no diguis doisn n.27

28
n n o o d d i i g g u u i i s s d d o o i i s s revista trimestral de l'Institut de Felanitx juny 2010 núm. 27

Upload: tomas-clar

Post on 08-Mar-2016

220 views

Category:

Documents


3 download

DESCRIPTION

revista de l'IES Felanitx

TRANSCRIPT

Page 1: no diguis doisn n.27

n

n

o

o

d

d

i

i

g

g

u

u

i

i

s

s

d

d

o

o

i

i

s

s

r

r

e

e

v

v

i

i

s

s

t

t

a

a

t

t

r

r

i

i

m

m

e

e

s

s

t

t

r

r

a

a

l

l

d

d

e

e

l

l

'

'

I

I

n

n

s

s

t

t

i

i

t

t

u

u

t

t

d

d

e

e

F

F

e

e

l

l

a

a

n

n

i

i

t

t

x

x

j

j

u

u

n

n

y

y

2

2

0

0

1

1

0

0

n

n

ú

ú

m

m

.

.

2

2

7

7

Page 2: no diguis doisn n.27

R

R

e

e

v

v

i

i

s

s

t

t

a

a

"

"

N

N

o

o

d

d

i

i

g

g

u

u

i

i

s

s

d

d

o

o

i

i

s

s

"

"

Comissió:

Maria Andreu

Aina Maria Mestre

Tomàs Clar Ayarte

Col·laboracions:

Portada: D. Educació Plàstica:

Sofia Binimelis, Miquel A. Ginard

3 ESO B

Biel Gomila

Toni Rosselló

Mª Antònia Caldentey

Maria Rigo

Miquel Crespí

Margalida Ortega Adrover

Bàrbara Gonzàlez

Comissió de coordinació lingüística

Comissió de medi ambient

Ivan Coto

Andrea Lleranti

Luisa Jung

Aina Lozano

Francina Lladó

Margalida Ortega

Cosme Ballester

Alumnes de Tex

i un llarg etcètera!

Ja hi som, acabam un altre viatge. Ha estat un viatge llarg, sí, carregat

de feina, d'experiències noves, d'esforç... Però també som conscients

que ha passat rapidíssim. Només fa dos dies que fèiem els primers

exàmens, que organitzàvem els primers actes, les primeres festes... I,

sense adonar-nos-en, ja som aquí, a punt de partir.

Ha estat un curs que ha passat en un buf; ple d'experiències, però

falaguer com el vent. I no en parlem, de com ha anat de ràpid aquest

tercer trimestre: a banda de les activitats normals, hem tengut

moltíssimes d'activitats: conferències, excursions, viatges..., que han

accentuat encara més la sensació que els dies se'ns escolaven entre els

dits.

Han estat tres trimestres en què cadascú ha anat omplint la seva senalla

amb el millor que ha pogut anar arreplegant. Alguns ho haureu de

tornar a intentar. Però d'altres haureu aconseguit obrir-vos les portes

cap a un nou repte; haureu avançat una passa més cap a aqueix futur

que us anau construint. Tant per a uns com per a altres, però, serà bo fer

una pausa, descansar, i... agafar impuls per a tornar a començar.

A l'hora d'escriure aquest a reveure, no podem ignorar que aquest curs

haurà estat especial per a algunes persones perquè, a l'hora de recollir

les seves pertinences, ho fan per sempre: professors que marxen cap a

altres centres, alumnes que han d'iniciar nous estudis o que han de

començar a fer feina... Tampoc no podem passar per alt que aquest ha

estat un curs en què s'ha plantejat un canvi important per al nostre

institut: la renovació de l'equip directiu. Tant als qui se'n van com als

qui han de desenvolupar noves tasques, els hem de desitjar que visquin

aquest nou moment amb esforç i alegria.

És cert, a la fi ha arribat una altra vegada el moment tan preuat. Per als

qui heu fet feina amb esforç, és l'hora de desar les carpetes, de tancar

els llibres, d'oblidar la feinada que hem tengut aquestes darreres

setmanes; a la fi podeu deixar fluir sense recança aquests pensaments

que els darrers dies us inundaven, però que havíeu de mantenir a ratlla:

sol, tovallola, bicicleta, sopars, festes...

Aquest estiu que ara arriba també us té preparades un munt

d'experiències que haureu d'assaborir. Un estiu que us haurà de servir

per, quan torni a refrescar, arribar de bell nou al centre amb els ànims

renovats. I és que, sens dubte, tornarà a ser un curs especial, perquè tots

arribarem el setembre amb el cabàs ple d'alegria, per enfrontar-nos un

altre cop a tot el que ens espera carregats d'IL·LUSIÓ I ESPERANÇA.

editorial

Aquesta revista la maquetam amb:

Page 3: no diguis doisn n.27

notícies fresques

(o congelades)

C

C

O

O

N

N

C

C

E

E

R

R

T

T

S

S

O

O

L

L

I

I

D

D

A

A

R

R

I

I

Un any més s'ha celebrat el concert solidari. Aquest cop la recaptació, 241 euros, s'ha

destinat a una comunitat escolar de Nicaragua a través del Fons Mallorquí de Solidaritat

3

You can dance, you can jive, having the time of your life. ABBA (Dancing Queen)

Page 4: no diguis doisn n.27

C

C

E

E

N

N

T

T

R

R

E

E

S

S

D

D

E

E

L

L

A

A

C

C

O

O

M

M

A

A

R

R

C

C

A

A

P

P

A

A

R

R

T

T

I

I

C

C

I

I

P

P

A

A

R

R

E

E

N

N

A

A

L

L

A

A

I

I

I

I

I

I

M

M

O

O

S

S

T

T

R

R

A

A

D

D

E

E

F

F

O

O

R

R

M

M

A

A

C

C

I

I

Ó

Ó

P

P

R

R

O

O

F

F

E

E

S

S

I

I

O

O

N

N

A

A

L

L

D

D

E

E

L

L

I

I

N

N

S

S

T

T

I

I

T

T

U

U

T

T

4

notícies fresques

(o congelades)

Smoke on the water, fire in the sky.- Deep Purple (Smoke on the Water)

Per

tercer any consecutiu, l’Institut

organitzà la III Mostra de

Formació Professional. Se

celebrà el dimecres 14, dijous

15 i divendres 16 del mes

d’abril.

Hi participaren les famílies

professionals d’Activitats

agràries, Administratiu i

Electricitat i electrònica de

l’IES Felanitx. La gran novetat

d’enguany fou la presència

d’instituts de la comarca que

disposaren d’un estand i

explicaren el contingut

dels cicles formatius

que imparteixen. Foren

el Llorenç Garcias

d’Artà, Na Camel·la i

Mossèn Alcover de

Manacor i Llucmajor.

La mostra fou visitada

per l’alumnat del nostre

centre qui rebé, per part

del professorat de les

famílies professionals,

les corresponents

informacions i respostes

a les seves preguntes.

Tot i que romangué

oberta els horabaixes

del dimecres i dijous,

foren pocs els pares i

mares que la visitaren.

Per altra part, el col·legi Sant

Alfons de Felanitx i l’IES

Porreres –els alumnes dels

quals cursen FP i batxillerat al

nostre IES- també visitaren la

fira i aprofitaren per rebre les

orientacions corresponents a

l’oferta educativa d’FP de

l’Institut i de les modalitats de

batxillerat.

A la inauguració oficial, el

director Pere Coves afirmà que

“l’augment de matrícula, la

posada en marxa del programa

d’empreses virtuals i la tercera

edició de la Fira d’FP han estat

els aspectes més destacats de

l’actual curs quant a

ensenyaments professionals al

nostre centre”.

El cap d’estudis d’FP Guillem

Horrach, coordinador del

muntatge, manifestà la

satisfacció pel

desenvolupament de la Mostra,

”posat que ha millorat any rere

any” i agraí l’excel·lent

col·laboració rebuda que ha

contribuït a l’èxit d’aquesta III

Fira, “la millor dels tres

d’anys”.

