yesenia i núria - pac 2 (guia)

Metodologia de l’ensenyament de la llengua

Núria Samsó i Mª Yesenia Zazo Jiménez

2n cicle de Filologia catalana

PAC2 | Metodologia de l’ensenyament de la llengua

6

La importància de la motivació a l’aula de llengua (ESO)

Diapositiva 1: Bona tarda. En primer lloc, moltes gràcies per la vostra assistència. Som la M.

Yesenia Zazo i la Núria Samsó, professores de llengua catalana en un institut d’educació

secundària obligatòria de Catalunya. Hem vingut avui aquí per parlar-vos sobre la importància

de la motivació a l’aula de llengua. Esperem que el tema sigui del vostre interès, i que us pugui

ser útil per tal de treballar la motivació a l’aula de llengua amb els vostres alumnes d’ESO.

Diapositiva 2: La conferència està dividida en 9 punts al voltant del tema de la importància de

la motivació a l’aula de llengua per als alumnes de secundària. Començarem definint el

concepte i identificant els tipus de motivació que existeixen. Continuarem donant una pauta

per a motivar els alumnes, tant a l’aula com a casa, i finalitzarem la qüestió resumint els punts

que fan de la motivació un factor tan important per a l’aprenentatge.

Diapositiva 3: A banda de la motivació de l’aprenent, hem de saber que hi ha altres factors que

afecten l’aprenentatge d’una segona llengua, com són la llengua materna de l’aprenent, les

seves capacitats cognitives, l’edat d’inici de l’aprenentatge, el context on té lloc el procés

d’ensenyament-aprenentatge, les estratègies d’aprenentatge i de comunicació, la personalitat

de l’aprenent, el temps i el tipus d’exposició a la llengua que s’aprèn, etc. Com hem dit, però,

dedicarem la conferència d’avui a l’estudi de la motivació.

Diapositiva 4: Tots sabem què significa estar motivats. La motivació és una actitud positiva per

enfrontar tasques que comporten un sacrifici o necessiten un esforç important. Per aquesta

raó, la motivació és fonamental per a qualsevol aprenentatge i, com no podia ser d’una altra

manera, també ho és per a la classe de llengua. Des de fa relativament pocs anys, molts han

estat els autors que han parlat sobre la motivació i han obert nous camps d’investigació sobre

el tema. Les definicions sobre la motivació són diverses. Per exemple, Boixaderas i Majó

defineixen la motivació com el “contagi de sentiments i valors positius, d’expectatives de

progrés envers l’alumnat, de confiança en les possibilitats com a persones i com a alumnes” i

Gardner com “la combinació d’esforç, un desig d’aprendre la llengua i unes actitud favorables

envers aquest aprenentatge”. És a dir, sigui quina sigui la definició que s’utilitzi per a entendre

el seu significat, la motivació és un sentiment, una actitud, per la qual cosa cal entendre que

l’aprenentatge està íntimament lligat amb la ment (factor intel·lectual) i el cor (factor emotiu).

Diapositiva 5: Segons Dörnyei, la motivació “té un paper importantíssim a l’hora de determinar

l’èxit o el fracàs de qualsevol situació d’aprenentatge”. Tot i que la motivació és un factor

determinant per a l’aprenentatge d’una llengua (o de qualsevol altre tipus de coneixement),

però, no és l’únic a tenir en compte a l’hora d’aprendre. Hi ha altres factors que són essencials

per a afavorir l’aprenentatge, com els factors cognitius i els factors conatius. L’èxit de

l’aprenentatge serà deutor de la combinació de les idees, l’esforç i els sentiments que la

llengua provoqui en l’alumnat. Encara que la motivació no sigui un factor determinant, sí que

és un factor clau per assegurar l’èxit de l’aprenentatge. La motivació, ja vingui donada per

l’interès d’aprendre o per la necessitat de fer-ho, ajudarà a l’alumnat a tenir èxit, però no es





6

tractarà de la vareta màgica que obrirà les portes del coneixement, sinó que l’alumnat haurà

d’assumir que l’aprenentatge de qualsevol llengua requereix un esforç per la seva part.

Diapositiva 6: Hi ha dos tipus de motivació: la motivació intrínseca, o integradora, que és la

que prové de dins de cadascú, i la motivació extrínseca, o instrumental, que és la que ve de

fora. Segons Noel (2001, p. 46), la motivació intrínseca són els “motius per aprendre una L2

que deriven del plaer inherent de l’individu i l’interès en l’activitat”, i la motivació extrínseca

són “els motius que són instrumentals per a alguna conseqüència a part de l’interès inherent

en l’activitat”. Són exemples de motivació intrínseca el fet de voler aprendre una llengua

perquè t’interessa, o perquè necessites integrar-te amb el grup lingüístic d’aquella llengua.

