treball tema1_ nieves tobaruela

1

ANÀLISI I REFLEXIÓ DE LA

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

ALS CURRÍCULUMS

D’INFANTIL I PRIMÀRIA

Nieves Tobaruela Mendoza

El pensament Matemàtic i la seva didàctica (2201)

3er de Grau d’Educació Infantil

UIB, seu Eivissa

38/10/2011

Curs 2011/2012

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA ALS CURRÍCULUMS D’INFANTIL I PRIMÀRIA

2

INDEX

1. Justificació teòrica:....................................................................... Pàg. 3

2. Cos del treball:.............................................................................. Pàg. 5

2.1. Relació entre els continguts i objectius de cada àrea de coneixement i les

diferents disciplines de les matemàtiques:......................................... Pàg. 5

2.2. Anàlisi sobre el desenvolupament de l’aprenentatge de les matemàtiques

i la seva avaluació a través dels currículums de l’educació infantil i del

primer cicle de primària:................................................................... Pàg. 13

3. Reflexió personal:....................................................................... Pàg. 17

4. Bibliografia:................................................................................. Pàg. 20


3

1. JUSTIFICACIÓ TEÒRICA

Com ja sabem, les matemàtiques són un tipus de llenguatge que ha creat la humanitat

per interpretar i entendre el món que ens envolta. Per tant, podem dir que són un

element imprescindible al que acudim diàriament per resoldre problemes de la nostra

vida diària. És per això, que la iniciació en el pensament lógico-matemàtic i el seu

estudi posterior representa un paper fonamental en l’educació infantil i primària, degut a

la necessitat de resoldre problemes quotidians de la vida d’aula com ara ordenar, establir

relacions, situar en l’espai i temps objectes que ens envolten, etc.

Cal destacar, que l’infant d’aquestes edats, s’inicia en el pensament lógico-matemàtic a

través de les relacions que estableix amb els objectes que l’envoltes, els quals l’ajudaran

a fer-se una imatge més ajustada del seu món. Per tant, és competència de l’escola

infantil i primària potenciar el desenvolupament d’aquest coneixement per tal de donar

resposta a les necessitats d’expressió, comunicació, manipulació i autonomia que

presenten els infants.

L’autor Jean Piaget, va establir en el seu estudi diferents períodes del pensament pels

quals passa un infant, que va des de l’exploració del medi físic i socials fins a les

representacions mentals d’operacions més complexes. L’evolució en el pensament

descrita per Piaget segueix l’esquema següent: en un primer moment, l’infant estableix

relacions sensoriomotoras que s’expressen mitjançant l’acció i manipulació dels

elements; en un segon estadi l’infant establirà relacions intuïtives que expressarà per

mitjà del llenguatge oral; i, finalment, serà capaç de construir relacions lògiques que

expressarà mitjançant el llenguatge matemàtic pròpiament dit.

És per tot això, que la LLEY ORGÁNICA D’EDUCACIÓ dóna una gran importància

al tractament de l’àrea de les matemàtiques en aquesta etapa del desenvolupament de

l’infant. Tal i com podem veure a l’article 4 del DECRET, estableix entre els seus

Objectius Generals:

g) “Iniciar-se, desenvolupar i adquirir habilitats lògico-matemàtiques”.


4

En definitiva, podem dir que les matemàtiques afavoreixen i permeten que l’infant

d’edat infantil i primària construeixi i estructuri el seu pensament d’una manera molt

més ajustada a la realitat que l’envolta, ja que suposa el desenvolupament

sensoriomotriu i perceptiu, que seran les bases de la seva maduració intel·lectual. De

fet, ensenyar matemàtiques, suposa garantir el desenvolupament del raonament lògic, la

simbolització, l’abstracció, la creativitat, l’atenció, i la memòria, entre d’altres

capacitats intel·lectuals, ja que treballar les matemàtiques implica raonar, imaginar,

descobrir, intuir, provar, generalitzar, fer servir tècniques, aplicar destreses, estimar,

comprovar resultats, fer hipòtesis, etc.