L’acte fou presidit per Miquel

Mestre, director general de

Formació Professional i

Aprenentatge Permanent, que

valorà l’obertura de la fira

felanitxera a centres de la

contrada, i pel batle de

Felanitx, Biel Tauler, que definí

“l’educació com la millor

solució per evitar aquest temps

de crisi econòmica durant el

qual ha augmentat la gent sense

estudis que acudeix a

l’Ajuntament per cercar ajuda”.

Text: Biel Gomila

Fotos Tomás Clar

Page 5: no diguis doisn n.27

notícies fresques

(o congelades)

5

A la terra humida escric: Nena, estic boig per tu.-Sau (Boig per tu)

PREMIS

Els skills que dugueren a terme

alumnes d’Activitats agràries i

d’Electricitat esdevingué una

altra destacada novetat de la III

Mostra d’FP IES Felanitx 2010.

Durant tot el matí del dimecres,

joves i al·lotes realitzaren unes

activitats que formaven part de

diversos certàmens. El

lliurament de guardons va

coincidir amb l’acte inaugural.

Aquests foren els guanyadors:

PQPI Jardineria. Empelts

1.-Bernat Mas

2.-Angelina Cerro

Cicle formatiu de Jardineria.

Conducció de tractor marxa

enrere

1.-Dani Magnasco

2.-Joan Rigo

PQPI. Electricitat

1.-Gabriel Gayà

2.-Youssef Abbdellati

3.-Jaume Xavier Rosselló

Cicle formatiu Instal·lacions

elèctriques i automàtiques

1.-Pedro Gallardo

2.-Marcos León

3.-Jonathan Ramiro Aguilar

Page 6: no diguis doisn n.27

notícies fresques

(o congelades)

6

La professora Maria Antònia Caldentey de l’Institut de Felanitx,

primer premi d’Experiencies Educatives Innovadores

El projecte “Aprendre colcant” fomenta l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport

Text i fotos: Biel Gomila

I'm on a highway to hell.-AC/DC (Highway to Hell)

Maria Antònia Caldentey

Grimalt, professora d’educació

física de l’institut de Felanitx,

ha rebut el primer premi

d’Experiències Educatives

Innovadores, convocat per la

Conselleria d’Educació i

Cultura, gràcies al projecte

“Aprendre colcant”. La dotació

econòmica consisteix en sis mil

euros.

El lliurament se celebrà el 21

d'abril, en el mateix institut

felanitxer, atès que la

Conselleria “vol apropar

aquests actes a les escoles”. Hi

assistiren el professorat dels

centres guanyadors de les Illes

Balears –que exposaren el

contingut de cada projecte- i

alumnes i professorat de l’IES

Felanitx. Fou presidit pel

director general d’Innovació i

Aprenentatge, Miquel Perelló;

el director de l’institut, Pere

Coves, i la delegada de cultura

de l’Ajuntament, Antònia

Rosselló.

En segon lloc, quedaren

classificats el col·legi públic

Castell de Santa Águeda de

Ferreries (Menorca) i IES

CTEIB de Palma, el professorat

dels quals rebé 4.000 euros. Els

tercers premis foren per als

col·legis públics Son Ferriol de

Palma i Pere Cerdà de Sóller

(2.000 euros). El tercer premi

fou, exaequo, per al CP Sa

Pobla i el CP Casasnovas de

Ciutadella (Menorca), per la

qual cosa es repartí la dotació

de dos mil euros entre les dues

escoles.

El projecte guanyador

“Aprendre colcant” inclou tres

parts: “La bici a la classe

d’educació física”, “El circuit

natura” i “En bici x tot”.

La representant del Consistori,

Antònia Rosselló, anuncià que

el mes de juny s’iniciarien les

obres del carril bici, tan

reivindicat por la professora

Caldentey i per la comunitat

educativa. El tram començarà

en el bar Can Moix i finalitzarà

a la rotonda de Porreres. “Així

es potenciarà l’ús d’aquest

mitjà de transport i l’alumnat

tendrà major seguretat”, afirmà

la regidora.

El director de l’IES Felanitx,

Pere Coves, expressà la

satisfacció de la comunitat

educativa pel guardó, destacà el

nombre de premis que l’IES

Felanitx aconsegueix

contínuament i assenyalà que

“esper que serveixi d’estímul

per a tots els professionals de

l’ensenyament”.

El director general, Miquel

Perelló remarcà el mèrit dels

projectes guanyadors i la seva

relació amb el procés

d’aprenentatge.

Page 7: no diguis doisn n.27

notícies fresques

(o congelades)

Els alumnes de Tecnologia participen a la Fira de la Ciència-2010

7

Llença't! Cada instant és únic, no es repetirà- Lax'n'busto (Llença't)

Page 8: no diguis doisn n.27

Cent quaranta alumnes,

corresponents als set grups de

segon curs d’ESO de l’Institut,

netejaren els camins rurals de

Cala Marçal, Son Negre, Son

Mesquida, Son Valls, Son Suau

i Son Proenç, durant tot el matí

de dimecres 12 de maig.

La jornada, que començà a les

vuit i acabà a les dues del

migdia, fou organitzada per la

Comissió de Medi Ambient del

centre, en col·laboració amb

l’Ajuntament, tutors i tutores,

altre professorat i el

Departament d’Orientació.

L’Ajuntament felanitxer

proporcionà als joves estudiants

les bosses selectives de

recollida de fems, una motxilla

amb aigua i fruita i l’autocar

que traslladà els grups

encarregats dels camins de Cala

Marçal (des de s’Horta) i de

Son Negre (des de Cas Concos).

La novetat d’enguany ha estat

el concurs fotogràfic que

comprèn tres modalitats:

patrimoni natural, patrimoni

cultural i tema lliure. Les fotos

s’havien de fer durant les

tasques de neteja.

És la cinquena vegada que, en

tres anys, alumnes de l’IES

Felanitx tenen cura de l’entorn

del municipi a través de

jornades d’aquest tipus. El curs

2008-09, s’ocuparen de les

rodalies del castell de Santueri i

puig de Sant Salvador i de

zones costaneres i, el passat

2009-10, de camins rurals i del

litoral.

notícies fresques

(o congelades)

8

Cent quaranta alumnes de l'Institut netejaren els camins rurals

de Felanitx

Text: Biel Gomila

Fotos: Mª Antònia Caldentey

Illes dins un riu, això és lo que som. Ningú més enmig, com pot ser millor- Tomeu Penya (Illes dins un riu)

Page 9: no diguis doisn n.27

notícies fresques

(o congelades)

9

Everynight in my dreams I feel you, I see you.- Celine Dion (My heart will go on)

Joan Barceló Moyano,

guanyador a la categoria de 1r

d'ESO; Margalida Ortega

Adrover, primera a 2n d'ESO;

Elisabeth Vanrell Büse, sisena

posició a 3r d’ESO, i Catalina

Vivancos Sánchez, tercera del

grup de 1r batxillerat. Aquest és

l’excel·lent resultat de la

participació d’alumnes de

l’Institut de Felanitx a la final

absoluta del II Concurs

d’Anglès Interescolar de les

Illes Balears The Fonix 2010.

Margalida Ortega repeteix el

màxim guardó obtingut l’any

passat a primer d’ESO. L’IES

Felanitx aconseguí classificar

quatre alumnes en la final

interinsular, fet que representa

un èxit destacat.

El certamen estableix vuit

categories, una per a cada nivell

educatiu des de 5è de primària

fins a segon de batxillerat que

inclou els cicles formatius de

grau superior. Fou organitzat per

International House Palma i per

la Fundació Catalana de

l’Esplai. Comptà amb el suport

de la Direcció General

d'Administració, Ordenació i

Inspecció Educatives de la

Conselleria d'Educació i Cultura

del Govern de les Illes Balears,

com a activitat organitzada en el

marc del Pla de la Tercera

Llengua, adreçat a la millora de

l'aprenentatge de la llengua

estrangera.

