57 -...

Editorial. Trobades nacionals iinternacionals d’arxivística aCatalunya, pàg. 2 / Qüestions detreball. Els nous conceptes d’oficina i els arxius. El sistema d’arxius delDepartament de Treball, pàg. 5 / El nou cercador web de l’ArxiuNacional de Catalunya, pàg. 9 /Noticiari. pàg. 14 / Rerefons.Actuacions de la Secció d’ArxiusNotarials de l’ICA (ICA/SAN) alCongrés Internacional de KualaLumpur (juliol de 2008) i aBrussel·les (maig de 2009), pàg. 41 /XAC_PREMSA: una eina de difusió dela premsa digitalitzada de la Xarxad’Arxius Comarcals, pàg. 43 /Memòries d’un arxivador de secà,pàg. 47 / Bibliografia. pàg. 48

AR

XIU

S57

Ta

rdo

r -

Hiv

ern

20

09

C

Arxius_57:ARXIUS 57 24/3/10 13:35 Página 1

2A

RX

IUS

57

Durant el mes d’octubre s’han fet a Barce-lona diferents actes que posen de manifestla projecció de l’arxivística catalana tant enl’àmbit nacional com en l’internacional. Unelement que aporta un valor afegit a aques-ta implicació és la diversitat d’aquests ac-tes, els quals tenien elements propis de l’ar-xivística tradicional i altres d’específics dela moderna gestió documental. En aquestcontext s’han d’emmarcar les quatre acti-vitats/jornades fetes, que permeten visua-litzar l’ambició i la projecció de l’arxivísticacatalana.

Reunió anual de la Secció d’Arxiusd’Arquitectura del Congrés Internacionald’Arxius (ICA-SAR)

Catalunya té representació en el ConsellInternacional d’Arxius (CIA/ICA) i n’és mem-bre institucional. Aquesta situació permetque es visualitzi l’arxivística catalana arreudel món. Des de fa alguns anys, aquesta pre-sència esdevé un referent important i per-met a Catalunya estar present en els debatsinternacionals respecte dels arxius i la ges-tió documental i assolir una acció pioneraa escala de l’Estat espanyol. Catalunya estàrepresentada en cinc seccions internacio-nals (arxius notarials, d’arquitectura, d’es-port, d’associacions i de formació), fet querepresenta participar en la presa de deci-sions de molts aspectes fonamentals de l’e-volució de les polítiques arxivístiques glo-bals.Les reunions que es van fer els dies 8 i 9d’octubre van ser, de fet, les primeres des-prés de l’elecció del nou Comitè Directiuelecte al XVI Congrés Internacional d’Arxiusfet a Kuala Lumpur al juliol del 2008 i vandesenvolupar els principis estructurals quela secció vol tirar endavant en els propersanys. A les reunions hi va haver la repre-sentació del col·lectiu d’arxivers catalans en

la figura de l’arxiver de l’Arxiu Històric delCol·legi d’Arquitectes de Catalunya.Les reunions es van fer a la seu del Depar-tament de Cultura i Mitjans de Comunicacióde la Generalitat de Catalunya i al Col·legid’Arquitectes de Catalunya, i s’hi van trac-tar temes tan importants com la sortida im-minent del proper número de COMMA, prin-cipal publicació del Congrés Internacionald’Arxius i que ha estat dedicat íntegramentals arxius d’arquitectura. Cal destacar quehi haurà una aportació catalana, ja quel’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes deCatalunya ha fet un article al voltant de laseva figura dintre del món dels arxius d’a-quest àmbit.

EditorialTrobades nacionals i internacionalsd’arxivística a Catalunya

També s’hi va tractar l’interès per cooperaramb altres institucions internacionals si-milars a l’ICA-SAR, com l’ICAM (Internatio-nal Council of Architectural Museums) ol’UIA (Union Internationale des Architectes)així com amb seccions paral·leles dins l’ICA.Aprofitant l’estada a Barcelona, l’ICA-SARva demostrar un gran interès per poder-sereunir amb el Grup de Treball d’Arxius i Fons

Reunió de treball de la Secció ICA-SAR al Palau Moja


3

AR

XIU

S57

d’Arquitectura, grup adscrit a l’Associaciód’Arxivers de Catalunya i tractar temes i ex-periències comuns. De la reunió, feta a laseu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Bar-celona, van sortir projectes de treball en co-mú com la possibilitat de treballar en el pro-jecte ISAD (D), de descripció de dibuixos idocuments d’arquitectura. La visita al conjunt del Palau Moja, l’ArxiuHistòric del Col·legi d’Arquitectes de Cata-lunya i l’Arxiu Històric de la Ciutat deBarcelona van completar l’estada catalanade la secció. Aquesta trobada té el suport delDepartament de Cultura i Mitjans de Comu-nicació, l’Associació d’Arxivers de Catalunyai el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Jornada Innova.doc_09: Model Requirementsfor the Management of Electronic Records,MoReq2

Els passats 6 i 7 d’octubre es van fer les si-senes jornades Innova.doc a l’auditori del’Institut Nacional d’Educació Física deCatalunya. Les jornades, organitzades anu-alment per la Subdirecció General d’Arxiusi Gestió Documental (SGAIGD), han dut pertítol Model Requirements for the Manage-ment of Electronic Records, MoReq2. Engu-any han aplegat més de 250 assistents d’ar-reu de Catalunya i de l’Estat espanyol, del’Administració pública i de l’empresa pri-vada. Els ponents principals han estat UlrichKampffmeyer i Mark Fresko, especialistesen el model. També hi han participat el di-rector d’una empresa de consultoria estra-tègica, Genís Roca, arxivers que han parlati presentat projectes d’administració, aixícom representants de les empreses patro-cinadores. L’objectiu d’aquesta edició ha estat atansarMoReq2 al col·lectiu arxivístic, com a modelimpulsat per la Unió Europea a través delprograma IDBAC que està cridat a tenir unpaper important a escala mundial. Entre lesprincipals conclusions destaquen: - La constatació de l’oportunitat d’un mo-

del de requeriments d’àmbit europeu enuna conjuntura actual en què es comen-cen a certificar empreses i productes

- MoReq2 és un model de requeriments quecal adaptar a les característiques de cadaorganització, és a dir la seva aplicació noés de forma directa. Així mateix és un mo-del actual i en expansió. En aquest sentitel Servei de Coordinació de Gestió Docu-

mental de l’SGAIGD ha treballat la tra-ducció al català i ha passat el text alTERMCAT perquè el corregeixi. Un copse’n tingui una primera versió s’obrirà unperíode de consulta pública del text abansde la seva publicació definitiva.

- Es referma el valor estratègic de la gestiódocumental i la funció arxivística a les or-ganitzacions. Es fa necessari intensificarles accions de formació del col·lectiu deprofessionals d’arxius i gestió de docu-ments en aquesta matèria, com tambéaquelles accions informatives que esti-mulin a escala global la consciència de laimportant dimensió que està assolint lagestió de la documentació electrònica. Esconsidera essencial i necessària la difu-sió de les experiències en el nostre entornprofessional que vagin aplicant aquestmodel, per atansar els requeriments delmodel a situacions i experiències reals.

Ha quedat palesa la necessitat de crear equi-ps interdisciplinaris a les organitzacions perpoder engegar i implantar qualsevol pro-jecte d’administració electrònica i afrontarsistemes d’organització de documents elec-

La Jornada Innova.doc es va fer a l’auditori de l’Institut

Nacional d’Educació Física de Catalunya


4A

RX

IUS

57

trònics. La presència en aquesta ediciód’Innova.doc d’aliats estratègics a les di-verses organitzacions n’és una prova.

I Jornada d’Arxius dels Consells Comarcals de Catalunya

L’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental hacol·laborat amb el Consell Comarcal de lamateixa comarca en l’organització de la IJornada d’Arxius dels Consells Comarcals,sota la direcció de la Subdirecció Generald’Arxius i Gestió Documental i amb el su-port de l’Ajuntament de Terrassa. La Jornadaes va fer a la ciutat de Terrassa el dia 29 d’oc-tubre de 2009 i hi van assistir 75 persones,entre representants electes i tècnics delsconsells comarcals, directors dels arxius co-marcals, arxivers dels consells comarcals idirectors d’arxius municipals dels munici-pis caps de comarca, a tots els quals anavaadreçada la convocatòria.

· L’objectiu de la trobada era una primerapresa de contacte i reflexió sobre aquestsarxius, que estan vinculats als arxius co-marcals i alguns dels quals ja disposen detècnics arxivers i una bona experiència deservei. El contingut de les ponències inten-tava cobrir dos aspectes bàsics de la reali-tat d’aquests arxius: d’una banda les rela-cions amb les administracions implicadesen la seva gestió i amb els municipis de ca-da comarca, i de l’altra una presentació deles activitats i les experiències de treball mésrellevants.

· Les ponències van tractar de la relació en-tre els consells comarcals i els arxius co-marcals, el paper dels consells comarcals enels municipis de les comarques en matèriad’arxius, el marc jurídic, tècnic i econòmicde les relacions entre les administracionsdins del Sistema d’Arxius de Catalunya, elmarc competencial dels responsables delsarxius dels consells comarcals, els prece-dents institucionals dels consells comarcals(i les diferents entitats supramunicipals quehi ha) i dues experiències en dos aspectesbàsics de la gestió documental, com són l’e-laboració del quadre de classificació i la im-plantació d’un sistema de gestió de docu-ments electrònics dels consells comarcals.

· Com a conclusions generals de la Jornada,es va valorar molt positivament aquesta pri-mera trobada com a reflexió sobre l’estat dela qüestió i es va veure la conveniència d’es-tablir canals de col·laboració i informaciósobre el treball que s’està desenvolupant enels diferents llocs, així com de crear grupsde treball en els àmbits de la gestió docu-mental específica dels consells comarcals.

Reunió del CTN50 SC1 d’AENOR

El passat dia 8 d’octubre de 2009 es va fer lareunió del subcomitè 1, Gestió de docu-ments i aplicacions, del Comitè Tècnic deNormes 50 d’AENOR. Aquesta sessió es vadur a terme per primer cop a la ciutat deBarcelona i més en concret a la seu del’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Hivan participar 17 representants de les di-verses administracions, empreses i univer-sitats que componen aquest subcomitè.Els principals temes tractats en aquesta re-unió van ser la informació sobre les re-unions dutes a terme a escala internacionalper les persones membres del subcomitè,els vots emesos i pendents a diversos pro-jectes de norma ISO. També es fixà un plade treball per als propers mesos en el qualdestaquen les propostes de normes que espreveu traduir a l’espanyol, en concret unanova versió (amb molt poques modifica-cions) de la norma ISO 23081-2 – Informaciói documentació – Processos de gestió de do-cuments – Metadades. Part 2: elements con-ceptuals i d’implementació. També es tre-ballarà en l’esborrany de norma 13028Information and Documentation - Imple-mentation guidelines for digitisation of re-cords i en la norma ISO 22310-2006: Guide-lines for standards drafters for skatingrecors Management requeriments in stan-dards. Finalment es farà un estudi compa-ratiu entre les diferències entre la normaMoReq 2 i la publicació del CIA ICA Princi-ples and Functional Requeriments forRecords in Electronic Office Environements.La finalitat d’aquest treball serà que el sub-comitè tingui els elements suficients permotivar el sentit del seu vot en el cas, pro-bable, que el mòdul 2 d’aquest document si-gui proposat com a estàndard ISO.


5

I Introducció: un nou concepte d’oficina

L’any 2006 el Departament de Treball va co-mençar la remodelació de les oficines de laconselleria al carrer Sepúlveda. El nou pro-jecte d’oficina era una oficina paisatge ambespais oberts, amb un passadís distribuïdori sales de reunions i despatxos en els ex-trems de les plantes. Es varen eliminar elselements que dividien l’espai entre les di-ferents seccions i d’aquesta manera es vareduir el mobiliari d’arxiu.Fent una petita crònica de l’espai adminis-tratiu podem dir que el seu començamentes remunta al segle XVI quan tenim notíciesdocumentades dels primers indicis d’edifi-cacions relacionades amb l’ús administra-tiu; això no obstant, la seva història pot si-tuar-se molt temps enrere ja que, sense capmena de dubte, les grans civilitzacions delmón demanaven aquest tipus d’espais. Però,quan ens referim a l’origen de l’espai d’ofi-cines pròpiament dit hem de situar-nos al’inici de la Revolució Industrial. En aques-ta època era poc el material i els elementsque constituïen l’espai de treball d’un em-pleat d’oficina, bastaven una cadira, un es-criptori, una ploma i paper i un arxiu on s’a-cumulaven les grans quantitats de do-cuments que s’hi processaven.1

Des de llavors, s’han succeït molts canvisen els estils i les maneres de treballar en lesoficines. Des de la intervenció de la màqui-na d’escriure, l’inici en el disseny de mobi-liari idoni, la generació de nous esquemes,fins arribar a la introducció de xarxes in-formàtiques, computadores, impressores,telèfons, etc. Sense cap mena de dubte, els

nous corrents ideològics han fet canviar laimatge de les oficines i tant els treballadorsi treballadores com les noves tecnologiess’han convertit, cada vegada més, en el cen-tre d’interès dels dissenys dels espais ad-ministratius. No podem dir el mateix delspapers.L’oficina paisatge es conforma com un delsavenços més significatius quant a dissenyd’oficines. Alguns dels seus postulats són:- Proporcionar millors condicions de co-

municació.- Fer ús d’un estil empresarial fluid.- Eliminar el concepte de jerarquia, que po-

dríem dir que ha fracassat.- Propiciar la participació.- Pensar que un bon mitjà de treball pro-

dueix un bon treball.- Considerar que tota organització és simi-

lar en essència.- Tenir present que les oficines requerei-

xen grans espais diàfans.- Pensar que tot element ha de ser mòbil.- Possibilitar els canvis sense excessives

modificacions de l’edifici.

La introducció de grans espais diàfans ve dela mà de les comunicacions. La idea que lesorganitzacions estan al seu voltant i al vol-tant de la interacció de les persones plan-teja, segons els seus creadors, la necessitatde grans espais. Com més grans millor, jaque això facilita la transmissió de dades idocuments. El treball en equip prenia perassalt l’espai administratiu i marcava aixíla imatge de l’esquema, un espai lliure deformes i també de papers, una de les pre-misses més ortodoxes d’aquest sistema és

AR

XIU

S57Qüestions de treball

Els nous conceptes d’oficina i elsarxius. El sistema d’arxius delDepartament de TreballMontserrat Carmona Fernández,responsable d’Arxiu i Documentació delDepartament de Treball


6

minimitzar els mobles d’arxiu amb la ideade generar un espai central per a l’emma-gatzematge de documentació.La idea de “l’oficina sense papers” planteja-da amb l’aparició dels ordenadors i els aven-ços en les telecomunicacions encara podemdir que està molt lluny de fer-se realitat.Potser simplement per la tendència naturalde, per exemple, fer ús de la impressora perposseir de forma tangible qualsevol docu-ment i la incomoditat que implica la lectu-ra en les pantalles. Però les causes per lesquals l’objectiu de l’oficina sense paperscontinua en boca de tots els departamentsde tecnologies de la informació 30 anys des-prés del seu naixement, són dispars:- Per un costat minimitzar les enormes des-

peses de paper a l’oficina.- Reduir l’impacte mediambiental del con-

sum de paper.- Eliminar les barreres al teletreball i a la

mobilitat del treballador.- I, sobretot, augmentar la productivitat en

la infinitat de processos en els quals elpaper és l’eix central del flux de negoci.S’estima que els empleats gasten al vol-tant del 30 % del seu temps buscant la in-formació que necessiten per a la seva fei-na.

- No podem oblidar els factors externs almón administratiu, l’especulació amb elsòl urbà.

II. El nou sistema d’arxius de la conselleria del Departament de Treball

El projecte de remodelació de les oficinesdel Departament de Treball comprenia uncanvi de concepció en el sistema d’arxius

de la conselleria, s’eliminava el mobiliarid’arxiu de les diferents unitats a les plan-tes, es deixava l’espai de l’oficina diàfan i secentralitzava tota la documentació activaals dipòsits de l’antic Arxiu Central Admi-nistratiu, al soterrani del mateix edifici. L’any 2008 va començar a funcionar l’arxiude gestió general de serveis centrals de-pendent del Servei d’Atenció Ciutadana i

AR

XIU

S57

Documentació, dins de la seva àrea delCentre de Documentació i Arxiu. La seva ca-pacitat és de 3 quilòmetres de documenta-ció i disposa de quatre treballadores, unatècnica mitjana, 2 auxiliars administrativesi una treballadora del col·lectiu DIL.2 Les se-ves funcions són les estipulades a l’article7 del Decret 76/1996 de 5 de març,3 “classi-ficar, ordenar i descriure, sota la supervisióde l’Arxiu Central Administratiu, la docu-mentació producte de les tasques de la uni-tat administrativa corresponent, i controlar

ARXIU NACIONALDE CATALUNYA(Sant Cugat delVallés)

ARXIU CENTRALADMINISTRATIU(Sant Just Desvern)

ARXIU DE GESTIÓ(Sepúlveda)


7

AR

XIU

S57

la instal·lació, consulta i localització de ladocumentació dipositada”. Aquestes fun-cions són les mateixes que les de qualsevolaltre arxiu de gestió, però amb un greugeafegit, a l’article 9 del mateix decret es de-fineix els arxius de gestió com aquells que“estan constituïts per la documentació ac-tiva de la unitat administrativa que l’ha ge-nerada o rebuda. Es considera documenta-ció activa aquella que la unitat utilitzahabitualment per fer les seves activitats.”Per tant, tenim un arxiu centralitzat de do-cumentació activa generada per 56 unitatsdiferents i que ha de ser gestionat per unaúnica unitat que en controla ingressos, prés-tecs, insercions, eliminacions i transferèn-cies.Això ha comportat un canvi important enla mentalitat i la manera de treballar delsempleats i empleades del Departament, laidea de no tenir a l’abast de la nostra mà elsexpedients que encara estem tramitant potdificultar la feina administrativa mentre nohi hagi una gestió electrònica de l’expedient.En molts casos el nou sistema donava lloc

zar les mateixes eines de control de l’ArxiuCentral Administratiu per a la gestió de l’ar-xiu, adaptant-les a les seves necessitats.Actualment l’Arxiu Central Administratiudel Departament de Treball treballa ambaplicacions ofimàtiques (Acces i Excel) pera la gestió tant dels expedients com dels di-pòsits a l’espera de la implantació de la pla-taforma SIGEDA, projecte del qual el Depar-tament de Treball és un dels organismespilot. També es van utilitzar els mateixoscircuits de comunicació de la intranet i esvan crear nous circuits de treball per a la co-municació entre les unitats administrativesi l’arxiu de gestió. Aquests circuits són trans-ferència, préstec i inserció de la documen-tació activa; el servei d’eliminació de docu-ments està compartit amb l’Arxiu CentralAdministratiu. (Vegeu esquema 1)Aquest sistema ha significat un gran canviper a l’organització del Departament deTreball. Ara els administratius i les admi-nistratives han de sol·licitar la documenta-ció activa a l’arxiu de gestió i recollir-la a lesseves instal·lacions al soterrani del mateix

Esquema 1

a algunes pràctiques, gens recomanables en-tre els més reticents, com per exemple tre-ballar enmig de barricades fetes a base decarpetes d’expedients.Per donar un bon servei a les unitats admi-nistratives calia definir els serveis que pres-taria l’arxiu de gestió: la custòdia, el présteci consulta, la inserció d’expedients en cap-ses custodiades per l’arxiu, l’eliminació i latransferència de la documentació semiacti-va a l’Arxiu Central Administratiu. Desprésd’establir els serveis, es varen definir els pro-cediments en una fitxa descriptiva incor-porant el seu diagrama, també es van utilit-

edifici. La feina administrativa de les uni-tats obliga a fer que el funcionament de l’ar-xiu de gestió sigui extremament àgil, ràpidi eficaç. Per aquesta raó es va veure la ne-cessitat d’implantar un sistema de gestió dela qualitat a l’arxiu. El Pla de millora d’arxi-us i documentació englobat dins de la polí-tica del Departament de Treball d’impuls iextensió dels models de qualitat, està acon-seguint bons resultats en la garantia deltractament de la documentació adminis-trativa per a la seva conservació, però enca-ra ens queda molt camí per endavant.


8A

RX

IUS

57

1. Hernández Chávez, Vicente. La habitalidad energéticaen edificios de oficinas. Tesi Universitat UPC.

2. DIL: projecte d’inserció sociolaboral del col·lectiu depersones amb dificultats d’integració laboral per raóde la seva discapacitat intel·lectual.

3. Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula elsistema general de gestió de la documentació admi-nistrativa i l’organització dels arxius de la Generalitatde Catalunya (DOGC núm. 2180, de 11.03.1996)


9

AR

XIU

S57

El 27 d’octubre d’enguany l’ANC va posar enfuncionament al seu lloc web un nou cer-cador per consultar els seus fons i docu-ments que ha estat el resultat de la tasca derevisió i adaptació de l’antic cercador a lesnoves necessitats dels usuaris i als nous rep-tes tecnològics.