Per tant, queda així plenament justificada la importància del tractament de l’àrea de

matemàtiques als Currículums d’Infantil i Primària per tal de propiciar i garantir la seva

iniciació i estudi entre els docents, així com l’estudi i anàlisi de la competència

d’aquesta àrea del coneixement en el treball que presentem a continuació. Cal destacar,

que el present treball té com a finalitat, realitzar un anàlisi en profunditat sobre els

següents aspectes del Currículum d’Educació Infantil i Primària:

- Relació entre els continguts i objectius de cada àrea de coneixement i les diferents

disciplines de les matemàtiques.

- Anàlisi sobre el desenvolupament de l’aprenentatge de les matemàtiques i la seva

avaluació a través dels currículums de l’educació infantil i del primer cicle de

primària.

Finalment, aquest treball consta d’una reflexió personal on reflectiré la meva opinió

crítica envers ambdós currículums, així com el tractament i les referències que en fan a

cadascun sobre el desenvolupament de les habilitats lògico-matemàtic i les diferents

àrees del coneixement que hi podem trobar.


5

2. COS DEL TREBALL

2.1. Relació entre els continguts i objectius de cada àrea de

coneixement i les diferents disciplines de les

matemàtiques:

Com ja hem comentat anteriorment, les matemàtiques formen part de la vida diària

d’aula en els infants. És per això, que dins del Currículum d’Educació Infantil, als

apartats d’objectius generals i continguts, hi podem trobar nombroses referències,

algunes més explícites i concretes que d’altres, relacionades amb el desenvolupament

del pensament matemàtic. A continuació mostrem aquelles més evidents segons les

diferents àrees de coneixement:

ÀREA DE CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL

Objectius generals

“Incrementar progressivament la consciència de sí mateix i formar-se una imatge

ajustada i positiva a través del moviment, del joc i de la interacció amb els altres”.

“Conèixer i representar el propi cos, els seus elements i algunes de les seves

funcions, descobrint les seves possibilitats d’acció i expressió, coordinant i

controlant cada cop amb major precisió gestos i moviments i regulant el moviment,

el to i la postura en funció de l’objecte i l’acció efectuada”.

Aquests objectius pertanyen a la disciplina de geometria i la mesura: de la geometria, en

tant que treballen la situació en l’espai, les distàncies i els girs, la descripció dels

moviments, la realització de desplaçament seguint consignes concretes, i l’ús de

vocabulari geomètric; i de la mesura, pel fet de prendre consciència progressivament

d’ells mateixos, així com del pas del temps, emprant el vocabulari corresponent i les

nocions temporals pertinents.


6

“Realitzar, de manera cada vegada més autònoma, activitats habituals i tasques

senzilles per resoldre problemes de la vida quotidiana, augmentant el sentiment de

d’autoconfiança i la capacitat d’iniciativa, i desenvolupant estratègies per satisfer

les seves necessitats bàsiques, per organitzar el treball i comprovar els nous

aprenentatges”.

“Orientar-se i actuar cada cop més autònomament en els espais quotidians

relacionats amb les vivències periòdiques i amb les rutines, utilitzant de forma

adequada termes bàsics relatius a l’organització de l’espai i del temps”.

Com podem veure, aquests objectius evidencien la importància del treball de

l’autonomia, la resolució de conflictes quotidians, el treball de les rutines, entre d’altres.

És per això, que podem dir que pertanyen a la disciplina de resolució de problemes, la

qual va íntimament lligada amb altres disciplines més específiques com ara la

geometria, la mesura, o el càlcul. Aquestes activitats impliquen pensar, amb la qual cosa

l’infant ha d’emprar el seu raonament per tal de solucionar els problemes plantejats.

Continguts

Bloc 1. El cos i la pròpia imatge

“Representació de l’esquema corporal i percepció dels propis canvis físics

(augment de talla pes, etc.) i l’adquisició de noves habilitats i competències

relacionades amb el pas del temps. Les referències espacials en relació amb el

propi cos”.