Els enunciats de les proves són

preparats per un equip

pedagògic de reconegut prestigi

i consisteixen en una sèrie

d’exercicis dins dels àmbits del

vocabulari, comprensió lectora i

expressió escrita, plantejats de

forma distesa i dins d‘un

ambient de col·laboració, al

llarg de tres fases (local, insular

i autonòmica).

Es tracta d’una iniciativa que

pretén complementar els plans

de millora de la llengua anglesa

als centres educatius balears i es

realitza amb la finalitat

d’estimular i motivar

l’aprenentatge d’aquest idioma,

atesa la seva importància a la

societat actual.

Text: Toni Rosselló i Biel Gomila

Foto: Biel Gomila

JOAN BARCELÓ I MARGALIDA ORTEGA, PRIMERS

PREMIS DEL CONCURS D’ANGLÈS “THE FONIX 2010"

L’Institut va classificar quatre alumnes per a la final de les Illes Balears

D’ESQUERRA A DRETA

Tonina Cloquell, professora

coordinadora

Catalina Vivancos, 1 batx D

Elisabet Vanrell, 3C

Margalida Ortega, 2A

Joan Raül Barceló, 1A

Page 10: no diguis doisn n.27

notícies fresques

(o congelades)

10

Text: Equip 2n Batxillerat

Foto: Govern de les Illes Balears

L’equip format pels catorze

alumnes dels grups A i C de

segon batxillerat de

l’assignatura de psicologia de

l’Institut de Felanitx, el seu

professor Biel Gomila i el

centre, han estat premiats a la

IX edició del concurs “El País

de los Estudiantes”, organitzat

pel diari El País.

A l’actual edició, l’IES Josep

Miquel Guàrdia d’Alaior va

quedar primer finalista i l’IES

Algarb de Sant Josep de la

Talaia d’Eivissa, segon finalista.

Alumnes, professorat i centres

dels tres instituts reberen el

diploma acreditatiu de mans del

president del Govern de les Illes

Balears, Francesc Antich. A

més, tots els alumnes i

professors foren obsequiats amb

uns regals del Govern de les

Illes Balears i un lot de

pel·lícules en DVD del diari El

País.

L’acte se celebrà a la Capella

del Consolat de Mar, el 18 de

maig. Juntament amb els

alumnes i professors guardonats

i mitjans d’informació, hi

assistiren el conseller

d’Educació i Cultura, Bartomeu

Llinàs, el sotsdirector del diari

El País, Tomàs Delclós, el

gerent del diari El País, Jeroni

Roca i el periodista felanitxer i

corresponsal a Balears del diari

El País, Andreu Manresa.

El treball consisteix, cada any,

en la confecció d’un mínim de

dues pàgines de diari en format

digital i la portada per tenir dret

a la publicació a Internet; ara bé,

només poden participar al

concurs els equips que

publiquen la portada i cinc

pàgines sobre ciència, societat,

local, esports i tema lliure.

Aquest curs escolar, Balears ha

comptat amb la participació de

34 centres, 442 alumnes i 47

professors, distribuïts en 80

equips, catorze dels quals han

aconseguit la publicació d’un

diari a la web d’El País de los

Estudiantes per haver editat la

portada i les cinc seccions.

Els alumnes de psicologia de

segon de batxillerat A i C de

l’IES Felanitx expliquen el

contingut del diari digital amb

aquestes paraules que han

exposat al seu editorial: ”Tot el

que hem publicat està d'una

manera o altra relacionat amb la

psicologia. Hem volgut fer un

diari diferent i enfocat des del

punt de vista de la nostra

assignatura. Temes tan actuals i

interessants com la sanitat, les

diferències entre sexes, la lluita

entre genètica i aprenentatge, les

emocions i els sentiments de les

persones, l'esport o la mateixa

psicologia enfocada des de

distints punts de vista apareixen

en aquesta petita, però plena

d'il·lusió, aportació al complex

món de la premsa. Hem intentat

aconseguir un resultat refrescant

i variat amb els recursos i

coneixements que disposam,

creant un compendi reflexiu

sobre el món que ens envolta i

el nostre propi i misteriós

interior”.

Si et sents trist i estàs espantat, si vius als núvols i estàs deprimit, si la boira ja t'ha governat, cada dia en algun lloc pots pujar al tren de mitjanit.- Sau (Tren de mitjanit)

L’INSTITUT, PREMI “EL PAÍS DE LOS ESTUDIANTES”

Les publicacions es poden veure a

http://estudiantes.elpais.com.

Page 11: no diguis doisn n.27

Més enllÀ de l' institut

11

B

B

a

a

r

r

c

c

e

e

l

l

o

o

n

n

a

a

,

,

G

G

a

a

l

l

í

í

c

c

i

i

a

a

,

,

M

M

a

a

d

d

r

r

i

i

d

d

,

,

M

M

a

a

l

l

l

l

o

o

r

r

c

c

a

a

,

,

t

t

o

o

t

t

s

s

a

a

q

q

u

u

e

e

s

s

t

t

s

s

d

d

e

e

s

s

t

t

i

i

n

n

s

s

i

i

m

m

é

é

s

s

s

s

ó

ó

n

n

e

e

l

l

l

l

l

l

o

o

c

c

o

o

n

n

h

h

a

a

n

n

a

a

n

n

a

a

t

t

a

a

p

p

a

a

r

r

a

a

r

r

e

e

l

l

c

c

u

u

r

r

s

s

2

2

0

0

0

0

9

9

/

/

2

2

0

0

1

1

0

0

e

e

l

l

s

s

e

e

x

x

a

a

l

l

u

u

m

m

n

n

e

e

s

s

d

d

e

e

l

l

'

'

I

I

e

e

s

s

F

F

e

e

l

l

a

a

n

n

i

i

t

t

x

x

p

p

e

e

r

r

s

s

e

e

g

g

u

u

i

i

n

n

t

t

e

e

l

l

s

s

e

e

u

u

s

s

o

o

m

m

n

n

i

i

.

.

Q

Q

u

u

a

a

n

n

a

a

r

r

r

r

i

i

b

b

a

a

l

l

'

'

e

e

s

s

t

t

i

i

u

u

i

i

e

e

l

l

f

f

a

a

n

n

t

t

a

a

s

s

m

m

a

a

d

d

e

e

l

l

a

a

s

s

e

e

l

l

e

e

c

c

t

t

i

i

v

v

i

i

t

t

a

a

t

t

é

é

s

s

u

u

n

n

a

a

o

o

m

m

b

b

r

r

a

a

m

m

é

é

s

s

,

,

e

e

l

l

s

s

u

u

n

n

i

i

v

v

e

e

r

r

s

s

i

i

t

t

a

a

r

r

i

i

s

s

i

i

l

l

l

l

e

e

n

n

c

c

s

s

h

h

a

a

n

n

d

d

e

e

p

p

r

r

e

e

n

n

d

d

r

r

e

e

l

l

a

a

d

d

u

u

r

r

a

a

d

d

e

e

c

c

i

i

s

s

i

i

ó

ó

d

d

e

e

d

d

e

e

i

i

x

x

a

a

r

r

e

e

n

n

r

r

e

e

r

r

e

e

l

l

a

a

s

s

e

e

v

v

a

a

t

t

e

e

r

r

r

r

a

a

i

i

m

m

a

a

r

r

x

x

a

a

r

r

a

a

u

u

n

n

i

i

v

v

e

e

r

r

s

s

i

i

t

t

a

a

t

t

s

s

d

d

'

'

a

a

l

l

t

t

r

r

e

e

s

s

c

c

o

o

m

m

u

u

n

n

i

i

t

t

a

a

t

t

s

s

s

s

i

i

é

é

s

s

n

n

e

e

c

c

e

e

s

s

s

s

a

a

r

r

i

i

.