Els antecedents

Una de les prioritats bàsiques de qualsevolarxiu és donar a conèixer les activitats quefa i els fons que aplega amb la finalitat dedonar resposta a les diferents necessitatsque li planteja la ciutadania i la societat engeneral. La irrupció en el món de les comu-nicacions de la xarxa Internet va esdevenirun revulsiu per a tothom, els arxius inclo-sos. L’Arxiu Nacional de Catalunya, cons-cient del gran potencial d’aquesta nova ei-na com a instrument ràpid i eficaç perpromoure la difusió del patrimoni que con-serva arreu del món, va treballar en la defi-nició d’una pàgina web que va ser operati-va a partir de l’any 1999. En els seus inicisel web de l’Arxiu era una pàgina molt sen-zilla, amb informació bàsica sobre els prin-cipals fons, serveis i activitats que oferia elcentre. Es tractava de pàgines estàtiques,que tenien com a finalitat presentar la ins-titució als ciutadans, però que no permetiendur a terme cap cerca ni visualització delsdiferents fons i documents descrits.Per poder oferir la consulta en línia dels di-ferents instruments de descripció (guies, in-ventaris i catàlegs), es va haver de finalitzarprèviament la unificació de totes les basesde dades existents en una única estructuraque en possibilités la migració a una fitxadescriptiva estàndard igual per a tots elsfons. Aquesta fitxa era la que estava defini-

da en l’aplicació informàtica de l’ArxiuNacional, GANC (Gestió de l’Arxiu Nacionalde Catalunya). Aquesta tasca es va dur a ter-me gràcies al treball d’un equip integrat pertècnics de l’Arxiu i informàtics de la Unitatd’Informàtica del Departament de Cultura.Un cop es van migrar tots els instrumentsde descripció a la base de dades GANC, esva poder treballar per fer un cercador quepermetés la cerca i visualització en línia dela descripció dels fons i documents del’Arxiu. Aquest cercador va ser una realitatl’any 2002, quan es va implementar unaaplicació que permetia cercar en línia elsfons i documents textuals.La cerca estava definida en una doble ves-sant: Cerca pels fons i Cerca per tipus defons. Només es podia cercar sobre fons i documents textuals atès que en aquell mo-ment encara s’estava treballant en la defi-nició de la fitxa de descripció dels docu-ments no textuals, el que després seria l’a-plicació del Ganc-No Textual.Les possibilitats de cerca que oferia aquestprimer cercador eren força limitades, per-què la cerca d’unitats documentals sempres’havia de fer a partir de la cerca d’un fonsen concret.Poc a poc es van anar introduint millorescom el fet de poder visionar la imatge as-sociada del document i també la possibili-tat de reservar documentació annexant lapetició a un correu electrònic mitjançant unformulari Word.L’any 2005 es va fer un salt qualitatiu en elcercador de l’ANC en incloure la possibili-tat de cercar per fons i documents no tex-tuals. Aquesta cerca, no cal dir, va compor-tar una gran millora encara que, tal i comestava definit en aquell moment el cerca-dor, no es podia fer una cerca integral con-

El nou cercador web de l’ArxiuNacional de CatalunyaAmèlia Castan, Concepció Petit iMaria Utgés, arxiveres de l’ANC


10A

RX

IUS

57

tra tots els fons de l’Arxiu sinó que hi haviauna doble cerca: una cerca per a la consul-ta de fons i documents textuals i una altracerca per a la consulta de fons i documentsno textuals.La publicació l’any 2007 de la Norma deDescripció Arxivística de Catalunya (NO-DAC), va fer que els arxius de Catalunya co-mencessin a adaptar la descripció dels seusinstruments a aquesta nova normativa.L’Arxiu Nacional de Catalunya va començarper descriure d’acord amb la nova norma elprimer nivell de descripció, és a dir, el nivellde fons. En l’actualitat l’Arxiu té descritsprop de 700 fons documentals segons la NO-DAC, que configuren la Guia dels fons de lainstitució.Els canvis que s’anaven introduint en el móndels arxius i les noves possibilitats que ofe-rien les xarxes de comunicació van com-portar que el cercador, vigent des de l’any2002, quedés obsolet per diferents motius:

– En primer lloc, calia adaptar el cercador ala normativa NODAC, integrant la des-cripció multinivell i la recuperació de lainformació en el seu context documental.

– Així mateix s’havia de poder cercar sobretots els fons de l’Arxiu a partir d’una cer-ca integral contra tota la BD, indepen-dentment de la naturalesa dels documents(textuals o no textuals)

– Finalment, s’havien de simplificar les cer-ques i adaptar-les als diferents perfils d’u-suari. La importància dels arxius ha anatcreixent al llarg dels darrers anys i ha mo-tivat que l’interès pels fons i documentshagi crescut de manera molt notable en-tre un sector de públic no necessàriamentavesat a la consulta de fons d’arxiu. És peraquest motiu que l’Arxiu Nacional va creu-re convenient definir cerques diferents enfunció dels nous perfils d’usuari.

L’equip de treball

A partir de l’any 2008 es va començar a tre-ballar en un nou cercador que donés res-posta a les noves necessitats plantejades.Per fer aquesta tasca es va crear un equipformat pels arxivers de l’ANC AmèliaCastan, Imma Navarro, Francesc Olivé,Concepció Petit i Maria Utgés, que han tre-ballat conjuntament amb el personal del’Àrea de Tecnologies de la Informació i lesComunicacions del Departament de Cultura

i Mitjans de Comunicació. El fruit d’un anyintens de treball ha estat el nou cercador del’Arxiu Nacional de Catalunya que ara uspresentem.

El nou cercador de l’ANC

El nou cercador presenta la informació delsfons de forma més integrada i tenint encompte els principis de la descripció multi-nivell. El concepte sobre el qual s’organitzala cerca i la recuperació de la informació ésel fons documental. Cada fons inclou la des-cripció de tots els documents que el formen,independentment de la seva naturalesa tex-tual o no textual. Així, l’usuari pot consul-tar en el mateix instrument de descripció,els documents textuals, les fotografies, car-tells, mapes, plànols, produccions artísti-ques o documents audiovisuals i sonors queformen part d’un mateix fons.

L’accés a la informació

L’aplicació permet dues formes d’accedir ala informació, a partir de les corresponentspantalles de cerca:Accés a la descripció dels fons de l'arxiu: L’usuaripot consultar els instruments de descripció(guies, inventaris i catàlegs) dels fons quecompleixin els criteris de cerca establerts.Seguint els principis de la descripció multi-nivell, els instruments de descripció refe-rents a un mateix fons es presenten orga-nitzats jeràrquicament des dels més ge-nerals, la guia del fons, fins als més especí-fics, els inventaris i catàlegs. L’usuari hi potnavegar seguint la seva estructura organit-zativa, des dels nivells més alts fins a lesunitats documentals.La guia dels fons ha estat elaborada seguintla normativa de descripció catalana (NO-DAC), compatible amb la normativa de des-cripció internacional que permet comuni-car i intercanviar dades de descripció ar-xivística. (Figura 1)

Accés a la descripció de documents concrets(textuals i no textuals):

Aquesta opció permet cercar i recuperardescripcions de documents concrets quecontinguin els criteris de cerca desitjats. Elresultat pot incloure documents de diferentstipus, textuals i no textuals, i de diversosfons, que es visualitzaran en el context del


11

AR

XIU

S57

fons al qual pertanyen i de l’estructu-ra organitzativa que els ha produït.(Figura 2)

Visualització de la informació

Independentment de la forma d’accés,la informació recuperada es presentasempre en el context del fons docu-mental al qual pertany i de la seva es-tructura organitzativa. Dins de cadafons, les descripcions dels documentss’organitzen a partir de l’arbre jeràr-quic d’organització de cada fons, cor-responent als organismes i funcionsque els han generat. Aquest quadre espresenta a l’esquerra de la pantalla iels documents estan associats als seusdiferents nivells. En seleccionar un ni-vell de l’arbre que contingui docu-ments, la descripció d’aquests es vi-sualitza a la part central de la pàgina.(Figura 3)

La descripció dels documents es pre-senta en dos formats, segons el graud’informació que continguin:

– El format llista: amb un nivell d’in-formació mínim i que en determi-nades pantalles es pot ordenar.Aquest format té una visualitzacióextensa, de caràcter opcional, queincorpora més elements de des-cripció.

– El format fitxa: s’hi accedeix clicantsobre una unitat de descripció.Aquesta pàgina conté el grau mà-xim d’informació. (Figura 4)

En cas que els documents tinguin laimatge digital associada a la seva des-cripció, l’usuari la pot visualitzar, des-ar en fitxer i imprimir. (Figura 5)Des de les dues opcions de cerca es pottornar sempre a la visualització de laguia de fons, i des de la guia tornar avisualitzar la descripció dels docu-ments.

Els tipus de cerca

S’ha definit un sistema de cerca mésampli, àgil i intuïtiu que permet cer-car contra tots els documents del’Arxiu, independentment del fons alqual pertanyen i de la seva naturalesa(textual o no textual).

Figura 1

Figura 2

Figura 3

S’han mantingut les opcions de cerca del’anterior cercador (cerca per text lliure, vo-cabularis controlats, dates, etc.) i s’han afe-git noves funcions com la cerca tipus Googleper als camps de text. Així mateix, per a lacerca de documents concrets, s’han definit


12A

RX

IUS

57

dos nivells de dificultat per adaptar-la alsdiferents perfils d’usuari: una cerca simplei una d’avançada. Els camps de cerca de ca-da opció varien en funció de la naturalesatextual o no textual dels documents.

El control de la qualitat del servei web: les estadístiques

Amb la finalitat d’avaluar la utilitat i el fun-cionament del cercador, fer el control dequalitat del servei i aplicar les mesures cor-rectives oportunes, l’ANC elabora estadísti-ques a partir de les dades obtingudes en elrecompte de visites i de visualitzacions depàgines fetes sobre el web de l’arxiu, a tra-vés del programa Webtrends.En l’actualitat Webtrends permet obtenir in-formació sobre:- Els usuaris o visitants. Es pot enregistrar,

per exemple, la procedència de la perso-na que es connecta al nostre web.

- El nombre de visites fetes i com han arri-bat al cercador de l’Arxiu (fil d’Ariadna).

- Les visualitzacions. Són les pàgines visua-litzades, la freqüència, així com el tempsmitjà utilitzat en la visualització de ca-dascuna de les pàgines. A través d’aques-ta opció l’Arxiu pot analitzar si el produc-te és òptim o no, si es requereixen mésajudes, si l’usuari arriba o no a la cerca de-sitjada i com ho fa.

Està pendent d’establir de cara al nou cer-cador l’obtenció d’altres dades referides alsfons, documents i imatges associades mésconsultats, a la freqüència en què el visitantes connecta, els camps més utilitzats en lacerca, etcètera.

La millora del cercador: noves funcions

Com qualsevol altre projecte informàtic, elnou cercador de l’ANC va disposar de l’es-tabliment d’un calendari que incloïa una fa-se d’estudi i anàlisi dels requeriments, unafase de desenvolupament, les proves perti-nents per part dels tècnics de l’ANC i final-ment la posada en funcionament. Algunes de les funcions previstes en la fa-se d’anàlisi es van ajornar per a un estudi idesenvolupament posteriors, atesa la sevacomplexitat. D’altra banda, durant el perío-de de proves de l’aplicació es van detectarnoves necessitats tant per part del grup detreball com per un grup heterogeni d’usua-

Figura 4

Figura 5

Figura 6


13

AR

XIU

S57

ris als quals se’ls va demanar l’opinió sobreel producte. El resultat ha estat un conjuntde nous requeriments que es desenvolupa-ran en una segona fase i que són els segü-ents:

- El quadern de cerca. Eina personal per al’usuari que permetrà guardar les selec-cions documentals en un espai de la xar-xa a la qual només ell hi pugui accedir. Elsllistats es podran actualitzar, modificar iagrupar per temes; es podran guardar lescerques en un fitxer, enviar-lo a una adre-ça electrònica i fins i tot utilitzar aquestfitxer per fer comandes en línia.

- La compra en línia. Des del cercador l’u-suari podrà fer comandes de reprografiad’aquells documents que estiguin digita-litzats i tinguin la seva imatge associada.Se’n podrà tramitar el pagament en línia itot l’expedient de la gestió serà electrònic.

- La galeria d’imatges. Eina per agilitar la vi-sualització de les imatges associades alsdocuments no textuals. Des del resultatd’una cerca es podrà accedir directamenta les imatges associades en format mi-

niatura. Les imatges es presentaran orde-nades per fons i des de cadascuna l’usua-ri podrà veure la fitxa de descripció del do-cument.

- EAD 2002. Creació d’un servei web que per-meti la compartició de les dades descrip-tives que es difonen en aquest cercadormitjançant la generació de fitxers XML es-tàndards seguint la normativa de codifi-cació EAD 2002 sobre descripció arxivísti-ca codificada.

Des de finals de novembre, aquest cercadorha quedat integrat dins del nou portal“Arxius en línia” de la Subdirecció Generald’Arxius i Gestió Documental, que permetl’accés a la documentació de l’ANC i a la detots els arxius comarcals de Catalunya(http://cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/),amb les mateixes funcions definides per alcercador de l’ANC.Amb aquesta nova eina es fa un pas enda-vant en la difusió del patrimoni documen-tal català, alhora que els arxius s’apropen ala ciutadania amb la finalitat de configurarun servei cada cop més obert a les persones.

Figura 7


14

Noticiari

Subdirecció General d’Arxius i Gestió Documental

Publicada a Internet la reestructuració del webinstitucional Arxius i Gestió DocumentalAl juliol de 2008 va néixer el web Arxius,http://patrimoni.gencat.cat/arxius, adreçat fo-namentalment al coneixement i la difusió delsarxius entre la ciutadania. Un cop assolida aquesta fita, calia reestructurarl’altre gran canal de comunicació que hi ha aInternet de l’SGAiGD, el web Arxius i GestióDocumental, per reorientar els seus contingutscap a una vessant més tècnica i professional. Elseu objectiu prioritari és conformar-se en una ei-na d’utilitat per al desenvolupament quotidià dela pràctica arxivística i la gestió documental. La pàgina, publicada a Internet el passat mesd’octubre, consta d’un menú principal estructu-rat en 8 apartats:

1. Actualitat: recull de notícies vinculades al mónarxivístic

2. Sistema d’Arxius de Catalunya (SAC): on esdescriuen els principals òrgans de l’Adminis-tració, instruments, grups de treball i mesu-res de foment que conformen el Sistema

3. Arxius del Sistema: descripció dels arxius quecomponen el Sistema

4. Formació: sobre la formació especialitzada enarxivística i gestió documental

5. Plans d’actuacions: recopilació de documentstècnics i especialitzats per al desenvolupamentde la pràctica arxivística

6. Publicacions: les publicacions de la SubdireccióGeneral d’Arxius i Gestió Documental

7. Marc normatiu: normativa i documents de re-ferència

8. Centre de Recursos Arxivístics de Catalunya(CRAC): descripció i serveis del Centre

Us convidem a visitar la pàgina, http://www.gencat.cat/cultura/arxius, i a fer-hi aportacions permillorar-la i desenvolupar-la. Podeu enviar elsvostres suggeriments a les bústies de correu se-güents: [email protected] i [email protected]

Comencen les càrregues de fitxers electrònics delsarxius comarcals al repositori segur del Centrede Supercomputació de Catalunya (CESCA)

D’ençà del mes de novembre de 2009, els arxiusde la Xarxa d’Arxius Comarcals han començat atransferir fitxers electrònics al repositori segur -

9 del Centre de Supercomputació de Catalunya(CESCA), que té cura de preservar el patrimonidigital dels arxius comarcals aplicant els proto-cols de comunicació i les polítiques de seguretatadequades per garantir la confidencialitat, la in-tegritat i la disponibilitat de la informació que escarrega. El repositori segur del CESCA ha d’emmagatze-mar només els formats de preservació, atès queels de consulta els gestionen els serveis infor-màtics del Departament de Cultura i Mitjans deComunicació mitjançant el programari de des-cripció (GIAC) que permet fer-ne l’explotació através del cercador en línia. En aquests moments el repositori segur del CES-CA disposa de més de dos milions i mig de fit-xers electrònics que ocupen un volum aproximatde trenta tres mil gigabytes. És previst que al llargdel 2010 aquest volum digital creixi notablement.

El nou cercador web Arxius en línia

Al mes de novembre de 2009 s’ha posat en fun-cionament al web d’Arxius Patrimoni.cat i al webinstitucional Arxius i Gestió Documental el nou cer-cador Arxius en línia que permet accedir de ma-nera conjunta des d’un únic entorn web als fonsi documents que es custodien a l’Arxiu Nacionalde Catalunya (ANC) i a la Xarxa d’Arxius Comar-cals (XAC).Amb aquest cercador l’usuari pot fer cerques dedocuments independentment del centre on estroben, del fons al qual pertanyen i del tipus dedocument de què es tracti. També pot visionarles imatges que es troben associades a les des-cripcions dels documents i fer reserves de docu-mentació en línia. En aquests moments Arxius en línia disposa demés de 2,5 milions de registres consultables iunes 200.000 imatges digitalitzades associadesa les descripcions.

El grup de treball d’Innovació Tecnològica reprènla seva activitat

L’Ordre CMC/270/2007, d’11 de juliol, sobre grupsde treball en matèria d’arxivística és la plasmacióde la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i do-cuments que estableix que les administracionspúbliques han de col·laborar en la consecuciódels objectius comuns, i la manera més adientde vehicular la col·laboració entre les personesprofessionals dels arxius. Els diferents grups coordinats des de laSubdirecció General d’Arxius i Gestió Documentalhan donat productes com ara el Vocabulari deMetadades i els plecs de prescripcions tècniquesper a l’Externalització de custòdia de documents iserveis vinculats, entre d’altres.El Grup d’Innovació Tecnològica té com a missióprincipal oferir pautes i criteris per a la gestió dela documentació electrònica i assegurar-ne la va-lidesa jurídica i la conservació a llarg termini en

AR

XIU

S57

Arxius_57_al:ARXIUS 57 24/3/10 16:17 Página 14

15

el marc de les polítiques d’e-governança que im-pulsa el govern de la Generalitat de Catalunya.Dins d’aquest grup s’han creat dos subgrups:

• Protocol de polítiques, directrius i normes, quetreballa en el projecte d’elaboració de documentsde requeriments de gestió documental en els sis-temes d’informació i eines de gestió, protocols omanuals de recomanacions en política docu-mental o altres documents, és a dir, en l’elabo-ració d’un model que serveix de suport per aldesenvolupament de polítiques de gestió docu-mental.

• Metadades de gestió que treballa en el projec-te d’adaptar i ampliar el vocabulari de metada-des de preservació a l’àmbit de gestió. Recull lesexperiències d’altres projectes i representa l’e-volució de l’anterior vocabulari de metadades.Aquests dos subgrups estan integrats per perso-nes proposades pels organismes següents:Agència Catalana de Certificació, Agència Cata-lana de l’Aigua, Ajuntament de Barcelona, Ajun-tament de Girona, Ajuntament de Sant Feliu deLlobregat, Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, ArxiuComarcal del Baix Llobregat, Centre de Teleco-municacions i Tecnologies de la Informació,Departament d’Agricultura, Alimentació i AccióRural, Departament d’Economia i Finances,Departament de Justícia, Arxius Judicials de laDirecció General de Relacions amb l’Administra-ció de Justícia, Departament de Política Territoriali Obres Públiques, Departament de Presidència,Departament de Vicepresidència, SubdireccióGeneral d’Arxius i Gestió Documental, UniversitatAutònoma de Barcelona, Universitat de Girona iUniversitat Pompeu Fabra.

Arxiu Nacional de Catalunya

L’ANC col·labora amb el Departament de PTOPen la difusió del Pla d’obres públiques del 1935

El Departament de PTOP editarà properament unestudi sobre el Pla general d’obres públiques del1935 fet, a partir de la documentació que con-serva l’ANC, per Josep M. Carreras i Puigdengolas,Pilar Riera i Figueras i Jordi Bernat i Falomir, i ambel suport de la Càtedra Victoriano Muñoz Oms–Valors Humans en Enginyeria, de la UniversitatPolitècnica de Catalunya. L’edició que prepara el Departament de PTOP inclourà també l’instrument de descripció d’aquesta part del fons Generalitat de Catalunya(Segona República). Arran de les consultes dels au-tors, l’ANC ha millorat la descripció dels docu-ments. El nou catàleg que ara s’ofereix recull 561unitats documentals compostes (expedients, dos-siers) o simples (majoritàriament mapes i grà-fics) que, seguint la NODAC, inclou un resum dela guia del fons Generalitat de Catalunya (SegonaRepública), la guia del subfons Departament d’Obres

Públiques, i la del grup de sèries Pla general d’o-bres públiques 1935. També s’hi ha afegit un ín-dex toponímic per municipis i comarques. Comen altres ocasions, la col·laboració institucionali la suma del treball d’historiadors i arxivers fa-cilitarà l’accés als documents i ampliarà els co-neixements sobre la nostra societat, en concretsobre l’obra pública de la Generalitat de Catalu-nya durant el primer terç del segle xx.

