TEMA: 1

L’ISLAM

i

AL-ANDALUS

1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGIÓ

AL COMENÇAMENT DEL SEGLE VII, VA SORGIR UNA NOVA RELIGIÓ: L’ISLAM, QUE VA DIVIDIR L’ESPAI MEDITERRANI EN DUES CULTURES BEN DIFERENCIADES: la CRISTIANA i la MUSULMANA

RELIGIÓ ISLÀMICA: VA SORGIR A LA PENÍNSULA D’ARABIA, ON LA MAJORIA DELS SEUS HABITANTS

EREN CARAVANERS, PASTORS i AGRICULTURS i VIVIEN EN TRIBUS PROP DELS OASIS. EREN POLITEISTES i PEREGRINAVEN A LA MECA, PER VENERAR LA PEDRA SAGRADA CONSERVADA A LA KAABA

SEGONS LA TRADICIÓ, ALS QUARANTA ANYS L’ARCÀNGEL GABRIEL LI VA ANUNCIAR A MAHOMA QUE ERA EL NOU PROFETA ELEGIT PER AL.LA (DÉU EN ÀRAB) PER A PREDICAR UNA NOVA RELIGIÓ: L’ISLAM

LES ENSENYANCES DE MAHOMA, VAN TINDRE POC SEGUIDORS i VA SER PERSEGUIT PER LES SEUES IDEES, TENINT L’ANY 622 QUE FUGIR DE LA MECA PER ANAR A REFUGIAR-SE A LA CIUTAT DE MEDINA i ES EL QUE REP EL NOM D’HÈGIRA o FUGIDA i que MARCA L’INICI DE L’ERA MUSULMANA

LES VERITATS QUE AL.LA VA REVELAR A MAHOMA VAN SER RECOLLIDES i ESCRITES, EN L’ALCORÀ, el LLIBRE SAGRAT DELS MUSULMANS i QUE ESTÀ FORMAT PER SURES o CAPITOLS

1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGIÓ

DIVISIÓ DE L’ISLAM: DESPRÉS DE LA MORT DEL PROFETA, LA COMUNITAT DE FIDELS VA SER GUIADA PELS

CALIFES, QUE TENIEN TOT EL PODER POLÍTIC i RELIGIÓS, SEGONS FITXAVA LA LLEI ISLÀMICA

ELS SEGUIDORS DE MAHOMA , NO VAN ACCEPTAR DE FORMA UNÀNIME L’AUTORITAT DELS PRIMERS CALIFES i ES VAN DIVIDIR EN DUES GRANS TENDÈNCIES QUE HAN PERDURAT FINS LES NOSTRES DIES:

EL SUNNISME; QUE SÓN EL 90 % DE CREIENTS i QUE DEFENSEN QUE ELS MUSULMANS HAN DE SEGUIR L’EXEMPLE DEL PROFETA, BASANT-SE EN L’ALCORÀ i EN ELS TEXTOS QUE RECULLEN LES PARAULES i GESTES DE MAHOMA, RECOLLIDES EN LA SUNNA

EL XIISME; SEGUIT SOLS PER UN 10 % DELS CREIENTS i QUE NOMÉS RECONEIXEN L’AUTORITAT RELIGIOSA DE MAHOMA i els SEUS DESCENDENTS DIRECTES, REBUJANT L’AUTORITAT DE LA RESTA DE CALIFES i SÓN MAJORIA A L’IRAN

1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGIÓ

L’ISLAM, UN CODI DE CONDUCTA: ELS MUSULMANS SEGUIXEN LES NORMES DICTADES PER L’ALCORÀ i la TRADICIÓ, QUE

CONFORMEN LA LLEI ISLÀMICA o XARIA, ON ES REGULA EL SEU COMPORTAMENT INDIVIDUAL i l’ORGANITZACIÓ SOCIAL, ECONÓMICA i POLÍTICA

TOT BON MUSULMÀ HA DE SEGUIR ELS CINC PILARS DE L’ISLAM, QUE SÓN:LA PROFESSIÓ DE FE, RECONEIXENT AL.LÀ COM L’ÚNIC DÉUPREGAR CINC VEGADES AL DIAFER ALMOINADEJUNAR DURANT EL MES DEL RAMADÀFER EL PELEGRINATGE A LA MECA

TENENT PROHIBIT:CONSUMIR BEGUDES ALCOHÒLIQUESMENJAR CARN DE PORC

L’ISLAM NO TÉ SACERDOTS, PERÒ SI PERSONES QUE DIRIGEIXEN LES ORACIONS: ELS IMANS I ALTRES QUE INTERPRETEN ELS TEXTOS SAGRATS: ELS ULEMES

ELS JUTGES SÓN ELEGITS ENTRE ELS MUSULMANS MÉS DEVOTS i APLIQUEN LA JUSTICIA SEGUINT LES NORMES DE L’ALCORÀ i S’ANOMENEN: CADIS

AL COMENÇAMENT DEL SEGLE VII, A ARÀBIA, UNA PENÍNSULA DESÈRTICA DE L’ORIENT MITJÀ, VA SORGIR UNA NOVA RELIGIÓ: L’ISLAM. ELS SEUS HABITANTS ES DEDICAVEN A L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I EL COMERÇ.

EREN POLITEISTES I EL SEU CENTRE RELIGIÓS ERA LA CIUTAT DE LA MECA.

MAHOMA VA NÀIXER A LA MECA L’ANY 570 I, SEGONS LA TRADICIÓ, L’ARCÀNGEL GABRIEL LI

VA ANUNCIAR QUE HAVIA DE PREDICAR UNA NOVA RELIGIÓ: L’ISLAM, BASADA EN LA SUBMISSIÓ A LA VOLUNTAT DIVINA D’AL·LÀ. MAHOMA VA PORTAR EL SEU MISSATGE A LA MECA, PERÒ HI VA SER REBUTJAT I PERSEGUIT. L’ANY 622 ES VA REFUGIAR A LA CIUTAT DE MEDINA: ÉS L’ANOMENADA HÈGIRA O

FUGIDA, L’INICI DE L’ERA MUSULMANA.

EL LLIBRE SAGRAT DELS MUSULMANS (ELS SEGUIDORS DE L’ISLAM) ÉS L’ALCORÀ I EL LLOC DE CULTE SÓN LES MESQUITES.

ELS MUSULMANS TENEN CINC OBLIGACIONS PRINCIPALS:

1. HAN DE CREURE EN UN DÉU ÚNIC, ETERN i TOTPODERÓS, AL·LÀ, QUE NO POT SER REPRESENTAT EN IMATGES 2. PREGAR CINC VEGADES AL DIA

3. DEJUNAR EL MES DEL RAMADÀ 4. FER ALMOINA 5. PELEGRINAR UNA VEGADA A LA MECA. TENENT PROHIBIT: CONSUMIR BEGUDES ALCOHÒLIQUES i MENJAR CARN DE PORC

1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGIÓESQUEMA – RESUM:

LLEGIR EL PUNT 1, DE LES PÀGINES 6 i 7, per COMPLETAR L’ESQUEMA REPONENT A LES QUESTIONS PLANTEJADES, PER PODER REALITZAR LES ACTIVITATS i RESPONDRE A LES QUESTIONS CLAUS:

ESQUEMA per COMPLETAR RESPONENT a les QUESTIONS: L’ORIGEN de la RELIGIÓ ISLÀMICA: - on el va tindre, a què es dedicaven, on vivien ? - a nivell religiós què eren i on peregrinaven? MAHOMA: - on i quan va nàixer? - quin anunci li va fer l'arcàngel Gabriel? - què va fer al 622,quin nom va rebre aquest fet i de què es l’inici? ALCORÀ: - què és i què recull ? CALIFES: - qui són i quin poders tenien?