Aquest contingut, podem dir que pertany a la disciplina de la mesura, ja que posa en

evidència el tractament d’aspectes relacionats amb el pas del temps (temps cíclic,

intervals de temps, etc.) i el creixement personal i els corresponents canvis físics que es

poden vincular amb aspectes matemàtics com ara la mida, el pes, l’alçada, etc. A més a

més, s’estableixen relacions lògiques de comparació amb altres infants de la mateixa

edat (més que, menys que, tant com, etc.).


7

Bloc 2. Joc i moviment

“ Control postural: el cos i el moviment. Progressiu control del to, de l’equilibri i de

la respiració i adaptació del to i de la postura a les característiques de l’objecte, de

l’altre, de l’acció i de la situació”.

“Nocions bàsiques d’orientació en l’espai i en el temps i de coordinació de

moviments”.

Aquests tres contingunts, estan íntimament lligats a la disciplina de la geometria i, més

concretament, als aspectes vinculats amb l’orientació en l’espai, ja que l’infant va

adquirint progressivament major control de la seva postura corporal i de la seva

ubicació en l’espai.

Bloc 3. L’activitat i la vida quotidiana

“Normes que regulen la vida quotidiana. Planificació seqüencial de l’acció per

resoldre tasques i presa de decisions adequades (planificació, desenvolupament i

valoració de resultats”).

Aquest contingut està clarament vinculat amb la disciplina de resolució de problemes, ja

que posa en evidència la capacitat de l’infant per planificar la seva acció en la resolució

de problemes quotidians. D’aquesta forma entren en joc altres aspectes com ara la

lògica, les operacions, les estratègies de càlcul, entre d’altres.


8

ÀREA DE CONEIXEMENT DE L’ENTORN

Objectius generals

“Iniciar-se en les habilitats matemàtiques i en el seu llenguatge a partir de

situacions significatives, manipulant funcionalment elements i col·leccions,

identificant-ne atributs i qualitat, i establint relacions d’agrupacions, classificació i

comparació, ordre i quantificació”.

Aquest objectiu pertany a la disciplina de la geometria, ja que està clarament vinculat

amb la identificació dels cossos geomètrics i el coneixement dels diferents atributs com

ara la forma (cercles, quadrats, triangles, etc.), la grandària (petit, gran, etc.), i d’altres

qualitats com ara el color (vermell, groc, taronja, blau, etc.). També cal destacar que el

fet de classificar els elements fent agrupacions, ordenacions i seriacions està vinculat

amb la disciplina de la lògico-matemàtica.

“Descobrir algunes aplicacions de les matemàtiques en la realitat quotidiana i

participar de forma activa en les experiències, plantejant i verificant hipòtesis de

solució de situacions i aportant estratègies personals de resolució”.

Aquest objectius pertany a la disciplina de resolució de problemes, ja que suposa que

l’infant posi en joc la seva capacitat de donar resposta a possibles conflictes cognitius

plantejant hipòtesis, comprovant i verificant els resultats obtinguts. Cal destacar, la

importància de plantejar activitats vinculades amb la vida diària per tal que siguin

significatives i pròximes per l’infant.

Continguts

Bloc 1. Medi físic: elements, relacions i mesura

“Exploració, manipulació i reconeixement d’objectes i matèries de l’entorn a través

dels sentits i de les accions, classificant-los i percebent les seves característiques,

atributs, graus, qualitats, funcions i usos quotidians, mostrant interès i iniciativa.


9

Identificació de les sensacions que s’experimenten en relació amb els objectes (gust,

colors, sons, etc.).

“Quantificació de col·leccions. Classificació, comparació, ordenació i comptatge

d’elements, com a estratègia d’estimació. Ús contextualitzat i significatiu dels

nombres ordinals”.

Aquests dos continguts pertanyen a la disciplina lògico-matemàtica, ja que evidencien

operacions matemàtiques com ara classificar (relacions d’equivalència), seriar i ordenar

(relacions d’ordre), associacions (correspondències qualitatives), entre d’altres segons

diferents atributs com ara qualitats sensorials (color, mesura, grossor, textura, etc.).

