1-maqueta darwin news 4, portada, index i...

L’Informatiu dels primats Nº 4-2009

D A R W I NOrganització Internacional per a la Preservació de Titís i Tamarins

Titís delAmazonas

Homenatgea la Maui

El año de Charles Darwin

El libro de los titís ytamarinos que viven en Catalunya

Se dispara un año más la experimentación con primates

Darwin News está escrito indistintamente encatalán y castellano.

SUMARI-SUMARIO

El libro de los titís y tamarinosque viven en Catalunya. 1

Diada de Sant Jordi a les Rambles 8

Cecilia Veracini. Titís del Amazonas 9

Activitats al C.C.C.B. 17Homenatge a la Maui

Darwin en el Salón para el Bienestar del Animal Abandonado 23

El año de Charles Darwin 25

Se dispara un año más la experimentación con primates 29

Compareixença parlamentària 31

DARWIN

Organització Internacionalper a la Preservació deTitís i Tamarins

Nº 4-2009

Direcció: Montserrat Ubach Edició: Laura G.Broto

Redacció: Departament de Premsa Darwin. Barcelona. Tel. Fax. + 34 93 218 44 28

[email protected]

Internacional: Carolina Kohler. Corresponsalies: Gabriela Peixoto. Universitats: Marta Tafalla; Cultura i art: Elsa Farrús. Comunicació: Amor Bernada

Gestió Infomàtica: Rafael López. Disseny: Annie Hasselkus. Difussió: Marta Quesada

Tenemos ya en nuestras manos “El jardín de los titís y tamarinos” deMontserrat Ubach, un libro dedicado a los titís y tamarinos que viven en Catalunya,concretamente en el Santuario de Darwin. Ellos, estos pequeños primates, aban-donados, cedidos, decomisados o procedentes de rescate, son los protagonistas.

El “Jardín de los titís y tamarinos”, presentado por el eminente primatólogoJordi Sabater Pi, Miembro de Honor de Darwin, es una obra original y sorprendente.Por primera vez, un libro nos descubre la personalidad de los titís y tamarinos, losprimates más pequeños del mundo y habla de las pasiones, emociones y sentimien-tos que estos animales son capaces de sentir y expresar como individuos.

El “Jardín de los titís y tamarinos” contiene más de 200 fotografías inéditas,que ilustran a todo color las anécdotas, historias, viajes y aventuras de los titís ytamarinos de Darwin y que desvelan ante la cámara actitudes y reaccionesasombrosas de estos fascinantes animales. Un libro apasionante, divertido,conmovedor y único.


1

Darwin News Nº 4-2009 www.darwin.cat

DARWIN

El libro de los titís y tamarinos que viven en Catalunya

Objetivos del libro

El libro tiene como finalidad dar aconocer a los titís y tamarinos y lafragilidad de su hábitat. Denunciar eltráfico, el comercio y la tenencia deestos pequeños primates. Divulgar elmensaje de que no son mascotas, sinoque son animales salvajes, incluidos enlas listas CITES de especiesvulnerables y/o en peligro de extinción. Y, como muestra de las nefastasconsecuencias de la acción humana,presentar a unos encantadores seresque fueron apartados de sus selvastropicales o que jamás las conocieron:los titís y tamarinos adoptados por Darwin.

Los protagonistas

Maui, Lluna, Fiona, Michel, Sucúa,Kimet y Kimona, Cocó y Chanel yotros muchos titís y tamarinos deDarwin son los protagonistas de lasmás tiernas y divertidas aventurasdesgranadas a lo largo de 25capítulos: Hasta que la muerte lossepare, Tití de Brasil busca novia,Así nacieron Yeti y Yoko, Pisito desolteras, Un beso apasionado, Lote dehuerfanitos, Expedición rescate, Untití en Groenlandia, Borneo, Cuevas yorangutanes, En las montañas,Filipinas y el abrazo de un primate,Morir de amor, Situaciones compro-metidas, Un tití en el Vaticano uHomenaje a Maui y su viaje alespacio, son algunos de los títulos.


2


DARWIN

© Darwin

© Darwin


3


DARWIN

Presentación del libro

La presentación del libro en Barcelonatuvo lugar el pasado diciembre en laLibrería Altaïr, a cargo de AnnaOmedes, primatóloga y directora delMuseo de Ciencias Naturales y MagdaOranich, presidenta de la Comisión deProtección de los Derechos de losAnimales del Ilustre Colegio deAbogados de Barcelona. Entre losasistentes, primatólogos, alpinistas,espeleólogos, viajeros, naturalistas ydefensores de los animales, un públicovariopinto como resultado del interésque este libro despierta entre colecti-vos diversos que coinciden en elrespeto a la fauna y a la naturaleza.

Esta muestra de singularidad yoriginalidad de la obra se manifiestade nuevo en las presentacionesprogramadas en Madrid para los días27 y 28 de mayo en la libreríaDesnivel y Faunia respectivamente.Primatólogos, biólogos y naturalistasestarán presentes en Faunia entre losasistentes interesados en la preserva-ción de especies en peligro deextinción y los centros de rescate. Elacto en Desnivel, dirigido al públicoen general y a los amantes de losviajes y la naturaleza, contará con lapresencia de José Isidro Gordito,alpinista de élite y de Hilari Moreno,Presidente de la Federación Catalanade Espeleología. Ambos presentarán laobra junto con la autora.


4


DARWIN

Fotos superior y centro: presentación del libro en Barcelona (diciembre 2008)Foto inferior: La autora recibe de manos del Presidente de la Federación Catalana deEspeleología,la medalla de plata de la F.C.E. (marzo 2009). La F.C.E. ha apadrinado altití “Sepilok” cuyo nombre proviene de Borneo donde se encuentan importantes cuevas.

Algunas reseñas y comentariospublicados sobre el libro.

"El texto consigue traspasar al lectorel afecto, cariño y admiración porestas criaturas con facilidad, graciasal estilo divulgativo de la autora. Ellibro es de gran formato y loscapítulos son cortos, intercalandohistorias de diferentes ámbitos,pasando por una reflexión sobre latenencia de estos animales encautividad y las leyes de protecciónque los amparan. Más de 200fotografías inéditas acompañan eltexto y muestran los animales, suentorno, los paisajes de sus viajes,sus comportamientos y sobretodo elcariño que se profesan entre ellos ysus cuidadores"...

“Deia el Víctor en l'anterior post: Toti que encara no l'hem pogut veure,de ben segur que no ens defraudarà,ja que coneixem el seu gust per lafeina ben feta.

Doncs ja el tenim i no, no ens hadefraudat. Un llibre (225x288 mm)d'acurada presentació, bon paper,192 pàgines, més de 200 grans


5


DARWIN

© Darwin

fotografies de vistosos colors i unestil literari molt entretingut al llargde 25 capítols sobre temes variatsque inclouen històries i aventuresdels titís i tamarins adoptats alcentre de rescat Darwin, viatges,expedicions, anècdotes iexploracions espeleològiques arreudel món.

La Montserrat Ubach, a més de seruna de les noies pioneres dinsl’espeleologia catalana, ésllicenciada en psicologia per laUniversitat de Barcelona i periodistaespecialitzada en fauna i natura,amb una experiència pràctica ambtitís i tamarins de més de 20 anys. Parlant amb la Montserrat, m'explicala relació entre la temàtica delllibre i l'espeleologia i diu que perella espeleologia, natura, fauna iprimatologia van molt lligats...


6


DARWIN

Una obra compromesa:

“La primatòloga Montserrat Ubach Tarrés els ha protegit i ha tingut cura d'ellsdurant més de 20 anys en el centre de recuperació de Darwin a Catalunya quedirigeix. Després d'aquesta experiència, ha pogut redactar un llibre ple dereflexions sobre aquests primats. Gràcies a aquesta obra, el lector s'endinsarà enles passions, emocions i sentiments que aquests animals són capaços de sentir...Els diners que es recaptin amb la compra d'aquest llibre es destinaraníntegrament a aquests primats que protexeix Darwin. A més, comprant el llibre,el lector serà padrí o padrina d'un d'aquests animals...”


7


DARWIN

Con el libro, un certificado de apadrinamiento

AndreuBuenafuentees padrino

Secció d’InvestigacionsSubterrànies del C.E.T.

Xavier Gabriel de la Bruixa d’Or

Federació Catalanad’Espeleologia.