DIVISIÓ DE L’ISLAM : SUNNISME:- quants són, què defenen i en què es basen?XIISME::- quants són, què reconeixen i rebutgen?

PILARS de la LLEI ISLÀMICA o XARIA: - quins són els cinc pilars de l’Islam? - què prohibeixen? - que són els: IMANS,ULEMES i els CADIS?

1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGIÓ

L’ISLAM ES; una NOVA RELIGIÓ que va SORGIR A ARÀBIA,UNA PENÍNSULA DESÈRTICA DE L’ORIENT MITJÀ, AL COMENÇAMENT DEL SEGLE VII ELS SEUS HABITANTS ES DEDICAVEN A L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I EL COMERÇ. EREN POLITEISTES I EL SEU

CENTRE RELIGIÓS ERA LA CIUTAT DE LA MECA.

MAHOMA VA NÀIXER A LA MECA L’ANY 570 i SEGONS LA TRADICIÓ, L’ARCÀNGEL GABRIEL LI VA ANUNCIAR QUE HAVIA DE

PREDICAR UNA NOVA RELIGIÓ: L’ISLAM, BASADA EN LA SUBMISSIÓ A LA VOLUNTAT DIVINA D’AL·LÀ. MAHOMA VA PORTAR EL SEU MISSATGE A LA MECA, PERÒ HI VA SER REBUTJAT i PERSEGUIT. L’ANY 622 ES VA REFUGIAR A LA CIUTAT DE MEDINA: ÉS L’ANOMENADA HÈGIRA O FUGIDA, L’INICI

DE L’ERA MUSULMANA.

EL LLIBRE SAGRAT DELS MUSULMANS (ELS SEGUIDORS DE L’ISLAM) ÉS L’ALCORÀ I EL LLOC DE CULTE SÓN LES MESQUITES. L’ISLAM NO TÉ SACERDOTS, PERÒ SI PERSONES QUE DIRIGEIXEN LES ORACIONS: ELS IMANS I ALTRES QUE

INTERPRETEN ELS TEXTOS SAGRATS: ELS ULEMES ELS JUTGES SÓN ELEGITS ENTRE ELS MUSULMANS MÉS DEVOTS i APLIQUEN LA JUSTICIA SEGUINT LES NORMES

DE L’ALCORÀ i S’ANOMENEN: CADIS ELS MUSULMANS TENEN CINC OBLIGACIONS PRINCIPALS:

1. HAN DE CREURE EN UN DÉU ÚNIC, ETERN I TOTPODERÓS, AL·LÀ, QUE NO POT SER REPRESENTAT EN IMATGES2. PREGAR CINC VEGADES AL DIA, 3. DEJUNAR EL MES DEL RAMADÀ4. FER ALMOINA

5. 5. PELEGRINAR UNA VEGADA A LA MECA.

1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGIÓESQUEMA – RESUM:

En el temps de Mahoma, era un centre molt important:

Des del punt de vista COMERCIALZona de pas de les caravanes que transportaven mercaderies entre Orient i Occident; era una ciutat visitada per multitud de persones que hi anaven a fer negocis.

• Des del punt de vista RELIGIÓS.Centre sagrat, on les diferents tribus, anaven al temple de la Kaaba

La MecaLa Meca esta situada a l’est de la península Aràbiga i és la ciutat santa de l’Islam

És visitada cada any per nombrosos pelegrins per fer el hajj o pelegrinatge.

MESQUITA DE LA MECA PLENA DE PELEGRINS DONAT VOLTES A LA KAABA

L’Alcorà = “qur’n” (vol dir lectura en veu alta)

Fatiha que vol dir “la que obre el Llibre”.

En nom de Déu, abundantment, permanentment compassiu.Lloat sia Déu, Senyor de l’Univers, abundantment, permanentment compassiu.Aquell qui ho dominarà tot, el dia del Judici.Només vós, adorem; només a vos demanem ajut.Guieu-nos pel camí segur.És el camí dels qui ompliu de tots els béns.No dels qui us provoquen i s’erren.

L’Alcorà I, I –7

L’ALCORÀ ESTÀ ESCRIT EN ÀRAB, D’AQUESTA MANERA LA LLENGUA ÀRAB ESDEVÉ LA LLENGUA DE DÉU.

L’Alcorà conté les «revelacions» que Al·là va fer a Mahoma. Mahoma tenia escribes i, tan aviat com rebia un missatge diví, cridava els secretaris, que l’escrivien en cuirs o en omòplats de camells. Després de la mort de Mahoma, vers l’any 11 de l’hègira, l’any 633 dC., es va fer una recopilació de tots aquests textos.

L‘Islam imposa cinc obligacions a tot musulmà1. LA PROFESSIÓ DE FE

“Dono testimoni que no hi ha déus sinó Al.là i que Mahoma és l'enviat d’Al·là"

L‘Islam imposa CINC OBLIGACIONS A TOT MUSULMÀ:

2. ORACIÓ RITUAL

Cinc cops al dia: a l'alba, a migdia, a la tarda, a la posta de sol i al capvespre.

És l'acte de lloança, d'adoració i de fidelitat a Al·là, ha de realitzar-la el creient en direcció a la Meca.

Ablució ritual per a la purificació

1 2 3 4 5 6 7 8

1. “Al·la és gran”2. Recitant la “fatiha”.3. “Glòria a Al·la, totpoderós.

4. “ Al·là escolta els qui resen”5. “Glòria a Al.là, el més gran”

6. “ Senyor, perdona els meus pecats”7. “Al.là és gran”8. “Al.là és gran”

L’oració consisteix en pronunciar unes frases i realitzar quatre postures: dret, inclinats, agenollat, i assegut.

La puresa del lloc s’aconsegueix interposant entre l'orant i el terra una estora o catifa

L‘Islam imposa cinc obligacions a tot musulmà

L'ORACIÓ RITUAL A LA MESQUITA ESTÀ PREVISTA PER AL DIVENDRES, CONSIDERAT EL DIA DEL SENYOR.

Mesquitas Solimà. Istambul Mesquita de Esffähan. Iran Mesquita del Rei Faisal. Islamabad (Pakistà)

Mesquita de Samarcanda.

Cúpula de la Roca. Jerusalem

L‘Islam imposa cinc obligacions a tot musulmà:3. DEJUNI

En el MÉS DE RAMADÀ, el novè més del calendari musulmà, en el qual es commemora que Mahoma va rebre la revelació de l’Alcorà, l’Islam prescriu que es faci dejuni.

Tradicionalment, el trencament del dejuni es fa bevent aigua i menjant un dàtil, tal com feia Mahoma.

Aquest dejuni consisteix en abstenir-se de menjar, beure i fumar... en les hores diürnes, és a dir, des de l’alba fins a la posta de sol.

L‘Islam imposa cinc obligacions a tot musulmà:

4. ALMOINA O ZAKAT

“ZAKAT” = “PURIFICACIÓ”Es demana al fidel que pugui donar una part del seus bens (una dècima part de la renda o més).

L‘Islam imposa cinc obligacions a tot musulmà:

5. PELEGRINATGE O HAJJEl pelegrinatge a la Meca un cop a la vida és obligació per a tota persona musulmana, sempre que tingui salut i els recursos necessaris per a realitzar aquest viatge.

5. PELEGRINATGE O HAJJ

El hajj dura cinc dies i està sempre acompanyat per nombrosos ritus.

