/WIT LLOREnÇ DE/ CflRDfl//flR

BOLLETf-REVISTA DEL CENTRE CULTURAL CARD * FEBRER DE 1983 * N° 79

jW

Editorial

Febrer del 72; neix Flor de Card.

Bé idò, des d'aquella llunyana data es pot dir-simplificant molt- que Sa Revista mai no s'haduita bé amb el poder.

Ho testifiquen tot un munt d'actes com lesjuntes de coordinació, l'expulsió del Card, subvencions denegades, instàncies sense contes-tar o contestades sempre negativament, xer-rameques de cafè (a un poble tot s'arriba asaber!),...

Potser és lògic; car la denúncia és una de lesraons que justifiquen l'existència de Flor deCard. I la denúncia, o més encara, la simpleexposició d'altres parers o d'altres maneresde pensar tenia tanys de rebeldia, d'agosara-ment i un cert rebuig a l'orde establert. I ai-xò ahir era prou motiu pel bandejament quehem sofert i del qual -quedi ben clar- ens sentim ben gojosos, car hem pogut comprovar queel temps'ens va donant la raó (Mirau sinó elque es diu diàriament sobre la premsa i pen-sau llavors el trui que armà fa una dècadaun "sin comentarios" rera l'acord d'un plenari)

Però els temps sortosament van canviant i a-vui ja no és disbaratat dir el que pensa cadas_cu, avui les persones públiques reconeixen queerrar és d'humans... Potser el bessó és que lapluralitat d'idees a poc a poc guanya terrenya Ja intransigència. És una realitat que volemafrontar avui, ara, amb una altra prova de bona disposició: entregant a la Biblioteca Muni-cipal la col·lecció de revistes foranes que més0 menys curosament hem anat guardant anyrera any. Col·lecció que de banda el valor documental, és valorable en un bon grapat demilers de pessetes.

1 ho feim des d'una situació de força, en elsentit de que avui més que mai potser hi hala ferma voluntat de que Flor de Card no s'acabi per ara; avui més que mai augmenta considerablement el nombre de lectors i subscrigtors; avui més que mai pot dependir -i si s'es_trevé rebutjar- de favors i almoines; avui mésque mai els sentiments d'eufòria o postraciósón desplaçats per la satisfacció d'una tascafeta amb il·lusió.

També, és cert, aquest oferiment és una ma-nera de dir: basta!

Agradi o no, malgrat tot i tots -els pensa-ments, els actes, les persones...- hi ha Flor deCard a la vila; el nombre de subscriptors ac-tuals, el nombre de números publicats, parlen.

Flor de Card -2- (26)

Bolleti'-revista del Card, Centre CulturalSant Llorenç des Cardassar.Adreça: Carrer de Sant Llorenç, 36.Febrer de 1983. Número 79.Director: Bartomeu Domenge i Amer.Cap de Redacció: Josep Cortès i Servera.Dipòsit legal: 765-1973.Edita: Centre Cultural Card.Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)

de

PORTADA

En Guillem Calmés "Conié". Dibuix ad'en Josep Cortès.

COL·LABORADORS

Guillem Pont

Josep Cortès

Antoni MesquidaJ. SantandreuFrancesc UmbertJoan DomengeMateu CalmésBiel FloritRamon RossellóFrancesc ClapésPere J. Llull

Maria Galmés

P-uerto-MatamalasMiquel SuredaAndreu AmerQuina-NicolauFelip FortesaAntoni Sansó

NOTA

Guillem GalmésMés llocEls 4 clotetsSant Llorenç, ahirEntrevistaEspipelladesObjectorsCàstigs i glòries...El tempsLa lectura...l'A.P.A.Contarella pagesaHistòriaCostumsBatecMecanografiaBatecSi lleuTresoreriaHumildadEsportsTresoreriaDistribucióSecretariaTranscripció .

llapis

38

1020

41167799

12131314

1418

1619

Els articles apareguts en aquesta revista ex-pressen únicament l'opinió dels seus propis aupressentors.

GUILLEM CALMES FLOR DE CARD -3- (27)

La figura de Guillem Calmés s'ha de conside-rar immersa dins uns contexte socio-culturalben concret i determinat -carateritzat, coms'ha pogut veure, per una total apatia cultu-ral i a nivell d'escola, car la gent, el poble,"necessitava" d'altres interessos- i en funciód'unes ensenyances rebudes -Escola Normal icontacte amb don 3oan Capó-, i d'un contex-te general, descrit per Jaume Oliver ("La si-tuació de l'ensenyament a les Illes de l'any1910 fins a l'any 1930 fou de quasi total pos-tració; d'absoluta manca d'infraestructura educativa i conseqüència d'una politica educativatotalment desencertada").

Desenvolupà, a la vila, una tasca curta peròprofunda. A la vista de les dades consultadess'ha de dir que no fou un revolucionari de l'ensenyament, però va ser un feel transmissor deles idees de renovació pedagògica rebudes, i-dees, per cert que dissortadament no arriba-ren per tot arreu.

La seva tasca incidi' ben directament sobreun bon grapat de persones (doc-34); és a dir,la seva tasca fou més a nivell personal que nosocial, s'ha mitificat una mica sa persona; evi_dentment "va fer coses" però no tan impor-tants ni trascendents com s'ha volgut suposar.

Personalment valoraria més la tasca pedagò-gica o si voleu didàctica, aquest intent d'en-trar la realitat quotidiana dins l'escola, un cos_turn encara avui ben mal de trobar.

Guillem Galmés fou, en definitiva, una perso-na entregada a una professió; era mestre d'es_cola a l'escola, en el carrer, en el cafè... era,un mestre de poble.

Sant Llorenç des Cardassa^, maig de 1980

Guillem Pont

NOTAA TOTS ELS CENTRESDE BALEARS.

D'ENSENYAMENT

Davant del reiterat incompliment del calen-dari escolar per part d'alguns centres d'en-senyament, aquesta Direcció Provincial re-corda que els esmentats centres s'han d'a-justar exactament al disposat en el Calen-dari Escolar vigent, essent festius solamentels dies citats a l'article 50 del Calendari.

Quant a les festes locals, que són dues a cada localitat, s'han de fruir obligatòriamenten els dies assenyalats pel calendari laboral,dictat pel Ministeri de Treball i publicat enel B.O.E.

Aiximateix s'adverteix de la greu responsa-bilitat en què es pot incórrer en cas de norealitzar l'activitat docent en els dies asse-nyalats lectius (especialment els anomenats"ponts")

Ciutat de Mallorca, 3 de febrer de 1983.

La Directora Provincial

PUESTA A PUNTO

DIAGNOSIS - ELECTRICIDAD - AUTO - RADIO

Entrevista FLOR DE CARD -4- (28)

En Tomeu Carbó, representant del CDS en elpoble, és el protagonista de la penúltima deles entrevistes que farem abans de les elec-cions municipals, a no ésser que a la darreramata ens surti un altre partit que no teniemen compte i el mes que ve n'hi hàgim d'in-cloure dues. Després d'encetar la conversa sobre els darrers rumors que corren per la vila,-que no són pocs, creis-me- començàrem l'entrevista:

- Segons es diaris encara no estan decididesses coalicions electorals, i an es CDS pareixque li donen tres alternatives: totsol, ambUM, i amb UM i UCD. ¿Quina és sa que tefa més ganes?

