40 DIJOUS, 11 D’OCTUBRE DEL 2018 ara 41ara DIJOUS, 11 D’OCTUBRE DEL 2018 estils

Gent TEXT: LAURA SAULAEstils

La salut, una nova religió?

Hem fugit d’un tipus de religió entesa com a àmbit regula-dor en excés, moralitzant a mitges, encotillat sempre, per entrar en un marc que

no abandona l’anhel d’astorament, grati-tud, confiança, transcendència de la reli-gió però dona èmfasi al vessant interior. Ho anomenem “espiritualitat sense reli-gió” i fem el camí més lleugeres. Lliures? No ho sé, però sí més alliberades. A me-sura que ens hi capbussem, però, veiem que les aigües no són sempre clares, l’es-piritualitat ven, sens dubte. I com en tot comerç, també hi ha deixalles, que suren en l’aigua per on nadem. Moltes d’aques-tes deixalles tenen la mateixa forma que la religió que hem deixat enrere; això sí, amb noves etiquetes molt més atractives. Una d’elles és el benestar i la salut, que han agafat tot el tronc fonamental de la religió més inquisidora. Recordem que en fran-cès de la salud en diuen santé, mentre que el terme salut s’utilitza en el sentit cris-

tià de salvació. I això és el que ens diu aquesta nova espiritualitat sense religió que es basa en la salut com a font de sal-vació: no hi ha paradís sense una dieta sa-ludable, amb tot el ventall de consignes proselitistes que separen el món entre les ànimes sanes i la resta. Una salut viscuda des de l’obsessió, en què la veritat cal di-fondre-la com qui difon la Bona Nova: hi ha salvació/salut si escoltem i seguim la via correcta. Ni greixos ni sucres, amb glu-ten i cereals o a la inversa, alguns amb carn i d’altres sense, tant li fa, cada grupuscle hi diu la seva i en fa bandera.

I nosaltres aquí, vivint-ho des de la perplexitat del qui veu com els discursos més obsolets de la religió prenen noves formes per continuar alliçonant els al-tres. Amb la tristesa de presenciar aques-ta imperiosa necessitat que tenim de buscar la salvació en un lloc reduït, exclo-ent els altres que no es comporten ni pensen igual.e

OPINIÓ

No hi ha paradís sense una dieta saludable, amb totes les consignes

proselitistes que separen el món entre els sans i la resta

EULÀLIA FANAR INVESTIGADORA EN TEMES

DE GÈNERE I CONFLICTE

alitat, sinó per fer palesa la pròpia experiència, juntament amb la gran convicció d’un pluralisme viu, tam-bé, en el propi cos: “Advoco per un pluralisme autèntic i saludable. Plu-ralisme no vol dir relativisme, ni in-diferència, sinó que precisament consisteix en l’observació profunda dels altres perquè els considerem font de coneixement o, si volem, de la revelació, que no pot ser reduïda a una sola font (la nostra). Així la conversa pren, d’una banda, humi-litat i, de l’altra, profunditat, que no ens porten a una meta comuna si-nó a l’afecte i la tolerància mutus i a la comprensió del que no compre-nem dels altres, perquè cada home és un secret, un misteri”, diu.

Atent, recíproc, Lapide assenteix de bon grat, i ofereix una guia de mí-nims: “Segons la moral jueva –expli-ca–, Déu no fa les tres primeres pre-guntes de la Bíblia a Adam, Eva i a Caín, sinó a tots nosaltres, i cada dia: on ets?, què has fet?, on és el teu ger-mà?” “Nosaltres, teòlegs i filòsofs, hauríem d’evitar la contracepció cultural, els mètodes anticoncep-tius que volen evitar la fecundació mútua”, continua Panikkar, que també reivindica la crítica dels al-tres, “perquè, si no, no soc del tot conscient del que em falta”. I d’aquesta màxima n’extreu una re-flexió imprescindible: “Veig que, a pesar que la meva religió té bones respostes, tots nosaltres, jueus i cristians, hindús i musulmans, no ens n’hem sortit. Aquí advoco per una conversió de les religions cor-responents, no a altres religions, si-nó a fer un tomb molt més profund, on puguem crear un nou món i una nova possibilitat de pau mitjançant el diàleg”.