L’ANC i l’exposició “Los Rusos en la Guerra de España”

El 23 d’octubre es va inaugurar al Centro CulturalConde Duque (Madrid) l’exposició “Los Rusos enla Guerra de España, 1936-1939”, organitzada perla Fundación Pablo Iglesias i l’Ajuntament deMadrid. El seu comissari és Ricardo Miralles, dela Universitat del País Basc, i el coordinador, OscarMartín, de la Fundación Pablo Iglesias. L’aportaciódocumental de l’Arxiu Nacional de Catalunya al’exposició és molt notable, segons reconegué elcomissari en l’acte oficial d’inauguració. RicardoMiralles ressaltà que la mostra no hauria estatpossible sense el treball previ i la utilització dedos fons fonamentals: l’arxiu històric del PCE iel fons documental Paulina i Adelina Abramsomconservat a l’ANC. Del primer arxiu sobresurtenels centenars de fotografies dels voluntaris so-viètics, un fons desconegut que ha pres forma inom gràcies al treball d’investigació de la Fun-dación Pablo Iglesias. El fons Abramsom es con-serva a l’ANC per la voluntat expressa de les ger-manes Paulina (que fou esposa del generalMansurov, cap del cos de guerrillers dels briga-distes internacionals a la Guerra Civil) i AdelinaAbramsom, elles mateixes voluntàries i oficialstraductores pel seu coneixement de l’espanyol,atès que van néixer i es van educar a l’Argentina.Paulina i Adelina han dedicat molts anys de laseva vida a recuperar i recopilar els documentspersonals dels seus camarades militars soviètics,que coneixien i tractaven com a membres de lasecció del Comitè de Voluntaris Soviètics de laGran Guerra Pàtria, un organisme oficial que ori-ginà en el seu si una secció destinada als volun-taris de la guerra d’Espanya. Aquest fons acullautobiografies, memòries, entrevistes, corres-pondència, fotografies, articles periodístics, lli-bres i altre material conservat pels protagonis-tes, i té un elevat valor testimonial i emotiu.Ingressà a l’ANC l’any 1999 gràcies a la mediacióde l’associació Archivo Guerra y Exilio (AGE) i dela seva secretària general Dolores Cabra. A cau-sa de la col·laboració amb l’AGE, l’Arxiu Nacionalde Catalunya es considera centre de referènciapel que toca als militars soviètics i les brigadesinternacionals en la Guerra Civil.

AR

XIU

S57

Arxius_57_al:ARXIUS 57 24/3/10 16:28 Página 15

16

Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

Dipòsit de dos fons familiars altempordanesos

Recentment l’ACAE ha incorporat dos fons fa-miliars més, ambdós ja consultables al cercadorde fons de l’Arxiu. El primer correspon a la fa-mília Rovira de Vilajuïga, de la qual ja hi ha do-cuments a finals del segle XVIII; en concret, el do-cument més antic en paper que forma aquestplec és una escriptura notarial del 1771 de ven-da feta per Josep Rovira Bartret, pagès de Vilajuï-ga, a favor d’Antoni Dion, sabater del mateix po-ble, d’un solar per fer casa que pertanyia alparatge Font dels Poals, per 33 lliures. Hi ha al-guns establiments notarials per a vinya de l’an-tic mas Bartret, i als paratges Font del Poal i FeixaLlarga, les terres del qual acaben dividides en pe-tites parcel·les de terreny per poder construir-hi cases que actualment són el barri de Dalt deVilajuïga; el comte d’Empúries tenia el dominidirecte d’aquests llocs. S’inclou un pergamí depagament de llegítima de Caterina, esposa deJaume Bech d’Agullana, filla de Baldiri Prat deLladó i la seva dona Francesca, de l’any 1519.Curiosament el cognom apareix sovint a mit-jan segle XIX en plural, és a dir, Roviras, encaraque després ja s’estabilitza definitivament ensingular. Aquest fons familiar ha ingressat a l’ACAE al mesd’abril del 2009, prèvia signatura de dipòsit d’una descendent de la família Rovira deVilajuïga, ja que trobaren tots aquests documentsal seu celler en el moment de fer unes obres derehabilitació. El total de documents que hem ca-talogat és d’un centenar, els quals hem agrupaten diferents seccions: familiars –capítols matri-monials, nupcials, testaments–, administraciódel patrimoni –establiments, crèdits, compra-vendes, vendes a carta de gràcia–, censals, debi-toris, parroquials, judicials, municipals.

Posteriorment ens arribà el fons de la famíliaCasagran de Llers (1581/1951) que inclou el do-cument més antic original de l’ACAE fins ara; estracta d’un petit pergamí solt del 1244 de con-cessió d’una masada per part de l’abat de SantPere de Besalú a la parròquia de Santa Maria deCistella a un tal Ponç de Vinyes. Aquesta famíliava ser la nissaga de metges més antiga que hanexercit a Llers amb un títol del segle XVIII expeditper la universitat de Cervera. Procedien de l’Ar-mentera. Adquiriren nombroses propietats aLlers, entre aquestes destaquen les de la famíliaEstela del veïnat de l’Hortal de Llers, així s’ex-plica la nombrosa documentació d’aquesta fa-mília Estela. Marià Casagran Guixeras va néixerl’any 1769 i va viure fins als 91 anys mínim. A lacèdula d’inscripció al cens de població de Llersdel 1860 hi figura la família del seu fill Pere Casa-gran, nascut el 1815 i casat amb Antònia LaportaVidal, tenien sis fills. Ja al segle següent, Pere

Casagran era advocat, exercia a Barcelona, d’ideologia conservadora, catalanista i catòlica,fidel a la República, però mal vist pels elementsmés revolucionaris, durant la Guerra Civil s’ha-gué d’exiliar i actuà com a representant de laGeneralitat en algun lloc proper de l’estranger(segurament a Andorra). No cal dir que poste-riorment també estigué mal vist pels franquis-tes. Recentment l’Ajuntament de Llers va ad-quirir la casa d’aquesta nissaga i és on apareguétot aquest petit fons familiar local. La documen-tació notarial és abundant, així com els docu-ments d’administració del patrimoni. Cal desta-

AR

XIU

S57

car les nombroses llibretes manuscrites ambapunts de geometria, matemàtiques, física, me-dicina, receptes… com també un interessant re-gistre de pagament de quotes per poder gaudird’atenció mèdica. Ha quedat instal·lat en vuitcapses arxivadores convencionals.

Ingrés de quatre processos judicials (s. XVI-XVIII)

El Departament de Cultura i Mitjans de Comu-nicació ha ingressat, en dipòsit, quatre proces-sos de diferents èpoques; el primer data de finalsdel segle XIV, en concret del 1392-1424, i recull ellitigi que tingué lloc a la cúria reial de Girona perla possessió del castell d’Orriols entre BartomeuAvellaneda i Bernat Alamany; un altre és un pro-cés entre la comunitat de preveres de l’esglésiaparroquial de Figueres i el matrimoni Bertrans iCorçans, pels béns del negociant Domènec Vila,datat aproximadament el 1637; un tercer és el li-


17

tigi entre el convent de Sant Domènec de Castellód’Empúries contra el matrimoni de Francesc iMaria Sastre de l’Escala, i Teresa Coll de Roses,1731-1732; i l’últim recull l’enfrontament escritentre el mateix convent de Sant Domènec deCastelló d’Empúries i els protectors de la comu-nitat de preveres de l’església parroquial de SantaMaria del mateix lloc, datat els anys 1716-1724.

La Col·lecció d’imatges de l’ACAE s’amplia amb imatges de la construcció de l’embassamentde Boadella (1960-1966) i del poble de Cantallops (1890-2008)

El Ministeri d’Obres Públiques havia consideratla necessitat de canalitzar les crescudes de laMuga que ocasionaven periòdiques inundacionsa la zona baixa de la comarca a finals del segleXIX, però no fou fins al 1954 en què, a més de laconstrucció de l’embassament, es va aprovar lainclusió de l’abastament d’aigua potable a Figue-res i la producció d’energia elèctrica. El mes dejuliol del 1956 s’iniciaren els estudis preliminarsa la conca de la Muga, prop dels Pilans de calManso, dins del terme de Boadella, d’on pren elseu nom, encara que es troba dins del terme mu-nicipal de Darnius. Les obres s’adjudicaren el1959 a l’empresa Ulloa per 83 milions de pesse-tes. El llac va negar l’antic veïnat de l’Arnera, ambdivuit edificacions que incloïen quatre molins

AR

XIU

S57

fariners, i els masos de can Corbet, can Costa,can Lluís i l’Oliveta, així com l’antiga foneria re-ial de Sant Sebastià. Oficialment fou inauguratel 1969. Aquesta gran obra hidràulica altempor-danesa ha quedat gràficament recollida amb l’in-grés de 299 imatges, en blanc i negre, de les di-ferents fases de la seva construcció. L’Associació Cantallops Acció Cultural ha in-gressat 319 imatges datades entre el 1890 i el2008, que ja hem descrit i hem classificat en elsapartats següent: vistes del poble i de l’entorn,oficis, costums i tradicions, patrimoni, ensenya-ment, societat, transports i vies de comunicació,entre d’altres. Tot aquest conjunt local gràfic ésde consulta pública, encara que l’ús està limitata finalitats culturals

Elaboració d’un catàleg dels expedients del Tribunal de Responsabilitats Polítiques(1939/1961)

A partir del febrer de 1939, des de les instànciesde l’Estat franquista, es van començar a aplicarunes mesures repressives amb la posada en pràc-tica d’articulats legals acabats de promulgar comla Ley de Responsabilidades Políticas i la Ley deRepresión de la Masonería y el Comunismo. Tot ple-gat va significar l’inici de nombroses accions de-puradores sobre part de la població gironina, ambel vistiplau d’una densa xarxa repressiva decol·laboradors on es va promoure la denúncia ila delació. Aparegueren els tribunals de respon-sabilitats polítiques per represaliar i jutjar lespersones d’esquerres dirigents implicades en lapolítica durant els anys de la guerra, però tam-bé es van fer servir per a tota la població sospi-tosa ideològicament. Aplicava sancions econò-miques i confiscacions de patrimonis a lespersones jutjades i condemnades. La fase d’ins-trucció dels expedients de responsabilitats polí-tiques significava la investigació exhaustiva delsantecedents polítics, ideològics i, fins i tot, mo-rals de cada persona i la seva família i entorn so-cial. Hi havia tota una xarxa de delators i infor-mants més o menys voluntaris que fan queaquest fons segueixi el que podríem dir el dis-curs del guanyador. Va representar l’instrumentbàsic de la repressió franquista a la societat ci-vil catalana.Aquest fons judicial està format per 578 expe-dients instruïts, però que agrupen prop de set-centes persones ja que hi ha alguns que forenjutjats en grup. Tots ells eren persones residentsa la comarca, entesa com a divisió comarcal del1936. La majoria foren homes que ocuparen càr-recs públics significats en la vida pública i cívi-ca del país com a secretaris, presidents, regidorsd’ajuntaments, sindicats agrícoles, partits polí-tics... de totes les poblacions de la comarca.També hi ha cosit en alguns casos, el documentde sobreseïment datat als anys seixanta. Els ex-pedients foren instruïts per la jurisdicció ordi-


18

nària a partir del 1941, és a dir, per l’AudiènciaProvincial de Girona.Ingressà a l’ACAE l’1 de febrer de 2009 procedentde l’AHG, on havia ingressat el 12 de juliol de 1989barrejat amb el fons del Jutjat de Primera Ins-tància i Instrucció núm. 1 de Figueres el qual l’ha-via custodiat per l’indult decretat l’any 1966. Estàformat per 39 capses arxivadores convencionalsque sumen quatre metres lineals.

Reproducció del fons de la Societat de Caçadorsde l’Alt Empordà (1931-2001)

La caça ha estat practicada de molt antic a la co-marca, en especial pels municipis de la bandanord on l’orografia és més favorable a la cria desenglars, conills, perdius, llebres… La presènciade la població de senglars ha anat en augmentcada any. La Societat de Caçadors de l’Alt Em-pordà fou fundada al mes de maig del 1931, i elprimer president fou el Sr. Joan Mas Romans;també formaven part de la primera junta l’em-presari Gabriel Roura, Artur Lloret, Maurici Se-garra i altres. Tenia la seu social al carrer deLasauca, 6, baixos. El període en què es perme-tia la cacera era diferent si es tractava de caça deterra o d’aigua. Van establir que la cacera terres-tre es dugués a terme entre l’1 d’agost i el 31 degener, i la pesca de l’1 d’agost al 31 de març. L’any1932 va ser contractada una parella de guardesjurats per evitar els caçadors furtius. Durant anysferen servir escopetes amb cartutxos de pólvoranegra que només permetien un sol tir. Són anysamb un estat molt bo dels boscos empordane-sos. No hi havia acotats i tothom podia practicarla cacera. La Societat de Caçadors de l’Alt Em-pordà estigué inactiva durant els anys de laGuerra Civil. Acabada la guerra es reunien al Cafè Excelsior,més tard Cafè Continental de la Rambla, i al CafèExpress, per passar més endavant a establir-seal Café Progreso; l’any 1962 s’instal·laren als bai-xos de la Rambla, 31. Anaven afegint terres coma acotats de la Societat per tal de poder anar acaçar a nombrosos pobles de la comarca. Forenanys de molt d’èxit per a la societat, que arribàals mil tres-cents associats. Organitzaren batu-des d’animals perillosos i danyosos amb gratifi-cacions econòmiques per peça. Van fer accionsde repoblament amb l’adquisició de parelles deperdius i faisans. També celebraren regularmentles tirades al plat durant els dies de la festa de laSanta Creu de Figueres. Editaren un butlletí in-formatiu propi des del 1956. A principis dels vui-tanta es reunien al Casino Menestral fins que ad-quiriren un local propi al carrer Tarragona. Al’actualitat són 430 socis. Nomenaren el baró deRibelles soci d’honor, així com també Joan Rochi Renato Llanos de Niubó.La digitalització que hem fet està formada pertotes les actes de la societat (1931-2001), un mos-treig de fitxes dels associats amb fotografia car-net i un llibre de registre de socis (1955).

Restauració del cens de població del 1897 del Port de la Selva

El cens de població restaurat de l’any 1897 per-tany al fons de l’Ajuntament del Port de la Selvai el formen 53 fulls d’unes dimensions de 43 x 31cm. Aquesta documentació, amb els fulls plegatsi sense enquadernació, estava en molt mal estatde conservació (estrips, arrugues, pèrdues de su-port, taques d’humitat i restes de fongs, entred’altres) motiu pel qual es va decidir procedir ala seva restauració, a mans de la restauradora gironina Dolors Velasco. El procés ha estat, entermes generals, el següent: ordenació dels fulls,neteja del paper i eliminació d’agents contami-nants, reintegració de les pèrdues de suport, co-sit dels fulls, col·locació d’un reforç de tela, en-ganxament de les cobertes de cartró i enqua-dernació final. Els censos són recomptes de po-blació dels municipis i es poden considerar comuna de les principals fonts d’informació demo-gràfica.

Digitalització de documentació amb interès genealògic

La Societat Genealògica de Utah, de l’Església deJesucrist dels Sants dels Últims Dies, entitat sen-se ànim de lucre, va iniciar a finals del mes d’a-gost una estada d’uns quants mesos a l’ACAE,arran del conveni signat prèviament amb laSubdirecció General d’Arxius, per tal de digita-litzar i recollir informació amb dades genealògi-ques i posar-la a l’abast públic, en especial delsseus membres. La Societat de Utah n’assumeixplenament totes les despeses i lliurarà una cò-pia de la documentació digitalitzada a l’ACAE.Utilitzen una taula de llums amb una càmera16m Illunis amb un objectiu Nikkor 50 mm/1.8per a l’obtenció d’una escala de grisos de 16 me-gapíxels i focus de llum freda.

Arxiu Comarcal del Baix Empordà

Activitats de l’any del 25è aniversari de l’Arxiu

La programació per a aquest any tan especial noacabà amb l’acte central fet al mes d’abril delqual vam informar en el número anterior. Coin-cidint amb la Setmana Internacional dels Arxiuses va fer un acte, L’Arxiu creix, on s’agraïren lesdonacions de fons i se signaren els respectiusconvenis amb l’Ajuntament de la Bisbal d’Em-pordà. Diverses persones col·laboraren en la pre-sentació i explicació de cada fons. El resultat fouun acte emotiu i dinàmic que amb la projeccióde diverses imatges informà de les actuacionsque ha fet l’Arxiu: ordenació, descripció, repro-ducció i difusió. A més, s’han fet dues exposi-cions itinerants: a finals d’agost s’inaugurà l’ex-posició “Sumaríssim 1939-1945. 70 Anys dels

AR

XIU

S57


19

Primers Consells de Guerra a les Comarques Gi-ronines” i el 10 de setembre es presentà “Apoca-líptica: Els Rastres de la Mort a través de la His-tòria, Segles XVI-XVIII”.

Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

Inauguració de l’exposició “Les Batalles del Bruc i la Guerra del Francès(1808-1814) al Baix Llobregat”

El 18 de setembre, a les 20 h, es va inauguraraquesta exposició a la sala de Can Ricart de SantFeliu de Llobregat. La mostra, feta pel Centred’Estudis Comarcals del Baix Llobregat en col·la-boració amb altres institucions de la comarca,entre les quals hi ha l’Arxiu Comarcal del BaixLlobregat, va restar-hi fins al 25 d’octubre. Pa-ral·lelament a l’exposició, es van organitzar unseguit d’activitats, com dues conferències: “Lesbatalles del Bruc i la Guerra del Francès al Baix

Exposició “Apocalíptica. Els Rastres de la Mort a través de la Història. Segles XVI-XVIII”Entre el 29 d’octubre i el 15 de novembre, es vamostrar a Sant Feliu de Llobregat l’exposició iti-nerant “Apocalíptica. Els Rastres de la Mort a tra-vés de la Història. Segles XVI-XVIII”, produïda i fe-ta per l’Arxiu Històric de Girona. En el contextd’aquesta activitat, el 29 d’octubre es va projec-tar la pel·lícula El Séptimo Sello, d’Igmar Bergman.

Actes amb motiu del centenari de la Setmana TràgicaAmb motiu del centenari de la Setmana Tràgica,l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i el Centred’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, en col·la-boració amb diverses institucions de la comar-ca, van organitzar un seguit d’activitats per co-nèixer les causes, els fets i les conseqüències dela Setmana Tràgica en el context català, local icomarcal. Del 30 d’octubre fins al 22 de novem-bre es va poder visitar a Can Ricart (Sant Feliu deLlobregat) l’exposició feta per l’Arxiu Nacional

AR

XIU

S57

Llobregat. 1808-1814”, a càrrec d’Assumpta Muset,el 22 de setembre, i “Les dones a la Guerra delFrancès”, a càrrec de Conxita Solans, el 22 d’oc-tubre. També es van poder veure dues pel·lículesa CineBaix: Sangre de Mayo, de José Luis Garci, iAgustina de Aragón de Juan de Ortuña.

de Catalunya: “Memòria Gràfica d’una Revolta: laSetmana Tràgica a Catalunya (juliol - agost de1909)”, que recull imatges dels pioners del foto-periodisme català. També es va destinar un es-pai expositiu a aquest episodi en l’àmbit santfe-liuenc, elaborat amb documents de l’ArxiuComarcal del Baix Llobregat. S’hi van fer diver-ses conferències, una, el dia 5 de novembre, a càr-rec d’Eduard Masjuan, que va emmarcar els fetsen l’àmbit català; i l’altra, el dia 10 de novembre,a càrrec d’Agustí G. Larios i de Jordi Ferrer, pre-sentats per Mercè Renom, que va incidir en elsaspectes locals i comarcals de la Setmana Tràgica.Finalment, es projectaren dues pel·lícules: Ferrer


20

i Guàrdia. Una vida per la llibertat, d’AgustíCorominas, i La ciutat cremada, d’Antoni Ribas.L’Arxiu ha recopilat i reproduït un grup de docu-ments sobre aquests fets procedents dels seusfons, destinats al professorat de secundària.

Presentacions Durant aquests mesos han continuat les pre-sentacions del llibre Constructors de consciència ide canvi. Una aproximació als moviments socials desdel Baix Llobregat, coeditat per l’Arxiu Comarcaldel Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcalsdel Baix Llobregat. El 8 d’octubre se’n va fer unaa la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, conjun-tament amb el Centre d’Estudis sobre l’èpocaFranquista i Democràtica de la UAB i el Centred’Estudis sobre els Moviments Socials de la UPF,en la qual hi van participar Jaume Bosch, mem-bre de diversos moviments socials del BaixLlobregat durant la Transició Democràtica i ac-tual diputat al Parlament de Catalunya; RamonAlberch, subdirector general d’Arxius i Gestió do-cumental, i els historiadors Pere Ysàs, Enric Prati Mercè Renom; una altra, el 30 de setembre, aEsparreguera, amb la presència de Gràcia Dorel-Ferré, autora del capítol sobre els moviments so-cials a la Colònia Sedó durant el segle XIX, i, fi-nalment, el 20 de novembre, la de Sant Andreude la Barca, amb la participació de MontserratCarmona, autora de l’article sobre el movimentllibertari al Baix Llobregat durant la SegonaRepública.

