTS DE DISSENY I CONTINGUT

• Massa extensa i el seu desenvolupament pren molt temps. • Demana a l'estudiant elaborar més de dos productes, moltes

vegades molt diferents entre si o sense relació lògica entre ells. Això fa que la WebQuest es torni extensa, poc focalitzada i difícil d'aplicar.

• L'activitat consisteix en recercar informació sobre alguna cosa. Aquest és un error greu si es considera que l'objectiu de les WebQuests és utilitzar la informació que es subministra i no buscar-la.

• L'activitat que proposa la Tasca és molt simple o es basa únicament en definir conceptes, i es pot resoldre simplement copiant informació dels Recursos. Això no exigeix a l’estudiant produir alguna cosa i les eines informàtiques només es faran servir per presentar informació.

• La pregunta o problema de la Tasca no exigeix a l'estudiant pensament crític davant un fet o concepte.

• La Tasca demana l'estudiant que abordi múltiples perspectives d'un tema complex i extens, sense puntualitzar els aspectes concrets en els quals s'ha d'enfocar i orientar la seva atenció. Això porta com a conseqüència que l'estudiant es desmotivi i quedi desbordat de feina per assolir la tasca encomanada.

ERRADES FREQÜENTS DE DESCRIPCIÓ I COMUNICACIÓ:

• No es descriu clara i completament en què consisteix l'activitat sol�licitada en la Tasca. S'ometen les especificacions del que el mestre vol que l'alumne faci, el tipus d'eines informàtiques que ha d'utilitzar per generar el producte acabat, i els aspectes del tema que s'han de tenir en compte per resoldre la Tasca.

• No s'especifica si els estudiants han de treballar individualment o en grup, o si es deuen repartir-se rols específics.

• No hi ha una descripció de la Tasca com a tal dins de la WebQuest. L'estudiant es basa en el Procés per realitzar-la, però mai no es descriu en detall l'activitat en general ni el producte que s'ha d'elaborar.

Totes aquestes errades, ja sigui de Contingut o de Descripció de la Tasca, porten com a conseqüència que l'alumne no entengui bé què ha de fer i per tant se li dificulti assolir els objectius d'aprenentatge que es pretenen aconseguir . Per aquest motiu, s'espera que el docent sigui molt curós i crític en dissenyar el contingut de la Tasca i en comunicar-la a l'alumne.

42

EXEMPLE DE TASQUES

4.2.4 PROCÉS, RECURSOS O SUPORTS

DEFINICIÓ El Procés és la seqüència de passos que l’alumne ha de seguir per resoldre la Tasca d'una WebQuest. Totes les Tasques estan compostes per subtasques que l’alumne ha d'executar de manera lògica i ordenada per assolir l'objectiu final. Cada subtasca suposa un repte per a l’alumne, i li exigeix utilitzar diferents competències i habilitats. En dissenyar una Tasca, el docent ha d'analitzar-la i descompondre-la per conèixer quines són les subtasques que s'han d'executar. Això li permet determinar quins són les exigències de la Tasca, quines competències i habilitats es necessiten per desenvolupar-la correctament, si ajuda a comprendre a profunditat el tema de la

43

WebQuest, si la seva aplicació és viable i si es disposa de tots els Recursos necessaris. Conèixer cadascuna de les subtasques d'una Tasca, ofereix al docent més i millors elements per orientar l’alumne durant el seu desenvolupament. Per aquesta raó, la secció de les WebQuests destinada al Procés, està pensada per que el professor descrigui cadascuna de les subtasques que composen la Tasca i assenyali les recomanacions o suggeriments que consideri necessaris per executar-les amb èxit. Així, l’alumne pot començar la Tasca de manera esglaonada, ordenada i lògica. La secció del Procés d'una WebQuest ha d'incloure la següent informació:

• Descripció detallada de cadascuna de les subtasques en la qual s'especifiqui clarament què ha de fer l’alumne i com a de fer-ho (individualment, en grup, exercint un rol, etc.).

• Indicar estratègies per utilitzar adequadament la informació dels Recursos donats que condueixin a la solució de cada subtasca.

• Aspectes en els quals l’alumne ha de concentrar la seva atenció per resoldre amb èxit cada subtasca.

• Si la Tasca proposa l'assignació de diferents rols, és necessari descriure'ls detalladament i especificar quines són les activitats que li corresponen a cada un d'ells.

• Si és possible, presenti un esquema del producte acabat. Per Jordi Quintana i Elisabet Higueras UB El procés proposa l’organització i la distribució de feines, i si cal dels papers dels membres del grup, i explica detalladament les passes o fases i les estratègies que s’han d’utilitzar i aplicar per dur a terme la tasca proposada, la qual es pot estructurar amb subtasques. El procés ha de partir del que l’alumnat sap i sap fer, i posar al seu abast els recursos que de forma integrada indiquen les fonts en línia, o sigui, els llocs web seleccionats pel professorat que cal utilitzar per realitzar la tasca i, si cal, els materials electrònics de consulta, el programari recomanat i la bibliografia específica. L’apartat del procés és el més adequat per incloure-hi ajuts pedagògics o bastides de tipus cognitiu o tecnològic que acompanyin als alumnes de cada grup en els processos d’ús i gestió de la informació, i facilitin la seva transformació en coneixement propi. Per facilitar el treball cooperatiu de forma virtual, de vegades les WQ proporcionen espais d’intercanvi, com blocs, fòrums virtuals o sistemes wiki , entre d’altres recursos de l’anomenada Web 2.0.

44

CONSELLS Consells per establir un bon Procés a la WebQuest.

• En dissenyar la Tasca i, abans de descriure el Procés, cal analitzar-la i descomposar-la en subtasques. Definir clarament cada subtasca i determinar què requereix l'alumne per realitzar-la, tant en Recursos com en competències.

• Definir què ha de fer l’alumne en cada subtasca, i com i quan l'ha de resoldre.

• Cal expressar clarament en el Procés si el treball és en grups, si s'assignen rols específics, si es realitza un producte acabat individual o col�lectiu, etc.

• Verificarem que existeixi una correspondència lògica entre la Tasca general i el Procés.

• Hem de ser preventius a les dificultats que pot trobar l’alumne durant el desenvolupament de la WebQuest, i explicar-li mitjançant el Procés tot el que sigui necessari aclarir perquè resolgui adequadament les subtasques. La idea és que la descripció del procés orienti a l’alumne i li faciliti la comprensió i realització de la Tasca.

• L’alumne ha de tenir clar l'ús de les Eines Informàtiques necessàries per a cada subtasca, i en la mesura possible, utilitzarem esquemes en els quals es mostri a l’alumne com ha de ser la presentació final del seu treball.

• Definirem de manera molt clara els rols, amb els passos i activitats que ha de realitzar cada un d'ells; no podem oferir una sola descripció general, perquè cada rol és diferent i això pot confondre els alumnes. Cal distribuir els Recursos necessaris per resoldre les activitats de cada un dels rols.

• Si el tema és molt ampli o complex i requereix abordar-se des de múltiples perspectives, puntualitzarem els aspectes en els quals l’alumne ha d'enfocar la seva atenció per resoldre cada subtasca. Podem formular per a això preguntes concretes que orientin a l’alumne.