Centre Excusionista deTerrassa

Titís y tamarinos para apadrinar

...y muchos otros amigosde los titís y tamarinos

de Darwin

I también lo són...

TERMALsalud,imagen yespa.


8


DARWIN

Diada de Sant Jordi a Les Rambles

Darwin ha estat presentaquest 23 d'abril a LesRambles de Barcelona enla diada nacional deCatalunya, compartintestand amb el CentreExcursionista deCatalunya, entitat amb laqual ens uneix vinclesd'amistat.

El llibre "El jardín de lostitís y tamarinos" ha estatuna de les obresexposades junt lescol·leccions editades pelC.E.C. de gran interèsmuntanyenc i naturalista,i Muntanya, la revistaemblemàtica de l'entitat.

Riuades de persones van desfilar durant tot el diai sense interrupció perdavant l'estand. Moltesd'elles es van interessarpel llibre, per la tasca deDarwin, pel seu Santuari ipels apadrinaments.

Darwin agraeix als volun-taris la seva col.laboraciói participació en l'estand,en especial a Anna Ma.Batalla, Marta Quesada iFerran Alexandri.

A Iuri Babitsch i Publigatpel disseny i confecciód'un nou pòster publicitarii molt especialment a laJunta directiva del C.E.Ci de la revista Muntanyaper la seva amableinvitació a compartir ambells aquesta diada a lesRambles.

Cecilia Veracini, primatóloga y miembro del ConsejoAsesor de Darwin, viajó por primera vez a Brasil en1994 para desarrollar su tesis de doctorado. Empezósus investigaciones de Eco-Etología sobre dos especiesda la Familia Callitrichidae endémicas de la Amazonia.

Sus estudios se desarrollaron en la “Estação biológicaFerreira Penna” en el estado del Pará, una estaciónde investigación gestionada por el Museo ParaeseEmilio Goeldi, que es una de las más importantesinstituciones dedicadas al estudio de la Amazonia.

Pasó casi 3 años en el estado del Pará (Amazoniaoriental) alternando la capital, Belém (donde tiene lasede el museo Goeldi), con la estación deinvestigación situada a casi 24 horas de navegacióndesde Belém.

En aquel momento (1994), los estudios sobre los titísde Amazonia eran muy pocos, basta pensar que no seconocía aún el número exacto de especies, ya queposteriormente se describieron muchas más y todavíaexisten bastantes áreas inexploradas o pocoestudiadas, y el número de especies censadas estádestinado a aumentar.

El trabajo de Cecilia Veracini hace referencia a laecología y adaptación del tití plateado, un titíendémico de la Amazonia oriental.


9


DARWIN

Cecilia Veracini

Cecilia Veracini (de azul) en uno de sus viajes a Barcelonajunto con Marianne Windorfer,zoóloga. Inferior:conversando con Anna Omedes, directora del Museo deCiencias Naturales de Barcelona, con la que trabajó en lacomparación de repertorios vocales del Mico argentatus conotros ejemplares en cautividad.

Estudió como se alimentaba y con qué periodicidad,qué hábitat ocupaba, cómo se comportaba, y,finalmente, sus interacciones con los otros primatesendémicos de aquella área, y en particular, con elSaguinus niger, un tamarino que en aquella zona viveen empatía con el tití plateado.

La investigación incluye el repertorio vocal del Micoargentatus cuyo análisis se comparó con los datosque la doctora Anna Omedes, Directora del Museo deCiencias Naturales de Barcelona, había obtenido deejemplares en cautividad.

El resultado del estudio de la comparación entreambos repertorios vocales fue de gran interés puestoque evidenció varias diferencias entre la naturaleza yla cautividad, y demostró lo imprescindible queresulta el estudio de campo para entender elcomportamiento y la adaptación de una especie; dehecho, algunas vocalizaciones eran muy diferentes enla estructura del sonido y otras jamás habían sidoescuchadas en cautividad ya que es imposiblereproducir la complejidad de un ambiente natural.

Publicamos a continuación un artículo inédito deCecilia Veracini para Darwin News sobre los titís delAmazonas y los graves problemas que sufren aconsecuencia de la deforestación de su hábitatnatural y el tráfico de especies, no, sin antes,agradecerle su colaboración y felicitarla por sutrabajo.

También nuestro agradecimiento a Ana Ma. Batalla,compañera de Darwin, que ha traducido este artículodel italiano.


10


DARWIN

Mico argentatus en cautividad

Cecilia Veracini junto con Paolo Agnelli acaba de publicar ellibro de bolsillo PRIMATI, bajo la dirección científica deGiovanni Pratesi, presidente del Museo de Historia Naturalde la Universidad de Florencia. Recomendamos la lecturade esta interesante obra,una verdadera “perlina”,tal comola define Pratesi en su prólogo.

© Darwin

Las especies de titís y tamarinos (Callitrichidae)conocidas son 41. Muchas de éstas han sido descu-biertas en los últimos dos decenios, como resultadodel incremento de los estudios sobre los primatesNeotropicales (los primates que viven en Américacentral y meridional) y también a las últimasrevisiones taxonómicas. Pensemos que desde el 1982hasta ahora ha habido un aumento de casi un tercioen el número de especies de primates Neotropicales,pasando de 47 a 139.

El problema principal es la conservación. Los primates están en peligro deextinción en varias áreas del globo. La destrucción masiva de sus hábitatsnaturales en los últimos decenios ha reducido drásticamente la posibilidad dereproducción y supervivencia. A todo esto se debe añadir el tráfico ilegal deanimales exóticos que a pesar de las nuevas leyes y medidas internacionales deprotección, no acierta a disminuir, y también la caza practicada por la población local.

Por lo que respecta a los titís, en base a los datos de la IUCN (Red List ofThreatened Animals) 11 especies están en situación de riesgo, mientras que para4 no poseemos datos suficientes para hacer una valoración.

Los ambientes naturales donde viven los titís son las selvas tropicales de Américacentral y Sudamérica. En los últimos 30 años el aumento de las actividadesantrópicas en estas áreas ha sido altísimo; su extensión se ha reducidonotablemente en el último siglo, y sobretodo en los últimos decenios las selvas tropicales han sido asaltadas por industrias madereras, cultivos intensivos de


11


DARWIN

Titís del Amazonas Cecilia Veracini

Estatus de conservación de los titís y tamarinos

Deforestación

© Darwin

subsistencia y sobretodo por la apertura de nuevas carreteras y nuevos diques yextracciones petrolíferas, mineras y otras actividades. Por ejemplo, en América central la tasa de deforestación desde 1990 a 1995 ha sido altísima: 2,2%. Estosignifica la pérdida de más del 10% de sus selvas en pocos años, actualmente 13taxones de los primates de Centroamérica están en peligro. La Mata (Selva)Atlántica, en Brasil, conserva del 6% de la cobertura arbórea originaria, y secuentan 12 especies en riesgo extremo de extinción.

En la Amazonia el 30%, tal vez mucho más de lacobertura boscosa original se ha perdido y cada año sepierden 2 millones de hectáreas. Con esta tasa dedeforestación y el veloz incremento de las especiesamenazadas se anula rápidamente la posibilidad desaber cómo era la distribución originaria de las formasactuales de los primates Neotropicales y sus complejosprocesos evolutivos. Actualmente en Amazonia muchasespecies tiene un status indeterminado y faltan datosecológicos para la mayor parte de las taxones.

El caso del Leontophitecus rosalia es uno de los casos más emblemáticos einteresantes relativos al estudio y a la conservación de los primates. Esta especieestá clasificada actualmente por la IUCN como Endangered, y se estima unapoblación un poco superior a las 1000 unidades alcanzadas en el año 2000,culminando un largo proceso de conservación y reintroducción iniciado a partir delos años 80 del siglo XX.

La especie es endémica en el estado de Río de Janeiro y vive en las planicies dela Mata (selva) Atlántica brasileña, una de las zonas de más alta biodiversidad del

mundo y actualmente muy degradada. Hoy en día lostamarinos león dorado existentes en estado naturalviven en pequeñas colonias en los restos de las zonasselváticas del estado de Río de Janeiro. La mayoría seencuentra en dos reservas biológicas federales: RebioPoço das Antas y Rebio Uniâo, pero un gran númerovive en los bosques de granjas privadas. En estaszonas se ha desarrollado el proyecto dereintroducción de los tamarinos león dorado y


12


DARWIN

El caso de Leontophitecus rosalia (Tamarino león dorado)

Foto C.Veracini publicada ensu libro Primati.

