7/29/2019 39 -marc - 2010

1/26

1

nm. 39 -mar- 2010

Editorial

Una llei per garantir loferta de cinema en catal

A quests darrers dies hem viscut la polmica sobre la nova llei proposada pel Governde la Generalitat de lexhibici de pellcules en catal. Segons aquesta, el 50 % de lescpies de les pellcules que es posin al mercat de lexhibici, sempre que superin el

7/29/2019 39 -marc - 2010

2/26

2

nombre de 15, hauran de ser doblades al catal. Aix ha aixecat polmica entre elsexhibidors, fins el punt que en senyal de protesta el passat dilluns 31 de gener vantancar 516 pantalles de les 790 que hi ha a Catalunya, un 75 %. La ra que donen elsempresaris es que aquesta llei est feta sense consens i se senten perjudicats.

Sense entrar en la polmica exposada per aquest gremi, la veritat s que lespellcules que actualment es posen al mercat de lexhibici en catal no arriben al3%, s a dir que de les 300 o 350 cpies duna pellcula important que, de mitjana, esposen al mercat, noms 3 ho sn en catal.

El Cinema Montgr, un cinema de propietat pblica i, per tant, amb una visi ms deservei i cultura que la immensa majoria de sales de cinema (ms dun 90% estansituades en zones comercials), davant daquesta pobra oferta de cinema en catal, lamajoria de les vegades t dificultats per programar pellcules en aquest idioma, jaque les 3 o 4 cpies en versi catalana de les ms de 300 cpies que hi poden haverqueden retingudes en una sala dels multicinemes, especialment a la zona de Girona iCatalunya central, les quals les retenen perqu estan subvencionades. De les 300cpies, en poden quedar moltes de lliures, per cap en catal, la qual cosa suposa peral cinema de Torroella que si es vol passar la pellcula en catal sha de retardarlestrena. Per aix la posada en prctica duna llei que promogui ledici de mscpies en catal ser beneficis per al cinema torroellenc.

Ha de ser el 50% de les cpies o aquesta s una xifra que es pot aconseguirpaulatinament, en un perode consensuat amb els exhibidors? Creiem que en unasocietat de mercat lliure shauria de procurar aconseguir consens, aix s, procurantque la fita a aconseguir no sallargui massa en el temps.

Cal tenir en compte tamb la posici de les distribudores i sobretot les grans majors.Com que la llei obliga a doblar al catal el 50 % de les cpies sempre que se neditinms de 15, es corre el risc que en un enfrontament entre govern i majors, aquestes

no superin aquest nombre de cpies per tal devitar els costos del doblatge al catal.Aleshores, el mercat quedaria trasbalsat i cinemes com el Cinema Montgr i daltresdentitats pbliques i centres culturals es veurien afectats i haurien de retardar moltles estrenes.

Una de les raons que donen els empresaris per defensar la seva posici s que elpblic no vol cinema en catal. Si no hi ha oferta, aix no es pot demostrar. Semblaque la demanda hi s. Cal, doncs, aconseguir aquesta oferta de cinema doblat osubtitulat en catal, per sobretot cal que una vegada aconseguida els defensors del

7/29/2019 39 -marc - 2010

3/26

3

cinema en catal prenem conscincia i fem efectiva aquesta demanda anant alcinema. Ser la prpia llei del mercat la que ens donar la ra, igual com ha passatamb la televisi.

Consell de redacci

Protesta per la llei digualtat decondicions del catal i el castell en lesprojeccions cinematogrfiques del pas

El Gremi d'Empresaris de Cinemes deCatalunya va fer coincidir la sevaprotesta amb els premis Gaud. Varen

tancar uns 75 cinemes.

A les comarques gironines van obrir elTruffaut de Girona, Arinco i Kyton dePalams, el Cinema Montgr de Torroellade Montgr i el de Ripoll.

Segons el Gremi d'Empresaris, la nova

llei agreujar la crisi. Per contra, elscinemes citats van rebre una majorafluncia de pblic del qu sol serhabitual, majoritriament per donarsuport a la futura llei.

El parc danimals de Sobrestanys una possible falta de coordinacientre els diferents ens la no soluci de la

situaci anmala dels animals del parc,clausurat ja fa dos anys; concretament,la societat propietat dAlfons de Robert,comte de Torroella, lAjuntament deTorroella de Montgr i els Departamentsd Agricultura Alimentaci i Acci Rural iMedi Ambient.

Vens de Sobrestany varenexposar el seu malestarper l'abandonament enqu es troben les installacions. Elsanimals poden entrar i sortir, no estanben cuidats (els agents rurals en vriesocasions han donat menjar als animals) i

no es comissen.

Es tracta de trobar la soluci msprctica, i ms quan es promou el ParcNatural del Montgr, les Medes i el BaixTer.

Conferncia Pagesos. Home i paisatge

al Baix Ter

A Can Quintana, Museu dela Mediterrnia, dintre delcicle de confernciesrelacionats amb la pagesia i

el territori que donen contingut alexposici fotogrfica Pagesos. Home iTerritori, Josep Llus Batllori, dissert

http://localhost/emporionou/images/num39/02Sobrestany.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/02Sobrestany.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/02Sobrestany.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/03J.L.Batllori.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/02Sobrestany.jpg

7/29/2019 39 -marc - 2010

4/26

4

sobre els aspectes fonamentals delpaisatge, obra de lhome, el pags, queel modela, i la grafologia que en resultadel seu treball en la transformaci ihumanitzaci del nostre Baix Ter.

Festa del Recer

Com cada any, el Recer ha celebrar laseva festa i, un cop ms ens ha delectatamb els seus playbacks, un dissabte, almat i a la tarda, al Cine Petit.Un any ms es varen aplaudir les sevesactuacions i, com no podia faltar, eldiumenge segent, a les dotze delmigdia, la cobla Foment del Montgr vatocar una ballada de sardanes a la plaade la Vila.

Mai ms ben dit, per molts anys!

Rubato Appassionato al Cine Petit.

Concert de msica antiga

Rubato Appassionato,format per Antnia Tejada,nascuda a Barcelona, Eyal

Sreett, a Jerusalem, i Sasha Agranov, aSant Petersburg, sha dedicat a la msicabarroca del segle XVIII amb una especial

combinaci dinstruments antics quepermet una gran creativitat al mateixtemps que mantenien la seva estticabarroca.

Van presentar El carnaval de Madrid(msica espanyola del segle VVIII), ambdanses, contradanses, Sac dels gemecs iPartes de Folias.

Conferncia a Can Quintana Museu dela mediterrnia: El paisatge dels pasoscatalans a travs de la mirada delfotgraf

Prosseguint amb el cicle deconferncies sobre lapagesia i el territori, elfotgraf Ernest Costa i el fotoperiodistaJordi Gamero varen dissertar sobre elvalor del paisatge, la seva fragilitat i elsentit identitari del territori.Foren lobjecte del debat, en la xerradaconjunta, dins del marc de l'exposiciPagesos, home i paisatge al Baix Ter. saquest un espai modelat totalment perlactivitat agrria, i per tant, la necessitatduna major conscienciaci tant enaquest aspecte productiu que caldefensar, com en la preservaci i posadaen valor del nostre patrimonipaisatgstic, cultural i identitari.