• No podem oblidar de fer suggeriments i recomanacions respecte a estratègies que l’alumne hagi de seguir, per interpretar adequadament la informació provinent de les fonts, a mesura que resol cada una de les subtasques. Algunes d'aquestes estratègies poden ser: llegir i comparar críticament la informació provinent dels Recursos per seleccionar els més pertinents, prendre informació de més d'un recurs per corroborar la seva validesa, assegurar-se de comprendre tots els conceptes continguts en un

45

Recurs, descriure amb les seves pròpies paraules el que va entendre del tema, etc.

ERRADES FREQÚENTS

• No es descriuen completament cada una de les subtasques, o es descriuen només algunes d'elles. Manca informació sobre: el que l’alumne ha de fer, els Recursos que ha d'utilitzar, o quan i com ha de procedir (individualment, en grup, d'acord a uns rols, etc.).

• Es descriuen diferents activitats que l’alumne ha de resoldre, però no és possible identificar una seqüència lògica i esglaonada en la descripció de les subtasques,.

• En el Procés s'ofereix únicament un llistat de preguntes que l’alumne ha de respondre o, l'esquema que ha de tenir la feina final.

• No es defineixen els rols amb claredat. • Malgrat que en la WebQuest es proposi l'assignació de rols, es

descriu un mateix Procés per a tots; és necessari especificar les activitats i els Recursos propis de cada un d'ells.

• No s'especifica com ha de dur-se a terme el treball en grup o com s'integraran els resultats de cada rol a un sol treball.

• No s'assenyalen estratègies per utilitzar adequadament la informació provinent dels Recursos donats.

46

EXEMPLE DE PROCÉS Per on comencem?? Bé doncs una vegada fet els grups de 3 alumnes ja podem iniciar la primera activitat. Recordeu-vos que cada activitat consta d’unes pautes de treball que cal seguir ordenadament, i no oblideu anar guardant la informació trobada per després redactar el vostre dossier.

SOM-HI...!

ACTIVITAT 1: Les màquines simples. • Palanca • Corriola i polispast • Pla inclinat i rosca

ACTIVITAT 2: Les màquines simples. • Presentació al grup de la feina individual.

ACTIVITAT 3: Mecanismes de moviment circular.

• Corretja • Cadena • Engranatge

ACTIVITAT 4: Mecanismes que transformen el moviment circular en moviment lineal.

• Pinyó - cremallera • Lleves i excèntriques • Biela - manovella

ACTIVITAT 5: Mecanismes

• Presentació al grup de la feina individual. ACTIVITAT 6: Exposició a la classe

• Presentació del dossier de grup i exposició oral

47

EXEMPLE D’ACTIVITAT

48

4.2.5 AVALUACIÓ O RÚBRICA

DEFINICIÓ Es tracta d’una Avaluació Formativa o Valoració Integral, aquest tipus de valoració es realitza essencialment per tal d'obtenir informació que permeti orientar l’alumne perquè assoleixi els objectius d'aprenentatge establerts. Això s'aconsegueix a partir d'un seguiment constant del seu procés d'aprenentatge que s'enfoqui, per una part, en cada un dels aspectes o àrees que influeixen en el treball de l’alumne : seu esforç i interès, el nivell de comprensió del tema, les estratègies que utilitza per aprendre i per solucionar problemes, etc. i per l'altra, en aquells aspectes que el docent ha de canviar o per implementar per millorar el procés d'ensenyament/aprenentatge. Això implica que el docent ha de fer un seguiment de l’alumne durant cada un dels passos del Procés, i esperar que aquest lliuri el treball final. A més ha de tenir en compte que perquè l'Avaluació sigui efectiva és necessari tenir absoluta claredat sobre els objectius d'aprenentatge que es van plantejar inicialment i assegurar-se d'establir, amb base en ells, criteris d'avaluació que li indiquin a l’alumne el que s'espera d'ell. L’avaluació explicita què s’avaluarà i conté les activitats, taules i guies de seguiment i valoració del procés, de consecució dels objectius i de domini dels continguts. És bàsic que els alumnes descobreixin que un apartat de la WebQuest correspon a l’Avaluació, l’han de llegir amb detall per poder ser conscients de com seran avaluats i així prendre consciència del seu propi procés d’aprenentatge. Una forma d'avaluar el treball dels estudiants és mitjançant una Rúbrica o sigui, escales o matrius graduades de valoració en les quals a cada fila de la primera columna s’ubica un contingut, una competència o un altre aspecte per avaluar, i a les columnes següents s’hi detalla una gradació de la correcció, de la qualitat o de la seva consecució. Aquesta matriu conté un llistat d'aspectes específics i fonamentals que permeten quantificar, amb base en uns criteris d'acompliment definits, l'aprenentatge, els coneixements i les competències aconseguits per l’alumne durant el desenvolupament d'una WebQuest. La Matriu de Valoració permet al docent establir diferents nivells de qualitat per a cada un dels criteris d'acompliment, i descriure'ls qualitativament. Els criteris i nivells d'una Matriu de Valoració han de ser justos, clars, consistents i específics, i han d'estar constantment disponibles per a l’alumne, de manera que pugui verificar per si mateix si el seu procés d'aprenentatge va per bon camí.

49

En les WQ s’avalua: • Desenvolupament de coneixements propis del tema que s'està

treballant en la WebQuest. • Desenvolupament de competències i habilitats necessàries per

utilitzar adequadament informació provinent d'Internet. • El funcionament i treball del grup. • El producte final sol�licitat en la Tasca i la presentació realitzada. • Ús d'Eines Informàtiques per potenciar la construcció de

coneixements nous, i per ajudar a processar i sintetitzar millor la informació.

• La mateixa WQ. Suggerim consultar la rúbrica creada pel propi Dodge per avaluar WQ.

Aquests aspectes generals corresponen als objectius més importants d'una WebQuest i per tant, els criteris d'avaluació han de ser plantejats d'acord amb ells. Les rúbriques d’avaluació de les WQ han de ser coherents amb la seva metodologia i, per tant, han de ser força globals i de tipus qualitatiu, i si cal incloure autoavaluacions de l’alumnat.

ALGUNS CONSELLS • Determinarem quins aspectes volem avaluar i comprovarem que

aquests corresponen a els objectius general de la WebQuest i als objectius d'aprenentatge que ens hem plantejat. Han de ser clars i entenedors pels alumnes.

• Comprovarem que l'escala de qualificació dels criteris d'avaluació és coherent amb el nivell acadèmic en el qual s'està desenvolupant la WebQuest.

• És molt important avaluar el treball cooperatiu. Aquest genera dinàmiques de grup en les quals els estudiants coordinen esforços, aprenen uns dels altres, comparteixen informació, discuteixen punts de vista etc. D'aquesta manera, és possible desenvolupar habilitats de comunicació, reflexió, tolerància i debat que afavoreixen la construcció conjunta de coneixements nous.

• Fomentarem l'autoavaluació per part de l’alumne. Aquesta és molt important per l’aprenentatge metacognitiu, ja que ajuda a l’alumne a observar críticament el seu procés d'aprenentatge, i determinar per si mateix com aprèn millor.

50

ERRADES FREQÜENTS

• No descuidar la Rúbrica o els criteris d’avaluació fets pel professor. • La WebQuest compta amb criteris d’avaluació establerts pel

docent, però aquests no són prou clars o no es descriuen de manera detallada i comprensible.

• Els criteris d'avaluació establerts pel professor no corresponen als objectius generals que es desitgen assolir en desenvolupar de la WebQuest.

• Una escala de qualificació dels criteris d'avaluació sense una gradació lògica.