- Mira, en principi vull dir que es d'es CDS tetim s'idea d'anar tots sols, ara bé, si arribama fer una coalició, sempre pareix que és mésacceptable anar amb UM i UCD que amb sosaltres partits. A jo personalment em fa mésil·lusió fer tractes amb ses persones que ambsos partits, a ses municipals. De totes mane-res, pensam que és millor fer pactes desprésde ses eleccions que coalicions abans, i finsque no canviem d'opinió, a totes ses reunionsque he assistit s'opinió majoritària ha estatanar tots sols. Aiximateix, a sa darrera se vaparlar d'una possible xerrada amb UM, però demoment no s'ha fet.

- Homo, es CDS és un partit que ara neix, iuna cosa que neix sempre pareix que té sa vi-da per davant, i més possibilitats d'anar en augment, enc que pugui fracassar, mentres ques'UCD se veu clar que va en decadència i es-tà a punt de caure de tot. Crec que per salvar_se hauria de menester un miracle. S'UM té esseus adietes dins sa provincià, però a Sant Llorenç no sabem que n'hi tengui, de moment. Hesentit a dir que a Son Carrió hi té contactes,però a Sant Llorenç no en conec cap.

- ¿Què és lo que te va fer pendre sad'anar-te'n d'UCD?

decisió

- ¿Quines diferències hi veus entretres partits?

aquests

- Bueno, com que jo vaig partir l'any Ik amben Josep Mèlia, dins el PNM, sempre he seguitsa seva li'nia, i quan va sortir d'UCD em vaigsentir obligat a anar-me'n amb ell, no sols per_què se n'anava, sinó perquè crec en sa sevamanera d'ésser; pens que és s'homoque demos_tra més clarament un nacionalisme baleàric.Com que jo vaig néixer, políticament, amb sonacionalisme i s'autonomia, me'n vaig anarperquè UCD no donava peu an aquestes idees.

- Si es teu partit se presenta totsol se dónaper segur que tu seràs cap de llista. ¿Se potconfirmar?

- No, de cap manera. Jo estic encarregat defer una llista d'es CDS a Sant Llorenç i jan'he parlat amb una sèrie de persones, i és a-quest grup que se formi es qui ha de dir quiha d'anar de cap de llista. Si consideren quehe de ser jo, ho seré -no vull dir que me sacri_f i q u i perquè això de sa politica és una cosaque m'agrada, m'agrada fer feina p'es poble ino només a nivell general, sinó també particu-lar-, però si creuen que convé més un altre,jo seguiré dins es partit i els faré costat dedarrere, com a secretari, o com a president.

- ¿I com estan ets ànims?

- Jo, com te vaig dir a unes altres declara-cions després de ses eleccions, consider que ases municipals no se donaran es mateixos re-sultats que a ses generals. Ara bé, sempre hiha xascos, i jo crec que hi ha persones que poden donar sa sorpresa per amunt i d'altres, talvegada, que la donin per avall.

- ¿Te pareix que es vots estaran repartits, ohi haurà qualque partit que surti pardamuntets altres?

- No. Pens que hi haurà dos o tres partits que

FLOR DE CARD -5- (29)

estaran bastant niveJJats. Si mos haguéssim defixar en ses eleccions generals no hi importa-ria dir quin seria es guanyador, però crecque n'hi haurà que se pensen tenir-ne molts ino en tendrán tants com fan comptes.

- ¿Què trobes d'es fet de no canviar sa lleielectoral?

- Jo consider que és pitjor aixi' com està ara,perquè, a un poble que hi hagi molt poca diferència no se notarà, però a un com Sant Llo-renç pot passar com s'altre vegada, que hi havia molta més gent que volia a una personaper batle i per mor d'es pactes ho va ser unaaltra, pactes que a vegades no se compleixeni poden dur a un mal govern. Però pareix és-ser que abans o desprès aqueixs pactes hi hauran d'ésser, i s'haurà de jugar a posar un pri-mer de llista que no només sigui capaç de durvots, sinó que sàpiga aglutinar sa gentd'aitrespartits a favor seu.

- ¿Te pareix, idò, que se podria donar un re-sultat semblant an es de ses darreres, en sosentit de que un partit guanyi i no tengui esbatle? Me referesc a AP.

- Si' que se pot donar es cas. Jo consider queés molt difícil treure majoria absoluta, i per

>r.

tant, si es que guanyi no agrada an ets altresregidors, hi pot haver qualsevol pacte. Hemde convenir, però, que si és un demò-crata, n'hi haurà molts que el votaran, però sien surt un que no ho és ni de neixement, pa-reix que no ha de tenir es poder necessari perésser es batle.

- ¿Creus que si en Miquel Falera guanyava, ara que ha canviat sa situació politica de s'es-tat, actuaria de manera semblant a quan vaser batle?

- Jo te diré, no sé com actuaria, perquè és di_fícil catalogar ses persones després d'una sè-rie d'anys, ara bé, tot es temps que va ésserbatle no va demostrar ésser gens demòcrata, ijo personalment crec que de demòcrata no enté res, i ho dic amb coneixement de causa,perquè quan hi va haver sa pugna electoral entre en Mèlia i en Barrado, perquè jo vaig apo-iar en Mèlia, que era un amic meu, i ell enBarrado, que crec que ni tan sols el coneixia,el vaig perdre de client. Va dir que no voliamés productes 3 Jotas dins ca-seva perquè nohavia fet lo que ell deia.

- ¿Quines coalicions post-électorals creus quehi haurà, si cap partit consegueix sa majoria?

- Mira, com que a Sant Llorenç tots mos co-neixem, jo posaria davant ses necessitats i çoses d'es poble i darrere se d'es meu partit, iaixò ho diré a qualsevol lloc. Es CDS és unpartit federal i tenim autonomia total, tant anivell de provincià com de poble. És clar quea ses reunions procuram posar-mos d'acord ensa manera de fer ses coses, però si a nivellnacional, per exemple, no pacten amb so par-tit Socialista i aqui' mos convé pactar-hi, hopodem fer sense cap impediment ni un.

- Ara que en parles, diven que hi ha possibili-tats de que es PSOE te doni es seu vot pers'alcaldia. ¿Hi ha res d'això?

--Quan pensàvem que canviarien sa Llei Elec-toral, suposant que jo anàs de cap de llista,parlàrem de que per ventura el PSOE m'ajudaria, però últimament no hem concretat res. Encara no he tengut cap conversació de pactesamb ningú.

- Se rumoreja que sa majoria de ses llistes duran es segon carrioner, i p'entura es tercer, loque podria donar pas a que es Consistori estàs

.../...

.../..

format per tants de carrioners com llorencins.¿Què opines d'això?

- 3o trob una cosa, que no sé si és ventatjosao no, però si a Son Garrió fan una llista noveig es perquè ets altres partits hi han de posar carrioners dins ses seves. Però un sempreva a cercar vots, i jo crec que dins sa nostrallista també hi haurà carrioners , i indepen-dents, si és necessari.

- Parlant un poc d'es passat, ¿quines diferèn-cies hi veus entre ets ajuntaments de sa dic-tadura i es de sa democràcia?