© Darwin

coordinado con la Associaçâo Mico Leâo Dourado(AMLD).

Los tamarinos león dorado son pequeños primatesdiurnos que viven en grupos familiares de 4 a 8individuos con un sistema nupcial poliándrico, sealimentan de insectos, pequeños animales, fruta yesporádicamente de exudados arbóreos, ytranscurren las horas nocturnas en hendiduras oagujeros en los árboles.

Durante los años 70, las noticias que llegaban delmedio natural nos confirmaban un gran descenso de lapoblación de los tamarinos león dorado, esto eradebido a la reducción drástica de su hábitat natural y

también a la intensa captura a la cual estaban sometidos. La belleza de estostamarinos propiciaba que fueran muy requeridos como animales de compañía porclientes privados, y también por todos los zoológicos del mundo. En aquelentonces no existía ninguna área de protección y la primatología brasileña estabaen sus inicios.

Poço das Antas, con 6.300 hectáreas de selva al norte de la ciudad de Río deJaneiro, fue la primera reserva biológica instituida en Brasil en 1974,precisamente por la presencia de los últimos L.rosalia. En los años 80 empezaronlas primeras estimaciones de los tamarinos restantes, ¡se pensaba que podíahaber de 200 a 800 individuos! La diferencia en la estimación era debida a ladificultad en censar un territorio forestal muy fragmentado, poblado por pequeñosgrupos sociales aislados.

La comunidad internacional fue involucrada yempezó en 1984 un proyecto de estudio yreintroducción de esta especie considerada entonces"Criticaly Endangered/IUCN". Los tamarinos leóndorado asumieron la función de "Flag species",capaces, por sus particularidades decomportamiento y belleza, de centrar la atención dela opinión pública sobre la necesidad de protecciónde la selva atlántica.

El programa de conservación y reintroducciónempezó el 1984 con el apoyo de la SmithsonianInstitution de Washington, de la IBAMA (InstitutoBrasileño para la protección del medio ambiente ylos recursos renovables), del centro de Primatología


13


DARWIN

© Darwin

© Darwin

de Río de Janeiro, WWF y de los Zoos Europeos yEstadounidenses. Las primeras reintroducciones notuvieron demasiado éxito por la incapacidad de losanimales para adaptarse al ambiente natural. Seencontraron diversos problemas relativos a ladepredación, a la locomoción sobre soportesdiferentes a los que estaban acostumbrados y a laobtención de alimentos. De los 153 animalesreintroducidos, después de 6 meses había sobrevivido el 65%. Seguidamente fueron adoptadasdiversas estrategias y se decidió una reintroducciónarmoniosa en la cual los animales eran controladosy alimentados hasta la obtención de su completaindependencia.

Los tamarinos león dorado reintroducidos representan actualmente el 30% de losque viven en libertad. Gran parte del éxito de la reintroducción es debido alintento de favorecer la supervivencia de los animales nacidos en cautividad hastasu reproducción en la naturaleza.

Las segundas generaciones nacidas en el medio natural obtuvieron mejoresresultados adecuando su comportamiento a este medio. La actividad deconservación y reintroducción coordinada por l'Associação Mico Leão Dourado,preveía también el censo de los territorios favorables a la reintroducción y eltraslado de los grupos de tamarinos nacidos en lugares poco apropiados odestinados a la deforestación; éstos eran trasladados a otras áreas más idóneas yprotegidas. Cada tamarino reintroducido o trasladado era monitorizado yestudiado durante varios años.

La intervención en la reintroducción y conservación de Leontopithecus rosalia,considerado programa piloto en aquella época, requirió altísimos costes degestión, alrededor de 22.000 dólares por cada animal reintroducido. Aunque elproyecto de reintroducción de esta especie puede considerarse un éxito poralgunos estudiosos, el comportamiento de los tamarinos reintroducidos continúasiendo diferente al de sus congéneres salvajes aún después de mucho tiempo, enalgunos aspectos parecen mejorar pero en otros empeoran.

Al enorme esfuerzo empleado para la salvaguarda de esta especie se han añadidovarios problemas, como por ejemplo la llegada de las especies invasivas de titísCallithrix jacchus y Callithrix penicillata desde 1985. Considerando que losterritorios donde sobreviven los tamarinos león dorado están ya de por sí muydegradados y fragmentados, la llegada de ulteriores primates de característicasecológicas similares y de mayor tasa reproductiva, está preocupando seriamentea los estudiosos.


14


DARWIN

© Darwin

Estas especies de titís originarias de otros estados del Brasil llegaron al estado deRío de Janeiro como consecuencia del tráfico ilegal de animales salvajes; estaspoblaciones se abandonaron al medio natural sin prestar atención a suprocedencia, además los titís como otros primates salvajes son difíciles demantener en cautividad, y por dicho motivo muchos de los compradores sedeshacen de ellos liberándolos en los bosques lejanos a su lugar de origen. Deesta manera los titís pueden llegar a ser una amenaza para la población residualde Leontocebos rosalia, ya que pueden ser portadores de nuevas enfermedades yparásitos, y además podrían ser competidores para conseguir los alimentos.

Otros tipos de intervenciones son consideradas prioritarias para no perjudicar elfuturo de los tamarinos león dorado: en primer lugar la creación de corredoresforestales que deberían unir los fragmentos de selvas y favorecer la dispersiónnatural de la especie, en segundo lugar conseguir la sensibilización y el apoyo delos pueblos locales a los programas de conservación. L' AMLD ha estrechadodurante años relaciones provechosas con la población residente desarrollandoprogramas y actividades de educación ambiental con niños y adultos, ypreocupándose también del viejo problema de los campesinos sin tierra,ayudándoles a una gestión más controlada de sus territorios y a la implantaciónde una agricultura biológica en los territorios limítrofes de la reserva de Poço dasAntas donde viven los últimos tamarino león dorado salvajes.

El tráfico de animales salvajes es un fenómeno enexpansión en todo el mundo. Actualmente se estimaque el volumen de negocio gira alrededor de seismil millones de dólares. Según la WildlifeConservation Society - WCS en el 2006, cada vezmás los animales salvajes son cazados masivamentepara aprovechar sus pieles, su carne, para serconvertidos en animales de compañía o ser usadospara preparar ingredientes en medicinastradicionales. Hay un aumento general de lasespecies declaradas por la World Conservation Union(IUCN), desde el 1996 se ha pasado de 5.205 a7.266. El tráfico de animales es una enorme fuentede beneficio, y por eso se ha convertido en latercera mayor actividad del mundo generando undescenso de las especies animales y de su hábitat.


15


DARWIN

El tráfico de animales salvajes

© Darwin

La crueldad hacia los animales es altísima y reprobable. Son transportados decualquier manera sin el más mínimo respecto a su naturaleza y a sus exigenciasbiológicas, causando un gran número de pérdidas. Solo el 10% de los animalescapturados llegan a su destino, y a menudo en condiciones pésimas y dramáticas,en muchos países este fenómeno es favorecido por aspectos socioculturaleseconómicos y de tradiciones locales que justifican esta actividad, considerándolalícita. Obviamente todo esto es debido a la pobreza, a la baja sensibilizaciónambiental y al grandísimo grado de impunidad de los crímenes ecológicos queemplea desde hace años las mismas rutas de difusión del tráfico de drogas.

En el Brasil cada año son "raptados" 38 millones de animales salvajes. Elexotismo de los animales acrecienta su valor en el mercado interno y en elinternacional: Actualmente un tamarino león dorado puede costar 20.000 dólares,mientras que un tití de la especie Callithrix geoffroy mucho más común, estávalorado sólo en 5.000 dólares. Los pequeños primates más fácilmentetransportables son evidentemente los predilectos para el tráfico. Esto nos explicala gran difusión de titís fuera de sus áreas naturales y la preocupación quegeneran cuando son reinsertados en el centro de recuperación de animalessalvajes Cetas en el Estado de Alagoas en Brasil: el género Callithrix (titís de laMata Atlántica) representa el 52% de los primates que llegan.


16


DARWIN

Saguinus oedipus. Fotografía de Cecilia Veracini publicada en su libro PRIMATI


17


DARWIN

Roda de Premsa

Darwin denuncia el tràfic il.legal detitís i tamarins, amb la participaciódels Mossos d'Esquadra, els qualspresenten un informe inèdit sobre lesactuacions que han realitzat enprimats a Catalunya.

Acte per conscienciar que elsprimats no són mascotes.