Els creients practiquen el ritus de donar set voltes al voltant de la Kaaba.

Tota la població musulmana està unida en una mateixa fe en Al·là.

Els pelegrins han de anar vestits de blanc i han de visitar el temple de la Kaaba, centre de l’univers musulmà.

LA FUNDACIÓ DE L’ISLAM.

ÀRABS

TRIBUSENFRONTADES.

CREENCES: POLITEISTES. MECA CIUTAT SAGRADA.

ECONOMIA: Pastors nòmades .Meca i Medina comerç molt prosper.

MAHOMA

COMERCIANT. Predicà una novareligió: L’ISLAM. ÚNIC DÉU: AL.LÀ.

REBUIG DELS COMERCIANTS RICS DE LA MECA

TRASLLAT A MEDINA.

Reclutament d’un exèrcit.

Conquesta de la Meca.

Expansió de l’Islam per tota Aràbia.

1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGIÓ

PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA1. ORDENA CRONOLÒGICAMENT ELS SEGUENTS FETS DE LA VIDA DE

MAHOMA: EL VAN PERSEGUIR PER LES SEUES IDEES VA FUGIR DE LA MECA VA CONQUISTAR LA CIUTAT DE LA MECA VA SENTIR LA CRIDA DE DÉU ES VA INSTAL.LAR A MEDINA VA CONVERTIR ELS HABITANTS DE MEDINA A L’ISLAM VA MORIR EL 632

2. RELACIONA CADA ASPECTE D’UNA COLUMNA, AMB EL QUE LI CORRESPONGA DE L’ALTRA:

HÈGIRA - LLIBRE SAGRAT L’ALCORÀ - PROFETA MAHOMA - 16 DE JULIOL DE L’ANY 622 KAABA - UN SOL DÉU: AL.LÀ MONOTEISME - LA MECA

3. DIGUES QUÈ ÉS UNA MESQUITA i EXPLICA QUINA FUNCIÓ FA CADA UNA DE LES PARTS, DE QUE CONSTA

LLEGIR EL PUNT 1, DE LES PÀGINES 8 i 9, per COMPLETAR L’ESQUEMA REPONENT A LES QUESTIONS PLANTEJADES, PER PODER REALITZAR LES ACTIVITATS i RESPONDRE A LES QUESTIONS CLAUS:

ESQUEMA per COMPLETAR RESPONENT a les QUESTIONS: EXPANSIÓ de l’ISLAM: ETAPES:

A.- PRIMERA EXPANSIÓ:

1r ETAPA:- forma en què es va estendre, qui ho va fer i què van conquistar? 2n ETAPA: - que van ocupar i contra qui van lluitar?3r ETAPA: Lloc on van arribar i motiu?4t ETAPA: conquisten que van fer?

B. El CALIFAT de DAMASC: - dades que va durar, califes i capital, forma en què governaven els califes?

C. EL CALIFAT de BAGDAD:

- any en què es va establir, família i lloc? - llocs que dominaven i es van estendre i motiu d’aquesta ràpida difusió? - qui va posar fi a la dinastia i quan i qui, va exercir el domini sobre el món islàmic, fins al segle XIX? INTEGRACIÓ del POBLES CONQUISTATS: - què permetien els musulmans als pobles conquistats?

2. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM

LLEGIR EL PUNT 1, DE LES PÀGINES 8 i 9, per COMPLETAR L’ESQUEMA REPONENT A LES QUESTIONS PLANTEJADES, PER PODER REALITZAR LES ACTIVITATS i RESPONDRE A LES QUESTIONS CLAUS:

ESQUEMA per COMPLETAR RESPONENT a les QUESTIONS: INTEGRACIÓ del POBLES CONQUISTATS: - què permetien els musulmans als pobles conquistats? - JUEUS i CRISTIANS: - què eren, tenien i constituïen? - què podien practicar, dirigir, conservar i exercir? - què i a qui, pagaven a canvi d’aquests privilegis? - què van fer i per quin motiu, la majoria dels habitants dels territoris

conquistats ?

2. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM

2. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAMLA PRIMERA EXPANSIÓ, TERRITORIS OCUPATS EN CADA ETAPA: MAPA

PAG. 8EXPANSIÓ RÀPIDA, BAIX EL GOVERN DELS QUATRE PRIMERS CALIFES, ENTRE EL 632 i el 661, ON VAN CONQUISTAR EGIPTE,SÍRIA,IRAQ i PART DE L’IRAN

DESPRÉS VAN OCUPAR EL NORD D’ÀFRICA, DESPRÉS D’UNA DURA GUERRA CONTRA ELS BEREBERS, PER MÉS TARD CONQUISTAR GRAN PART DE LA PENÍNSULA IBÉRICAPARALELAMENT i APROFITANT LA FEBLESA DE L’IMPERI BIZANTÍ, VAN ARRIBAR A LA SEUA CAPITAL PERÒ DESPRES D’UN ANY DE STGE, ES VAN HAVER DE RETIRAR, AL 718

DESPRÉS DE CONQUISTAR L’IRAN i L’AFGANISTAN, VAN ARRIBAR FINS PAKISTAN

EL CALIFAT DE DAMASC DEL 661 AL 750

TOTS ELS TERRITORIS CONQUISTATS VAN ESTAR BAIX L’AUTORITAT DELS CALIFES DE LA FAMÍLIA OMEIA, ESTABLITS A DAMASCPER GOVERNAR ELSCALIFES DELEGAVEN EL SEU PODER EN UN PRIMER MINISTRE, ANOMENAT VISIR i CADA PROVINCIA ESTAVA GOVERNADA PER UN EMIR o VALÍ

CALIFAT DE BAGDAD A PARTIR DEL 750

LA FAMÍLIA DELS ABBÀSSIDES VA DERROTAR ELS OMEIES i VA FUNDAR UNA NOVA DINASTIA CALIFAL: EL CALIFAT ABBÀSIDA , QUE VA DOMINAR TOT EL MEDITERRANI i S’EXTENIA DES DE L’OCEÀ ATLÀNTIC FINS A L’ÍNDIC i GRÀCIES A L’ACTIVITAT COMERCIAL DE NAVEGANTS i CARAVANERS L’ISLAM ES VA DIFUNDIR RAPIDAMENTAL 1258, AMB EL SAQUEIG DE BAGDAD PELS MONGOLS ES VA POSAR FI A LA DINASTIA ABBÀSIDA i AL PREDOMINI ÀRAB SOBRE EL MÓN ISLÀMIC

2. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM

LA INTEGRACIÓ DELS POBLES CONQUISTATS

PERMITIEN ALS POBLES CONQUISTATS MANTENIR LA RELIGIÓ PRÒPIA i ELS CRISTIANS i JUEUS QUE EREN MONOTEISTES CONSTITUÏEN UNA MINORIA PROTEGIDA, AL PODER: PRACTICAR LA SEUA RELIGIÓ, DIRIGIR LES SEUES COMUNITATS, CONSERVAR LES SEUES LLEIS I COSTUMS i EXERCIR ELS SEUS OFICIS, PERÒ A CANVI HAVIEN DE PAGAR TRIBUTS AL GOBERNADOR MUSULMÀ

ALS SEGLES SEGÜENTS AL GAUDIR ELS MUSULMANS D’AVANTATGES SOCIALS i ECONÒMIQUES, EL QUE VAN FER LA MAJORIA DELS HABITANTS CONQUISTATS ES PASAR-SE A L’ISLAM

DESPRÉS DE LA MORT DE MAHOMA L’ANY 632, LA MAJOR PART DELS ÀRABS JA EREN MUSULMANS.

