14 comerciants contra el tall de travessera - independent.cat · viscut sempre des de la primera...

360

8 d

’oct

ubre

de

20

10

La reforma de la Travessera de Gràcia ha aixecat una polsegue-ra de queixes entre comerciants i veïns dels carrers adjacents, acos-tumats ja en els carrers principals a un trànsit dens i en els carrers secundaris a una certa pau. Amb aquest carrer tancat, es genera ara un embut al carrer Gran entre els

vehicles que pugen per aquesta via i que es topen amb els que vénen per la Travessera des de Gal·la Pla-cídia. Tot plegat, es tradueix en caos circulatori i soroll. “Les re-tencions són brutals en hora pun-ta. Trigues mínim mitja hora per pujar de Jardinets a Lesseps. I els transportistes no poden aparcar”,

es queixa Carles Camps, president de l’associació de comerciants del carrer Gran, que reclama més Guàrdia Urbana. Mentrestant, a la Travessera s’ha donat l’efecte contrari a l’esperat: ara són més els qui passegen per aquesta via.

Pàgina 6

Comerciants contra el tall de Travessera

sumari

L’escriptor i crític literari Jordi Triadú no era gracienc però sí veí de Gràcia. A l’article que re-produim aquesta setmana, ide-at per a publicar en una revista somiada des d’Els Tres Tombs, La Nòria, Triadú fa unes pin-zellades literàries entorn de les joguines, que demostren les seves qualitats d’escriptor, de mestre i de crític.

Pàgina 12

12aniversari

L’Heliogàbal celebra 15 anys amb una festa a l’Espai Jove

14alpinisme

Xavi Arias abandona l’ascensió al cim del Manaslú (8.163 m)

Article inèdit de Joan Triadú

ISSN - 1695-4793

s.m.

Èric LLuent

de Gràcia

2

8 d’octubre de 2010l’independent

el retalla i enganxa que apliquen els funcionaris més mandrosos de la nos-tra administració municipal causa a vegades efectes curiosos. i més quan hi ha presses per inaugurar equipaments. a la nova escola bressol el Gat negre, del Coll, els continguts de la web s’han agafat directament de l’escola bressol el Clot de la mel, del carrer andrade, a sant martí. només varia el nom de la directora mireia Garreta a Gràcia i mireia eràns a sant martí. ara només falta que cap pare o mare deixi els fills al lloc equivocat.

Adreceu Les vostres cArtes, Amb un màxim de 15 Línies, indicAnt eL vostre nom, AdreçA, teLÈfon i dni A: L’Independentc/ LA perLA, 31 bAixos - 08012 bcno bé A [email protected]. tAmbé Les podeu fer ArribAr A trAvés deL nostre portAL www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

el dependent

Renovar-se o morir, que diuen. Una màxima que Gràcia ha viscut sempre des de la primera línia i en primera persona. Canvien els models d’oci, canvien, també, els gustos de la gent, alguns veïns, antics locals...I n’arriben de nous i no tan nous que ja fa anys que apreten fort, com l’Heliogàbal, que aquests dies celebra el seu quinzè aniversari. Quinze anys que l’han portat a convertir-se en un referent, en un dels múltiples exponents que dibuixen Gràcia al món... encara que durant molts anys tingués faltes d’ortografia al seu rètol. Si la setmana passada el nom de la Vila prenia forma de 3 de 8 i tot Gràcia era blau marí a la plaça de Sant Jaume, aquests dies un altres dels nostres ambaixadors està de celebració. L’Heliogàbal és nostre perquè és part de la vida nocturna i cultural de la Vila. És les primeres passes de Manel, els ex-periments perpetus de monstres de l’escena com Pau Riba o Enric Casasses, Sanjosex, Maria Coma... Serà aquesta setmana Quimi Portet. És un recepta que combina amb precisió els nous exponents de la música del país i aquells que ja fa uns anys que es belluguen per aquest món i continuen en plena forma. Que inclou punts exòtics tant de les Espanyes com de

la resta d’Europa, sempre amb un caràcter marcadament Heli-ogàbal. La marca ven i aquests dies es consolida encara una mica més.Moltes vegades hem editori-alitzat en aquest espai sobre

la difícil combinació entre la Gràcia moderna i la Gràcia més tradicional, entre la complicada vinculació de dos móns que sovint s’ignoren. Però en els darrers temps hi ha algunes esparances de canvi i nosaltres, a L’Independent, ens volem apuntar el mèrit de ser soldadors d’aquestes diferents formes de vida que es donen a Gràcia. Perquè es pot anar a esmorzar a primera hora a un bar de tota la vida, passar pel vegetarià que va arribar a la Vila anys vuitanta, sopar amb els amics de la colla de Sant Medir i acabar fent uns glops a l’Helio. Perquè a la porta d’aquest emblemàtic espai del carrer Ramon i Cajal no hi ha cap cartell que adverteixi que se sancionarà a tot aquell que no hi arribi amb les seves ulleres de pasta i la camisa de quadres marcant tendència, però massa sovint les barreres són molt més psíquiques que no pas físiques entre tots aquests móns que són la Gràcia del segle XXI. L’Heliogà-bal ha estat, de fet, un exemple de transversalitat i la seva programació n’és la prova més evident. La Vila viu dies de canvi i ha de ser, com ha estat històricament, capaç d’adaptar-se i reinventar-se per projectar-se al món.

M’he quedat de pedra en llegir una apologia de la violència en l’editorial de, si em permeteu, el ‘meu’ L’independent. Evident-ment ho tractaré com a error tipogràfic i conti-nuaré amb la il.lusió ha-bitual, fent el seguiment d’aquesta publicació que espero amb delit cada di-vendres. De tota manera, paga la pena dedicar un instant a la reflexió.Suposem que fem una translació i llegim un arti-cle d’una publicació local d’una regió, per exemple afganesa, on defensen la lapidació d’adúlters

perquè és una bona notícia per al 99% de la població.Oi que la cosa grinyola?Només us demano que hi rumi-em. Un darrer comentari. Em sembla naïf, per a dir-ho d’una manera tova, la frase de l’edi-torial on diu “la situació social que s’arrossega [...] fa que no sigui estrany que una jornada [...] tingui brots violents...”. A veure. Si en el vandalisme, les cremes de pneumàtics o els saquejos que vàrem patir el dia 29 no en sabem veure

Ara les gracienques i graciencs de més de 65 anys, que viuen soles, que requereixen suport per cobrir les necessitats d’una alimentació adequa-da dietètica o nutricio-nalment i que necessiten un espai per relacionar-se amb d’altres veïnes i veïns, tenen l’oportunitat de sol.licitar ser usuàries del programa Àpats en Companyia per a la Gent Gran. L’objectiu de posar-lo en marxa, per part dels Ser-veis Socials del Districte de Gràcia, és complemen-tar d’altres programes que treballen per afavorir el manteniment de l’autono-mia personal i social de la gent gran, garantir les seves necessitats d’una alimentació adequada i de facilitar un lloc on es puguin relacionar amb d’altres persones. S’ha de tenir en compte que mol-tes d’aquestes persones viuen soles. Aquest nou servei s’ofereix de dilluns a divendres de les 14:00 a les 16:00 hores, per un preu simbòlic (de 0’50 a 3’90 euros, segons el tipus de pensió que rep la persona que ho demana), al Centre Cívic La Sedeta: c/ Sicília 321 i a Memory Col: c/ Perill 6. Per sol.licitar aquest servei cal dirigir-se al CSS de Gràcia Telèfon 93 2914325.

CompanyiaEls quinze de l’HèlioConxa Garcia

L’espai del carrer Ramon i Cajal no està renyit amb la Gràcia més tradicional

Bic

is

Vinga, Pere, vinga atacar a les bicicletes i defensar les motos. Per cert, les motos són vehicles que contaminen (els pulmons

dels vianants) i consumeixen petroli, petroli que contamina els mars (Prestige a Galícia, però ataqueu l’Aznar), provoca guerres (No a la guerra, dieu, pero consumiu el petroli que les provoca), provoca des-trucció de la selva i cultures natives (selva i cultures que dieu defensar), canvi climàtic (en contra del que esteu). Si us plau, deixeu la moto i utilitzeu el transport públic o la bici, i actuem com a Dinamarca i no com si fossim un país del tercer món.

elies Colomer

la premeditació i planificació, necessitem demanar hora a can Cotet.

miquel adell

apolo

gia

de

la v

iolè

nci

a

l’independentde Gràcia

3

8 d’octubre de 2010

el bloc

pau

El Pau té 29 anys, és llicenciat en periodisme i té un cert grau de minusvalidesa que l’obliga a dur una crossa des de fa anys que condiciona la seva mobilitat. El passat dimecres de vaga general vam coincidir a la plaça de Catalunya just abans que s’iniciessin les càrregues post desallotjament de l’antiga seu del Banesto. Fins aleshores aquella zona de la ciutat havia estat el centre de reunió pa-cífica de molts joves que no havien seguit l’orgia destruc-tiva d’una cinquantena que, principalment, van actuar al barri Gòtic. Amb l’inici d’un seguit de càrregues absurdes per part de la policia –que anaven dirigides contra una massa formada bàsicament per veïns de la ciutat, turistes i algun manifestant– el Pau es va veure sorprès per un grup d’antiavalots que el volien fer córrer. La seva resposta verbal va merèixer que un mosso l’empentés fent-lo caure a terra i li clavés un cop de porra al cap. Quan ja era dins de la furgoneta, lluny de les càmeres, va rebre repetits cops de puny al cap i a l’es-tómac. Ara s’afronta a un any i nou mesos de presó per un delicte de lesions i resistència a l’autoritat. Ànims, Pau. I, per cert, bonic nom.

Èric Lluen

t

Estàs d’acord amb l’okupació dEl carrEr alEgrE dE dalt? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

què en penseu...Textos i fotos: Silvia Manzanera

Opinió

No hi estic d’acord, però tampoc trobo correcte que els insultin i es barallin amb ells. No són conflictius, no fan soroll ni mo-lesten ningú. Ja tenim al barri d’altres problemes molt més grossos.

marta serraesteticista

Cristina perisagent de viatge

Josep Yusjubilat

elisabeth Oliverdependenta

Que vagin a treballar com fem tots. Segur que la majoria són joves i sense fills; costa molt pa-gar un pis. No trobo gens bé això d’okupar cases, i a més aquestes són de luxe, ja m’agradaria viure aquí a mi també. Almenys són pacífics.

Només em semblen bé les oku-pacions quan es tracta d’equi-paments municipals o edificis públics. Però quan parlem d’una propietat privada –encara que no es faci servir o els pro-pietaris tinguin diners–, m’hi oposo rotundament. I la justícia hauria d’actuar més ràpid.

Tenen molta cara. I a sobre és un edifici de vivendes noves, que hi pots comptar com ho deixaran després. Ho trobo molt injust, perquè la majoria segur que no necessiten treballar per viure.