Aquests estímuls interiors fan que l’alumne es concentri, s’interessi per l’aprenentatge,

demani ajuda, vulgui aprendre més, etc. L’experiència de diversos autors, com Dörnyei o

Noels, corrobora que la motivació intrínseca és la més beneficiosa perquè afavoreix

l’aprenentatge significatiu de l’alumnat. Són exemples de motivació extrínseca el fet d’haver

d’aprendre una llengua perquè els teus pares t’hi obliguen, perquè si no ho fas rebràs un

càstig, perquè si ho fas obtindràs un regal, o perquè et permetrà desenvolupar un projecte de

vida, com podria ser una feina. En aquest cas, els aprenentatges ja no són significatius.

Diapositiva 7: La motivació influencia el ritme i l’èxit de l’aprenentatge de llengües i pot

compensar les deficiències en l’aptitud lingüística. Dörnyei i Csizér proposen deu consells als

professors de llengua per tal de motivar als nostres alumnes. Aquests consells consisteixen en

ser un exemple personal amb la pròpia conducta, crear una atmosfera agradable i relaxada a

l’aula, presentar la tasca adequadament, desenvolupar una bona relació amb els aprenents,

incrementa la confiança lingüística de l’aprenent, fer la classe interessant, promoure

l’autonomia de l’aprenent, personalitzar el procés d’aprenentatge, incrementar l’orientació

cap a objectius dels aprenents i familiaritzar els aprenents amb la cultura de la llengua que

aprenen.

Diapositiva 8: Per tal de motivar els nostres alumnes, hem d’intentar fomentar al màxim els

factors que motiven els aprenents a aprendre i intentar reduir al màxim els factors que

obstaculitzen la motivació. Però, quins són exactament aquests factors? Què hauria de fer com

a professor? Està a les meves mans motivar els alumnes a l’aula?

Diapositives 9 i 10: Segons Ausbel (1968), les necessitats que motiven els aprenents a aprendre

són la necessitat d’exploració, de provar el coneixement; la necessitat de manipulació,

d’operar en l’entorn i de produir-hi canvis; la necessitat d’activitat, de moviment, d’exercici,

tant físic com mental; la necessitat d’estimulació, de ser estimulat pel medi, per d’altres

persones o per idees, pensaments i sentiments; la necessitat de coneixement, de processar i

interioritzar els resultats de l’exploració, manipulació, activitat i estimulació; de resoldre

contradiccions, de buscar la solució als problemes i d’arribar a sistemes de coneixement

consistents en ells mateixos, i la necessitat d’autoafirmació, de ser conegut, acceptat i aprovat

pels altres. Com a professors de secundària tenim l’obligació de proporcionar als nostres

alumnes tots els recursos necessaris que tinguem a l’abast per tal de facilitar l’aprenentatge.





6

Així, hauríem d’estimular l’alumnat amb activitat lúdiques i educatives que impliquin posar en

pràctica els coneixements teòrics adquirits a classe com pot ser la creació d’una revista escolar

o la confecció d’un diari on l’alumnat pugui deixar constància de la seva vida diària o de les

seves preocupacions. També es poden emprar a classe cançons, contes o poemes que

requereixin un treball de manipulació, investigació i creació artística per part de l’alumnat. I

sempre cal que com a model autoritari de l’aula reconeguem l’esforç de l’alumne i l’animem a

continuar aprenent.

Diapositiva 11: Segons altres autors, els factors que faciliten la motivació són l’autonomia, la

competència, la relació, un bon espai físic i l’autoestima. Pel que fa a l’autonomia, és

important afavorir el poder d’elecció dels alumnes, explicar-los la importància de les tasques

per tal que puguin aconseguir les seves metes personals, valorar el progrés dels aprenents i

proposar-los reptes que els aportin èxit. Pel que fa a la competència, és important que els

reptes que oferim als nostres alumnes siguin del nivell de dificultat adequat i que hi hagi

retroalimentació en el procés d’ensenyament-aprenentatge, és a dir, que els alumnes puguin

obtenir de diferents fonts informació sobre el seu progrés. Pel que fa a la relació, és important

oferir suport personal i emocional als alumnes, fomentar la bona relació de cada alumne amb

la resta de companys i els professors i treballar per tal que se sentin pertinents al grup, al

col·lectiu de la classe. Pel que fa a un bon espai físic, és important tenir una aula agradable

amb un ambient relaxat. Finalment, és important treballar l’autoestima dels alumnes.