EXEMPLE DE RÚBRICA Com s’avalua tot el treball?? Estimats alumnes com ja sabeu el vostre treball serà valorat pel professor i a més a més per vosaltres. Així que fixeu-vos molt en la vostra participació al grup, el treball en equip i en el resultat final.

A mesura que aneu fent les activitats comproveu els apartats de les graelles d’avaluació, i així no descuidareu cap detall. Quadre d'Autoavaluació

La participació de tots els components del grup és imprescindible per aconseguir un bon resultat final. És important que tots assumiu el vostre rol i col�laboreu entre vosaltres, us resultarà molt més senzill i pràctic. Cal que, a mesura que aneu desenvolupant la tasca valoreu la implicació de tots els components del grup. Si hi ha algun problema serà molt més fàcil i ràpid de solucionar. De manera orientativa podeu fer una valoració individual de la vostra implicació en el grup i després ho podeu contrastar amb els altres components.

Criteris per avaluar la vostra feina:

• Quadre d'autoavaluació individual • Quadre d’autoavaluació del grup

Quadre d'Avaluació

• Quadre d’avaluació final

51

Quadre d'Autoavaluació individual

Cadascú omple individualment el seu quadre

Iniciació Progrés Assoliment Excel�lència Aspectes a valorar

1 punt 2 punts 3 punt 4 punt

Puntuació

1. Compartir informació

No has compartit informació amb els membres del grup.

Has compartit poca informació.

Has compartit algunes informacions bàsiques relacionades amb el tema.

Has compartit molta informació relacionada amb el tema.

2. Realitzar les tasques concretes de l’especialista

No has fet cap de les tasques assignades.

Has fet poques tasques assignades.

Gairebé has fet totes les tasques assignades.

Has fet totes les tasques assignades.

3. Cooperar dins del grup

Normalment has estat en desacord amb les decisions del grup.

Algunes vegades has estat en desacord i no has trobat alternatives.

Gairebé sempre has estat d'acord i no has trobat alternatives.

Gairebé sempre has estat d'acord i has trobat alternatives.

4. Prendre les decisions correctes

Has volgut fer les coses a la teva manera.

Sovint t'has posat al costat dels amics enlloc de tenir en compte tots els punts de vista.

Gairebé sempre has tingut en compte tots els punts de vista.

Sempre has ajudat al grup a prendre una decisió consensuada.

5. Cercar i recopilar informació

No has trobat cap informació relacionada amb el teu treball.

Has trobat poca informació. Alguna té relació amb el teu treball.

Has trobat informació. Gairebé tota té relació amb el teu treball.

Has trobat molta informació. Tota té relació amb el teu treball.

Puntuació Total

52

Quadre d'autoavaluació del grup

Entre tots els membres del grup ompliu només un quadre

Iniciació Progrés Assoliment Excel�lència Aspectes a valorar 1 2 3 4

Puntuació

1. Treball en grup

Ens ha costat força repartir-nos i organitzar la feina. Ha calgut la intervenció del professorat.

Ens ha costat estar d'acord en el repartiment de tasques. El professor ha hagut d'intervenir.

El grup ha funcionat bé, però el repartiment de les feines ha estat una mica desigual i l'opinió d'uns s'ha valorat més que la d'altres.

El grup ha funcionat molt bé. Ens hem repartit les tasques, hem compartit la informació i hem decidit conjuntament

2. Recerca d’informació per Internet

Ens ha costat molt trobar la informació que buscàvem. Hem hagut de demanar ajuda.

Hem trobat informació, però ens ha costat seleccionar-la i triar la que necessitàvem.

Hem trobat i seleccionat la informació suggerida.

Hem trobat molta informació a part de la proposada i hem seleccionat la més significativa.

3. Contingut del treball

La informació que donem no és prou clara, està desordenada o és insuficient.

Donem el missatge que ens demanen, però de manera dispersa.

La informació és correcta però no arriba a motivar al públic a qui va adreçada.

Hem inclòs en el projecte les idees importants que ens demanaven. El missatge arriba de manera clara i precisa.

4. Presentació del treball

No hem sabut explicar prou bé el que volíem amb el treball i com l'havíem fet.

Podríem haver explicar millor els passos i l'objectiu del treball.

Hem explicat bé als altres que hem fet i com ho hem fet.

Hem explicat molt bé als altres el que preteníem, el perquè i quins mitjans havíem fet servir per aconseguir-ho.

Puntuació total

53

Quadre d’avaluació final

La puntuació la posarà el professor de manera individual i segons la rúbrica d'avaluació que tens a continuació. Per a aprovar cal que treguis com a mínim 12 punts.

Iniciació Progrés Assoliment Excel�lència Aspectes a valorar 1 2 3 4

Puntuació

Contingut del treball escrit

La informació aportada és incompleta (Definició, imatge, utilització, tipus, repres. gràfica) o errònia.

Hi han algunes errades en la informació aportada o falten dades.

Informació apropiada. No hi ha errades, falten algunes dades.

La informació està ben redactada, és completa.

Aspectes lingüístics

Molts errors. Difícil d'entendre.

Adequat malgrat alguns errors.

Fluid i clar malgrat alguns errors.

Fluid i amb bon nivell lingüístic.

Recollir la informació. Navegació

Dificultats per a emprar el navegador i el processador de textos simultàniament.

Dificultats per trobar la informació demanada. Contínuament demana ajuda al professor.

És capaç de trobar la informació, li costa seleccionar-la sense ajuda.

Troba la informació i la selecciona adequadament sense ajuda.

Interacció amb el grup

No fa treball en equip. No respecta les decisions del grup. No coopera amb el grup.

Ofereix informació al grup. Discuteix de vegades amb el grup. Participa ocasionalment en la presa de decisions.

Aporta molta informació al grup. No discuteix les decisions de grup.

Transmet tota la informació al grup. No discuteix mai.

Responsabilitats No fa la seva feina.

Ocasionalment fa les seves feines.

Normalment fa la feina.

Sempre fa la seva feina.

Comunicació a l'exposició oral

Poc preparada. Poc clara, difícil de seguir. No té en compte als seus companys de grup.

Preparada. En general clara i entenedora.

Fluïda. Té en compte als seus companys de grup.

Llenguatge adequat i precís. Molt fluïda. Té en compte les intervencions dels seus companys de grup.

Puntuació Total

54

4.2.6 CONCLUSIÓ

DEFINICIÓ La conclusió, que és el darrer apartat d’una WebQuest, és un comentari o idea final que resumeix els aspectes més importants tant del tema que es va treballar com dels resultats de l'activitat que s’han dut a terme durant el desenvolupament de la WebQuest. La conclusió ha de complir els següents objectius:

• Recordar els aspectes de la temàtica i objectius que l’alumne ha desenvolupat durant la tasca.

• Provocar la reflexió de l’alumne sobre el procés seguit i els resultats obtinguts.

• Resumir l’experiència de treball i col�laboració de l’alumnat.

CONSELLS

• Les idees que s'incloguin dins de la Conclusió han d'expressar, no sol els aspectes més rellevants del tema sinó també, la importància que tenen per a la vida quotidiana dels alumnes, el mitjà en el qual viuen, i el món. Els mostri de quines maneres poden actuar o que tipus d'accions poden desenvolupar davant la temàtica o problemàtica que es va treballar.

• Cal verificar que les idees plantejades dins de la Conclusió concordin amb els objectius inicials i amb l'activitat que s’ha desenvolupat.

• S'ha d'establir una relació directa entre la Introducció i la Conclusió, ja que aquesta última ha d'esmentar els aspectes que responen als interrogants o problemes que, per despertar l'interès dels estudiants i justificar la importància de la WebQuest, es van expressar en la Introducció.