“Ús contextualitzat, oral i escrit, de la sèrie numèrica per comptar i dels nombres

cardinals referits a quantitats manejables en situacions reals. Observació i presa de

consciència de la funcionalitat dels nombres en la vida quotidiana”.

Aquest contingut, el podem vincular amb la disciplina de l’aritmètica i més

concretament la relacionada amb els nombres i el càlcul, ja que posa en evidència el

coneixement i comprensió del llenguatge matemàtic i els seus símbols, així com les

sèries numèriques (nombres ordinals, naturals, etc.) en un ús contextualitzat i real.

“Exploració i identificació de situacions quotidianes en què és necessari mesurar i

l’ús d’instruments de mesura, mostrant interès i curiositat per ells”.

Aquest contingut pertany a la disciplina de mesura, ja que es fan servir instruments per

mesurar objectes o d’altres aspectes com ara el pas del temps. D’aquesta manera, entra

en joc l’estudi i coneixement de les diferents unitats de mesura.

“Identificació de formes planes i tridimensionals en elements de l’entorn i

exploració dels cossos geomètrics elementals”.


10

Aquest contingut pertany a la disciplina de la geometria, ja que evidència el

coneixement de les diferents figures i els seus elements, així com els diferents cossos

geomètrics segons la seva forma o qualitat. A més a més, pressuposa l’aprenentatge del

vocabulari específic d’aquesta àrea del coneixement.

“Nocions bàsiques d’orientació i situació en l’espai: realització de desplaçaments

orientats, identificant la pròpia situació i la dels objectes en l’espai i utilitzant

nocions espacials”.

Aquest contingut pertany a la disciplina de la geometria, ja que fa referència a la

orientació espacial de l’infant, així com els desplaçaments i moviments per l’espai i la

seva capacitat per orientar-se emprant les corresponents nocions espacials com ara

(prop, lluny, alt, baix, al costat, darrera, etc).

“Primeres vivències i representacions del temps: estimació intuïtiva i mesura del

temps a partir de les rutines i de la ubicació temporal d’activitat de la vida

quotidiana”.

Aquest contingut pertanyen a la disciplina de la mesura; estimació i càlcul de

magnituds, ja que tracta aspectes vinculats amb les nocions temporals referents al

moment en que vivim, l’edat que tenim, l’any en que estem, etc.

“Resolució de problemes utilitzant diverses estratègies i recursos matemàtics.

Reflexió i presa de consciència dels processos viscuts en la resolució de problemes.

Ús de la representació (dibuixos, diagrames, símbols, gestos, etc.) per organitzar,

registrar i comunicar idees matemàtiques”.

“Iniciació al treball científic: anticipació, formulació d’hipòtesis i comprovació i

comunicació dels resultats de les activitat realitzades”.

Aquest contingut pertany a la disciplina de resolució de problemes, ja que planteja una

situació problemàtica que suposa un repte cognitiu per l’infant on aquest haurà de posar

en pràctica un seguit d’estratègies que l’ajudaran a resoldre el problema, mitjançant la

formulació d’hipòtesis i la verificació o refutació dels mateixos.


11

ÀREA DE LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I PRESENTACIÓ

Continguts

Bloc 1. Llenguatge verbal

“Diferenciació entre formes escrites i altres formes d’expressió gràfica (...)”.

Aquest contingut podem dir que pertany a la disciplina dels números i els càlculs, ja que

suposa la distinció entre el llenguatge o codi escrit per paraules, amb el llenguatge escrit

matemàtic i els símbols propis d’aquesta àrea del coneixement.

Bloc 2. Llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicació

“Iniciació en l’ús de d’alguns instruments tecnològics com a elements de

comunicació (ordinador, càmera, reproductors de so i d’imatges)”.

Aquest contingut, està clarament vinculat amb el desenvolupament del pensament

matemàtic, ja que la competència digital proporciona destreses associades a l’ús dels

números, així com altres nocions de quantitat i mesura. Per tant, podem vincular aquest

contingut amb la disciplina dels nombres i operacions i amb la de la mesura.