Parc natural del Montgr, les illes Medesi el Baix Ter

El Parlament, amb els nicsvots a favor del tripartit delGovern, desestim lesesmenes a la totalitat alParc Natural del Montgr presentades

pels grups de CiU i PP. Segueix latramitaci del projecte de llei, que es volmirar d'aprovar abans d'acabar lactualmandat, i es mostraren oberts a millorarel projecte de llei amb les propostes queencara es podran fer des del territori.

El raonament de les esmenes

presentades per CiU s: no sha escoltat

http://localhost/emporionou/images/num39/06Paisatge%20i%20fotograf.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/06Paisatge%20i%20fotograf.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/06Paisatge%20i%20fotograf.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/07Parc%20Natural%20Montgri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/07Parc%20Natural%20Montgri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/07Parc%20Natural%20Montgri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/07Parc%20Natural%20Montgri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/06Paisatge%20i%20fotograf.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/05RubattoAppassionato.jpg

7/29/2019 39 -marc - 2010

5/26

5

la gent afectada i lampliaci de la sevaextensi amb 131 Ha, que agafa el cursdel Ter, els estanyets de Pals, el frontlitoral de l'illa Mateua de l'Escala ialgunes parcelles agrries de Gualta,

per sobre de les previstes en elavantprojecte.

V Mostra de Teatre de Torroella-lEstartit

Organitzada pel lAssociaci de TeatreMedes-Montgr, han tingut lloc duesactuacions teatrals.

La primera a la Sala Polivalent delEstartit, amb la representaci de lobraQui espera desespera, a crrec de lacompanyia la Totxana de Vilafant, i lasegona, la de lobra El sopar dels idiotes,amb la companyia lOlla dels Maiquietsde Vilablareix, al passeig Martim.

El Brossa Quartet i Slvia Prez Cruz,amb lacordi de Gregori Ferrer i PinyuMart, percussionista, estrenen Lescanons dels brigadistes, 70 anysdesprs

El Cine Petit de Torroella de Montgr varegistrar un ple excepcional. Paraula imsica convergiren en un espectacleemotiu, organitzat per JoventutsMusicals. Era el record per a molts pocs ila historia feta msica iveu per als ms joves,homenatge als brigadistesinternacionals quecombateren en la Guerra Civil. Amb un

repertori de cants i melodies histriques

en defensa dels valors de llibertat isolidaritat (Gallo negro, gallo rojo, Si mequieres escribir, El quinto regimiento, El

tururur, Viva la quinta brigada, Bella

Ciao, Los cuatro generales, Txoria, txori,

Cancin de las brigadas internacionales,Himne de Riego, No pasarn, Dime

donde vas morena, Himne de l'exrcit

popular o Tango del camp d'Argelers).

A linici del concert es va projectar unaentrevista feta a Llus Mart Bielsa,supervivent del 32 grup d'assalt de laGuerra Civil espanyola i internat al campde concentraci de Dachau. Finalitz el

concert amb forts aplaudiments.

Lalcalde de Barcelona vol que tot elPirineu catal sigui olmpic

Lalcalde de Barcelona, Jordi Hereu, voltransmetre des de Vancouver(Canad), on es desenvolupen

els Jocs dhivern, optimismerespecte a la candidatura deBarcelona i el Pirineu per alsJocs Olmpics d'hivern de 2022 i laidonetat d'una proposta que porta la"marca Barcelona" i que posar elPirineu catal al mapa de tot el mn."Tot el Pirineu ha de portar el segellolmpici a ms es presentar el millor

projecte.

Han estat noticia

Senyalarem noms els titulars msdestacats:* Les valoracions crtiques de la premsafinancera internacional sobre leconomia

espanyola, sobre la capacitat del

http://localhost/emporionou/images/num39/09CansonsBrigadistes.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/09CansonsBrigadistes.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/09CansonsBrigadistes.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/10Jordi%20Hereu.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/10Jordi%20Hereu.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/10Jordi%20Hereu.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/10Jordi%20Hereu.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/10Jordi%20Hereu.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/09CansonsBrigadistes.jpg

7/29/2019 39 -marc - 2010

6/26

6

executiu de salvar leconomia espanyolai la situaci econmica real de Grcia.* Les reunions de Rodrguez Zapatero,president de torn de la Uni Europea, alsEstats Units, a Londres i amb Barroso a

Madrid.* Loferta de pacte nacional de CiU i ladel president Rodrguez Zapatero.* La creaci de la Comissi Anticrisi.* Les crtiques de Mariano Rajoy quedescarta un govern de concentraci isollicita la dimissi del president.

VI Jornada Poltica Internacional. Les

nacions sense estat. El cas dEscciaAl Museu de la Mediterrnia es va fer lajornada de poltica internacional, amb unperfecte servei de traducci simultnia.Desprs de la presentaci i introducci, acrrec de Josep Martinoy, la ministrad'Afers Estrangers d'Esccia (2007 2009), Linda Fabiani, va assenyalar que

en lEuropa actual conviuen cinc estatsamb nacions sense estat.A Alemanya: els landers;a Itlia: el nord dItlia; aFrana: Bretanya,Crsega i Catalunya

Nord; al Regne Unit: Esccia, Gales iIrlanda del Nord; a Blgica: Brusselles, ibelgues i valons; i a Espanya: Catalunya i

Euskadi.Defens el dret legtim d'escocesos icatalans a decidir lliurement sobre laseva independncia i que en cap cas potrepresentar lexclusi dels estatsemergents de la Comunitat Europea.Es mostr convenuda que Escciaaconseguir la independncia, isenfortir econmicament una naci

que havia estat sempre dependent delRegne Unit; aquesta dependncia no haestat mai el cas de Catalunya, sempremotor de leconomia espanyola.El futur es troba en nacions mitjanes i

petites, per la seva major i ms rpidacapacitat d'adaptacials canvis, i no entenialoposici extrema,expressada per algunsdiputats espanyols,respecte als anhels de Catalunya.Sinici un torn de preguntes i respostestant o ms interessant que la prpia

conferncia.La segona part de la jornada la vaconstituir el debat presentat per XavierFerrer. Varen intervenir-hi Laura Pons,periodista, que parl de la sevaexperincia a Esccia com acorresponsal; Roger Albinyana,economista, que expos els resultats

dun estudi jurdic en qu es posa derelleu que laindependncia deCatalunya no podria serobstacle per a la sevaparticipaci en la Comunitat Europea, lapertinena de ms de set milions decatalans a la UE no es podria suspendreimpunement, i Miquel Sallars, que va

fer una brillant exposici de la situacide Catalunya des de la transici fins alspals a la roda davui. Fou molt aplaudidala seva dissertaci.

Desprs dun torn de preguntes, JosepM. Ruf va cloure la jornada.

El 28-F, cent mil gironins han pogut

http://localhost/emporionou/images/num39/12Linda%20Fabiani.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/12Linda%20Fabiani.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/12Linda%20Fabiani.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/13Nosaltres%20Votarem.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/13Nosaltres%20Votarem.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/13Nosaltres%20Votarem.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/13Nosaltres%20Votarem.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/12Linda%20Fabiani.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/11Obama%20i%20Rodriguez%20Zapatero.jpg

7/29/2019 39 -marc - 2010

7/26

7

votar si volien que Catalunya siguiindependent

A vint-i-nou municipis gironins shancelebrat consultes sobre la

independncia, un total de 99.864ciutadans han pogut exercir el seu dret avot: 9 municipis del Baix Empord, 6 dela Selva, 5 de l'Alt Empord, 5 de laGarrotxa, 2 del Ripolls, 1 del Girons i 1de la Cerdanya.

