NEMIROVSKY, I rène.Suite francesaSuite francesa s'inicia a París els dies previs a la invasió alemanya. Després de lesprimeres bombes, milers de famíl ies es l lancen a les carreteres amb cotxe, bicicleta o apeu. Némirovsky dibuixa les escenes,commovedores i grotesques, que se succeeixenen el camí: rics burgesos angoixats, amants abandonades, ancians oblidats en el viatge,els bombardejos sobre la població indefensa, les estratagemes per aconseguir aigua,menjar i benzina. A mesura que els alemanys van prenent possessió del país, s'enfonsal 'ordre social imperant i neix una nova època. la presència dels invasors despertarà odis, però tambéhistòries d'amor clandestines i públiques mostres de col•laboracionisme. Némirovsky mostra el fidelreflex d'una societat que ha perdut el seu rumb. Testimoni profund i commovedor de la condició

humana, escrit sense la facil itat de la distància ni la perspectiva del temps, per algúque no va arribar a conèixer tan sols el final del catacl isme que li va tocar viure.

4RATLLES

Primers anys

Contingut:

Guerra a Europa

II Guerra Mundial

Cinema

Núm. 53 set ­ oct 2014 Butl letí

I I GUERRA MUNDIAL. NARRATIVA I CINEMA

L’1 de setembre de 1 939 s’inicià la Segona GuerraMundial, de la que enguany se celebra el 75èaniversari. Les tropes de xoc de la Wehrmachtalemanya envaïren Polònia, sensedeclarar la guerra. La posada enpràctica de la Blitzkrieg (guerral lampec) amb intervenció massiva detancs i avions possibi l ità la conquestade Polònia occidental en duessetmanes.La Segona Guerra Mundial ha estat elconfl icte armat més llarg i sagnant dela història. Es van enfrontar lesPotències Aliades i les Potències del 'Eix entre 1 939 i 1 945. Més de 70països van participar en combats aeris,navals i terrestres. Van morir uns 60mil ions de persones, en la seva majorpart civi ls. Les conseqüènciesterritorials, econòmiques, polítiques i socials vancanviar el mapa del món donant l loc a un nouordre de coses entre les noves potènciesemergents, Estats Units i Rússia, la vel la Europa i

els nous països sorgits de la descolonització.Un dels aspectes més dolorosos d'aquesta guerrava ser l 'holocaust, la persecució dels jueus, els

camps de concentració i l 'exterminitant de jueus com de gitanos o depresoners de guerra.Si bé la guerra a l’Àsia va acabar elsetembre de 1 945, a Europa el fetque marca la fi de la guerra va ser lacaptura de Berlín per tropessoviètiques i poloneses i laconsegüent rendició incondicionalalemanya el 8 de maig de 1 945.Tant l 'aspecte bèl•l ic com la qüestiójueva han creat un gran correntd'interès dins la l iteratura, el cinema il 'art en general, des dels autorscoetanis amb el confl icte fins alsactuals. Això ha generat

innombrables novel•les, memòries i pel•lícules. Laproducció és enorme i no es pot abastarexhaustivament. Aquí en trobareu una mostra.

Primers anys...

Novel·les per a joves

Pàgina 2

MALAPARTE, CurzioKaputtCurzio Malaparte va començar a escriure Kaputt

coincidint amb l'inici de l 'ofensivaalemanya contra Rússia, amb aquestaobra dóna testimoni de la sevaexperiència com a corresponsal deguerra durant la Segona GuerraMundial.Amb Kaputt, paraula germànica queevoca tot al lò trencat, fet miques, i que

esdevé un fidel qualificatiu del que va quedar d'uncontinent devastat per un lustre de destrucció,Malaparte teixeix una colpidora obra l iterària sobrela realitat, alhora salvatge i grotesca, de la guerra alfront.

LEVI , PrimoSi això és un home«Per sort meva, no em van deportar a Auschwitz finsal 1944, és a dir, després que elgovern alemany, atesa la creixentescassetat de mà d’obra, haguésestablert d’allargar la vida mitjanadels presoners que s’haviend’eliminar...». Així comença Si això ésun home, l l ibre que inaugura latri logia que Primo Levi va dedicar alscamps d'extermini nazis. Crònica del 'horror quotidià, el l l ibre descriu ambllenguatge mesurat i sobri el testimoni de l 'espera delno-res, de la privació quotidiana i de l 'obl it de lacondició humana dels presoners.