Documental Querida Doña Elena

El passat 2 d’octubre, a TV3, i el 20 d’octubre, alcanal 2 de TVE, es va emetre el documentalQuerida Doña Elena, un treball fet i produït per

Fitxa del documental:

Guió i direcció: Josep Rovira Realització: Lluís Montserrat Documentació: Montserrat Bailac Edició: Jordi Díaz Muntatge musical: David Bustamante Imatge: David Bou, Carles de la Encarnación,Ferran Prat, Josep Maria Suñé Producció: Roser Costa, Toni Quer

Ingressa documentació d’una empresa de comunicació del Baix Llobregat i de l’HospitaletAl mes de juliol de 2009 va ingressar la docu-mentació d’Aquí+Media (1985-2008), una empre-sa de comunicació del Baix Llobregat i del’Hospitalet dedicada a l’edició de llibres, a la pu-blicació d’un setmanari i a la televisió comarcal.El 1999 aquesta empresa va posar en funciona-ment Aquí+Televisió, la primera cadena televisi-va d’àmbit comarcal, la qual va emetre fins a l’a-ny 2002. El fons l’integren 60 capses de trasllat(aproximadament 30 metres lineals) de cintes devídeos, fotografies i documents textuals que mos-tren les diverses activitats d’aquesta empresa decomunicació.

Arxiu Comarcal del Baix Penedès

Mesures de conservació aplicades al fons del’Ajuntament del Vendrell

Mitjançant el Pla Bruniquer 2008 s’han digitalit-zat set padrons de veïns del segle XIX del fons del’Ajuntament del Vendrell. Concretament es trac-ta dels padrons dels anys: 1857, 1859, 1871, 1871-1877, 1875, 1885 i 1889.D’altra banda, enguany també s’ha dut a termela restauració del Registre de veïns de l’any 1900del Vendrell. Aquest document estava força mal-mès com a conseqüència de l’ús continuat queha tingut al llarg dels anys. La peculiaritat del lli-bre és que, tot i contenir la mateixa informacióque un padró d’habitants, aquesta està ordena-da alfabèticament per cognoms. Cosa que el famolt útil per als investigadors. El cost de la res-tauració ha estat assumit per l’Ajuntament delVendrell.

Exposició “Van anar a Cal Retratista i… Retratsd’Estudi de Feliu Olivé Nin”

Del 15 al 30 de setembre, s’ha presentat a LaFusteria del Vendrell l’exposició titulada “Vananar a cal Retratista i… Retrats d’Estudi de FeliuOlivé Nin”, organitzada per l’Arxiu Comarcal delBaix Penedès i els Amics de la Història delVendrell. S’han exposat dos-cents quaranta re-trats del fotògraf vendrellenc Feliu Olivé Nin

AR

XIU

S57

Televisió de Catalunya sobre les cartes d’ElenaFrancis que es conserven a l’Arxiu Comarcal delBaix Llobregat. Durant gairebé dos mesos, unequip de TV3 va consultar aquest fons a l’Arxiui va seleccionar una mostra prou representativade les cartes de la dècada dels anys cinquantacom a base per fer el guió del documental. Ambposterioritat, i per tal d’il·lustrar el contingut deles cartes, van fer una exhaustiva recerca d’i-matges i pel·lícules procedents de diversos arxi-us públics i privats.


21

(1890-1968), que custodia l’Arxiu Comarcal.Aquesta mostra és fruit de la col·laboració del’Arxiu Comarcal amb l’Ajuntament del Vendrelli el Consell Comarcal del Baix Penedès que estàfent possible la digitalització d’aquest fons foto-gràfic de 16.000 negatius aproximadament. L’afluència de públic ha estat extraordinària, hangaudit de la mostra 1.190 visitants que ens hanajudat a identificar un 70% de les persones queapareixen a les imatges.

L’Arxiu Comarcal al programa España DirectoEl programa España Directo de La Primera de TVEva venir a la seu de l’Arxiu Comarcal a gravar unreportatge a l’entorn de l’exposició de fotogra-fies de Feliu Olivé. L’objectiu era entrevistar per-sones que s’havien identificat en la mostra i queaquestes recordessin com eren aquells temps,entre 1940 i 1960. El reportatge es va emetre el28 d’octubre.

Sessió didàctica a l’Arxiu Comarcal El dia 21 de setembre quaranta-cinc alumnes deprimer curs del Grau d’Educació Infantil de laUniversitat Rovira i Virgili, que cursen aquest en-senyament al campus de Coma-ruga, van assis-tir a una sessió didàctica a l’ACBP. La sessió con-sistí en una primera part d’introducció teòrica quees va dur a terme a la sala d’actes de la FundacióPrivada Santa Teresa, a continuació van visitar lesinstal·lacions de l’arxiu i, per acabar, van visitarl’exposició de fotografies “Van anar a Cal Retratistai… Retrats d’Estudi de Feliu Olivé Nin”. L’objectiu

d’aquesta visita, a banda d’ampliar els coneixe-ments dels estudiants per fer recerca històrica,era també d’afavorir l’establiment de vincles delsestudiants amb les institucions comarcals per talde facilitar el seu aprenentatge.

Signatura del conveni de cessió en dipòsit delfons documental de l’Ajuntament d’AlbinyanaEl dia 10 de novembre s’ha fet l’acte de signatu-ra del contracte de cessió en dipòsit del fons do-cumental de l’Ajuntament d’Albinyana entreJordi Sánchez, president del Consell Comarcaldel Baix Penedès, en nom i representació de laGeneralitat de Catalunya, i Joaquim Nin, alcalded’Albinyana. Amb aquesta cessió es formalitzala voluntat de l’Ajuntament de dipositar la sevadocumentació a l’Arxiu Comarcal del BaixPenedès, per tal de conservar-la i fer-la accessi-ble a ciutadans i investigadors. Com a característiques generals del fons podemdir que ocupa 53 metres lineals i el seu abast cro-nològic abraça del 1748 al 1999. La documenta-ció ingressada a l’Arxiu la formen el fons muni-cipal (1748/1999); el fons del Jutjat de Pau(1849/1995) i el fons de la Delegació Local delMovimiento (1940/1972).

Arxiu Central Administratiu del Departamentde Cultura i Mitjans de Comunicació

L’Arxiu Central i Registre inaugura noves dependències administrativesAmb la voluntat de millorar l’atenció a les per-sones usuàries dels serveis documentals inte-grals, la Secció d’Arxiu Central i Registre ha in-augurat aquest estiu unes noves dependènciesadministratives. La reforma, l’adequació a la nor-mativa vigent i la redistribució dels espais de la

AR

XIU

S57

planta baixa del Palau Marc, seu de la Conselleria(supressió d’altells i barreres arquitectòniques,actualització de xarxes de serveis, climatització,restauració d’espais originaris del Palau) ha com-portat la integració física de l’oficina de gestióregistral i l’oficina administrativa de l’ArxiuCentral.


22

Disposar d’una nova sala d’ús compartit –que té125 metres quadrats, amb una mampara de vi-dre que divideix l’espai d’atenció externa del reservat a les persones usuàries internes i de ges-tió documental (recepció/revisió de transferèn-cies, ubicació, préstec, consulta)– és també con-seqüència tant del desig del Departament d’ofe-rir una imatge més actual a les persones que fantràmits presencials, com d’adaptar la funció arxiu a les noves funcions al llarg de tot el cicledocumental que ens exigeix l’Administració elec-trònica.

Arxiu Comarcal del Berguedà

Paisatges del Berguedà fotografies de JoanRibera i Fornells (1921 - 2005)

Aquesta exposició recull una selecció de l’obrad’aquest fotògraf, que inclou part de les que esvan exposar al Palau Robert, a Barcelona. En laseva versió actual l’exposició s’ha vist a l’Institutd’Estudis Fotogràfics de la Generalitat de Cata-lunya, a Barcelona; a l’Arxiu Comarcal del Ber-guedà, a Berga; al Parc Natural Cadí-Moixeró aBagà, al Museu de les Trementinaires a Tuixén, iel proper mes de desembre es veurà a la Biblio-teca Guillem de Berguedà de Puig-reig. Feta per l’Institut d’Estudis Fotogràfics de laGeneralitat de Catalunya i l’Arxiu Comarcal delBerguedà, ha comptat en cada cas amb la col·la-boració del Parc Natural Cadí-Moixeró, el Museude les Trementinaires i la Biblioteca Guillem deBerguedà de Puig-reig.Acompanyant l’exposició es va fer una confe-rència el 3 d’abril sobre la vida i l’obra de JoanRibera, a càrrec de Xavier Pedrals (vida) i MiquelGalmés (obra), al Parc Natural Cadí-Moixeró.

Exposició “Antoni Ribera i Maneja: un Wagnerià Apassionat”Exposició biogràfica d’aquest director d’orques-tra d’orígens berguedans, amic dels Wagner, quedirigí a Bayreuth i a força llocs d’Europa.L’exposició va ser del 23 d’abril al 15 de maig a laseu de l’Arxiu Comarcal, i del 17 al 30 d’abril al’Escola Municipal de Música. En combinació amb l’exposició, dins els actes del24è Premi Ciutat de Berga de música de cambrai lied es presentà el llibre d’Eduard Blanxart:Antoni Ribera, amb la intervenció d’EduardBlanxart, musicòleg; Maria Infiesta, presidentade l’Associació Wagneriana, i Josep Carreras, his-toriador de l’art.

Setmana Internacional dels Arxius: Les restauracions de l’ArxiuS’exposaren reproduccions de les restauracionsmés importants que s’han fet com també delsprocessos seguits. Es van omplir 4 vitrines de 211

AR

XIU

S57

x 82,5 cm. Inicialment havia d’estar oberta al pú-blic fins a finals de juny, però es prorrogà des-prés fins a la tardor.

Flaixos de Patum A càrrec d’Isabel Casellas, del 9 al 30 de juny. Ésuna tradició anual de l’Arxiu de fer una mostrafotogràfica del tema coincidint amb les festes dela Patum. Enguany és el primer en què no s’hanutilitzat fotografies històriques sinó actuals.L’autora disposa de nombrosos reconeixementsinternacionals: AFIAP, EFIAP i R.ISF3.

Exposició fotogràfica Domènec López Alió: “LaBarcelona dels Anys Seixanta”Recull gràfic fet per aquest fotògraf d’origen bar-celoní instal·lat a Berga des de fa més de trentaanys. Ha estat reconegut amb nombrosos premisnacionals i internacionals. L’exposició va restaroberta del 3 al 30 de juliol.

Creix la col·lecció “Treballs inèdits d’autors berguedans”Ingressen 35 obres d’investigació, que passarana la col·lecció “Treballs inèdits d’autors bergue-dans”, que recullen els que han fet enguany elsestudiants de Batxillerat. Aquesta secció de lacol·lecció aplega ja 284 treballs dels 5 centres debatxillerat de la comarca. Es col·labora en la pu-blicació anual d’un resum dels millors amb elCentre de Recursos Pedagògics del Berguedà (finsavui 7 volums).

Jornada divulgativa sobre arxius patrimonials al BerguedàCoorganitzada per l’Associació Catalana deDocumentació Històrica Patrimonial i Familiar,l’Àmbit de Recerques del Berguedà, l’Arxiu His-tòric Familiar Fàbregues i l’Arxiu Comarcal delBerguedà. Hi intervingueren Miquel de Fàbregas,que parlà dels arxius patrimonials; Rosa Serra,que explicà l’experiència en els arxius de les ma-sies del Berguedà; Ramon Viladés, que exposà elcontingut de l’Arxiu Fotogràfic de l’Àmbit deRecerques; Josep M. Fernàndez Trabal, de l’àreade fons patrimonials de l’Arxiu Nacional, i XavierPedrals que explicà les funcions dels ArxiusComarcals en general i en aquest apartat en par-ticular. La jornada es va fer el 16 de maig de 2009.

Trobades Culturals Pirinenques Les crisis alsPirineus: passat, present i futurL’Arxiu va participar en les Sisenes TrobadesCulturals Pirinenques i hi presentà una comuni-cació, “L’Arxiu Comarcal del Berguedà, l’actuaciói el context”. A les mateixes trobades, hi partici-paren els arxius de la Cerdanya i l’Alt Urgell. Uncop més la presència dels arxius comarcals en lavida cultural de les comarques de muntanya ésconstant i remarcable. Les trobades es van fer el24 d’octubre de 2009.


23

Arxiu Municipal de Cambrils

Exiliats i desplaçats: víctimes de la Guerra CivilPer quarta tardor consecutiva, l’Arxiu Municipalde Cambrils, el Museu d’Història de Cambrils i laBiblioteca Pública Municipal de Cambrils han or-ganitzat un cicle d’activitats per donar a conèi-xer aspectes de la Guerra Civil a Cambrils, en-guany dedicat als desplaçaments forçososprovocats per la guerra. A través de dues taulesrodones, una conferència i una ruta comentada,entre altres, s’han donat a conèixer les vivènciesd’exiliats, de refugiats, de perseguits per motiusideològics i de soldats de lleva. També s’ha pro-duït una unitat didàctica i un documental sobreel cardenal Vidal i Barraquer, cambrilenc que perla seva actitud pacificadora va sofrir exili duranti després de la guerra.

Arxiu Comarcal de la Cerdanya

Ingressa a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya el fons fotogràfic de Juan Bertran Bertran El dia 2 de setembre de 2009 s’ha formalitzat ala seu del Consell Comarcal de la Cerdanya el di-pòsit del fons fotogràfic de Juan Bertran Bertran.Les senyores Ma. Àngels i Ma. Pilar BertranGómez i Angelita López Massana, nétes i nebo-da respectivament del conegut comerciant dePuigcer-dà, han volgut que el conjunt de plaquesde vidre quedi dipositat a l’Arxiu Comarcal de laCerdanya on seran degudament descrites, con-servades i posades a l’abast d’investigadors iusuaris.Les plaques de vidre són el suport dels primersnegatius fotogràfics i és per això que les imatgesque recullen són d’especial valor. El fons perso-nal del puigcerdanès Juan Bertran Bertran estàformat per un total de 391 plaques datades en-tre el 1910 i el 1930. Les imatges retraten la vidaquotidiana i lúdica de la vila de principis del se-gle XX. Destaquen les escenes de festivitats i ce-lebracions populars a la plaça Cabrinetty, on JuanBertran tenia el seu establiment, l’estany, el car-rer Major, la plaça dels Herois, l’església de SantaMaria i les escenes de l’activitat agrícola i rama-dera dels masos de la rodalia. El fons també con-té imatges d’altres localitats de la comarca comSaneja, Font Romeu, Llívia, la Guingueta, Alp,Bellver, etc. La conservació d’un fons d’aquestes caracterís-tiques és sempre una circumstància excepcionalatesa l’extrema fragilitat del suport. En aquestcas, a més, cal agrair a les nétes de Juan Bertrani especialment a la senyora Angelita López Mas-sana la decisió encertada de dipositar el fons al’Arxiu Comarcal de la Cerdanya on aquest pa-trimoni, fins ara familiar, esdevé patrimoni de lacomarca.

Participació de l’ACCE a les VI Trobades Culturals dels PirineusL’Arxiu Comarcal de la Cerdanya ha participat ales VI Trobades Culturals dels Pirineus fetes eldarrer 24 d’octubre a la vila de Berga i organit-zades pels diferents instituts d’estudis de les co-marques pirinenques i la Societat Andorrana deCiències. L’ACCE hi ha col·laborat amb una co-municació titulada “Els arxius comarcals alPirineu” amb la pretensió de posar en relleu lafigura dels arxius comarcals de la Generalitat deCatalunya en unes comarques que per la midadels seus nuclis de població no disposen d’altrainfraestructura arxivística.

Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

L’exposició commemorativa dels 25 anys del’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà visitadiverses localitats de la comarcaL’exposició “25 anys de l’Arxiu Comarcal de laConca de Barberà”, que es va inaugurar a la seudel centre al mes de novembre de 2008, en eltranscurs de l’any 2009, i convenientment adap-tada, s’ha pogut visitar a vuit localitats de laConca de Barberà. L’exposició ha constat d’undiscurs textual que, mitjançant un fris crono-lògic de vint-i-cinc fites, repassa els 25 anys d’existència de l’Arxiu Comarcal de la Conca deBarberà. Però, a més, en cada localitat, també s’hamostrat una selecció documental dels fons delsajuntaments de cadascuna d’elles. L’activitat s’hacomplementat amb una conferència explicativade les funcions i tasques de l’Arxiu Comarcal; al-hora que també s’ha fet una breu introducció ala mostra, junt amb una detallada explicació delstipus documentals exposats. En el primer semestre del 2009 l’exposició va anara Solivella, a Savallà del Comtat, a Rocafort deQueralt i a Pira. I al llarg del mes d’agost la mos-tra, amb la seva conferència inaugural, es va po-der veure a Vimbodí i Poblet, entre els dies 6 i 9(amb 290 visites); a Conesa, entre els dies 12 i 16(amb 353 visites); a Vallclara, entre els dies 20 i25 (amb 118 visites), i a Blancafort, entre els dies28 i 31 (amb aproximadament unes 300 visites).En aquesta última queda pendent la conferèn-cia, que es farà en el transcurs de la SetmanaCultural, a la propera primavera. En conjunt, ales vuit localitats l’exposició ha estat visitada permés de 1.500 persones, una fita que consideremmolt important per donar a conèixer les tasquesi activitats que es desenvolupen des de l’ArxiuComarcal, així com de difusió del patrimoni do-cumental municipal. Arran d’aquesta promociós’ha previst que, a curt termini, ingressin nousdocuments i col·leccions.

AR

XIU

S57


24

Digitalització i restauracióMitjançant el Pla Bruniquer 2008, s’han digitalit-zat l’arxiu d’imatges del fons de l’Ajuntament deMontblanc (2.100 imatges) i els positius en paperdel fotògraf montblanquí Vicenç Baldrich (1.430imatges); alhora que s’han restaurat un conjuntde 85 pergamins del fons de l’Ajuntament deVimbodí i Poblet (segles XIV-XVII). Per altra banda, pel que fa al mateix fons deVicenç Baldrich, també s’han restaurat 332 foto-grafies negatives sobre placa de vidre i suport ni-trat.

Arxiu Municipal d’Esparreguera

Exposició “Camí de l’Exili”El dia 11 de setembre d’enguany, en el marc delsactes de la Diada Nacional de Catalunya, es vainaugurar a la sala d’exposicions municipal l’ex-posició que portava per títol “Camí de l’Exili”, queva estar oberta fins al 20 de setembre.Aquesta exposició va néixer amb la intenció decommemorar els 70 anys de l’exili que va provo-car la Guerra Civil 1936-1939 i els seus efectes aEsparreguera. Va ser feta transversalment entrela Regidoria de Cultura - Arxiu Municipal i elDepartament d’Alcaldia, i hi va col·laborar RàdioEsparreguera. L’exposició estava formada per untotal de 119 fotografies amb text explicatiu, tresvitrines amb 44 objectes relacionats amb la te-màtica i quatre plafons de 1.650 x 878 cm ambmaterial gràfic.Al llarg dels dies que va estar oberta hi van pas-sar unes 605 persones.

Arxiu Municipal de Flix

Donat a l’Arxiu Municipal un llibre d’Actes de l’Obrera de FlixEl 8 d’octubre va ser donat a l’Arxiu Municipalde Flix el llibre d’actes de la junta de l’AgrupaciónObrera de Flix (l’Obrera). Aquest document, quees troba en bon estat de conservació, comprènun total de 198 folis, datats entre l’1 d’octubre de1919 i l’11 de gener de 1928 (última acta regis-trada en el llibre). En les actes hi ha reflectits elstemes tractats a les reunions per les diverses jun-tes directives que encapçalaren l’entitat durantel període cronològic indicat, que van des de l’as-sistència a actes sindicals fora de la nostra po-blació, la referència a activitats del moviment ob-rer a Flix, l’organització d’activitats recreativesal local de l’Agrupación Obrera, les seves rela-cions amb l’Ajuntament de Flix i la SEQF, recap-tacions de l’entitat, i altres qüestions, algunesanecdòtiques (com la queixa generada pels fumsemesos per una xemeneia del Sindicat Agrícola).Tanmateix, les actes permeten conèixer els noms

de les persones que van formar part de la juntadirectiva durant els anys indicats. Es tracta,doncs, d’un document rellevant per conèixer l’ac-tivitat d’una institució molt important com a cap-davantera del moviment obrer de Flix. Darrerament també hi ha hagut la donació d’al-tres documents a l’arxiu, com la reproducció d’unfotoplànol de Flix, de l’any 1927, l’original del quales troba a l’arxiu històric de la ConfederacióHidrogràfica de l’Ebre, facilitat per Jaume ArestéBagés; i una cartilla de l’Hermandad de Labra-dores, de l’any 1942, donada per Josep de PradaGuiu.