Al tancament de ledici no disposemdels resultats que sens dubte podreutrobar en el proper nmero dEmporion.

Carnestoltes a Torroella i a lEstartitEl municipi de Torroella de Montgr tcom a peculiaritat que el Carnestoltes escelebra dues vegades, una a cada nuclide poblaci.

Va comenar el cap de setmana aTorroella, on el comer local vaengalanar els carrers comercials ambparaiges i els establiments amb lesseves disfresses. Aquest any forendiablesses les que atenienla clientela. Sinici la festaa la plaa de la Murallaamb lactuaci de les collesen el concurs decomparses; desprs, una cercavilaprecedida pels Grallers del Montgr, ifinalitz a la plaa de la Vila, amb ball acrrec del conjunt The Patillas iladjudicaci dels premis del concurs ales millors comparses.

I el diumenge segent, a lEstartit, quemant la seva tradici marinera imedieval de les menges que es repartienel dimarts de carnaval, siniciava la festaamb la sardinada popular.

Els Grallers del Montgr aportaren tambalegria a la rua pels seus carrers, seguidaper lactuaci de les colles a la salapolivalent, ladjudicaci de premis i elball, a crrec de la Disco Mbil.Punt i final a la doble diada. AduCarnestoltes, fins a lany que ve.

La cabra estassada i la cabrador-Llegendes torroellenques-

Aquesta va passar pels encontorns delMas Du quan jo era petit, pels anysquaranta del segle passat. Un pastor,que em sembla que es deia Joan Senen,

menava a muntanya un ramat de cabresun dia de tardor al vespre. Se nhi vaesquivar una, que se li va extraviar, iamb la foscor, no hi va haver manera deretrobar-la. Ja sabeu que aquells erentemps de bruixes i de fantasmes,sobretot cap a entrada de fosc. Tambsabeu la reconeguda astcia de lesbruixes, normalment envoltades dolles,

de mussols i de gripaus, per alterar la

http://localhost/emporionou/images/num39/CarnestoltesTorroella02.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/CarnestoltesTorroella02.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/CarnestoltesTorroella02.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/CarnestoltesTorroella02.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/CarnestoltesTorroella02.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/CarnestoltesTorroella02.jpg

7/29/2019 39 -marc - 2010

8/26

8

seva persona i adoptar tota menadaspectes, de cabra sobretot, per anarals aquelarres a trobar-se amb elsdimonis transformats en bocsrepellents.Doncs diu que quan la pobra

cabra den Senen sacostava al masesmaperduda, es trob amb un parell depagesos que tornaven de la feixa isexplicaven rondalles de monstres,diables i bruixots tot fent cam cap aTorroella. La cabra fu una estranyaremor, empallidiren els pagesos,cridaren la bruixa, la bruixa!, persarmaren de valor i, a cops daixada, la

deixaren estesa all mateix. Lendem almat, el pobre Senen recuperava lacabra, aix s, ben atropellada.

Tornant-hi de cabres. No podia faltar aTorroella la vella llegenda de la cabrador, no hi ha poble important deCatalunya que no la tingui (en altres llocs

ms excelsos sn vedells dor, comensenya la Bblia jueva o la mitologiagrega). Tothom sap que segles enrere lanostra costa era una ronda de pirates,que es feien forts a les Medes i atacavenmasos, pobles i viles. Devia ser pels voltsdel segle XVI, pels anys que lEmperadorCarles V regia els destins de lesEspanyes, que diu que la goleta dun

comerciant barcelon immensament ric,que havia mercadejat a Egipte o aVencia, transportava amb dest aBarcelona objectes orientals de granvalor. Entre ells una cabra feta tota dor,de ms de cinc pams de llarg, i diu quediu que en arribar a prop de la nostracosta la goleta es va trobar perduda enun mar infestat de pirates turcs.

Escapolint-se de segures escomeses, elcomerciant feu fondejar el vaixell propde la costa, entre el cap del Catifoll i elcap dUtrera, i en un bot de remsdescarreg en una cova mig submergida

els objectes ms valuosos, entre ellsnaturalment la cabra dor. Es fix moltb lhome en els replecs de la costa isegu desprs la goleta el rumb, sensetornar a veure cap nau turca. I arribarenel mercader i tota la tripulaci sans iestalvis a la ciutat comtal.

Varen passar uns anys, varenreconquerir els cristians les Medes, shiva fer una fortalesa, amb canons i tot, iel nostre home va decidir de recuperar lacabra i els altres tresors. Salp illusionat,costej pel Maresme fins a la Tordera,recal a Tossa, a Sant Feliu i a Palams,sacost sense perill al cap de la Barra, iavan fins a lilla de Dui i el cap del

Catifoll. Senrecordava vivamentdaquells rocams gegantins, no els podiaoblidar pas, hi havia deixat el tresor de laseva vida. Va avarar de nou un bot i vacomenar de registrar totes les covesque es distingien a flor daigua. Com solpassar en aquestes llegendes, mai no vasaber trobar el lloc exacte el pobre ric,tot i que hi arrisc la vida, entrant i

sortint de caus i cavorques marines, ambcanelobres de roca penjant, de vegadesamb marees perilloses, amb mar picada iones batents.

Mai ms no es va saber res delcomerciant ni de la tripulaci. Nhi haque diuen que uns quants homes se li

varen revoltar, que varen trobar la cabra

7/29/2019 39 -marc - 2010

9/26

9

dor, i que de por de caure en mans dela justcia- la varen tornar a amagar,aquest cop pujant-la a dalt de laMuntanya Gran pel crrec de laFalaguera i deixant-la en un esvoranc del

crrec de Coma Llobera. No s pas si potser veritat. Qui ho vulgui comprovar, quees proveeixi dun mapa den NarcsArbus, que cerqui b per cales icavorques, que no perdi lesperana defer-se immensament ric, i potser encarahi ser a temps. Per si troba la cabraque no ho escampi, que encara se lesheur amb Hisenda.

Vermont I

Vermont s un petit estat de lest delsEstats Units dAmrica, fronterer ambCanad, on fa anys vaig passar unessetmanes amb motiu dun intercanvidalumnes. Els 14 nois i noies que

acompanyava, de 14 a 21 anys, eren deGirona, dIgualada i de Castell de laPlana. En aquell viatge em van succeirunes peripcies prpies duna novelladaventures i crec que s bo que usnexpliqui algunes. A tots ens passensituacions inslites i fem el ridcul mssovint del que aparentment sembla.Solem callar-nos all que pretesament

destrueix la nostra imatge. A mimagradaria que ens atrevssim acomunicar-nos aquest tipus desituacions absurdes per animar-nosmtuament i, a ms, riures dun mateix

s considerat cosa sana!

