SENCER_G1.docx

9. No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat 1. Llegiu els tres textos segents i destaqueu-ne en groc les idees ms importants: 1. Alimentaci a pags a lEdat MitjanaQuan el pa esdevingu la base de l'alimentaci pagesa, aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa. Els camperols s'havien de conformar amb els cereals secundaris (sgol, civada) ms pobres en calories que el blat, per tamb menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya. I com que sn ms digeribles cuinats que panificats, feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn. Aquesta dieta t un altre avantatge: els cereals per a sopa no necessiten ni el mol, ni el forn; noms cal passar-los pel morter: aix s'estalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals. I l'olla de terrissa seria el smbol que palesaria aquesta dieta: bull lentament i sense interrupci, i s, per tant, molt adient per obtenir el plat nic de l'pat de la pagesia, que consistia en aigua salada a la qual s'afegia smola de cereals, llegums, verdures, llard, embotits i trossos de carn fresca o seca. Els llegums secs, rics en protenes, tamb jugaven un paper important, sobretot les faves i els psols; les hortalisses fresques (cebes, alls, porros, cols, carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportaci mnima de vitamines.Es consumia poca carn. Bsicament de porc (perqu s un animal del qual s'aprofita quasi tot i per la facilitat de conservaci). La matana del porc es feia en comenar l'hivern; tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc, de la resta se'n feia salums, embotits i fumats. Tamb n'obtenien llard i xulla, greixos que posaven a les farinetes. Menjaven poc aviram, sobretot perqu aix s'asseguraven un provement mnim d'ous i perqu el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor. No deuria ser gens menyspreable l'aportaci de la caa (conills, llebres, perdius...); dels boscos tamb n'obtenen aglans i castanyes (que substitua la smola de cereals en poques de males collites), mres, nesples, maduixes, gerdons, nabius, aix com bolets (d'alt contingut proteic) i mel. El vi, amb el seu important contingut calric, no hi mancava mai.Les fams sn rares al segle XIII, per tornen a ser ms habituals al segle XIV, degut a l'augment de la poblaci. Les primeres crisis comencen a aparixer vers el 1300. 2.-Alimentaci als pobles i ciutats durant lEdat MitjanaEl pa normalment s de blat candial, a vegades de mill, i s la base de l'alimentaci del poble. El pa es cou a cada casa per mans de les dones. El forn senyorial no s, doncs, obligatori. La possessi de forn a casa s un signe de riquesa. Quan no se'n t a casa s'ha de demanar a alg que el deixi coure a casa seva, portant la massa preparada de casa.El xai i, ms freqentment, el porc salat o, sobretot, fumat complementen l'alimentaci base. El treball del "fumat" del porc desprs de la matana de l'hivern, el realitza tota la comunitat, ajudant-se els uns als altres. A l'habitaci, les xemeneies ms espaioses o el foc ms gran permeten "curar" les carns penjades.La resta de les protenes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics. Tamb el formatge produt pels pastors de la comarca. Per aix no falten els menjars nitrogenats, tot i que els menjars ordinaris sn montons i mediocres.Les sopes de la regi porten porc i pa. Tamb contenen verdura de col i "porros". Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticaci de l'horta rab, que comena a estendres per Catalunya vers el s. XIV i que consisteix en carxofes, mel, prssec. Aqu es conreen faves i naps.Les collites de nous, avellanes, bolets i la recollecci de cargols proporciona la resta de recursos complementaris3.- Els molins fariners a lpoca medievalA Lpoca medieval, els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne s en exclusiva. Fins al segle XVIII, el rgim feudal, que no havia de fer front a cap mena de competncia que fes desitjable la introducci dinnovacions, va constituir un fre a levoluci tecnolgica dels molins. Aix mateix, la producci de farina es veia limitada a lmbit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats.

ACTIVITATS2.-Feu un breu comentari a la frase feta del ttol daquest apartat.vol dir que no s'ha de confiar en l'xit d'una casa fins que no sigui segur fins que no s'hagi esdevingut.

3.-Desprs de fer una acurada lectura dels tres textos, cerqueu informaci de cinc tcniques de conservaci daliments que eren utilitzades a lEdat Mitjana. Feu una breu descripci del procs que rebien els aliments i poseu exemples prctics. Expliqueu si encara sutilitzen avui en dia?fumat salat salmorra vinagre fermentaci. Ja algunes que encar es fan servir.Fumat:s una tcnica culinria que consisteix en sotmetre els aliments al fum provinent de focs realitzats amb fusta de poc nivell de resina. Salat:es posa sal en el aliments.Salmorra:s una dissoluci aquosa de la sal en l'aigua. Normalment aquesta sal s el clorur sodi.Vinagre:s un lquid miscible obtingut mitjanant fermentaci actica del vi i dels seus subproductes com la brisa. Fermentaci:La fermentaci s el procs de catabolisme en el qual un compost orgnic actua com a donador i acceptor d'electrons i l'ATP resultant s'obt per la fosforilaci a nivell de substrat.

4 .-Observeu lesquema del mol fariner, s un tipus de mol anomenat hidrulic de rodet horitzontal. Busqueu informaci de manera que pugueu explicar el seu funcionament. Ser obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix. Val a dir que cal comenar per la resclosa on hi ha laigua emmagatzemada.

El recorregut del gra i la farina, comena a la gronsa(1), d'on passa al canal(2), que porta el gra fins la mola(3).Una vegada el gra mlt passa per el farinal(5)i cau a la farnera(6).El recorregut de l'aigua, comena per el canal(9) d'es d'on cau sobre el rodet(8) fent que giri desprs s'escola per el exterior. El rodet(8),l'arbre(7) i la mola volandera(3) sn les uniques que giren a l'hora en el mol fariner.

Podeu trobar informaci, entre daltres pgines, a les del Museu de la farinera de Castell dEmpries o b dels Molins de la vall dOra.