ERRADES FREQÜENTS

• No podem oblidar la Conclusió. • La Conclusió ha de ser un llistat d'idees separades sobre la

temàtica o activitat que es va desenvolupar. • La Conclusió ha d’oferir informació sobre el tema com si fos un

Recurs més per a l'estudiant.

55

EXEMPLE DE CONCLUSIÓ

56

4.2.7 CRÈDITS I REFERÈNCIES

L’apartat de crèdits i referències són molt necessaris per a la informació dels mestres que vulguin utilitzar la nostra WebQuest quan la trobin a Internet, ja que un dels objectius de les WebQuest és crear comunitats d’educadors que comparteixin els seus treballs.

• És habitual fer referència a Bernie Dodge pel seu paper de creador i posar un enllaç directe a la seva pàgina perquè tothom pugui consultar el seu material: http://webquest.sdsu.edu/

• Cal fer el mateix amb els assessoraments i les col�laboracions que hi hagin hagut, tant per elaborar el contingut com per a aspectes de disseny, i també amb qualsevol persona que hagi ajudat a fer alguna traducció o adaptació, etc.

• Si s’ha creat la WebQuest en el marc d’un curs o dins un grup de treball, és adient fer-ne referència.

• També cal indicar d’on heu tret informació rellevant, tant d’Internet (imatges, música, textos…) com d’altres tipus: CD-ROM, bibliografia, etc.

• Cal posar els enllaços a les adreces originals.

57

4.2.8 GUIA DIDACTICA

DEFINICIÓ La guia didàctica ha de ser una pauta per qualsevol professor que la vulgui utilitzar amb els seus alumnes, cal destacar els següents apartats: • Els objectius curriculars generals, transversals o d’una àrea. • Els diferents tipus de continguts que es poden treballar a la

WebQuest (procediments, fets i conceptes, actituds…). • Les competències bàsiques en TIC que es preveuen assolir. • La temporització total de la WebQuest. • Els mestres o altres recursos humans que cal implicar. • L’organització dels rols, els grups, els especialistes, etc. • Els coneixements previs que els alumnes han de tenir tant pel que

fa al tema i continguts com pel que fa a l’experiència i les destreses relatives a les TIC.

• El material previst que caldrà utilitzar: maquinari, programes, bibliografia, etc.

• L’organització més idònia dels espais justificant els motius i els moments.

• Com presentarà l’alumne/a alguns dels apartats, especialment el producte final (oralment, en grup gran, com un debat informal…).

• El tipus d’avaluació escollida justificant els continguts que s’ha decidit avaluar i com (autoavaluació, avaluació individual o de grup).

• Recursos complementaris per al mestre/a. • La data de creació, la de la darrera actualització i el context en

què va ser creada (especialment, si la WebQuest ha estat feta en un curs o taller).

• I, finalment, podem suggerir que ens facin arribar els comentaris a la vostra adreça electrònica.

58

EXEMPLE DE GUIA DIDÀCTICA:

TREBALL COOPERATIU AMB MÀQUINES I MECANISMES

Amb aquesta WebQuest es pretén que l'alumnat vagi una mica més enllà del fet d’estudiar les màquines segons el currículum establert. Volem que a més a més d’adquirir coneixements:

• Potenciem la tecnologia com a àrea engrescadora i motivadora. • Apostem per l’aprenentatge cooperatiu. • Fem que els alumnes siguin protagonistes del seu procés

d’aprenentatge.

Objectius curriculars generals

• Explicar i transmetre a altres persones les pròpies realitzacions en l'àmbit de la tecnologia, tant oralment com per escrit.

• Identificar i utilitzar eines, instruments, aparells i utillatges amb propietat, d'acord amb les normes de seguretat.

• Cercar i seleccionar informació en diferents fonts: persones, entitats, empreses, mitjans especialitzats i xarxa telemàtica, que permetin solucionar un problema tecnològic.

• Identificar els símbols dels elements elèctrics, electrònics i mecànics d'aparells, circuits, instal�lacions.

• Esquematitzar circuits elèctrics, electrònics o mecànics senzills, fent ús de simbologies convencionals.

• Valorar la necessitat d'utilitzar la simbologia internacional i la normalització tecnològica.

• Descriure els mecanismes més importants de les màquines, identificant la transmissió de moviment i l'energia utilitzada.

• Identificar els factors que caracteritzen l'eficàcia de les màquines i relacionar-les amb les diferents fonts d'energia.

• Utilitzar entorns de simulació i de modelització de dades. • Utilitzar instruments informàtics d'adquisició de dades i de control

de dispositius senzills. • Utilitzar les eines de tractament multimèdia per a la creació i la

difusió de documents multimedials. • Adquirir una actitud crítica davant les ofertes i solucions

aportades per la tecnologia.

59

Competències bàsiques en TIC

• Utilitzar les eines de processament de textos per elaborar, produir i manipular documents de text, amb integració de gràfics i imatges.

• Utilitzar i valorar els entorns de comunicació i de treball cooperatiu. • Utilitzar les noves tecnologies de la informació i la comunicació i fer-ne

ús en l'àmbit tecnològic. • utilitzar les eines de disseny, creació, selecció i processament

d'informació estructurada. • Cercar i seleccionar informació en diferents fonts: persones, entitats,

empreses, mitjans especialitzats i xarxa telemàtica, que permetin solucionar un problema tecnològic.

• Cercar i seleccionar informació en diferents fonts: persones, entitats, empreses, mitjans especialitzats i xarxa telemàtica, que permetin solucionar un problema tecnològic.

• Utilitzar entorns de simulació i de modelització de dades. • Utilitzar les eines de tractament multimèdia per a la creació i la difusió

de documents multimedials.

Alumnat

Està adreçada principalment a alumnes de 3r d'ESO, malgrat que es pot adaptar segons el professor a qualsevol curs de la Secundària. Tant en un cas com en l'altre, els objectius generals abans esmentats es treballarien i aconseguirien satisfactòriament, sense que suposi una repetició de continguts.

Es realitzaria dins l'àrea de tecnologia, i a l’espai dedicat a anar al taller, molt recomanable amb el grup desdoblat, i si no és possible amb el grup sencer i dos professors.

Coneixements mínims

Els coneixements mínims que ha de tenir l'alumnat en relació a la part informàtica: saber fer anar navegadors, processadors de text, editor de presentacions en diapositives, perifèrics,... En general, l'alumnat d'aquest nivell té aquests coneixements, adquirits de forma autònoma, fora de l'àmbit escolar. Si no fos així, es poden anar desenvolupant al llarg de la WebQuest (no suposen un treball addicional massa considerable), i a més el treball en grup facilitaria també la seva adquisició.

En relació a l'àrea de treball, és important que l'alumnat hagi tractat les unitats referents a les màquines i els mecanismes, però no és imprescindible.

60

Temporització i organització

Aquesta unitat es desenvoluparà en un nombre mínim de 6 sessions de 50 minuts. Després hi hauria una sessió addicional per dur a terme les presentacions dels diferents treballs a la resta de grups.

Aquest nombre de sessions pot variar segons el ritme de feina dels infants i també segons el grau d’aprofundiment en cada un dels temes.

L'alumnat s'organitzarà en grups heterogenis tal i com s'explica a la WebQuest. La selecció dels membres dels grups pot ser lliure, encara que es pot modificar aquest criteri si el professorat ho considera adient. Es recomana 3 alumnes per grup.