VONNEGUT, KurtEscorxador­5Un relat amarg, commovedor i alhoradivertidíssim, sobre la innocènciaconfrontada amb l'apocalipsi, «una novel • laamb rivets esquizofrènic-telegràfics», enparaules del seu autor. Vonnegut va ser fetpresoner i es trobava a Dresden quanaquesta ciutat va ser bombardejada iarrasada per l 'aviació nord-americana; aquest fet elva marcar profundament i va decidir escriure un l l ibreal voltant d'aquest tema: Escorxador­5. La història

d'un supervivent de la matança que, molts anysmés tard, és raptat i transportat al planetaTralfamadore. Aquesta és una de les moltestrames que s'entrecreuen en una obraprofundament innovadora, plena de metàfores dela nova era. L'humor, sovint molt negre, ésessencial en l 'obra de Vonnegut, que ha afirmatque "la comicitat és part tan integral en la mevavida que començo a treballar en una històriasobre qualsevol tema i, si no hi trobo elements

còmics, la deixo".

Guerra a EuropaBERNIÈRES, Louis deLa Mandolina del capità Corelli

Història d'amor i de guerra quedescriu la capacitat dels homesper a practicar la crueltat i lapassió. En plena segona guerramundial l 'arribada dels ital ianscapgira la plàcida vida d'unremot poble de l 'i l la grega deCefalònia. En particular la vidade la fi l la del metge de la

localitat, que se sent captivada pel capità Corel l i ,oficial ital ià que s’al lotja a casa seva.

KOHOUT, PavelLa hora estelar de los asesinosFebrer de 1 945: els soviètics es troben ales portes de Praga i la derrota del Reichs'aproxima. En aquest ambient,l 'assassinat de la vídua d’un generalalemany per un psicòpata és l ’excusa pera que la Gestapo reprimeixi les activitatsclandestines antialemanyes de la policia.Barreja de crònica històrica i de novel•la negra a l’obras'entrel lacen de forma magistral l leialtats i compromisosamb les misèries i les perversions humanes.

PÉREZ DOMINGUEZ, AndrésEl violinista de Mauthausen

París primavera de 1 940, una parel la a puntde casar-se, però la Wehrmacht envaeixFrança i el l , republicà espanyol exil iat, ésdetingut per la Gestapo i enviat al campd'extermini de Mauthausen.El la col•laborarà amb els serveis secretsal iats, disposada a qualsevol cosa per salvarla vida del seu promès. Entre el ls hi ha un

enginyer alemany que ha renunciat al seu treball a Berlínper no col•laborar amb els nazis, i es dedica a recórrerEuropa amb un violí sota el braç. Molt aviat, les vides detots tres s'entrel laçaran per sempre.

VALLE, Ignacio delLos Demonios de BerlínBerlín, 1 945. Els soviètics avancen pels carrersplens de runa, la l luita és duríssima a la ciutat i la

derrota alemanya, imminent. Elprotagonista té una missió: trobarl 'assassí d'Ewald von Kleist, científicalemany, trobat mort a la cancelleriadel Reich amb un misteriós diagramaa les butxaques. Thri l ler amb rigordocumental sobre el vertigen delsdos últims anys de la derrota

alemanya.

Pàgina 3

ANTIER, Jean-JacquesPearl Harbor : drama en el Pacífico

CALDERÓN , Emil ioEl judío de Shanghai

FOLLETT, KenVuelo final

GROSSMAN , Vasil i i Semenovich.Por una causa justaVida y destino

KERR, Phi l ipSerie Berlín noirI: Violetas de marzoII: Pálido criminalIII: Réquiem alemán

VOLPI , JorgeEn busca de Klingsor

l 'HolocaustAPPANAH-MOURIQUAND, NathachaL'Últim germà

BOYNE, JohnEl Noi del pijama de ratlles

FRANK, AnneDiari

ROY, JenniferEstrella amarilla

SPIEGELMAN , ArtMaus : relato de un superviviente

SZPILMAN , Wladyslaw

El Pianista del gueto de Varsòvia

Mirant enrere...ESTIENNE D’ORVES, Nicolas d'Huérfanos del mal

FORSYTH , FrederickOdessa

LÁCKBERG , Camil laLas huellas imborrables

LARSSON , AsaFins que passi la teva fúria

LARSSON , Stieg

Els homes que no estimaven les dones

LITTELL, JonathanLes benignes

MONTERO MANGLANO, CarlaLa tabla esmeralda

MORTON , KateLas horas distantes

SÁNCHEZ, ClaraLo que esconde tu nombre

SCHLINK, BernhardEl lector

SILVA, DanielEl confesorNiños feroces

També:

EL CINEMA NARRA LA BARBÀRIE

Antecedents. Sorgiment i ascens del nazisme aAlemanya

CABARET (1 972). Basada en la novel•la, Adéu a Berlín deChristopher Isherwood. Musical dirigit per Bob Fosse iinterpretat per Liza Minnell i . Guanyadora de 8 Òscars,Cabaret és un clàssic del cinema. Ens mostra la vidaal Kit Kat Klub al Berl in de 1 934. Reflecteix l ’ ambienttrist i decadent de l’Alemanya de la república deWeimar i l ' ascens ràpid i fatal del partit nazi.Altres: Los verdugos tambien mueren; La cintablanca; Hitler

Comença la guerra

EL PIANISTA(2002). Dirigida per Roman Polanski i interpretada perAdrien Brody. Aquesta pel· lícula recul l les memòriesdel famós pianista polonès i jueu, WladyslawSzpilman. Narra el començament de la guerra i lacreació del Ghetto de Varsòvia on van ser apinyatstots el jues polonesos. Un relat cruent d’ una realitatque s’expandiria per tota Europa.

Ocupació de l’Europa Continental: Expiación; El ejercito de lassombras; Adiós muchachos; Roma, ciudad abierta; Ser o no ser;Espías en la sombra; Diario de Ana Frank; Hermanos de sangre(sèrie).Guerra a Gran Bretaña: El submarino; La batalla de Inglaterra; WarHorse.Invasió a Rússia: Masacre, ven y mira; Resistencia; Stalingrado; Enla niebla.Guerra al Pacífic: Pearl Harbor, Ciudad de vida y muerte, Banderasde nuestros padres, Cartas desde Iwo Jima, Objetivo Birmania, Thepacific (sèrie) ...

Final de la guerra

EL DIA MÁS LARGO (1 962). Dirigida per Ken Annakin, AndrewMarton i Bernhard Wicki i interpretada per JohnWayne, Robert Mitchum, Henry Fonda, RichardBurton, Sean Connery. . . . Recreació deldesembarcament de Normandia, el dia 6 de juny de1 944. L’invasió al iada de França marcarà el principidel final de la dominació nazi a Europa.

Altres: Enemigo a las puertas; Patton; La batalla delas Ardenas; El hundimiento; Valkiria; ¿Arde Paris?

C/Baldiri Aleu, 6-808830 Sant Boi de Llobregat

Telèfon 936 309 760Fax 936 309 758

b.st.boil lo. jrb@diba.cat

www.bibl ioteques-

santboi.org

Hivern:Dil luns, de 1 5 a 21 hDe dimarts a divendres,de 9 a 21 hDissabtes, d'1 1 a 1 9 h

Estiu (juliol i agost):De dil luns a dijous de 1 4a 21 h , divendres de 9 a1 6 h.

Setmana Santa i Nadal :Consulteu a la bibl ioteca,web o xarxes socials.

Tancat: diumenges ifestius.

Cursos i tallers de català per a persones adultes

Si esteu interessats a fer un curs de català, podeu trucar del 1 8 al 26 de setembre,

al telèfon 93 652 95 85. Us donarem dia i hora perquè vingueu a fer una prova de

col•locació i us puguem recomanar el curs més adequat per a vosaltres. Els cursos

comencen el 29 i el 30 de setembre.

Podreu fer cursos presencials o a distància i també diversos tal lers: conversa,

ortografia, gramàtica i redacció de textos.

Per a més informació: http: //www.cpnl.cat/cursos-catala/

Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat

Pl. Montserrat Roig, I (L'Olivera)

Tel. 936 529 585 - Fax 936 306 1 88

A/e: santboi@cpnl.cat - www.cpnl.cat/xarxa/cnleramprunya

La Postguerra

EUROPA (1 991 ). Dirigida per Lars von Trier i interpretadaper Jean-Marc Barr. Acabada la guerra, Leo Kessler,americà d’origen alemany, es trasl lada a treballar aalemanya on trobarà un país destruït i horroritzat per labarbàrie nazi.

Altres: Alemania año cero; Vencedores o vencidos; Thereader; El tercer hombre.

L'Holocaust i els camps de concentració

LA LISTA DE SCHINDLER (1 993). Dirigida per StevenSpielberg i interpretada per Liam Neeson i Ben Kingsley,és basa en la història real de Oskar Schindler que vasalvar d’anar als camps de concentració a més de mildues-centes persones, contractant-les per a la sevafàbrica i negociant amb el comandant del camp deconcentració de Plaszow (Cracòvia), Amon Göth.

Altres: Zona gris; Los falsificadores; La vida es bella; El niño del pijamade rayas; El viaje de los malditos; Holocausto (sèrie); Amén; Sindestino; La solución final; El tren de la vida....

Camps de presoners de guerra

Pel. lícules que relaten la vida als camps de presoners de guerra i lestrames per fugir.La gran evasión;Traidor en el infierno; Evasión o victoria; Feliz Navidad,Mr. Lawrence; La guerra de Hart.....