.

L

L

a

a

c

c

a

a

u

u

s

s

a

a

p

p

o

o

d

d

r

r

i

i

a

a

s

s

e

e

r

r

e

e

n

n

t

t

r

r

e

e

a

a

l

l

t

t

r

r

e

e

s

s

l

l

'

'

e

e

s

s

c

c

a

a

s

s

s

s

e

e

t

t

a

a

t

t

d

d

'

'

o

o

f

f

e

e

r

r

t

t

a

a

a

a

l

l

a

a

u

u

n

n

i

i

v

v

e

e

r

r

s

s

i

i

t

t

a

a

t

t

p

p

ú

ú

b

b

l

l

i

i

c

c

a

a

d

d

e

e

M

M

a

a

l

l

l

l

o

o

r

r

c

c

a

a

o

o

s

s

i

i

m

m

p

p

l

l

e

e

m

m

e

e

n

n

t

t

g

g

a

a

n

n

e

e

s

s

d

d

e

e

v

v

e

e

u

u

r

r

e

e

m

m

ó

ó

n

n

.

.

D

D

e

e

s

s

p

p

r

r

é

é

s

s

d

d

e

e

l

l

s

s

e

e

u

u

p

p

r

r

i

i

m

m

e

e

r

r

c

c

o

o

n

n

t

t

a

a

c

c

t

t

e

e

a

a

m

m

b

b

l

l

a

a

u

u

n

n

i

i

v

v

e

e

r

r

s

s

i

i

t

t

a

a

t

t

h

h

e

e

m

m

v

v

o

o

l

l

g

g

u

u

t

t

p

p

a

a

r

r

l

l

a

a

r

r

a

a

m

m

b

b

e

e

l

l

l

l

s

s

p

p

e

e

r

r

q

q

u

u

è

è

e

e

n

n

s

s

m

m

o

o

s

s

t

t

r

r

i

i

n

n

l

l

e

e

s

s

s

s

e

e

v

v

e

e

s

s

i

i

m

m

p

p

r

r

e

e

s

s

s

s

i

i

o

o

n

n

s

s

.

.

U

U

n

n

i

i

v

v

e

e

r

r

s

s

i

i

t

t

a

a

r

r

i

i

s

s

m

m

a

a

l

l

l

l

o

o

r

r

q

q

u

u

i

i

n

n

s

s

i

i

l

l

e

e

s

s

s

s

e

e

v

v

e

e

s

s

e

e

x

x

p

p

e

e

r

r

i

i

è

è

n

n

c

c

i

i

e

e

s

s

Bàrbara González/Madrid

L'altra cara universitària:

podem quedar a l'illa!

La nostra terra, la flaire del mar,

la serra de Tramuntana i tot el

que bon mallorquí coneix.

L'universitari entrevistat ha

aconseguit quedar a l'illa a

estudiar la seva carrera.

L'exalumne de l’IES Felanitx,

Toni Duarte, estudia Magisteri a

la Universitat de les Illes

Balears.

En Toni es troba optimista

davant el nou ritme al qual ha

hagut d’adaptar-se. “Durant les

primeres setmanes va ser un poc

difícil, però ara ja ho tenc

dominat” diu. Després afegeix:

“L'horari és molt més obert i

menys pesat” . Per destacar una

cosa bona de la vida

universitària, En Duarte no ho

dubta “El millor és conèixer

gent nova i estudiar el que

t'agrada; l'únic inconvenient que

veu és el transport; el pitjor és

haver d'agafar el metro cada

matí”. Davant les inversions a

l'educació postobligatòria a

l'illa, l'estudiant es troba satisfet

“Pens que la inversió a

l'educació és suficient i les

possibilitats són bones”.

Pel que fa al seu batxillerat,

comenta que sobretot el va

ajudar en el pla més pràctic

tenint en compte que la seva

carrera es troba en el pla

Bolonya. “El meu batxillerat

m'ha donat coneixements com

aprendre a fer exposicions orals

que m'han estat molt útils”.

Sobre Bolonya ens dóna la seva

opinió des de l'experiència: “No

és tan dolent com diuen, de fet,

no canvia gaire del sistema

antic”

Com tots, vol donar un consell

als alumnes que potser es

trobaran en la seva situació en

un futur.: “Acostumau-vos a fer

feina a casa i apreneu a

treballar amb bases de dades per

a la recerca de la informació.”

Un consell molt pràctic.

Quedar a ca vostra tindrà els

avantatges econòmics que

podeu suposar. No us haureu

d'enyorar ni deixareu enrere res

que no vulgueu. El problema és

que la carrera que desitgeu fer

s'oferti a la UIB”.

Què en traiem d'aquí?

Després de parlar amb aquests

quatre universitaris, ens hem

pogut fer la idea de com han

estat els seus primers dies.

Entusiasme, feina i una

adaptació ràpida al ritme de

treball. Com podeu veure no és

tan dur com ens imaginem quan

ens trobem a l'institut. S'ha de

fer feina sí, però estem

preparats per a tot.

Ja sé que estareu cansats de

consells, però aquí ve el meu.

Quan us apropeu al moment de

la tria, no tingueu por, escolliu

el que voleu fer perquè és el que

us agrada realment. Encara que

hàgiu de marxar fora, com hem

pogut veure, hi ha moltes

oportunitats; fins i tot per als

qui, d'alguna manera, no s'ho

poden permetre. Aneu alerta

amb les beques, les campanyes

solidàries i tot el que us pot

resultar una ajuda econòmica en

aquests temps. Heu de ser vius i

anar amb les orelles ben obertes.

Assistiu a les reunions

d’orientació perquè encara que

no us ho sembli, ajuden molt .

Ho dic per experiència.

Would you know my name if I saw you in heaven?- Eric Clapton (Tears in Heaven)

Page 12: no diguis doisn n.27

12

Amunt, amunt els somnis que dus a dins tu.- Anegats (Amunt)

Finalment cal dir que us

esforceu. Ara mateix esteu

construint les bases del vostre

futur .Tot el que aprengueu a

l’institut després us servirà a la

carrera. No feu un simple

“eliminar” directe a la paperera

quan ja ha passat l'examen. És

una inútil pèrdua de temps.

Però, sobretot, participeu a

classe, pregunteu, debatiu, aquí

és quan comença la vertadera

classe: quan feu moure les

neurones i us impliqueu

realment en el que s'està

explicant. Formeu les vostres

pròpies idees. Que no sigui

necessari que els mestres us

donin les coses mastegades.

Perquè així, quan arribi el

moment de dir sí o no, podreu

argumentar el perquè amb total

coneixement de causa .

Així és la universitat.

EQUIP DIRECTIU!!

Novetats

VAN I VÉNEN

Des de la revista “No diguis

dois” volem donar les gràcies a

l'actual equip directiu per les

moltes hores que ha dedicat al

nostre centre durant tots aquests

anys i també donar la

benvinguda al nou equip que els

rellevarà a partir del juliol.

Sabem que comencen amb

molta d'il·lusió i ganes de fer

feina. El nou equip està format

per Nicolau Barceló, que serà el

director, Pere Coves com a

secretari, Maria Barceló, cap

d'estudis, Maria Rigo, cap

d'estudis de batxillerat,

Magdalena Tomàs i Miquel

Crespí, caps d'estudis d'ESO, i

Guillem Horrach cap d'estudis

d'FP.

Els desitjam sort i coratge a

tots!!