Diapositiva 12: Entre els factors que obstaculitzen la motivació, trobem l’ús exclusiu del llibre

de text, donar la informació massa mastegada, els exàmens com a base de l’avaluació, ofegar

els alumnes amb deures, ensenyar els continguts de manera descontextualitzada, ignorar allò

que ja coneixen i els interessa i deixar de treballar de manera interdisciplinar.

Diapositiva 13: Pel que fa als factors afectius que obstaculitzen la motivació, trobem Ansietat,

que és la por o temor que sorgeix quan l’alumne ha de fer alguna acció en la llengua

d’aprenentatge, la inhibició, que és la inseguretat en sí mateixos, que no els permet atrevir-se

a córrer riscs sense sentir-se avergonyits, i la introversió, que és el caràcter reservat dels

aprenents que fa que s’autocontrolin massa, i, per tant, es tanquin més i participin menys a

l’aula. Cal que com a professors combatem aquests obstacles amb activitats trencagel que

afavoreixin l’extraversió dels alumnes, amb reforços positius que donin confiança a l’alumnat i

amb activitats de relaxació que eliminin els riscos de patir ansietat.

Diapositiva 14: Segons Dörnyei, la motivació consisteix en tres fases: la generació de la

motivació, que consisteix en marcar-nos els objectius, el manteniment de la motivació, que

consisteix en intentar evitar que els alumnes es distreguin i la retrospecció de la motivació, que

consisteix en fer una avaluació de com han anat les coses. Aquesta avaluació et permet

motivar-te més per a seguir aprenent, o parar.

Diapositiva 15: Una pràctica docent motivacional consisteix en els següents passos. En primer

lloc, s’han de crear les condicions bàsiques de motivació. Per tal de crear les condicions

bàsiques de motivació, el professor ha de demostrar el seu entusiasme per la llengua, ha de





6

prendre’s seriosament l’aprenentatge dels alumnes, s’ha de relacionar personalment amb els

alumnes, ha d’establir una relació de col·laboració amb les famílies dels alumnes, ha de

generar un ambient agradable i de suport a l’aula, ha de fomentar la cohesió de grup i ha de

formular unes normes de grup acceptades per tots els alumnes.

Diapositiva 16: En segon lloc, s’ha de generar la motivació inicial. Per tal de generar la

motivació inicial, el professor ha de potenciar les actituds i els valors lingüístics dels alumnes,

fer-los créixer l’esperança d’èxit, reforçar-los l’orientació envers els objectius, adaptar els

materials als interessos dels alumnes i generar creences realistes entre els alumnes.

Diapositiva 17: En tercer lloc, s’ha de mantenir la motivació. Per tal de mantenir la motivació,

el professor ha de fer que l’aprenentatge sigui estimulant i amè, presentar les tasques de

manera motivadora, fixar uns objectius concrets, fomentar l’autoestima dels alumnes i la

confiança en ells mateixos, generar-los autonomia i fomentar estratègies automotivadores per

als alumnes.

Diapositiva 18: En quart lloc, s’ha de fomentar l’autoavaluació retrospectiva positiva. Per tal de

fomentar l’autoavaluació retrospectiva positiva, el professor ha de donar realimentació

motivadora, fer augmentar la satisfacció dels alumnes i oferir recompenses i notes de manera

motivadora.

Diapositiva 19: Dörnyei ens parla de diferents estratègies didàctiques motivadores que ens

poden ser molt útils per a la classe de llengua. Entre les estratègies de tipus intel·lectual, ell

recomana l’ús dels mitjans de comunicació, com ara la premsa, la ràdio, la televisió, el cinema

i Internet, i de l’ús lúdic i creatiu de la llengua, com ara els jocs, les dites i refranys, els enigmes,

les endevinalles, els embarbussaments i les cançons. També té en compte les estratègies de

tipus social, entre les quals la de l’aprenentatge cooperatiu, com ara el treball en grup, el

treball per projectes i les commemoracions, i la de la dinàmica de grups, com ara la simulació,

els jocs de rol, la dramatització i el teatre, són de les més motivadores. Finalment,

d’estratègies de tipus emocional, ell nomena l’ús didàctic del sentit de l’humor, que consistiria

en, per exemple, la comprensió i producció de textos humorístics, i de l’autobiografia

lingüística, que podria consistir en una narració personal o en una reflexió sobre la identitat.