ACTIVITATS TEMPORITZACIÓ

Les màquines simples. • Palanca • Corriola i polispast • Pla inclinat i rosca

1 h

Les màquines simples. • Presentació al grup de la feina

individual.

1 h

Mecanismes de moviment circular. • Corretja • Cadena • Engranatge

1 h

Mecanismes que transformen el moviment circular en moviment lineal.

• Pinyó - cremallera • Lleves i excèntriques • Biela - manovella

1 h

Mecanismes • Presentació al grup de la feina

individual. • Autoavaluació grup i individual

2 h

Exposició a la classe • Presentació del dossier de grup i

exposició oral

1 h

61

Recursos

Per desenvolupar aquesta WebQuest és necessari:

Software:

• Processador de textos. • PowerPoint. • Navegador i connexió a Internet

Hardware:

• Un ordinador per a cada grup. • Els ordinadors haurien de tenir suficients recursos per

desenvolupar amb facilitat el software comentat anteriorment.

Avaluació

Es durà a terme segons les rúbriques presentades. A més el professorat anirà controlant el treball que es fa a cada una de les sessions, per tal de que l'aprofitament sigui uniforme per a tot l’alumnat.

És important que l'alumnat conegui com es farà l'avaluació del seu treball. Això cal remarcar-lo de bon començament, d’aquesta manera aconseguirem que:

• Pensin com han de treballar. • Sàpiguen el que s'espera d'ells i cap on han de dirigir la seva

atenció, • Es fixin en tots els detalls i, per tant, s'esforcin en aconseguir el

millor producte final possible.

Conclusions

Amb aquesta WebQuest l'alumnat ha fet servir les noves tecnologies, tant per a la investigació com per a la presentació i tractament de la informació recollida.

A més s'ha endinsat dins del grup i del seu autoconeixement, essent això un factor molt important de relació entre iguals.

62

5 CREACIÓ, ADAPTACIÓ I AMPLIACIÓ DE WEBQUEST EXISTENTS (B. DODGE)

Per crear una primera WebQuest, es comença per fer una primera redacció en un document de text, fixant-nos en models de WebQuest existents i seguint les propostes de creació de WebQuest existents, per acabar de concretar-se en un document electrònic únic o en diverses pàgines web seqüenciades o interrelacionades. La versió electrònica d’una WebQuest pot crear-se de diferents maneres:

• Si sabem dissenyar pàgines web, és recomanable utilitzar un editor de pàgines web i crear-la amb total creativitat.

• Si no sabem dissenyar pàgines web, podem utilitzar generadors o plantilles de creació lliures, a on prèviament ens hem de registrar i demanar permís pel seu ús.

(Punt 6 Recursos per la creació de WebQuest)

Font: http://webquest.sdsu.edu/designsteps/

63

Segons ICE de la UB:

Guió per al procés de disseny i creació de Webquests

1. Seleccionar un tema que sigui adequat a la metodologia de les WQ.

2. Descriure el producte final que han d’elaborar i presentar els estudiants, i decidir com l’han de lliurar, exposar o compartir.

3. Redactar en un document els continguts dels apartats de la WQ: portada, introducció, tasca, procés, avaluació (rúbrica), conclusió i guia didàctica.

4. Buscar, seleccionar i incorporar els recursos o enllaços a llocs web on els estudiants podran trobar la informació adequada i de qualitat, i els materials necessaris per realitzar la tasca, seguint el procés proposat.

5. Seleccionar les imatges il�lustratives o explicatives que es creguin necessàries per complementar la WQ

6. Accedir a una plantilla per descarregar o que estigui en línia, o a un editor/generador de WQ en línia, que preferentment les instal�li en un servidor, i introduir-hi els textos, les imatges i els enllaços, i donar-los el format desitjat.

7. Provar la WQ elaborada i, si cal, editar-la i modificar-la. 8. Proposar als estudiants la realització de la WQ elaborada.

5.1 EL FOCUS DE LES WEBQUEST (B. DODGE) Una vegada que ja tenim clar el tema que volem treballar a la WebQuest, el seu creador Berni Dodge ens proposa cinc suggeriments previs que anomena FOCUS i que ens ajudaran en la seva creació.

Find great sites Localitzar llocs webs que siguin fabulosos

Orchestrate your learners and resources

Organitzar els alumnes i els recursos

Challenge your learners to think Motivar als alumnes a pensar

Use de medium Utilitzar el mitjà

Scaffold high expectations Crear bastides per aconseguir expectatives elevades

64

1. LOCALITZAR LLOCS WEB QUE SIGUIN FABULOSOS Aquesta va ser la primera tasca que vaig treballar i que recomano recercar exhaustivament, ja que el resultat de la WebQuest està molt condicionat a la categoria del llocs web adreçats. En el cas particular de les màquines i mecanismes per un nivell de Secundària hi han unes adreces mols didàctiques, que són l’eix de tot el treball. Algunes són molt didàctiques i treballant amb simuladors, fet que fa que els alumnes s’engresquin i es motivin.

http://www.xtec.es/~ccapell/ http://concurso.cnice.mec.es/cnice2006/material107/index.htm http://www.xtec.cat/~jrosell3/engranatges/index.htm http://www.xtec.es/~rjosa/flash/transm/transm.swf http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/problemes/transmissio/transmissio.htm http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/problemes/transformacio/transformacio.htm http://www.emc.uji.es/d/IngMecDoc/Mecanismos/Barras/MBM_index.html http://www.emc.uji.es/d/IngMecDoc/Mecanismos/index.html http://www.monografias.com/trabajos66/tornillos-tuercas/tornillos-tuercas.shtml http://www.iesjosehierrogetafe.com/Dep/tecnologia/mecanismos/conceptos_basicos.htm http://www.maestrojuandeavila.es/tecnologia/temas/mec/mec.htm#mecanismosymaquinas http://www.educarm.es/templates/portal/images/ficheros/alumnos/2/secciones/11/contenidos/853/are/unidades/6.1.-maquinas/contenidos_8.html

És fonamental per una bona WebQuest localitzar unes bones web que ens garanteixin una informació fiable, que transmetin una motivació i un interès als alumnes. Això ens obliga a dominar l’ús dels cercadors. Cal conèixer les tècniques de recerca per obtenir mes ràpidament el que realment és interessant. Per altra banda no podem recercar de manera superficial, ja que la majoria de la informació es troba amagada a voltant de pàgines que no tenen cap riquesa. Es molt recomanable seguir els enllaços a diaris, revistes, museus, etc.

65

També és molt important guardar correctament les webs que hem trobat, que posteriorment consultarem i utilitzarem, diferenciant categories i subcategories. Fet que es pot fer al nostre ordinador personal, mitjançant els favorits o bé amb organitzadors lliures en línia, que amb un compte ens permet organitzar les nostres categories de web arxivades. 2. ORGANITZAR ELS ALUMNES I ELS RECURSOS Hem d’organitzar els alumnes en grups de treball segons diferents criteris:

• Interdependència positiva. Tots els alumnes són necessaris per que el grup tingui èxit.

• Promoure la interacció. Els alumnes ensenyen i aprenen els uns als altres, i s’esforcen per aconseguir un resultat.

• Responsabilitat individual i de grup. El grup ha de realitzar una Tasca i cada membre és responsable de la seva part del Procés.

• Competències interpersonals. Als alumnes cal ensenyar-los a treballar junts.

• Procés de grup. La millora de l’eficàcia del grup s’aconsegueix mitjançant el procés.