- Jo te diré, ara,tots es concejals que volenpendre part activa en ses feines de s'ajunta-ment, tenen oportunitat i ocasió suficient perpendre-n'hi i dir sa seva opinió, i abans ningúfeia res p'es seu compte. Una partida d'oca-sions en què n'hi havia que trobaven que qualque cosa s'havia de fer d'una altra manera, sies batle trobava que no, no tenien res que fer.Llavors es batle tenia tots es poders dins s'a-juntament, i pràcticament hagués bastat quefos totsol.

- ¿Quina valoració fas d'aquests quatre anys?

- Crec que han estat positius, perquè vàrempartir amb unes circumstàncies dolentes, i ai-xi' i tot s'han fet moltes de coses que mai s'havien fet.

- ¿Quines coses hauries fet o deixat de fer sihaguessis estat batle?

- Homo, vulguis no vulguis, maldament se va-gi an es bé d'es poble, un, a vegades, no liagrada lo que li hagin fet, i per ventura s'hanfrenat coses que a lo millor s'havien d'haverfetes. Ara bé, si hagués estat batle, sa mevaintenció era fer una comissió d'assessoramentamb gent que no estàs dins s'Ajuntament, ital vegada no s'haurien comesos es mateixoserrors.

- Crec que podem donar sa xerrada per acabada. ¿Hi vols afegir res?

- Només voldria que es poble, en cas de queme presentas, me fes es cas que em va fer ases darreres eleccions generals, que només hiva haver sis llocs a ses Balears que fessin mésvots que aqui. Aprofit aquesta ocasió per do-nar-los ses gràcies.

Josep Cortès

Objectors -6- (30)

L'OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA A LA LEGISLACIÓ EUROPEA.

Cofn que l'objecció de consciència és una instituciórecent a la nostra legislació, i fins ara formuladasols constitucionalment, es fa precís recórrer aldret comparat per tal de reunir experiències i cri-teris orientatius que puguin servir-nos a l'horad'envestir aquest tema. Els països escollits ho hanestat per pertànyer tots ells al Consell d'Europa,l'Assemblea Consultiva del qual, pel gener de 1967,aprovà una resolució favorable al reconeixement deldret a l'objecció de consciència.

1.- Font Jurídica

dePaïsos'que no reconeixen el dret a l'objeccióconsciència.IRLANDA En aquest país, encara que el servei

militar no és obligatori, existeix lapossibilitat de que el govern estable_i_xi l'estat de defensa. En aquest cas,no hi ha cap llei que parli de l'obje£ció de consciència.

TURQUIA L'objecció de consciència no està re-coneguda a la legislació turca. Estàprohibida constitucionalment.

GRÈCIA Tampoc no la reconeix.constitucióSUÏSSA La seva constitució estableix que "tot^

hom està obligat a complir el serveimilitar, però reconeix la llibertat decreencia i consciència. Així i tot, hiha lleis que contemplen la possibili-tat d'adscriure's al Servei de Sanitata tots aquells que no vulguin utilit-zar armes. A la pràctica, Suïssa potésser considerada entre aquells païs-sos que reconeixen l'esmentat dret.

Països que recullen constitucionalment l'objecció deconsciència.HOLANDA Article 196 de la Constitució de .1922.R.F.A. Article 4 de la Llei Fonamental.'ORTUGAL Article 276 de la Constitució.ESPANYA Article 30 de la Constitució.3aïsos que reconeixen l'objecció de consciència mit-jançant lleis especials.SUÈCIA Llei de 1902, i després, lleis de 1943

1966 i 1978.GRAN BRETANYA Llei de 1916.NORUEGA Llei de 1922, i després, lleis de 1935

i 1965.DINAMARCA Lleis de 1933, 1952 i 1976.ÀUSTRIA Lleis de 1955 i 1974.LUXEMBURG Lleis de 1953 i 1963.FRANÇA Lleis de 1953, 1963 i 1972.BÈLGICA Llei de 1964.ITALIÀ Llei de 1970 i 1972.FINLÀNDIA Lleis de 1959 i 1969

Antoni Mesquida

Col·laboració FLOR DE CARD -7- (31)

CÀSTIGS I GLÒRIES DELS ASSASSINS, SE-GONS LA LLEI CANÒNICA DE L'ESGLÉSIACATÒLICA.

* Si assisteixes a la interrupció terapèu-tica de la gestació, encara que sigui de comara, d 'un fetus mal format, que posa en perillla vida de la gestant, del qual es té la certesade que si arriba a port serà un petit monstru-et, ets un assassi' d'una categoria tan granque "ipso facto" quedes excomunicat, o siguifora de l'Església "sense la qual no hi ha sal-vació", i per aconseguir el perdó de Déu ne-cessitaràs una vènia especial i directa del Pas^tor del Ramat Diocesà.

* Si esperes que neixi i li retorces el coll,cometràs un pecat mortal ben gros, però noquedaràs excomunicat i per adquirir el perdóde Déu bastarà que et confessis amb qualse-vol capellà a qualsevol racó de la Sagristia.

* Si esperes que creixi i quan entri a cateva, tal volta empès per la fam i la misèria,li pegues un tir d'escopeta perquè has sentituns renous extranys dins les fosques per allòde que amb-els-temps-que-correm-un-no-es-pot-fiar-de-res, has comès una imprudència iper no estar massa clar de que fos en Ilegiti-ma defensa, pots haver incorregut en faltagreu, per lo mateix convé assegurar el perdódel Cel rebent una absolució, per si de cas nofos que pogués ésser que fos una mica de pe-cat mortal pel caire de la precipitació, enca-ra que no hi hagués intenció.

* Si ets un bon economista de la catego-ria de les multinacionals i en canvies mil perdues màquines, encara que aquests mil atu-rats queden condemnats a una mort desespe-rada i lenta, ets un bon administrador, com-plidor del teu deure, per la perseverancia enel qual necessites una freqüent assistència alssagraments i pot ser qualque dia la Santa Seuet cridi per assessorar el Banc Ambrosia.

* Si ets un Dictador i has arribat al po-der per un cop de força contra les lleis, però"de fet" manes i tens el govern, i un dia n'envies vint mil a morir de mort segura, de fredi vergonya, posem per cas a les Malvines, etsun patriota catòlic que has de presidir els fu-nerals dels teus assassinats i si ho ha concer-tat "el Conveni" han de dir el teu nom a lesmisses de tota la Nació.

* Si ets un General i per "estratègies" dela guerra, manes tirar una bomba damunt unaciutat i mates a milers d' infants i fas abor-

tar a cents de mares, que resten esbutzadesal carrer, però guanyes la guerra, ets un heroinacional que mereixes l'honor de tota la naciói presidir el Tedeum d'acció de gràcies quecantarà el Pastor de les ànimes, el mateix queacaba d'escriure que la interrupció terapèuti-ca d'una gestació perillosa, encara que siguial primer mes, és un horripilant assassinat quemereix l'"excomunió".

Febrer, 1983Jaume Santandreu

EL TEMPSGENER I FEBRER (Fins dia 20)

En lo que va d'any només duim recollits dot-ze miserables litres d'aigua per metre quadratDia IO ve caure una nevada que deixà blan-ques les parts altes de Calicant i S'Esquerda.L'endemà, com a conseqüència, tenguéremuna bona gelada amb una temperatura míni-ma de 25 baix zero.El dia 12 encara va baixar més (-35), però sitenim en compte que aquestes temperaturesestan canades dins el poble, és ben probableque als llocs on les gelades són més freqüentss'arribàs als 49 o 69 baix zero. De totes ma-neres fou la minima registrada durant els quatre darrers anys.