... de l’okupació d’Alegre de Dalt?

tribuna

Una reivindicació directe no és violència

Tots els ocupants d’aquesta casa hem viscut tota la vida a Barcelona, i se’ns està fent fora de la nostra ciutat, que s’està convertint en una ciu-tat de serveis turístics. Amb aquesta okupació reivindi-quem el dret a un sostre, a una vivenda digne per a tothom. Aquestes cases por-taven molt de temps buides, sense fer servei a ningú, i mentre així ha estat, ningú s’ha preguntat res?És ara, un cop okupades, netes i adequades per viure-hi, que es crea un debat. Només aprofitem espais buits durant molt de temps per viure-hi tota la gent que no es pot permetre pagar les xifres desorbitades que es demanen pels lloguers o compres d’habitatges.Treballem com la majoria de les persones i és per això que sabem que es molt com-plicat sobreviure en aquesta ciutat. La lluita és contra els bancs i el govern, no volem callar-nos ni quedar-nos de braços creuats mentre ens roben, ens oprimeixen i ens manipulen. L’okupació és una reivindicació directe, és un dret que representa que tenim i del qual no en gaudim. No és violencia, ni res del que s’intenta relacionar

Assemblea d’okupes Les Tres Bessones

amb el moviment, ja que últimament està de moda ficar tothom al mateix sac.Per una altra banda el que vo-lem és que aquest espai sigui

aprofitable pel barri de Gràcia i poder realit-zar activitats útils i construc-tives per a tots i totes. No cal dir que

estem oberts a qualsevol proposta que es faci per part dels veïns. En aquest espai ara hi som nosaltres però no és nostre, us convidem a venir quan vulgueu i compartit amb nosaltres les vostres idees per construir una societat més

justa, començant pel nostre entorn i el nostre dia a dia, i que entengueu que okupar no es l’opció més fàcil ni més cò-

mode. És una via per acon-seguir, entre d’altres coses, que els nostres fills puguin seguir vivint a Barcelona.

Volem que aquest espai sigui aprofitable per a Gràcia i realitzar activitats constructives

s. m.

staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: debArris, sccL

direcTor: ALbert bALAnzà

Amb eL suport de:

És una iniciaTiva de: Avv viLA de GràciA, debArris i GràciAWeb. conseLL direcTiu: ALbert bALAnzà, Jordi GAsuLL, JoAn Lou. di-recTor LocaL: ALbert bALAnzà direcTora adjunTa: síLviA mAnzAnerA. redacTors en caP: Èric LLuent i mAriA orteGA. redac-ció: eLenA ALbouy, cArinA beLLver, Adrià cortAdeLLAs, cLArA dArder, meritxeLL díAz, LídiA HAro, LAurA miLLAn, pAtriciA monGe, mArtA nArberHAus, AndreA rodoredA, xAvi tedó, GinebrA vALL, unAi veLAsco, mArc vi-dAL. MaqueTació: serGi Lou. coL.LaBora-cions: Jordi ALbertí, àLex boscH, LLuís bou, ferrAn cAsAs, ànGeL GArretA, pep GorGori, mike ibáñez, sebAstià JovAni, GerArd mAris-tAny, pere mArtí, serGi mArtín, JoAn mi-LLAret, víctor nubLA, serGio oLiveros, evA piquer, roGer rofín, tristrAm, rAfAeL vA-LLbonA, vocALiA de LA donA de L’Avv. Fo-TograFia: Jordi mArcH, JoAn perrAmon, JAvi soriA. PuBLiciTaT: sAndrA GAmboA (692 601 261). disTriBució: cet LAbor-90. iMPriMeix: cG cAniGó s.L.

diPòsiT LegaL: b-32478-00disTriBució conTroLada Per Pgd

núM. 360

núM. 360

s. m.


4


l’indEpEndEnt no Es fa rEsponsablE ni té pEr què compartir lEs opinions ExprEssadEs a la sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

tribunaElsa Bernat, estudiant de Sociologia

Generació ni-ni

Opinió

cedidA

Els joves que llegeixin això estaran d’acord amb mi en que, sovint, se’ns mira amb recel ja d’entrada. Els joves d’avui són uns irresponsa-bles, diuen alguns. Que no sabem que és l’esforç, diuen uns altres, o que tot ha estat massa fàcil per nosaltres, que no hem hagut de lluitar per res. És un discurs que alguns no es cansen de repetir. Tots els que diuen això gene-ren un fet que es converteix en lluita per nosaltres: de-mostrar que els joves d’avui no som així. Tots no, i amb alguns casos aïllats no es pot fer una norma general aplica-ble al conjunt del jovent.Ara diuen que som la gene-ració Ni-Ni (ni estudiem ni treballem) i aquesta etiqueta la posen algunes persones que que es fan dir sociòlegs, però que no ho són. Qui són els ni-ni? Jo no en conec a gaires. I cal dir una cosa, que molts joves no tre-ballen perquè no troben fei-na, i molts d’ells no estudien perquè no tenen cap vocació. Segur que d’altres s’amotllen a la definició de “nens de papa”, que són malcriats, mal educats i que no fan res. Però pensem també una qües-tió prèvia: la culpa és seva? O de l’educació que han rebut per part d’aquesta generació que tant els critica? I la socie-tat? No en té cap culpa? Vivim en una societat on als joves no se’ns cuida, no se’ns ajuda, però desprès se’ns posa al punt de mira. I una cosa més, a cas som la única generació que hem comès errors? I si és veritat que no

tenim problemes, i que no hem hagut de lluitar, això és negatiu, o és pel què havien lluitat els nostres pares?

No és que ja no lluitem, és que ara les lluites són diferents de les que es vivien abans, o ge-neracions anteriors. Tampoc és cert que que sortim, viatgem o consumim més ara que abans

perquè siguem diferents i ens agradi més, és simple-ment pel fet que ara tenim la oportunitat de fer-ho. N’hi ha moltes més facilitats que abans. Un gran nombre de joves, molts treballen i molts fem les dues coses. Per sort, també s’ha de dir que molts adults saben tota aquesta realitat que vivim. I pels que no ho sàpiguen espero que aquest article serveixi d’algu-na cosa. Per nosaltres no tot és tan fàcil. És cert que vivim força el dia a dia, però és que no ens deixen veure el nostre futur.

la setmanaFerran Casas

el cafè d’en maFO

El governador del Banc d’Espanya ha posat aquesta setmana el dit a la nafra. Miguel Ángel Fernández Ordóñez, un dels alts càrrecs pro-moguts pel PSOE de tarannà més liberal però també dels que parla més clar, ha carregat contra la despesa de les comunitats autònomes i el seu dèficit desbocat, que proposa limitar per llei. Molt bé, moltes gràcies i aquí ja en prenem nota. Si Espanya fos un país normal que visqués sense traumes la seva realitat plural es podria discutir, arran de les parau-

les d’Ordóñez, un assumpte que no es va voler plantejar durant la Transició. O per ser més exacte, que es va resoldre fatal. Té sentit que un estat mitjanet com l’Espanyol tingui 17 governs, 17 parlaments, centenars de conselleries amb

tot d’edificis, parc mòbil, càrrecs de confiança…? Sincera-ment, el sentit comú diu que no.Els que aplaudeixen Fernández Ordóñez (conegut com MAFO) miren a Catalunya i Euskadi, les autonomies que més ‘no-sa’ fan i autogovern tenen, com les culpables de tot plegat. Però els culpables són el PSOE i la UCD que, en els anys de la Transició i amb personatges com Alfonso Guerra i Fernando Abril Martorell, van dissenyar un estat autonòmic d’igualació. Es van proposar, i llevat de l’excepció foral basca i navarresa quasi ho han aconseguit, igualar a les nacions sense estat

que integren Espanya tal i com la coneixem i que clamaven pel seu autogovern amb algunes províncies que mai havien aspi-rat a massa més que tenir unes bones carreteres. Així, amb el café para todos, es van ajuntar províncies i crear comunitats

artificials. A corre-cuita es van haver d’improvisar himnes i banderes, com va ser el cas de la Rioja i Madrid. Altres, te-nien cert recorregut i tradició però no hi havia una demanda política real d’autogovern.I durant aquests trenta anys ningú ha volgut ser menys que Catalunya i Euskadi, on l’autonomia, per cert, ja no satisfà. La igualació ens ha dut al col.lapse. I rebobinar, desmuntar la paradeta, és un problema. Què fàcil hauria estat si Espanya, a l’igual que fa Anglaterra amb Escòcia o Gal.les hagués recone-gut la seva plurinacionalitat i obrat en conseqüència!

l’enquesta

Associació Coordinadora de Grups de Rock de la Sedeta

Sicília, 321 93 458 41 30 web: www.sedeta.cat [email protected]

Associació Cultural Tram Travessia de Sant Antoni, 6-8 93 218 44 85 web: www.tradicionarius.com

Associació de Músics i Intèrprets en Llengua Catalana

Canó, 6 93 218 25 62

Aula d’Escriptors-Multiespacio Literario

Sant Lluís, 6 93 210 25 68

Casal Corpus Teatre Bailèn, 175 93 531 24 25 web: www.teatrecorpus.org

Centre de Fotografia Documental de Barcelona LaFotoBcn

Mozart, 68 web: www.lafotobcn.org

El Cercle Santa Magdalena, 12 93 218 10 01 web: www.elcercle.cat

Espai Experimentem amb l’Art Torrijos, 68 93 217 18 77 web: www.experimentem.org

Foment Gracienc de les Arts Sant Pere Màrtir, 9 93 218 18 97

Galeria d’Art Atelier Plaça Rovira i Trias, 9 93 284 43 17

Galeria d’Art Espai B Torrent de l’Olla, 158 93 217 10 90 609 592 432 web: www.espaib.com

Galeria d’Art H2O Verdi, 152 93 415 18 01 web: www.h2o.es

Galeria d’Art Paspartú Verdi, 25 93 368 15 74 web: www.galeriapaspartu.com

Galeria d’Art Safia Bruniquer, 9 93 213 84 96 web: www.galeriasafia.com [email protected]

Galeria Hartmann Santa Teresa, 8 93 415 95 56 web: www.galeriahartmann.com [email protected]

Galeria Miquel Alzueta Riera de Sant Miquel, 34 93 368 45 44 web: www.galeriamiquelalzueta.

com [email protected]

Galeria Tagomago Santa Teresa, 3, baixos 93 292 24 22 web: www.tagomago.com

Galeria Tòrcul d’Art Joan Blanques, 44 93 285 25 46 web: www.torcul.com [email protected]

Grup de Teatre Disbauxa Betlem, 26 baixos 93210 20 91

Entitats artístiques i galeries d’art

Té sentit que un estat mitjanet com l’Espanyol tingui 17 governs i parlaments?

A corre-cuita es van haver d’improvisar himnes i banderes, com la Rioja i Madrid

Vivim en una societat on als joves no se’ns cuida, no se’ns ajuda; som en el punt de mira


5


Política

ERC evita la reprovació de Companyon i el ple condemna els incidents de la vagaEUiA fa venir Miralles i carrega durament contra CiU per “criminalitzar” el conseller

Dos temes de caire dife-rent però igual de polè-mics van protagonitzar dimarts el ple d’octubre: la demanda de cessament per part de pp i CiU del regidor d’iCv-eUia David Companyon per la seva participació en els piquets informatius al barri du-rant la vaga general, i la denúncia dels veïns pels problemes de civisme a la zona de la discoteca KGB. en el primer punt, erC va sumar amb psC i iCv-eUia evitant la reprovació de Companyon “per falta de proves” i va aconseguir que el ple aprovés sense cap vot en contra la seva moció per condemnar els actes violents que van ha-ver a Travessera de Dalt.