La distribució que proposo per la WebQuest de màquines i mecanismes és en grups de 3 alumnes de manera heterogènia i sempre sobre la supervisió del professor. Cadascú dels alumnes ha de ser especialista d’un tema, de tal manera que entre tots han de treballar tots els continguts proposats, i exposar un tema aleatòriament davant de la resta de la classe. Amb això es promou la interacció, la responsabilitat individual i de grup, les competències interpersonals i la relació de grup.

Cal tenir previst els recursos necessaris per realitzar la WebQuest i l’ordre d’aquests.

• Número d’ordinadors a la classe. Recomanable un per alumne. • Accés a Internet. • Espai per fer les postes en comú i el treball cooperatiu.

En el nostre cas disposem de aproximadament 15 ordinadors connectats a Internet per classe d’informàtica, es a dir que si treballem amb el grup partit de Tecnologia podem disposar en la majoria dels casos d’un ordinador per alumne. A part sempre tenim en aquesta franja horària del grup partit de Tecnologia disponibilitat de l’aula Taller de Tecnologia per realitzar les postes en comú o el treball cooperatiu del grup.

66

3. MOTIVAR ALS ALUMNES A PENSAR L’objectiu bàsic de la WebQuest és desenvolupar una Tasca mitjançant la creativitat, disseny i el sentit comú. Entre moltes alternatives podem buscar que els alumnes siguin els protagonistes dels seu propi aprenentatge, fent-los directors i guionistes del seu treball, així que els hi podem donar tasques periodístiques a on desenvolupen rols concrets. Una altra manera de motivar podria ser mitjançant la persuasió en mig de la controvèrsia, a on els alumnes agafen les perspectives dels diferents punts de vista, fet que els hi permet conèixer la realitat amb prismes diferents. Els alumnes que treballaran aquesta WebQuest poden tenir o no coneixements previs del tema de màquines i mecanismes, es qüestió que el professor posi al seu abast mes o menys motivació en el desenvolupament de la feina, ja que els recursos proposats tenen un abast molt per sobre del que es treballa a la Secundària. 4. UTILITZAR EL MITJÀ Les persones, són el primer mitjà que cal utilitzar, ja sigui les autores de les web consultades, o bé membres de l’escola, professors, alumnes o pares d’alumnes. Totes elles voluntàriament poden estar disponibles per qualsevol consulta via e-mail, blogs, etc. durant el període de temps que treballem la WebQuest. Recomano l’ús dels recursos mutimedia que poden trobar a la xarxa, aquests ens pot ajudar en el nivell d’interès i motivació, així que quan convingui podem utilitzat els avantatges de l’àudio, vídeo i imatge.

67

5. CREAR BASTIDES PER ACONSEGUIR EXPECTATIVES ELEVADES A una WebQuest trobarem tres tipus de bastides:

• DE RECEPCIÓ: Permeten que els estudiants es posin en contacte amb continguts que no coneixien abans. Per exemple glossaris, enciclopèdies i diccionaris en línia.

• DE TRANSFORMACIÓ: Ajuden a transformar la informació rebuda en un nova informació adaptada al seu perfil.

• DE PRODUCCIÓ: Els alumnes produeixen coses que abans no havien creat, amb l’ajut de plantilles, guies, etc. Aquest recurs ens permet que els alumnes facin més del que farien per ells mateixos.

68

5.2 ADAPTACIÓ/AMPLIACIÓ DE WQ EXISTENTS

Segons Berni Dodge per adaptar i ampliar una Webquest existent cal seguir els següents passos:

Pas 1: Trieu un tema

En primer lloc cal tenir molt clars els objectius finals. Què és el què volem que els nostres alumnes sàpiguen o siguin capaços de fer quan acabem aquesta experiència.

Trieu un model amb el qual creieu que podreu fer un bon ús de la informació d’Internet i que requereixi uns coneixements de comprensió, anàlisis, síntesi, de solucionar problemes ,o bé de creativitat.

69

En el cas de la WebQuest de màquines i mecanismes, he escollit el tema de mecànica, per diferents motius:

• Per assolir uns continguts que no desperten massa entusiasme als alumnes de Secundària i que requereixen un esforç acadèmic i sobre tot de visió abstracta.

• És un contingut que amb les TIC pot millorar molt la seva didàctica en comparació amb la classe magistral, i pot despertar més inquietuds i motivació pel alumnes.

• Davant de la dificultat que tenen els centres de Secundària per disposar d’una infrastructura per practicar el contingut de màquines i mecanismes, una opció molt vàlida és la de treballar amb una metodologia de WebQuest.

Pas 2: Busqueu WebQuest existents

Hi ha bones WebQuest a la xarxa, però que no han estat actualitzades i els enllaços poden fallar. Son les primeres candidates per adaptar.

70

Pas 3: Determineu si la podeu utilitzar tal com està

3A.Es possible trobar exactament el que volem, en aquest cas no

perdeu més temps aquí, ja us podeu saltar tots els altres set passos següents

3B. Una altra possibilitat pot ser que hàgiu de fer petites adaptacions. Si el procés demana un laboratori i no en disposeu o el llibre de text que utilitzen no és el mateix que el vostre, aleshores potser us en sortireu amb una pàgina d’acompanyament. Això és senzillament una pàgina per acompanyar aquesta WebQuest que descrigui com modificar la lliçó perquè funcioni amb les vostres disponibilitats. De fet, necessitareu dues pàgines d’acompanyament, una pels alumnes i una altra pels professors.

Tornem al punt 1. Una tercera possibilitat és que no trobeu absolutament cap WebQuest sobre el tema que teniu en ment. Aquesta possibilitat és gairebé impossible tenint en compte la quantitat de WebQuest que es creen cada mes, però podria passar. En aquest cas, valdria la pena considerar tornar al primer pas i triar un tema diferent per treballar o bé crear la vostra pròpia WebQuest des de zero.

4. La quarta possibilitat és per a la qual aquesta pàgina ha estat creada: heu trobat una o més WebQuest existents que us interessen però que cal adaptar a la vostra situació

En el cas particular de les màquines i mecanismes per un nivell de Secundària hi han poques WebQuest que siguin didàctiques i crec que el que realment trobarem no són Webquest, si no activitats o deures de mecànica penjats a la xarxa. Existeix un cas excepcional però està indicat per alumnes de Primària, i no permet el seu aprofitament al nivell de Secundària. http://www.interpeques2.com/trabajos/webquestmaquinas/webquestprincipal.html Després de la recerca, l’opció escollida que permet conèixer amb més aprofundiment les WebQuest és, el disseny d’una nova WebQuest utilitzant els generadors lliures que disposem a la Xarxa.

71

Pas 4: Seleccioneu les WebQuest que tenen un Potencial Elevat

Bé tenim doncs una o més WebQuest que ens interessen perquè no són exactament tal com les necessitem.

Com decidim si val la pena arreglar-les?

Una WebQuest ideal ha de tenir les següents qualitats:

1. Enllaços adequats i actualitzats 2. Pàgines amb presentació atractiva, sense errors ortogràfics,

gramaticals ni tècnics 3. Una tasca engrescadora que requereix un nivell alt de

pensament 4. Allò que s’hi aprèn s’ajusta als nostres objectius curriculars 5. El nivell de lectura i el to són els adequats pels nostres

alumnes

Com determinar si val la pena treballar- hi ?

Si compleix el 60% de les qualitats és a dir 3 de 5, val la pena fer l’esforç d’aconseguir el 40 % restant.