Es presenta una campanya destinadaa difondre el missatge que els titís itamarins no són animals decompanyia i que, com tots elsanimals salvatges, han de viure en elseu hàbitat natural.

Exposició de quadres a l'oli "La Maui i l'espai"

S'inaugura al CCCB una exposició queconté més de 30 obres originalspintadas a l’oli que combinen art,denúncia i missatge conservacio-nista. Els autors son els nens pintorsde "El Taller" i la Maui laprotagonista.

Es tracta d'un homenatge a una titíque va acollir Darwin quan va serabandonada fa 8 anys, i que s'haconvertit en tota una institució i enel símbol de la lluita per evitar queaquests animals deixin la selva.

Activitats de Darwin al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Les fotografies de les pintures dels nens de “ElTaller” en homenatge a la Maui estan publicadesen el llibre ”El jardín de los titís y tamarinos”

Roda de premsa amb els Mossos d’Esquadra

Projecció del vídeo "La Maui"

Produït i realitzat pel departamentd'audiovisuals de Darwin, es presentaal CCCB un vídeo sobre la vida de laMaui.

Viatge simbòlic de la Maui a l'espai

Xavier Gabriel, gerent de la Bruixad'Or i amic dels titís i tamarins deDarwin, per col·laborar a difondre elmissatge que els primats han de viureal seu hàbitat natural, anunciapúblicament que se'n durà unafotografia de la Maui en el seupròxim viatge turístic a l'espai .

Proposta d'una unitat didàctica a lesescoles

El Departament de Cultura i Art deDarwin presenta un projecte d'unitatdidàctica a les escoles que contemplaaspectes relacionats amb els animalsi que pretén donar les eines necessà-ries a cada nen perquè aprengui adecidir allò que cal fer a cada cas,per cada espècie i per ell mateix.


18


DARWIN

Xavier Gabriel de la Bruixa d’Or,que seràel primer turista espanyol que viatjarà al’espai,anuncia públicament al CCCB quel’acompanyarà una fotografia de la Maui.


19


DARWIN

LA MAUI

(Callithrix jacchus)

A la Maui la vanabandonar quan jaera gran. Darwin lava adoptar.

Durant més de vuitanys ha viscut alCentre d’Adopció,Recuperació iConservació de Titís iTamarins.

Però, fa poc, ens hadeixat. Tenia uns 18anys.

Per la seva història,personalitat, sabiesai edat, la Maui haestat tota unainstitució a Darwin is’ha convertit en elsímbol d’allò que mais’ha de fer amb unanimal salvatge:apartar-lo del seuhàbitat natural,mantenir-lo encaptivitat commascota i, finalment,abandonar-lo.

Homenatge a la Maui

Cartelll anunciatiu dels actes amb motiu de l’Homenatge a la Maui


20


DARWIN

Per primera vegada s’ha fet un acted’homenatge a una mona tití de l’Ama-zònia que ha viscut molts anys aCatalunya i que ha esdevingut el símboldels animals salvatges privats de llibertat.

És un missatge de respecte a lesespècies més febles, com els titís itamarins, els primats amazònics méspetits del món. Sovint, aquests animalses veuen apartats del seu espai naturali, un cop han esdevingut un joc a mansdels éssers humans, són abandonats enles pitjors condicions físiques ipsíquiques. En el millor del casos sónacollits en un refugi, com la Maui,que va ser adoptada per Darwin i haviscut molts anys al seu Santuari finsque ara ens ha deixat.

L’homenatge ha tingut com objectiuconscienciar a les noves generacions ial nostre entorn de que els animals

Elsa Farrús, cap del Dp.de Cultura i Art de Darwin i Nerea, la nena de 4 anys que va tenir la ideade pintar la Maui a tall d’homenatge. Exposició de quadres a l’oli al Centre de Cultura Contemporània.

han de viure al seu espai natural, i quepel nostre caprici no podem apartar-losdel seu hàbitat ni condemnar- los a lacaptivitat.

L’ homenatge a la Maui ha estat inicia-tiva dels nens pintors de “El Taller”(de 4 a 12 anys), alumnes de Elsa FarrúsRusiñol, cap del Departament de Culturai Art de Darwin. Aquests petits artisteshan volgut aportar la seva creativitatpintant quadres a l’oli sota el lema “LaMaui i l’espai”. Les seves obres hanestat exposades al Centre de CulturaContemporània de Barcelona.

Xavier Gabriel, amic dels titís i tamarins deDarwin, també ha volgut contribuïr adivulgar aquest missatge i, enhomenatge a la Maui, se l’enduràsimbòlicament en el seu pròxim viatge al’espai. Aquesta imatge ha servit tambéd’inspiració als nens en les seves obres,alguns dels quals han pintat a la Mauidonant voltes en una nau al voltant de la terra.

L’acte inaugural de l’exposició i lapresentació als mitjans de comunicació,no ha volgut ser una activitat d’un dia,sinó el punt de partida per un procéspedagògic obert.

El CCCB i Darwin han treballatanteriorment plegats organitzanttallers per les escoles i fent arribar alsnens el missatge de que els primatstenen uns drets fonamentals. I que siels apartem del seu hàbitat natural i elsutilitzem com animals de companyia, elshi estem negant, si més no, un d’aquestsdrets: la llibertat, com algú va fer ambla Maui quan era petita.


21


DARWIN


22


DARWIN

Qui ha dit que els nens no tenen criteri propi?. Sovint s'oblida que són "ésserspensants". Així que, escoltar-los, vol dir dur a terme canvis en el món dels adults,uns canvis que ens fan por o que no som capaços de fer-los d'una manera ràpida.

Per això, la proposta educativa de Darwin és una proposta activa en les escoles,perquè els nens no són el futur, sinó el present. La Unitat tancaria amb unaconnexió via "on line" per veure en directe els titís i tamarins del Santuari.

L'objectiu d' aquest mini crèdit és fomentar la capacitat de comprensió, anàlisi icrítica del nen així com la categorització de les informacions i estímuls que repdel seu entorn; promoure el respecte envers la natura i els animals i, alhora,divulgar el missatge que les espècies salvatges, com ara els primats, no sónmascotes i que se'ls ha de deixar viure al seu hàbitat natural. També fomentar latinença responsable d'animals de companyia, com és el gat i el gos.

En definitiva, pretén donar les eines necessàries a cada nen perquè aprengui adecidir allò que cal fer a cada cas, per cada espècie i per ell mateix.

Elsa Farrús Rusiñol, Departament de Cultura i Art

Unitat didàctica de Darwin a les escoles

Els petits pintors de l’escola “El Taller” pintant a la Maui


23


DARWIN

Darwin en el Salón para el Bienestar y la Defensadel Animal Abandonado

Desde el 2005, Darwin participa cadaaño en el Salón para el Bienestar y laDefensa del Animal Abandonado queorganiza ADDA (Asociación DefensaDerechos Animal) en el Palau Sant Jordide Barcelona. Ambas entidades sonmiembros directivos de la FEDAN, laFederación de Entidades Pro Derechosde los Animales y la Naturaleza deCatalunya.

Se trata de un certamen solidario,exclusivo y pionero dedicado a losanimales que atrae a miles devisitantes durante las tres jornadas quedura el evento. Es un punto departicipación y encuentro parainstituciones y colectivos que acogenanimales abandonados. También paracentros dedicados a la recuperación ysalvaguarda de la fauna autóctona ysalvaje.

Los perros y los gatos participan con supresencia en el Salón y desfilan en laya famosa “pasarela” ante los aplausosdel público y famosos. Muchos de ellosse adoptan y salen del Palau Sant Jordi consu nuevo y flamante dueño.

Montserrat Ubach presentando a Luís MiguelDomínguez,miembro de la Junta directiva deDarwin y director de Exotarium (Madrid).Conferencia “Fauna exótica y el problema de loscentros de rescate”. Octubre 2008

Darwin el estand del Salón, edición 2008

El salón ofrece una visita amena,recreativa y educativa con numerosasactividades lúdicas, como debates,talleres o charlas. En la edición pasadaLuís Miguel Domínguez, miembro de laJunta directiva de Darwin y director deExotarium (Madrid), impartió unainteresantísima conferencia sobre“Fauna exótica y el problema de loscentros de rescate”.

Darwin está ya preparando susactividades para esta próxima edición,en la que seguirá informando en suestand sobre las leyes que protegen alos primates, explicando que se tratade especies protegidas y divulgando elmensaje de que no son mascotas.


