2011_0217-delinqÜents estrangers

8/4/2019 2011_0217-DELINQÜENTS ESTRANGERS

http://slidepdf.com/reader/full/20110217-delinqueents-estrangers 1/5

17/02/2011-DELINQUENTS ESTRANGERS (btW:llbloc2ran.catl?p=4791)

DELINQUENTSESTRANGERS

[2 ] febrer 17, 2011 I @ ] Fantassin Manel I

...0 "Aquf i ara com rnes xenOfobs mes espanyols!"

"Com pot ser que parlis Italla, frances i occlta si ets un vulgar currante i no

has estudiat mai aquests idiomes?" Aixo m'ho preguntava un conegut de les

mogudes independentistes dels anys vuitanta, que va lIegir el meu article de

fa tres setmanes, on us convidava a participar als tres forums de facebook

que he creat per difondre internacionalment el cas catala , Li vaig respondre

que "he apres parlant amb delinquents". Sorpres pel meu comentari va voler fer una broma facil

precisant que els delinquents son els pobrets que parlen urdu perc els mafiosos italians cal tractar-los

de "cavaliere". Li vaig aclarir que qui parla urdu es I'amo de la botiga con ell compra els aliments perc

que els italians que Ii dic que vaig conelxer no eren com Eis Soprano ni com Berlusconi, sino en concret

la colla de toxlcornans que hi havia dormint al portal de La Caixa del nostre barrio

Malauradament el meu amic te una hipoteca i esta en atur,

amb escassa quallflcaclo laboral, poca familia extensa, tres

fills, un pare mig-invalid, i mig segle ales espatlles. Esta

cobrant la Renda Mfnima, no albira -jo tampoc Ii albiro- cap

futur positiu a la seva sltuacio ...i el molt pobre s'ha

empassat la crueillegenda urbana sobre els immigrants i els

recursos socials. A rnes ames es crlstla, la qual cosa el fa

perdre molta objectivitat. Tot plegat l'esta afectant mentalment rnes que ldeoloqlca. L'ansietat fa que

necessiti un discurs molt estructurat amb el qual identificar, de forma simple, els culpables damunt els

quais hauria de descarregar la seva frustraclo , Per alxo , amb tot el curnul de contradiccions que

arrossega, no en te prou fotent-li les culpes a I'espoli fiscal, i em torna a insistir en la teoria dels

pakistanesos, perc ara ho barreja amb els italians toxlcornans i delinquents, fins que acaba perdonant

els italians i atribuint a I'honrat botiguer (rnes honrat que alguns democristians que conec) un cllxe que

no te res a veure amb la realitat. AI final acaba fent un discurs absolutament espanyolista i

crtsttanocentnc, Qui et veu i qui et va veure en epoques rnes revoludonartest



En aquest punt de la conversa el meu record viatja en el temps

perc passa de lIarg de les barricades dels vuitanta i va molt

rnes enrere, a I'escola primaria : d'un dia per I'altre la classe

s'havia quadruplicat, tots els nouvinguts eren andalusos. No va

ser un daltabaix social perc es obvi que hi hagueren tensions:

els denominats "catalans" (fills de la lmrnlqraclo murciana,

andalusa, espanyola, arribada anys abans, entre l'Expcstcln

Universal i la Postguerra) acusaven els autodenominats

"emigrantes" de tenir costums molt sorolloses ide treballar per quatre duros. Pero la veritat es que hi

havia feina per a tothom i la maxima xenofobla que es va produir fou als sectors marginals, de la

societat d'origen, que competien amb els nouvinguts per les feines que poca gent volia: fer la neteja a

les cases dels altres, peonatge agricola ...i dellnquencla,

Ja us vaig explicar la percepclo sobre nosaltres d'uns

alemanys que havien conegut catalans empresonats al seu

pars; la manca d'arrelament es un factor universal que

afavoreix les actituds ll-llcltes. Ates que els immigrants son

sovint enviats pel clan i triats d'entre els rnes resistents i

treballadors, aquells que delinqueixen son l'excepclo, Tarnbe

ho son els autoctons, i en vaig conelxer un que a prou feines

si sabia parlar espanyol, perc Ii podia la cleptomania! Quan va

sortir de la preso explicava com, durant els dos anys que hi va estar, no havia conegut cap altre catala