Als anys vuitanta el mn no estavaglobalitzat com ara; emprendre unviatge a Amrica era un assumptedenvergadura. Vaig preparar-lo aconscincia; fins i tot vaig fer un viatge aIgualada i un altre a Castell perconixer personalment aquells nois inoies que havia de tutelar. Amb els cincde Girona no cal dir que hi haguerenreunions preparatries a tort i a dretamb les seves corresponents famlies. Ala darrera daquestes trobades, entrealtres assumptes, es va parlar del viatgefins a Barcelona per agafar un autobsque ens havia de deixar a Madrid. Dall

sortia lavi a Nova York i, finalment,sarribava a Vermont. Els pares i mareses van brindar a acompanyar-nos ambels seus cotxes fins a Barcelona. Heusaqu que sorg una inesperada situacidesagradable. Un dels pares era el tinentcoronel de la Gurdia Civil de Girona, sa dir, la mxima autoritat daquestainstituci a les nostres comarques. Era

una persona excellent i, quan toqui, jaexplicar que vaig tenir sort dell. Vasuggerir sortir de Girona amb proutemps i no haver de patir. Un altre pare,un conegut industrial giron, catalanista ique mirava de cua dull el tinent coronelden de la primera reuni, va dir que nipensar-ho, que ell tenia un cotxefantstic i es plantava a Barcelona en un

7/29/2019 39 -marc - 2010

10/26

10

tres i no res. Davant la tensi creada esva optar pel ms sensat: que els trescotxes que havien dacompanyar els cincalumnes i a mi mateix sortissin a lhoraque els seus conductors consideressin

millor.

Em va tocar anar amb el cotxe de marca iesportiu de lindustrial. A lhoraconvinguda, vam sortir de Girona ambnervis, s clar, perqu anvem justos detemps. Quan tenem els equipatges dinsde lautombil i a punt de sortir, lesposade lindustrial, que acomiadava el seu fill,va dir el que sacostuma en aquestesocasions: Ja ho teniu tot?, No usdeixeu pas...?, etc. El nostre conductorestava visiblement alterat i va arrancarfent xiular les rodes mentre cridavamalhumorat que ell mai, mai, shaviadeixat res. Circulvem a tot gas perlautopista, era fosc encara i un vehicle

que anava darrere nostre no paravadenlluernar pel retrovisor el nostrexofer que proferia tot tipus dimproperis,cridant com un posset, contra elconductor que feia senyals de llums comllamps en gran tempesta. Finalment, vafer linesperat dun xofer que nosarruga: Passa, passa duna vegadaximple!. Immediatament: Cony, si s la

meva dona!. Efectivament, es va pararal voral i uns metres ms endavant elcotxe de la seva dona que havia fet elpaper propi dun Nuvolari atrapant a quija anava com un esperitat. Qu passa,carai!. s que us heu deixat aix, all iel de ms enll. Vam traslladar al nostrecotxe tot el que shavien oblidat, que eramolt i essencial per al viatge. Pugem i

lautombil de la dona no arrancava.Vols arrancar ja!, crida des de lafinestreta el pare. De cop, unafumaguera negra va sortir del motor delvehicle de la mare. Vam intentar arreglar

lavaria, per davant el ms queprobable retard darribada a Barcelona,lindustrial va ordenar a la seva dona depujar al nostre cotxe i vam arrancartalment com si es tracts dun vol aeri;per heus aqu que no havem fet ni cincquilmetres quan lesportiu de gammaalta del nostre exaltat conductor va ferfiga. No hi va haver maneres de posar-lo

en marxa. Aleshores no existien elsmbils, el ms rpid era aconseguirarribar a una estaci de servei quesalbirava i des dall demanar un taxiurgent. Aix va significar saltar la tancadautopista i crrer camps a travs; vamquedar molls de les humitats i bruts delherbassar.

El taxi va arribar en un moment, per elretard va ser de campionat. Caresllargues per part de la resta dels sofertsviatgers. Els dos pares, que prudentmenthavien sortit a lhora que calia de Girona,no saguantaven el riure davant laspectedeplorable daquell que no haviaescoltat els criteris raonables, ni que

vinguessin dun tinent coronel de labenemrita.

7/29/2019 39 -marc - 2010

11/26

11

Regals

Passades les festes de Nadal, Cap dAny iReis, comentava amb unes amigues -totes vies com jo i amb les quals fem

trobades per all de no descuidar lanostra amistat, que valorem prou-, decom mera de difcil encertar el regaladequat per obsequiar fills i nts enaquestes diades. Amb recana enspreguntem qu se nha fet daquellaillusi que els feia de petits obrir elspaquets que els havien deixat els Reis?Viem aquelles cares illusionades,

aquella alegria de grans i petits obrint lescapses apilonades davant la finestra. sdifcil oblidar aquells breus perentranyables moments, aix com lesancdotes que sovint acompanyavenaquests agradables esdeveniments. Enels anys que nosaltres recordem, hi haviatantes coses per regalar als nostres

infants! Eren joguines molt i moltesperades: un estoig de llapis de colorsque feia temps que demanaven, unpatinet, la primera bicicleta, els llamins...Per als ms grans, ho tenem fcil,perqu sabem de segur que aquell bonicmocador del coll que combinava tantamb labric o la jaqueta, o aquella batagranat, o aquella corbata, o el jersei, el

xandall o el pijama serien ben rebuts.Tenem un munt de coses per escollir, ino s que ara no nhi hagi, al contrari,nhi ha moltes ms, potser massa. Perels nts shan fet grans i els regals ja no

poden ser els mateixos. Ara tot esdecanta cap a materials electrnics,digitals, musicals, i complements per aaparells que nosaltres no coneixem.Peces de vestir? Ni pensar-hi, ja lestenen, se les compren quan lesnecessiten i, per descomptat, al seu gust.Aix ja no s el regal esperat.Cada anyens trobem amb aquest petit, o no tan

petit, problema. No quedem maisatisfetes de com hem fet els regals enaquestes festes, sempre pensem: Lanyque ve ho far diferent. Perempasseguem amb el mateix. Quin regalpodem fer-los ara que ja sn grans?Segurament s per la confiana que elstenim i perqu els coneixem molt que no

ens atrevim a comprar-los res sensepreguntar-los si all que hem pensat elsagradar, o b ja directament quin s elregal quevolen. Tot smolt car i novolem gastarels diners ambres que no els

agradi. Elproblemasagreuja quande lobjectedemanat nosaltres no hi entenem ni unborrall, i en aquest punt ja estem benperduts! La cosa es complica: si lobsequilhan de triar ells, perqu scomprensible que sigui del seu gust,

7/29/2019 39 -marc - 2010

12/26

12

acabes pensant que el ms prctic sdonar-los els diners o anar a la botiga apagar el regal escollit. No magrada niuna cosa ni laltra, per ho comprenc, imalgrat no agradar-me, ho accepto.

I els regals de casament? Aix tamb hacanviat, i de quina manera. Abans (pelque jo recordo), quan una parella escasava podia trobar-se que els convidatsels havien regalat tres gerros daigua,dos jocs de caf, tres o quatre safatesiguals, dues paneres per al pa i unsquants estris ms que no podrienutilitzar. La famlia ms propera, per, sque preguntava als nuvis qu els feiafalta per moblar la nova llar. Msendavant, i aix va ser molt ms prctic,la tendncia era escollir un comer ambuna reserva dobjectes prvia a gust delsque en serien els usuaris. Aquesta opcifacilitava la tasca dels convidats i

assegurava la utilitat i la bona acceptacide lobjecte regalat.