Reflexió que no ens serveix, aquí i ara, com a punt final, sinó d’inici constant, balbucejant, mentre ca-llem també, fent camí o aturant-nos, escoltant sempre.e

Hi ha converses que nei-xen mortes i morts que encara conversen. Morts ben vius, per-què continuen desper-

tant-nos. I malgrat el que diguin les seves dates de defunció, continuen fent-se escoltar, sense imposicions, seduint-nos. És el cas d’aquest dià-leg transcrit i publicat recentment per l’editorial Fragmenta sota el tí-tol Parlem del mateix Déu?, entre el teòleg i filòsof Raimon Panikkar (Barcelona, 1918 - Tavertet, 2010) i el teòleg jueu Pinchas Lapide (Vie-na, 1922 - Frankfurt, 1997). Malgrat que el text no ens transmeti els seus silencis, el paper ofereix la possibi-litat d’obrir i tancar el diàleg entre aquestes dues figures intel·lectuals quan ho necessitem, deixar-los re-posar, tornar-hi una vegada i una al-tra sobre un punt en concret, acom-panyar-los també en el silenci: “No podem parlar de Déu sense haver fet abans un silenci interior”, asse-gura Panikkar, sostingut per Lapi-de: “El principal òrgan per percebre Déu no és l’ull sinó l’orella”.

Una xerrameca maldestra Dos teòlegs que fan autocrítica, que defensen l’interrogant per sobre de la conclusió fàcil, que saben escoltar l’altre per aprendre i no per convèn-cer. Hem de parlar de Déu? Cal? És una pregunta complexa quan se la plantegen dos teòlegs que viuen l’experiència més enllà d’elucubrar teories. Per això és un plaer escol-tar-los (o llegir-los) quan compar-teixen intuïcions. “Guardem silen-ci per conservar-lo [a Déu] viu –afir-ma Lapide–. Potser aquesta seria una manera d’estar més a l’altura de la divinitat infinita o com en vul-guem dir. Hi ha una cosa segura:

BARCELONADÍDAC P. LAGARRIGA

GETTY

CRISTIANISME A L’EUROPA DEL SEGLE XXI Ser a casa, de Gabriel Magalhães, parla de l’experiència del cristianisme sense complexes, agraïda, poètica, sincera. Des de l’avui, des de l’ara.

Cal parlar de Déu?hauríem de parlar menys sobre Déu”. I Panikkar afegeix: “La parau-la Déu no és necessària i molt sovint, sobretot avui en dia, és un impedi-ment per expressar l’experiència o la creença en aquest misteri que no té nom o que pot tenir tots els noms. ¿No podríem tenim com a marc de fons la misèria i la situació dels ho-mes d’ara i parlar més de l’experièn-cia, més personalment i des de la quotidianitat?”

Parlar del que no és sense deixar de ser, d’allò més llunyà i més pro-per alhora, sense temptació de clas-sificar, de reduir, de manipular. Déu com a incògnita però no com a mer desconegut. “De la mateixa mane-ra que una mare cada dia anomena la seva criatura amb tres o quatre noms afectuosos diferents, o que dos amants sempre inventen noms nous per intentar expressar els seus sentiments, el mateix passa amb els jueus creients i Déu”, explica Lapi-de. I afegeix: “A la Bíblia hi tenim més de cent noms per a Déu i sabem que en els millors dels casos són aproximacions que surten al seu en-contre però que, al cap i a la fi, són una xerrameca maldestra que bal-buceja constantment per dir una cosa per a la qual no s’ha inventat el llenguatge per poder-ne parlar”.

Xerrameca maldestra que balbu-ceja constantment... ¿Hi ha millor definició de l’exercici d’un teòleg? ¿Es pot ser més humil, més encer-tat, més equilibrat? I d’aquest bal-buceig constant, imparable xerra-meca maldestra, els dos protagonis-

tes en fan l’art d’escoltar, com alqui-mistes. Panikkar, en aquest intent de trampejar les respostes simplis-tes, afirma: “A l’home se li ha conce-dit que, en la mesura que experi-menta les seves limitacions, faci ex-periència del que hi ha per sobre d’aquest límit d’una manera que no pot veure des de sota seu. Per tant, la meva experiència del límit és sempre simultània a la meva expe-riència de transcendència. Experi-mento el límit quan, d’alguna mane-ra, experimento l’il·limitat, que és qui marca el límit. Visc alhora el lí-mit i l’alliberació en l’infinit”.

