Baldiri Aleu 6-8 08830 Sant Boi de Llobregat

Teléfono: 93-630-97-60 Fax: 93-630-97-58

b.st.boillo.jrb@diba.es www.biblioteques-santboi.org

RecomanacionsRecomanacionsRecomanacionsRecomanacions

La Magdalena de William M. Valtos William M. Valtos William M. Valtos William M. Valtos segueix la tendència de novel·lar la vida de personatges bíblics. D’aquesta Magdalena però podem donar fe que està molt ben escrita, que resulta d’allò més entretinguda i que guanya de llarg en provocació el ja mític Codi da Vinci. L’Església no dóna l’abast a desau-toritzar novel·les basades en dogmes de fe, i aquesta obra de Valtos pot donar-li molta feina. El final és sorprenent, fins i tot pels que sou lectors empedreïts.

Inscriviu-vos al concurs! La gran final serà el dissabte 25 de novembre a la Fira del Llibre de Barcelona, el primer premi és una càmera d’alta qualitat Casio Exilim, a part de l’honor de ser declarat campió.

HivernHivernHivernHivern Dilluns de 16 a 21 h Dimarts a divendres de 10 a 21 h Dissabte de 11 a 19 h Estiu (juliol i agost)Estiu (juliol i agost)Estiu (juliol i agost)Estiu (juliol i agost) Dilluns, dimecres i divendres de 16 a 21 h Dimarts i dijous de 10 a 21 h Tancat: diumenges i festius 24 i 31 de desembre

Imagina't un dia és un conte per a la mainada ple d’il·lustracions sorprenents que fan dubtar l’ull què veu realment i l’obliga a fer diverses passades, visions i revisions, gràcies a la màgia de l’il·lustrador Rob Rob Rob Rob GonsalvesGonsalvesGonsalvesGonsalves.

El proper número estarà dedicat als recursos for-recursos for-recursos for-recursos for-matiusmatiusmatiusmatius

Aquesta és una recomanació doble. The Ring: una mirada al abismo de Julio Ángel Olivares Julio Ángel Olivares Julio Ángel Olivares Julio Ángel Olivares Merino Merino Merino Merino és un estudi magnífic d’una pel·lícula japonesa recent (The Ring), escena rere escena, ja convertida en un clàssic del terror mundial. Obre de culte i creadora d’un nou estil d’espantar els pobres especta-dors que han comprat una entrada de cinema, amb aquella bona fe. A l’Àrea de música (primera planta) hi trobareu aquesta monografia i també (ara ve la segona recomanació) en DVD la pel·lícula motiu de tant de rebombori, The Ring, dirigida el 1998 per Hideo Nakata.

La poesia de la Maria Comas i LladóMaria Comas i LladóMaria Comas i LladóMaria Comas i Lladó, poeta santboiana, sempre ha estat aixoplugada per l’art de la bellesa. Per aquesta crida interior de donar a conèixer uns llocs, uns fets i uns sentiments que ella veu que s’escapen, dia rere dia. Escriu una poesia intimista, realista, amarada d’una bellesa plena de sentiment. Us convidem a comprovar-ho en aquest volum, senzillament titulat Poemes.

Coneixeu el PICA LLETRES? Aquest concurs, que a l’estiu s’emet diàriament per TV3, consisteix a lletrejar paraules en català. Si ho voleu podeu participar al PICA LLETRES representant la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer al Saló del Llibre de Barcelona. El dia 26 d’octubre a les 18 h farem una lligueta eliminatòria a la Biblioteca

(sense televisió pel mig) i el guanyador o la guanyadora anirà a veure món i mesurarà les seves forces amb altres monstres de l’ortografia.

Ara, a la Biblioteca, hi teniu la sèrie completa del mític Escurçó negre, en una edició plena d’extres. Hi trobareu el fantàstic doblatge que Joan Pera fa de Rowan Atkinson; a l’entranyable Baldrick, sempre brut i pollós; i l’inútil príncep George, ara reconvertit en el sarcàstic i temerari Dr. House Dr. House Dr. House Dr. House (Hugh Laurie).