PLUVIOMETRIA DELS PARRES 16 ANYS.

o o o o o o o o oo o o o o o o o o

.3- u~\ v£> r^ oo o\CN m

—t- -H -t- -t-

o oo oO —i

—I 1

1967196819691970197119721973197419751976197719781979198019811982

l/m2

6385231055636

• 797985805683595700534459611582348553

Francesc Umbert

L'Escola FLOR DE CARD -8- (32)_

MES LLOCNo sé si el recordareu, però fa temps feren ala televisió un reportatge on es mostrava unacolònia de rates que vivia tranquil·lament en unespai determinat. Els experimentadors, sense variar l'espai hi anaren afegint rates i poguerencomprovar, i nosaltres veure, que l'agressivitatde les rates augmentava a mesura que n'hi anàven posant, fins al punt de matar-se unes a lesaltres.

I ara a què ve això? pensareu.

La meva intenció no és altra que aplicar l'ex-periment a l'escola nostra.

Des de l'any en què es féu una escola pensadaper a vuit cursos, amb una cuina i un menjador,s'hi han anat afegint al·lots, però no és sola-ment això, sinó que a la vegada, i precisamentper mor de l'augment d'alumnes,s'ha fet neces^sari augmentar el número d'aules, amb la lògi_ca reducció d'espai que això suposa. Es a dir,gradualment ha augmentat el nombre d'alum-nes i s'ha redui't l'espai, dos factors que - tor-nant a l'exemple de les rates - incideixen bendirectament sobre l'agressivitat latent dels nos_tres nins.

Gairebé tots els qui han estudiat les relacionsque s'esdevenen dins l'aula escolar (relacionsmestre-alumne, alumne-alumne, alumne-mestre)parlen del concepte CLIMA com a peça fona-mental de l'aprenentatge. Bé, més que "peça"concreta (com podria ésser l'ordre de l'aula oel llibre, o el to de les paraules del mestre),elCLIMA d'una aula es podria definir com a aire0 component que tiny tots els altres elements1 a la vegada és format per tots aquests ele-ments. És a dir, tots els elements configuren elclima i aquest pot condicionar o fer canviar al^gun element.

Potser penseu que tot això és una mica entre-vircollat, però és que dins el campde les cièn-cies humanes res no és simple ni senzill.

Com deia, els teòrics parlen d'un "clima" idealque potser variarà segons l'autor que el tracti,però que tots tenen uns denominadors comuns:

- tranquil i assossegat- democràtic- facilitador de relacions

Com podeu veure no són termes operatius, noes pot dir "aquest hi és" o "aquest no hi és" per_

què no són "actes". Però malgrat l'ambigüitatdel concepte clima, de tot el que s'ha dit finsara, podem deduir clarament que unes aules oun pati esquifits són factors NEGATIUS que in_cideixen sobre el que de tranquil i assossegatha de tenir l'ambient escolar, i de rebot tambéincidiran negativament sobre l'aprenentatgedels nins.

Personalment crec que aquesta ja és raó sufi-cient per començar a parlar d'engrandir o canviar de lloc la nostra escola, car EL LLOC JAQUEDA PETIT.

Aiximateix i de banda tot això, n'hiha d'altresde raons.

¿Com es pot parlar de laboratoris ni de biblio-teques escolars, ni de camps esportius,ni de sales d'actes, ni de sales de reunions pel profes-sorat... si manquen aules?

Si tot això ho tenen a altres escoles públiques,¿per qùè no ho han de poder tenir els nostresfills?

Tot això no és dir altra cosa que:

Alerta! Ja necessitam MÉS ESCOLA!

Guillem Pont

FLOR DE CARD -9- (33)

LA LECTURAEN EL CICLO INICIAL

Por su enorme interés, reproduzco casi literal-mente el articulo de la revista "APUNTES DEEDUCACIÓN", que trata de la lecturaen el CICLO INICIAL. "Los escolares no deben dedicanse a otra cosa hasta que no hagan una lecturafácil. Saber leer es: ser capaz de convertir unmensaje escrito en un mensaje sonoro, ser ca-paz de comprender el contenido del mensaje.En todas las orientaciones pedagógicas y en elresto de documentos que implantan el Ciclo I-nicial, el lenguaje (lectura, escritura, compren-sión y expresión oral) está en el vértice de lasmaterias instrumentales. Esto significa, ni másni menos, que sin este instrumento el caminodel aprendizaje es imposible de recorrer. Loprimero que hay que hacer, por tanto, es desa-rrollar en el niño la técnica de la lectura, par-tiendo de lo que es en si' el proceso lector. Leer la palabra letra a letra, silaba a silaba au-menta el número de pausas, favorece los movimientos regresivos que fatigan los ojos innece-sariamente y perjudica la consecución de unbuen ritmo de lectura. Además, dificulta la capacidad de captar el significado de lo que selee.

Aunque el tema que nos ocupa es el de la lec-tura, no conviene aislarlo de los otros dos blo-ques temáticos que completan el área de len-guaje, ya que tanto la comprensión y expresiónoral como la escritura exigen la misma aten-ción para que la instrumentalización global funcione. Las actividades que en este momentohan de predominar, pensamos que deben ser deejercitación, que son las que generan adiestra-miento, sin olvidar aquellos ejercicios que con-ducen a la madurez de los factores fisiológicosdel niño. Dichos factores se refieren a la late-ralidad y consecuentemente, al esquema cor po-ral, a la motricidad, a la orientación espacial ytemporal, al ritmo, etc. Al final del segundocurso, el niño debe conocer y pronunciar co-rrectamente los distintos fonemas; utilizar unabuena entonación y ritmo lector y comprenderlo lei'do. Es importante que se favorezca el gusto por la lectura utilizando técnicas como lec^turas colectivas, lecturas dramatizadas etc."

J.D.R. (Director)

L'A. P. A.

LLUITANT PER S'ESCOLA

Si heu passat darrerament qualque vegada pers'escola, vos haureu fixat que ja hem conseguiilo que tant tots desitjàvem: papereres, faroles,barreres, etc. Ja se pot dir que sa nostra Escolaofereix un aspecte molt agradable i lo que també interessa és sebre-ho conservar. Consideramencertada sa col·laboració de s 'Ajuntament, perlo que mereix sa nostra felicitació.

Però s'Escola també necessita s'ajuda de tots,no només en s'aspecte exterior, sinó també conseguir-es professorat necessari p'es pròxim cursi altres activitats extra-escolars que ajudin a saformació i entreteniment d'es nostros nins. Peraixò mateix es qui formam sa Junta Directivade s'Associació de Pares (A.P.A.)en ses nostresreunions mensuals procuram examinar es puntsmés necessaris per ajudar an es nins, pares i professors, ja que s'Escola és obra de tots.

A partir d'aquest mes, sortirà una crònica mensuai explicant lo que s'ha acordat a sa reunióTIgualment agrairíem que si hi ha suggerències odificultats de cara a s'ensenyança, no s'esperies final de curs per sa seva solució, sinó quanencara hi ha remei.