Totes aquests estratègies, doncs, ens podrien ser molt útils per tal de motivar als nostres

alumnes d’ESO a la classe de llengua.

Diapositiva 20: Així, doncs, les activitats que proposem per una classe de llengua per als

alumnes d’ESO són motivar als alumnes a l’inici de la sessió, avançant les activitats que es

faran i lligant-les als interessos dels alumnes, trencar amb la monotonia amb activitats

diferents com concursos, jocs, cançons, una revista, etc., variar les activitats, tasques i

materials en una mateixa sessió, fomentar l’autoestima de l’alumnat, procurar el treball en

equip, oferir crítiques constructives, evitar el càstig i treballar amb objectius cooperatius més

que no pas competitius.





6

Diapositiva 21: Tenint en compte la proposta anterior, una classe de llengua a l’ESO podria

començar amb un pensament positiu o cita cèlebre d’un personatge famós, i a partir d’això es

podrien desenvolupar la resta d’activitats. També es podria fomentar l’autonomia de l’alumnat

oferint possibilitats d’elecció. Es podria, per exemple, deixar escollir el tema de redacció als

alumnes, o deixar que decideixin ells si volen treball individual o en parella. S’haurien de

plantejar tasques adequades al nivell de l’alumnat i s’hauria de permetre la relació amb el

professor i els companys mitjançant, per exemple, la creació d’un bloc o d’un grup de

facebook, fent excursions, etc.

Diapositiva 22: Però en realitat, el treball motivacional de l’alumnat no acaba a l’aula. Els pares

també hi juguen un paper molt important. En l’àmbit familiar, els pares han de crear un clima

afectiu. És molt més motivador per als alumnes que els pares es preocupin pel seu

aprenentatge amb frases com “Aprèn tot el que puguis” o “Què has après avui?” que no pas

amb les típiques frases de “Estudia per ser algú en aquesta vida” o “Quina nota has tret a

l’examen?”. Estudiar no és gens fàcil i aprendre una llengua encara ho és menys, però això no

vol dir que els pares hagin de donar la resposta als seus fills, sinó que han de proporcionar

estratègies d’aprenentatge que fomentin la independència i autonomia de l’estudiant. Per a

aconseguir-ho, cal evitar donar respostes precises als exercicis i respondre amb frases com

“Pensa en veu alta i jo t’ajudaré”. Encara que pugui semblar que el recolzament oral a casa és

suficient per a motivar a l’alumne, també cal que els pares fomentin l’interès per

l’aprenentatge creant un entorn educatiu saludable, marcant límits en les conductes dels fills i

donant exemple. Si un pare té hàbit de lectura, també l’adquirirà un fill; si un pare té prejudicis

sobre la llengua, també ho heretaran els fills. Per això, és essencial que professors i família

treballem en equip. Si l’alumne rep motivació dels adults tant a casa com a l’escola és gairebé

impossible que no es senti motivat per a aprendre una llengua (o qualsevol altra matèria

escolar).

Diapositiva 23: Per a acabar, s’ha de tenir en compte que la motivació és un factor molt

important a l’hora d’aprendre amb èxit una llengua i que cal un esforç del professor per tal

d’aconseguir tenir alumnes motivats a l’aula. Per a assolir aquesta fita, els professors han de

fomentar l’autoestima de l’alumnat amb frases positives i avaluacions motivadores. Han

d’adaptar-se als recursos que la vida ens ofereix tot i que s’allunyin de l’ensenyança

tradicional, com la música, els jocs, el cinema, la premsa o Internet i, a més, crear un sistema

d’aprenentatge col·laboratiu, no competitiu en què els alumnes es sentin còmodes i puguin

rebre un feedback positiu. Però això no és tot. Cal treballar amb els interessos de l’alumnat per

a saber què els porta a aprendre la llengua i què podem fer per tal de captar la seva atenció

personal. I per últim, com a adults que som hem de practicar amb l’exemple, si nosaltres

gaudim amb la llengua, l’alumne es contagiarà del nostre interès i voldrà aprendre. I si a casa

els pares aconsegueixen mantenir la motivació amb retrospecció positiva i creant un ambient

propici a l’aprenentatge, la motivació en l’aprenentatge de llengües en alumnes de secundària

està gairebé assegurat.





6

Diapositiva 24: Fins aquí la nostra intervenció sobre la importància de la motivació a la classe

de llengua de secundària. Esperem que us hagi estat profitosa la conferència i que us haguem

MOTIVAT per a posar en practicar a l’aula algunes de les nostres propostes. Gràcies.

yesenia i núria - pac 2 (guia)

Documents