Participeu al PICA LLETRES Participeu al PICA LLETRES Participeu al PICA LLETRES Participeu al PICA LLETRES

Butlletí de la Biblioteca Jordi Rubió i BalaguerButlletí de la Biblioteca Jordi Rubió i BalaguerButlletí de la Biblioteca Jordi Rubió i BalaguerButlletí de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer

Des del mes d’octubre fins al juny, la Biblioteca ha posat, i posa a l’abast de tots els ciutadans, i en especial dels amants de la poesia, unes tertúlies poètiques. En el decurs d’aquestes tertúlies, que es fan cada tercer dimecres de mes a les 18 h, hem tingut la joia de conèixer el poeta i la seva obra de viva veu. “Coneguem la nostra gent”, amb aquesta crida, han passat per les Tertúlies nou poetes de Sant Boi. El poeta o la poeta ens ha fet descobrir, mes rere mes, una poesia algunes vegades clàssica i unes altres lliure. Ens han portat un meravellós ram de paraules i de sentiments, del seu bagatge, que

La tertúlia poètica La tertúlia poètica La tertúlia poètica La tertúlia poètica

Activitats

Bar

Contes

Diaris

Exposicions

Fotografia

Guies

Internet

Jocs

Lectura

Música

Novetats

Ofimàtica

Préstec

Revistes

Suggeriments

Tertúlies

Usuaris

Viatges

Wi-fi

SetembreSetembreSetembreSetembre----Octubre 2006Octubre 2006Octubre 2006Octubre 2006 Núm. 3Núm. 3Núm. 3Núm. 3

4RATLLES

Contingut:Contingut:Contingut:Contingut:

La tertúlia poètica

Carme Raichs Padullés, poeta santboiana

Ve el Francesc Mauri

Els nostres poetes

Una bona matinada, per Enric Mondéjar

Cursos de català

Recomanacions

Participeu al PICA LLETRES

ens han fet emocionar, pensar i somriure, a mesura que s’ha anat destil·lant l’estil de cada poeta, els quals, per cert han fet gaudir, moltíssim, els espectadors de cada una de les tertúlies, que han estat força concorregudes. Tant de bo que aquestes vetllades poètiques, que ens ofereix la Biblioteca per donar a conèixer la nostra gent, poguessin créixer cada dia amb més persones, més art i més poesia. Amb tot, els participants d’aquestes tertúlies ja s’han adonat de la gent tan ferma que tenim a Sant Boi, ja que amb tot l’amor, saber i humilitat fan créixer una ciutat a través de la poesia. Les tertúlies poètiques estan obertes a tothom, sigueu poeta o no. Podeu participar-hi, els uns amb la pròpia obra, els altres per gaudir i escoltar poesia. A tots ens uneixen aquestes vetllades perquè som amants d’aquest bell art poètic. Us hi esperem! Carme Raichs

Carme Raichs Padullés, poeta santboiana Carme Raichs Padullés, poeta santboiana Carme Raichs Padullés, poeta santboiana Carme Raichs Padullés, poeta santboiana La Biblioteca agraeix a la Carme la iniciativa de donar a conèixer la poesia de les nostres conciutadanes i dels nostres conciutadans a través de les tertúlies poètiques. Ella estima la poesia i ens la transmet per mitjà dels seus llibres i també animant els contertulians a aflorar l’ànima poètica que tots portem a dins. És impossible sostraure’s al seu entusiasme, i per això és el motor de les trobades. Si voleu conèixer la Carme, feu-ho a través dels batecs de la seva poesia, com ella diu. Llegiu els seus llibres que trobareu a la Biblioteca. A l’abril d’enguany va presentar el seu llibre: Blau , però n’hi ha d’altres: Mosaic poètic, Cargol guillat i Poemes a tres temps. Veniu a les tertúlies i gaudiu en directe de la poesia que tant estimem.