Page 13: no diguis doisn n.27

La revolució del Facebook

13

Xarxes socials n'hi ha

moltíssimes: MySpace, Tuenti,

Twitter, Hi5... Però la més

popular del moment és, sense

dubte, Facebook. Deixant de

banda la gent que considera

excessiu aquest nou món virtual

o no té els mitjans suficients per

accedir-hi, tothom té un

Facebook. Des de la senyora

major més moderna, fins al nin

de quatre anys que només l'usa

per jugar. Té tants avantatges

com inconvenients. Pots parlar

amb els teus amics, compartir

fotografies, escriure notes, fer

questionaris... Però, si no

controles les restriccions de

privacitat, el món sencer pot

veure les teves fotografies i les

dels teus amics i controlar el que

fas, quan entres, etc.

D'ençà que els avenços

tecnològics varen evolucionar,

hi ha hagut diversos programes,

pàgines web o jocs que han estat

indiferents a algun, agradat a

altres i obsessionat a una petita,

però existent, part de la societat.

El fet que apareguin

grups com “No et fiquis al meu

Facebook”, amb la paraula

Facebook substituint vida,

hauria de preocupar-nos. No és

la primera, i segurament tampoc

la darrera, revolució i

popularització d'una xarxa

social. Potser al nostre país no

afectà tant, però fa uns anys, va

passar una cosa semblant amb

Second Life, un joc de rol que

va obsessionar molta gent i va

originar una generació

d'addictes a internet.

Fracàs escolar, exclusió

de la societat, insomni, mals

musculars, són uns dels molts

problemes que es poden tenir si

la vida es viu més a través del

monitor que a la realitat.

You promissed me heaven and pulled me to hell.- Bon Jovi (You Give Gove a Bad Name)

Margalida Ortega Adrover

2n ESO A

Expressam la nostrA opinió

Page 14: no diguis doisn n.27

Els amos de la societat rural

eren dèbils. Per a mantenir el

seu poder necessitaven l'ajuda

dels seus súbdits i opositors i

això s'aconseguia mitjançant el

terror, cosa fàcil de vèncer.

Qualsevol col·lectiu organitzat

podia lluitar contra el terror i

d'aquesta manera derrocar

l'amo i el seu poder.

Però, qui i per què lluitaria

contra els amos de la societat

actual?

Avui en dia els subordinats al

poder són feliços sent-ho,

tenim aquesta sensació de

llibertat i d'igualtat que encega,

no tenim cap motiu per iniciar

cap tipus de revolta. Mentre

que el control que exercien els

amos de la societat rural era

extern (com he dit, mitjançant

el terror) i per tant evident i

incòmode: el control dels amos

dels nostres dies és intern, fet

des de l'educació. Ens

implanten uns valors morals

que acceptam des de la

infància, i així creen una

comunitat de màquines al seu

sevei. Qui no vol ser un bon

ciutadà, una màquina efectiva?

Qui no vol ser un referent per

als altres?

14

Si tu l'estires fort per aquí i jo l'estiro fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba i ens podrem alliberar.-Lluis Llach (L'estaca)

Expresam la nostrA opiniò

Ivan Coto

2n Batxillerat D

Amos d'un temps, amos d'ara

Page 15: no diguis doisn n.27

L’Institut de Felanitx celebrà la

Festa de Llibre i de Sant Jordi

2010 amb nombroses actes,

tallers, venda de llibres i roses i

activitats de biblioteca i de

normalització lingüística.

A les onze del mati del dia 23,

alumnat i professorat assistiren

a l’acte central de la jornada on

es lliuraren els premis als

guanyadors dels concursos de

narrativa i poesia en llengua

catalana i llengua castellana,

ciència ficció, assaig científic i,

també, de la gimcana de les

llengües organitzats pels

departaments de català, castellà,

biologia i física i química i

Comissió Lingüística.

A la presentació, el director

Pere Coves explicà el sentit de

la celebració. Després de

valorar les activitats

organitzades i, tal

com ja feu el curs

passat, convidà

l’alumnat a fer ús

de la biblioteca.

“S’han dissenyat

activitats per

fomentar la lectura

i el préstec de

llibres i vídeos de

la biblioteca, un

punt quasi oblidat

en aquest centre”,

apuntà.

Guardons

Llengua catalana

-Categoria A: Maria del Mar

Grimalt Pomar, de 2n F (Dolços

somnis salats, poesia) i Joana

Adrover Vidal, de 1r F (La

màgia del sol i de la lluna,

narrativa).

-Categoria B: Maria Vadell

Bordoy, de 4t C (Bell arbre,

poesia) i Antoni Rosselló

Mesquida, de 3r D (Dos amors,

una persona; narrativa).

Llengua castellana (XIX edició)

-Narrativa 1r i 2n ESO: Maria

del Mar Grimalt Pomar (2n F),

La vitrina.

-Poesia 1r i 2n ESO: Maria del

Mar Grimalt Pomar (2n F),

Inquietudes.

-Narrativa 3r i 4t ESO: Maria

Vadell Bordoy (4t C), Despedida

-Poesia 3r i 4t ESO: Azucena

Olmo Pérez (4t C), Fuego

interior y sucesiones

encadenadas y condenadas a

cumplirse.

IX Relats de ciència ficció

-Categoria A: Joana Adrover

Vidal (1r F ESO), Què passa

quan un científic ha de salvar

tot un planeta?

Assaig científic

-Categoria A: Joana Adrover

Vidal (1r F ESO), Què s’amaga

darrere la història del làser.

II Gimcana de les llengües

-Categoria A: Dels 57

participants, 16 encertaren totes

les respostes. El guanyadors, per

sorteig, foren Margalida Ortega

(2n A ESO), Caterina Fuster (2n

F ESO) i Samira Messaudi (1r C

ESO).

-Categoria B: 12 participants.

Ningú no ho encertà tot.

-Categoria C: Dels 18

participants, 5 alumnes

contestaren correctament totes

les qüestions. Els guanyadors,

per sorteig, foren Maria

Magdalena Garcies (1r C

batxillerat), Pau Massutí (2n D

batxillerat) i Maria Àngels

Obrador (1r C batxillerat).

15

Text i fotos: Biel Gomila

Tan sols amb una rialla o amb una aclucada d'ull.- Tomeu Penya (Una aclucada d'ull)

EL DIA DEL LLIBRE A L’INSTITUT DE FELANITX

Alumnes premiats

Page 16: no diguis doisn n.27

16

DES DE LA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ

LINGÜÍSTICA

AMB EMPENTA

I'm gonna live forever, I'm gonna learn how to fly.- Fame BSO

Aquest trimestre, el nostre

centre ha estat ben ric, pel que

fa a les activitats organitzades

des de diversos departaments i

comissions. Pel que fa a la

nostra comissió, les activitats

que havíem anat organitzant al

llarg del curs es varen veure

intensificades, especialment,

amb les II Jornades

Lingüístiques, que es varen fer

a l'entorn de la festa de sant

Jordi, cada vegada més

arrelada en el nostre institut.

Un dels actes segurament més

destacat d'aquestes jornades

fou la conferència sobre la

Nova Cançó que Bartomeu

Mestre, Balutxo, va fer als

alumnes de 4t d'ESO, que

varen poder sentir –tant a

través de les paraules del

conferenciant com a través de

les audicions que els va

mostrar– com havia estat la

cançó catalana des dels seus

orígens fins als nostres dies.

D'altra banda, hem de ressaltar

que Bartomeu Mestre és un

pou de coneixements sobre el

tema i en sap moltíssimes

d'anècdotes relacionades.

D'altra banda, un altre acte que

va tenir gran rellevància entre

els alumnes va ser la venda de

roses, amb les dedicatòries

corresponents, que vàrem

poder dur a terme gràcies a la

col·laboració dels alumnes de

4t. Consideram que aquest va

ser un acte que va tenir una

projecció important: per una

banda, hi podem participar

alumnes i professors sense

exclusions; per l'altra, és un

acte festiu que, per un dia,

dóna color i alegria al centre.