Lo que se va tractar a sa darrera reunió de dia3 de febrer, o millor dit se va acordar:

1.- Nomenar comissions per repartir sa feina,es_tar més en contacte amb sos pares, nins i pro-fessors.

2.- Publicar una crònica cada mes a sa revista"Flor de Card", de s'Escola i ses nostres reuni-ons.

3.- Fer colocar discos a sa carretera d'Artà delimit de velocitat i es discos de perill "aproxi-mació a una Escola" ben visibles.

4.- Col·laborar amb s'Ajuntament a especular otrobar uns terrenys a on es pugui edificar mésaules o una Escola Nova.

Mateu Calmés, Secretari de s'Asso-ciació de Pares

Els quatre clotets FLOR DE CARD -10- (34)

L'altre dia, veient les conegudes imatges de latirada de bidons plens de residus nuclears a lamar, i veient les enganyifes que havia de ferel qui manejava la grua per no ferir els "zodi-acs" del Green Peace, em vingué l'ocurrènciade pensar:

Sort que els tripulants del vaixell que ports lesdeixalles radiactives són holandesos o anglesosb..vTrob que si fossin llorencins no mirarientan prim. ¿Que cau un bidó sobre un zodiac imata una persona? Paciència! No haguessinvingut aquí, que no hi tenien cap feina!

. =

La frescor de la pedra viva travessava el ve-llut dels calçons. Assegut sobre el "coleador"que hi ha a la carrera de Ses Sitges mirava lataca ocre del poble i... aiximateix és petitet!I si em feia més amunt, molt amunt Mallorcaseria una taca petitona dins el blau; i si enca-ra em fes més amunt arribaria a veure la Ter-ra com la veren els astronautes, una bolla bla-vosa amb vàries llepades blanquinoses.Una bolla perduda dins la immensitat del cos-mos.Com una buina de mul somerí perduda dins laimmensitat del terme (tot és relatiu). I quanla roda del cotxe -emprant el símil- esclafauna buina, qui se n'adona? Qui pensa que pot-ser ha mort un escarabat o una formiga?Realment els homes ens supravaloram.

lelacionj

I com voleu que Flor de Card no vagi canviant?

Què tendra?Què tendra el poder?¿Perquè quan hom tasta el poder -al mancoaquí, a Sant Llorenç- li costa tant deixar-lo?¿Perquè quan hom l'ha tastat el vol seguir as-saborint?Què deu tenir el poder?Què deu tenir?

Guillem Pont

Espìpclladcs FLOR DE CARD -11- (35)Ara que sembla que UCD se'n va definitivament a f i lar estopa, si espartits que queden volen demostrar que són realment seriosos i conse-qüents amb sa seva ideologia, crec que no han d'admetre dins ses sevesfiles an aquests "tartufs" oportunistes de sa politica, sense cap altre objectiu que omplir-se ses butxaques amb sos dobbers d'es poblé.Si els admeten corren es perill de que an es seu partit, a la curta o ala llarga, li passi lo mateix que a s'UCD.

S'altre dia, mentres es Ple d'es Consistori estava arreglant es pobleaixi' com sols ell ho sap fer, se va estrevenir que va sonar es telèfon;es municipal l'agafà i tot seguit entrà dins essalo d'actes dirigint-se anes regidor Puigròs: "Mateu, és per tu", digué. "¿I qui és?, demanà im-prudentment s'al·ludit. "En Pere Llinàs", contestà es telefonista. "Di-gues-li que ara no me puc posar", conclogué embarassadament es regi-dor.I és que se rumoreja que en Mateu Puigròs anirà dins sa llista des so-cialistes, i en Pere Llinàs és un membre destacat de Unió Mallorquina.

//Com que pareix ésser que s'espipellada d'es mes passat sobre es fun-cionari (?) que acabava sa son damunt sa taula no va quedar tan claracom seria de desitjar, aquest mes donarem una partida de pistes.Veiam: no fa festa dia 29 de juny, ni dia 21 de setembre, ni dia 26 dejuliol, ni dia ¿f de juliol.-Idò quin dia!?- em demanareu.I jo vos diré: -Vola vola titines!-.

Si aquest mes no publicam sa carta de resposta d'es bâtie an en Mau-ri, no voldria que vos pensàsseu que és que no la volem publicar. Ésque no n'hem rebuda cap!

S«-, elineetor-

És ben ver que n'hi ha que són collonots perquè ho són!S'altre vespre, an es sopar de Sa Revista, n'hi va haver un que va pro-posar que se presentas sa factura de Sa Guàtlera a Sa Permanent, aveure si passaria.-En paguen tantes que no toquen... -va dir- ... que són capaços d'apro-var-la!

Me sap greu no poder-vos donar es net d'ets acords d'es Ple d'es mespassat, però el feren a les onze d'es mati' i an aquestes hores jo m'hede guanyar ses sopes.Un regidor va dir que ho feien perquè no mos hi volien a cap d'es dos,però jo, que ja sabeu que no som tan malpensat com ell, crec que hofan perquè de bon mati' encara tenen es cap una mica clar i no 1lien tan grosses com a sa vetlada. Josep Cortès (A voltros què vos pareix? * • — • =-*

6VTU53ÍÜ1ÚSSA GRUTA

BANQUETES, * BODAS * COMUNIONES * BAUTIZOS

Cra. Porto Cristo - Cala Millor T 570193 _presupuestos sin compromiso

Contorcila pagesa FLOR DE CARD -12- (36)

L'AMO EN BERNAT I LES CINCQUARTERADES DE SON TRENC (CONTE)

L'Amo en Bernât de la taverna, un dia,un mo-ment donat de la seva existència, va arribar ala conclusió que els doblers eren per gastar-losi que tanmateix a Sa Caixa, els interessos hi retien poc. I que, al darrer "traque" no li fan but^xaques.

Regentava una taverna al Carrer Major. No ésque fos una vinya, però donava per menjar ibeure la dona i ell i per guardar qualque cose-ta també, adesiara.

Bé, idò això, un migdia, no va poder estar mési va comprar Son Trenc. Molt barat. Cinc quar_terades de garrigota baixa, estepes, qualque mata arrufada, porrasses i sebes marines. Res.

La dona, quan ho va saber, li va fotre un alti-baix de ca'l déu. "Mem que hi treuràs de SonTrenc?. Merda hi tens dins el cap, tu!. Doblerstirats dins mar són això...!". I altres exponentsde les múltiples possibilitats vocals de la vellaescola mallorquina, qualcuna molt sofisticadaper cert.

I és que, llavors, quan varen succeir aquestsfets, la terra sols tenia vàlua en relació direc-ta dels fruits que d'ella mateixa s'hi podien a-conseguir. Encara Europa no ens havia desco-bert. O no s'havia inventada la mamella gene-rosa del turisme. El fet és que aleshores no e-xistien les febres urbanitzadores i especulado -res. Per això mateix, al primer cop de vista,Son Trenc no valia res per la senzilla raó queningú li veia possibilitats de treure-hi res.

Però l 'Amo en Bernat, com que la feina no l'empenyia, una hora ara, un horabaixa suara, ambla mula, el carro, l'arada i el parpal, ara unquartó, demà dos, ara un clot per una figuera,demà un altre per un garrover, tres ametllersmés tard, en un parell d'anys va tenir SonTrenc que pareixia un jardi'. Va haver dedur-hibastantes carretades de terra sobretot allà onmagrejava més, però, ja dic, després, un jardi'.