Per el que jo no sabia (ho comentavenles amigus arran dels ltims casamentsals quals les havien convidades) era quequan rebien la invitaci sels facilitavatamb el nmero de compte dunaentitat bancria o destalvi i sels feia

avinent que hi podien ingressar elsdiners que volien destinar al regal. Sensecomentaris. Jo, de protocols i actessocials no hi entenc pas gaire (percuriositat, consulto la Wikipedia imassabento que per fer un regalcorrecte en aquestes ocasions sha decalcular limport del que pot costar el

cobert del restaurant en qu es fa la

festa, i una mica ms). Aix pot ser moltprctic, per on arribarem? Pensant-hob, podrem aplicar el sistema quecadasc que participi en el convit puguiadquirir un tiquet que es posi a la venda

per al gran esdeveniment.

Per si el regal s per a una altra ocasi,com pot ser un aniversari, una visita, unpetit comproms, un agrament, unaamistat..., la cosa resulta molt ms fcil isimptica. Com magrada escollir unllibre, uns bombons, unes flors... Emdireu que aix tamb s una micacomplicat perqu, quin llibre li agradar,quines flors, quins bombons? Per aquel que compta s el detall i la sorpresa,que sempre sagraeix. Perqu endefinitiva, el que desitgem s fercontenta la persona que volemobsequiar.

La nova C-31 al Baix Ter: elsantecedents

Els nuclis de Torroella de Montgr i d'Ullfa anys que pateixen problemes decollapses viaris i, fins i tot, de seguretatdels seus vianants a causa del traatd'una carretera que ha acabat absorbint

un volum de trnsit molt elevat i, en

7/29/2019 39 -marc - 2010

13/26

13

ocasions, de vehicles pesants. La qualitatde vida dels seus habitants tamb es veuperjudicada per la presncia d'aquestavia dins els pobles, a causa dels sorolls, lacontaminaci i lestrs que ocasiona la

carretera als vens. La proposta deconstrucci d'una variant s una ideabenvinguda i de fet reclamada des de famolts anys entre bona part de lapoblaci de la zona.Malgrat l'antiguitatd'aquesta demanda i la claredat de laseva necessitat, cap figura de planificacidel territori d'mbit catal, regional olocal va fer mai previsions serioses en

relaci a la materialitzaci de l'obra.Durant el debat que ha existit aquestsanys s'havia dit que l'opci lgica era atocar del lmit meridional del nucli deTorroella de Montgr. Des d'aquellesprimeres propostes hem vist com lafaana sud de la poblaci ha estatprogressivament ocupada per espais

residencials, naus comercials iequipaments.Al mateix temps,novament fruit de la deixadesa de lesadministracions responsables del'ordenaci territorial i urbanstica, abanda i banda de totes les vies decomunicaci, grans o modestes, de lazona, hi han proliferat tot d'activitats iestructures que s'insereixen entre camps

i marges, sempre vora les carreteres. Elcas ms exemplar s el del tram entreTorroella i l'Estartit, per no sen'escapen ni la C-31 entre Verges iTorroella, entre Torroella i Pals, o la GI-643 entre Torroella i Parlav. Serveixind'exemples mercats de flors, magatzemsde maquinria, un pitch & putt odiverses benzineres. Algunes d'aquestes

edificacions estan encara en fase deconstrucci, amb la qual cosa es faevident que no sn el resultat deprocessos ni predemocrtics, ni del'poca de la transici, sin que van ser

dissenyats i autoritzats durant el segleXXI.

En definitiva, quan finalment es va volerabordar l'ordenaci del territori del BaixTer, el que van trobar els redactors delPla Territorial Director de l'Empord vanser uns nuclis que no havien fet capprevisi per solucionar els seusproblemes de mobilitat i unaconstellaci de noves activitatseconmiques escampades tot al voltantde les vies de comunicaci existents. sen aquest moment quan es planteja unasoluci radical que eviti maldecaps: obriruna nova carretera que travessi amb unnou pont el riu Ter.

Aquesta opci, a ms d'estalviar haverde rumiar gaire sobre com fer passar lacarretera per un territori tan complex,permet assolir un objectiu encara msambicis. Quan la Costa Brava va iniciarel seu desenvolupament turstic es fuuna planificaci de l'accessibilitat a l'Alt iel Baix Empord d'acord amb el que

s'anomen un model d'espina de peix.L'autopista A-7 actuaria de columnavertebral del trnsit procedent d'Europa,mentre que vies comarcals en sortiriencom si fossin espines per conduir elsturistes fins a les seves destinacions decosta, fos a Roses, a l'Escala, a l'Estartit oa Platja d'Aro. Tot traint l'esperit

d'aquella proposta, actualment s'est

7/29/2019 39 -marc - 2010

14/26

14

apostant, cada cop ms, per acostar lacolumna vertebral a la costa, tot creant-hi una via de comunicaci de ms granvolum. La reforma que tram per tram esva fent de la carretera C-31, des de

Figueres fins a Palams, responprecisament a aquest objectiu. s peraix que cal considerar que el bateig dela nova infraestructura com a variant deTorroella s essencialment un errorconceptual.

Una autntica variant ha d'estar pensadaper tal de treure el trnsit de l'interiordels nuclis venals, per alhora ha de seruna soluci per comunicar ambeficincia les diferents zones delmunicipi o dels diversos municipis alsquals serveix. Fruit de la direcci impresaa l'obra ja s'anticipa dificults que puguiservir massa b els interessos i lesproblemtiques de mobilitat locals dels

vens dels pobles afectats. En canvi, lacarretera s'ha planificat com una autoviaper recrrer longitudinalment la CostaBrava. Per comprovar-ho no cal mirar elprojecte constructiu de la propera via,sin que es pot visitar el tram queactualment est en obres entre laTallada i Torroella de Fluvi i del qual lamal anomenada variant de Torroella en

ser la prolongaci.

En propers nmeros de l'Emporionmirarem d'endevinar els problemes quedu associada aquesta concepci de la C-31 com a Gran Via de la Costa BravaNord i tamb analitzarem el procs coms'ha dut a terme la seva implantaci.

Periodisme i comproms

Una societat no pot ser

plenament democrtica si no

existeix el periodisme

dinvestigaci.

El dimecres 27 de gener, a lAula Magnade la Universitat de Barcelona, es vapresentar el llibre Xavier Vinader i

Snchez, periodisme i comproms, escritper Jaume Busqu i Barcel i amb prlegdel director del Centre dEstudisHistrics Internacionals (CEHI), AntoniSegura i Mas.

Van intervenir en lacte de presentaci elrector de la UB Didac Ramrez, elconseller de Cultura i Mitjans de

Comunicaci Joan Manel Treserras, elperiodista Xavier Vinader i el director delCEHI Antoni Segura.