Bloc 3. Llenguatge artístic

“Recerca de processos personals de creació (...) descobrint alguns dels elements

que configuren el llenguatge plàstic (línea, forma, fons, color, textura, espai,

material i volum), (...)”.

“Reconeixement de sons de l’entorn natural i social i d’alguns instruments

musicals: discriminació dels trets distintius, d’alguns contrasts bàsics (llarg/curt,

fort, suau, agut/greu) i del so/silencia”.


12

Aquests dos continguts, estan clarament vinculats amb la disciplina de la geometria pel

fet d’haver de distingir en l’ària musical els diferents conceptes vinculats amb la

matèria. Elements i nocions bàsiques del llenguatge musical queda clarament relacionat

amb la disciplina de la geometria pel fet de saber distingir entre diferents conceptes o

atributs com ara suau/fort, greu/agut, etc.

Bloc 4. Llenguatge corporal

“Utilització de les possibilitats motrius del propi cos en relació a l’espai i el temps

amb intenció comunicativa i mostrant-hi gust i interès”.

Aquest contingut pertany a les disciplines de la geometria per la orientació espacial, i de

la mesura per la ubicació temporal.


13

2.2. Anàlisi sobre el desenvolupament de l’aprenentatge de les

matemàtiques i la seva avaluació a través dels currículums

de l’educació infantil i del primer cicle de primària:

Com ja sabem, hi ha clares diferències en quant la disposició i tractament de les

diferents àrees de coneixement en els Currículums d’Educació Infantil i Primària.

D’una banda, el Currículum d’Educació Infantil es regeix pel seu caràcter globalitzat en

quant al tractament dels objectius i continguts que presenta. De fet, al 5é paràgraf del

Decret. 71/2008, de 27 juny, pel qual s’estableix el currículum de l’Educació Infantil a

les Illes Balears exposa el següent:

“(...) Atès el caràcter global d’aquesta etapa, la relació entre les àrees és estreta, fins al

punt que bona part dels continguts d’una adquireixen sentit des de la perspectiva de les

altres dues”.

Que el Currículum d’Educació Infantil sigui de caràcter globalitzat, significa que les

disciplines mai són la finalitat principal de l’ensenyament, sinó que aquestes són

l’instrument que han de facilitar la consecució dels objectius programats. Per tant,

podem dir, que els mètodes globalitzats tenen una forma d’organitzat els continguts de

manera transdisciplinar, és a dir, centrant-se en les necessitats de l’infant. Aquesta

metodologia, al igual que el Constructivisme, suposa que l’alumne construeix el seu

propi coneixement exercint com a agent actiu d’aquest mentre que, la principal funció

del professor és la de guia i/o acompanyant en l’adquisició d’un aprenentatge profund i

significatiu (Ausubel).

D’aquesta manera, queda justificat el fet que el Currículum d’Infantil s’estructuri segons

tres àrees de coneixement, íntimament lligades entre sí, les quals inclouen tots els

aspectes que es consideren rellevants i que han d’adquirir els nens d’edat infantil.

Aquestes àrees de coneixement i els blocs en que es subdivideixen els continguts

exposats a cada àrea són els següents:


14

ÀREA DE CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL.

o Bloc 1. El cos i la pròpia imatge.

o Bloc 2. Joc i moviment.

o Bloc 3. L’activitat i la vida quotidiana.

o Bloc 4. La cura personal i la salut

ÀREA DE CONEIXEMENT DE L’ENTORN.

o Bloc 1. Medi físic: elements, relacions i mesura.

o Bloc 2. Aproximació a la natura.

o Bloc 3. Cultura i vida en societat.

ÀREA DE LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ.

o Bloc 1. Llenguatge verbal.

o Bloc 2. Llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicació.

o Bloc 3. Llenguatge artístic.

o Bloc 4. Llenguatge corporal.

Per tant, podem dir, que no existeix un apartat que tracti de manera exclusiva l’àrea de

les matemàtiques, com és el cas del Currículum de Primària on sí hi ha un punt destinat

únicament a aquesta matèria en concret. De fet, el Currículum de Primària, estableix les

següents set àrees de coneixement:

- Coneixement del medi natural, social i cultural.