Per acabar amb aquest repàs de

les activitats organitzades, no

podem oblidar el joc lingüístic

Scrabble, en què varen

participar els alumnes de 2n

d'ESO, o la xerrada que havien

de fer el Joves de Mallorca per

la Llengua per als alumnes de

batxillerat, i que

malauradament no es va poder

realitzar perquè el

conferenciant va estar malalt.

Així, doncs, aquests actes s'han

de sumar als que havíem

organitzat en trimestres

anteriors: la participació a les

colònies lingüístiques –a les

quals varen anar cinc alumnes

del centre–, la gimcana de les

llengües –amb la participació

d'un centenar d'alumnes–,

l'exposició sobre la realitat i la

vitalitat de la llengua, etcètera.

De fet, d'aquesta gimcana en

vàrem donar els premis el dia

de sant Jordi.

I encara vàrem participar, com

a centre, en una activitat que es

fa a tot Mallorca: el

Correllengua. Gràcies a la

col·laboració de tot el

professorat, tots els alumnes

vàreu poder gaudir de l'emoció

de passar-vos la flama de la

llengua d'uns als altres.

Hauríeu de ser conscients que

aquest fet és només un símbol

de la tasca que hauríem

d'enfrontar amb alegria i

empenta: passar-nos el

testimoni de l'ús del català

d'uns als altres.

Page 17: no diguis doisn n.27

EL CORRELLENGUA ARRIBA A L'INSTITUT

17

You look like an angel, walk like an angel, talk like an angel...but you're the devil in disguise.- Elvis

(Devil in Disguise)

Page 18: no diguis doisn n.27

18

SOM CREATIUS

Treballs i notícies que surten de la imaginació dels alumnes

Moltes vegades, a l'estiu, ens

enamoram i quan la nostra

ànima bessona desapareix fins

l'any següent o fins a un futur

poc concret, ens fan falta uns

quants consells per a oblidar-

nos d'ell o ella.

Segons la meva experiència, el

primer és assegurar-nos de

conèixer d'on és el nostre

fitxatge. Si és d'un país

estranger, molt millor, perquè

hi ha menys possibilitats de

trobar-lo. Durant la relació, no

hem de conèixer-nos massa,

així és més fàcil llevar-lo del

cap al setembre. Durant

l'hivern, mantenir el contacte

està bé, però seguir la relació és

massa difícil. Millor quedar per

trobar-se l'any següent o

simplement oblidar-nos-en. De

vegades això pot ser una mica

complicat però la millor

manera és trobant un altre

fitxatge. Com més difícil

d'aconseguir, millor, perquè

així ens centrarem plenament

en el fet que el nou amor

s'adoni de la nostra presència.

Aquesta és una bona manera,

sempre i quan no contiuem

pensant en aquell amor o a

posar-lo gelós mentre

n'aconseguim un altre.

Aquests són els consells bàsics

per a oblidar-nos d'un amor

d'estiu, encara que, segons les

circumstàncies, haurem de

canviar alguns detalls.

Margalida Ortega Adrover

2n ESO A

C

C

O

O

M

M

S

S

O

O

B

B

R

R

E

E

V

V

I

I

U

U

R

R

E

E

A

A

U

U

N

N

A

A

M

M

O

O

R

R

D

D

'

'

E

E

S

S

T

T

I

I

U

U

Nunca el tiempo es perdido, es solo un recado más de nuestra ilusion.- Manolo Garcia (Nunca el tiempo

es perdido)

Hem d'anar alerta a enamorar-nos massa a l'estiu,

perquè al setembre tot s'acaba.

Page 19: no diguis doisn n.27

som CREAtius

19

Joventut de canvis i pa eixut, de títols penjats i futur ni fu ni fa.- Anegats (Canvi i pa eixut)

EL MEU PADRÍ

El meu padrí ja és un poc

vellet, és baixet i està grasset.

Té molts pocs cabells, i els

pocs que té són blancs. Té la

pell molt fluixa i sovint es fa

ferides. Ell és una persona molt

honesta, és molt educat,

simpàtic i li agrada sempre

corregir les altres persones. Ell

ha fumat tota la vida i ara li

costa molt respirar per això

sempre està respirant oxigen

d'una màquina. Sempre nota els

corrents d'aire, sempre porta

una gorra i per caminar

necessita l'ajuda d'un “gaiato”.

Li encanta, després d'haver

dinat, anar al bar a jugar a

cartes amb els seus amics i viu

amb els animals. Té ovelles,

cavalls, cans, moixos, porcs,

gallines i coloms. També li

agraden els esports, malgrat no

en pugui practicar. En

conclusió, el meu padrí és un

exemple a seguir

Cosme Ballester

2n ESO D

Miquel Mestre Puig

1r ESO D

Page 20: no diguis doisn n.27

el racó del teatre

20

Close your eyes and I'll see you, tomorrow I'll miss you.- The Beatles (All my loving)

Aquest curs, els alumnes de

taller de teatre han fet feina

sobre diferents aspectes del

món teatral i s'han endinsat en

obres diverses per tal d'intentar

arribar a fer una representació

per als seus companys. Per una

banda, els alumnes de primer

d'ESO han treballat una versió

d'Alícia. Per altra banda, un

dels grups de segon han fet

feina a partir d'una proposta

dels alumnes mateixos, que

mescla producció pròpia i

textos de Romeu i Julieta, de

Shakespeare, mentre que l'altre

grup de segon ha preparat el

text de J. V. Pérez Hernández

Una història en minúscules. Per

acabar, els alumnes de tercer

han preparat Escenes, una sèrie

d'esquetxos d'autors diferents

(A la farmàcia, de Karl

Valentin; Morir i Ai... homes!,

de Sergi Belbel, Kràmpack, de

Jordi Sánchez, i E. R., de Josep

Maria Benet i Jornet).

Com el curs anterior, el taller

de teatre ha tengut el suport

d'altres professors del centre,

especialment el de Miquel

Crespí i els seus alumnes de

taller experimental, que s'han

encarregat d'elaborar el

material per a l'escenografia.

Si altra cosa no, consideram

que els alumnes de taller de

teatre hauran pogut aprendre

dues coses bàsiques: la

complexitat que implica el

muntatge d'una obra teatral i la

importància que cobra la feina

individual en fer feina en grup.

Algunes d'aquestes obres, les

haureu pogut veure

representades la darrera

setmana d'aquest curs. Que us

vagi de gust!

Fotos d'escenografia per Miquel Crespí

Page 21: no diguis doisn n.27

21

Comissió de medi ambient

We're the champions, my friend, and we'll keep on fighting 'till the end.- Queen (We're the champions)

D

D

u

u

r

r

a

a

n

n

t

t

a

a

q

q

u

u

e

e

s

s

t

t

d

d

a

a

r

r

r

r

e

e

r

r

t

t

r

r

i

i

m

m

e

e

s

s

t

t

r

r

e

e

l

l

a

a

C

C

o

o

m

m

i

i

s

s

s

s

i

i

ó

ó

d

d

e

e

M

M

e

e

d

d

i

i

A

A

m

m

b

b

i

i

e

e

n

n

t

t

h

h

a

a

o

o

r

r

g

g

a

a

n

n

i

i

t

t

z

z

a

a

t

t

d

d

i

i

f

f

e

e

r

r

e

e

n

n

t

t

s

s

a

a

c

c

t

t

i

i

v

v

i

i

t

t

a

a

t

t

s

s

a

a

m

m

b

b

e

e

l

l

s

s

a

a

l

l

u

u

m

m

n

n

e

e

s

s

d

d

e

e

s

s

e

e

g

g

o

o

n

n

,

,

t

t

e

e

r

r

c

c

e

e

r

r

i

i

q

q

u

u

a

a

r

r

t

t

d

d

'

'

E

E

S

S

O

O

:

:

s

s

o

o

r

r

t

t

i

i

d

d

a

a

a

a

m

m

b

b

b

b

i

i

c

c

i

i

c

c

l

l

e

e

t

t

a

a

d

d

e

e

l

l

'