Evitar la contracepció cultural Per la seva banda, el teòleg jueu ofe-reix una llista dels Déus morts, cai-guts pel seu propi pes –un pes que ofega, castra, arrasa–. Segons ell, ja ha mort el Déu comptable –que por-ta el càlcul dels actes bons i dolents de cada un de nosaltres–; el Déu avi amb la barba llarga i blanca; el Déu dels exèrcits que sempre desfila amb els batallons més forts... “De tal manera que avui potser estem en si-tuació d’avançar cap a imatges de Déu més profundes i adultes...” Imatges de Déu, però, sense la temptació d’elaborar imatges, sen-se fer-ne un subjecte. “Allò que Ori-ent retreu a Occident, parlant de tradició, és que ha convertit Déu en una substància, en un ésser, en al-gú...”, recorda Panikkar, cristià sen-se por a definir-se també hindú i bu-dista, no amb ànim provocador ni sincrètic, molt menys per superfici-

CONSCIÈNCIA

D’ARA

Cada dijous

I la setmana que ve:

Morir abans de

morir: l’experièn-

cia de renéi-xer

Un llibre recull el diàleg entre Panikkar i Lapide, on són presents interrogants i autocrítica

GETTY

Respecte Els dos teòlegs saben escoltar l’altre per aprendre i no per convèncer

Parlar Panikkar apostava per una nova possibilitat de pau a través del diàleg

Per fi s’ha trencat el misteri que en-voltava Taylor Swift sobre la seva posició política. En un missatge pu-blicat al seu perfil d’Instagram, la cantant ha confessat que a les pròxi-mes eleccions de mig mandat vota-rà pels candidats demòcrates. A més, ha explicat als seus 112 milions de seguidors sota quines premisses escull els partits polítics: “Sempre he votat i votaré tenint en compte quin candidat protegirà i lluitarà pels drets humans, que crec que tots en mereixen en aquest país. Crec en la lluita pels drets LGBT i que qual-sevol forma de discriminació basa-da en l’orientació sexual o de gènere és incorrecta”. Swift, que acaba de guanyar el premi a la millor artista de l’any als American Music Awards, també ha dit: “El racisme sistèmic que encara tenim en aquest país cap a la gent de color és aterri-dor, malaltís i prevalent”.

La cantant, que votarà el 6 de no-vembre a l’estat de Tennessee, ha

anunciat ho farà pels demòcrates Phil Bredesen al Senat i Jim Cooper a la Cambra de Representants. Fins i tot s’ha pronunciat sobre la repu-blicana Marsha Blackburn, que vol representar el seu estat al Senat: “Va votar contra la igualtat salarial per a les dones. Va votar contra la llei con-tra la violència contra la dona, que intenta protegir les dones davant la violència domèstica, l’assetjament i la violació. Ella creu que les empre-ses tenen el dret de negar serveis a parelles homosexuals i que no hau-rien de tenir dret a casar-se. Aquests no són els meus valors de Tennes-see”.

Finalment, Swift ha reconegut que fins ara sempre havia sigut con-trària a expressar públicament les seves opinions polítiques, però que per “diversos esdeveniments” ha canviat d’opinió. A més, aprofita per demanar consciència als ciutadans: “Sisplau, sisplau, informeu-vos so-bre els candidats que es presenten al

Taylor Swift trenca el seu silenci polític

GETT

Y

Liam Gallagher, investigat

GETT

YFI

RMA

FOTO

L’exvocalista d’Oasis està sent in-vestigat per la Policia Metropolita-na de Londres. Això afirma la BBC, que ha revelat com Liam Gallagher ha estat interrogat arran d’una su-posada agressió a la seva parella, Debbie Gwyther.

Els fets van passar el 24 d’agost en un local nocturn de Londres. En un vídeo publicat per The Sun, es pot entreveure com Gallagher aga-fa pel coll Gwyther. El cantant ne-ga els fets i des del seu perfil de Twitter ha assegurat “no haver po-sat mai” les mans sobre una dona “de manera viciosa” ni haver-li dit “bruixa” a la seva nòvia, tal com afir-mava el rotatiu britànic. e

Títolasdjfh agsdjfhgsjdhadsh

Segons l’autora del llibre hi ha cinc contaminants que sóes intestinals greus, com la salmonel·losi. Els al-tres tres són ear-se de focontamina-ció (foto1) electromagnètica deri-vada de la instal·lació elèctrica de l’habitatge o la que generen els ei vel mauris mattis hensent leo nulla, sa-gittis vel semper stibulum tincidunt dictum tortor et iabitur at tempor nisl.

aQuisque nulla nisi, porta ac da-pibus sit amet, tempus sollicitudin neque. Vestibulum diam lacus, ru-trum ac laoreet non, cursus eu ri-Suspendisse semper ultrices dui, id commodo elit varius sit amet. Mau-ris facilisis porttitor dolor. Nunc

Raimon Pannikar (01) i

Pinchas Lapide (02) són els

protagonistes del diàleg del llibre.

FRAGMENTA

01

02