Exposició amb motiu del 60è aniversari de la inauguració de la central hidroelèctrica de FlixTot i que ja feia més d’un any de la seva posadaen funcionament, el 31 de maig de 1949 el cap del’Estat Francisco Franco inaugurava oficialmentel complex hidroelèctric de Flix, format per l’em-bassament i la central de producció elèctrica, mésel canal de navegació amb rescloses. Es culmi-nava així un procés iniciat vint anys abans, ambla redacció i disseny del projecte, l’inici de les ob-res al febrer de 1936 per Saltos del Ebro, SA, in-terrompudes durant la Guerra Civil, i reempre-ses en acabar el conflicte. La construcció d’aquestcomplex, a més de la seva importància en aquellsanys per tot el que comportà, amaga altres his-tòries vinculades estretament a la nostra pobla-ció; de fet fou un capítol més relacionat amb laproducció i el consum elèctric a Flix, això sí elmés rellevant per la magnitud de l’obra. El pro-cés de l’electrificació de Flix s’inicia amb la cons-trucció de la fàbrica electroquímica, que comp-tà inicialment amb la seva pròpia planta deproducció elèctrica, la que es conegué popular-ment com la Casa Turbines. Part de l’excedent dela producció de l’electricitat de la fàbrica seriaaprofitat per proveir la població de Flix en unescondicions avantatjoses, situació que es modifi-caria després de la construcció de la central hi-droelèctrica.Tots aquests esdeveniments es varen reflectir através de l’exposició que es va poder veure desdel 23 d’octubre a l’1 de novembre de 2009, a lasala de Ca Don Ventura, en la qual es mostrarenun seguit de fotografies, plànols i documents es-crits, tots procedents de fons i col·leccions del’Arxiu Municipal de Flix. La part més significa-tiva de l’exposició la van representar les foto-grafies, centrades especialment en algunes deles fases de construcció de la central hidroelèc-trica, l’embassament i els túnels dels canals. Hihavia també algunes imatges de l’antiga CasaTurbines, i l’última part de l’exposició fotogràfi-ca estava dedicada a la inauguració de la centralhidroelèctrica per Franco. L’exposició es va complementar amb plànols idocumentació escrita. La particularitat dels do-cuments gràfics i escrits que es mostraren és quetots pertanyien a fons i col·leccions que han pas-

AR

XIU

S57


25

sat a formar part de l’Arxiu Municipal de Flix du-rant els últims anys, i que, o bé han estat fruitd’una donació, o bé s’han adquirit per compra,amb el denominador comú que el contingut detots està relacionat amb el mateix tema, per laqual cosa es va aprofitar aquesta avinentesa perexposar-los en públic conjuntament.

Arxiu Municipal de Gavà

Adquisició d’un llibret teatral editat el 1894 enquè es fa referència a la festa de la TornabodaEl Centre d’Història ha adquirit el llibre LaTornaboda que és el document més antic de quèdisposem on es fa referència escrita a la festa dela Tornaboda. Aquesta obra és un bon punt departida per poder establir els fonaments d’unade les tradicions més antigues del folklore gava-nenc que, després de diverses recuperacions, en-cara resta viva en l’actualitat. L’octubre de 1893es va estrenar al Teatro Granvia de Barcelona la“humorada en un acte i en vers”, La Tornaboda,del popular comediògraf Julià Carcassó (1856-1916) i un any més tard se’n publicava el text. Lesdiferents escenes de l’obra emmarquen la festade la Tornaboda en l’ambient de carnaval d’unpoble aleshores del tot pagès i situa els esdeve-niments compartits entre Gavà i Viladecans.

Adquisició d’una fotografia del castell d’EramprunyàEl fons d’imatges del Centre d’Història de laCiutat s’ha ampliat amb l’adquisició d’una foto-grafia del castell d’Eramprunyà, datada a inicisdel segle XX, que té la peculiaritat de mostrar l’in-terior de l’edifici i no la façana exterior, com acos-tuma a ser habitual.

Donació d’una col·lecció de llibrets teatrals i fotografies Teresa Abella va donar una col·lecció de llibretsde teatre i fotografies relatives a representacionsteatrals datats majoritàriament en les primeresdècades del segle XX. Tots es relacionen amb lesobres representades al Casal del Centre per grupsd’aficionats i ens ajuden a contextualitzar l’èpo-ca aportant informació sobre l’activitat culturaldel municipi durant aquells anys.

Donació d’una col·lecció de cartells de la transiciódemocràtica El Centre d’Història de la Ciutat ha ingressat unacol·lecció de cartells i tríptics relatius als anys dela transició democràtica a Gavà. La documenta-ció, propietat del senyor Josep M. Solé Queralt,ha estat donada per la seva filla i ens aporta in-formació gràfica i documental interessant sobreaquest període de la nostra història.

Col·laboració en l’exposició “One, Two, Three”Durant l’estiu de 2009 es va poder visitar alMuseu de Gavà l’exposició “One, Two, Three. LaMúsica del Nostre Temps”, que pretenia repas-sar la història de la música moderna, des delsorígens del blues a la història més recent. ElCentre d’Història es va encarregar de produir elsplafons relatius a la història de la música a Gavà.

Arxiu Històric de Girona

Ingressa documentació dels Serveis Territorials d’EducacióEls Serveis Territorials d’Educació han transferitrecentment a l’AHG documentació que restavaa les seves oficines i que fou produïda per l’an-tiga Delegació Provincial del Ministeri d’Educaciói Ciència i que s’afegeix a aquest fons que ja exis-teix. Es tracta d’un registre de títols professio-nals de mestres i altres de la Junta Provinciald’Instrucció Pública de 1905 a 1983 i 366 títolsd’escolaritat i de primària que en el seu dia noforen recollits pels seus titulars i que correspo-nen als anys 1962-1975.

Ingressa documentació dels Serveis territorialsde Salut de GironaEls Serveis Territorials de Salut de Girona hantransferit a l’Arxiu 22 llibres de registre de vacu-nacions des del 1939 fins al 1986, amb el nom deles persones, la data de vacunació i el tipus devacuna. Aquesta documentació correspon a laSecció d’Epidemiologia. La Generalitat continuaamb les competències sobre vacunació que ja ex-ercia el Ministeri abans de les transferències, perla qual cosa els registres tenen continuïtat. Elfons s’ha adjudicat a l’últim productor, tal comdetermina la NODAC.

Ingressa documentació del Jutjat de PrimeraInstància i Instrucció núm. 1 de GironaEls responsables de l’Arxiu judicial de Girona hantransferit a l’AHG 95 capses que contenen docu-mentació del fons del Jutjat de Primera Instànciai Instrucció núm 1 de Girona. S’han ingressat, pertant, sumaris del 1955 al 1967, diligències pre-paratòries del 1965 al 1967 i executòries del 1963al 1967. També s’han ingressat expedients de Civildel 1962 i 9 llibres de registres diversos. També provinents de l’Arxiu Judicial de Gironas’ha ingressat expedients del fons de Magistra-tura de Treball.

S’ha adquirit un procés de la Cúria Eclesiàsticade GironaEl Departament de Cultura i Mitjans de Comu-nicació ha adquirit un procés de la Cúria Ecle-siàstica de Girona del convent de Sant Domèneccontra el convent de Sant Agustí de Girona del31 d’agost de 1785, el qual ha estat ingressat al

AR

XIU

S57


26

fons del convent de Sant Agustí de Girona del’AHG per resolució del director general delPatrimoni Cultural. Aquest fons conté, a més, lle-vadors de les rendes que percebia el convent itambé algunes escriptures de censal i de con-còrdies, així com una relació d’antics pergaminsde l’arxiu del convent. És interessant per a l’es-tudi d’aquesta comunitat i del seu patrimoni, dela qual no en sabem gaires coses, i també per ala història urbana de la ciutat de Girona ja queens aporta força informació sobre aquell sectoron s’erigí el convent, avui plaça de Sant Agustí.

Nou instrument de descripció a Internet: 50.000 noms de persones que creuaren la frontera dels Pirineus entre els anys 1940 i 1958

La frontera dels Pirineus, les seves muntanyes ivalls han estat des de sempre un territori molttransitat i molt lligat a la història dels canvis po-lítics dels països que hi limiten. En les zones li-mítrofes d’Espanya i França s’han donat sempre,encara avui, relacions de tot tipus entre els po-bles i les persones que les habiten ja siguin d’unpaís o d’un altre. Fets com els de la Guerra Civilo la Segona Guerra Mundial estan molt lligats ala frontera dels Pirineus, la qual cosa fa que perinvestigar aquests períodes i per saber com lafrontera hi ha tingut un paper important cal anara les fonts. Una font important la tenim a l’Arxiu HistòricProvincial de Girona, en el voluminós i únic con-junt documental produït per les relacions entreles comissaries de policia de les poblacions fron-tereres de les comarques gironines, el governa-dor civil de Girona, la Direcció General de laSeguretat de l’Estat, o els directors de les presonsde Girona i Figueres. El gran volum d’informes,cartes, oficis, peticions, etc. que rebia el Gover-nador Civil de Girona amb relació als temes decontrol de la frontera és el que ens permet avuiinvestigar i fer recerca històrica sobre una mul-titud de temes. En els seus diferents formats elsexpedients de frontera que estan dipositats al’Arxiu Històric de Girona reprodueixen aques-tes relacions i representen un conjunt docu-mental únic i imprescindible per a la investiga-ció de la història contemporània d’Europa. Des del començament de la guerra el 1936 vantravessar els Pirineus primer les persones de dre-tes perseguides per les forces republicanes; ambel final de la guerra el 1939, aquesta frontera vaser l’escenari d’un dolorós exili de milers de re-fugiats republicans de tot Espanya En el cas dela guerra europea, a partir del 1940 va ser tambéuna barrera que calia creuar en sentit invers, deFrança cap a Espanya, a la recerca de la llibertatde moltes famílies jueves que fugien del terrornazi. Ciutadans polonesos, belgues, britànics,francesos, així com soldats de les forces aliades

que fugien de l’ocupació nazi foren detinguts ala frontera del Pertús, de Portbou, de Camprodon,de Ribes de Freser o per les muntanyes, per serinternats a la presó de Figueres o de Girona o alcamp de concentració de Miranda d’Ebre o aqualsevol altre dels que hi havia en territori es-panyol.A l’Arxiu Històric de Girona es conserven uns40.000 expedients que corresponen als anys 1940a 1962. Conscients de la importància i l’exclusi-vitat d’aquesta documentació i per les moltes de-mandes d’informació a l’Arxiu de ciutadans i ciu-tadanes d’arreu del món per conèixer si hifiguren ells mateixos o alguns dels seus familiarsafectats per la tragèdia de la II Guerra Mundial,hem elaborat uns índexs per facilitar-ne la re-cerca. En aquests moments es pot consultar ja através del “cercador de documents” dels Arxiusde la Generalitat la relació de noms de més de50.000 persones de totes les nacionalitats que fi-guren com a titulars d’aquests expedients.

Exposició “SUMARÍSSIM, 1939-1945. 70 Anys dels Primers Consells de Guerra a les Comarques de Girona”L’Arxiu Històric de Girona i l’Arxiu Comarcal del’Alt Empordà han treballat conjuntament ambl’Associació de Familiars de Represaliats pelFranquisme i el Museu Memorial de l’Exili de laJonquera per fer una exposició que contribueixia commemorar els 70 anys dels primers consellsde guerra a les comarques gironines. L’escenarisobre el qual es va erigir la victòria del generalFranco a la Guerra Civil fou desolador: la misè-ria, la persecució de les persones per motius ideo-lògics, la repressió a gran escala, etc. A partir delfebrer de 1939 des de les instàncies de l’estatfranquista es començaren a aplicar una munióde mesures repressives com els consells de gu-erra, la Llei de responsabilitats polítiques o la derepressió de la maçoneria i el comunisme. Tot elpes de la repressió política es va fer recaure enla jurisdicció militar a través de procedimentssumaríssims sense cap garantia de defensa, quedeixaven l’acusat en total indefensió. Aquestsfets històrics són avui encara mal coneguts perles dificultats que, entre d’altres, hi ha hagut enl’accés a les fonts documentals, tant escrites comorals. Actualment els arxius són centres obertsque recuperen, custodien i posen a disposiciódels interessats qualsevol font documental.L’estudi i el coneixement d’aquests fets ens hande proporcionar les evidències per condemnarl’extrema violència del règim franquista i dequalsevol dictadura. L’exposició es va fer al claustre de l’Arxiu Històricde Girona del 28 de setembre al 28 de novembrede 2009.

AR

XIU

S57


27

Conferència “Les muntanyes de la llibertat. Els Pirineus com a refugi 1939-1950” Passar els Pirineus per salvar la vida, aquesta foula història de moltes persones durant els anys dela II Guerra Mundial. El professor Josep CalvetBellera de la Universitat de Lleida va presentarla seva recerca i tesi doctoral el dissabte 17 d’oc-tubre a l’Arxiu Històric de Girona. El final de laGuerra Civil s’encadenà a Europa amb la tragè-dia de la Segona Guerra Mundial. Ambdós esde-veniments provocaren gran trànsit de personesque hagueren de creuar els Pirineus per salvar lavida. Aquest flux de persones que travessaren lafrontera de manera legal o clandestina, deixarenun rastre documenal en forma d’informes poli-cíacs, detencions, interrogatoris, etc. Josep Calvetha estudiat durant molts anys aquest tema a par-tir de documents localitzats en nombrosos arxi-us, entre els quals tenen un paper predominantels del fons del Govern Civil de l’Arxiu Històricde Girona.

Arxiu Municipal de Girona

L’SGDAP ofereix una nova exposició virtual:“Bellezas de Gerona, 1877. Joan Martí Centellas”El Servei de Gestió Documental, Arxius i Publi-cacions (SGDAP) de l’Ajuntament de Girona ex-posa en el seu lloc web les fotografies de l’àlbumBellezas de Gerona que Joan Martí Centellas va ferl’any 1877.Aquest àlbum constitueix el primer reportatgefotogràfic de la ciutat de Girona i està format per

50 làmines sobre els principals monuments i in-drets de la ciutat d’aquella època. El treball deMartí destaca per la seva qualitat artística i pelseu valor documental, ja que ens mostra la ciu-tat al final del segle XIX. Al mateix temps posa demanifest la importància de la fotografia de l’època com a mitjà de difusió i promoció del pa-trimoni monumental i paisatgístic de les ciutats.Aquesta nova exposició virtual, la desena en elweb de l’SGDAP, es pot contemplar a l’adreça se-güent: http://www.girona.cat/sgdap/cat/exposicions.php

L’Ajuntament de Girona edita el quart volum deles “Conferències a l’Arxiu Municipal”: Girona1939-1953. Exilis, repressions i complicitatsEl Servei de Publicacions de l’Ajuntament deGirona ha editat el quart volum de la col·lecció“Conferències a l’Arxiu Municipal”, que recull elstextos del cicle de conferències que es fa cadaany entre els mesos d’abril i maig a les depen-dències de l’Arxiu Municipal de Girona, amb l’ob-jectiu d’analitzar episodis concrets de la histò-ria de les comarques gironines i aprofundir en elconeixement de les fonts documentals per al seuestudi.Aquest quart volum porta per títol “Girona 1939-1953. Exilis, repressions i complicitats” i presentaels canvis profunds que va comportar el resultatde la Guerra Civil, tant en la vida quotidiana deles persones com en les institucions, i ho fa a tra-vés de sis conferències:

“Fons documentals gironins per a l’estudi del’exili i la repressió”, a càrrec de Joan Boadas iRaset, Lluís-Esteve Casellas i Serra, Anna

AR

XIU

S57


28

Gironella i Delgà i Montserrat Hosta i Rebès. “Camins de sortida. L’exili gironí del 1939”, acàrrec de Carles Ribera i Rustullet i GemmaDomènech“Les institucions del règim: del Govern Civil algovern municipal”, a càrrec de Josep Clara“L’Església gironina de la postguerra”, a càrrecde Jaume de Puig i Oliver“La vida quotidiana”, a càrrec de GenísBarnosell i Jordà“Testimoniatges de la repressió quotidiana”, acàrrec de Gerard Bagué i Hugas

El llibre conté, a més, una introducció de l’histo-riador Josep Clara i fotografies del Centre de Re-cerca i Difusió de la Imatge (CRDI).

L’SGDAP participa en un fòrum internacional sobre avaluació documentalEls dies 26, 27 i 28 d’agost es va fer a la ciutat ar-gentina de Còrdova el Foro Internacional deEvaluación de Documentos (FIED), en el qual hiva participar el cap del Servei de Gestió Docu-mental, Arxius i Publicacions (SGDAP) de l’Ajun-tament de Girona, Joan Boadas.Aquest fòrum constitueix l’activitat central d’unprojecte del Consell Internacional d’Arxius (ICA)sobre l’avaluació de documents a l’AmèricaLlatina, en el qual col·laboren la RepúblicaArgentina, Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Espanya,Perú i Uruguai. Joan Boadas hi va participar amb dues conferèn-cies, “La gestión de fondos y colecciones foto-gráficas” i “Evaluación de documentos fotográfi-cos: Marco teórico, posibilidades y límites”, a mésd’intervenir en una taula rodona sobre la situa-ció de l’avaluació documental a Iberoamè-rica.

El CRDI publica al web un miler d’hores de vídeodels informatius de TVGIEl Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI)de l’Ajuntament de Girona ha ampliat el nom-bre de vídeos consultables procedents del fonsde Televisió de Girona a través del web.Concretament, s’han afegit els programes infor-matius corresponents al període 2000-2002. A partir d’ara ja es poden consultar, de forma to-talment lliure i gratuïta, un miler d’hores de ví-deo que recullen l’actualitat de la ciutat des delmes d’octubre de l’any 1986 (primera emissió enproves de TVGI) i d’una manera continuada desdel gener de 1990, fins a 31 de desembre de 2002. El CRDI va iniciar l’any 2001 la tasca de catalo-gació i digitalització del fons videogràfic deTelevisió de Girona i durant aquest temps s’hancatalogat més de 18.000 documents i s’han digi-talitzat més de 2.000 hores de les emissions dela televisió. El projecte per fer accessible la do-cumentació a través d’Internet s’inicià el 2006 ioferí uns primers resultats l’any següent, quanes va presentar la primera fase del projecte, amb350 hores de vídeo. Des d’aleshores, s’ha tripli-cat el nombre d’hores i s’ha arribat a completar

la digitalització de tots els informatius en formatanalògic, ja que a partir del 2003 l’arxiu deTelevisió de Girona passa a ser digital.

Arxiu Municipal de Granollers

Restauració del fons Tomàs TorrabadellaEl fons Tomàs Torrabadella, és el fons fotogràficmés antic de l’Arxiu d’Imatges de l’Arxiu Muni-cipal de Granollers. Està format per 287 plaquesde vidre estereoscòpiques fetes entre els anys1878 i 1912. Bona part d’aquestes plaques retra-ten espais de Granollers, i gràcies a aquestes fo-tografies podem saber com era la ciutat a tom-bants de segle: els seus carrers, el mercat, elsedificis i la gent.El treball fet, bàsicament, ha estat la neteja deles plaques, l’eliminació de la brutícia incrusta-da, les ditades i les etiquetes que tenien engan-xades. També la consolidació d’alguns dels su-ports que estaven trencats, per així retrobar laintegritat de la imatge original. Aquesta netejapermet de veure amb molt més de detall les pla-ques i apreciar-hi detalls que fins ara no s’hi po-dien veure. El treball de restauració ha estat fi-nançat al 50% per l’Oficina de Patrimoni Culturalde la Diputació de Barcelona.

Es completa el tractament arxivístic del fons Foto BoschL’Arxiu d’Imatges ha finalitzat el tractament ar-xivístic del fons Foto Bosch, format per més de37.000 fotografies que van ser fetes per Joan iJosep Bosch entre els anys 1897 i 1969 i que esconserven en paper, polièster i placa de vidre.Les operacions de tractament del fons han con-sistit principalment en la instal·lació de les fo-tografies en caixes de conservació permanent ien la descripció de les unitats documentals di-positades en cadascuna d’aquestes. Per articu-lar tot el conjunt s’ha elaborat un quadre de clas-sificació funcional que distingeix el context enquè es van fer les fotografies (àmbit professionalo personal) i, en un segon nivell, l’activitat espe-cífica en què es van produir (retrat d’estudi od’exterior, fotografia de premsa, publicitària i ar-tística).En finalitzar la intervenció arxivística s’ha ela-borat la fitxa de fons i un catàleg d’imatges, ins-truments que són accessibles a través del webde l’Arxiu Municipal de Granollers i que perme-ten posar el Fons Foto Bosch a disposició de laciutadania.

Arxiu Històric de Lleida

Nous instruments de descripcióDesprés de la revisió de la documentació de l’a-nomenat “Fons Jover”, on s’hi havia barrejat do-

AR

XIU

S57


29

zats per l’Associació Stic.cat, que promocional’ús de les noves tecnologies a Catalunya, amb elsuport del Departament de Cultura i Mitjans deComunicació i la Universitat Oberta de Catalunya,entre altres. Després d’un període de votacions, en què es vanrecollir més de 20.000 vots, els blocs més votats,entre els quals el del GALL, van passar a ser fi-nalistes. Finalment el dia 2 d’octubre es va fer aVic el lliurament de premis als blocs guanyadors. Tot i que el bloc del Grup d’Arxivers de Lleida nova convertir-se en guanyador, poden estar moltsatisfets d’haver arribat a ser finalistes. Cal dirque sorpreses com aquestes ajuden a tirar en-davant una tasca que els arxivers i les arxiveresde les comarques de Ponent fan d’una maneradesinteressada, per a la difusió dels seus arxiusi de la seva professió.Si voleu visitar el bloc del Grup d’Arxivers deLleida el trobareu a: http://gruparxiverslleida.wordpress.com

Arxiu Comarcal de Mataró

Jornada de presentació de l’experiència projecte“Les Comissions Cíviques de Patrimoni: el Baix Llobregat com a experiència pilot”Dins el marc de les activitats dels “dissabtes al’Arxiu”, el dissabte 6 de juny, es va fer a la seude l’ACM, la presentació de l’experiència pilotsorgida a la comarca del Baix Llobregat de lesComissions Cíviques de Patrimoni a cura del Sr.Frederic Prieto, president de la Comissió Cívicade Patrimoni del Baix Llobregat. L’acte es va ini-ciar amb la salutació dels senyors Josep Santes-mases (president de la Coordinadora de Centresd’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segonde l’Institut Ramon Muntaner) i Bernat Costas(conseller delegat de Promoció Econòmica iServeis Educatius del Consell Comarcal del Ma-resme). Un cop acaba la presentació del projec-te es va generar un col·loqui molt participatiu, ipropostes per a dur a terme al Maresme.