- Educació artística.

- Educació física.

- Llengua castellana i literatura.

- Llengua catalana i literatura.

- Llengua estrangera.

- Matemàtiques.


15

En concret aquesta darrera àrea de coneixement, l’àrea de matemàtiques, disposa els

continguts que pretén treballar d’una manera molt més concreta i específica evidenciant

així les diferents destreses i habilitats que l’infant ha d’adquirir. Aquests continguts es

presenten a partir dels següents blocs:

BLOC 1. NOMBRES I OPERACIONS.

o Nombres naturals.

o Operacions.

o Estratègies de càlcul.

BLOC 2. LA MESURA: ESTIMACIÓ I CÀLCUL DE MAGNITUDS.

o Longitud, capacitat i pes/massa.

o Mesura del temps.

o Sistema monetari.

BLOC 3. GEOMETRIA.

o La situació en l’espai, distàncies i girs.

o Formes planes i espacials.

BLOC 4. TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ, ATZAR I PROBABILITAT.

o Gràfics estadístics.

o Caràcter aleatori d’algunes experiències.

D’altra banda, en quant a l’avaluació que segueix un i altre currículum podem

assenyalar alguns aspectes comuns com ara el fet que l’avaluació sigui de caràcter

global, contínua i formativa. Aquesta, es durà a terme a través de l’observació sistemàtic

per part de l’equip docent. En quant a l’objectiu de l’avaluació serà identificar els

aprenentatges adquirits pels infants tenint en compte els diferents ritmes. A més a més,

el docent també avaluarà la pròpia pràctica docent.


16

No obstant això, cal mencionar que el Currículum d’Educació Primària, estableix uns

criteris d’avaluació establers específicament per avaluar l’àrea de coneixement

matemàtics. Fent un anàlisi d’aquests, podem concretar que aquest són d’un caràcter

molt més concret, ja que estableix exactament aquelles aspectes o requeriments mínims

que els infants han d’assolir per desenvolupar les destreses i habilitats matemàtiques

que es consideren coherents per a l’edat en que es troben.

En definitiva, una vegada analitzats els continguts i objectius descrits als Currículums

d’Infantil i Primària, així com els criteris d’avaluació que determinen els coneixements i

requeriments mínims que han d’assolir els docents, podem dir que mentre que el

Currículum d’Infantil es presenta des d’una vessant de caire més globalitzadora on les

diferents àrees de coneixement van íntimament relacionades fins al punt que els

continguts d’una prenen plenament sentit amb les altres dues, al Currículum de Primària

els continguts i objectius corresponents a les diferents àrees de coneixement queden

concretats d’una manera molt més específica i estructurada. Un exemple d’això, es veu

reflectit per exemple en un dels criteris avaluatius del Currículum de Primària com és el

de “formular problemes senzills en els quals sigui necessari comptar, llegir, i escriure

fins a 999”, que presenta un salt molt gran respecte dels objectius i criteris d’avaluació

que es demanen al Currículm d’Infantil què són de caire més genèrics.


17

3. REFLEXIÓ PERSONAL

Com ja sabem, l’educació ha passat i continua passant per un període de renovació

pedagògica, en que antigues formes d’ensenyança basades en l’aprenentatge memorístic

i repetitiu per part d’un infant passiu, que reprodueix al peu de la lletra el que el seu

metre posseïdor del coneixement i la veritat absoluta li diu, han quedat obsoletes per tal

de donar pas a noves formes d’aprenentatge: el constructivisme.

Com ja apuntàvem a l’inici del treball, el constructivisme, és una corrent del pensament

sorgida cap a mitjans del segle XX, que estableix una nova forma d’entendre el procés-

d’ensenyament aprenentatge. La clau d’aquesta nova forma d’entendre l’educació és el

fet de veure a l’infant com un element actiu del seu propi aprenentatge mentre que el

docent adquireix la funció de guia i/o acompanyant d’aquest procés.