L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM VA CONTINUAR CAP A EGIPTE, SÍRIA I L’IRAQ SOTA EL GOVERN DELS QUATRE CALIFES (632-661). DESPRÉS VAN OCUPAR EL NORD D’ÀFRICA I VAN TRAVESSAR LA PENÍNSULA IBÈRICA (711).

EL SEU PROGRÉS VA SER DETINGUT A FRANÇA, A LA BATALLA DE POITIERS (732). CAP AL NORD, ES VAN ENDINSAR A L’IMPERI BIZANTÍ I VAN ARRIBAR A LA SEUA CAPITAL,

CONSTANTINOBLE. CAP A L’EST, VAN OCUPAR L’IRAN I L’AFGANISTAN, I VAN ARRIBAR A L’ÀSIA CENTRAL I A

L’ACTUAL PAKISTAN.

ELS TERRITORIS CONQUISTATS VAN QUEDAR SOTA EL CONTROL DELS CALIFES DE LA FAMÍLIA OMEIA DE DAMASC, QUE DELEGAVEN EL SEU PODER EN UN VISIR (PRIMER MINISTRE). CADA PROVÍNCIA ESTAVA GOVERNADA PER UN EMIR O VALÍ.

ELS POBLES CONQUISTATS PODIEN MANTENIR LA SEUA RELIGIÓ, PERÒ MOLTS ES VAN CONVERTIR A L’ISLAM, PERQUÈ ELS MUSULMANS TENIEN AVANTATGES SOCIALS I ECONÒMICS.

L’ANY 750, LA FAMÍLIA DELS ABBÀSSIDES DE BAGDAD VA DERROTAR ELS OMEIES I ES VA FER AMO DEL CALIFAT.

L’EXPANSIÓ VA ACABAR, PERÒ L’ISLAM ES VA PROPAGAR PER LA INFLUÈNCIA DE NAVEGANTS I CARAVANERS.

2. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAMESQUEMA – RESUM:

VIDEO: LA EXPANSION DEL ISLAM

2. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM

PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA1. COMPLETA EL TEXT SOBRE L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM AMB LES PARAULES

CORRESPONENTS:ÀFRICA – SÍRIA – VISIR – ISLAMISME – OMEIA – EMIRS – ABBÀSSIDES – IBÈRICA – EGIPTE – CONSTANTINOBLE – IRAQ – POITIERS – CALIFES – IRAN- L’SLAM ES VA EXPANDIR MOLT RÀPIDAMENT BAIX EL GOVER DELS QUATRE PRIMERS

QUE VAN CONQUISTAR , L’ , , i UNA PART DE L’ (ANTIGA PÈRSIA). POSTERIORMENT, ELS MUSULMANS VAN OCUPAR EL NORD D ’ i LA PENÍNSULA . EL SEU PROGRÉS ES VA DETENIR A FRANÇA, A LA BATALLA DE (732). PARAL.LELAMENT, VAN ARRIBAR FINS A LA CAPITAL DE L’IMPERI BIZANTÍ, . FINALMENT, DESPRÉS DE CONQUISTAR IRAN i AFGANISTAN, VAN PENETRAR PER CENTRAL.- ELS TERRITORIS CONQUERITS VAN RESTAR BAIX L’AUTORITAT DELS CALIFES DE LA FAMILIA

DE DAMASC (SÍRIA). DELEGAVEN EL SEU PODER EN UN i uns GOVER- NADORS ( ) . A PARTIR DE L’ANY 750, LA FAMILIA DELS DE BAGDAD VA DERROTAR ELS OMEIES i VA FUNDAR UNA NOVA DINASTIA CALIFAL.- L’ACTIVITAT COMERCIAL DE NAVEGANTS i CARAVANERS VA FACILITAR LA DIFUSIÓ DE L’ISLAM. ELS POBLES CONQUERITS PODIEN MANTENIR LA SEUA RELIGIÓ, PERÒ MOLTS ES VAN CONVERTIR A L’ , PERQUÈ ELS MUSULMANS TENIEN AVANTATGES SOCIALS i ECONÒMICS

2. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM

PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA2. INDICA SI SÓN VERDADERES o FALSES AQUESTES AFIRMACIONS, SOBRE LA PROPAGACIÓ DE L’ISLAM:- L’ISLAM, ES VA EXPANDIR MOLT RÀPIDAMENT BAIX EL

GOVERN DELS TRES PRIMERS CALIFES - ELS BERBERS, EREN TRIBUS NÒMADES ORIGINÀRIES DE LA

REGIÓ DEL MAGRIB i DEDICADES A LA RAMADERIA.- ELS BERBERS, VAN SER DERROTATS PELS FRANCS EL 732,

DURANT LA BATALLA DE POITIERS- ELS OMEIES, VAN GOVERNAR ENTRE L’ANY 661 i el 750, i els

ABBÀSSIDES, ENTRE EL 750 i el 1258- ELS TURCS, VAN POSAR FI A LA DINASTIA ABBÀSSIDA

2. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA

3. ELEGEIX LA RESPOSTA CORRECTA, DE CADA PREGUNTA:a) QUE SIGNIFICA LA PARAULA ÀRAB GIHAD, A PART DE CONQUISTA MILITAR i EXPANSIÓ CULTURAL

EN NOM DE L’ISLAM? LLUITA PERSONAL PER ARRIBAR A SER CADA DIA MILLOR MUSULMÀ LLUITA PERSONAL PER DEIXAR DE SER MUSULMÀ LLUITA PERSONAL PER DEIXAR DE SER CRISTIÀ i CONVERTIR-SE EN MUSULMÀ

b) QUIN ANY ELS MONGOLS VAN POSAR FI A LA DINASTIA ABBÀSSIDA? - 1268 - 1248 - 1258

c) PER QUINES ZONES ES VA EXPANDIR L’ISLAM DESPRÉS DE LA ISLAMITZACIÓ DE TURCS i MONGOLS? OCEANIA, LA XINA i L’ÍNDIA ÀSIA MENOR, ÀSIA CENTRAL i l’ÍNDIA NORD D’ÀSIA,SUD D’ÀSIA i l’ÍNDIA

d) COM ERA EL PODER DELS CALIFES? - ABSOLUT - LIMITAT - SUPERVISAT

e) QUÈ HAVIEN DE FER CRISTIANS i JUEUS PER A CONSERVAR LES SEUES LLEIS, COSTUMS i EXERCIR ELS SEUS OFICIS? EXERCIR LA SEUA RELIGIÓ EN PRIVAT PAGAR TRIBUTS AL GOVERNADOR MUSULMÀ NO PODIEN, CRISTIANISME i JUDAISME ESTAVEN PROHIBITS

3. L’ISLAM a la PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUS LA CONQUISTA COMENÇAMENT DEL SEGLE VIII, ELS EXERCITS MUSULMANS VAN INICIAR LA

CONQUISTA de la PENÍNSULA IBÈRICA, AMB UN EXÈRCIT FORMAT MAJORITARIAMENT PER BEREBERS, DIRIGITS PER UNA MINORIA ÀRAB. L’ANY 711, VAN ENTRAR A HISPANIA PER TARIFA i VAN INICIAR LA

CONQUISTA DEL REGNE VISIGOT QUE ESTAVA AFEBLIT PER LES BARALLES INTERNES i ES VAN DERROTAR A LA BATALLA DE GUADALETE

ELS EXÈRCITS MUSULMANS DIRIGITS PER TARIQ i MUSA, VAN AVANÇAR RÀPIDAMENT i en POCS ANYS VAN CONTROLAR TOTA LA PENÍNSULA, AMB L’EXCEPCIÓ DE LES ZONES MÉS MUNTANYOSES o DESPOBLADES i VAN TRAVESSAR ELS PIRINEUS