'

a

a

l

l

u

u

m

m

n

n

a

a

t

t

d

d

e

e

4

4

t

t

d

d

'

'

E

E

S

S

O

O

p

p

e

e

r

r

l

l

a

a

r

r

u

u

t

t

a

a

"

"

N

N

a

a

v

v

e

e

g

g

a

a

n

n

t

t

p

p

e

e

r

r

l

l

e

e

s

s

a

a

i

i

g

g

ü

ü

e

e

s

s

d

d

e

e

F

F

e

e

l

l

a

a

n

n

i

i

t

t

x

x

"

"

;

;

n

n

e

e

t

t

e

e

j

j

a

a

d

d

e

e

l

l

s

s

c

c

a

a

m

m

i

i

n

n

s

s

r

r

u

u

r

r

a

a

l

l

s

s

d

d

e

e

F

F

e

e

l

l

a

a

n

n

i

i

t

t

x

x

p

p

e

e

r

r

p

p

a

a

r

r

t

t

d

d

e

e

l

l

'

'

a

a

l

l

u

u

m

m

n

n

a

a

t

t

d

d

e

e

2

2

n

n

d

d

'

'

E

E

S

S

O

O

i

i

n

n

e

e

t

t

e

e

j

j

a

a

d

d

e

e

l

l

l

l

i

i

t

t

o

o

r

r

a

a

l

l

d

d

e

e

l

l

a

a

c

c

o

o

m

m

a

a

r

r

c

c

a

a

d

d

e

e

F

F

e

e

l

l

a

a

n

n

i

i

t

t

x

x

p

p

e

e

r

r

p

p

a

a

r

r

t

t

d

d

e

e

l

l

'

'

a

a

l

l

u

u

m

m

n

n

a

a

t

t

d

d

e

e

3

3

r

r

d

d

'

'

E

E

S

S

O

O

.

.

A

A

q

q

u

u

í

í

t

t

e

e

n

n

i

i

u

u

a

a

l

l

g

g

u

u

n

n

e

e

s

s

d

d

e

e

l

l

e

e

s

s

r

r

e

e

s

s

p

p

o

o

s

s

t

t

e

e

s

s

d

d

e

e

l

l

e

e

s

s

e

e

n

n

q

q

u

u

e

e

s

s

t

t

e

e

s

s

d

d

e

e

l

l

'

'

a

a

l

l

u

u

m

m

n

n

a

a

t

t

d

d

e

e

s

s

e

e

g

g

o

o

n

n

i

i

q

q

u

u

a

a

r

r

t

t

d

d

'

'

E

E

S

S

O

O

:

:

1.Quines coses de la sortida et

varen agradar més?

Res: 3

Fer fotografies i estar amb els

amics: 39

Passejar pels camins rurals i

conèixer els llogarets de

Felanitx: 16

El descans: 4

El que ens va donar

l'Ajuntament: 3

Col·laborar a netejar el poble: 1

Els animals del camp: 5

No fer classe: 8

Tot: 3

2.Creus que aquesta sortida

t'influirà en la teva manera

d'actuar?

Gens: 12

Poc: 23

Normal: 29

Molt: 8

3.Què has après d'aquesta

activitat?

Que no hem de tirar fems i que

hem de respectar el medi

ambient: 49

Que els camins estan molt bruts:

9

A recollir fems i que és

important reciclar: 2

Que hi ha gent molt mal

educada: 2

Compartir un temps amb els

companys de classe: 1

Conèixer llocs nous: 1

Res: 6

En blanc: 2

4.Si tu fossis membre de

l'ajuntament, batlle o regidor o

membre del Govern, què faries

per solucionar el problema?

Fer una bona campanya: 4

El mateix: 1

En blanc: 3

Res: 1

No ho sé: 6

Posar més contenidors,

papereres i punts verds: 21

Posar sancions, multes: 26

Posar més personal de neteja: 10

ENQUESTA SOBRE LA SORTIDA DE NETEJA DE CAMINS RURALS DE FELANITX DE 2n

D’ESO (72 ENQUESTES)

Page 22: no diguis doisn n.27

22

'Cause this is thriller, thriller night- Michael Jackson (Thriller)

Comissió de medi ambient

RESULTATS DE L’ENQUESTA SOBRE LA SORTIDA AMB BICICLETA DE L'ALUMNAT DE 4t

D'ESO PER LA RUTA: NAVEGANT PER LES AIGÜES DE FELANITX (59 enquestes)

1.T’ha agradat la sortida?

Gens: 1

Poc: 6

Normal: 33

Molt: 27

2.El que més t’ha cridat

l’atenció.

a)La natura: les llacunes de Son

Navata (3); les aus (1); els cans

de la depuradora (3); els granots

(2) i el paisatge (1)

b)La història i la cultura que no

coneixem de Felanitx: les sínies

(2); els molins (1) i la font de

Santa Margalida (1)

d)Tractament i llocs de l’aigua a

Felanitx: 12.

e)Anar en bicicleta: 3.

f)La depuradora: 5.

g)Tot: 2.

h)El mal funcionament de la

bicicleta: 2.

3.Quina aigua beus?

De l’aixeta: 6.

De compra: 33.

De cisterna: 25.

De pou: 11.

4.Coneixes l’origen de l’aigua?

Sí: 52

No: 7

5.Què fas per estalviar aigua?

Tancar l’aixeta quan em rent les

dents, les mans, els plats...: 36.

Dutxar-me en lloc de banyar-

me: 11.

Utilitzar-ne el mínim: 3.

Utilitzar l’aigua del

deshumidificador: 1.

Res: 8.

6.Si hi hagués un carril bici,

vendries amb bicicleta a

l’institut?

Sí: 21.

No: 34.

Alguna vegada: 4

Des de la Comissió de Medi Ambient volem agrair la col·laboració de professors, de l'Ajuntament de

Felanitx, de l'APIMA i de les empreses: Armero i Adrover, autoescola S'Algar, Moliver, Ladrilleries

Mallorquines i Chilet en aquestes i d'altres activitats.

També donam les gràcies a l'alumnat en general i als qui han participat de forma més directa amb la

Comissió de Medi Ambient: l'alumnat del Taller Experimental; Joana Adrover (1r d'ESO), Carme

Vivancos, Marina Maimó, Estefanía Prats i Mª Àngels Mestre (2n d'ESO)

Page 23: no diguis doisn n.27

23

I'll see you on the dark side of the moon. - Pink Floyd (Brain Damage)

REGISTRE METEOROLÒGIC. CURS 2009/2010

Nosaltres, alumnes de 3r d'ESO de Diversificació, hem anat recollint durant tot l'any (un pic per

setmana) les temperatures màximes i mínimes corresponents a Portocolom i a les hores de sortida i

posta de Sol.

Amb totes les dades recollides hem realitzat aquestes dues gràfiques:

Aprofitant les dades recollides pel grup de 3r Diversificació del curs passat, hem pogut comparar les

temperatures màximes i mínimes de dos cursos escolars consecutius.

Com podem observar, en aquesta primavera les temperatures han estat més variables.

Alumnes de 3r de diversificació

Tutora: Margalida Adrover

Page 24: no diguis doisn n.27

preguntes

INdiscretes

Per: Andrea Llerandi, Luisa Jung, Aina Lozano i Francina Lladó.

1

1

.

.

E

E

n

n

v

v

i

i

a

a

r

r

i

i

e

e

s

s

q

q

u

u

a

a

l

l

c

c

ú

ú

a

a

l

l

a

a

l

l

l

l

u

u

n

n

a

a

s

s

e

e

n

n

s

s

e

e

b

b

i

i

t

t

l

l

l

l

e

e

t

t

d

d

e

e

t

t

o

o

r

r

n

n

a

a

d

d

a

a

?

?

2

2

.

.

A

A

q

q

u

u

i

i

?