Pas 5: Identifiqueu els Canvis Necessaris

El proper pas consisteix en entrar en detall a cada WebQuest i comparar-la amb una WebQuest ideal que aprofiti al màxim el format. Per això cal imprimir una còpia de la Rubrica d’avaluació de WebQuest i puntuar cada candidata a l'adaptació. Una puntuació perfecta és 50

Preneu nota d’aquells aspectes on la candidata sigui insuficient. A partir d’aquí genereu una llista del què cal fer per a cada WebQuest.

Pas 6: Heu d’obtenir el Permís de l’autor

Com ja sabeu i precisament perquè és tan fàcil l’accés a Internet no vol dir que es puguin fer modificacions lliurement. Si l’autor no ha donat de manera explícita el permís per a que altres modifiquin el seu treball caldrà preguntar-li.

Cal explicar a l’autor, qui som i el que volem fer amb la seva WebQuest per actualitzar-la o adaptar-la. Cal incloure la següent declaració que generalment apareix també a les noves WebQuest.

72

"Tots ens beneficiem sent generosos amb el nostre treball. Està absolutament permès als educadors copiar aquesta WebQuest, adaptar-la o modificar-la i publicar-la en qualsevol lloc, sempre que el nom de l’autor original es mantingui amb un enllaç a la URL d’aquesta WebQuest. A la línia de sota del nom de l’autor original podeu afegir 'Modificat per (el vostre nom) en la data de (data)'. Si la modifiqueu, si us plau, feu-m’ho saber i envieu-me la nova URL."

Pas 7: Descarregueu la WebQuest

Per a una WebQuest d’una simple pàgina, és fàcil capturar directament l’arxiu.

Per documents web més complexos, especialment aquells que usen marcs, ho trobarem més fàcil si fem servir un programa de captura de pàgines.

Pas 8: Modifiqueu i Amplieu

A continuació trobareu alguns recursos addicionals que potser us poden ser útils

Punts Clau - Un conjunt de 14 petits canvis que marquen una gran diferencia entre un pàgina de principiant de la d’un professional

Recursos gràfics - En aquesta pàgina trobareu enllaços a gràfics que podreu utilitzar lliurement.

Plantilles de disseny de WebQuest Molts dels creadors de WebQuest prefereixen utilitzar plantilles pre-dissenyades. Mireu aquesta pàgina us pot donar idees de com modificar els apartats de la Tasca , el Procés i l’avaluació de manera coherent

Pas 9: Avalua i Revisa el què has Necessitat

En algun moment necessitareu obtenir una opinió externa respecte als canvis que heu fet. Es bo fer-ho en diferents etapes.

Revisió entre iguals dels aspectes més superficials

Revisió entre iguals del contingut.

Experimentació amb alumnes.

73

Quan totes les revisions siguin fetes, compareu la nova

Rúbrica d’avaluació de WebQuest.

Pas 10: Publiqueu i Compartiu

Ara que ja heu fet el treball doneu a conèixer la nova lliçó millorada perquè altres professors puguin aprofitar-la. hhttp://webquest.sdsu.edu/adapting/index.html

74

6 RECURSOS PER LA CREACIÓ DE WEBQUESTS 6.1 BASES DE DADES

Es troben classificades per diferents àrees i subàrees temàtiques i curriculars. En entrar al directori, hi veieu les àrees i els temes en format de carpetes.

També podeu cercar a partir de diferents conceptes: les WebQuests més visitades, les més noves, per classificació alfabètica o a partir d’una paraula clau (que pot ser part del títol, cognom de l’autor etc..).

• Directori de WQ de la Comunitat Catalana de WebQuest: <http://webquest.xtec.cat/enlla/>

• Llistat de WQ Phpwebquest d'Antonio Temprado:

o Català <http://www.phpwebquest.org/catala> o Castellano <http://phpwebquest.org/wq25>

• Catalogo de WebQuest del Departamento de Educación, Cultura y

Deporte del Gobierno de Aragón, Rincón Arawebquest:

<http://www.catedu.es/gestor_recursos/public/webquest/principal.php>

• Eduteka: Portal Educativo gratuito actualizado mensualmente desde Cali, Colombia, por la Fundación Gabriel Piedrahita Uribe.

<http://www.eduteka.org/ProyectosWebquest.php?catx=7&tipox=1>

• Portal de Webquest.org de B. Dodge (english): <http://www.webquest.org/search/index.php>

• Bestwebquests de T. March (english): <http://bestwebquests.com>

• Portal d’Isabel Pérez Torres, especialitzada en l’ensenyament de l’anglès. És autora de la primera tesi doctoral sobre WQ. En castellà <http://www.isabelperez.com/webquest/>

• Portal de Manuel Area, professor de la Universitat de la Laguna (Canàries). En castellà <http://webpages.ull.es/users/manarea/webquest/>

75

• Portal de Berritzegune, Vitoria/Gasteiz, del Pais Basc. En castellà i basc

<http://www.proarabatic.org/webquest/index.htm>

• Base de dades d’Histodidáctica. Portal del D. Joaquim Prats, especialitzat en temes d’història. En castellà <http://www.ub.es/histodidactica/webquests.htm>

• Portal educatiu de les Illes Balears. En català

<http://weib.caib.es/Recursos/webquest/recull.htm>

6.2 GENERADORS I PLANTILLES DE WQ

Els generadors

El generador és una eina que ens permetrà crear una WebQuest sense haver de conèixer gaire bé el llenguatge HTM, ni utilitzar programes d’edició de webs. Un generador és una eina que us permet, en línia, dotar de contingut les diferents parts d’una WebQuest. És molt fàcil de fer servir i els seus resultats són força interessants, tot i que també tenen inconvenients Els principals: que no són tan fàcils de localitzar a Internet, els manquen alguns apartats, etc..

• Generador d’Aula 21

http://www.aula21.net/Wqfacil/webcat.htm

• Té un apartat d’ajuda • És gratuït • Té versió en català

76

• Generador d’Antonio Temprano

http://www.phpwebquest.org/catala/

• És molt senzill i intuïtiu de fer anar

• És imprescindible registrar-se

• En ser en PHP queda penjat directament a Internet

• Dóna un adreça web • És gratuït • Té versió en català

• QuestGarden 1.0.: generador de Bernie Dodge

http://webquest.org/questgarden/author/

• Us heu de registar

• Està en anglés • Hi ha prevista una

traducció al català en breu.

77

• Plantilles de B. Dodge, amb i sense marcs (frames), traduïdes i adaptades per Isabel Pérez:

<http://www.isabelperez.com/webquest/modelo.htm>

Plantilles

Una manera senzilla de crear una WebQuest és utilitzar un model o plantilla.

Les plantilles s’han de descarregar primer. Generalment, estan comprimides amb el programa WinZip o WinRAR (aquests programes els podeu trobar a la web de Solfcatalà, a la de la XTEC o al CDWeb).

Una vegada hem descarregat i descomprimit la plantilla que volem utilitzar, l’hem d’editar amb algun programa per fer webs (NVU, Komposer, OpenOffice, Word, Dreamweaver, Front Page, …) i canviar el contingut dels diferents apartats, el color, afegir imatges, etc. i torneu a desar.