24


DARWIN

Aspectos del Salón, del estand de Darwin y deactos con la participación de miembros de la Entidad


25


DARWIN

El año de Charles Darwin

2009 es el año del naturalista inglésCharles Darwin. Se celebra los doscientosaños de su nacimiento y los cientocincuenta que escribió "El origen de lasespecies" el libro en el que expuso por vezprimera sus ideas sobre la selecciónnatural y formuló la famosa teoría de laevolución. Una teoría que representó unantes y un después en la concepción delmundo, la biología, la ciencia y lanaturaleza y que nos hizo ver que los titísy tamarinos y demás simios son nuestrosparientes más próximos.

Es por ello que Darwin, como organizaciónque trabaja para la preservación de estospequeños primates y que tiene, además, elhonor de llevar el nombre de tan insignepersonaje, que no podía por menos queadherirse a los homenajes que este añotodo el mundo le prodiga.

Las especies cambian constantemente, lavida supone la lucha por la supervivencia, los que más se adaptan al medio sereproducen, mientras que los débiles desaparecen, la evolución requiere unlarguísimo periodo de tiempo y es el azar quien determina las variacionesgenéticas que producen el incremento de probabilidades de supervivencia. Estasideas, contrarias al creacionismo y al catastrofismo de la época, fueron las queDarwin argumentó en base a las evidencias acumuladas a lo largo de su viaje enel HMS Beagle en los años 1831-1836.

Es nuestra compañera Gabriela Peixoto quien nos ofrece unas pinceladas de labiografía de Charles Darwin acompañadas de unas preciosas ilustraciones del libro“La expedición en el Beagle” de Alan Moorehead, escrito el 1969.


26


DARWIN

Charles Robert Darwin nació el 12 de febrero de 1809en Shrewsbury, ciudad situada a 240 kilómetros deLondres. Su padre fue Robert Waring Darwin, médicoy hombre de negocios y su madre fue SusanaWedgwood. Su abuelo paterno, Erasmus Darwin,publicó en el siglo XVIII la obra Zoonomía, que alleerla Darwin en su adoles-cencia le sugirió elperfeccionamiento de los organismos.

Sin problemas económicos, Darwin tuvo la posibilidadde desarrollar su intelectualidad. En 1825 empezó aestudiar medicina en la Universidad de Edimburgo,pero no estaba muy motivado con la carrera e inclusolas clases le parecían aburridas, sobretodo la degeología. En Edimburgo mantuvo estrecha relacióncon Robert Grant, con quién comentaba las ideasevolucionistas del naturalista francés Jean BaptisteMonet, el caballero de Lamark.

Sin éxito en la medicina, inició estudios de teologíaen Cambridge, pero tampoco se sentía motivado.Entretanto aprovechó para establecer importantescontactos, como con John Stevens Henslow, elprofesor de botánica en Cambridge, que además deincentivar los trabajos de Darwin en el campo de lageología, posibilitó su viaje alrededor del mundo, quesería fundamen-tal para el desarrollo de la Teoría de laEvolución.

Darwin embarcó el 27 de deciembre de 1831 en el H.M. S. Beagle para realizar la circunnavegación por lascostas sudamericanas y las islas del Pacífico, con elobjetivo de registrar la hidrografía y hacer medidascronométricas recorriendo Patagonia, Tierra deFuego, las costas de Perú y Chile y las islas delOcéano Pacífico.

150 años de la Teoría de la Evolución


27


DARWIN

Tardó cinco años en realizar su viaje alrededor delmundo lo que le posibilitó reunir una serie de datos yconocimientos sobre el origen y transformación de lasespecies, a partir de los cuales Darwin elaboraría laTeoría de la Evolución.

Después de haber recibido el manuscrito del natura-lista Alfred Russell Wallace en junio de 1858, quetrataba de unas ideas sobre la evolución basadas enla selección, Darwin empezó a elaborar la exposiciónde sus teorías. La reunión de sus conclusiones sobrelos datos obtenidos originaron el 24 de noviembre de1859 el libro On the Origin of Species by NaturalSelection, or the Preservation of Favoured Races inthe Struggle for Life (“Del Origen de las Especies pormedio de la Selección Natural, o la preservación delas razas favorecidas en la lucha por la existencia”).En este libro Darwin abordó temas como el de laTeoría de la Selección Natural y sus previstasobjeciones en el campo científico y explicófenómenos biológicos basados en la Teoría de laDescendencia con Modificaciones.

Otros libros y obras publicadas fueron: The Variationof Animals and Plants under Domestication, 1868(“Las variaciones de animales y plantas bajo ladomesticación”); “La descendencia del hombre y laselección en relación al sexo”, 1871; The Expressionof the emotions in Man and Animals, 1872 (expresiónde las mociones en el hombre y los animales);Insectivorous Plants, 1875 (plantas insectívoras); TheEffects of Crous and Self-fertilization in theVegetable Kingdom, 1876 (los efectos del cruzamien-to y la autofecundación en el reino vegetal); Thedifferent forms of Flowers on Plants of the sameSpecies, 1877 (las diferentes formas de flores enplantas de la misma especie); The Power ofMoviment in the Plants, 1880 (la facultad delmovimiento de las plantas); The Formation ofVegetable Mould, through the Actions of Worms, 1881 (el papel de los gusanos de tierra en la formación delhumus).


28


DARWIN

Darwin murió el 19 de Abril de 1882 y fue enterradoen la abadía de Westminster. Sus descubrimientosposibilitaron una nueva visión de la ciencia,demostrando lo importante que es observar elentorno y que a veces cosas que aparentemente sonimperceptibles están delante de nosotros mismos.

En todo el mundo Darwin sigue siendo admirado porsus investigaciones, y sus libros sirven de base paramuchos estudiosos que como él buscan respuestas acerca de la evolución.

Fuente: Adaptación del texto de Francisco Pelaio.Instituto de Historia. Centro de Ciencias Humanas ySociales. CSIC

Gabriela Peixoto

En una nota de prensa enviada conjuntamente el pasado 19 de enero, Darwin y elProyecto Gran Simio denunciaban el alarmante aumento de los primates utilizadospara la experimentación en Catalunya. La nota fue ampliamente recogida por losmedios de comunicación de toda España.

“La experimentación conprimates en Cataluña haaumentado en cinco añosun 388 %, una cifra alar-mante y sin precedentes.

Mientras que en el 2002se utilizaron en Cataluña48 primates para laexperimentación, en el2007 han sido 234 frentea los 65 utilizados entretodas las demás comuni-dades, lo que representa el78.3% de todo el Estado.

Darwin y el PGS denuncian este alarmante incremento de experimentos consimios y se lamentan que Cataluña que en su día fue pionera en materia deprotección animal, presente una tendencia tan opuesta a la europea. Austriaprohibió este tipo de investigación en el 2006 y 400 eurodiputados han pedido ala Comisión europea un calendario para acabar con la utilización de primates enla experimentación científica.

Todos los primates utilizados en el 2007 en Cataluña fueron Cercopitecos. Si bienla Generalitat se ha limitado a decir que proceden de establecimientos de cría osubministradores registrados en "el país informador"" muy probablemente


29


DARWIN

Darwin y el Proyecto Gran Simio denuncian el alarmante aumento de primates utilizados para la experimentación en Catalunya.

Se dispara un año más la experimentación con primates

provengan del centro de Camarles, en el propio territorio catalán, la empresaque distribuye simios a toda Europa.

Todos estos primates que han sido sometidos a experimentos han servido paraevaluar productos, substancias o instrumentos de medicina, odontología yveterinaria, según consta en los documentos oficiales.

En general los animales destinados a la experimentación científica en Cataluñahan aumentado en cinco años más de 100x100. De 77.754 animales utilizados enel año 2002 se ha pasado a 215.739 en el año 2007.

Tanto o más preocupante -según la presidenta de Darwin- es que ante esteincremento de animales utilizados para la experimentación, la Generalitat noproporciona ningún dato sobre controles, inspecciones, ni vigilancias. "Lospropios responsables han reconocido que no disponen de medios pararealizarlos" afirma Ubach, quien añade que la Comisión de ExperimentaciónAnimal de la Generalitat se desentiende de hacer el seguimiento de la aplicaciónde la ley, incumpliendo así la función que le determina la propia ley catalana deexperimentación

Por otro lado, desde el Proyecto Gran Simio, su Director Ejecutivo Pedro PozasTerrados teme que "este incremento en la experimentación de primates, nosólo esté localizado en Cataluña sino que sea a nivel nacional y que losnúmeros se disparen de forma alarmante".