Tothom se n feia creus. I ell n'estava més ala-bat que cent llamps en contemplar el productedel seu esforç.

Un capvespre que el rector de la vila, homemenut i grasset, de galtes lluentes i peus fei-xucs, havia agafat la impronta contemplativa,i havia decidit, breviari en mà, anar a veurepondre el sol per la forana alta, es va donar el

cas que va passar per la camada de Son Trenc,mentre l'Amo en Bernat arreglava unes parresi no tenia cap berba, perquè s'havia adonat justllavors que l'altre dia havia esmotxat una par-ra una mica més del que pertocava, i amb to-ta seguretat la s'havia feta seva. No estava perromanços, vaja.

El rector, tot endolcit per les tebieses d'aquellsoleiet amable d'horabaixando, s'hi va acostari el va escometre:

-"Hi ha que veure, l'Amo en Bernat, com vós,amb l'ajuda de Déu és clar, heu posat de bé a-questa finqueta...!".

L'Amo en Bernat que, ja dic, aquells momentsestava més bufat que un ble degut a la parradels orgues, es regirà més rabent que una es-córpera i li va contestar:

-"Si'..., perquè vostè se'n deu recordar de comestava això, quan ho conrava Déu totsol, no ésver...?".El rector no va dir res. No li va contestar. Gi-rà en cua en direcció al poble amb els ulls fi-xes en la seva pròpia ombra, gairebé rodona ipendolana. I l'Amo en Bernat de la taverna delCarrer Major va seguir fent la seva, amb les ti_sores de podar en la mà dreta i un remue ig-not als llavis.

-*-x--*-*-*-*-*-**-

Conten les cròniques que la gent observadoradel poble es va fixar sense poder explicar-se elperquè ni el perquè no, que, des d'aquell^ diaque l'havien vist parlar ambl'Amo en Bernat a Son Trenc,el rectoret prenia el cafè delsmigdies a la tavernade la plaça.

Biel Florit

.-n-rr <• • • '~^·. \\ <•<•^\

Història Costums FLOR DE CARD -13- (37)

1442, 14 setembre.- Gabriel Baulenes, notari,ven a Salvat Comes de Manacor un esclau tartre anomenat Jordi, de 20 anys d'edat, peFpreu de 110 lliures. (ARM prot. Mateu Balles-ter B-80 f. 37).

1418.- Els procuradors reials de Mallorca ano-ten com de manament seu han estat caçades82 tortugues en el terme de Manacor. (ARMRP 3.830 s.í.)

1544.- Dia 5 de març "fonc lo Bisba an Mana-quor per quonfirmar los minyons". (ADM Bap-tismes Manacor n? 1)

1545.- Continua havent-hi esclaus a Manacor:Dia 6 de novembre és batiat Sebastià, fill deN'Eulàlia, llibertina.

1552, 25 gener.- És batiada Antonina filla deCaterina esclava de Miquel Ballester. Dia 14setembre Na Cira filla de l'esclava de JeroniTogores. Dia 22 setembre, Onofre fill de l'es-clava de Gabriel Domenge.

1481, 12 març.- El rei concedeix l'escrivaniade la Cort reial de Manacor i el seu terme alnotari Pere Benhajam. (ARM LR 75 f. 123v)

1470.- Per defunció d'Antoni Bassa, rector deManacor, és concedida la rectoria (que aleshores comprenia Sant Llorenç) a Esperandéu Espanyol. (ARM LR 72 f. 207).

1471, 24 setembre.- El rei mana que Esperan-déu Espanyol sia conservat en el càrrec de rector de Manacor, canonge de la Seu de Mailor^"ca; pretenia també la rectoria Gaspar de San-tàngel, degà de Calatayud. Els fruits de la rectoria foren posats en segrest mentre duravala causa entre els dos pretendents. (ARM LR73 f. 120-122v)

1566, 21 juny.- El Gran i General Conselltracta que en el camí que d'Artà ve a la pre-sent Ciutat, entre Artà i Manacor hi ha un torrent "lo qual acustuma córrer tot lo any y erTtemps de invern e de grans aiguas los vian-dants no poden passar axí los de peu com losde cavall sens perill de llur vida y han de restar a dormir enmig de una garriga". També"tracten que en aquest carni' resten a fer unsempedrats. El Consell determina fer un ponti acabar els empedrats. (ARM AGC 36 f. 210)

Ramon Rosselló

BIOGRAFIA DEL REVEREND SR. PEREBONNIE, ECÕNOM DE LA PARROQUIADE SANT LLORENÇ

He vist publicat a sa revista Flor de Card quenan canviat es nom d'alguns carrers d'es nostro3oble Sant Llorenç. Un d'es carrers que m'hancridat s'atenció ha estat un que han dedicat anel Reverend Sr. Pere Bonnín, que va ser es nostro primer Ecònom o Regent de Sant Llorenç.Abans de seguir més envant vui dedicar unesDaraules d'agrai'ment de tot lo que va fer persa Parròquia, es temps que ell hi va ser. ElRector Teco, Rev. Sr. Pere Santandreu va es-ser es segon Rector que ha estat en es nostrox>ble. L'any 1913 la varen fer Parròquia i esjrimer Rector fou el Rev. Sr. Jaume Pascual,que es poble també recorda ambagrai'ment per.o que se varen preocupar p'es malalts s'anyd'es grip, o sia, 1918.

He sentit contar que a sa Rectoria hi haviabrou de carn per tots es malalts i anaven a ce£car-lo. Una gran obra de Misericòrdia. Aquellsanys moriren molts de llorencins, per això espoble va invocar a Sant Sebastià, advocat con-tra sa pesta i epidèmia. Varen voler regalar u-na llàntia votiva a Sant Sebastià, que era salàntia grossa que abans estava a l'altar major.

Durant aquests anys que estigué el Sr. RectorPascual se va fer sa Rectoria, que avui encarano. està acabada. Després hi hagué oposicions aalgunes Parròquies de Mallorca, i ell va treureses d'es poble de Binissalem, a on ja havia es-tat, i se n'hi tornà. Va quedar de Rector el Sr.Pere Santandreu. Durant es seu govern, se va-ren fer a la Parròquia moltes millores. Gràciesa Déu, se va fer amb s'ajuda d'es poble sa Ca-pella Nova a la Mare de Déu Trobada.

Francesc Clapés

Batec FLOR DE CARD -1»- (38)

GENER

Refranyer * Entre Sant Antoni i Sant Sebas_.tia, més fred que tot l'any fa.

* Gener eixut, tot l'any put.

2.- Fan la presentació oficial del cabo. Enacabar, amb tota la cort municipal i el bat-le, a les portes de la Sala, es fan el retratde rigor per perpetuar l'esdeveniment.

3.- Esbuquen el que queda de la glorieta dela placeta de l 'Ajuntament.

4.- Neix en Josep Miquel Esteva, fill de Xe-rafi' i Antònia, de Son Garrió. Tot sigui enhorabona.

5.- A la plaça Nova es fa l'entrega de jugue-tes per part dels Reis de l'orient. Molta genti molt de fum.