SILVIA MANzANERA

Quinze minuts abans de comen-çar el plenari, els regidors encara discutien quines eren les mocions que havien d’entrar a urgència. Finalment només la d’ERC, que criticava durament els fets violents d’aquells que “es van aprofitar de la vaga per provocar aldarulls” va ser acceptada i després aprovada amb tots els vots favorables excep-te el PP, que es va abstenir. La ini-ciativa de CiU, que demanava el cessament de David Companyon per participar en “piquets coac-

tius”, va generar un intens debat de rèpliques i contrarèpliques -a més de nombroses intervencions a l’audiència pública- però només va tenir el suport del PP. El regi-dor del Districte, Guillem Espriu, va aclarir que no era competència seva cessar cap càrrec i va defensar el dret de vaga i “l’honestedat” del seu company de govern. Compa-nyon, en un concentració prèvia al ple amb membres del seu partit com el diputat Jordi Miralles, va denunciar “la criminalització dels piquets informatius”, i “l’atac” re-but per part de CiU i PP els dies posteriors a la vaga general.

Èric LLuent

sAndrA véLez i àLex López (erc) conversAnt Amb dAvid compAnyon (icv-euiA), durAnt eL pLenAri de dimArts

L’audiència pública, al marge de les moltes intervencions sobre la vaga, va estar dominada també per les noves queixes de veïns de la zona de la discoteca KGB, que denuncien ara la concentració de clients a les escales de Legalitat 50 fins a molta estona després que s’hagi tancat la discoteca. Com en

els millors temps de queixes con-tra l’establiment, els veïns van in-tentar arrencar un compromís del Districte perquè arribi a plantejar-se un tancament del KGB com el que es va produir el 2006 per sorolls i incompliment d’horaris. El Districte va descartar la mesura per la seva complexitat legal.

El Districte descarta tancar de nou el KGB per nous sorolls

consell de districte

apunts de govern

El regidor del districte, Gui-llem Espriu, a preguntes d’un veí a l’audiència pública, va anunciar que la reforma del pla de mobilitat a la superi-lla que té pilones (la C2) està pendent d’un pacte entre els diferents grups municipals. De fet, l’acord estava previst per al passat gener. Espriu, en tot cas, va admetre que el pro-blema és que sobretot la pilona del carrer de la Perla “s’espatlla sovint” i que estudien un siste-ma de control similar però que eviti aquest problema.

Socialistes i republicans van pro tagonitzar un diàleg de sords molt curiós durant el ple amb el portaveu d’ERC, Àlex López, insistint sobre quan es convocarà el concurs de Ràdio Gràcia -pendent des de l’abril- i el regidor del districte, Guillem Espriu, que va evitar contestar.

El portaveu adjunt del PP, Mi-guel Raposo, va protagonitzar l’anècdota del ple en estrenar-se en català en les seves intervenci-ons. Al final del ple, Raposo va donar normalitat al seu gest.

La reforma de les pilones, pendent de pacte

Picabaralla entre PSC i ERC sobre Ràdio Gràcia

El conseller del PP s’estrena al ple en català

reportatge

“Perquè ets del barri i no ets del País o de La Vanguardia; si no, no entres”. Amb aquesta rebuda, de bon rotllo, l’Independent de Grà-cia va entrar divendres passat a Les Tres Bessones i comprovar que la quinzena de nous inquilins ja han avançat en l’habilitació de sales i habitacions d’uns pisos que feia sis anys que estaven buits al preu d’un milió d’euros per casa. L’okupació, aquesta vegada, ha estat més fàcil perquè, en lloc de brutícia i rates, als pisos nous només hi ha pols.

s.m.

L’edifici d’ALeGre de dALt, AquestA setmAnA

Okupar un pis net emociona

Albert Balanzà

“Quan vaig veure que les persianes s’aixecaven automàticament, se’m saltaven les llàgrimes”, diu un dels nous veïns de la casa.Els tres pisos tenen quatre plantes cadascun i el més impactant és l’as-censor particular que connecta el soterrani, amb la planta baixa amb pàrquing, la primera planta on hi ha la sala d’estar i la cuina i la sego-na planta on hi ha tres habitacions. Ara mateix els okupes, amb molta música a l’ambient i el telèfon del seu advocat penjat a la paret, fan

vida sobretot a la primera planta i a les habitacions. I volen seguir així. “Ja hem parlat amb els veïns i ens reunirem amb el propietari per buscar un pacte; no volem fer festes sinó utilitzar Les Tres Bes-

L’Independent entra als pisos de luxe okupats d’Alegre de Dalt

Ja fa més de dues set-manes que el moviment okupa va sumar tres cases unifamiliars al carrer alegre de Dalt números 51, 53 i 55 al seu mapa. Històrics de Kasa de la muntanya i simpatitzants del mo-viment a Gràcia i al po-blenou són els inquilins del plO (“pisos de luxe Okupats”, en broma) les Tres Bessones.

sones com a vivenda”, apunten. Dillluns de la setmana passada, però, el propietari, Joaquin Ca-sas, d’Agathoi SL, va presentar denúncia i els Mossos calculen que intervindran en un mes.


6


SocietatEl tall de Travessera irrita els comerços del carrer Gran per l’augment de trànsitEls comerciants del tram en obres reclamen que la via sigui peatonal per sempre

Dosis de resignació però també irritació. aquest és el sentiment general que s’ha instal.lat entre els comerciants del car-rer Gran -i que contrasta amb el dels comerciants de Travessera- a causa de les obres de la Traves-sera, que tallen aquesta via des de Torrent de l’Olla a Gran de Gràcia. els comerciants reclamen a l’ajuntament que faci al-guna cosa contra aquests efectes col.laterals, que suposen un augment de 10.900 vehicles diaris que intenten pujar per carrer Gran i tomben o no per montseny.

CARINA BELLVER

La reforma de la Travessera ha aixecat una polseguera de quei-xes entre comerciants i veïns dels carrers adjacents, acostumats ja en els carrers principals a un trànsit dens i en els carrers secundaris a una certa pau. Amb aquest carrer tancat, es genera ara un embut al carrer Gran entre els vehicles que pugen per aquesta via i que es topen amb els que vénen per la Travessera des de Gal·la Placídia. Tot plegat, es tradueix en caos circulatori i soroll. “Les retenci-ons són brutals en hora punta. Trigues mínim mitja hora per pujar de Jardinets a Lesseps. I els transportistes no poden aparcar”, es queixa Carles Camps, president de l’associació de comerciants del

siLviA mAnzAnerA

GrAn de GràciA Amb trAvesserA, diJous

carrer Gran, que reclama al Dis-tricte més Guàrdia Urbana per re-gular el trànsit. Una situació sem-blant es viu a Montseny, un carrer tradicionalment tranquil que ara s’ha transformat en l’alternativa a la Travessera per traspassar la Vila. “La diferència és enorme. Ara el soroll és molt molest”, assegura la comerciant Mercè Hernàndez.Mentrestant, a la Travessera s’ha donat l’efecte contrari a l’esperat: es temien pèrdues econòmiques per culpa de les obres però, amb el carrer tallat al trànsit, ara són més els qui passegen per aquesta via. Per això, la major part dels comerciants reclamen que la via sigui peatonal per sempre, encara que el districte s’hi resisteix.

breus

El macroprojecte de construir un bloc de nou plantes als terrenys del número 97 de Travessera de Dalt, a l’antiga finca de la famí-lia Morera annexa a l’ermita de la Salut, continua a ritme lent. Tot i que després de sis anys a la corda fluixa -calia cenyir-se a les limita-cions que comporta el nivell C de protecció en el catàleg de pa-trimoni de la ciutat-, la sol·licitud de llicència va arribar a Patrimoni abans de l’estiu, la immobiliària que ha assumit el projecte, Vertix, no té previst començar a moure fitxa fins a principis de l’any que ve, quan s’encararà l’enderroc parcial de la finca i el desplaça-ment d’una de les ales per fer-hi cabre el bloc de pisos.

L’enderroc parcial de Can Morera, el 2011

La mostra de films i documen-tals Salut per al desenvolupa-ment 2010 -que tindrà lloc du-rant els propers mesos d’octubre i novembre als Verdi Park, entre d’altres llocs d’arreu de Catalu-nya- constarà de quatre treballs que abordaran diversos aspectes crucials de la problemàtica, que influeixen en els sistemes de salut i que ben resolts podrien evitar moltes morts als països empo-brits. La mostra comptarà amb la participació del director Ben Summers, la directora Yasmina Solanes, la periodista Keishmaza Rukikaire i d’altres experts, que conduiran el debat després de les projeccions. El següent passi del certamen tindrà lloc el proper 14 d’octubre.

La mostra de films sobre salut recau a la Vila

reportatge

a la Vila per sufocar una revolta en suport al govern progressista de Madrid. El 3 d’agost van afu-sellar un altre gracienc, Jaume Puig, un jove geperut que va ser confós amb un altre geperut que havia participat en els fets i que va ser trobat un any més tard. Els divuit cossos sense vida van ser enterrats al cementiri del Poble-nou en una fossa comuna on fins fa poc hi havia una placa dedi-cada als coneguts popularment com els herois de Gràcia. Una

cedidA

LA LàpidA que recordA eLs AfuseLLAts GrAciencs AL cementiri deL pobLenou

Els herois de Gràcia

Èric Lluent

làpida de grans dimensions amb els noms dels afusellats que fa mesos es va trencar i que, fruit de la petició del Taller d’Història i del Grup 1850, Serveis Funeraris de Barcelona restaurarà i tornarà a col.locar al lloc on era. De fet, els treballs de reconstrucció han estat possibles a unes instantàni-es que tenia el grup 1850. L’acte per recol.locar la làpida es farà el proper 30 d’octubre davant la fossa on resten els revolucionaris graciencs.

Es restaura la placa en memòria de 18 graciencs afusellats el 1956

el 28 de juliol de 1856, un grup de 17 obrers graciencs eren afuse-llats per les tropes militars espanyoles davant de la indignació dels seus familiars i amics que van presenci-ar l’escena.

Se’ls acusava sense proves ni ju-dici d’haver assassinat uns dies abans el coronel Ravell i els ofi-cials de l’exèrcit que havia entrat

En quinze dies s’ha renovat tota la vorera cantó mar de la Travessera i pel que fa a la del cantó muntanya –que s’amplia trenta centímetres– de moment s’ha enrajolat fins al carrer Pere Serafí. Les obres van començar el 14 de setembre i es preveu que finalitzin a mitjans del mes vinent per no entorpir la cam-panya de Nadal. Tot i així, s’es-pecula que la reforma podria

estar enllestida abans d’aquesta data si la metereologia així ho permet, cosa que l’any passat va provocar l’endarrerimentde moltes reformes urbanístiques. L’ampliació de la Travessera, en-tre Torrent de l’Olla i el carrer Gran, té per objectiu potenciar l’eix comercial d’un dels carrers més transitats a la vegada que tradicionalment més estrets de la Vila.