?

3

3

.

.

P

P

e

e

r

r

q

q

u

u

è

è

?

?

Mª Cristina Céspedes 2nESO E

1.Sí.

2.La gent que em molesta.

3.Perquè em fan sentir

incòmoda i malament.

Yaiza Adrover 2n BATX A

1.Sí

2.La gent que intervé en la

vida d' altres persones

3.Perquè molesta.

Caterina Fuster 2n ESO F

1.Sí.

2.Al·lots flipats i motivats.

3.No em cau bé la gent

prepotent.

Toni Duran 1r BATX C

1.Sí.

2.La gent que ens controla.

3.Fan que la societat sigui

una merda.

Sabela Moralejo

PROFESSORA LLATÍ

1.Sí.

2.Les persones que

impedeixen la pau al món.

3.Perquè no són feliços.

Susana Canseco 1r BATX B

1.Sí.

2.Na Luísa.

3.Perquè em fa aquesta

entrevista.

24

Just what I saw in my old dreams, were they reflections of my warped mind staring back at me.- Iron Maiden (666 The Number of the Beast)

Page 25: no diguis doisn n.27

Maria del Mar Vicens. 1r

Batxillerat A

1.Sí.

2.Na Cristina Muñoz.

3.Perquè ja estic cansada

de veure-la!

Cristina Muñoz Estarellas. 1r

Batxillerat A.

1.Sí.

2.Tots els que critiquen.

3.Perquè parlen sense saber res

ni tenir arguments.

Jonathan Castro. FP

Electricitat.

1.Sí.

2.Tots els que estan “flipats”.

3.Perquè “flipen” del que no

tenen.

Marcos León. FP Electricitat.

1.Sí.

2.Tots els entebanats.

3.Perquè sobren.

Andreu Fuster. FP Electricitat.

1.Sí.

2.Tots els “cuetes”.

3.Perquè no convenen.

Maria del Pilar Barceló. 3r

d’ESO E.

1.Sí.

2.Tots els que em miren

malament.

3.Perquè n’hi ha que no tenen

motiu.

preguntes INdiscretes

25

Mirar cap enrere ja no és sa solució, aixecar sa mirada i esperar que arribi es sol.-Anegats (Raig de

lluna)

Page 26: no diguis doisn n.27

26

Bon dia! Ningú m'ho ha demanat però fa bon dia. -Els Pets (Bon dia!)

...Anam de Viatge

Aina Puig Amengual

Francina Mesquida Veny

Miquel Antich Rosselló

Julià Mesquida Sevilla

El viatge a Londres fou realitzat

els dies 5, 6, 7, 8 i “9” de maig

pels alumnes de quart d'ESO.

Aquests tengueren l'ocasió de

visitar els monuments i museus

més emblemàtics de la ciutat,

com el London Eye, el Big Ben,

el Buckingham Palace, el

museu de la ciència... En

general, tothom va gaudir al

màxim del viatge i, a més de les

activitats establertes, els

alumnes també pogueren anar a

una pista de gel propera a

l'hotel, de compres i també al

musical de Grease o de Queen.

Al final del viatge hi hagué una

sorpresa: el dissabte matí els

arribà la informació que el

volcà d'Islàndia havia tornat a

entrar en activitat i els

advertiren que el vol

possiblement es cancel·laria i,

com a mesura de prevenció,

havien d'evitar malgastar els

diners. I efectivament, aquests

fets es feren realitat, es va

suspendre el vol i els alumnes

es varen haver de dividir en dos

grups. El primer va poder tornar

amb els alumnes de l'IES que

havien visitat Colchester,

mentre que els altres varen

haver de dormir a l'aeroport, per

partir l'endemà a la matinada

cap a casa. Finalment, després

d'una hora de retard i quatre

hores de vol, molts foren els

alumnes que arribaren a casa

seva cansats, però satisfets del

viatge.

L'altre viatge fou l'anada a

Colchester (coincidint amb els

mateixos dies que el viatge a

Londres) dels alumnes de 3r

d'ESO de Seccions Europees.

Allà pogueren visitar Colchester

i alguns parcs i un dels dies

anaren a visitar l'institut dels

alumnes amb qui havien

mantingut correspondència al

llarg del curs i amb qui encara

estan en contacte. Allà els dos

grups d'alumnes feren algunes

exposicions del lloc on vivien

per permetre als altres que el

coneguessin millor. Més tard

visitaren el poble dels nois

anglesos i també anaren a la

platja, que no tenia res a veure

amb les d'aquí. La resta dels

dies seguiren fent acitvitats per

lliure i amb els anglesos, com

ara visitar Cambridge. Una de

les coses que varen fer fou jugar

a un esport que els anglesos els

ensenyaren, semblant al beisbol.

El dia de

tornada

també fou

afectat per

l'activitat

del volcà,

però

pogueren

tornar (amb

certes hores

de retard) i

acompanyats per alguns dels

alumnes de Londres.

I l'altre fou el ja típic viatge de

final de Batxillerat a

Amsterdam. En aquest viatge,

que fou durant sis dies entre

final de febrer i principis de

març, hi anaren alguns

alumnes de 2n de Batxillerat.

Allà visitaren els lloc més

típics i també alguns museus

com ara el de la Ciència, el de

Van Gogh, el de la Cervesa...

També visitaren la ciutat de

Bruixes, de Bèlgica. Una de les

coses en què més notaren la

diferència fou el món de les

bicis ja que allà, a diferència

d'aquí, tothom es desplaçava en

bici. En general els alumnes

gaudiren molt del viatge i els

donà una empenta per afrontar

la darrera pujada del curs (i

també la darrera al nostre

institut). Esperem que els hagi

anat bé la selectivitat i els

desitjam sort en els propers

anys!

Aquesta darrera evaluació del curs escolar 2009-2010 s'han realitzat diferents

viatges: Amsterdam, Londres i Colchester.

Page 27: no diguis doisn n.27

...i per acabar

HORITZONTALS: 1.- Relatiu a l'humor. 2.- Contrari, rival. Símbol del iode. Consonant. 3.- Relatiu

a la mímica. En els deserts, llocs aïllats plens de vegetació. 4.- Poliedres de vint cares. 5.- Consonant

que expressa el plural. Al revés, símbol de l'estronci. Posi la signatura en un escrit. 6.- Símbol del

fluor. En romans, dos. En romans, cent. Símbol de l'àstat. 7.- Porció del tub digestiu on té lloc la

transformació dels aliments. Àtom o grup d'àtoms amb càrrega elèctrica. 8.- Consonant. La darrera

lletra de l'alfabet. Transportar a un punt més alt. 9.- En plural, dibuix, representació o figura d'algú o

d'alguna cosa. Abreviatura d'àrea. 10.- Entre les monges, germana. Donar asil o refugi a algú.

VERTICALS: 1.- Les dues parts en què es divideix la Terra per dalt i per baix de l'Equador. 2.- Sol

en el seu gènere, en la seva espècie. Símbol del sofre. Al revés, un arbre. 3.- Fixar dins la memòria.

4.- Acció i efecte d'ometre, de deixar de banda. Consonant. 5.- En femení, que té molts diners. Prefix

que significa un milió de vegades. 6.- En romans, noranta-nou. En plural, successió d'esglaons que

permet de pujar o baixar des d'un lloc a un altre de diferent altura. 7.- Abreviatura d'un punt cardinal.

Sentiment profund de malvolença envers algú. Metall alcalí, de símbol Cs. 8.- Al revés, que agraeix.

En romans, cinc. Abreviatura de litre. 9.- Símbol del iode. Percebia amb els sentits. Vocal. 10.-

Situació actual d'adversitat econòmica. Fer oració.

m

m

o

o

t

t

s

s

e

e

n

n

c

c

r

r

e

e

u

u

a

a

t

t

s

s

!

!

!

!

Page 28: no diguis doisn n.27