ALGUNS NOBLES i CLERGUES HISPANOVISIGOTS i una PART XICOTETA DE LA POBLACIÓ ES VAN REFUGIAR EN LA ZONA DE ASTURIES, QUE NO VA SER OCUPADA

EL MOTIU QUE EXPLIQUEN LA RAPIDESA DE LA CONQUISTA, VA SER EN GRAN MESURA PER LA POCA RESISTÈNCIA QUE VA OFERIR LA MAJORIA DE LA POBLACIÓ HISPANOVISIGODA

3. L’ISLAM a la PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUS

3. L’ISLAM a la PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUS L’EMIRAT DEPENDENT (718 – 756 ) UNA VEGADA CONTROLAT EL TERRITORI, QUE ELS MUSULMANS LI VAN DONAR EL

NOM D’AL-ANDALUS, EL VAN CONVERTIR EN UNA PROVÍNCIA o EMIRAT DEPENENT DEL CALIFAT OMEIA DE DAMASC i VAN ESTABLIR LA CAPITAL EN CÒRDOVA i va ser NOMENAT UN VALÍ PER A GOVERNAR EL TERRITORI.

L’EMIRAT INDEPENDENT (756 – 929 ) QUAN ELS CALIFES DE DAMASC VAN SER DERROTATS PELS ABBÀSSIDES, L’ÚLTIM

MEMBRE DE LA FAMILIA OMEIA, EL PRINCEP ABDERRAMAN, VA FUGIR i es va ESTABLIR A AL-ANDALUS i BEN PROMPTE VA TRENCAR ELS VINCLES POLÍTICS AMB EL CALIFAT DE BAGDAD i ES VA PROCLAMAR EMIR INDEPENDENT, FUNDANT L’EMIRAT INDEPENDENT DE CÒRDOVA i ell va PASAR

ANOMENAR-SE ABDERRAMAN I . AIXÓ SUPOSAVA EL TRENCAMENT DE LA UNITAT DEL CALIFAT, PERÒ AL-ANDALUS ES VA MANTINDRE SOTMÉS A L’AUTORITAT RELIGIOSA DEL CALIFA DE BAGDAD

TOTS i els FREQÜENTS CONFLICTES, PER les DISPUTES ENTRE FAMÍLIES NOBLES ESTABLIDES a AL-ANDALUS i la FEBLESA POLÍTICA, AMB L’EMIRAT, ES VA INICIAR UN PROCÉS DE PUIXANÇA ECONÒMICA i CULTURAL en AL-ANDALUS

3 . L’ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUS PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA1. ORDENA ELS SEGUENTS ASPECTES, ( DE MÉS ANTIC A MÉS RECENT) SOBRE LA

CREACIÓ D’AL-ANDALUS:

- ELS EXÈRCITS MUSULMANS SÓN DERROTAS A POITIERS- LA CAPITAL D’AL-ANDALUS, EMIRAT DEPENENT DEL CALIFAT OMEIA DE DAMASC, S’ESTABLEIX A

CÓRDOVA- ELS EXERCITS MUSULMANS CREUEN L’ESTRET DE GIBRALTAR- EL REI RODERIC MOR A LA BATALLA DE GUADALETE- ES FUNDA L’EMIRAT INDEPENDENT DE CÒRDOVA- TARIQ i MUSA OCUPEN ANDALUSIA i TOLEDO

2. RELACIONA CADA PERSONATGE D’AL-ANDALUS, AMB EL FET HISTÒRIC QUE CORRESPONGA:

TARIQ --- ABD AL-RAHMAN I --- MUSA --- RODERIC

ULTIM REI VISIGOT DE LA PENÍNSULA, MORT A LA BATALLA DE GUADALETE: LÍDER MUSULMÀ QUE VA DIRIGIR LA INVASIÓ DE PENÍNSULA DES D’ÀFRICA: MEMBRE DE LA FAMÍLIA OMEIA, QUE ES VA ESTABLIR A CÓRDOVA i ES VA PROCLAMAR EMIR

INDEPENDENT: VA ENVAIR LA PENÍNSULA AL CAPDAVANT DE L’EXÈRCIT MUSULMÀ:

4. DEL CALIFAT DE CÒRDOVA ALS REGNES TAIFES EL CALIFAT DE CÒRDOVA (929 – 1031 ) A l’any 912, l’EMIR ABDERRAMAN III VA ACCEDIR AL PODER i els PROBLEMES

D’AL-ANDALUS VAN ANAR AGREUJANT-SE, COM FOREN: BARALLES INTERNES ATACS DELS REGNES CRISTIANS DEL NORD AMANACES AL COMERÇ MARÍTIM DELS MUSULMANS DEL NORD D’ÀFRICA

ABDERRAMAN III, VA ACONSEGUIR: DOMINAR MILITAR ELS CRISTIANS i els VA OBLIGAR A PAGAR-LI IMPOSTOS VA CREAR BASES MILITARS, A LA ZONA DE L’ESTRET de GIBRALTAR, PER GARANTIR EL

COMERÇ VA IMPOSAR LA SEUA AUTORITAT PER DAMUNT DE TOTS ELS GRUPS SOCIALS EN 929, ES VA SENTIR PROU FORT PER A INDEPENDITZAR-SE DE L’AUTORITAT

RELIGIOSA de BAGDAD i es VA PROCLAMAR CALIFA d’AL-ANDALUS,FENT NÀIXER d’aquesta forma EL CALIFAT de CÒRDOVA

EL CALIFAT DE CÒRDOVA, VA SER L’ÈPOCA DE MÀXIM ESPLENDOR i ESTABILITAT D’AL-ANDALUS, JA QUE:

ES VA PRODUIR UNA GRAN EXPANSIÓ ECONÒMICA, AMB UN COMERÇ MARÍTIM MOLT ACTIU

ES VA FRENAR L’EXPANSIÓ DELS REGNES CRISTIANS HISPÀNICS, GRÀCIES A LES VICTÒRIES MILITARS D’ALMANSOR

4. DEL CALIFAT DE CÒRDOVA ALS REGNES TAIFES

EL CALIFAT DE CÒRDOVA (929 – 1031 ) A l’any 912 ABDERRAMAN III l’EMIR D’AL-ANDALUS

PROBLEMES VAN ANAR AGREUJANT-SE:BARALLES INTERNESATACS DELS REGNES CRISTIANS DEL NORDAMANACES AL COMERÇ MARÍTIM DELS MUSULMANS DEL NORD D’ÀFRICA

ABDERRAMAN III, VA ACONSEGUIR: DOMINAR MILITARMENT ELS CRISTIANS i els VA OBLIGAR A PAGAR-LI IMPOSTOS VA CREAR BASES MILITARS, PER GARANTIR EL COMERÇ VA IMPOSAR LA SEUA AUTORITAT PER DAMUNT DE TOTS ELS GRUPS SOCIALS

EN 929, ES VA INDEPENDITZAR DE L’AUTORITAT RELIGIOSA de BAGDAD i es VA

PROCLAMAR CALIFA d’AL-ANDALUS,CREANT CALIFAT de CÒRDOVAL’ÈPOCA DE MÀXIM ESPLENDOR i ESTABILITAT D’AL-ANDALUS, JA QUE:

GRAN EXPANSIÓ ECONÒMICA, AMB UN COMERÇ MARÍTIM MOLT ACTIUES VA FRENAR L’EXPANSIÓ DELS REGNES CRISTIANS HISPÀNICS, GRÀCIES

A LES VICTÒRIES MILITARS D’ALMANSOR

4. DEL CALIFAT DE CÒRDOVA ALS REGNES TAIFES ELS REGNES DE TAIFES ( 1031 -- 1248) A PARTIR de l’any 1008, la UNITAT DEL CALIFAT ES VA COMENÇAR A DESINTEGRAR-SE, DEGUT A:

L’ARISTOCRACIA, els ALTS FUNCIONARIS i l’EXÈRCIT LLUITAVEN PER ESCAPAR-SE DEL CONTROL DELS CALIFES i CONVERTIR-SE ELLS en la MÀXIMA AUTORITAT en els SEUS TERRITORIS

EN MENYS DE TRENTA ANYS AL-ANDALUS ES VA FRAGMENTAR, en MÉS DE VINT- i -CINC TAIFES: REGNES INDEPENDENTS, ON LA CIUTAT ERA EL PRINCIPAL CENTRE ECONÒMIC.