Els treballs d’ampliació de les voreres funcionen a bon ritme

de Gràcia

7

8 d’octubre de 2010l’independent SOcietat

La masia de Can Mora perdrà espai a favor de l’ampliació del vial de Portell El Districte refà una proposta de rampes que eliminaven espai dedicat inicialment a arbres

el Butlletí Oficial de la província (BOp) ha pu-blicat amb data de 28 de setembre l’aprovació ini-cial del pla especial que suposarà una retallada important dels terrenys de la masia de Can mora, al barri del Coll, a causa de l’ampliació del vial del carrer portell. la zona, afectada en una primera fase per l’ampliació d’es-pai transitable que perme-trà arribar fins a l’escola bressol el Gat negre, ara mateix també s’utilitza com a pàrquing de veïns.

ALBERT BALANzÀ

L’aprovació inicial, que es pot consultar durant un mes a l’ofi-cina d’Urbanisme de Diagonal 230, és la culminació d’un pro-jecte que en aquesta part ja es preveia des de l’any 2002 i que suposava la cessió a titularitat municipal d’una zona afectada. És per això que el propietari de

la finca de Can Mora, ara mateix el Banc de Sabadell, no obtin-drà cap compensació i haurà de pagar 252.000 euros per la nova concreció d’alineacions. La finca està arrendada a la societat Quin-murat SL, que gestiona el centre geriàtric que fa anys que dina-mitza l’edifici històric. El nou carrer del camí de Can Mora ara està tallat durant un any i haurà de tenir 7,5 metres aplicables, segons la documenta-ció que hi ha a exposició pública.

Èric LLuent

vistA deL cAmí de cAn morA

En qualsevol cas, aquesta és una de les mesures que menys polèmi-ca ha generat entre els veïns, que eas van reunir ara fa quinze dies amb el Districte a peu d’obra. En aquella trobada, segons Manel Romero, un dels portaveus veï-nals, hi va haver una forta queixa a la proposta de rampes que eli-minen un espai que en un projec-te inicial estava dedicat a arbres. Veïns i Districte s’han emplaçat a veure una nova proposta el prò-xim 14 d’octubre.

Un cop estrenada fa uns mesos la flamant Oficina d’Atenció Ciutadana amb entrada per la plaça de la Vila, ja hi ha pressu-post per reformar l’antic espai del número 46 del carrer Fran-cisco Giner, que durant anys va acollir els despatxos d’infor-mació o serveis personals. Les obres de remodelació parcial de la zona d’entrada i les dues plantes de l’antiga OAC s’han pressupostat en 100.168 euros, segons consta en el contracte d’adjudicació a l’empresa Penta S.A. L’atorgament de les obres es va produir abans de l’estiu i amb la reforma el Districte es-pera esponjar l’espai en el qual hi ha els seus treballadors.

Cent mil euros per refer l’antiga OAC

breus

Veïns de Travessera de Dalt i del carrer de Larrard han demanat a l’Ajuntament, en un total de 14 sol.licituds, la instal.lació de cartells indicadors de les escales mecàniques que pujen fins al Park Güell. El veïnat creu que aquesta mesura contribuiria a descongestionar la zona, que consideren sobrecarregada pel volum de turistes.

Queixes per la aglomeració de turistes a Larrard

Els números de la Festa Major de Gràcia d’enguany demostren la tendència cap a unes celebra-cions més familiars i en horari diürn. Segons les estadístiques presentades pel Districte, de l’1,5 milió de persones que van passar per Gràcia durant la set-mana de festes a l’agost, el 60 per cert ho va fer de dia. Això també s’explica per l’increment en els darrers anys de l’oferta diürna (el 70 per cert del programa). Tam-bé es van decomissar un total de 9.700 llaunes i es van instal.lar limitadors de so a 57 punts.

Un 60% de visites diürnes durant la Festa Major

de Gràcia

8

8 d’octubre de 2010l’independent SOcietat

La Milonga de la Casa València (c/Còrsega 335) aviat farà dotze anys que existeix, i presumeix de ser la que fa més temps que se celebra a Barcelona. I és que el terme milonga, a més de re-ferir-se a un tipus de ball, signi-fica també l’espai on la gent es reuneix per ballar. Cada dijous, precedida d’una classe ober-ta a càrrec d’Antonia Barrera i Jorge Pahl, els apassionats dels

ritmes argentins tenen una ci-ta amb el que anomenen una “vetllada tanguera al més pur estil rioplatense”. La professora Antonia Barrera explica que “a la Milonga hi ve gent a qui li agrada el tango, molts a ballar però d’altres només a escoltar, a gaudir de l’espectacle, a prendre una copa… Perquè el tango, en definitiva, és un ball social.”

La gran nit del tango

Marta Narberhaus

unA imAtGe deL desbAnde

El 15 d’octubre se celebra al CAT el ‘Milongazo del Bicentenario’

Com a barri amb una amplíssima oferta cultu-ral a Gràcia no hi podia faltar la representació de la màxima expressió dansística argentina, el tango. Hi ha tres enti-tats a la vila -la milonga de la Casa valència, el Desbande i la milonga del Ángel- que es dedi-quen a ensenyar aquest ball i que a la vegada actuen com a espais de cultura i trobada. el proper 15 d’octubre els amants de les milongues tenen una cita al Centre artesà Tradicionàrius amb el milongazo, la gran nit del tango.

cedidA

reportatge El refugi de Diamant ja triplica les visites de 2009

S.M.

El refugi antiaeri de la Plaça del Diamant ha viscut en els darrers mesos un considerable augment de les visites. Segons les dades del Taller d’Història, de febrer a desembre de 2009, un total de 900 persones van fer una visita guiada per la instal.lació histò-rica del centre de la Vila. Però l’increment significatiu s’ha registrat en els darrers mesos –gràcies en part a la Festa Ma-jor-, on gairebé 2.400 persones han passat pel refugi de gener a setembre d’enguany. L’entitat gracienca valora molt positiva-ment el fet de situar-los a punt de triplicar les dades de l’any passat, i sense comptabilitzar el darrer trimestre. Durant la setmana de Festa Major del passat agost, el refugi va oferir un total de 14 visites, amb 400 persones. En aquest sentit, les dades senyalades, com ara el dia de Sant Jordi, el nombre de vi-sitants puja de forma significa-

A l’escola de tango El Desbande (c/Mare de Déu dels Desampa-rats 5) certifiquen que hi ha una fórmula matemàtica universal que defineix aquest ball argentí: 1+1=1. Carlos Baruque és pro-fessor de El Desbande, i assegura que “el primer que s’ha de tenir clar és que el tango és un ball d’improvització, de relació entre home i dona units per la música i els codis propis del tango”. Les classes es divideixen per nivells, cadascun amb els seus objectius.La Milonga del Ángel (c/Verdi 98) va néixer com a activitat soci-ocultural l’any 2000 i va tenir la seva primera seu als emblemàtics antics safareigs del carrer Nil i Fa-bra. Ara és els diumenges que es troben per “milonguear”, i també per fer algunes classes, on l’objec-tiu és que l’alumne pugui gaudir i ballar amb elegància i equilibri. El proper 15 d’octubre, al CAT (Centre Artesà Tradicionàrius),

s’hi celebra el “Milongazo del Bicentenario Argentino en Bar-celona”. L’organitza la Fedear (Federació d’Associacions Ar-gentines a Espanya i Europa) en motiu de la primera trobada d’argentins d’Europa i el Medi-

terrani que se celebra a la ciu-tat. Hi haurà ball popular amb concert del cantant Fernández Ríos Palacios amb el guitarrista Gustavo Battaglía, així com el Quintet La Típica Orquesta de Tango. Tampoc hi faltarà l’exhi-bició de ballarins professionals, entre els quals segur que trobem els de les tres entitats tangueres que hi ha a Gràcia.

tiva. El Taller d’Història de Grà-cia organitza les visites guiades a la instal.lació històrica –des de juny de 2008 en què va assumir-ne la gestió- a grups d’entre 20 i 30 persones. Els propers 16 i 17 d’octubre, el refugi se sumarà a les jornades de portes obertes de la resta de museus i sales d’art del país, en el Dia Internacional dels Museus.

Els Castellers de la Vila de Grà-cia continuen assolint fites en aquest tram final de la tempo-rada. Si per la Mercè carregaven el seu primer 3 de 8, diumenge 3 d’octubre, al Concurs de Cas-tells de Tarragona, es treien l’es-pina del 4 de 8 que encara no havien pogut descarregar en cap de les seves quatre participaci-ons. Tot i no plantejar-se de nou el 3 de 8, van signar una bona actuació, i van acompanyar el 4 de 8 de la torre i el cinc de 7. Una actuació que els va classifi-car en l’onzena posició. La pro-pera cita serà el 17 d’octubre a l’aniversari dels Castellers de la Sagrada Família.

cedidA: montse torres

crònica blava

Aquest any hi han passat 2.400 persones

El tango és un ball de relació entre home i dona units per la

música i codis propis

A la festa hi haurà ball popular i concert del Quintet La Típica Orquestra de Tango

Josep mAriA conteL

recreAció HistòricA d’AGrupAción fAre

de Gràcia

9


Si et vols anunciar a la Guia Gastronòmica de Gràcia,

truca’ns i t’informarem: 692 601 261

de Gràcia

10


nOvetat editOrial

Documents

El Llibre de les Bèsties

Ara Rann, l’esparver, acompanya la nitque el rat-penat Mang deslliura.A la pleta els ramats són tancatsi l’ampla nit és nostra i lliure.Aquesta és l’hora de força i orgull, del pas astut i de l’urpa i de l’ungla.Oïu el cant! Bona caça per totsels qui serven la Llei de la Jungla!

Llibre de la Jungla, Rudyard Kipling

Era un brau imponent, blanc, feia du metres del cap a la cua, sis d’alçada. Potser pesava dos mil kilos. Era el brau que invoquen els adoradors de Mitra, el que desfien els homes en els laberints. S’enfilà amb agilitat pel mur que separa el zoo del carrer Wellington. En aquell moment, els núvols es van partir i la llu-na creixent va llambrejar, com un tall de meló a mitja alçada, emmarcat per les banyes del brau durant una fracció de segon, abans que saltés a l’altra banda i comencés la cerca del que havia anat a buscar. S’endinsà per entre les ombres procurant no despertar la nombrosa i invisible població d’aquell territori fan-tasmal, travessat per camins sinuosos. Guiant-se pel seu olfacte, no va trigar pas a trobar-la (aquella olor era incon-fusible). La capibara dormitava al centre d’una extensió de forma irregular, de les mides d’un camp de bàsquet, era, envoltada d’una valla de color verd. Els núvols van tornar a tenir a les mans la possibilitat de remarcar-ne el dramatis-me i van apartar-se perquè la lluna te-nyís durant un moment l’escena amb la seva pàl.lida i freda llum. El brau va fer

Victor Nubla. Nascut a Barcelona l’any 1956, Victor Nubla ha en-capçalat des de mitjans dels setanta projecte musicals com Macromassa o Aixònoéspànic i és l’impulsor del Gràcia Territori Sonor i el dispositiu LEM, referent de la música experi-mental i nous creadors a la capital catalana. Ha publicat prosa poètica, novel.la, assaig, relats curts i, fins i tot, un llibre de cuina. Ha col.labo-rat en premsa escrita com a articulis-ta a La Vanguardia, El País, Diari de Barcelona i, actualment és columnista de l’Independent de Gràcia.