Conferència i col·loqui sobre “La Pagesia delMaresme: a través dels fons documentals delsSindicats Agrícoles”

Dins el marc de la celebració de la II SetmanaInternacional d’Arxius, el divendres 12 de juny,a la seu de l’Arxiu Comarcal de Mataró, amb lafinalitat de tractar dels fons agraris conservats iposar atenció a la salvaguarda dels fons patri-monials agraris, es va organitzar una conferèn-cia a cura de Marc de San Pedro (enginyer tècnicagrícola), seguit d’un col·loqui a cura de Pep Riera(pagès i sindicalista). Va donar la benvinguda alsassistents Ramon Badosa, cap de l’OficinaComarcal de Maresme del DAR. L’acte va ser moltinteressant, perquè els assistents eren de diver-sos àmbits, cosa que va fer que el col·loqui re-

AR

XIU

S57

cumentació no produïda per aquella família tar-garina, hem afegit dues noves col·leccions i unnou fons a l’Arxiu. Així s’ha catalogat documen-tació del Bisbat d’Urgell (1415-1872), d’OrdesMilitars (1562-1848) i del duc d’Alagón, baród’Espés.El fons del bisbat d’Urgell es compon de docu-ments diversos de la institució eclesiàstica, comordes sagrats, correspondència, beneficis, certi-ficats judicials i notarials, rendes eclesials, va-cants, visites pastorals, informes parroquials, etc.Pel que fa a la col·lecció de documentació d’or-des militars, aplega fonamentalment documentsreferents a la fundació, trasllat, llicències, infor-mes, i altres del convent de Calatrava, i corres-pondència dels ordes militars de Santiago,Calatrava, Montesa i Sant Joan de Jerusalem.Finalment, hem catalogat documents de FrancescRamon d’Espés, Gran d’Espanya, a qui Ferran VIIconcedí el títol de duc d’Alagón (1814), relatius aassumptes de propietats familiars i de càrrecs.

“Apocalíptica” a l’ArxiuL’Arxiu s’afegeix als altres centres que han ex-posat la mostra “Apocalíptica. Els Rastres de laMort a través de la Història. Segles XVI-XVIII”, pro-duïda per l’Arxiu Històric de Girona. Del 18 de no-vembre al 15 de desembre l’Arxiu acollí aquestamostra sobre la mort i les malalties dels nostresavantpassats com a objecte d’estudi històric.

IV Setmana de la Prehistòria. El megalitisme aEuropa occidentalPer segon any consecutiu, el Grup d’InvestigacióPrehistòrica de la Universitat de Lleida (UdL), pre-senta un cicle de conferències que es durà a ter-me a l’Arxiu la setmana del 16 al 20 de novem-bre. En aquesta ocasió el tema d’estudi és elmegalitisme, amb intervencions de Josep Tar-rús, director del Museu Arqueològic Comarcal deBanyoles; Primitiva Bueno, catedràtica de Prehis-tòria de la Universitat d’Alcalà; Elias López-Ro-mero, del Museu Arqueològic Nacional, i BibianaAgustí, antropòloga.Aquest cicle de conferències es complementaamb una exposició fotogràfica sobre el megàlitdels Reguers de Seró, localitzat a Artesa de Segre,i amb un taller experimental dedicat a la me-tal·lúrgia del bronze.

Grup d’Arxivers de Lleida (GALL)

El bloc del Grup d’Arxivers de Lleida, finalistadels Premis Blocs Catalunya 2009El bloc del Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) vanéixer a mitjan març del 2009. Tot i la seva jo-ventut, el passat més de setembre aquest bloc vaconvertir-se en un dels finalistes dels PremisBlocs Catalunya, en la categoria de blocs corpo-ratius. Els Premis Blocs Catalunya estan organit-


30

sultés profitós pels punts de vista que s’hi vanexposar. Precisament, com que es va veure quecalia continuar parlant del tema, en vista quel’acte es perllongava molt, es va proposar de de-dicar al tema dels fons agraris una sessió de tre-ball a la tardor.

Arxiu Municipal de Mont-roig del Camp

Projecte Memòries en femeníLa Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha engegat el projecte Memòries enfemení que, ideat i impulsat per l’Arxiu Municipal,pretén recopilar i conservar les fonts orals fe-menines per tal de contribuir al coneixement dela història i la cultura del poble. Mitjançant l’en-registrament audiovisual, les protagonistes ex-pliquen les seves vivències i records, compresosentre el 1931 i el 1980. La iniciativa s’emmarcadins del Memorial Democràtic.

Arxiu Comarcal de la Noguera

Mostra dels pergamins amb segell de BalaguerAmb motiu de les Festes del Sant Crist de Bala-guer, l’Arxiu Comarcal de la Noguera farà unamostra selectiva dels 48 pergamins de l’Ajunta-ment de Balaguer restaurats recentment. La se-lecció aplegarà, entre altres, els pergamins ambsegell que es conserven de l’antic comtat d’Urgell.

Projecte didàctic de recerca per als alumnes de 4t d’ESOL’Arxiu Comarcal de la Noguera i el Col·legi Ntra.Sra. del Carme de Balaguer, han organitzat con-juntament el projecte de recerca “Història gràfi-ca de Balaguer” per als alumnes de 4t d’ESO.L’objectiu d’aquest projecte és que els alumness’iniciïn en la recerca històrica utilitzant fontsgràfiques i, així mateix, coneguin les institucionsd’arxiu com els equipaments encarregats de cus-todiar, protegir i difondre el patrimoni docu-mental.Aquest projecte de recerca històrica tindrà la du-rada del curs acadèmic i hi participaran 50 alum-nes que, distribuïts en 10 grups, aniran rotantsetmanalment en les diferents activitats ques’impartiran a l’Arxiu Comarcal i al Col·legi.

Catalogació i consulta digital del fons de l’ordedels canonges premonstratencs de Santa Mariade Bellpuig de les AvellanesEl nou programari GIAC ha permès la consultadel catàleg del fons de l’Ordre dels canonges pre-monstratencs de Santa Maria de Bellpuig de lesAvellanes, així com de 6.475 imatges digitals cor-responents a 77 pergamins i a 5 cartularis de l’an-tic monestir. Aquests cartularis van ser elaboratsdurant el segle XVIII per l’Escola Històrica de Bell-puig de les Avellanes sota la direcció del pareJaume Caresmar i Alemany.La documentació fa referència essencialment al’administració del patrimoni del monestir i ésuna de les parts del fons més interessants per-què afecta un vast territori de l’actual comarcade la Noguera. Fa referència a les viles, els cas-

AR

XIU

S57

D’esquerra a dreta: Pep Riera, Marc de San Pedro i Ramon Badosa

III Trobada d’entitats de recerca local i comarcaldel Maresme

El dissabte 14 de novembre de 2009 es va fer latercera edició de la trobada d’entitats de recercalocal i comarcal del Maresme. Per a aquesta edi-ció la seu amfitriona fou la població de Vilassarde Mar, i la temàtica d’estudi versà sobre el pa-trimoni funerari al Maresme. La jornada es va fer al’edifici de la Biblioteca Ernest Lluch, on es pre-sentaren dues ponències i 11 comunicacions acàrrec d’estudiosos de la comarca. Per la tarda esvan fer dues visites: al cementiri municipal i alMuseu de la Mina Vella de Vilassar de Mar. Tambées presentaren les entitats Grup Búnquers Arenysi la Fundació Ernest Lluch.

Sessió de treball adreçada a la pagesia del MaresmeEl passat divendres 20 de novembre, a la seu del’Arxiu Comarcal de Mataró, es féu una sessió detreball adreçada a la pagesia del Maresme, percontinuar tractant de la tasca feta entorn a la re-cuperació dels fons documentals dels SindicatsAgraris, el tractament arxivístic dels fons in-gressats a l’ACM, i les perspectives de futur en lacontinuació de la salvaguarda de fons patrimo-nials agraris. També es va fer una mostra digitaldels documents més emblemàtics conservats enaquest Arxiu. A cura del mateix equip que va ferl’acte del 12 de juny i del personal tècnic del’ACM.


31

tells i els termes dels llocs de les Avellanes, Al-macir, Campvim, Sacardit, Privà, Tartareu, SantaLinya, Almoda, els Arcs i la Torre de Ceró, així comles quadres de Vilamajor, Aguilar i Mont-roig.Altres possessions a destacar són els molins i lessèquies del Cup, del Comte i de Sauló a Balaguer,així com les salines de Camarasa sobre les qualscompartien drets amb els ducs de Cardona.

Inventari de fons municipalsS’han acabat els treballs d’inventari dels fons del’Ajuntament de Montgai, de l’Ajuntament deCamarasa i de l’Ajuntament de Fontllonga, laqual cosa permetrà una millor conservació de ladocumentació així com la consulta per part delsusuaris. Aquests fons van ingressar a l’ACN l’any 2008,fruit de la campanya de preservació dels fons do-cumentals de municipis de la comarca (la majorpart amb menys d’un miler d’habitants) quel’Arxiu Comarcal de la Noguera va iniciar l’any2006.

Arxiu Comarcal d’Osona

Es restaura una albúmina del segle XIX

Es tracta d’una albúmina de grans dimensions(650x550 mm) del segle XIX que reprodueix el plà-nol del projecte de construcció del canal de SantPere de Casserres. La fotografia estava fragmentada en dues partsi tenia nombroses esquerdes i clivelles horit-zontals, a més d’arrugues, brutícia i deformaciógeneralitzada del suport. Per això, s’ha sotmès aun procés de conservació restauració, s’han ne-tejat i tractat les taques, s’ha consolidat i reinte-grat el suport en paper japonès, i se li ha donatel retoc cromàtic final. L’actuació l’ha fet la restauradora d’obra gràficaCristina Najar de Tona.

Es cataloga i s’informatitza la biblioteca auxiliarEnguany, el projecte de l’estiu ha estat la catalo-gació i informatització de la biblioteca auxiliar.Per fer aquest projecte, l’arxiu ha pogut contra-ctar una persona de reforç durant els mesos dejuliol i agost a temps complert.

Exposició permanent “Murs del Méder” El 16 de juliol es va presentar públicament la pri-mera fotografia gegant (4 x 4 m) d’aquest pro-jecte. És una imatge del pont del Remei de Viccaptada just en el moment del pas del tren.L’autor és Josep Palmarola (1868-1928), fotògrafvigatà. La reproducció s’ha penjat permanent-ment en un mur lateral dels contraforts del riuMéder, just al costat del mateix pont. La imatges’ha imprès sobre una superfície d’alumini ras-pallat de doble capa que incorpora un tractamentantigrafits protector.

El projecte s’ha fet conjuntament amb l’EscolaMasferrer de Vic i l’Ajuntament de Vic.www.vic.cat/mursdelmeder

Les visites guiades a la carta Enguany s’ha iniciat aquesta activitat que té perfinalitat donar a conèixer l’arxiu des de diferentsperspectives.La primera visita guiada a la carta, la del 10 dejuliol, fou destinada als alumnes del curs Buscantles nostres arrels: introducció a la genealogia, dela Universitat d’Estiu de Vic. Per aquest grup, esva preparar un recorregut pels fons documentalsi d’imatges de l’arxiu d’especial interès per al seutema d’estudi.La segona, la del 29 de setembre, es va fer per alsalumnes de disseny gràfic de l’Escola d’Arts iOficis de Vic, un grup de vint nois i noies de di-vuit anys. La visita es va centrar a promocionarels fons d’arxiu com a element d’inspiració ar-tística.

Jornada sobre “Criteris de conservació en l’ingrés de documentació per a arxius i biblioteques històriques”Aquesta jornada fou organitzada amb motiu dela Setmana Internacional d’Arxius. L’acte es vadesenvolupar en la seu del Consell Comarcald’Osona i va tenir una assistència de vint-i-cincpersones: arxivers i arxiveres municipals de lacomarca, de la Universitat de Vic, bibliotecaris ibibliotecàries, una conservadora de museu, re-presentants de grups de memòria històrica,col·leccionistes, i altres membres de col·lectiusrelacionats directament amb el món de l’arxi-vística.La jornada fou impartida per la conservadora i restauradora d’obra gràfica Cristina Najar de Tona.

L’arxiu aplica taules d’avaluació documentalL’arxiu ha aplicat les taules d’avaluació docu-mental als fons de documentació administrati-va, concretament aplica l’11 TAD.En total s’han pogut destruir 9,6 metres del fonsdel Consell Comarcal d’Osona, 21,5 metres delfons de l’Organisme Autònom de Recaptació i85,3 metres del fons del Departament d’Agricul-tura, Alimentació i Acció Rural.

Arxiu Municipal de Palafrugell

Digitalització de la premsa localL’AMP ha coordinat la digitalització del butlletímunicipal Can Bech (des del núm. 1, juliol de1981) i de la premsa local des del juliol del 1882(inici del setmanari El Palafrugellense) al gener-febrer del 1978 (últim número de la primera èpo-ca de la Revista de Palafrugell). Des del mes dejuliol els exemplars eren consultables als ordi-

AR

XIU

S57


32

nadors de l’Arxiu Municipal i la Biblioteca, i unmes més tard ha estat possible oferir-ne la con-sulta al web municipal a través del progra-ma Pandora. Els exemplars procedeixen de lescol·leccions de l’AMP, de la Biblioteca Municipali de particulars. Durant l’any 2008 i 2009 s’handigitalitzat un total de 18.117 pàgines, amb uncost de 7.861,42 euros, per part de l’empresaTecnodoc. Han col·laborat en el projecte l’InstitutMunicipal de Comunicació i s’ha participat en elprograma Empordà Digital.

IngressosCal destacar la donació del fons de la farmàciaMascort-Llach-Cid, cedit per Mercè Cid Alsius (elsdocuments estan datats entre finals del segle XIXi 1985 i ocupen 4,7 metres lineals), la del llibred’administració de l’Hospital de Palafrugell (1683-1804), cedit per Pilar Plaja Bruguera, i la de 79 lli-bres de la biblioteca de l’escriptor palafrugellencJoan Granés Noguer (1905-1928), quatre articlespublicats en la premsa barcelonina que fan re-ferència a la seva trajectòria (1928) i una foto-grafia de l’escriptor, cedits per Isabel LlamasGranés.

Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

Ingressa la documentació del Consell Comarcaldel Pallars JussàSegons el conveni de gestió de l’Arxiu Comarcal,els primers fons documentals que han d’ingres-sar a l’arxiu són els del Consell Comarcal i els del’ajuntament cap de comarca. Per tant, tan bonpunt fou inaugurat l’Arxiu Comarcal del PallarsJussà, el 12 de febrer de 2009, el Consell Comarcalva transferir aproximadament 30 metres linealsde documentació pertanyents a l’antic ConsellComarcal de Muntanya del Pallars Jussà (1985-1987) i la documentació procedent de l’actualConsell Comarcal del Pallars Jussà (1987-1995),que es trobava dipositada provisionalment men-tre es feien les obres de construcció de la novaseu del Consell Comarcal i de l’Arxiu Comarcal,als baixos del Museu Comarcal de les CiènciesNaturals a Tremp.

Ingressa documentació procedent del’Ajuntament de TrempDurant els mesos de maig a agost, va tenir llocla transferència a l’arxiu comarcal de la docu-mentació històrica de l’Ajuntament de Tremp. Ladocumentació transferida té un volum aproxi-mat de 190 metres lineals i un abast cronològicque va del segle XII al XX. Cal destacar la magní-fica col·lecció de 88 pergamins, totalment res-taurats, dels quals hi ha un breu regest a l’abastde l’usuari. El pergamí més antic data del 1125, iel més recent, del 1664. A banda, fou ingressat un conjunt d’unes 5.600

fotografies, la majoria en color i suport paper, da-tades entre el 1968 i el 2005. Entre aquestes calesmentar l’interessantíssim fons del fotògraf lo-cal Pompeu Molist. També cal afegir l’ingrés dels diferents fons delsmunicipis agregats a Tremp com Fígols, Suterra-nya, Vilamitjana, Espluga de Serra, Sapeira i Palaude Noguera amb un total aproximat d’uns 43 me-tres lineals. També ingressaren els fons documentals de ca-torze cambres agràries locals procedents dels 14municipis que conformen la comarca. Es tractad’un total de 28,9 metres lineals de documenta-ció que resta per classificar, inventariar i des-criure.També ha ingressat una col·lecció de premsa lo-cal, amb diaris tan importants per a la comarcacom Renovació, i una col·lecció de revistes com LoRaier, etc.

Ingressa documentació del districte judicial de Tremp Es va procedir a dipositar un total de 89,5 metreslineals de documentació pertanyent al Jutjat dePrimera Instància i Instrucció de Tremp i delJutjat de Districte de Tremp, documentació elec-toral de la Junta Electoral de Zona de Tremp i deles eleccions municipals del 2003, amb una cro-nologia extrema de 1980-2003.

Ingressa el fons notarial de TrempEntre els mesos de juliol i agost es va procedir altrasllat de la documentació centenària de l’arxiunotarial de Tremp que aproximadament ocupauns 66 metres lineals dipositada fins aleshoresal dipòsit d’arxiu de l’Ajuntament de Tremp. Enconcret es tracta d’un total de 816 unitats docu-mentals, la majoria manuals o protocols, esbor-ranys de manual, llibres d’actes, indicadors, ca-pítols matrimonials, testaments, inventaris,encants, concòrdies, llibres especials i divers. Ladocumentació va ser inventariada per LluïsaCases i Loscos l’any 1983 al seu “Catàleg del’Arxiu Notarial de Tremp”, de la Fundació No-guera. El treball previ al trasllat i la posterior ve-rificació dels manuals traslladats ha donat ori-gen a una exhaustiva revisió del catàleg. Es tracta,sense cap mena de dubte, del fons més desitjatper la ciutadania de la comarca, tant pel seuabast cronològic (1528-1909) com pel seu valorprobatori i testimonial.

Ingressa el fons de la Família Casa Sallent deVilella (Sarroca de Bellera)La família Jordana, Casa Sallent de Vilella, ha ce-dit en dipòsit a l’Arxiu Comarcal un conjunt de25 pergamins del segle XVI que, majoritàriament,són documents de compravendes de la família.L’arxiu té la intenció de restaurar aquests docu-ments, de fer-ne la neteja en sec i el planxament,i d’elaborar-ne la transcripció i el regest que apor-

AR

XIU

S57


33

taran noves dades de la família Sallent i de la se-va antiga baronia de Bellera.

Pla comarcal de suport a l’educacióPartint de la invitació per part del Servei de Catalàdel Pallars Jussà, de formar part del Pla comar-cal de suport a l’educació, l’arxiu ha començat elseu programa de visites. Des de començaments

del curs escolar 2009-2010, són diversos els grupsd’alumnes que han gaudit d’una visita guiada al’Arxiu Comarcal per conèixer-ne l’edifici, les fun-cions i els fons documentals que s’hi custodiena fi que esdevingui un punt de partida per fer elsseus treballs de recerca.

Es digitalitzen documents de les famílies Sullà de Tremp i Dos de Sant SerniAtès que sovint es fa molt difícil de poder dis-posar dels documents originals, l’Arxiu Comarcaldel Pallars Jussà ha engegat la digitalització dedocuments dels quals els titulars no en volen fercessió a la Generalitat. En aquest sentit desta-quem la digitalització de dos llibres provinentsde la Família Sullà, Memòries de Joseph Sullà deSapeira de l’any 1646, i fotografies antigues de lafamília Dos de Sant Serni i del poble de SantSerni.

AR

XIU

S57


34A

RX

IUS

57 Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany

Acord de reprografia per digitalitzar el llibre dememòries d’un pagès de Sant Esteve de GuialbesEl 29 de maig de 2009 se signà l’acord de repro-grafia per digitalitzar el llibre de memòries d’unpagès de Sant Esteve de Guialbes (actual muni-cipi de Vilademuls), per tal de ser posada a dis-posició dels usuaris de l’Arxiu Comarcal. La des-pesa de digitalització l’ha costejat el propietari.Aquest document s’ha d’emmarcar dins el feno-men de popularització de les memòries i dels lli-bres de família, que es visqué a Catalunya entreels segles xvii i xviii. Seguint-ne el fil argumen-tal hem deduït que fou escrit entre els anys 1755i 1761, tot i que dóna dades des de l’any 1640, pro-vinents dels records del pare i avis de l’autor.Ofereix tot un seguit de fets i esdeveniments, re-latius als conflictes de la Guerra de Successió, elgovern dels Borbó, i com això afectà les terres gi-ronines. Dedica el gruix de l’obra a fer un retratde la societat local. Detalla les plagues i els fe-nòmens meteorològics que afectaren els conreusdel poble, i dóna consells d’agricultura.El manuscrit, en origen, estava format per 380pàgines numerades, però actualment en té 374.L’estat de conservació és bo, amb lleus mancan-ces que s’han resolt abans de fer-ne la reprogra-fia. Hi havia fulls amb vores arrugades o estri-pats, i dues pàgines amb gargots infantils. L’ac-tuació de restauració ha consistit a netejar ambaspiradora tota la pols del document, unir lesparts estripades amb cinta de reparació, esbor-rar, en la mesura del possible, els gargots ambgoma i confeccionar a mida una carpeta feta ambcartró de conservació.