7.- A partir d'avui ja no duran pus pa a lesbotigues. Qui en vol menjar haurà d'anar alsforns a comprar-lo.Neixen en Juan José Llodrà Mascaró, fill dejoan i Antònia i na Maria Riera Carpio, fillade Joan i Angeles. Bones juguetes!

8.- Un grup de llorencins van a Petra a ballaramb petrers i menorquins.

9,- Com que els agrada la gresca, a Son Car-rió fan ball de bot.Mor l'amo en Bartomeu Planisi Calmés. Des-cansi en pau.

11.- A Sa Coma neix en Gabriel Calderón Rincon, f i l l d'Àngel i Isabel. Salut!

14.- Es fa l'entrega de la bicicleta que rifavala Unió Ciclista Sant Llorenç. L'ha guanyadaen Sebastià Puig, de Manacor.S'instai.Ien una partida de bancs davall elsporxos de la Sala.

15.- L'Ajuntament organitza un foguero ambtorrada i ball de bot en el magatzem. Hi compareix molta de gent.

16.- Dissabte de Sant Antoni. Es fan devers15 foguerons a Sant Llorenç i tres a Son Car_rió. Els dimonis els visiten a tots amb un cot^xe. Enguany no hi ha present de l 'Ajuntament.

17.- Sant Antoni. A les beneides hi comparei_xen devers 10 carrosses. Hi ha hagut un pocde trull perquè no se sabia si seria festa o no.

18.- Esmotxen els arbres de la Plaça.Posen la placa a la Plaça de l 'Ajuntament.

22.- El rector organitza el foguero de Sant Sebastia, a la plaça Nova. Molt animat.

23.- Excursió de llorencins a Sa Canaleta deMassanella, conducció d'aigua devora Mancorde la Vall.

25.- Sant Pau. Bon dia per sembrar alls.

26.- El Congrés dels Diputats aprova l'Esta-tut d'Autonomia de les Balears i es comen-cen a veure fresses, però una cosa no té resque veure amb l'altra.

27.- Un grup d'al.lots acompanyats de dosmestres viatja a la Molina.El dia de SantaAngela, neix n'Àngela MelisGalmés, filla d'en Borja i na Jerònia. Que lapoguem veure casada, si convé.

29.- El Consell organitza una festa a CalaMillor dins el programa d'"Un hivern a Ma-llorca". Hi ha menjua per a qui en vol.

30.- A l'església batien una partida de ninsi nines.

Maria Galmés i P. J. Llull

TUADELLSi es rumors seconfirmen,Flor de Carddeixarà de sersa millorrevista d'espoble, ja quediuen queAlianza Popularen prepara unaaltra.

SOLER - PONT

C. Nou, 35 ^ 56 93 10 Sant Llorenç

FLOR DE CARD -15- (39)

fsr·.trfí'.ç •«^«'«"v?-.'-.,«*»* i. -A.·V ,4t '^.¿ L.. »f*., i J»,-" - M-.V--

, í;?,*>•"••< &, •*

hm>©ft^c* ::; :;£'A '*/-W/.tf::.&v:v : ;í4$&UJ££$' -J^BB»1:,:''

Cardífssar, '7

ACRISTALAMIENTODE VIDRIOS Y ESPEJOS

Calle Mayor, 71Teléfono 56 92 11

gruo/

muro

SERVICIO PERMANENTE

Tno. 537092

plancha y pintura

talleres

SON TORRENS

T 537307 MURO

P.AN'CO rsr-ANOL

wosp^ ^ »j w^f ^<<ffl«K: «.•>»%» ,:ir,^

«, . , * ^ í s.'V

• • • ' / ,< ' r*;••!: Tí'-

La rìiii\or C-T.'.H-^^ bii 'M'uru ('c .,' M. S! "'VCID.

>*« Jf«

V»^Calle Sureda, lTel. 570624

CLINICA VETERINARIA

T. 554265

Hernán Cortés, 3MANACOR

HORARIOS M. M. J. V. 6 a 8 tardeCONSULTA S. 1V30a1'30

Burgués, s/n.°(detrás parque municipal)

Tel. 58 1579FELANITX

HORARIOS L. M. M. J. 6 a 8 tardeCONSULTA D. 11 a 1

«T I I I 1 I I I I

Fontaneria y electricidad

ORDINAS FEBRER

Mnyor, 22 - Tel. nóoiooÜAN' LOR1INZO

FLOR DE CARD -16- (W)

~r DAM DO TXJSP/ES PUßEMrGE ¿OS \ \<i SU ff COS /?£&£*/ /3B/Eff7O5 ¿¿EGO tíáSTA /H/l^

v4f%MJ-4S-

~! I- o PC D rn n > X3 D \i i

Si lleu. FLOR DE CARD -18- (42)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 MOTS CREUATS123456789

10

HORITZONTALS.- l.-Nota musical. 2.-Acció assenyalada.3.-Afer,esp. comercial. ¿f.-Simbol del fòsfor. Dona noble; per ext. senyora.Símbol del iode. 5.-Dona o femella que ha tengut un o més fills.Acció d'anar a un indret. 6.-Símbol del iridi. Cadascundels signesde l'alfabet emprat antigament pels pobles germànics. Pronom7.-Vocal. Afàsia deguda a la pèrdua de control dels músculs de l'ar-ticulació. 8.-Planta horti'cola vivaç d'olor forta característica.Contracció. 9.-Que gaudeix de bona salut. Consonant. 10.- Notamusical.

VERTICALS.- l.-Nota musical. 2.-E1 que ha engendrat un o mes infants. 3.-Si'mbol del nitrogen. Consonant. Vocal. 4.-Relatiu o per-tenyent a una federació d'Estats. 5.-E1 més antic dels membres

d'un cos per ordre de recepció. Treure ulls les plantes. 6.-Seient sense espatller, d'origen turc.Vocal. 7.-Donar forma de canal. 8.-Vocal. Preposició. Al rev. pronom. 9.-Representació mentald'una cosa real o imaginària. 10.-Cara del dau marcada amb un punt.

SOPA DE

C L0 SL PL AD SE ND BA BM TA ED E

Deu

vs

ATEUQNALBBL

DEFUSIAAAMA

noms

«*•

.

»%

LLETRES

RRGTBJENLGS

E U BI K OJ U RK E DT L IA U ST C SQ U OS E TP S RE N Y

iEAC0RALEn0

p0RQuENYAER

FUGA DE VOCALS

A N_ _S C_N_X L'H_M

A S-N- Q— N -ST- -B-T

RTINENCA

de figues.

,*3

•e• v s

. i

•ïV5

vt </f , a• '*>(,3 U

50 f,'• f*sa s»

•

.(,

(•

60•SÍ

ss

^f^- ^\""

ENDEVINALLA

P R n T Hem de veure

- ' s i tothomT. endevina

MTJT

rTv^^Vr^ -

Iff,Wl Uv'-v \ ' f \^ ^t^r^^/#*x*^t

/ fofa^ZWF/ i ("(vT^SìK,'Wm*• * • * «*r

•flc.»»

Si 'fJ* ».*n- „'

?

.* Z"

m¿y-ide

qui som jo.Me colequan es sol se pon,i m'aixecquan surt es sol.

^~*M

•« ^~í*ï.