Després de dos anys de safari al Zoo de Barcelona, “el cadenador de les profunditats abissals de goles de llops”, Victor Nubla, i “el comptador de bigotis de liró”, Roger Atrofe, van escriure i dibuixarw aquest llibre de les bèsties. Un recull poètic on els autors demostren la seva zoofilia, que, com bé s’explica a l’epíleg, no vol dir allitar-se amb una geneta, o fer l’amor com un animal, sinó enamorar-se de les bèsties. Un llilbre

sorprenent, ple de girs inesperats i amb un humor irresistible. Una petita joia.

unes passes enrere, va agafar tirada i d’un salt va superar la barrera. En caure, les seves peülles van colpejar el terra i la capibara es va despertar. Calia actuar amb tota rapidesa: amb la boca, va agafar la capibara pel coll, procurant no fer-li mal i, amb un rà-pid gir del cap, la va posar damunt la seva gropa. D’un salt va sortir del recinte. Les capibares tenen molt vertigen i aquesta es va agafar de quatre potes als lloms del brau per no caure, mentre tancava els ulls i cercava algun pensament tranquil.litzador. El brau seguí la seva car-rera cap al lloc per on havia entrat. Aquest cop no podia permetre’s de ser sigilós, calia córrer, i mentre trotava pels camins, protestaven els residents que s’anaven des-pertant: els micos cridaven, els flamencs es precipitaren en un estrèpit coral, els lèmurs saltaven i emetien sons molt aguts; tot el

zoològic despertava en cadena a mi-da que l’alarma es propagava, mentre el brau s’acostava al mur i saltava, tan aparentment ingràvid com poderós era. En aquell instant, el bram de contralto d’un elefant travessà l’algaravia des-fermada. Al carrer Wellington, el brau, amb la capibara al damunt, es va perdre camí d’allà on acaben per trobar-se les dues vies del tramvia.

els complexos de la capibaraEl sospir de la capibara és profund i llarg. En ser l’únic rosegador que sospi-ra, gaudeix de la singularitat de la me-langia, que gestiona com pot. Això li ve de la vergonya de somriure, perquè l’acomplexen els seus incisius desmesu-rats. Ara es posarà ferros d’aquests que portat tothom; ja ha demanat hora al dermatòleg.

Un encontreQui no té res a fer, el lleopard pentina.Proveri kenyà.

Havia passat vora de quatre setmanes a la part dedicada a la fauna d’alta mun-tanya. Sempre observat per la mirada atenta dels voltors, havia hagut d’afeitar les barbes de tres bocs de les Rocallo-ses, fer de cangur de dues cries d’ós bru i administrar un xarop antitossiu a un puma amb el pit carregat. M’havia fet, però, amb les pells d’uns quants turistes nòrdics i estava disposat a baixar a la ciutat per bescanviar-les per una mica de whisky i la companyia d’alguna no-ia. Després de dos dies de camí munta-nya avall, quina va ser la meva sorpresa

quan, vora el terrari, vaig trobar-me el cèlebre explorador que havia descobert la font d’aigua potable de darrera la gà-bia dels rinoceronts.-Víctor Nubla, suposo? –que li vaig dir.-I vós, sens dubte, Roger Atrofe –que em va contestar.

I ens vam anar al xiringo més pròxim a prendre unes canyes i a posar en comú experiències i aventures; de com havi-en crescut incontroladament els grans ramats d’escolars, de la versemblança de les noves dentadures postisses dels lleons, de com ens agradava Ava Gad-ner a Mogambo i de la incomoditat en la connexió entre les línies de metro per baixar fins al zoo.

Treball en grupUn amic somiava un cop a la setmana que era una suricata. El que més li fasci-nava eren les pràctiques de repartiment de la vigilància; diu que la disciplina i el companyerisme es fomenten quan cada membre del grup ha d’estar pendent del que fan tots els altres i també, sobretot, d’allò que fa el que vigila. També diu el meu amic que l’endemà s’aixecava molt cansat.

les babirusses estimen en fracèsUna vegada, el docte explorador de la Societat Geogràfica de Gràcia, Victor Nu-bla, descobridor del color dels musclos, el més gran especialista en la llengua e les pinces d’estendre roba i intrèpid in-vestigador de les arrugues de les nous, va fer una estada a les selves remotes de l’arxipèlag indonesi. Pretenia recollir informació per al seu estudi l’Origen de les espècies. De la fulla de llorer al ga-ram masala. Després de vuit dies d’una constant pluja tropical, refugiat sota les immenses fulles d’una letuga imperme-abilis i fumar l’últim dels cordons de les seves botes, va decidir anar ala recerca d’un estanc per comprar-hi tabac. Així, gronxant-se de liana en liana, va poder contemplar, sorprès, una escena de no-viatge entre dues babirusses, i constatar com n’havia estat de profunda la petjada francesa durant anys de dominació colo-nial. En un moment en què es va poder apropar prou com per escoltar els xiuxi-ueigs dels dos enamorats, va entendre clarament com el mascle deia: -Quels jambons, mon dieu!I la femella, tota tòtila, que li responia:-Je t’aime.Instant que va aprofitar el nostre explo-rador per fer-li el retrat amb punta seca que podeu veure reproduït a la contra-portada d’aquest llibre.

Roger Atrofe es feu a la mar a l’edat de 13 anys. Viatjà per l’Àrtic amb Arthur Gordon Pym, caçà balenes enrolat al Pequod, feu de pirata amb Long John Silver i se’n va anar a Cuba a bordo del Català. En una sortida amb barqueta pel Golf de Mèxic que feu amb Art-hur Cravan, s’aficionà al baix automà-tic, l’escriptura elèctrica, la il.lustració sense gaires llums i als misteris del da-dà. Als 25 anys torna a Barcelona tot esperant l’arribada triomfal de les tro-pes carlines. Veient que la cosa portaria el seu temps, mata l’estona practicant petits exercicis subversius: l’associació de remenament cultural Usted es un Colectivo, el multigrup Mil Pesetas, el somatent de Lucas Quejido Misaluba, la Bel Canto Orquestra de Pascal Co-melade, acompanya a Pau Riba, fa de versaire amb els Nueve Fresquíssimos d’Espanya, practica l’animalada amb Víctor Nubla i organitza barbacoes experimentals amb Marginalia.


11


recomanemcedidA

l’exposició animal, animal, animal, a la Galeria H20, Una mostra dels artistes Maï T Segura i Harald V Ucello s’in-augura aquesta setmana a la galeria del carrer Verdi. Una pintura, una escultura, un objecte d’ús comú o d’altres so-ports on veiem animals, i que en el seu dia Mayte i Harald van trobar per casualitat en la majoria de casos, i van deci-dir fer-los objecte de la seva intervenció artística.

Dijous 14 d’octubre a les 20 hGaleria H20 (Verdi, 152)

Mostra de films i documen-tals Salut per al desenvolu-pament: El medicament, un dret segresatat. De Yasmina Solanes (Espanya, 2010).Verdi Park (Torrijos, 49), a les 22.15 h

Dv 15 d’octubreBall organitzat per l’Asso-ciació de Gent Gran Pau Ca-sals.Casal de Barri Cardener (Car-dener, 45), de 17 a 19.45 h

Representació teatral: Inti-moteatroitinerante, dins del Festival Ulls.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 18 h

Concert presentació del disc de la Coral La Sede-ta Gospel Singers.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h

Cicle de concerts de tar-dor.Centre cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 22 h

Concert per celebrar els 15 anys de l’Heliogàbal: Ce-bos Enrique + Nisei + Go-ra Japón.Espai Jove La Fontana (c/ Gran de Gràcia, 190-192), a les 21 h

Concert: Darlly Maia.Bar Elèctric (Travessera de Gràcia, 233), a les 23 h

Heliogàbal (Ramón i Cajal, 80) a les 22 h

Concert: Key 273 + 15-to-blackwall.Bar Elèctric (Travessera de Grà-cia, 233), a les 22 h

Dj 14 d’octubreInauguració de la mostra Animal Animal Animal, de Maï T Segura & Harald V Uce-llo.Galeria H20 (Verdi, 152), a les 20 h

Club de lectura d’alemany. Sessió de presentació. Cal inscripció prèviaBiblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 19 h

Col.loqui: Llums i ombres de l’Urbanisme de Barce-lona, a càrrec de Jordi BorjaBiblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 19 h

Conferència: llums i om-bres de l’urbanisme de Barcelona, a càrrec de Jor-di Borja.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 19 h

Dispostiu LEM: Les Aus + Narwhal + The Man with the HyeEspai Jove la Fontana (c/ Gran de Gràcia, 190-192), a les 21 h

Concert: estupida erikah. Bar Elèctric (Travessera de Grà-cia, 23), a les 22 h

eXpOsiCiOns

Fins el 9 d’octubreExposició fotogràfica: Ins-tantes robados a la mi-rada de Juan José Fernán-dez. Galeria H20 (Verdi, 152)

Fins el 10 d’octubreExposició col.lectiva: Orí-genes. Galeria La Cova (Àngel, 12, bxs.)

Fins el 13 d’octubreExposició artisticoeduca-tiva: Disseccions oníri-ques. Projecte de mostra col.lectiva que és també una proposta educativa.Experimentem amb l’art (Tor-rijos, 68)

Fins el 20 d’octubreExposició: De domini pú-blic. Una exposició de re-lats orals. Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps, 20-22)

Fins el 23 d’octubreExposició del col.lectiu fo-togràfic Insight. A través de les seves fotografies, cada membre del grup dó-na la seva particular visió del que significa per a ell el concepte temps. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), de 8 a 21.30 h

Fins el 29 d’octubreL’artista multidisciplinar Ma rta Darder presenta Sóc un àngel als núvols.Galeria Safia (Bruniquer, 9)

Fins el 30 de novembreExposició “Fidels i Rebels, 50 anys del JABATO”. Exposició fotogràfica i do-cumental per conèixer la importància d’aquest per-sonatge, icona de l’editori-al Bruguera. Produïda i ce-dida per la Fundació Victor Mora.Centre Cívic El Coll - La Bru-guera (Aldea, 15)

Fins al 31 desembreExposició: Güell, Gaudí i Barcelona. L’expressió d’un ideal urbà.Casa del Guarda del Park Güell (Olot, 7)

inFanTils

Fins el 30 d’octubreExposició: Ja es aquí la tardor. Selecció de llibres

Sala KGB (Alegre de Dalt, 55), a la 1 h

Dg 10 d’octubreRepresentació del musi-cal Hairspray, a càrrec del grup de teatre de El centre.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h

Concert: Jazz pretenders.Bar Elèctric (Travessera de Grà-cia, 233), a les 21 h

Concert: Simfonia de Sam-faina.Heliogàbal (Ramón i Cajal, 80), a les 21.30 h

Dll 11 d’octubreConcert: Cajonga Jass.Bar Elèctric (Travessera de Grà-cia, 233), a les 22 h

Dm 12 d’octubreConcert: RaraAvis + redFrik + Evol.La Felpa (Mozart, 29), a les 20 h

Concert: Quimi Portet.Heliogàbal (Ramón i Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Loopoesia.Bar Elèctric (Travessera de Grà-cia, 233), a les 22 h

Dc 13 d’octubreConcert: Anna Ly, dins del Festival Ulls.Pl. Lesseps, a les 17-30 h

Teatre: Gata sobre la teu-lada de zinc calenta. Teatre Lliure (Montseny, 47), de dc a dv a les 20.30 h; ds a les 18 i les 22 h, i dg a les 18 h