Darwin y el PGS denuncian que no se impulsen técnicas alternativas, ni medidaspara evitar duplicidades, ni reducir el número de animales, hecho que vulnera elespíritu de la ley catalana de protección de los animales utilizados para laexperimentación y otras finalidades científicas, inspirada en el principio de la

reducción y prohibición de estasprácticas.

Ambas organizaciones recuerdan queexiste una Directiva EU 86/609/EC que ensu artículo 7.2 dice claramente: "Laexperimentación animal no debellevarse a cabo si existe algún otrométodo científico, satisfactorio ydisponible de obtener el mismoresultado, sin que intervenga el usoanimal" .


30


DARWIN

Montserrat Ubach, presidenta de Darwin yasesora de la FEDAN (Federación deEntidades Pro Derechos de los Animales yla Naturaleza) ha sido hasta el 2008 ydurante más de 4 años la representante delas entidades defensoras de los animalesde Catalunya en la CEA, la Comisión deExperimentación Animal de la Generalitat.La CEA es una Comisión creada a instan-cias de la ley catalana de 1995 que regulaestas prácticas y en la que están represen-tados todos los sectores de la experimen-tación y un solo defensor de los animales.

Durante estos años Ubach ha venido denunciado los incumplimientos de la ley, lasirregularidades de la Comisión y la falta más absoluta de transparencia. Estasdenuncias, una vez agotadas las vías ordinarias con el Departamento de MedioAmbiente de la Generalitat, se han canalizado a través de artículos, preguntasparlamentarias, quejas al Síndic de Greuges, comunicados de prensa y actosinformativos, como el organizado en el Colegio de Periodistas de Catalunya.

Finalmente se ha conseguido que se hayan hecho públicos parte de los datosestadísticos de los animales utilizados para la experimentación en Catalunya, unainformación que la Generalitat se negaba a dar a pesar de que la ley del 1995 leobliga a hacerlo. Aunque insignificante, es un primer paso para conseguir que laexperimentación con animales salga del hermetismo más absoluto en el que sedesenvuelve tanto por parte de los investigadores como de la Administración.

Ante esta situación, el Paralament de Catalunya ha requerido la comparecenciaparlamentaria de la representante animalista para que valorara la implantaciónde la Ley de protección de los animales utilizados para la experimentación yotras finalidades científicas.

Se transcribe seguidamente la intervención literal en catalán, tal como consta enel diario de sesiones nº 320-2008 Serie C .


31


DARWIN

Comparecencia parlamentaria para informar sobre la situación dela experimentación animal en Catalunya

Comparecencia parlamentaria deMontserrat Ubach

Compareixença de Montserrat Ubach, representant de les entitats protectoresdels animals, perquè valori l’execució de la Llei 5/1995 de protecció delsanimals utilitzats per a experimentació i per a altres finalitats científiques

(tram. 357-00093/08. pg.14 Núm. 320)

Bona tarda, senyores diputades, senyors diputats. Gràcies per requerir la nostracompareixença; al senyor Josep Rull, de Convergència i Unió, que la va demanar,i a tots vostès, que, per unanimitat, la van acceptar.

Sóc aquí com a membre de la CEA, que és la Comissió d'Experimentació ambAnimals, de la Generalitat; una comissió formada per vuit persones, set de lesquals representen l' Administració i el ventall del sector experimentador ambanimals a Catalunya, i una, que representa les entitats de protecció d'animals,segons l' article 23 del reglament; quan, segons la llei, article 20.2, hi hauriend'estar representats els diferents sectors relacionats amb la protecció deIsanimals.

Faig aquesta consideració per entrar directament en un deIs temes que enspreocupen, i és que pel que fa a la CEA, considerem que el reglament no s'ajustaa la llei, i no només en aquest punt, que té la seva importància, sinó en un demolt més greu. Però permetin-me abans centrar el tema.

Si una llei és coneguda a Catalunya, entre altres, és la Llei de protecció deIsanimals. Va ser pionera en tot I'Estat, el 1988. Es va fer un reglament, hi hahagut modificacions, ordres, una revisió a fons el 2003, i ara ... bé, fa cinc anysque s'està fent el reglament.

La base d'aquesta llei és procurar el benestar deIs animals. Quan s'estavaelaborant, es va considerar que hi havia un sector d'animals tan i tan nombrós,


32


DARWIN

(Transcripció literal tal com consta en el diari de sessions)

milers, sotmesos a una activitat humana autoritzadaperò que els implicava tant de turment i patimentfísic i psicològic que, per protegir-los, mereixien unallei específica a banda. Aquesta Llei de protecció deIsanimals utilitzats per a l' experimentació i per a altres finalitats científiques es vaaprovar el 21 de juny del 1995. Es va aprovar, es va fer un reglament i, -permetin-me, però és la consideració que nosaltres en fem-, es va posar en uncalaix i es va tancar amb dues voltes la clau.

Durant aquests divuit anys -i aquesta és la nostra anàlisi- ha servit, aquesta llei,perquè fos mencionada per aquells i en aquelles ocasions que ha interessat dirque l' experimentació amb animals a Catalunya estava controlada per una llei.

A diferència de la Llei de protecció deIs animals, que va ser rebuda ambsatisfacció de manera general -veníem de no tenir res-, la llei d'experimentació jano va convèncer, i no només als animalistes. Tenim encara molt presents lesdeclaracions que van fer vostès, els diputats d'aquell moment, aquí al Parlament,davant les càmeres, just acabada la sessió. l és que, de manera oberta o no, esreconeixia que el que s'acabava d'aprovar no era una llei de protecció deIsanimals, sinó una llei que regulava l' experimentació amb animals. Tot i això, caldir que aquesta llei ens donava un instrument per anar avançant pel camí de laprotecció d'aquests animals, i aquesta voluntat quedava de manifest en el text dela disposició on es recollia l' esperit de la llei.

La llei diu textualment: "Aquesta llei s'inspira en el principi de prohibició d'aquestes pràctiques, sempre que hi hagi algun mètode alternatiu." l manifestatextualment el compromís que adopta la Generalitat d'impulsar la recerca i eldesenvolupament de tècniques alternatives. l encara diu més. Diu: "El caràcterinnovador d' aquesta norma de rang legal es fa pales en l' establiment demesures específiques destinades a garantir i a assegurar el compliment de lesobligacions que imposa." l per garantir això -almenys és el que vam demanar i elque vam creure-, la llei va crear la CEA, la Comissió d'Experimentació Animal, aqui li encomana, en l' article 20.1, que, a banda d' assessorar, faci el seguimentdel que determina aquesta llei.

Doncs, bé, la Generalitat durant aquests anys no ha impulsat cap recerca nidesenvolupament de tècniques alternatives, i lluny de reduir-se el nombred'animals utilitzats per a l'experimentació a Catalunya, s'ha multiplicat. En unestudi comparatiu que va fer la FEDAN aquest octubre passat, en base a les dadesoficials entre els anys 2002 i 2006, l' experimentació a Catalunya ha augmentatmés del cent per cent: ratolins, 25 per cent; rates, 422 per cent; cobais, 404 percent; conills, 5.402 per cent; gats, 71 per cent; gossos, 127 per cent; etc.


33


DARWIN

l pel que fa a l' experimentació amb primats, quan latendència europea és prohibir-la -Àustria ja ho haprohibit i més de quatre-cents diputats han demanata la Comissió Europea un calendari per acabar ambaquest tipus de pràctiques-, resulta que aquí a Catalunya ha augmentat en quatreanys el 300 per cent, exactament 291,6 per cent.

L' Administració no fa inspeccions, controls ni vigilància. Quan li hem demanatper què, ens ha respòs amb la boca petita que és que li agradaria tenir mésmitjans. l de fet, és que és una llei que no té pressupost. Per la seva banda, laCEA no té cap constància que se'n faci ni un, de control, així figura a les actes;com també hi figura que la CEA considera que no és de la seva competència sabersi la Generalitat els fa o no els fa. I és que la CEA, aquesta comissió que va crearla llei com a instrument per garantir-ne i assegurar-ne el compliment, no ha fetmai el seguiment de la llei. I per què no el fa? Doncs, perquè el reglament no hodiu. En el seu moment, quan es va fer el reglament i vam expressar la nostraestranyesa per aquest fet, se'ns va dir que no calia repetir-ho en el decret,perquè la llei era prou clara en aquest sentit. Dones, bé, el resultat és que, a lapràctica, el Govern es basa en el reglament i diu que la CEA no ha de fer elseguiment de la llei.