Amb l’arribada de la LOE (Llei Orgànica d’Educació) al 2006, queden fixats als

Currículums d’Educació Infantil i Primària les bases d’aquesta nova disciplina.

D’aquesta manera, els mètodes d’aprenentatge globalitzats cobren major importància.

Aquest mètode globalitzat de les àrees de coneixement, suposa que tant els continguts

com els objectius es trobin íntimament relacionats entre sí per tal de cobrar major sentit,

com podem veure al currículum d’Infantil d’una manera molt més patent. Gràcies a

això, els infants sempre coneixen el sentit de la tasca que realitzen, ja que es presenten

de manera contextualitzada i relacionada amb aspectes de la vida diària de l’infant. Això

afavoreix que l’infant incorpori en els seus esquemes de coneixement (Ausubel) nous

aprenentatges d’una manera més significativa i profunda.

Per la seva part, el docent s’encarregarà de guiar-lo i acompanyar-lo en la construcció

d’aquest nou coneixement intervenint en la Zona de Desenvolupament Proper

(Vigotsky), en cas que sigui necessari. D’aquesta manera, els possibles problemes que

es pugin plantejar en la vida d’aula cobren major sentit i no es veuen com quelcom

imposat. De fet, partir de situacions properes per l’infant fa que es creïn unes condicions

favorables envers l’aprenentatge, impulsant així la motivació intrínseca de l’infant

(Bandura), ja que compren el sentit i la utilitat dels nous aprenentatges.


18

Tot això, fa que l’infant, què és actiu, curiós, potent, dinàmic, cercador de la veritat,

etc., es vegi reforçat i acompanyat en la mesura que estableix lligams afectius amb el

seu mestre (Bowlby), la qual cosa afavoreix el seu propi autoconcepte; autoestima i

autoimatge.

Un altre aspecte que cal destacar, fa referència a l’aprenentatge basat en la resolució de

problemes. Aquesta metodologia es sustenta en el conflicte/repte cognitiu (Piaget) que

suposa enfrontar-se a situacions que estimulen l’aprenentatge per tal de fomentar la

recerca de solucions a problemes plantejats. Estratègies per desenvolupar com ara

l’exploració, definició, prioritzacions, organització de la feina, recerca d’informació,

compartir coneixements, aplicar nous coneixements, extreure principis, reflexionar o

avaluar, etc., garanteix la resolució de problemes reals i contextualitzats, la qual cosa

afavoreix la funcionalitat d’aquests aprenentatges, que podran ser aplicats en altres

situacions.

A més a més, cal destacar el paper fonamental que desenvolupa l’avaluació en la

consecució de tot aquest aprenentatge. L’avaluació ha de superar la visió de diagnòstic i

ser el procés per extreure informació per tal de dissenyar respostes educatives adaptades

a cada infant, sempre des d’una perspectiva positiva i sumativa. En definitiva, avaluem

per prendre decisions sobre la metodologia que seguirem davant els infants, per tal de

respectar els diferents ritmes d’aprenentatges i les individualitats de cadascun d’ells.

Per tant, una vegada exposats tots aquest conceptes i principis teòrics que penso que

hem de tenir molt presents a l’hora de dur a terme el procés d’ensenyament-

aprenentatge com a futures docents, queda patent que personalment em declino més cap

al sistema organitzatiu dels blocs o àrees de coneixement del Currículum d’Educació

Infantil, més que no pas pel de Primària, ja que el primer es fonamenta des d’una base

molt més globalitzadora en que tots els coneixements es relacionen entre sí, donant així

major sentit i significat a l’hora de presentar els continguts als infants.


19

No obstant això, cal destacar que el fet que el Currículum de Primària estigui tan

concretat i especificat, també pot ser un aspecte positiu, però en aquest cas més que per

l’infant, crec que ho és més pel mestre, ja que li pot ajudar a organitzar el continguts

que ha d’impartir d’una manera més estructurada i clara, la qual cosa afavoreix no

obviar cap aspecte.