Cinema clàssic i actual.Casal de barri Cardener (Carde-ner, 45), de 16.30 a 18.30 h

Club de lectura de filoso-fia. Sessió de presentacióCal inscripció prèvia. Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 19 h

Taller d’escriptura Escriu el teu viatge, a càrrec de Da-vid Rabadà.Biblioteca Vila de Gràcia (c/ Tor-rent de l’Olla, 104), a les 19 h

Cinema: Cometas en el ci-elo.Olokuti (Astúries, 36), a les 19 h

Vídeo-fòrum sobre temes socials i d’actualitat.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 19.30 h

Concert: Quimi Portet.

per a petits i grans sobre aquesta estació. Sala infantil de la biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104)

Dg 9 d’octubreTeatre: La Caputxeta i el llop.Teatreneu (Terol, 26), a les 12.30 h

Ds i dg 9 i 10 d’octubreEl Club de la Màgina Ju-nior.Teatreneu (Terol, 26), a les 18.30

Dc 13 d’octubreLlibres a escena: La capsa de les llavors. Produccions La Maquineta. Per a nens i nenes a partir dels 3 anys.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104) a les 18 h

aCTes

Dv 8 d’octubreConcert: Tim Olive i Alfredo Costa Monteiro.Heliogàbal (Ramón i Cajal, 80), a les 21.30 h

Misses amb orgue a la par-ròquia Pompeia Pares Ca-putxins.Església de Nostra Senyora de Pompeia (Diagonal, 450), a les 12 i a les 19 h

Espectacle: Memo, de l’Agru-pación Señor Serrano.Sala Becket (Alegre de Dalt, 55), a les 19 h

Concert: Trencavent.Centre Cívic El Coll - La Bru-guera (c/ Aldea, 15-17 ), a les 21.30 h

Teatre: El casament dels petitburgesos.Almeria Teatre (Sant Lluís, 64), a les 22 h

Teatre: musical Hairspray, amb direcció de Daniel Me-jias.Grup de Teatre El Centre (Ros de Olano, 9), a les 22 h

Concert: Darlly Maia. Bar Elèctric (Travessera de Grà-cia, 233), a les 23 h

Ds 9 d’octubreJam session Lone Star.Bar Elèctric (Travessera de Grà-cia, 233), a les 23 h

26è aniversari KGB: Radikal 80’s Sounds.


12


CulturaL’Heliogàbal celebra quinze anys amb un triple concert a l’Espai Jove la FontanaEl popular bar gracienc escull un escenari gran “perquè hi càpiguen tots els amics”

És un referent indiscuti-ble de la vida artística de Gràcia. músics, poetes, fotògrafs i d’altres ments inquietes del barri i de molts altres indrets han compartit les mateixes parets d’aquest local de ramón i Cajal, que ara compleixen 15 anys. Des que el paolo i la memi, un napolità i una reu-senca, van encetar una nova manera d’unir oci i cultura ha plogut molt. més “poparitzats” i “po-pularitzats” que mai, ho volen celebrar amb tots els honors: Cabos enri-que, nisei i Gora Japon. espai Jove la Fontana. 15 d’octubre -naturalment- 21 h. algú s’ho perdrà?

SILVIA MANzANERA

En un petit i famós negoci famili-ar de Travessera de Gràcia, l’Artur Estrada i en Miquel Cabal Guar-ro -dos dels responsables de part de la moguda de l’Helio- fan un repàs ràpid dels darrers anys del local que ells anomenen “un bar de barri”. Se’ls fa difícil anomenar cantants o grups marcats per l’ac-tuació al local gracienc. La llis-ta és molt llarga. “Cuidem molt els músics. El més important és que no hem arruinat la carrera musical de cap artista”, comen-ta l’Artur. Tot i que la formació professional de les persones que hi ha al darrera de l’Heliogàbal no tingui molt a veure amb la música, la seva relació sentimen-tal amb l’art és molt estreta. I també amb l’entorn. De l’Helio

han sortit promeses locals, però després molts hi tornen. “Hem de seguir donant oportunitats a la gent que comença, a nous va-lors”, explica l’Artur, membre de la banda Nueva Vulcano. De la persiana baixada perquè ja no hi cabia més gent a la progra-mació de 250 concerts l’any ha

hagut de passar més d’una dè-cada. “Ara ens hem poparitzat i popularitzat”, expliquen l’Artur i el Miquel. L’As-sociació Cultural

Heliogàbal es va fundar l’any 1995 per promocionar activitats artísti-ques i culturals a Gràcia, i amb la renovació de l’equip de direcció el 2001, comencen les exhibicions i promoció de projectes musicals i poètics. I ara ja poden presumir d’oferir petits concerts, jazz ses-sions, músiques “disperses”, tri-mestres de poesia, exhibicions de

cedidA

mAriA orteGA

L’equip deL popuLAr LocAL GrAcienc

breus

Amb una mica de retard so-bre la primera data orientativa d’obertura, els responsables de Tunnel Diagonal, la nova dis-coteca que substituirà l’històric club gai Martin’s dels Jardinets de Gràcia, han anunciat que el 9 d’octubre estaran enllestides totes les reformes per fer la gran festa d’inauguració de l’espai. El passat 23 de setembre es va fer el càsting de treballadors.

Tunnel Diagonal, l’antic Martin’s, obre dissabte 9

El proper dimecres La Casa de los Cuentos -a Ramón y Ca-jal, 35- celebrarà la 150 Jam de contes. Aquest espai ofereix una manera diferent d’explicar his-tòries, on es busca el protago-nisme del públic. Per aquestes sessions han passat gairebé 300 persones.

La Casa de los Cuentos celebra 150 trobades

El Festival de Sitges acull un curt cuinat al Cinemascope

ÈRIC LLUENT

Joan Vall, director de cinema i responsable de la botiga del carrer la Perla Cinemascope, ha estrenat aquest dijous el curt Los Árboles dins de la secció oficial i de competició del Festival In-ternacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que se celebra a Sitges. El curt, protagonitzat per Paul Naschy i Ginebra Vall, va ser filmat l’any passat als jar-dins de Terramar de la capital del Garraf i narra una conversa entre un avi i la seva néta. Vall, que es denomina defensor del cinema d’actor més que el d’autor, va proposar la idea a Naschy fa dos anys, i aquest va acceptar després de llegir-se el guió. Naschy, actor i director referent del gènere de terror a Europa, va morir el pas-sat 30 de novembre i, d’aquesta manera, la cinta de Vall ha servit per homenatjar-lo i per presen-tar un dels seus darrers treballs. La decisió del jurat es coneixerà la setmana vinent en el darrer cap de setmana del certàmen ci-nematogràfic.

“La Barcelona dels 70 era la Barcelona del Zeleste, la d’avui és Barcelona Helio-gàbal. Felicitats”

pau riba. Músic i poeta.

Ens sentim molt afortunats de formar part de la història de l’Heliogàbal. Moltes felici-tats! I moltes gràcies per tot!Fins aviat!

manel. Músics.

Pel que fa als recitals, l’Heliogàbal ha estat des del principi, el meu laboratori, casa meva,...

enric Casasses. Poeta.

“Hi he anat des de 1996, pel ‘Calç’ de Casasses. Recordo un munt de noms i experièn-cies poètiques i també musi-cals. Per molts anys més!”Helena moret. Periodista.

les frases

pintura i de fotografia, presenta-cions de llibres, revistes i fanzines, projeccions d’audiovisuals... I, evidentment, ho volen celebrar. “Necessitàvem un espai suficient-ment gran perquè hi càpiguen tots els amics”, assegura el Miquel, “a l’Helio sovint no ens podem sa-ludar”. Així, Cebos Enrique esde-

vindrà el proper 15 d’octubre un conjunt de rock “com dicten els manuals”: amb guitarres elèctri-ques, baix i bateria. Un grup que, segons l’Artur, s’identifica molt amb ells, “per guapos i intel.li-gents”. A la celebració de l’efemè-ride s’han unit Nisei i Gora Japon. Prometen fer-la grossa.

“Cuidem els músics. Almenys no hem

arruinat la carrera de cap artista”, diu Estrada

rutH sinGLAeLeLekuòscAr meJíAsJoAn fonti

un concert AL bAr de rAmon i cAJAL


13


relat inèdit

cultura

JORDI ALBERTí

Aquest breu article d’ell, que avui reprodueix L’Independent, és inèdit. El va escriure l’any 1992 per ser publicat en una revista, La Nòria, que haví-em somniat fer des d’Els Tres Tombs, la botiga de Gal.la Pla-cídia que va tancar portes el març de l’any passat.

Divendres passat els diaris ens duien la notícia de la mort de Joan Triadú. escriptors i amics han publicat, des d’aleshores, molts textos en record d’ell. el que esteu llegint només pretén afegir un gra de sorra a la muntanya d’elogis merescuts que ha rebut. Joan Triadú no era gracienc per ve-ïnatge ja que el pis on vivia a l’avinguda prín-cep d’astúries pertanyia a sant Gervasi però jus-tament per això mateix era veí de la vila.

En aquesta breu narració l’es-criptor fa unes pinzellades literàries entorn de les jogui-nes. Són unes línies precises i delicades fetes a través de la veu d’altres poetes però que de-mostren, a bastament, les seves qualitats d’escriptor, de mestre i de crític. Tanmateix, el que personal-ment valoro més d’ell no és pas que assumís les seves tas-ques professionals amb exi-gència, amb cura extrema de fer-ho bé, sinó la cordialitat amb què es comunicava amb els altres. Jo recordo amb quina alegria entrava cada mes de desembre a la botiga. S’adreçava a la Isa-bel, la mestressa, i li demanava consell per fer els reis als néts. Escoltava i després triava. La seva fesomia respirava il.lusió, una il.lusió continguda, pro-funda, elegant. La mateixa il.lusió amb què un dia em va lliurar aquest treball que avui, finalment, veu la llum. Valgui d’homenatge al mestre, al patriota, al veí de Gràcia.

Joan Triadú, veí de GràciaEl cèlebre escriptor català ens regala un darrer conte: ‘Les joguines i el poeta’

la cartellera

breus

La Mostra de Cinema de Fron-teres, que se celebrarà aquest cap de setmana, tindrà lloc en diver-sos locals de la ciutat comtal, un d’ells l’Espai Jove La Fontana, que projectarà des de dissabte i fins dilluns alguns dels films del certamen. El festival és una ini-ciativa coordinada entre Quito, Barcelona i Mèxic DF, emmar-cada dins del IV Fòrum Social Mundial de les Migracions. La mostra fa servir les noves tecno-logies de la comunicació i la pro-ducció cinematogràfica per crear un diàleg sobre migració.

Mostra de cinema de Fronteres, a l’Espai Jove

Sota el lema Estimar la música, com fer-ho?, l’Oratori de Sant Feli de Gràcia ha organitzat pel proper diumenge 17 d’ocubre una projecció de DVD musicals comentat per Mª Dolors Luis. La temàtica girarà entorn la fi-gura d’Antonio Vivaldi, amb un reportatge de Venècia i vida del compositor, i àries d’òperes can-tades per Cecilia Bartroli, gravat el 2000 en el Teatre dels Camps Elisis de París. Tampoc hi faltarà el concert de corda de Les quatre estacions. L’Oratori ha programat una projecció cada mes.