Jaume Busqu i Barcel s unsabadellenc llicenciat en geografia itcnic de la Generalitat. Actualmentresideix a Barcelona i des de fa ms de

vint anys quasi cada cap de setmana ve a

7/29/2019 39 -marc - 2010

15/26

15

Torroella de Montgr on t la sevasegona residncia. s lautor del llibreXAVIER VINADER, periodisme icomproms. Amb tota cordialitat haacceptat de parlar-nos daquest llibre i

de la seva amistat amb el periodistaXavier Vinader

Perqu aquest llibre?

s un encrrec del Centre dEstudisHistrics Internacionals, un organismede la UB. Deixam que texpliqui elsantecedents daquest encrrec. Un diatornvem amb en Xavier Vinader deReus, venem de veure un recull defotografies de diferents autors sobre elfinal del franquisme i els primers anys dela transici; per lautopista de tornadacap a Barcelona em va comentar quevolia donar el seu fons documental a unorganisme oficial i no sabia massa b

quin era el ms adequat. Al cap dunsdies en vaig parlar amb un bon amic, elnotari Mario Romeo, que em va dir queel lloc ms indicat seria el CEHI, que estroba al pavell de la Repblica. El seudirector sho va prendre amb graninters i van rebre amb gran satisfacciaquest fons documental. Al cap de pocsdies, en Xavier Vinader rebia la Medalla

de Sant Jordi. Aix fou motiu perqu elrector de la UB em fes lencrrec queaquell fons es converts en un llibre. Araaquest llibre s una realitat i s unapetita aproximaci al que s el fonsdocumental den Xavier Vinader.

Qui era i qui s en Xavier Vinaderperiodista?

Xavier Vinaders un periodista que a

finals del anys seixanta comena aexercir com a tal; fa un periodisme decomproms que enaquells anysdifcils de finals dela dictadura icomenaments dela transicidenncia els abusos del poder. El poderlocal a Sabadell, els abusos a escalaestatal, denuncia lextrema dreta, lesorganitzacions feixistes, i aix tota la sevavida es va convertint en un treballdinvestigaci en el mn de lespionatge,el contraespionatge, xarxes de crimorganitzat. Com deia VzquezMontalbn, En Xavier sempre arribava

al lloc dels fets abans que el cotxepatrulla.

I en Vinader persona?

s un personatge entranyable amb elqual s molt fcil establir relacionsdamistat. Excellent persona,intelligent, discreta. Un personatge delqual tenamores. A ms a ms, els amicsden Xavier Vinader al final acaben fent-se amics entre ells.

http://localhost/emporionou/images/num39/Xavier%20Vinader.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/Xavier%20Vinader.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/Xavier%20Vinader.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/Xavier%20Vinader.jpghttp://localhost/emporionou/images/num39/Xavier%20Vinader.jpg

7/29/2019 39 -marc - 2010

16/26

16

Un home com ell, amb dificultatsfsiques, ha arriscat molt al fer aquestafeina. Aquestes dificultats fsiques li han

suposat un inconvenient o unavantatge?

Jo diria que un inconvenient important,per aix, encara que amb dificultats, noli ha impedit viatjar dun costat a laltredel mn per entrevistar-se amb un capode la mfia argentina o siciliana o

napolitana, amb el mxim dirigent de laguerrilla Tamil o amb qui va ferlatemptat al general Franco als anysseixanta. Per tant, s que s unadificultat. Per tamb, potser, aquestadificultat ha fet que persones, claramentenemigues, que potser li haurien pogutfer mal, mai li hagin comportat capsituaci de violncia. Tot i que va patir

un atemptat de lextrema dreta al seudomicili de Sabadell i un altre uns anysms tard al seu domicili de Barcelona.

Quins sn els seus treballsdinvestigaci que han tingut unatranscendncia ms forta?

En Vinader ha publicat centenars dereportatges, entrevistes, articlesdopini... En el llibre en publiquem unsquants. Segurament sn els que hemconsiderat ms importants: una

entrevista que va fer a Blas Piar,dirigent de Fuerza Nueva a linici delssetanta; treballs sobre el cop destatdemocrtic a Portugal; s importantlentrevista que va fer a Gregorio LpezRaimundo, dirigent del PSUC, en aquellmoment encara en la clandestinitat, isn importants les entrevistes que va fera ladvocat den Salvador Puig Antich,

Oriol Arau, i al funcionari de presonsJess Idurre que va tenir a crrec seu aPuig Antich durant els pocs mesos queva estar recls a la Model, abans de serexecutat.

Sn especialment importants les tresentrevistes que va fer al policia Francisco

Ros Frutos, un agent de la policia armadadestinat al Pas Basc que se nadon quemembres de la policia i lextrema dretaactuaven contra el mn nacionalistabasc, contra militants dETA, s a dirpracticaven el que sen diu terrorismedestat, abans que aparegus el GAL.Poc desprs ETA va cometre dosatemptats i mat dues persones, una de

les quals apareixia amb noms i cognomsa lentrevista den Vinader. Per aix fouacusat dinducci a lassassinat icondemnat a set anys de pres. Vinaderva fugir a lestranger i torn amb lapujada al govern dels socialistes. Al capde pocs mesos el govern de FelipeGonzlez li conced un indult total i sortde la pres.

7/29/2019 39 -marc - 2010

17/26

17

Un tema dactualitat, ara que sen hafet una pellcula, s la relaci denVinader amb en Joan Pujol Garbo, elfams espia catal. Quina relaci hi ha

entre en Vinader i en Joan Pujol?

Immediatament desprs de sortir de lapres de Carabanchel i ser el primerexiliat i pres de la democrcia, es posaen contacte amb en Joan Pujol, un espiadoble catal que va servir els alemanys iels aliats i que desprs de la guerrashavia donat per mort. Vinaderaconsegueix contactar-hi i fer-li una sriedentrevistes publicades a la revistaInterviu lany 1984.

Per com el localitza, en Joan Pujol?

Doncs, no ho s. Un dia li farem explicar.

Quan vas fer la presentaci del llibre alAula Magna de la Universitat, vasdonar agraments i vas citar moltespoblacions, entre elles Torroella. Quinaintervenci ha tingut aquesta vila ambaquest treball?

Jo vaig donar agraments a bons amics

de Barcelona, Sabadell, Madrid,Pamplona i de Torroella de Montgr.Quan desprs de citar aquestes ciutatsimportants de la geografia catalana iespanyola vaig citar Torroella de Montgrms dun dels assistents va aixecar el capi es degu preguntar per qu Torroellade Montgr?. Doncs, mira, Torroella haestat lescenari de grans estones

descriure, llegir, prendre apunts a casameva aqu a Torroella, per sobretothaig de citar la collaboraci de les duesbibliotecries de la Biblioteca Pere Blasi itamb den Josep Bosch Andreu que

mha ajudat a resoldre els misteris de lainformtica.

Perqu des de Torroella hem de llegiraquest llibre?

Aquest llibre sha de llegir des deTorroella o des de qualsevol part delmn perqu ens dna a conixer leshistries de periodistes com Vinader itants i tants periodistes que han adoptatun comproms de vida ms enll del queera la seva estricta obligaciprofessional.

El Vinader actual continua treballant?Est motivat, o pel contrari, est

desencisat de la situaci actual daquestpas?

En Xavier no est desencisat. Esttotalment motivat. Publicasetmanalment un article a la revista ElTemps, dna classes a la UniversitatRamon Llull, a lEscola de Policia de

Catalunya, dna conferncies, escriu. Sque est crtic amb certs comportamentsde la premsa en lactualitat. Amb lamanca de comproms avui dels diaris.Per ell continua treballant amb elmateix estil, com sempre ha fet.