a la Model, "tothom era andalus, tothom era emigrant!" Pels qui l'escoltavern, tots fills de la primera

immigracio del primer terc de segle, tal aflrmaclo era una obvietat que no ens va sorprendre en absolut,

tots coneixiem un munt de conductes antisocials i agressives entre els eslabons rnes febles dels

forasters espanyols. Aquest vel que ens narrava la seva aventura carceraria era tan rar "entre els

catalans" que qalrebe causava adrnlraclo. En canvi, qui ho vivia pitjor era un andalus de classe alta en

origen, que sempre deia, amb un lIenguatge fi (molt diferent de les formes pagesivoles dels altres), com

Ii sabia de greu sentir-nos usar el mot "andalus" per referir-nos als nostres convilatans: "andaluz 10soy

yo -deia, mentre endolcia encara mes I'accent per a triar adjectius desqualificadors dels trets culturals

dels seus compatriotes rnes rustics i menys polits.

Avui, com lIavors i com sempre, el rol d'aquells catalans

delinquents a Alemanya i dels andalusos delinquents a la

Catalunya dels anys setanta correspon a un percentatge

similar, en el conjunt dels nous immigrants, alxi com a unes

caracterfstiques personals i familiars molt semblants. L'efecte

xenofob tarnbe afecta aquells elements de la societat

d'acollida (immigrants anteriors i els seus fills) rnes febles,

que competeixen amb els nouvinguts en el repartiment dels



treballs menys qualificats, perc especialment de les feines marginals i dels subsidis socials. En aquest

darrer aspecte hi ha tota una bateria de lIegendes urbanes que atribueixen als "no-espanyols" un

favoritisme en al concesslo de prestacions socials (molt per damunt de les prestacions que reben els

espanyols que resideixen a Catalunya). Es tracta d'una lIegenda urbana cruel, atesa la manca de drets

per rebre tals ajuts, derivada de la manca de papers, pero es util per facilitar la ldentlflcaclo entre la

identitat "nosaltres" en el sentit de "Iegalment espanyols", com a subjecte de tots els drets, i

contra posada a "no-espanyol" equivalent a "els altres, els que no som nosaltres". Tarnbe va genial per

distreure la poblaclo de temes rnes fonamentals, com I'espoli fiscal dels catalans.

En tot alxo soc fatalista perque estic convenc;ut del caracter

determinista de les condicions socials, afegides a un context

migratori, en la generacio del duet: dellnquencla i xenofobta ,

Fins que puguem remuntar -tot i I'espoli fiscal-, molts de

nosaltres, condicionats per I'angoixa i la frustraclo de les

expectatives personals i familiars, hi caurem. Les polftiques de

coheslo que han seguit tots els governs catalans, des d'en

Pujol, posen l'emfasl en les condicions materials, en polftiques

penltenciarles, en educacio... perc no n'hi ha prou, perque la manlpulacio periodfstica de la dellnquencla

estrangera, en un context sensible, es molt rentable electoralment, i permet multiplicar facilment

la xenofobla. A Catalunya la xenofobla afavoreix I'espanyolisme. L'independentisme s'hauria de

dotar de declaracions de principis ben clares, que donin respostes correctes a tots els problemes de la

societat, sense ambigOitats, facilitant el rearmament ideologic del poble, alxo es dona nt-los seguretat i

que no hagin de menester manlleus ldeoloqlcs xenOfobs, 0 d'altres tipus, aliens i per tant contradictoris

amb nostre proces d'alliberament.

Sobre temes relacionats podeu lIegir:

-co LON1ALISME-1MM1GRAC10-COLON1ALISME

-Qul es estranger? (una prova del cote independentista sobre la pobresa i la lmmlqraclc )

Grans mercest Que tingueu un bon jorn de satisfaccions ide lIuita en el camf de I'alliberament!