ATENCIÓ: no podem canviar el nom de cap arxiu, ja que aleshores no enllaçaran les diferents parts i també tindrem problemes per veure la Webquest amb alguns navegadors quan estigui penjada a Internet

• WebQuestCat

• Segons el model de Bernie Dodge, amb les indicacions sobre el contingut adaptades per WebQuestCat

• En català

http://webquest.xtec.cat/joomla/index.php?option=com_imagelinks&task=view&catid=23&id=7

78

• Plantilla Bernie Dodge traduïda per M Josep Simó

• En català

http://webquest.xtec.cat/joomla/index.php?option=com_imagelinks&task=view&catid=23&id=4

• Plantilla de Bernie Dodge traduïda per Isabel Pérez

• En castellà

<http://www.isabelperez.com/webquest/plantilla-webquest.htm>

• Plantilla original de Bernie Dodge

• En anglès

<http://webquest.sdsu.edu/LessonTemplate.html>

79

6.3 CURSOS DE WEBQUEST EN LINIA

• Barba, Carme; Capella, Sebastià. WebQuest: una metodologia per treballar amb Internet a l’aula. [en línia].

Curs de formació TAC 2008/2009 <http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/td109/in

dex.html>

• Centro de Información y Comunicación Educativa (CNICE), Ministerio de Educación, Política Social y Deporte

<http://www.isftic.mepsyd.es/formacion/enred/formamos/cursos_f.php>

6.4 ALTRES RECURSOS

• Rúbriques <http://rubistar.4teachers.org/index.php?&skin=es&lang=es>

• Rúbriques per a la revisió de Webquests: De Bernie Dodge: anglès <http://webquest.sdsu.edu/webquestrubric.html>

italià <http://www.bibliolab.it/webquest_task/WebQuest Rubric.htm>

De J.M. González-Serna (adaptació de la B. Dodge): <http://www.auladeletras.net/webquest/documentos/panorama/evalua.htm> .

• Banc d’imatges i sons del MEC: <http://bancoimagenes.cnice.mec.es/>

• Gif i gif animats: <http://www.gifmania.com>

• Imatges per compartir: <http://www.flickr.com/>

• Google, cerca d’imatges:

<http://images.google.com/imghpogle.com/imghp>

• Freefoto: <http://www.freefoto.com/index.jsp>

80

• Presentacions en línia

Slideshare: <http://www.slideshare.net/>

BubbleShare: <http://www.bubbleshare.com/> • Mapes conceptuals en línia

<http://www.exploratree.org.uk/>

• Wikis Wikispaces: <http://www.wikispaces.com/> Bluwiki: <http://bluwiki.com/go/Main_Page>

• Blocs Blogger: <https://www2.blogger.com/start> • Marcadors socials, adreces d’interès o preferits, en línia i

compartits: <http://del.icio.us/>

< http://www.mister-wong.es/>

81

7.CONCLUSIÓ Agraeixo molt aquesta oportunitat de presentar aquest treball realitzat durant el curs 2008-2009 e implementat curs 2009-2010 en totes les seccions del curs 3r ESO del col�legi Casp D’aquest treball em quedarà el record físic d’un document, que ha de ser un element de consulta i una eina de treball per aquells mestres o professors que s’animin a treballar les webquest de màquines i mecanismes a l’ESO. Aquest tipus d’activitats son del tot recomanables per qualsevol professional, amb elles compartim amb altres companys les nostres experiències, sabent que les webquests són recursos que estan en xarxa per poder-les utilitzar sense que calgui tenir un gran coneixement de les noves tecnologies. Recomano que després de cert temps dedicat en la docència, els mestres ens hauríem d’aturar i repensar el que estem fent i veure maneres de millorar estratègies i processos. Per que en definitiva qui rebrà el benefici d’aquesta feina serà l’alumnat, amb noves propostes , noves reflexions i renovades energies per part nostra. No oblidem que els alumnes són el motor de l’escola i les inversions que d’alguna manera reverteixen en l’alumnat son una garantia d’èxit per l’escola. Moltes Gràcies

82

8.WEBGRAFIA I BIBLIOGRAFIA ADELL, Jordi. (2004). Internet en el aula: las Webquest. Edutec, Revista Electrónica deTecnología Educativa. [en línia]. núm. 17, març Disponible a: <http://www.uib.es/depart/gte/edutec/revelec17/adell_16a.htm>. ADELL, Jordi; BERNABÉ, Iolanda. El aprendizaje cooperativo en las Webquests. [en línia]. Primeres Jornades sobre Webquest, ICE-UAB/Comunitat Catalana de Webquest, març 2006 Disponible a: <http://www.webquestcat.org/WQJornadas/adellarticle.doc>. BERNABÉ, Iolanda; ADELL, Jordi. El modelo WebQuest como estrategia para la adquisición de competencias genéricas en el EEES. [en línia]. IX Congreso EDUTEC, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, 2006 Disponible a: <www.webquestcat.org/iolanda-bernabe-munoz.pdf>. DODGE, Bernie. Origen del Concepte Webquest. [en línia] Comunitat Catalana de Webquest, 1995 Disponible a: <http://www.xtec.net/~cbarba1/Articles/concepteWQ.htm>. DODGE, Bernie. Thinking Visually with WebQuests. [en línia]. San Diego: San Diego State University, 2000 Disponible a: <http://edweb.sdsu.edu/Webquest/tv/#>. DODGE, Bernie. (2001a). “FOCUS. Five Rules for Writing a Great WebQuest”. Learning & Leading with Technology, vol. 28, núm. 8, p. 6-10 (Versió en línia a: <http://webquest.sdsu.edu/documents/focus.pdf>, Versió en castellà a: <http://www.eduteka.org/profeinvitad.php3?ProfInvID=0010> DODGE, Bernie. Rubric for Evaluating WebQuests. [en línia]. San Diego: San Diego State University, 2001b Disponible a: <http://webquest.sdsu.edu/webquestrubric.html>.

83

DODGE, Bernie. Adapting and Enhancing Existing WebQuests. [en línia]. San Diego: San Diego State University, 2002a Disponible a: <http:// webquest.sdsu.edu/adapting/index.html> (Versió en català a: <http://www.xtec. net/~cbarba1/Articles/AdapAmplWQ.htm>). DODGE, Bernie. WebQuest Design Patterns. [en línia]. San Diego: San Diego State University,2002b Disponible a: <http://webquest.sdsu.edu/designpatterns/all.htm>. DODGE, Bernie. WebQuest Taskonomy: A Taxonomy of Tasks. [en línia]. San Diego: San Diego State University, 2002c Disponible a: <http://webquest.sdsu.edu/taskonomy.html> (Versió en castellà a: <http://www.eduteka.org/tema_mes.php3?TemaID=0011>). DODGE, Bernie. The WebQuest Design Process. [en línia]. San Diego: San Diego State University,2004. Disponible a: <http://webquest.sdsu.edu/designsteps/index.html>. EDUTEKA. Las WebQuest y el Uso de la Información. [en línia]. Fundación Gabriel Piedrahira Uribe, Eduteka, 2002ª Disponible a: <http://www.eduteka.org/Editorial10.php>. EDUTEKA. Matriz de valoración. [en línia]. Fundación Gabriel Piedrahira Uribe, Eduteka, 2002b . Disponible a: <http://www.eduteka.org/MatrizValoracion.php3>. EDUTEKA. Cómo elaborar una Webquest de calidad o realmente efectiva. [en línia]. Fundación Gabriel Piedrahira Uribe, Eduteka, 2005. Disponible a: <http://www.eduteka.org/WebQuestLineamientos.php>.

webquest: una metodologia innovadora · acollidor per a la humanitat”(bauman 2006:167). no es...

Documents