ELS TAIFES VAN VIURE UNA ÈPOCA DE GRAN PROSPERITAT ECONÒMICA, PERÒ VAN SER INCAPACOS DE FRENAR L’AVANÇ DELS EXÈRCITS CRISTIANS, JA QUE LA FRAGMENTACIÓ POLÍTICA, VA AFEBLIR MILITARMENT AL-ANDALUS, MALGRAT L’AJUDA DELS EXERCITS D’ALMORÀVITS i ALMOHADES, PROCEDENTS DEL NORD D’ÀFRICA,ELS CRISTIANS VAN ANAR OCUPANT QUASI TOT EL TERRITORI D’AL-ANDALUS

L’ÚNIC TERRITORI QUE VA SOBREVIURE A L’AVANÇ CRISTIÀ VA SER EL REGNE NASSARITA DE GRANADA

EL REGNE NASSARI DE GRANADA ( 1248 -- 1492) EL REGNE DE GRANADA ESTAVA GOVERNAT PER REIS DE LA DINASTIA NASSARITA, QUE ESTAVA

RELACIONADA AMB ELS CALIFES DEL NORD D’ÀFRICA EL REGNE NASSARITA DE GRANADA OCUPAVA UN AMPLI TERRITORI i TENIA UNA ÀMPLIA FAÇANA

MARÍTIMA AMB IMPORTANTS PORTS PER AL COMERÇ i una AGRICULTURA DE REGADIU PRÒSPERA. LA CAPITAL DEL REGNE ERA GRANADA, QUE ERA UN DELS CENTRES CULTURALS i COMERCIALS MÉS IMPORTANTS D’EUROPA

LA SEUA RIQUESA EXTRAORDINÀRIA i la SEUA ACTIVITAT ECONÒMICA PRÒSPERA, LI VAN PERMETRE PODER PAGAR IMPOSTOS ELEVATS EN OR ALS REIS DE CASTELLA PER COMPRAR LA PAU i AIXÓ ES VA FER POSSIBLE PERVIURE FINS A FINALS DEL SEGLE XV, EN QUE VAN SER CONQUISTATS PELS REIS CATÓLICS

4. DEL CALIFAT DE CÒRDOVA ALS REGNES TAIFES ELS REGNES DE TAIFES ( 1031 -- 1248) L’any 1008, la UNITAT DEL CALIFAT ES VA COMENÇAR A DESINTEGRAR-SE

DEGUT A: L’ARISTOCRACIA, els ALTS FUNCIONARIS i l’EXÈRCIT LLUITAVEN PER ESCAPAR-SE DEL CONTROL DELS

CALIFES i CONVERTIR-SE ELLS en la MÀXIMA AUTORITAT en els SEUS TERRITORIS

AL-ANDALUS ES VA FRAGMENTAR, en MÉS DE VINT- i -CINC TAIFES: REGNES INDEPENDENTS, ON LA CIUTAT ERA EL PRINCIPAL CENTRE ECONÒMIC.

ELS TAIFES VAN VIURE UNA ÈPOCA DE GRAN PROSPERITAT ECONÒMICA, PERÒ VAN SER INCAPACOS DE FRENAR L’AVANÇ DELS EXÈRCITS CRISTIANS,

JA QUE LA FRAGMENTACIÓ POLÍTICA, VA AFEBLIR MILITARMENT AL-ANDALUS, MALGRAT L’AJUDA DELS EXERCITS D’ALMORÀVITS i ALMOHADES, PROCEDENTS DEL NORD D’ÀFRICA,ELS CRISTIANS VAN ANAR OCUPANT QUASI TOT EL TERRITORI D’AL-ANDALUS

L’ÚNIC TERRITORI QUE VA SOBREVIURE A L’AVANÇ CRISTIÀ VA SER EL REGNE NASSARITA DE GRANADA

EL REGNE NASSARI DE GRANADA ( 1248 -- 1492) GOVERNAT PER REIS DE LA DINASTIA NASSARITA OCUPAVA UN AMPLI TERRITORI i TENIA UNA ÀMPLIA FAÇANA MARÍTIMA AMB IMPORTANTS PORTS PER AL COMERÇ

i una AGRICULTURA DE REGADIU PRÒSPERA. LA CAPITAL DEL REGNE ERA GRANADA, QUE ERA UN DELS CENTRES CULTURALS i COMERCIALS MÉS IMPORTANTS

D’EUROPA LA SEUA RIQUESA EXTRAORDINÀRIA i la SEUA ACTIVITAT ECONÒMICA PRÒSPERA, LI VAN PERMETRE PODER PAGAR

IMPOSTOS ELEVATS EN OR ALS REIS DE CASTELLA PER COMPRAR LA PAU i AIXÓ ES VA FER POSSIBLE PERVIURE FINS A FINALS DEL SEGLE XV, EN QUE VAN SER CONQUISTATS PELS REIS CATÓLICS

4. DEL CALIFAT DE CÒRDOVA ALS REGNES TAIFES

4. DEL CALIFAT DE CÒRDOVA ALS REGNES TAIFES

4 . L’ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUS PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA1. TORNA A ESCRIURE AQUESTES FRASES SOBRE EL CALIFAT DE CÒRDOVA,

CORREGINT-NE ELS ERRORS:

a) L’ANY 1031, ABDERRAMAN III, VA ACCEDIR AL PODERb) ABDERRAMAN III, NO VA ACONSEGUIR DOMINAR MILITARMENT ELS CRISTIANS i ELS PAGAVA

IMPOSTOSc) ABDERRAMAN I, ES VA INDEPENDITZAR DE L’AUTORITAT DE BAGDAD i ES VA PROCLAMAR CALIFA

L’ANY 1248d) DURANT EL CALIFAT DE CÒRDOVA ES VA PRODUIR UNA CRISI ECONÒMICA, QUE VA PROVOCAR

L’EXPANSIÓ DELS REGNES CRISTIANSe) ALMANSOR VA ORGANITZAR EXPEDICIONS MILITARS VICTORIOSES CONTRA ELS REGNES DEL SUD,

A FI DEL SEGLE XI

2. OBSERVA LA IL.LUSTRACIÓ DE L’ALHAMBRA del LLIBRE i DESPRÉS DE VEURE EL VIDEO DE L’ALHAMBRA:

a. DESCRIU LES CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES DE L’ALHAMBRA ( parts de que consta i a que es dediquen o per a que s’utilitzaven )

b. INDICA DE QUÍ ERA RESIDÈNCIA LA MATEIXA

4. DEL CALIFAT DE CÒRDOVA ALS REGNES TAIFES

5. ECONOMIA i SOCIETAT ANDALUSINES LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES LA CIUTAT ;ERA EL CENTRE DE QUALSEVOL ACTIVITAT ECONÒMICA, AL