Ve el Francesc Mauri, veniu a veure’l!Ve el Francesc Mauri, veniu a veure’l!Ve el Francesc Mauri, veniu a veure’l!Ve el Francesc Mauri, veniu a veure’l!

Les tertúlies poètiques es fan el tercer dimecres de

cada mes a les sis de la tarda

El darrer divendres del mes

de setembre xerrada de Francesc Mauri

Esteu convidats a la xerrada de Francesc Mauri el dia 29 de setembre a les 19.30 h, dins del marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. El conegut meteoròleg de TV3 ens parlarà de L’impacte humà en el canvi climàtic, una qüestió de la que tots som causants i alhora víctimes.

Després de la conferència hi haurà un debat obert a tots aquells que ho desitgin. Comenceu a rumiar la vostra aportació, totes seran ben-vingudes.

Ofimàtic aOfimàtic aOfimàtic aOfimàtic a

Página Página Página Página 2222

La nocheLa nocheLa nocheLa noche Johan Odor La noche se hace muy larga donde descansan los vivos, los muertos siempre descansan en tinieblas permanentes y el mundo se siente mejor. No entiendo la noche corta, estando yo dentro la noche, sigo siendo roble fuerte que entrega mucha sombra a los bohemios cansados que pasan noche bebiendo. La noche se hace profunda porque descansan los vivos, pero yo la deleito mejor.

Els nostres poetes: tertúlies poètiques del curs 2005/2006Els nostres poetes: tertúlies poètiques del curs 2005/2006Els nostres poetes: tertúlies poètiques del curs 2005/2006Els nostres poetes: tertúlies poètiques del curs 2005/2006 EnyorEnyorEnyorEnyor Maria Comas Lladó On has anat, ai poble meu, que no et retrobo? Què se’n ha fet d’aquell pagès tan vell? Per què no sento el sotragueig del carro? I el cant dolç dels ocells, han anat amb ell?

Un diaUn diaUn diaUn dia Mercè Gambús Centelles Vora el mar avui estava mirant com trenquen les ones endinsant-se a la platja, i retornant al seu lloc. Amb el seu anar i venir busquen elles tremoloses vestigis d’amor de lluna que brollen a mitja nit. És un moment d’encanteri contemplar el mar embravit veure com besa la sorra i a dins del llit se l’enduu

Anem teixintAnem teixintAnem teixintAnem teixint Josep López Benedet Per la vida anem teixint, amb esperança, el gran llençol. Brodats hi fem amb molta cura, imatges, amb fil d’or de tots aquells records guardats a les butxaques.

DespedidaDespedidaDespedidaDespedida Juan José Sánchez Martínez Como una vela de vacilante llama tu cuerpo hermoso, apacible, tranquilo, volaba hacia la gloria. Débil pensabas, tu soledad temías; pedí permiso, me acerqué con cautela, acaricié tus manos. Tu nombre dije, hubo respuesta leve; lágrimas frescas surcaron tus mejillas, quietas quedaron presto. Pensando en tiPensando en tiPensando en tiPensando en ti

Candelas Ballesteros Aláez Pensando en ti paso la vida elegremente, y, de repente, las sensaciones y añoranzas son crueles lanzas que se clavan cual puñales... para mis males, no hallo remedio y freno el vuelo que era mi anhelo. siento el vacío de un cariño, soy como un niño, lleno de vida y de ilusiones, y a borbotones hierve mi alma peregrina, aguamarina, que entre mis manos de princesa se quedó presa en una tarde de verano.

El amorEl amorEl amorEl amor Ángel Ballesterol Aláez El amor es una frase Expuesta en algún lugar. Compartirlo, es otra cosa... Ofreciendo el corazón. A veces paro a pensar En pro de la humanidad, Lo bonito que sería Si pudiéramos amar... El amor cubre vacíos Que nadie puede llenar, Si ofrecemos nuestra ayuda Para con los demás. A veces corremos mucho Para primero llegar, Otros... llegamos más tarde, Pero sabemos amar...