Especial Vivaldi, a l’Oratori de Sant Felip Neri

La crítica d’art Joana Hurtado és la impulsora dels nous cursos d’iniciació que ofereix l’Espai EART. Els continguts se centren en les darreres tendències artís-tiques, i les maneres de treballar dels artistes i comissaris d’expo-sicions més significatives dels úl-tims cinquanta anys.

EART ofereix formació en art contemporani

les joguines i el poeta.Per Joan Triadú

Hi ha una poesia de les joguines, com hi ha una poesia de la infantesa. Al cap d’alguns anys, les joguines velles, de vegades gasta-des o fins i tot espatllades, ens retornen, en veure-les, la il.lusió de quan eren noves i ens les van portar els reis. Ja sabem per experiència que sovint és més bo de jugar amb joguines velles, perquè ningú no ens adverteix que anem amb compte de no fer-les malbé. Em temo que ara moltes joguines ja no permeten aquesta recuperació, perquè són mecanismes delicats que o bé són o bé no són. Els poetes han evocat en totes les llengües llur relació amb les joguines, de maneres molt diverses. Recordem entre no-

saltres el poema de Salvat-Papasseit “Pan-talons llargs”, en el qual el poeta evoca la campaneta daurada del seu carret de fira i el cavall de cartró que el menava. El poeta s’ha fet gran –porta pantalons llargs–, i no li escauria de jugar davant de la gent, en lloc d’enamorar-se i estimar una noia.Josep Carner aprofundeix més, des d’una altra posició i un altre propòsit, en el tema. L’any 1925 va publicar, al llibre El cor quiet, un poema titulat “Aparador de joguines” (no li hauria escaigut gens, ni cap bon escriptor ho ha fet mai, d’escriure “joguet”, mot del qual diu el Diccionari Coromines que al Principat és “un mer castellanisme de sal-tataulells, monges i senyores bien”). Al cap de molts anys, en la remodelació general de la seva obra, el poeta va incloure el poema,

amb el títol modificat d’”Aparador”, al seu llibre El tomb de l’any. Diu així:

Bales, tabals, trompetes i cavallets i nines:aquestes són joguinesper a jugar-hi els nins.Davant, els ulls encesos dels nins, les galtes fines,que prou seran joguinesd’inconeguts destins.

Ara les joguines han canviat molt. N’hi ha una pila que Josep Carner no coneixeria i qui sap si en diria res. Tanmateix, les nines i els nins, com diu el poeta a la mallorquina, són sempre a l’aparador de la vida on la ju-gada és a tot o res, com escriví un altre gran poeta, Carles Riba.

Cinemes

BOsqUe mUlTiCinemes. Rambla del Prat, 16 - Tel. 93 217 26 42. • Wall Street. El dinero nunca duer-me. Dg, dm, dc i dj. 16.00, 19.00, 22.00. La resta, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40.• Siempre a mi lado. 16.00 i 18.10.• Machete. Dg, dm, dc i dj, 20.20, 20.30. La resta, 20.20, 22.30 i 00.45.• Buried. Dg, dm, dc i dj, 16.10, 18.10, 20.10 i 22.10. La resta, 16.10, 18.10, 20.10, 22.10 i 00.45.• Campanilla y el gran rescate De ds a dm, 16.00 i 18.00. La resta, 16.30.• Origen. Dv, 19.00, 22.00 i 00.50. De ds a dm, 19.45, 22.00. Dc i dj, 19.00 i 22.00.• Cartas a Julieta. Dg, dm, dc i dj, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. La resta, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45. • Come, reza, ama. Dg, dm, dc i dj, 16.00, 19.00 i 22.00. Dv, ds i dl, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.45.• El americano. Dg, dm, dc i dj, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. La resta,

16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.40.• Amador. Dg, dm, dc i dj, 16.15, 19.15 i 22.15. La resta, 16.15, 19.15, 22.15 i 00.40.• Gru, mi villano favorito. 3-D. Dg, dm, dc i dj, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20,La resta, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.40.

CasaBlanCa-Kaplan. • sala 1: Amador. Dj, 16.00, 18.00 i 22.00. La resta: 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.• sala 2: Abel. Dv, ds i dg. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. La resta, 16.00, 18.00 i 19.55.

Cinemes GirOna. Girona, 175• Gru, mi villano favorito (3D). Dll

i dc, 17.30. Dm i ds, 16.00, 17.50, 19.40 i 21.30. Dj i dv, 17.30, 19.20 i 21.30. Dg, 12.00, 16.00, 17.50, 19.40 i 21.30.

• Carmen, de Bizet. Dc, 20.00. • Ice Age 3: el origen de los dino-

saurios. Dg, 12.00.

• Blood money, el valor de una vida. (+ col.loqui). Dl, dc, dj i dv, 17.30. La resta, 16.45.

• Carancho. Dl, dc, dj i dv, 20.00 i 22.05. La resta, 20.15 i 22.15.

• Toy Story 3. Dg, 12.00.• Mis tardes con Margueritte. Dm,

ds i dg, 18.30.• Astroboy. Dm, Ds i dg, 18.00.. • El gran Vázquez. Dl, dc, dj i dv,

21.35. La resta, 21.50.

laUren GràCia. Carrer Bailén, 205.• sala 1: Gru, mi villano favorito.

16.30, 18.30, 20.30 i 22.30. • sala 2: El amador. 16.00, 18.10,

20.20 i 22.30.0.• sala 3: El aprendiz de brujo.

16.10, 18.20, 20.30 i 22.35.• sala 4: El gran Vázquez. 20.20 i

22.30.• sala 5: Siempre a mi lado. 16.15 i

18.20.

verDi. Carrer. Verdi, 32 • sala 1: How much does your buil-

ding weigh, Mr. Foster? 16.20, 18.20, 20.20 i 22.30.

• sala 2: Exit Through the gift shop. 16.20, 18.20, 20.20 i 22.20.

• sala 3: Come, reza, ama. 16.30, 19.20 i 22.15.

• sala 4: Carancho. 16.10, 18.15, 20.20 i 22.35.

• sala 5: Conocerás al hombre de tus sueños. 16.00, 18.15, 20.25 i 22.35.

verDi parK. Torrijos, 49. • sala a: Buried. 16.10, 18.15, 20.25

i 22.30.• sala B: Amador. 16.10, 18.15,

20.25 i 22.30.• sala C: Bicicleta, cullera, poma.

16.00, 18.15, 20.25 i 22.35.• sala D: Cielo. 16.05 i 20.30. El

americano. 18.15 i 22.30.

TeaTres

JOve TeaTre reGina. • Gats. Fins el 31/10.

TeaTreneU. Terol, 26. • Cafè-Teatre. Pinxes de la cocina

de los monólogos: Toni Cruz. Dll, 21.30. Quim Via & Eutanàsia col.lectiva: Quina merda tot. Dm, 21 h. El club de la màgia 2. Dc i ds, 22 h. Ros. Dj, 20.30 Magia de cer-ca. Dj, 22 h. La noche Abozzi. Dv, 20.30.Graciosos amorosos. Dv, 22 h. Esclavos tv. Dv, 23.30. Blanca-neus i campaneta en acció. Ds i dg, 17 h. Magic Fabra: ilusión o mente Ds, 20.30. Los Martínez. Ds, 23.30. 3 monólogos de risa. Dg, 20 h.

• sala del mig. Optimisme global. Dg, 18.30.

• Xavier Fàgregas. 4t campionat Impro-Show. Dj, 21 h; dg, 18.30. Impro-fighters. Dv, 23 h. El Club de la màgia júnior. Ds, 18.30, i dg, 12 i 17.15 h. Monólogos 10. Dv, 21 h i ds, 22 h, i dg 20 h. Zzapping. Ds, 20 h. Monólogos 10. Ds, 22h. Impro Horror. Ds, 23.30. La Ca-putxeta i el llop. Dg, 12.30 h.


14


EsportsXavi Arias abandona el Manaslú a 200 metres de fer el cim i ja és al camp baseL’alpinista gracienc no ha pogut sumar el seu sisè vuit mil i acaba així la temporada

el soci del Club excursio-nista de Gràcia Xavi arias ha abandonat aquest dimecres l’intent de fer el cim del manaslú (8.163 metres) després que les condicions meteorològi-ques dificultessin l’ascen-sió deixant el gracienc a tan sols 200 metres de l’objectiu final. arias va decidir baixar per no po-sar en perill la seva segu-retat i la nit de dimecres ja la va passar al camp base amb els seus tres companys d’expedició.

ÈRIC LLUENT

La temporada acaba per Arias amb una nova decepció i havent-se quedat a tocar del que hagu-és estat el seu sisè vuit mil, dels catorze que hi ha a la Terra. Du-rant la jornada d’aquest dimecres Arias va iniciar l’ascensió amb tres alpinistes més que a mida que passaven les hores van girar cua. Finalment, el soci del CEG va haver d’afrontar el tram final tot sol i quan tan sols es trobava a 200 metres de fer cim va haver de desistir pel fort vent que hi feia i les dificultats per avançar que su-posava la neu caiguda els darrers dies. “Estic tocat, molt cansat i amb ganes de dormir. Però quan una cosa t’agrada i t’apassiona amb tanta força fa que t’esforcis i lluitis per seguir realitzant els teus somnis”, va escriure Arias al seu bloc a internet després de re-collir els camps d’alçada i arribar al camp base. De fet, l’alpinista que encapçala el projecte Catalu-

fLickr

vistA deL cim deL mAnAsLú

La junta directiva del Club Ex-cursionista de Gràcia ha decidit nomenar president d’Honor de l’entitat a Joan Cervera, expresi-dent del club, escriptor i veterà excursionista conegut per la resta de socis com a l’home omnipre-sent, donat el seu alt grau d’im-plicació en el projecte. De fet, el passat mes de juny Joan Cervera ja va rebre un emotiu homenatge aprofitant el concert de primave-

ra que organitzen els Cantaires Muntanyencs del propi club gra-cienc que es va celebrar a la sala de plens dels Districte de Gràcia amb la presència de socis, amics i representants d’altres entitats ex-cursionistes de Catalunya. A més, dissabte passat Cervera va ser no-menat també president d’honor, en aquest cas de la novena edició de la Fira del llibre de Muntanya que es va celebrar a Tavertet.

El CEG nomena Joan Cervera president d’Honor de l’entitat

nya 14x8000, en què el gracienc pretén convertir-se en el primer català a fer les 14 muntanyes més altes del món, ja va intentar el passat 1 d’octubre arribar a dalt de tot del Manaslú, però els pro-blemes de salut del seu company de cordada van fer que decidís acompanyar-lo de nou al camp base per descansar i preparar un segon intent. Arias tornarà la set-mana vinent a Barcelona tancant així un any que no ha estat posi-tiu pel que fa als resultats si bé, en alpinisme, l’experiència i el fet de tornar sa i estalvi a casa ja suposa un èxit. Aquest 2010 s’acabarà, doncs, sense cap vuit mil per a l’excursionisme gracienc després que Arias també hagués d’aban-donar el mes d’abril l’ascensió a l’Annapurna.

breus

La Unió Esportiva Claret i el Ve-druna Gràcia A afronten la quar-ta jornada del grup 2 de Primera Catalana amb la voluntat de su-mar la segona victòria a la lliga. Tots dos tenen una victòria i dues derrotes a la taula de classificació després que cap dels dos pogués guanyar el partit del passat cap de setmana. Aquest dissabte el Vedruna visita la pista de l’IPSI a les set de la tarda mentre que el Claret rep a casa diumenge a les deu del matí el CB Sant Just. Per la seva banda, els Lluïsos de Gràcia van aconseguir la sego-na victòria a la Copa Catalunya davant el Vendrell. Els graciencs van vèncer per 90 a 54 i se situen així en cinquena posició. Dissab-te el Lluïsos es desplaçarà a Sitges per disputar l’enfrontament de la quarta jornada de competició.