D’altra banda, en quant als criteris d’avaluació, considero que a infantil el fet que

s’avaluï d’una forma molt més sistemàtica a través de l’observació dels processos de

l’infant, afavoreix que la finalitat d’aquesta sigui la de donar claus al mestre per

modificar la metodologia, les activitats, els materials, o d’altres, per ajudar a l’infant a

arribar al màxim de les seves possibilitats. Mentre que a primària el fet de realitzar un

examen dels continguts suposa descontextualitzar les activitats de caire experimental, ja

que es fan a un paper i de manera totalment desvinculada amb la realitat dels problemes

que es puguin plantejar.

A més a més, m’agradaria destacar que el plantejament més obert i flexiu del

currículum d’Infantil, permet que a l’hora de programar un ACI (Adaptació Curricular

Individualitzada), et doni major espai d’actuació, ja que no estableix de manera estricta

els requeriments mínims als que ha d’arribar els infants, sinó que s’estableixen a mode

d’orientacions genèriques segons el nivell maduratiu en que es trobi i el requeriments

que es consideren propis de l’etapa/cicle.

A mode de conclusió, he de dir que personalment em decanto més pel plantejament dels

objectius i continguts establerts al Currículum d’Educació Infantil, que no pas al de

primària, ja que el primer afavoreix i respecta més els diferents ritmes d’aprenentatges

dels infants, ja que només exposa les orientacions que a grans trets s’haurien de seguir,

mentre que al segon, les pautes estan molt més definides i són molt més rígides amb la

qual cosa pot suposar que els docent vulguin presentar tots els coneixements perquè “els

han de donar” encara que no tots els infants hagin arribat als graus de coneixement més

alts. Pot ser aix és degut al caràcter no obligatori de l’Educació Infantil, com a element

compensatori de desigualtats, mentre que l’Educació Primària es troba més inclosa dins

el sistema educatiu obligatori.


20

4. BIBLIOGRAFIA

- BOIB núm. 92 EXT 2/07/2008 secció 1. Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

(Pàgines de 2-14 i de 63-73).

- ÁNGEL ALSINA I PASTELLS, (octubre de 2006). Cóm desenvolupar el

pensament matemàtic dels 0-6 anys, (Ediciones Octaedro). Editoral: Eumu.

- Temari de l’assignatura 2201, Bases didàctiques i disseny curricular. Impartida a

càrrec de Tur Ferrer, Gemma. A la UIB, seu Eivissa. Any acadèmic 2009/2010.

- Temari de l’assignatura 2221, Desenvolupament del pensament matemàtic i la seva

didàctica. Impartida a càrrec de Garriga Torres, Adán. A la UIB seu Eivissa. Any

acadèmic 2011/2012.

- Maria del Rocio Pascual Lacal, 2009. “Aplicación práctica de las matemáticas en la

educación infantil”. En Internet:

http://www.csi-

csif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_21/MARIA%20DEL%20

ROCIO_%20PASCUAL%20LACAL_1.pdf

- Revista digital para profesionales de la enseñanza, 2010. “Las matemáticas en el

currículum de la educación infantil en la LOE”. En Internet:

http://www2.fe.ccoo.es/andalucia/docu/p5sd7437.pdf

- Imatge de la portada. En Internet:

http://2.bp.blogspot.com/-

IdyikfnE5Xg/TZlOe_7vdRI/AAAAAAAAOq8/AL0SNc7lVwI/s400/ABACO.jpg

http://www.csi-csif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_21/MARIA%20DEL%20ROCIO_%20PASCUAL%20LACAL_1.pdf



http://www2.fe.ccoo.es/andalucia/docu/p5sd7437.pdf

http://2.bp.blogspot.com/-IdyikfnE5Xg/TZlOe_7vdRI/AAAAAAAAOq8/AL0SNc7lVwI/s400/ABACO.jpg

http://2.bp.blogspot.com/-IdyikfnE5Xg/TZlOe_7vdRI/AAAAAAAAOq8/AL0SNc7lVwI/s400/ABACO.jpg

treball tema1_ nieves tobaruela

Documents