Nits d’acampadaNits d’acampadaNits d’acampadaNits d’acampada Montserrat Mauri i Mauri Endinsant-me per uns camins plens d’ espessa arbreda, sento en el rostre la fresca brisa del vent. Trobo fonts d’aigua fresca filtrant-se entre les roques, formant diminuts rierols; Girant la vista enrere recordo amb enyorança tot el nostre passat: Dies clars de matinada i nits d’acampada sota d’un cel estelat amb besades d’insomni I mirades d’enamorats.

Top Five Els més prestats

En els versos dels poetes busca las paraules que fa seves en una música antiga que constantment renova: “el fado no té límits… però s’ha de tractar amb molta cura”. En definitiva, aquest disc és una bona mostra del revisionisme fadista. Fado pur, en essència, fet amb les eines d’avui.

silenci quasi religiós que el boscam escampa com si li regalimés vessant avall, acaba per envahir-nos i parem de parlar impressionats per la serenitat del moment. Un boirim tènue i fi com un teixit de tul difumina les coses en la distància i tot es veu borrós i imprecís. La carretera s’enfila vers la carena amb sinuositats suaus, serpentejants. És el vessant nord on el sol no hi entra mai. En alguns indrets els escorrims sense força insinuen un petit rierol, però no s’allarguen gaire. Aviat la mateixa terra els xucla. El rocam tallat de nicorella s’humiteja i a la dreta el terreny s’estimba amb la fondalada. L’airet fresquejant fa agafar més vivacitat al nostre pas. De tant en tant apareix per una revolta, una mica fantasmal, algun vehicle matiner que ens obliga a deixar-li lliure la carretera i ens depassa tot silenciós, ràpid i imprecís davallant cap a la Vila, amb un to irreal de monstre antidiluvià. Un o altre esportista de pantaló curt o xandall ens dóna el bon dia bufant i segueix amb el seu trot desapareixent al primer revolt. Durant una estona, encara ens arriba el lleu ressò de les seves gambades; ara és un ciclista que se’ns creua a tota pastilla, com un coet, amb la seva cua de corrent d’aire. Ja hem arribat a la part més elevada de la carretera, que talla la carena i s’hi enfonsa travessant-la. A partir d’aquí ja és una pendent bastant forta amb magnífics giravolts i més giravolts que ens portarà a Sant Climent. I la pineda s’arrapa a banda i banda, resseguint-la, formant com una cortina d’acompanyament arbori que a través de la troncada ens deixa entreveure el paisatge, i en alguns

Una bona matinada, per Enric MondéjarUna bona matinada, per Enric MondéjarUna bona matinada, per Enric MondéjarUna bona matinada, per Enric Mondéjar

Página Página Página Página 3333 Núm. 3

indrets fa com un túnel vegetal. El perfum de la pineda, la puresa de l’atmosfera i el silenci tan perfecte i dens que s’escau, fa que aquesta pas-sejada sigui d’un gran plaer. En arribar al poble es troben dos pontets on barrejen les seves aigües dues rieres que baixen de les muntanyes veïnes; l’una del costat de ponent i l’altra del nord. Aquestes rieres que vénen directament de la pineda porten les aigües pures i clares com un mirall transparent. Si teniu set podeu beure’n fent cassola amb les mans. Jo ho he fet alguna vegada, i quina aigua més fina! És una meravella que a vint quilòme-tres de Barcelona encara es pugui beu-re aigua directament de la natura i sen-se aixetes... Però encara és més profitosa i bonica la passejada, si en arribar al petit con-gost, ens enfilem al cim de la carena per un estret i difícil corriol que les pluges han obert a la dreta de la carre-tera. La carena no és gaire ampla aquí. Fa l’efecte com si la muntanya de Sant Ramon tingués un braç estès cap a Torrelles. Un camí de pagès que surt de Sant Climent la ressegueix tot el llarg pujant dolçament, i el terra llis i sorrenc és una delícia per als peus. El dia es va aclarint i de sobte ens tro-bem amb un panorama ampli i magnífic que s’escampa davant la nostra mirada pertot arreu. A llevant és com si un teló s’hagués aixecat obrint la immensa perspectiva de tot el delta, la serralada del Vallvidrera, el Tibidabo, el massís de Montjuïc i la mar a la seva falda, que comença a mirallejar, reflectint amb tons rosats i brillants els primers raigs solars que li arriben una mica afeblits per la boirina matinenca que encara cobreix l’horitzó. A Barcelona, les cases més altes i les punxes de les esglésies s’il·luminen paulatinament i les últimes i suaus alenades de la marinada travessen la carena portant perfums de ginesta, romaní i pinassa. L’airet és sa, deliciós. En aspirar-lo a fons dóna la sensació de quelcom d’alimentós. Tots els òrgans funcionen de meravella; és com si no en tingués-sim pas. El cap s’aclareix també i ens sentim eufòrics i contents de viure. De retorn a casa, una mica cansats, ens estirem al sofà, i aviat ens envaeix una plàcida i dolça somnolència durant la qual ens sembla que anem voltant entremig del paisatges amb colorits rutilants.