Exposició “La Vida a Sant Esteve de Banyoles fa Tres-cents Anys”Entre el 5 de juny i el 30 de setembre l’ArxiuComarcal va oferir aquesta exposició que feia unrecorregut pel monestir banyolí durant el segleXVIII. Es va arribar a un acord amb l’Àrea de Pro-moció Econòmica de l’Ajuntament de Banyolesper obrir al públic les tardes i els caps de setma-na, aprofitant l’horari turístic del monestir. El re-sultat és que hi van venir 752 visitants. Es va mostrar com era l’edifici del monestir deSant Esteve i quines dependències hi havia en elsegle XVIII. Així mateix, es va donar informacióprovinent de documents, bibliografia i restes ar-queològiques, observables actualment. Es vanusar tres fonts documentals, el fons de l’Ajun-tament de Banyoles, dipositat a l’Arxiu Comarcal,la col·lecció d’imatges del Consell Comarcal delPla de l’Estany, i el fons del Museu ArqueològicComarcal de Banyoles.

Visita al monestir de Sant Esteve i a l’ArxiuComarcal del Pla de l’Estany

És el segon any que s’ofereix aquesta activitatpedagògica. L’estiu passat es va fer del 26 de ju-ny al 10 de setembre, i hi van assistir 132 visi-tants.És un recorregut guiat per les dependències delmonestir, que s’acaba a l’Arxiu Comarcal, ons’amplia la informació prèviament donada grà-cies a la lectura i el comentari de tres documentsde l’antiga comunitat. Aquests documents sónels únics que es conserven a l’Arxiu, perquè elfons de Sant Esteve de Banyoles es troba repar-tit entre l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’Arxiu del’Abadia de Montserrat, l’Arxiu Diocesà de Gironai l’Arxiu Episcopal de Vic. Tot i així, aquests do-cuments són prou significatius perquè es tractadels llevadors de la Dispensa (el rebost) i del’Abadia (la casa de l’abat), i un establiment deterres, datats entre els segles XVI-XVIII.La visita al monestir la fa un guia de l’empresaArqueolític (pagat per l’Àrea de Promoció Eco-nòmica de l’Ajuntament de Banyoles), i l’expli-cació a l’Arxiu Comarcal la fa la directora o l’ar-xiver municipal de Banyoles.

Arxiu Comarcal del Priorat

Ingressa el fons municipal de Capçanes

Ha ingressat el fons de l’Ajuntament de Capçanesque té un abast cronològic que s’inicia el 1843 iarriba fins al 1978. Es tracta d’un dels fons mu-nicipals més complets de la comarca. Capçanesfins a mitjan segle XIX formava part del terme deTivissa i és vers la dècada de 1840 quan assoleixla independència municipal. La major part de lessèries s’inicien en aquesta data i sembla que nohi ha buits documentals.També s’ha ingressat altra documentació a la ca-sa de la vila, com part de la documentació de laCambra Agrària Local de Capçanes. A l’igual quela documentació d’entitats capçanenques ja des-aparegudes de finals del segle XIX i inicis del se-gle XX (per exemple, la Sociedad Cultural i Re-creativa, l’Asociación de Propietarios del Campo,la Sociedad de Aguas Potables i la Sociedad deSocorros Mutuos San Roque), el volum d’aques-ta documentació és petit. També hi trobem elfons de la Prefectura Local del Movimiento deCapçanes. La documentació ingressada ocupa,aproximadament, uns 30 metres lineals.

Ingressa el fons del Celler Cooperatiu del Molar El Celler Cooperatiu El Molar SCCL, anteriormentdenominat Cooperativa Agrícola del Molar, va serfundat l’any 1949. Abans en la població hi haviahagut un sindicat agrícola. Es tracta d’un dels ce-llers de poble de més recent creació, ja que l’a-


35

AR

XIU

S57

gricultura era subsidiària de la mineria. La do-cumentació del celler cooperatiu ocupa uns 7 me-tres lineals. L’abast cronològic s’inicia el 1949 iabasta fins al 1990.Es tracta d’un fons molt complet. Totes les sèriesdocumentals estan senceres. La documentacióes compon de llibres d’actes de l’assemblea ge-neral i de la junta rectora, llibres de caixa, llibresdiaris, llibres majors, llibres del celler, corres-pondència, etc. La major part de la documenta-ció és de tipus econòmic. Cal dir que s’ha man-tingut l’ordre d’arxivatge de la documentació tali com estava en les dependències de la coopera-tiva.

Ingressen els fons de la Cooperativa Obrera El Porvenir, L’Ateneu Bisbalenc i la Cooperativade Consum de la Vilella BaixaHa ingressat documentació de la CooperativaObrera El Porvenir. Aquests documents foren re-collits per un soci al principi de la democràcia jaque l’entitat, marcadament d’esquerres, fou dis-solta el 1939 i l’edifici venut posteriorment. Estracta, per tant, d’una documentació fragmentà-ria que ocupa 0,2 metres lineals i que té un abastcronològic que s’inicia el 1919 fins al 1938. És unadocumentació important per a l’estudi d’una co-operativa de consum que els documents exis-tents permeten resseguir.El fons de l’Ateneu Bisbalenc s’inicia el 1950 iabasta fins al 2000. Ocupa 2,5 metres lineals.L’entitat fou creada el 1917, però durant la GuerraCivil la seva seu social fou destruïda per unabomba i la documentació es perdé. Posterior-ment, l’entitat va passar a mans d’Educación yDescanso fins que el 1950 retornà als antics so-cis. La seva documentació permet resseguir elsactes culturals fets a la Bisbal de Falset durantaquests anys.El fons de la Cooperativa de Consum de la VilellaBaixa s’inicia el 1938 i va fins al 1999; ocupa 1,6metres lineals. La Cooperativa de Consum va sercreada el 1907 i fins al 1936 va ser una entitat in-dependent. Aquell any es va unir a la SocietatAgrícola La Renaixença i el Sindicat Agrícola dela mateixa població. Va estar unida al sindi-cat/cooperativa fins al 1959, quan es va consti-tuir un altre cop en entitat independent, i reco-llí la documentació de quan estava unida a lacooperativa com a secció. De documentació an-terior al 1936 en resta molt poca i se’n desconeixla localització.

Conferència: “A la guerra es canta molt”El 24 d’octubre es va fer a la sala d’actes de l’ar-xiu la conferència “A la guerra es canta molt”, acàrrec de Salvador Palomar. L’acte fou organitzatconjuntament per l’arxiu i l’associació culturalCarrutxa. La xerrada serví per presentar diferentscançons relacionades amb la Guerra Civil reco-llides a partir de la memòria oral. A banda de les

cançons i els himnes oficials, la situació bèl·licamotivà l’aparició de cançonetes i corrandes com-postes per civils i soldats.

Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre

L’Arxiu Comarcal ingressa i porta a terme eltractament arxivístic del fons de la Cooperativade Móra la Nova (1954- 1998)L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre va poder dis-posar, entre els mesos d’agost i octubre, de l’es-tudiant de l’Escola Superior d’Arxivística i GestióDocumental (ESAGED) Margarita Vidal Canalda,la qual hi va fer un pràcticum de 150 hores perfer el tractament arxivístic del fons de laCooperativa Agrícola de Móra la Nova.La documentació de la cooperativa va ser trans-ferida a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre enun únic ingrés, el 13 de març de 2009. El voluminicial de la documentació transferida era de 36capses de trasllat, tot i que un cop el personal del’Arxiu va haver portat a terme el tractament ar-xivístic, es va veure reduït a 6,5 metres lineals,amb un total de 62 capses i 29 plànols, que su-men 350 unitats documentals.L’inici de l’activitat de l’empresa es remunta al’any 1954, tot i que apareix poca documentaciódels primers anys de la seva actuació i hi predo-mina la del període 1960-1997. L’estat d’organit-zació del fons abans del seu ingrés a l’Arxiu eraacceptable, tot i que algunes sèries apareixienforça disgregades.El personal de l’Arxiu va revisar tota la docu-mentació de forma acurada, a més de netejar-la de grapes i clips abans de passar a l’elabora-ció del quadre de classificació del fons, el qualrecull les activitats i funcions que l’empresa hadesenvolupat en l’exercici de les activitats que lisón pròpies, a més de ser l’instrument que enspermetrà recuperar la documentació del fonsamb rapidesa. Un cop classificada la documen-tació, es van introduir les unitats documentalsdel fons al Gestor Integral d’Arxius (GIAC) i s’hiva assignar la signatura topogràfica per instal·lar-les, definitivament, als dipòsits de l’Arxiu. Les peticions de consulta del fons seran gestio-nades a través de la secretaria de la cooperativa,la qual hi donarà el vistiplau, tot i que ja es potaccedir a la seva descripció a través del cercadorde fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comar-cals.

L’Arxiu Comarcal finalitza el tractament arxivístic del fons de la Prefectura Local del Movimiento de la Serra d’Almos L’Arxiu Comarcal ha finalitzat el tractament ar-xivístic del fons de la Prefectura Local delMovimiento de la Serra d’Almos. A la documen-tació, que va ingressar a l’Arxiu Comarcal de laRibera d’Ebre el 7 de juliol de 2008, li correspon


36A

RX

IUS

57

el codi de fons número 30 del centre. La docu-mentació, que té un volum d’1,2 metres lineals,ingressà conjuntament amb la de l’Ajuntamentde la Serra d’Almos.En acabar-se la Guerra Civil, a cada localitat del’Estat espanyol s’hi va crear una Prefectura Localdel Movimiento, institució del partit únic creadaper exercir un rígid control de la vida social i po-lítica dels municipis i per combatre qualsevol in-dici de desafecció amb la nova autoritat militar.A la Serra d’Almos, tot i tractar-se d’una pedaniade Tivissa, també s’hi va formar una PrefecturaLocal per dur a terme el control anteriorment es-mentat i per organitzar i desenvolupar activitatsque exaltessin els valors del règim establert.Dintre el seu organigrama hi trobem diverses sec-cions (femenina, masculina o joventuts) que pre-tenen, finalment, enquadrar la totalitat de la po-blació sota el paraigua ideològic del franquisme. El fons és un testimoni interessant per poder es-tudiar el control ideològic, polític i social al qualfou sotmesa la població espanyola de postguer-ra i, pel que fa al nostre cas, com es desenvolu-pà a la Serra d’Almos. Es tracta d’un fons amb mancances documen-tals, especialment entre el 1939 i el 1944 i des definals dels anys 60 fins al 1975. Les sèries méscompletes són la de correspondència d’entrada,força íntegra entre el 1944 i el 1965, i les actes,que des del 1949 fins l’any 70 presenten una cer-ta continuïtat, tot i que trobem un parell de bu-its cronològics entre els anys 1956-1960 i 1963-1967.

Se signa el contracte de cessió en dipòsit del fons documental de l’Ajuntament de Tivissa(1904-1979) El passat dijous 15 d’octubre, a la seu de l’ArxiuComarcal de la Ribera d’Ebre, se signà el contra-cte de cessió en dipòsit del fons documental del’Ajuntament de Tivissa a la Generalitat deCatalunya perquè sigui custodiat a l’ArxiuComarcal de la Ribera d’Ebre. La signatura delcontracte anà a càrrec del president del ConsellComarcal de la Ribera d’Ebre, Bernat PellisaSabaté, en virtut de l’autorització del director ge-neral del Patrimoni Cultural de la Generalitat deCatalunya, i Jordi Jardí Pinyol, alcalde de Tivissa,en virtut de l’acord del Ple municipal de Tivissadel 28 de desembre de 2008.El fons està format per la documentació emana-da per l’activitat del consistori de Tivissa entreel 1904 i el 2009, tot i que l’Arxiu tan sols custo-diarà la documentació fins al 1979, tal i com es-tipula el contracte de cessió. Tot i que el fons s’i-nicia el 1904, cal ressenyar que no hi trobem ladocumentació d’una forma seriada i contínuafins a l’any 1936. A partir d’aquesta data la do-cumentació es presenta força contínua, i esdevéun testimoni important de les funcions dutes aterme per l’Ajuntament en el desenvolupamentde les activitats que li són pròpies, com ara les

decisions del Ple, el planejament urbanístic, elcobrament d’impostos, els allistaments militarso la gestió dels ingressos municipals, entre d’al-tres.L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre ja ha in-gressat 20 metres lineals de documentació mu-nicipal de Tivissa, i està portant a terme el seutractament arxivístic. Contribueix decisivamenta aquesta intervenció la subvenció de 6.000 eu-ros que anualment rep el Consell Comarcal de laRibera d’Ebre de la Diputació de Tarragona pertal d’inventariar els fons municipals de la co-marca a través de l’Arxiu, servei al qual ja s’hanacollit, a més de Tivissa, els ajuntaments de laTorre de l’Espanyol i Benissanet.

Exposició “Una Mostra de Documents de la Torre de l’Espanyol” El passat 10 de setembre la Sala d’Actes del’Ajuntament de la Torre de l’Espanyol acollí lainauguració de l’exposició “Una mostra de do-cuments de la Torre de l’Espanyol”. L’exposicióva estar oberta els dies 11, 12 i 13 de setembre ala Sala d’Actes de l’Ajuntament i es va poder vi-sitar a posteriori a la Sala Polivalent de l’ArxiuComarcal de la Ribera d’Ebre. L’exposició s’elaborà a partir de la tria de diver-sos documents del fons municipal de la Torre del’Espanyol, dipositat a l’Arxiu Comarcal de laRibera d’Ebre des del 2008, el qual s’inicia, ambimportants buits documentals, el 1575. La docu-mentació del fons conservada entre el 1575 i elprimer terç del segle XX és esparsa, tot i que par-tir de l’última data esmentada té molt pocs bu-its cronològics, per la qual cosa esdevé un inte-ressant testimoni per aprofundir en les activitatsdel consistori municipal, especialment durant elsegle XX.Els documents seleccionats per a la mostra com-prenen una cronologia àmplia, que va des d’unarelació feta vora el 1701 dels capítols establertsel 1331 pel bisbe de Tortosa amb la Universitatde la Torre, per crear una parròquia pròpia des-vinculada del municipi d’Ascó, fins a documentsreferents al pas de refugiats de guerra espanyolsdurant la Guerra Civil pel municipi de la Torre,passant per un inventari dels béns municipals il’ús que se’n fa, del 1770, o un document del 1926on es constitueix la Comissió Executiva que hade formular les ordenances i reglaments que re-giran la Comunitat de Regants del Pantà delMontsant, entre d’altres.L’exposició, a més de mostrar als ciutadans de lacomarca alguns dels documents més curiososdel fons municipal de la Torre de l’Espanyol, tan-ca el procés de tractament del fons iniciat perl’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre l’any 2008,ja que al tractament i l’organització de la docu-mentació s’hi suma la difusió a la ciutadania através d’aquesta mostra.


37

AR

XIU

S57Arxiu Comarcal del Ripollès

Participació en la Setmana Internacional dels ArxiusLa Subdirecció General d’Arxius i Gestió Docu-mental del Departament de Cultura i Mitjans deComunicació ha establert, al voltant del dia 9 dejuny, la Setmana Internacional dels Arxius ambla voluntat de programar tot un seguit d’activi-tats arreu del país, amb la intenció d’apropar elscentres d’arxiu a la ciutadania i, també, enseny-ar les tasques i feines fetes durant els últimsanys. En definitiva: l’objectiu és obrir els arxiusa la societat. L’Arxiu Comarcal del Ripollès va ad-herir-se a aquesta iniciativa amb dues visites gu-iades i una exposició de tots els documents ques’han restaurat des que l’any 2001 va inaugurar-se el centre. Les visites guiades, d’una hora dedurada, es van fer els dies 10 i 12 de juny, a les 7de la tarda i a la 1 del migdia, respectivament.L’exposició va romandre instal·lada a la sala deconsulta de l’Arxiu Comarcal els dies 10 de juny,de 5 a 7 de la tarda, i els dies 11 i 12 de juny, deles 9 del matí a la 1 del migdia.

Exposició: “Detalls de Romànic. 40 Anys d’unaExcursió pel Romànic del Ripollès” El divendres 4 de setembre de 2009 va inaugurar-se a Ripoll l’exposició “Detalls de Romànic. 40Anys d’una Excursió pel Romànic del Ripollès”.Aquesta mostra ha estat organitzada per l’ArxiuComarcal del Ripollès (ACRI) amb la col·labora-ció de l’Ajuntament de Ripoll, el Consell Comar-cal del Ripollès i la Subdirecció General d’Arxiusi Gestió Documental. L’exposició consisteix en lareproducció en gran format d’una selecció de lesimatges que Salvador Alimbau i Marquès, publi-cista i fotògraf de renom, va dipositar a l’ArxiuComarcal del Ripollès. Es van escollir, principal-ment, uns pocs exemples d’una sèrie duta a ter-me, just fa quaranta anys, amb motiu d’una ex-cursió feta per Alimbau i els seus amics ripollesosdes de Ripoll a Cuixà. L’exposició defuig una aglo-meració de reproduccions, com si es tractés d’uninventari del romànic al Ripollès: s’han escollitnomés 10 fotografies i s’han reproduït en granformat, amb la voluntat que l’observador puguiaccedir a detalls i textures que sovint són difícilsde percebre amb una còpia convencional. Des-prés de Ripoll, l’exposició ha estat instal·lada, du-rant el mes d’octubre, al claustre del monestir deSant Joan de les Abadesses.

La història de Vallfogona de Ripollès dins el Ducat d’Híxar En el marc de les Jornades Europees de Patrimoni2009, l’Ajuntament de Vallfogona de Ripollès il’Arxiu Comarcal del Ripollès van organitzar, elpassat 26 de setembre, una sessió de treball pertractar de les jurisdiccions senyorials d’aquestmunicipi del Ripollès. Amb aquest objectiu es va

fer una jornada d’intercanvi d’experiències de-dicada a la difusió i el coneixement dels fons do-cumentals d’aquest municipi de la comarca delRipollès que es conserven a l’Arxiu Ducal d’Híxari a l’Arxiu Comarcal del Ripollès.

Pantocràtor de Ripoll: la portada del monestir de Santa Maria El passat dia 26 de setembre es va presentar elllibre Pantocràtor de Ripoll, un magnífic reculldocumental i gràfic d’un dels elements artísticscabdals del romànic europeu: la portada de Ripoll.El llibre, de gran qualitat gràfica, és fruit d’anysde feina dels seus autors a l’Arxiu Comarcal delRipollès, entre molts altres centres, i es nodreix,d’una forma prou destacada, dels fons d’imatgesconservats a l’Arxiu Comarcal del Ripollès.

Arxiu Comarcal de la Selva

Ingressa el fons de l’Ajuntament de BredaAquest municipi selvatà de 4.000 habitants, si-tuat a la falda del Montseny, ha decidit fer un di-pòsit de la seva documentació a l’Arxiu Comarcal.La tramesa es preveu que la compondran 934capses i es tracta de documentació compresa en-tre els anys 1633 i 1980. Els documents més an-tics no són, però, municipals, ja que procedeixendel monestir benedictí de Sant Salvador de Breda.Properament es procedirà a redactar i a signar elconveni de cessió en virtut del qual l’ACSE assu-mirà la custòdia d’aquesta documentació i en fa-rà l’instrument de descripció corresponent.

Trobada d’entitats locals de cultura i patrimoni de la Selva i presentació de la Beca de Recerca La SelvaEs tracta de la segona trobada d’entitats vincu-lades a la cultura i el patrimoni de la comarcaselvatana convocades pel Consell Comarcal i, enaquesta ocasió, també per l’Ajuntament de Tossade Mar. Les trobades les organitzen conjuntamentel Centre d’Estudis Selvatans i l’Arxiu Comarcalde la Selva, i s’ofereix a les entitats la possibili-tat de presentar els treballs de recerca i estudique tinguin en curs o que hagin finalitzat re-centment. Durant la jornada es presenta tambéel treball guanyador de la Beca de Recerca LaSelva, en aquest cas el treball de JoaquimAlvarado El negoci del suro a la comarca de la Selva,i es proclama el guanyador de l’edició en curs,que per al 2009 ha estat la proposta de Pablo dela Fuente Història militar de la Guerra Civil a la co-marca de la Selva. Patrimoni i memòria republi-cana. La Trobada es va fer al mes d’abril passat ala Casa de Cultura de Tossa de Mar.


38A

RX

IUS

57 Arxiu Històric de Tarragona

Posada en marxa del seminari: El ServeiDidàctic de l’Arxiu Històric de Tarragona.Elaboració de materials i propostes de dinamitzacióFruit de la col·laboració entre els Serveis Territo-rials del Departament d’Educació a Tarragona il’Arxiu Històric de Tarragona, i amb el suport delsServeis Territorials del Departament de Culturai Mitjans de Comunicació a Tarragona, el passatdia 23 d’octubre va iniciar la seva tasca elSeminari Servei Didàctic de l’Arxiu Històric deTarragona. Elaboració de materials i propostesde dinamització. L’objectiu de la creació d’aquest grup de treballés aconseguir millorar genèricament els canalsde col·laboració entre el Servei Didàctic de l’ArxiuHistòric de Tarragona i les escoles i instituts deprimària i secundària del Tarragonès i de la de-marcació de Tarragona en general, atenent l’àm-bit documental de l’AHT.L’activitat actual del Servei Didàctic de l’AHT con-sisteix en l’edició periòdica de materials didàc-tics i, molt principalment, en la preparació i as-sistència de visites d’alumnes de secundària iuniversitaris a les instal·lacions de l’Arxiu. Enaquest sentit, el treball dels membres del Semi-nari haurà de permetre avançar en l’elaboracióde nous materials i, de manera especial, en la mi-llora dels canals de comunicació i col·laboracióamb el professorat de primària i secundària.La implicació del Departament d’Educació es con-creta en l’oferiment al seu personal docent de lapossibilitat d’incorporar-se a aquest Seminari, através del Pla de Formació de Zona (PZF) delTarragonès per al curs 2009-2010, així com en ladesignació d’un professor de secundària que ac-tua com a coordinador.A la sessió inaugural del Seminari hi va assistirMaria Calzada Olivella, mestra de secundària iespecialista en l’estudi dels serveis didàctics delsarxius, que va exposar una perspectiva global dela didàctica des dels arxius i va marcar les líniesde treball a seguir i els possibles objectius a as-solir. A partir d’ara el grup anirà treballant ambdinàmica pròpia, per tal d’avançar en el funcio-nament del servei didàctic de l’AHT.