Què fa, doncs, la CEA, a banda d'assessorar? Doncs reunir-se periòdicament peravaluar i aprovar els experiments. Es per poder complir amb el reglament -que lidóna un mes de temps per avaluar les sol·licituds d'experiments que li arriben depart deIs experimentadors, deIs laboratoris, de les universitats- que es reuneixmensualment. Almenys així ho feia des de que, coincidint precisament amb unadenúncia pública que vam fer de l'incompliment d' aquesta llei, l' octubre passat,el Col·legi de Periodistes de Catalunya, i que se'n va fer ressò la premsa, a mi nose m'ha tornat a convocar a cap reunió de la CEA ni se'ns ha donat cap menad'explicació, malgrat que, lògicament, l' hem demanat oficialment. (Si tenim encompte, però, que el Departament de Medi Ambient ha trigat vuit mesos acontestar al Síndic de Greuges, que li demanava un informe relatiu a la queixaque li vam presentar pel tema que ens ocupa, poder encara ens pot contestar).

Bé, hi ha algun experiment que no autoritzi la CEA?.A juny de l' any passat, i enbase a les sol·licituds d' experiments que havíem rebut els membres de la CEA enels darrers mesos, vaig elaborar un petit informe estadístic que vaig presentar ala reunió d'aquell mes. De 241 experiments, la CEA n'havia aprovat 233, perdescomptat amb un vot negatiu: el del representant deIs animalistes. És a dir,n'havia aprovat el 96,7 per cent. El 3 per cent, que eren vuit experiments, havienquedat pendents d' aprovació perquè hi faltaven uns documents, que després esvan presentar i es van aprovar. D' aquests 233 aprovats, n'hi va haver 47 als quals


34


DARWIN

la CEA va fer unes observacions i unes propostesperquè fossin modificats, si més no que es tinguessinen compte. Però ja els havia aprovat per endavant.

Si no hi ha control ni hi ha seguiment, quina garantia hi ha que aquestesobservacions de la CEA es tenen en compte?; quina garantia hi ha també que elsexperiments es fan tal qual es presenten per ser autoritzats i la CEA aprova?; iquina garantia hi ha que els experiments que aprova la CEA no tenen alternativesni són repetitius?

Pel que fa a les alternatives, ens hem de creure la creu que posa l'experimentador en la casella corresponent quan fa la sol·licitud a la CEA; a més,segons la CEA, no és de la seva competència esbrinar si realment aquellexperiment té alternativa o no.

I el mateix exactament passa amb si són repetitius o no. Permetin-me un exemple: a lareunió de l'abril de l' any passat va arribar un experiment catalogat com a"procediment educatiu". Era el típic experiment que quan fèiem la carrera a laFacultat de Psicologia ja trobàvem en els manuals de psicobiologia; consistia aveure els efectes de l'exercici físic en un grup de rates. Es tracta, doncs, de posarels animals en situacions límit: descàrregues elèctriques, fer-los nedar fins al'esgotament dins d'un recipient de vidre, provocar-los tensions, por, ensurts...fins que entren en un estat psicòtic. Bé, la condició que em vam posar per noaprovar aquest experiment va ser que en el termini de cinc dies havia de posarsobre la taula un experiment publicat exactament igual quant a metodologia iobjectius. Repte impossible, a banda del temps que s’hem donava -cinc dies-,perquè el mateix experimentador, en el procediment que presentava perl'aprovació, reconeixia que els autors anteriors, que havien fet aquest mateixexperiment, havien obtingut bons resultats privant d'aigua els animals durantquaranta-vuit hores, i, en canvi, ell proposava prolongar aquest període fins a lessetanta-dues hores. Per tant, ja era un experiment diferent, ja no era repetitiu. Ila CEA, doncs, el va aprovar.

Estem parlant fins ara deIs experiments que necessiten l' aprovació de la CEA,que només són el 30 per cent !. Nomès arriben a la CEA les excepcionalitats dela llei, una d'aquestes tan subjectiva com és que l'experimentador, depenent o node la seva sensibilitat, consideri que l'animal patirà una mica massa. Això ja ésexcepcional i passa per la CEA. Però si l'experimentador considera que no, nopassa per la CEA. El 70 per cent deIs experiments amb animals que es fan aCatalunya, o no reben cap mena de control, o només passen pels comitès èticsdel mateix laboratori o del centre.


35


DARWIN

I qui forma els comitès ètics? Els comitès ètics elspoden formar tres persones de la mateixa empresaque fa l' experiment -article 27 del decret- i, a més,cal recordar que no tots els centres en tenen, atèsque la Generalitat pot dispensar de crear-los.

Davant d'aquesta situació, es fa molt difícil acceptar que els responsables de l'Administració, per justificar la manca de seguiment i de control, ens demanin "unvot de confiança per als experimentadors i els comitès ètics fins que no esdemostri el contrari" com figura en una de les actes de la CEA. Quan estemparlant d'una activitat com aquesta, que suposa el patiment tan gran de milers d'animals, Medi Ambient no ens pot demanar un vot de confiança d'aquesta mena.Ens ha de donar garantia absoluta que es fan inspeccions i vigilància, i que la CEAen fa el seguiment, tal com els defensors deIs animals van demanar, fa més de quinzeanys, i va aprovar el Parlament.

Bé, en aquesta enumeració d'aspectes que ens preocupen -que noés exhaustiva, però que pensem que il·lustra la valoració que nosaltres fem del'aplicació d'aquesta llei- hem deixat pel final un punt que per nosaltres éscabdal: i és l' opacitat i la manca més absoluta de transparència en tot allò queté referència a l' experimentació amb animals a Catalunya. Aquesta activitat es faa portes tancades; tot, absolutament tot, és confidencial. I des de la primerareunió, a la qual jo vaig assistir a la CEA, l'any 2002, se m'han estat fentadvertiments i pressions en aquest sentit.

Totes les vegades que hem expressat la nostra queixa i hem preguntat els motiusper aquest ocultisme, quan estem parlant d'una activitat que és legal, hem tingutper resposta una pregunta i tres justificacions. La pregunta que ens fan és:"Escoltin, i vostès per què volen tenir aquesta informació?". Les justificacionsque ens donen per a aquesta opacitat son: la confidencialitat de dadespersonals, el secret industrial i de recerca, i per evitar les accions deIsactivistes.

A veure: que per què demanem transparència? Doncs, escoltin, senzillamentperquè vivim en un país democràtic on el ciutadans tenim dret a la informació.

"Confidencialitat de dades personals". En primer lloc el que a nosaltres ensinteressa són les dades deIs animals, no de les persones. Però tot i això, tambécal dir que no hi veiem gran diferència entre saber el nom, el cognom i laresponsabilitat o el càrrec d'un professional que investiga amb animals, a la d'unaltre professional de la medicina, que, en aquest cas, sabem quin càrrec té i aquin hospital exerceix, o d'un advocat, d'un periodista, d'un jutge o d'un diputat.


36


DARWIN

Per què aquesta distinció i aquest privilegi amb elsexperimentadors amb animals?

Secret industrial i de recerca. Nosaltres no estemdemanant que es facin públics els procediments. Estem demanant, per exemple,saber si aquest o aquell experiment ha passat per la CEA, si ha passat per comitèsètics, si un experiment es fa amb primats, de quina especie son i d'on elstreuen... Tenim el dret de saber si aquest augment espectacular que hi ha ambprimats a casa nostra és perquè és molt més fàcil obtenir-los donat que els tenimaquí Camarles, al costat. Escoltin-me, ells tindran tot el dret a treure elsprimats de Camarles, però nosaltres també tenim tot el dret, com a ciutadans, desaber-ho. En definitiva, el que ens interessa d'un experiment és conèixer unasèrie de dades puntuals que, sumades amb la resta, ens poden donar una infor-mació estadística. No creiem que això sigui vulnerar el secret industrial o de recerca.