Si busqueu un lloc on fer un curs de català podeu consultar aquestes adreces: http://www6.gencat.net/llengcat/aprencat/cursosad.htm http://www.cpnl.cat/ensenyament/cercador_cursos.html Si voleu conèixer totes les festes que es fan a Catalunya: http://www.festes.org/index.php

Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat Pl. Montserrat Roig, 1 (L’Olivera) Tel. 93 652 95 85 - Fax 93 630 61 88 A/e: santboi@cpnl.cat – http://www.cpnl.cat

Fragment de Fragment de Fragment de Fragment de Miscelánea historia, Miscelánea historia, Miscelánea historia, Miscelánea historia, cuentos, poesías y reflexiones sobre la cuentos, poesías y reflexiones sobre la cuentos, poesías y reflexiones sobre la cuentos, poesías y reflexiones sobre la vida, vida, vida, vida, d’Enric Mondéjar, que podeu d’Enric Mondéjar, que podeu d’Enric Mondéjar, que podeu d’Enric Mondéjar, que podeu consultar a la Biblioteca.consultar a la Biblioteca.consultar a la Biblioteca.consultar a la Biblioteca.

Si a primera hora de les matinades d’estiu, i també cap a la tardor, ens engresquem a estirar les cames, carretera amunt en direcció cap a Sant Climent de les Cireres, ben aviat arribem a l’últim grup de cases de la Vila, el Bori, on encara es pot veure la Casa Gran, la casa pairal, senyorívola i superba, amb un cert toc de passada grandor, flanquejada per antigues i petites cases de pagès, avui la major part reconstruïdes. Hom dirà que aquesta casa pairal, massissa i silenciosa sota les primeres i tímides clarors de l’alba, ens vol parlar de la seva història. Quantes coses no hauran pas viscut les seves parets i els seus habitacles! Quan encara tota la costalada de Sant Ramon era plena de garrofers, d’ametllers i la muntanya tota era un bosquim quasi inextricable amb infinitat de caçera: conills, guineus, tórtores i ocells de tota mena, de vegades porcs senglars. Enfront de la casa pairal hi ha un espai ple de vells i antics arbres: til·lers, roures, pins i d’altres, que amb la seva magnífica alçada i grandor fan joc amb el mateix casalot i li donen major prestància, si això és possible. Més amunt d’aquest grup de vells arbres, hi ha la gran bassa que recull les aigües de dues mines que devallen des de Sant Ramon quasi bé. Aquest gran dipòsit d’aigua fou inaugurat pel general Prim, l’any 1863, el dia 16 d’agost. Diuen els seus historiadors que aquest fill de Reus tingué amors amb la pubilla de la casa Gran. Continuem caminant i les nostres petja-des ressonen sobre l’asfalt en el silenci matinal. Tothom encara dorm. Aquest