Vedruna i Claret busquen la segona victòria

La piscina exterior del Club Na-tació Catalunya tornarà a està operativa aquest dilluns després que s’hagin els treballs de man-teniment i de col.locació del globus per tal que se’n pugui fer ús durant els mesos de tardor i hivern. La instal.lació de Can Toda ha estat una setmana fun-cionant amb tres carrils només per a socis. Pel que fa el primer equip de waterpolo, la setmana passada va perdre l’amistós con-tra el CN Barcelona per 15 a 6. “La derrota ens ha servit per treure conclusions”, ha destacat l’entrenador del conjunt de Can Toda, Jose Montero.

La piscina de Can Toda ja estarà operativa dilluns

resultats i classificacionsFutbol

tercera divisió, grup 5

propera jornada (5a)Ascó - Europa resultat 4a jornadaEuropa - Manlleu 1 - 1

classificació punts1. Terrassa .................................................122. Espanyol B ............................................113. Llagostera .............................................114. Montañesa ...........................................105. Cornellà .................................................. 96. Vilafranca ................................................ 97. Reus ......................................................... 98. Palamós .................................................. 9...14. Europa ..................................................... 715. Gavà ........................................................ 616. Vilanova i la Geltrú ................................ 617. Amposta .................................................. 618. Masnou ................................................... 519. Premià ..................................................... 420. Balaguer .................................................. 2

bàsquet

copa cataluNYa masculí, grup 1

propera jornada (4a)Sitges A - Lluïsos de Gràciaresultats 3a jornadaLluïsos de Gràcia - Vendrell 90 - 56

classificació ............................ p.g. p.p.1. CB L’Hospitalet .............................3 02. AESE A ............................................3 03. Viladecans ......................................3 04. Collblanc .......................................3 05. Igualada .........................................3 06. Lluïsos de Gràcia A .......................2 17. Sitges A ..........................................2 18. Ramon Llull ...................................1 29. Grup Barna .....................................1 210. Prat ..................................................1 211. Reus deportiu ...............................1 212. Roser A ...........................................1 213. Tarrega A ........................................0 314. Terrassa ..........................................0 315. CB Martorell ..................................0 316. El Vendrell .....................................0 3

lliga NacioNal juveNil, grup 7

resultat 5a jornadaEuropa - Castelldefels 3 - 0

classificació punts1. Barcelona B ..........................................132. Girona B ................................................10...5. Europa ..................................................... 8...18. Terrassa .................................................... 1

1a estatal FemeNiNa, grup 3

resultat 3a jornadaEuropa - UE Lleida 1 - 4

classificació punts1. Espanyol B .............................................. 92. Atlètico Ciutat ....................................... 9...11. Europa ..................................................... 3...14. Girona FC ................................................ 0

de Gràcia

15


Activitat econòmicaL’Abaceria s’instal·larà al passeig de Sant Joan almenys fins al 2020Les obres de reforma no començaran fins al pròxim mandat

exterior deL mercAt de L’AbAceriA centrAL

l’ultima gran reforma de mercats de Barcelona, el mercat de l’abaceria, ha començat a caminar len-tament amb els primers contactes entre l’ajun-tament i els paradistes, que van ser informats en assemblea abans de l’es-tiu. l’estudi inicial preveu instal.lar el mercat provi-sional, mentre durin les obres, a la part alta del passeig de sant Joan.

Èric LLuent

ALBERT BALANzÀ

Primer la junta i després tots els paradistes ja han estat informats de l’estudi previ que precedirà un projecte que no es redactarà abans del pròxim mandat, però que preveu unes obres mínimes d’entre tres i cinc anys que totes les fonts consultades allarguen en

privat fins a set o vuit, també te-nint en compte el retard que pot suposar un possible canvi de go-vern a Barcelona en les eleccions del maig de 2011.Els detalls que ara mateix tenen els paradistes, en tot cas, apun-

ten que l’Abaceria provisional s’ubicaria al passeig de Sant Joan i que el redisseny de l’espai, amb l’ampliació de les deu càmeres frigorífiques que el pla Zapatero va permetre construir l’any passat (80.000 euros d’inversió), tindrà un elevat cost per als afectats. De xifres n’hi ha poques, encara, però el preu del metre quadrat

nou s’ha estipulat en 1.700 eu-ros; això vol dir que una parada de les grans, pot haver de pagar 50.000 euros, als quals caldrà afegir el lloguer d’espai en les càmeres del soterrani, perquè la nova normativa no permet tenir frigorífics a mà del venedor i ai-xò també obliga a un desplaça-ment al soterrani.Malgrat aquestes dificultats, la junta de l’Abaceria i els paradis-tes han fet una lectura “positiva” de les novetats en un dels últims mercats històrics de Barcelona que encara no s’han reformat. Al-tres veus més crítiques han apun-tat que la mitjana d’edat dels actuals paradistes i els anys que passaran fins a tenir la nova Aba-ceria farà desistir molts paradistes del retorn, ja que molts fregaran el 2020 l’edat de jubilació o pre-jubilació i evitaran fer una forta inversió en la nova parada.

Els comerciants hauran de costejar 1.700 euros

per metre quadrat i llogar espai frigorífic

Comerciant,si et vols anunciar a l’independent

truca’ns i t’informarem

692601261

de Gràcia

16


la torratxa

vitamina C

Hi ha èpoques en què totes et ponen. T’ofereixen més feines de les que pots fer, la gent parla bé de tu, els texans de fa vint anys encara et corden i quan et mires al mirall no t’agafen ganes de fugir volant cap a un altre cos.Per contra, sovint tens la sensació que la sort et fa la guitza. Les ofertes de feina passen de llarg, si algú parla de tu és per criticar-te o escampar falsedats, no t’entren ni els pantalons que et vas comprar abans-d’ahir i quan et mires al mirall des-cobreixes que tens el llavi de baix més inflat que l’An-gelina Jolie en versió lletja després d’una sobredosi de botox. A urgències t’injecten antihistamínics i corticoides i et diuen que et facis proves d’al.lèrgia sí o sí, perquè un mal dia se t’inflarà la glotis i ja hauràs rigut prou.Tens la sensació de trobar-te enmig d’un d’aquells cicles vitals en què no et passa res greu (toca ferro) però tampoc et passa res de bo. Consultes el mail de forma compulsiva amb l’esperan-ça de rebre la felicitat a la safata d’entrada, però ningú t’envia ni un trist hola si no és per demanar-te un favor. T’arrossegues pel món, ai, amb l’ànim a punt de plorar.Fins que un dilluns el teu fill de vuit anys et desperta a les set del matí amb un suc de taronja acabat de fer. I entens que no necessites res més que això. I dónes gràcies als déus mentre et beus el suc d’un sol glop, no fos cas que s’evapori la vitamina C.

Eva Piquer

Palermo és d’aquells llocs que no agraden a tothom. És més, passa una mica com Lisboa, o t’enamores a primera vista o no vols saber res d’ella. Però en ocasions val la pena despren-dre’s de qualsevol prejudici i deixar-te els tòpics abans d’en-lairar-te i creuar qualsevol fron-tera. La capital de Sicília va ser la nostra primera parada d’una ruta que ens va fer en Pere (que a més de vendre el viatge havia estat i sabia de què parlava). L’únic canvi que vaig introduir va ser una parada a Corleone, per favore.L’estrés automobilísitc es va atenuar una mica quan una inusualment amable vespa ens va dur fins la mateixa porta de l’hotel, el fantàstic Vecchio Borgo, situat en un barri a mig camí entre el Raval i Istam-bul, a prop de la plaça Borgo Vecchio, la més antiga de la ciutat. El passeig nocturn per la zona ens va deixar de pedra: motos amb dos i tres passat-gers sense casc i amb ulleres de sol, el complement número 1 dels italians, rotllanes de joves que es saludaven amb petons

mentre esperaven un entrepà de peix fet en una planxa al mig del carrer, cotxes en contradirecció i un bullici xocant en un entorn de bellesa decadent. L’illa està repleta de llocs amb un valor in-calculable, per la seva història o entorns naturals, i alhora de ra-cons descuidats i bruts. La nostra ruta inclou Agrigento (meravellosa la Vall dels Tem-ples), Catania (una altra de les ciutats que molta gent no gosa

ni entrar però que, mirant enre-re, resulta també imprescindible i no només per accedir al volcà Etna), Acireale (lloc d’enllàç per apropar-te a Taormina -preciosa terrassa natural sobre el mar una mica sobrecarregada de turistes-, Messina o Cefalú).

la mirada enfora

És itàlia perquè es par-la la mateixa llengua i es condueix com si tots fossin en rossi i les carreteres un circuit de moto Gp o F1. i, perquè, amb les peculiaritats pròpies d’una illa, es menja de primera. per la resta, és terra a part. la seva història també és única i el viatger queda atrapat entre les restes del passat i el modus vivendi del seus habitants. amb autèn-tiques joies arquitec-tòniques i ciutats que t’atrapen, com palermo, siracusa o Taormina, si-cília no admet mirades amb prejudicis.

sicília, l’illa del caos sota control

Silvia Manzanera

Tot i no figurar en el pla inicial el petit poble de Corleone es va fer obligatori. I més, després d’haver vist tantes vegades la seva plaça on el petit Vito s’havia amagat abans d’embarcar-se cap als EUA (els cinèfils seguidors de El Padri-no m’entendran perfectament). A primera vista no té res d’excepcio-nal (és a dir, cap referència al film

de Coppola), sí un petit i bonic poble de l’interior que vol ad-quirir una personalitat pròpia més enllà de l’estigma de la co-sa nostra. Tasca complicada; el gran capo de la mafia Bernan-do Provenzzano va ser arrestat aquí ara fa uns anys. De tota manera, és un lloc emblemàtic per comprovar el fervor religi-ós dels parroquians (li diuen la ciutat de les cent esglésies). El Castell Soprano també resulta una gran foto.Una altra de les ciutats que, tot i que no acaba de figurar com a destí turístic, t’acaba atrapant: Messina. Destrossada per diferents terratrèmols i tsu-namis, a més dels bombardejos dels aliats durant la II Guerra Mundial, la ciutat trata ara de restaurar el seu patrimoni his-tòric i urbanístic. En aquest ra-có perdut vam ensopegar amb un petit restaurant inolvidable d’un antic pescatore. Els millors penne rigate al pesce de les nos-tres vides.

e. rodríGuez

Corleone no té ni rastre del film de Coppola i sí l’impuls d’un lloc més

enllà de la ‘cosa nostra’

LA turísticA ciutAt siciLiAnA de cefALú

e.r.

esGLésiA de corLeone