Fantassin Manel

(Gotholonia)

Etiauetes Poiftica catalana I ~ 6 comentaris »



6 respostes

bacus diu:

febrer 17, 2011 ales 2:48 am

no se pq complicar-se tant la vida, que no vinguin i punt, jo sempre he pensat que un

immigrant es un tra"idor al seu pais ... si marxen tots que en sera d'ell? ... -ja s'ho faran,

I'important es la meva butxaca.

hi ha el que hi ha i estan aqul perc alxo no treu que el millor que haurien d'haver fet es aixecar

la seva terra enlloc d'anar a una de forastera .... que a sobre no cal dir molts en plan colonial

"esto es espanya".

a mi no em genera cap empatia algu que ha vingut aqui per or, una altra cosa son els refugiats

politics que en el seu pais els volen matar que no es el cas de la majoria.

bacus diu:


el colmu del colmu es que a sobre bona part arriba aqui i s'afilien a engendres comunistes 0

similars i a sobre demanen drets i revolucions ...

se'ls hi hauria de caure la cara de vergonya, les revoluciones les fan a casa seva que s'esta

caient a trossos (sino no marxarien) i despres ens expliquen com els hi ha anat.

Fantassin Manel diu:


Hauries de lIegir abans I'article. Dic que els delinquents yam ser els catalans quan yam anar a

Alemanya, delinquents ho van ser els espanyols a Catalunya i que els marroquins no ho son

pas tant com els italians toxlcornans que arriben fugint de la [ustlcla italiana. Tarnbe que els

que cauen en criticar els nouvinguts considerant-Ios delinquents son pobres catalans que

han/hem caigut en la marqlnaclo fins al punt de competir d'ells per les engrunes i lIavors

(inevitablement i determinista) usem la xenofobla per justificar-nos amb I'ajut de la premsa

espanyola fins al punt de confondre "no-espanyol" amb immigrant. D'aqui a considerar-nos

nosaltres espanyol va un pas, rao per la qual el xenOfob deriva en I'espanyolisme. La concluslo

es que I'independentisme ha de lIuitar especialment contra aquest cllxe espanyolista,

I'independentista no ha de diferenciar un paklstanes d'un espanyol i ha de generar discursos

antlxenofobs clars com a vacuna per a un fenornen inevitable.

vallfosca diu:

febrer 17, 2011 ales 10:36 pm

Collons!!!! Quin "panfleto", sl sl tota la rao, ja se sap que la identitat es un "camelo" dels

cabrons conservadors, que segur que son crlsttanocentrlcs, que tres de cada cinc empresonats

son extracomunitaris es una lIegenda urbana, com la que diu que els gitanos som racistes i

xenOfobs, son camelos dels cabrons blanquets racistes i xenOfobs, que entre els immigrants

sovint en treballa un i quatre viuen del "quento" tarnbe es un engany. Si vas de putes ets un



cabro conservadors, els d'esquerres no ho fan alxo, donen feina ales companyes camarades, i

si delinqueixen es perque son victimes del capitalisme.

En Montilla es catala i en Jakie Txang tlbeta, i, a veure si apreneu a dir Gotholonia collons!,

perque tot i que aquests no passaven del 5% de la poblacic eren aris, "jente importante" que

nornes es casaven entre ells, que varen veneer i dominar als seus cosins aris romans els quais

havien donat pel sac als ibers laietans, ausonencs, ilergets, untikesks, aranesos, ilercavons

etc.

Au, visca la revoluclo de "classe" ,Catalunya obrera i res de identitats que les carrega el

diable,o el mercat que encara es pitjor.

vallfosca diu:

febrer 17, 2011 ales 10:38 pm

AAAAAA....MMEEEEEEEENNNNNN!!!

Fantassin diu:

febrer 18, 2011 ales 4: 17 pm

???? rrrrrrn rrrn

2011_0217-delinqÜents estrangers

Documents