CONCENTRAR-SE EN ELLES: LA PRODUCCIÓ ARTESANAL, INTERCANVIAR-SE ELS PRODUCTES AGRÀRIS i ARTESANALS i CONECTAVEN LES GRANS LÍNIES DE COMERÇ INTERNACIONAL

l’AGRICULTURA ERA L‘ACTIVITAT MÉS DESTACADA i a ella es DEDICA la MAJORIA de la POBLACIÓ . Els MUSULMANS VAN INTRODUIR TÈCNIQUES NOVES, COM L’AGRICULTURA DE REGADIU, EXCAVANT POUS i CONSTRUINT SÉNIES i SÉQUIES i VAN POSAR EN PRÀCTICA NOUS CULTIUS COM L’ARRÒS, els CÍTRICS, el CÀNEM, etc

L’ARTESANIA, TAMBÉ VA DESTACAR, DESTACANT LA TÈXTIL, CUIR, FORJA, VIDRE etc QUE ESTAVA ORGANITZADA i CONTROLADA PER L’ESTAT i ELS PRODUCTES ES VENIEN ALS SOCS

EL COMERÇ, ERA MOLT ACTIU, TANT EN L’ÀMBIT LOCAL COM INTERNACIONAL, AMB PRODUCTES DE TOT TIPUS

5. ECONOMIA i SOCIETAT ANDALUSINES L’ORGANITZACIÓ SOCIAL LA SOCIETAT ANDALUSINA ERA COMPLEXA PER LA GRAN DIVERSITAT DE CULTURES,

RELIGIONS i CATEGORIES SOCIALS, QUE HI HAVIA. ES PODIA DIFERENCIAR ENTRE: ELS MUSULMANS, QUE ESTAVA FORMAT PER:

Els ARABS, QUE EREN LA MINORIA QUE HAVIA DIRIGIT LA CONQUISTA i FORMAVEN L’ELIT DEL PODER POLÍTIC i SOCIAL i que ACAPARAVA els CÀRRECS, els PRIVILEGIS i la PROPIETAT DE LA TERRA

Els BERBERS, QUE EREN MÉS NOMBROSOS i HAVIEN ARRIBAT A LA PENÍNSULA AMB L’EXÈRCIT CONQUERIDOR HO HAVIEN EMIGRAT DES DEL NORD D’ÀFRICA i MOLTS ES DEDICAVEN AL PASTURATGE i EREN DE CONDICIÓ HUMIL

Els MULADÍS,EREN LA MAJORIA DE LA POBLACIÓ i EREN ELS HISPANOVISIGOTS CONVERTITS A L’ISLAMISME, QUE NO SOLS VAN ADOPTAR LA RELIGIÓ ISLÀMICA SINÓ TAMBÉ ELS COSTUMS i la LLENGUA

Els NO MUSULMANS, QUE EREN MINORIA i PAGAVEN MÉS IMPOSTOS i TENIEN LIMITATS ALGUNS DRETS. FORMAVEN AQUEST GRUP:

Els MOSSÀRABS, QUE EREN HISPANOVISIGOTS QUE VAN MANTENIR LA SEUA RELIGIÓ i que MAJORITARIAMENT VIVIEN A LES CIUTATS. MOLTS D’ELLS VAN SER PERSEGUITS i VAN EMIGRAR ALS REGNES CRISTIANS PER AQUEST MOTIU

Els JUEUS, QUE VAN VEURE MILLORADA LA SEUA SITUACIÓ, AMB L’ARRIBADA DELS MUSULMANS. ES DEDICAVEN A l’ARTESANIA, el COMERÇ, la MEDICINA o la CIÈNCIA.AQUEST GRUP TENIA AUTONOMIA JURÍDICA

PREGUNTES CLAUS ---- PER LA PROVA1. QUIN ERA EL PRINCIPAL CENTRE DE L’ACTIVITAT

ECONÒMICA D’AL-ANDALUS i PER QUINS MOTIUS?2. QUÈ FEIA QUE L’AGRICULTURA FORA L’ACTIVITAT MÉS

DESTACADA D’AL-ANDALUS i a la que MÉS GENT ES DEDICAVA?

3. COM ERA i PER QUÈ, LA SOCIETAT D’AL-ANDALUS i QUINS DOS GRUPS ES DIFERENCIAVEN?

4. QUINS GRUPS SOCIALS FORMAVEN ELS DENOMINATS MUSULMANS i DINTRE D’ELLS QUINS EREN EL GRUP MÉS i MENYS NOMBROSOS?

5. QUINS GRUPS SOCIALS FORMAVEN EL GRUP DELS NO MUSULMANS i QUE ES DIFERENCIAVA DELS MUSULMANS?

5. ECONOMIA i SOCIETAT ANDALUSINES

PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA1. INDICA SI LES SEGÜENTS AFIRMACIONS, SOBRE L’ECONOMIA D’AL-

ANDALUS, SÓN VERDADERES o FALSES:

- LA BASE DE L’ECONOMIA D’AL-ANDALUS ERA EL COMERÇ- ELS MUSULMANS VAN INTRODUIR NOVES TÈCNIQUES DE REGADIU- CADA TERRITORI DEL MÓN ISLÀMIC TENIA LA SEUA PRÒPIA MONEDA- L’ARTESANIA ESTAVA ORGANITZADA i CONTROLADA DIRECTAMENT PER L’ESTAT- EN EL CENTRE DE LA CIUTAT HISPANOMUSULMANA HI HAVIA LA ALCASSABA

2. INDICA EL GRUP DE LA POBLACIÓ ANDALUSI, AL QUE CORRESPONEN LES

CARACTERÍSTIQUES SEGÜENTS:

BERBERS --- MOSSÀRABS --- JUEUS --- ÀRABS --- MULADÍS

GRUP PROCEDENT DEL NORD D’ÀFRICA DEDICAT AL PASTURATGE: POBLACIÓ HISPANOVISIGODA CONVERTIDA A L’ISLAM: MINORIA DOMINANT A AL-ANDALUS QUE HAVIA DIRIGIT LA CONQUISTA POBLACIÓ HISPANOVISIGODA CRISTIANA, MAJORITÀRIAMENT URBANA: GRUP DEDICAT A L’ARTESANIA, EL COMERÇ, LA MEDICINA i la CIÈNCIA:

3. OBSERVA LA IL.LUSTRACIÓ DE LA SÉNIA i: EXPLICA EL MECANISME i LA FUNCIÓ QUE TENIA LA SÉNIA o RODA HIDRÀULICA

5. ECONOMIA i SOCIETAT ANDALUSINES

6. CULTURA i ART ISLÀMICS CULTURA ISLÀMICA ENTRE els SEGLES VIII i XII LA CIVILITZACIÓ ISLÀMICA VA TENIR UNA ÈPOCA

D’ESPLENDOR ECONÒMICA i CULTURAL, QUE CONTRASTAVA AMB L’EUROPA FEUDAL,QUE ESTAVA EMPOBRIDA i ERA RURAL

ELS ASPECTES QUE VAN AFAVORIR AQUEST ESPLENDOR CULTURAL, FOREN: EL FET DE QUE TOTS ELS MUSULMANS PARLAREN UNA MATEIXA LLENGUA:

L’ÀRAB, QUE VA PERMETRE QUE ELS CONEIXEMENTS ES TRANSMETEREN FÀCILMENT D’UN TERRITORI A UN ALTRE i VAN AFAVORIR LA INTEGRACIÓ de les DIVERSES CULTURES i POBLES CONQUISTATS

LA INCORPORACIÓ DE CONEIXEMENTS DE LES CULTURES PERSA, EGÍPCIA i ÍNDIA, VAN CONFORMAR UNA CULTURA MÉS RICA i VARIADA ON VAN DESTACAR els ESTUDIS MATEMATICS i les CIÈNCIES APLICADES

ELS ASPECTES QUE ELS ÀRABS INTRODUIREN EN EUROPA, A TRAVÉS D’AL-ANDALUS FOREN: la NUMERACIÓ ARABIGA, L’INVENCIÓ DE SISTEMES HIDRÀULICS D’IRRIGACIÓ, LA FABRICACIÓ DE PORCELLANA i PAPER, L’ELABORACIÓ DE PERFUMS i BÀLSAM. COM TAMBÉ CONEIXEMENTS AVANÇATS DE MEDICINA i CIRUGIA i VAN DESENVOLUPAR UNA NOVA CIÈNCIA: L’ASTRONOMIA

6. CULTURA i ART ISLÀMICS L’ART ISLÀMIC L’ART ISLÀMIC VA SER UN ART HOMOGENI PERÒ DIVERS, DEGUT A LES

INFLUÈNCIES QUE VA REBRE DELS NOMBROSOS TERRITORIS PELS QUALS ES VA EXPANDIR

EN ARQUITECTURA, LES CONSTRUCCIONS MÉS REPRESENTATIVES VAN SE LA MESQUITA i l’ALCASSABA, PERÒ TAMBÉ EDIFICAREN PALAUS RESIDENCIALS, MERCATS, BANYS PÚBLICS i ESCOLES ALCORÀNIQUES, els MADRASSES ELS MATERIALS PRINCIPALS DE CONSTRUCCIÓ VAN SER LA RAJOLA, LA FUSTA i

la GRAN DIVERSITAT D’ARCS, VOLTES i CÚPULES LA DECORACIÓ EXTERIOR ERA MOLT AUSTERA i CONTRASTAVA AMB LA

VARIADA ORNAMENTACIÓ INTERIOR, FETA A BASE DE MARBRES, RAJOLES,GUIXERIES i FUSTA

L’ESCULTURA NO VA DESTACAR EN L’ART ISLÀMIC, PERÒ VAN DOMINAR LES ARTS DEL METALL, la CERÀMICA, el VIDRE, la MARQUETERIA, i el MARFIL

En PINTURA, VAN DESTACAR EN LA DECORACIÓ DE LA CERÀMICA i SOBRETOT EN LA IL.LUSTRACIÓ DE LLIBRES RELIGIOSOS I PROFANS amb MINIATURES, REPRESENTANT ESCENES DE LA VIDA QUOTIDIANA

MESQUITA DE CORDOVA (780-785)

MESQUITA DE CORDOVA. PLANTA

MESQUITA DE CORDOVA. ARQÜACIONS

PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA1. TRIA LA RESPOSTA CORRECTA RESPECTE DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA:

a) QUINES SÓN LES DOS CONSTRUCCIONS MÉS REPRESENTATIVES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA? LA SINAGOGA i la MESQUITA LA SINAGOGA i l’ALCASSABA LA MESQUITA i l’ALCASSABA

b) QUINS VAN SER ELS PRINCIPALS MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ EN L’ARQUITECTURA ISLÀMICA?o LA RAJOLA i la FUSTAo LA RAJOLA i el FERROo LA RAJOLA i el CIMENT

c) COM ERA L’ORNAMENT INTERIOR DELS EDIFICIS? AUSTERO AMB MARBRES, RAJOLES i FUSTES AMB LES PARETS PINTADES AMB MURALS VEGETALS

d) QUE ÉS LA DECORACIÓ CAL.LIGRÀFICA?o MOTIUS DECORATIUS BASATS EN TEXTOS RELIGIOSOS AMB ESCRIPTURA ÀRABo MOTIUS DECORATIUS BASATS EN TEXTOS MITOLÒGICS AMB ESCRIPTURA ÀRABo MOTIUS DECORATIUS BASATS EN CONTES POPULARS AMB ESCRIPTURA ÀRAB

e) DE QUÈ TRACTAVEN ELS MOTIUS DECORATIUS POLICROMATS? SOBRE MITOLOGIA ÀRAB SOBRE LA VIDA DE MAHOMA SOBRE MOTIUS CAL.LIGRÀFICS, GEOMÈTRICS, ARABESCOS i VEGETALS

6. CULTURA i ART ISLÀMIC

PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA

2. COMPLETA EL TEXT AMB LES PARAULES QUE HI FALTEN :AL-ANDALUS --- ALHAMBRA --- FERRADURA --- CÒRDOVA --- POLICROMIA --- SEVILLA --- NERVADA --- SARAGOSSA --- MOSAICS -- ISLÀMIC --- LOBULAT

L’ARQUITECTURA D’ -------------- TÉ LES CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART -------------- , PERÒ APORTA ELEMENTS ESPECÍFICS COM L’ARC DE ------------------- i L’ARC ---------------------- , LA ----------------------- EN ELS ARCS, LA VOLTA --------------------------

i L’ORNAMENTACIÓ EN RELLEUS i -------------------- . ELS EDIFICIS MÉS RELLEVANTS SÓN LA MESQUITA DE --------------------- L’ALJAFERIA DE --------------------------- , LA GIRALDA i LA TORRE DEL ORO DE ---------------------- , i EL PALAU DE L’ ----------------------------- .

6. CULTURA i ART ISLÀMIC

TEMA 1: L’ISLAM i AL-ANDALUSACTIVITATS FINALS A REALITZAR, PER VALORAR i PREPARAR LA

PROVA i ENTREGAR EL DIA DE LA PROVA:

DEL PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES, DE LES

PÀGINES 18 i 19, EFECTUAR:

L’ACTIVITAT 1: COMPLETA el MAPA CONCEPTUAL

L’ACTIVITAT 3: DEFINEIX CONCEPTESL’ACTIVITAT 5: IDENTIFICA ELS ELEMENTS

D’UNA MESQUITAL’ACTIVITAT 8: COMPLETA L’ESQUEMAL’ACTIVITAT 9: COMPLETA LA TAULA

ASPECTES i VALORACIÓ QUE INCLORÀ LA PROVA DEL TEMA:

1. RESPONDRE A PREGUNTES CLAUS DEL TEMA, DELS SELECCIONADES i REALITZADES EN CLASSE, DE CADA APARTAT --- valor 5 punts

2. DEFINIR, CONCEPTES DE L’ACTIVITAT 3, DEL PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES --- valor 1 punt

3. RELACIONAR, ASPECTES DE L’ISLAM i PERSONATGES i FETS HISTÒRICS --- valor 1 punt

4. IDENTIFICAR CARACTERISTIQUES o DEFINICIONS, amb el GRUP o CONCEPTE que CORRESPONGA --- valor 1 punt

5. FRASES PER ASSENYALAR VERITABLE o FALS i CONVERTIR LES FRASES FALSES EN VERITABLES, --- valor 1 punt

5. ORDENAR CRONOLÒGICAMENT, ASPECTES DE LA VIDA DE MAHOMA i de la CREACIÓ D’AL-ANDALUS--- valor 1 punt

TEMA 1: L’ISLAM i AL-ANDALUS