-<m•"••" ,rv3n^26 M^S/

•5 ; T '·i·»·'·'· feiJH^» íi •¿3 MARIA CALME

SOLUCIONS

eip 53

VnVNIA3QN3

•jnaeqc Pisa upnb ouïs'jnpjad SLUoqj xiauoD sa ON

S1V3OA 3Q VDHd

^1 VV I 1

S 3 Vv a v N

I VI 3

V

3

VNVW0Io

yV S1 11 Vn y

3v aD 33' ja

SlVDHtfD

v3y I

« V Wd

N

SIOW

vDN3NI1yVW

y

VAN3nòyod

oa3ivy0Dv3

À N 3

1OS 3S VI IaHo9 3

S

Cy

y53^1311

v i

Q1

V VNÒn3i

a v

3 avwva3aii

S 01 0

3d VdOS

Esports FLOR DE CARD -19- (43)

Abrimos la página deportiva de este mes con la visi-ta del Cardassar al Escolar de Capdepera. Gracias asus seguidores se hizo una buena taquilla y hubo máspasión que ambiente en las gradas, que repercutiríaen el terreno de juego: en la primera abundó la dia-léctica y en la otra las patadas.

La primera parte fue de claro dominio local, ya quebuscaban afanosamente el gol y lo conseguían a loscinco minutos de juego, de un claro penalty, si bienprecedido de una jugada muy dudosa, ya que el balón,según parece, había rebasado la linea de fondo. Ochominutos más tarde una carga de Timoner dentro delárea sería también castigada con penalty, pero gra-cias a la mala puntería del jugador no se transformóen gol.

En la segunda mitad se siguió la misma tónica de laprimera, hasta que de fuerte testarazo nos dejabancon un dos-cero en el marcador y con pocas esperan-zas de nivelarlo. Faltando un cuarto de hora para elfinal y con el Escolar en inferioriüad numérica, elCardassar intentó el ataque, pero no consiguió nadapositivo.Fue un partido mal jugado por ambos conjuntos y en elque el Cardassar, como nos tiene acostumbrados fuerade casa, se llevó la peor parte. El Escolar abusó desus malas artes, ayudado por un árbitro que se mos-tró pasivo hasta el punto que parecía estar ajeno alo que sucedía en el terreno de juego.

El día 6 de febrero se inauguró el remozamiento delCampo de Deportes con la visita del Montuïri,que porsu clasificación en la tabla daba mucha incertidum-bre en el resultado, a pesar de haberle ganado en supropio feudo. El partido dio de sí lo esperado: in-certidumbre hasta el final. El Cardassar, después deunos quince minutos en que conseguía el gol, quedódominado por un equipo que, con viento favorable, re_accionó fuerte, y sólamente la fortuna le dejó lle-gar al descanso sin ver su meta perforada. La segun-da mitad empezó igual que el final de la primera,condominio visitante y ataques constantes a la porteríalocal. En uno de esos barullos de puerta, un linierimberbe, para que notasen su presencia o quizá parapremiar el empeño puesto, les dio el gol ante la pei_plejidad de los locales. Con este gol se mostraronmás conformistas y el Cardassar, más en contraata-ques que en tromba, se fue acercando a la portería.Fruto de ello, a pase largo del portero, Cánovas, queen un principio estuvo fallón, empalmó un fuerte chutque no pudo detener el portero. A pesar de los cons-tantes ataques de los visitantes, el marcador queda-ría ya inmóvil hasta el final.Partido normal del Cardassar, que a pesar de no cua-jar un gran encuentro, se come los puntos de casa, yno precisamente por la ayuda del árbitro, que salvoel gol del linier, no influyó en el resultado.

El 12 de febrero, en partido anticipado al sábado yen tarde fría e inapacible, el Cardassar rinde visi-ta al Gran Estadio Balear, "gigante con pies de ba -rro". Este partido fue como la parrala: "unos decíanque sí y otros declan que no". El comentario de laprensa palmesana lo calificó de pésimo; los aficiona_dos locales de muy bueno, pero lo cierto es que elCardassar fue, hizo su partido y trajo un valioso positivo. Resultado final: 1-1, con aspiraciones a ju-gar la liguilla, de las que estaba ya un poco descol^gado.

Dia 20 de febrero: Cardassar-Cultural. Los aficiona-dos ya se las prometían felices antes de empezar, ymás aún al haber transcurrido diez minutos de juegocon clara ventaja de dos-cero. Pero en afortunada jjjgada del interior izquierdo visitante su equipo con-seguía el gol al tiempo que espoleaba a sus jugado-res, -manteniéndose un "tira y daca" durante sesentaminutos.A los treinta minutos de la segunda parte otra granjugada a cargo del local Massanet junior, con galopa_da de área a área, además de poner al equipo localen clara ventaja, reverdecía sus ansias de victoria,borrando del campo a un Cultural desmorronado, queveía peligar su portería cada vez que el balón esta-ba en juego. Resultado final: 6-1.

Miguel Sureda

U.M.Noticies de darrera hora asseguren que, decara a la confecció d'una llista per a les eleecions municipals, s'està constituint a SantLlorenç la Unió Mallorquina, encapçalada anivell provincial per Jeroni Alberti'.

Entre la mitja dotzena de sol·licituds d'ins-cripció que hi havia a l'hora de redactar a-questa nota d'urgència, s'hi troba la d'en Tomeu Busco, president dels centristes lloren-cins fins la setmana passada, en què la UCDva deixar d'existir.

El mes que ve intentarem ampliar la informació.

Josep Cortès

Sant Llorenç, ahir FLOR DE CARD -20- (M)

AL MARROC

En teniem d'altres de preparades, però no hepugut vèncer la temptació que ens brinden a-quests, llavors, jovenells.

Són, eren, els llorencins que havien de partir.Imperiosa necessitat, car uns marroquins s'ha-vien atrevit a esbucar unes fortificacions dela zona de Ceuta. A dir ver, potser al SenyorO'Donnell, llavors cap del govern, no li vinguémalament del tot, car la guerra d 'Àfrica aju-dà a desviar l'atenció vers un punt ben llunyàde la difi'cil situació parlamentària que traves_sava.

Sis llorencins -puix l'amo En Miquel "Tendre",present a la fotografia no arribaria a partir-,part d'aquells quaranta mil que capitanejatsper O'Donnell demostraren el seu valor i valentia a les batalles de Los Castillejos (1.1.I860),Tetuán (4.2.1860) i Nad-Ras (23.3.1860).

Però totes les gestes tenen un preu en sang.Només cinc tornarien a la vila; potser més ma

durs, polsosos i amb el sac de les experiènciesviscudes ben ple d'eixides per contar.

La fotografia deu ésser de l'any 1859, poc a-bans de partir cap a la guerra. Un any després,la Reina Isabel II visitaria Mallorca i encarahaurien de passar 33 anys perquè Sant Llorenç,aquell llogaret de Manacor, tingués un ajunta-ment propi.

Ells són, eren, d'esquerra a dreta:

Drets: L'amo en Francesc Pocapalla, En Pla-niol -que seria molts d'anys garriguer de Pocafarina-, l'amo En Miquel Tendre i l'amo Anto-ni Clar.

Asseguts: L'amo de So'n Segi', l'amo En Blancde Sa Muntanyeta i l'amo En Marti' Vaquer.

(Fotografia gentilment cedidaper l'amo En Tomeu Clar)

Guillem Pont