7/29/2019 39 -marc - 2010

18/26

18

Com tha marcat a tu, Jaume, elconeixement tant profund den XavierVinader?

A mi mha marcat... Mha portat a fer-

me moltes preguntes sobre la professi,sobre el comproms. Mha marcatperqu he conegut la seva vida ambprofunditat. He conegut a molta gentque mha explicat coses sobre en Xavier iel fet que aquestes persones, a les qualshe demanat parlar sobre en Xavier,advocats, metges, jutges, policies o ex-policies, militars, tots, tots senseexcepci mhan dit: encantat dexplicar-li el que convingui. Desprs, jo mho hepassat molt b. He sigut autnticamentfeli fent aquest treball que mha portatuns dos anys de feina.

TAULA RODONA I PRESENTACI DELLLIBRE XAVIER VINADER, PERIODISME I

COMPROMS A CAN QUINTANA.

El dissabte dia 6 de mar de 2010 a les19,30 del vespre a la sala-auditori de CanQuintana tindr lloc una taula rodona ipresentaci del llibre sobre el periodistaXavier Vinader, amb la participaci deJaume Busqu, autor del llibre, LlusPanadell, sotsinspector del Cos deMossos dEsquadre, Jordi Bordas iEduardo Pozuelo, periodistesdinvestigaci de La Vanguardia i elmateix XAVIER VINADER.

El dia abans (divendres 5) a les 22:15 alCinema Montgr, en sessi de Cine Club,projecci de la pellcula Garbo, el

espia*, amb assistncia del seu director

Edmon Roc que far la presentaci de lamateixa. Al final sobrir un colloquiamb el pblic.

Tots dos actes son organitzats pel Cine

Club Torroellenc amb la collaboraci deCan Quintana, Museu de la

Mediterrnia.

* Vinader fou un dels descobridors de

GARBO, i li va fer una llarga entrevista

publicada en varis nmeros de la revista

Interviu, lany 1984.

Locupaci, una prioritat aEuropa

Tots sabem que estem patint una crisieconmica i financera dabast global ique afecta a molts sectors productius i ala majoria destats. Pel que fa a la Uni

Europea, shan fet plans consensuats perfacilitar la sortida de la crisi, perfinalment han sigut els estats els que hanaplicat les receptes especfiques per alseu territori. Aix i tamb la situacieconmica i estructural de cada estatmembre de la UE, ha propiciat que, avui,el percentatge datur sigui fora diferent

en uns estats que en altres. I aquesta

7/29/2019 39 -marc - 2010

19/26

19

realitat ens porta a un Estat Espanyolamb un 18% datur i amb uns nmerosabsoluts (4,3 milions daturats)impensables noms fa dos anys.Aquestes xifres sn prcticament el

doble de la mitjana europea, la qual cosasignifica que la sortida de la crisi sermolt ms costosa i lenta a casa nostraque no pas als estats importants de laUE. I s en aquest entorn que sha fet aBarcelona un Consell de Ministres deTreball de la UE, en el marc de laPresidncia espanyola del Consell de laUE. Dos dies de reflexions, reunions i

canvis dimpressions han posat sobre lataula part del que ja sabem que sn lesdades reals de locupaci a Europa i, aixs, la ferma voluntat de trobar sortides ala crisi, apostant per la proposta de laComissi Europea que vol aconseguirocupaci en el marc duna economiasostenible per al 2020, com a

continuaci de lEstratgia de Lisboa del2000 que, com hem pogut comprovar,no va aconseguir el seu objectiu, que eraconvertir la UE en leconmica msdinmica del mn per al 2010, i daix,res de res. I s que per aconseguir lesfites que es marquen a les cimeres fafalta, no noms lobjectiu en si, sincompromisos en ferm que shan de

complir, per com que aquestscompromisos, normalment, cauen enlmbit de cada estat, finalment,sacaben no complint-se. Tot aix ensporta a la necessitat que la majoria, perno dir totes, de les poltiques siguindirigides i executades des de Brusselles.En definitiva, amb ms Europa seria msfcil i assequible aconseguir, en el cas

que ens ocupa, la sortida de la crisi i pertant laposta per locupaci.

LAeroport del Prat i la roca

--Reflexions--

A Emporion parlem de poltica? Segons icom. La diversitat ideolgica delscomponents del Consell de Redacci ensha perms devitar posicionamentspartidistes, noms faltaria! Per elslectors saben que sovint tractem afersque sn estrictament poltics, com ara

quan defensem aspectes concrets dellibertat individual o collectiva, o ensenfrontem a formes dissimuladesdintolernia, de deixadesa o dineptitud.Quan assenyalem mancances dels queens governen. Aix s fer poltica?Malhauradament, no dir res quan lescoses no van com caldria tamb s fer

poltica. Callar fomenta la corrupci,labs de poder, la mentida, locultaci.Ho sabem b del temps de la dictadura;se sabien moltes corrupteles, per lesautoritats les tapaven (per al b del pas,deien) i els perjudicats o els espectadorsno tenien forma de dir les veritats.

7/29/2019 39 -marc - 2010

20/26

20

Dic tot aix, i perdoneu per tantaintroducci, perqu avui jo pensavacontinuar parlant dels transports, quetan afecten la nostra vida i la nostraeconomia. El mes passat vaig assenyalar

fins a quin punt ens podem permetre deveure el futur amb optimisme, situatscom estem en una posici immillorableper a la transferncia de bns a Europa.Entre Estocolm i Casablanca, per dir-hodalguna manera. Porta dentrada deproductes asitics al centre europeu, perdir-ho duna altra manera.

Per tenim un problema molt greu.Repeteixo, molt greu. Aquest problemasanomena Ministerio de Fomento oencara millor: AENA. Els catalans tenimculpa de molts errors, per sabem ambcertesa que en molts aspectes tenimlEstat en contra. Per aix he comenatdient que de vegades cal que parlem de

poltica. LEstat no ha fet res perentendre qu volia Catalunya amblEstatut. No ha fet res per evitar queEndesa passs a mans italianes abansque a mans catalanes. No ha fet res perdonar a la nostra llengua el tracte diguala igual amb el castell. No ha fet resquan des dels mateixos mitjans decomunicaci sha fomentat el boicot a

productes catalans. S, aix s parlar depoltica: en defensa del pas davant delmenysteniment, quan no davant delatac descarat.