L'últim argument que ens donen és "per evitar les accions activistes". A veure:permetin-me que faci un símil amb els toros i amb la pelleteria, que són duesactivitats que tampoc són del grat de tothom. No tenim informació, ni moltmenys al cent per cent, del món deIs toros, però sabem qui són els toreros, elsnoms i cognoms, també de les ramaderies, deIs empresaris, subvencions quereben, d'on les reben, i a quines places toregen. Sabem perfectament tambéquines botigues venen animals, quin tipus d'abrics de pells, i de quins animalssón. l doncs, de tant en tant, a les portes d'El Corte Inglés resulta que hi ha unamanifestació perquè no s'està d'acord amb els abrics de pell que estan venent. ldavant la Monumental de Barcelona, n'hi ha pràcticament cada diumenge,demanant que es tanqui la plaça i que s'acabi amb aquesta activitat. Bé, és eldret que tenim els ciutadans a la llibertat d' expressió. l, si amb aquestesprotestes resulta que es fa un acte delictiu, doncs, per això hi han els tribunalsde justícia, veritat?

Tots sabem, però, què hi ha darrere d' aquestes justificacions que ens donen: queno transcendeixi el patiment i l'horror d'aquests animals, que no se sàpiga el quese'ls esta fent i el perquè; si es podria o no evitar; que no surtin imatges a la llumpública -sobretot que no surtin imatges-; que no se'n parli i que s'oblidi. Perquè sitot això surt, el ciutadà tindrà la informació del que està passant a casa nostraamb milers i milers d' animals, per provar productes químics, instrumental mèdic,productes de cosmètica, etcètera, a banda de biomedicina. Hi ha el perill que hihagi un debat social, i això no interessa. l ho entenem. Si fins aquí ho entenem!;és lògic que aquest sector tan gran i tan poderós vetlli pels seus interessos. Elque no ens sembla de rebut és que el Govern faci costat a aquests arguments ies posicioni obertament al seu favor i en contra del dret que tenim els ciutadansa la informació.


37


DARWIN

Aquest posicionament de la Generalitat es manifestaa la mateixa CEA en el que nosaltres ja hem dit ipublicat "la censura del tippex", i ara "la censura dela tinta negra". Vostès trobaran, en aquesta carpetaque els hem donat, una petita mostra de com ens arriben ... . Mirin aquestdocument: Aquesta censura, això, tot tatxat amb tinta negra, no ho he fet jo.Això és tal com ens arriben als membres de la CEA les sol·licituds d'experimentsque els centres envien a la Generalitat perquè aquesta ho passi a la Comissió. I ésel Departament de Medi Ambient qui ho tatxa perquè no ho veiem. I, el cas és que tots elsmembres, amb excepció del qui els parla, donen suport a aquesta inciativa, que al nostreentendre és un exemple evident de manca de transparència.

Aquest document que veuen, n'és una petita mostra: no sabem quin centre hodemana, qui dirigeix l' experiment, qui forma el comitè ètic... L' extrem arribaque fins i tot censuren els apartats que indiquen si l'experimentador o el cuidadordeIs animals té estudis, titulació o autorització de la mateixa Administració perfer aquesta activitat!.

Però és més: la mateixa llei d'experimentació en el seu article 19, obliga laGeneralitat a fer públiques anualment les dades estadístiques deIs animalsutilitzats per a l' experimentació. Són les dades que Medi Ambient envia alMinisterio de Agricultura, a Madrid, i Madrid ho envia a la Comunitat Europea perfer les estadístiques a nivell comunitari. Doncs, tot i que la mateixa Llei hiobliga, al representant animalista li ha costat més de cinc anys aconseguir-les.Cinc anys! I encara en falten. Han estat necessàries més de trenta peticionsformals, des del president de la CEA al president de la Generalitat, passant perdirectors generals, consellers, dos síndics de greuges, i fins i tot al Parlament.

No sé si vostès ho recordaran, però l'any 2003, el Grup Parlamentari Popular, ainstàncies de la senyora Dolors Nadal i a petició de la FEDAN, la Federaciód'Entitats Pro Drets dels Animals i la Natura, va presentar una proposició no dellei i va fer diverses preguntes al conseller, instant que ens proporcionessin lesdades estadístiques que obliga la llei. Bé, la resposta del conseller a aquestespreguntes va ser que, les dades estadístiques ja les donaven a Madrid. l vanseguir sense donar-nos-les. Ha estat ara, en aquest Govern, coincidint amb ladenúncia que vam fer el Col·legi de Periodistes, i principalment amb la interven-ció ferma del Síndic -a qui li estem molt agraïts-,que ens les han donades; nototes, encara en falten, però sí que ja s'ha donat un primer pas, i ho celebrem.

Però també volem deixar cIar que aquesta informació està molt bé per fer lesestadístiques a nivell comunitari, però no pas per assolir, ni molt menys, el mínim


38


DARWIN

nivell de transparència que considerem que el Governha de garantir.

És per això que fem una proposta, que adjuntem aquíen el dossier, amb el prec que considerin vostès donar-li el suport. Proposem que,sense tenir de demanar-ho, el Departament de Medi Ambient publiquianualment, en base a les dades de que disposa, un informe que complementi lesque envia a Madrid; una mena de llibre blanc de l'experimentació amb animals aCatalunya on es complementin les dades estadístiques; per exemple, d'on surtentots els animals. (Ara,en aquestes dades estadístiques, hi ha una casella que diu"varios", i aquí s'inclouen, entre altres, tots els primats). Ens interessa saber, d'onsurten, quants experiments han estat autoritzats per la CEA, quants han passatper comitès ètics, quantes inspeccions s'han fet, etcètera. Els presentem aquí unallista, que és una proposta de les dades mínimes que hauria de tenir aquest llibre blanc.

I els demanem més. No cal dir que ens agradaria tenir una llei de protecció deIsanimals utilitzats per a l'experimentació. La que tenim no ho és. Han passatdivuit anys i potser es podria considerar de fer-ne una de nova. Però siguemrealistes. Tenim la que tenim, i el que demanem és, primer, que es compleixi,que se la doti de pressupost, que la Generalitat impulsi la recerca i eldesenvolupament de tècniques alteratives, que creï equips d'inspectorsqualificats; que la CEA faci el seguiment de la llei tal com diu la llei, i si per aixòs'ha de modificar el reglament, escoltin, modifiquin-lo. I, sobretot, que elDepartament de Medi Ambient doni avals de transparència a l' experimentacióamb animals a Catalunya i que garanteixi els drets que tenim els ciutadans a lainformació.

Moltes gràcies, senyores diputades, senyors diputats, per haver-nos escoltat. És tot.

Gràcies.

La presidenta I. Sra. Dolors Clavell i Nadal

Molt bé, moltes gràcies, senyora Ubach, perquè realment no podem negar que hafet un important esforç de selecció de totes aquelles coses que els semblavainteressant que coneguéssim en aquest Parlament.

Ara, els grups parlamentaris que estan aquí presents tenen l' oportunitat deplantejar-los la seva opinió sobre aquest tema.


39


DARWIN

Segueixen a continuació els comentaris i preguntes dels representants de tots elsgrups parlamentaris (veure diari de sessions, Nº 320-2008). Citem el del Sr.Espadaler i Parcerises representant de Convergència i Unió, pel que fa la qüestióque la CEA no ha tornat a convocar a la representant animalista desde queaquesta va denunciar irregularitats, incompliments de la llei i manca detransparencia en un acte informatiu en el Colegio de Periodistas de Catalunya.

"Veiem amb preocupació aquesta manca de transparència i que hagi hagut d'estara instància del mateix Síndic de Greuges que vostès han disposat de dades. I enscrida molt l'atenció que, d'ençà d'aquesta denúncia feta pública a través delCol·legi de Periodistes, doncs, no se'ls hagi convocat a cap altra reunió. Jo crecque ... no crec que el país hagi deixat d' experimentar amb animals...”


40


DARWIN

Fotografies publicades a la web de Darwin (www.darwin.cat) per deferència de BUAV (British Union for the Abolition of Vivisection)

Nota de la direcció:

Sovint, una de les preguntes que ens fan es si a Catalunya s’experimenta amb titís i tamarins. Lanostra resposta és que no en tenim constància; que en les dades proporcionades per laGeneralitat hi figuren altres espècies de primats. Però, que tenint en compte la gran quantitat detitís i tamarins que s’estan utilitzant per a l’experimentació arreu del món, inclosa Europa, i lasituació d’opacitat que vivim a Catalunya pel que fa la investigació amb animals, estarem encondicions d’assegurar-ho quan l’administració doni garants de controls i transparència.


41


DARWIN

Para más información [email protected]

DARWIN

1-maqueta darwin news 4, portada, index i...

Documents