Ja he dit que avui volia continuar parlantde transports, de la seva influncia sobreel nostre sistema econmic. Volia parlar

dels aeroports, principalment del que

fonamentalment hauria de permetre lainternacionalitzaci de la nostraeconomia, laeroport del Prat. Pertamb aqu tenim lEstat en contra. Laproposta del Ministeri de Foment per a

la seva gesti ha estat decebedora. Per,podem esperar una altra proposta?Desgraciadament, ja sabem que no. Hosabem de sempre. Lagost de lany 2006vaig llegir a La Vanguardia un article deFrancesc-Marc lvaro que em va fraparper la seva contundncia i encert en eldiagnstic del qu ens passa. Portava perttol La roca. Ara que ja ens han dit que

no podem tenir la gesti de laeroportdel Prat que ens cal i que nosaltresvoldrem, me nhe recordat. Crec que valla pena de copiar-ne uns fragments:

* Algn da habra que analizar laprehistoria de AENA y tener en cuentalos privilegios y premios que, tras la

Guerra Civil, obtuvieron determinadosestamentos con y sin uniforme... Cuandose habla de traspasar un aeropuertocomo el de Barcelona a la Generalitat ocuando se habla de privatizar este tipode infraestructuras en toda Espaa, losviejos guardianes de la llama saltan endefensa de sus intereses y de sussillones. Y los ministros de turno nunca

quieren sucumbir en un pulso titnicocontra la roca... El gran xito de la rocaes pasar inadvertida y que otros sehundan. La responsabilidad de AENAqueda medio oculta por los trabajadoresy la direccin de Iberia, por la cadena dedecisiones ministeriales y por las crticasde la oposicin. Los tipos instalados en la

7/29/2019 39 -marc - 2010

21/26

21

roca nos observan y dicen: Pobresdesgraciados, son como hormiguitas.

Ja ho he dit, larticle s de lagost del2006, per la roca s eterna.

La cuina de la Catrina

BARATS AMB PSOLS

Ingredients:

Barats Psols Oli Farina Sal Alls Tomata Julivert

Preparaci:

Fregirem els barats, sense espina ienfarinats, amb loli molt calent; volta ivolta i els reservem.Fem un sofregitdalls i una mica de tomata i hi afegim elspsols. Quan siguin cuits, hi posem elsbarats i deixem que coguin uns minuts.

Si la salsa no ha quedat espessa, desferuna mica de farina juntament amb eljulivert.

TRUITA DE PATATES

Ingredients:

Ous Ceba Patates Oli Sal

Preparaci:

Tallar la ceba a la juliana, coure-la ambfora oli molt a poc a poc, que quediafogada.Tindrem els ous batuts dintredun bol, hi posem la ceba. En el mateixoli, courem les patates tallades arodanxes molt fines, millor coure-les endues o tres vegades (com si fregssimesbergnies) que quedin cuites i una micarosses. Les afegim amb la ceba i els ous iho remenem tot. Traurem part de loli dela paella i ja podem fer la truita.

7/29/2019 39 -marc - 2010

22/26

22

Tot fent histria : el fons

patrimonial de la famlia

Mercader-Galibern.

Jlia de Quintana

Els arxius o fonts patrimonials privatssn el conjunt de documents quederiven de ladministraci dunpatrimoni familiar transms degeneraci en generaci. Reflecteixen

levoluci histrica, social i econmica dela famlia propietria i del seu entorn.Qualsevol famlia, independentment delvolum del seu patrimoni, en potacumular un. Des de la direcci delcentre sem va proposar, com a treballde recerca, lanlisi dun fonspatrimonial privat, el de la famliaMercader-Galibern.

Dins dun fons patrimonial trobemdiferent documentaci. En el meu treballvaig analitzar un total de 592documents, separant la premsa, lesrevistes, les postals, etc. Els assignava unnmero dordre i anotava lany, la data,una breu explicaci del contingut, el

nmero de pgines, el tipus dedocumentaci i alguna observacidestacada.

Desprs dorganitzar i conixer elcontingut del fons, en vaig destacar elspersonatges ms importants i en vaigelaborar un context histric. Elsdocuments sn un reflex molt fidel de la

societat. Lanlisi i la contextualitzacidel fons em van permetre accedir amolta informaci relacionada amb lahistria local de Torroella de Montgr.Per tal de mostrar aquest parallelisme i

els canvis que ha patit el nostre pobledurant els ltims segles vaig seleccionardiversos documents que vaig fer servircom a exemple social, cultural,territorial, econmic i poltic.

Lexemple de carcter social est basaten dues cartes personals que parlavendel conflicte de larrs a Pals entreRobert Robert i Surs i Pere Coll i Rigau.Aquestes cartes em van permetremostrar el canvi de la societatestamental, dividida en privilegiats i noprivilegiats, a la societat de classes,grcies a la implantaci de la igualtatjurdica, a mitjans del segle XIX.

Una carta personal tamb va ser lorigende lexemple cultural, ja queindirectament parlava de lestiu que vapassar a Torroella i lEstartit el pintorimpressionista catal Joaquim Mir.Lesborrany dun document oficial de1816 detallava la situaci i la formacide la pineda de lestany de Poma i delsSaions; per tant, tamb indirectament

informava dels canvis territorialsdaquella zona on ara hi ha el golfEmpord. Per lexemple de carcterpoltic vaig seleccionar un documentoficial que detallava com va afectar lareforma de la llei agrria, durant laSegona Repblica, a un terratinent deTorroella. I finalment, diversos

documents sobre La Compaia

7/29/2019 39 -marc - 2010

23/26

23

Torroellense de Electricidad em vanpermetre analitzar lempenta econmicaque va suposar la installaci delenllumenat pblic al poble, l1 de generde 1898.

Desprs dacabar tot el treball, menadono de tot el que he aprs. Elsdocuments antics i privats sn mspropers a la societat, ens ajuden aentendre les formes de comunicaci, elscanvis socials i poltics, ens apropen alsesdeveniments passats i ens ajuden acomprendrels. Per tant, snimprescindibles per completar la histriadun poble i dun pas.

Per

La danza de las horas

Hoy que est la maana fresca, azul ylozana;

hoy, que parece un nio juguetn la

maana,

y el sol parece como que quisiera subir

corriendo por las nubes, en la extensin

lejana,

hoy quisiera rer...

Hoy, que la tarde est dorada y

encendida;

en que cantan los campos una cancin

de vida

bajo el cncavo cielo que se copia en el

mar,

hoy, la muerte parece que estuviera

dormida,

hoy quisiera besar...

Hoy, que la Luna tiene un color

ceniciento;hoy, que me dice cosas tan ambiguas el

viento,

a cuyo paso eriza su cabellera el mar;

hoy, que las horas tienen un sonido mas

lento,

hoy quisiera llorar...

Hoy, que la noche tiene una trgica duda

en que vaga en la sombra una pregunta

muda;

en que se siente que algo siniestro va a

venir,

que se baa en el pecho la tristeza

desnuda,

hoy quisiera morir...

Recita: Marilyn Morn

Autor: Abraham Valdelomar

La dansa de les hores

7/29/2019 39 -marc - 2010

24/26

24

Avui que est la tarda fresca, blava i

ufanosa;

avui, que sembla un nen juganer el mat,

i el sol sembla com que vulgui pujar

corrent pels nvols, en l'extensi

llunyana,

avui voldria riure...

Avui, que la tarda s daurada i encesa;

que canten els camps una can de vida

sota el cncau cel que es copia en el

mar,avui, la mort sembla que estigui

adormida,

avui voldria besar...

Avui, que la Lluna t un color cendra;

avui, que em diu coses tan ambiges el

vent,

al pas del qual estarrufa la seva cabellera

el mar;

avui, que les hores tenen un so ms lent,

avui voldria plorar...

Avui, que la nit t un trgic dubte

que vaga en l'ombra una pregunta

muda;que sent que alguna cosa sinistra vindr,

que es banya en el pit la tristesa nua,

avui voldria morir...

7/29/2019 39 -marc - 2010

25/26

25

Pellcula del mes: Invictus

7/29/2019 39 -marc - 2010

26/26

26