Acaben les obres de millora de les instal·lacions de l’Arxiu Històric de Tarragonainiciades l’any 2008Després de gairebé un any, les obres d’instal·la-ció del nou sistema de climatització de l’AHT hanfinalitzat; recordem que aquesta actuació hacomportat la climatització no tan sols dels es-pais de treball del centre, sinó també dels dipò-sits documentals, així com l’ampliació de la ins-tal·lació elèctrica de baixa tensió. La millora en les condicions de treball dels usua-ris de l’arxiu i del propi personal del centre ha

estat notòria, i cal valorar també molt positiva-ment el fet que, a partir d’ara, les oscil·lacionstèrmiques dels dipòsits documentals es mini-mitzaran, amb el que això significa de cara a unamés adequada preservació dels fons documen-tals.

L’AHT s’acull al Plan GIEC 2009 impulsat pelMinisteri de CulturaL’Arxiu Històric de Tarragona s’ha acollit al Plande Inversiones para la mejora de la accesibilidad, losservicios básicos y las dotaciones tecnológicas de lared de museos, archivos y bibliotecas de titularidadestatal, altrament conegut com a Plan GIEC 2009i impulsat pel Ministeri de Cultura.Gràcies a aquest pla, l’AHT ha pogut fer actua-cions de notable transcendència, com són el can-vi de la totalitat de finestres de la segona plan-ta, originàriament de fusteria de ferro i vidresimple i que a partir d’ara ja són d’alumini i do-ble vidre amb cambra d’aire, tot i que en el di-pòsit destinat a acollir el material audiovisuals’hi ha instal·lat un vidre especial amb filtre deraigs UV per protegir millor el material que con-té. Aquesta actuació potencia l’eficàcia del nousistema de climatització, atès que constitueix unmillor aïllament de l’exterior i, per tant, afavo-reix sense dubte de manera substancial l’efi-ciència energètica de l’immoble que allotja l’ar-xiu. Paral·lelament s’han fet també altres treballsmenors d’arranjament i substitució d’elementsdiversos. Finalment, s’ha demanat també la in-corporació d’alguns equipaments tècnics i de mo-biliari.

Incorporació de la documentació digitalitzada de l’AHT al repositori del CESCADes del mes de setembre l’AHT està organitzanttots els seus fitxers digitals, per tal de poder con-trolar-los dins la documentació de la Xarxad’Arxius Comarcals (XAC) i carregar-los al repo-sitori segur del Centre de Supercomputació deCatalunya (CESCA, amb seu a Barcelona). Corres-ponen a 46 fons, amb carpetes adaptades a ladescripció multinivell de la NODAC i es trobenen els suports següents: CD, DVD i discos durs,amb varietat de marques i models, així com deconnectors: USB (1.0 o 2.0), ATA o Fire Wire 800 o400; volums: 250, 320 o 500 GB o 1 TB i velocitatsde rotació com a lectors: 5.400 o 7.200 rpm, quealhora requereixen un emmagatzematge propi.Quant a formats –alguns fons disposen de màs-ter i còpia de seguretat en TIFF–, fins al momentse’n destrien 30 dels reconeguts com de conser-vació (TIFF), a més de 19 de JPG, 1 de mapa de bitsi 5 d’AIFF (àudio). El volum total aproximat és de6.878,49 GB i 470.651 fitxers de conservació.La preservació d’aquest volum digital en el re-positori segur és un pas endavant de gran im-portància en la gestió de la documentació digi-tal de l’AHT. En els propers mesos està previstque la totalitat dels fitxers digitals de l’arxiu si-


39

AR

XIU

S57

guin carregats al CESCA, un procés que tindràcontinuïtat a mesura que avanci la digitalitzacióde fons.

La I Jornada d’Arxius dels Consells Comarcals de CatalunyaEl dia 29 d’octubre es va fer a Terrassa la I Jornadad’Arxius dels Consells Comarcals de Catalunya,amb l’objectiu de posar en comú les problemà-tiques a les quals s’han d’enfrontar els profes-sionals responsables de vetllar per la documen-tació dels consells i poder emprar les einesadients per unificar criteris a l’hora de tractar ladocumentació que es genera.L’Arxiu Històric de Tarragona va participar-hi ambla ponència Definició del perfil competencial del res-ponsable de la gestió documental als consells co-marcals, que va anar a càrrec de l’arxivera delConsell Comarcal del Tarragonès, Araceli García.En aquesta intervenció es van exposar les fun-cions i competències de l’arxiver en els consellscomarcals de Catalunya. Així mateix, a través d’u-na enquesta als arxius que integren la Xarxad’Arxius Comarcals (XAC), es va oferir una apro-ximació a l’actual situació professional dels res-ponsables dels arxius dels consells comarcals ca-talans.

Arxiu del Port de Tarragona

L’inventari del fons històric de la CapitaniaMarítima de Tarragona a la web del Port de TarragonaEl 26 de novembre de 2008 es va signar el conve-ni de cessió de documentació històrica de laCapitania Marítima de Tarragona a l’Arxiu delPort de Tarragona. El gruix de la documentació ingressada el for-maven, principalment, els rols de despatx i do-tació, però també llicències de pesca i fulls d’as-sentament de vaixells des del 1859 fins al 1998.Després de l’ordenació i la classificació, els tèc-nics de l’Arxiu del Port han elaborat un inventa-ri que podrà consultar tot aquell que hi estiguiinteressat, a través de la pàgina web del Port deTarragona, si es clica a www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/serveis-menu/arxiu-portmenu.htmlEl rol de despatx és un procediment administra-tiu que duen a terme les capitanies marítimesper comprovar que vaixells i embarcacions civilscompleixen els requisits exigits per la normati-va legal i les autoritzacions necessàries per de-dicar-se a l’activitat que declaren. La informació que contenen aquests llibres ésmolt variada ja que hi consten, tant les caracte-rístiques tècniques de l’embarcació (any de cons-trucció i lloc, nom del constructor…), com les delpropietari, els possibles canvis de nom que hagisofert, la llista de la tripulació i el càrrec que ocu-

pen a bord, així com altres dades significativescom el certificat de navegabilitat. Un total de 922 embarcacions referenciades, al-gunes amb fotografia inclosa, la major part deles quals dedicades a la pesca (llista 3a), amb to-ta la informació abans esmentada, que permetque ens fem una idea de la importància que hatingut aquesta activitat econòmica a la nostracosta.

IV Jornades Tècniques d’Arxius PortuarisEls dies 11 i 12 de novembre de 2009 es van ferles IV Jornades Tècniques d’Arxius Portuaris, or-ganitzades per l’Autoritat Portuària de la Coru-nya. Les anteriors edicions d’aquestes jornadeshavien anat a càrrec dels ports de Huelva (2004),Tarragona (2005) i Gijón (2007).L’objectiu d’aquest esdeveniment era reunir elsresponsables dels arxius dels ports d’interès ge-neral per tal que intercanviïn experiències i ob-tinguin coneixements per desenvolupar millorla tasca que tenen encomanada.Hi varen intervenir, entre d’altres, Gabriel QuirogaBarro, subdirector general d’Arxius i Museus dela Xunta de Galícia; Maria de la O Suárez Rodrí-guez, arxivera de l’Ajuntament de la Corunya;Mari Carmen Prieto Ramos, directora de l’Arquivodo Reino de Galícia i Ana María Mojarro Bayo, ar-xivera del Port de Huelva.

Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa

Terrassa: territori postal. Les targetes postalsterrassenques (1900-1920) Aquest estudi neix de la col·laboració entre di-ferents arxius (municipals i privats), investiga-dors del centre d’Estudis Històrics de Terrassa ialgun col·leccionista propietari de la majoria deles targetes postals que es presenten en aquestcatàleg. L’Arxiu Municipal ha fet la tasca de co-ordinació i edició de la publicació.Els autors d’aquest treball es van trobar inicial-ment per fer un estudi dels primers fotògrafs quevan treballar a la ciutat de Terrassa i poc a pocvan anar descobrint el món de les targetes pos-tals. De tot plegat n’ha sortit una exposició ambtotes les targetes originals que es conserven aTerrassa i el catàleg que ara us presentem, unnou número de la col·lecció Joan Arnella, que ésl’eina de difusió de l’Arxiu Municipal de Terrassa.

Formació en matèria de gestió documental al’Ajuntament de TerrassaDes de l’abril del 2008, l’Arxiu Municipal Admi-nistratiu de Terrassa juntament amb el Servei deSistemes de la Informació, està portant a termeun interessant projecte per organitzar les unitatsde xarxa compartides de l’Ajuntament segons elquadre de classificació corporatiu. El Quadre declassificació de l’Ajuntament de Terrassa el va


40A

RX

IUS

57

aprovar la Junta de Govern al desembre del 2008,amb el Manual de Gestió Documental corpora-tiu, i va ser l’inici d’aquest projecte.El projecte el lidera l’Arxiu Municipal, i actual-ment ja s’ha implantat a diferents serveis mu-nicipals, amb un èxit considerable. Els serveis ons’ha implantat són: Servei d’Innovació i Promocióde la Ciutat (empresa municipal amb més de 80treballadors), Recursos Humans, Logística i Sis-temes d’Informació, Contractació, Padró Muni-cipal d’Habitants i Secretaria General. Els princi-pals objectius del projecte s’han cobert ambbones perspectives de continuïtat per a l’any2010, any en el qual hem previst d’implantar l’ei-na de gestió documental.

Arxiu Municipal de Torredembarra

L’arxiu edita les cartes d’un americano de Torredembarra trobades aMatanzas (Cuba)

El passat 17 d’octubre l’AMTO va presentar el lli-bre Epistolari de Jaume Badia. El pensament banca-ri en el segle XIX, de Yolanda Blasco, prologat perFrancesc Cabana. El protagonista de l’estudi,Jaume Badia i Padrines (Torredembarra, 1796 -Barcelona, 1863), va ser el primer administradordel Banc de Barcelona i també va exercir diver-sos càrrecs polítics. A principis del segle XIX vaanar a comerciar a Cuba, on va rebre l’encàrrecd’entendre i explicar com funcionaven els bancsals Estats Units i s’hi traslladà uns anys. Enaquesta obra, a més de l’estudi de l’autora, es re-copilen les cartes que Badia va escriure a lapremsa cubana sobre aquest tema i que són unaimportant mostra del pensament bancari i la teo-ria financera del segle XIX.Aquest llibre enceta la col·lecció “Investiga” quepretén donar suport a la publicació dels treballsde recerca que es considerin interessants.

Arxiu Comarcal del Vallès Oriental

Ingressa el fons municipal de Bigues i RiellsEl passat 29 de setembre van ser dipositats alnostre arxiu 102 metres lineals de documents(1.025 capses) de l’Ajuntament de Bigues i Riells,en virtut del contracte de dipòsit signat entre elConsell Comarcal i aquest consistori vallesà. Elfons ingressat correspon a una part de l’arxiumunicipal i són documents que van del 1886 al2000. Es troben ja perfectament encapsats i in-ventariats.

Un nou manuscrit: el capbreu de Rosanes (la Garriga)Recentment ha estat dipositat a l’ACVO un ma-nuscrit titulat Capbreu de Rosanes, datat el 1593. Estracta d’un volum de 48 folis de paper, amb tapesde pergamí i que conté la còpia notarial del cap-breu de 1533 de la casa forta o domus de Rosanes,a l’actual terme de la Garriga. Va ser dipositat perla Direcció General del Patrimonial Cultural de laGeneralitat de Catalunya i passa a enriquir la nos-tra col·lecció de documents i manuscrits.

Transferència dels Jutjats de GranollersAmb motiu del trasllat al nou edifici dels Jutjatsde Granollers al juny de 2009, l’arxivera respon-sable d’aquest organisme va trobar més docu-mentació que ha estat dipositada a l’ArxiuComarcal. En concret parlem de 120 caixes (12metres lineals) d’expedients judicials que vandel 1964 al 1990. Cal dir que la nova seu delsJutjats situada al carrer Josep Umbert conté unespai adequat per a Arxiu Central Administratiui que es resol així el greu problema d’espai quehi havia al vell edifici de l’Avinguda del Parc.

Nous ingressos de l’Ajuntament d’AiguafredaDes de l’estiu i fins a finals d’octubre l’Ajunta-ment d’Aiguafreda ha anat fent noves transfe-rències de documentació en compliment del con-tracte de dipòsit. En aquest període han estatdipositats a l’ACVO uns 100 metres lineals mésde documents dels anys 1850-2003. Ara es trobenen fase de classificació i descripció.


41

AR

XIU

S57

una taula rodona sobre “Arxius dels notarisa tot el món: quins reptes per a quin futur?”,feta el 23 de juliol, amb un debat sobre trestemes: compartir les fonts i el coneixementhistòric, arxius notarials i seguretat jurídi-ca dels ciutadans i, en tercer lloc, l’autenti-citat dels documents notarials en formatelectrònic. En el context de la taula rodonaes va presentar el programa de digitalitza-ció de fons notarials de l’Arquivo Histori-co de la Universitat de Santiago de Com-postel·la, el de l’Arxiu Històric de Protocolsde Barcelona i el projecte Archivio StoricoMultimediale del Mediterraneo promogutper l’Archivio di Stato de Gènova.A continuació, a la reunió de Brussel·les esva fer una darrera revisió del projecte d’es-tatuts de la Secció per tal de tramitar-ne laformalització. Pel que fa als treballs en curs,es van acordar diverses actuacions per talde difondre l’enquesta sobre la realitat i lescondicions dels arxius notarials de tot elmón i la petició d’informació per a la bi-bliografia internacional d’arxivística nota-rial que s’està recopilant. Un dels mitjansserà la difusió mitjançant l’espai web del’ICA, però s’emprèn també una actuació di-recta i l’establiment de contactes concretsa fi d’aconseguir informació de diferents pa-ïsos.Entre d’altres qüestions, es planteja el fetque els fons notarials comprenen tambéfons d’altres institucions jurídiques, sobre-tot judicials, però també municipals, baro-

La Secció d’Arxius Notarials del ConsellInternacional d’Arxius (ICA/SAN) es consti-tuí provisionalment a l’Assemblea Generalde l’ICA feta a Viena el 2004 i oficialment peracord del Comitè Executiu de l’ICA (abril de2008) i aprovació de l’Assemblea General fe-ta a Kuala Lumpur el juliol de 2008.Amb renovada energia, el Comitè directorde la Secció ha fet una nova reunió de tre-ball, en aquesta ocasió als Archives Géné-rales du Royaume, a Brussel·les, el dia 4 demaig de 2009. S’hi convidà diversos arxiversd’arreu del món interessats a participar a lafeina i així vàrem comptar amb la partici-pació d’una arxivera del Centre d’Archivesdel Quebec i una altra de la KoninklijkeNotariële Boreopsorganisatie dels PaïsosBaixos.A la reunió es va valorar la participació alCongrés Internacional d’Arxius de KualaLumpur, en el qual es va aprovar l’accepta-ció de la Secció d’Arxius Notarials com aSecció plena i permanent. De tota manera,per aconseguir dret de vot a l’ICA, la Seccióhaurà d’incorporar nous membres de dife-rents zones, especialment de l’Amèrica delSud. Estan en curs diversos contactes ambarxius notarials d’aquest continent i sen’emprenen d’altres per aconseguir nousmembres d’Amèrica Central, Europa de l’Esti Àfrica. Segons dades de la Union Interna-tionale du Notariat Latin, 76 països i el 66 %de la població mundial tenen notariat.Al mateix congrés la Secció va organitzar

RerefonsActuacions de la Secció d’ArxiusNotarials de l’ICA (ICA/SAN) alCongrés Internacional de KualaLumpur (juliol de 2008) i a Brussel·les(maig de 2009). Pere Puig i Ustrell, membre del ComitèDirector de la Secció d’Arxius Notarials


42A

RX

IUS

57

En un context d’acceleració dels projectestecnològics relacionats amb els arxius i enuna societat que demana constants adap-tacions per afavorir l’accés a la cultura i alpatrimoni documental en particular, des dela Subdirecció General d'Arxius i GestióDocumental (SGAIGD) s’estan activant di-ferents línies d’actuació. El repositori segurper a la documentació digitalitzada, el por-tal de la Xarxa d'Arxius Comarcals (XAC) quecomplementa i donarà una visibilitat prò-pia a cada arxiu de la xarxa, el pla anual de

XAC_PREMSA: una eina de difusió dela premsa digitalitzada de la Xarxad'Arxius ComarcalsEnric Cobo Barri, cap del Servei de

Coordinació General d’Arxius

nials i d’altres, normalment perquè el nota-ri feia d’escrivà d’aquestes institucions.Particularment, els fons històrics judicialsde Quebec estan integrats als fons notarials.Acabada la reunió es van visitar els ArchivesGénérales du Royaume i especialment la no-va sala de consulta que s’està acabant deconstruir (amb els diferents elements de co-moditat dels usuaris, de seguretat i controlde les consultes, d’equipaments, etc.), el la-boratori de restauració de documents i elsdipòsits.L’endemà, dia 5 de maig, es va fer la Jornadad’Estudi Notariat i Arxius a la BibliothèqueRoyale Albert I de Brussel·les, en ocasió deldesè aniversari de la nova llei notarial deBèlgica. Al matí s’hi presentaren, en francèso en flamenc, ponències sobre les conse-qüències i l’estat d’aplicació de la nova lleibelga, el balanç de la recollida de fons pelsarxius, l’arxivament de documents electrò-nics i la conservació material dels fons.A la tarda, la presidenta de la SeccióICA/SAN, Paola Caroli, explicà la realitat i els

projectes de treball d’aquesta Secció. El vi-cepresident Michel Oosterbosch presentàuna visió general dels fons notarials que s’hiconserven, a partir de la informació acon-seguida per la Secció, i féu referència als im-portants fons medievals que es conservena Catalunya. Françoise Limon-Bonnet, di-rectora del Minutier Central de París i se-cretària de la Secció, presentà la realitat i elsprojectes de l’arxiu que dirigeix, amb unaatenció especial als treballs de descripciónormalitzada i la progressiva difusió en lí-nia dels documents.La jornada acabà amb ponències sobre laimportància dels arxius notarials per a la re-cerca històrica i sobre experiències en arxi-us notarials belgues.La reunió de Brussel·les va ser positiva i moltconvenient per impulsar els projectes encurs i conèixer els arxius notarials de dife-rents països. L’acceptació com a Secció per-manent de l’ICA representa un objectiu as-solit i l’obertura d’una nova etapa per al seudesenvolupament.

digitalització, la implantació del concepted’arxius en línia que unifica el cercador del’ANC i de la XAC, els nous requerimentsfuncionals del gestor d’arxius històrics o lamateixa guia de digitalització, són reptes irealitats que s’estan consolidant i permetenmillorar el servei dels arxius en la línia del’aplicació d’una gestió eficient i de quali-tat.Una de les accions que s’han formalitzatdarrerament han estat el projecte d’Arxiusen línia que permet fer cerques unificades


43

AR

XIU

S57

del conjunt de documentació de l’ANC i laXAC en un únic cercador web. Aquest cer-cador es complementa per la XAC_premsaque permet accedir a la premsa digitalitza-da no només a partir dels descriptors bàsicsi metadades, sinó aprofitant la recuperaciódirecta de la informació a través del buidat-ge de l’OCR.

El projecte de digitalitzar la premsa històri-ca dels arxius comarcals neix de la necessi-tat de posar a l’abast dels usuaris dels arxi-us un tipus de documentació que permet feruna investigació complementària a la prò-pia dels documents d’arxiu. L’SGAIGD va ad-quirir un programa que gestiona la difusióweb d’aquesta documentació digitalitzadaamb l’objectiu de donar visibilitat i difusióa la premsa històrica dels arxius. Per tant,la XAC_Premsa és una eina per consultar enlínia (web) la premsa històrica digitalitzadade la XAC en el context global d’Arxius en lí-nia.Es va crear un grup de treball coordinat desde l’SGAIGD amb la doble missió de fer unaimplantació més eficient del programari idonar suport a la XAC en la migració de da-des al nou entorn de difusió. El grup de tre-ball es va plantejar com un instrument d’e-ficiència en la implantació i el seguimentdel projecte. La coordinació del grup corres-pongué al cap del Servei de CoordinacióGeneral d’Arxius i la composició va ser mu-tidisciplinària:- 2 informàtics- 1 representant de l’empresa adjudicatària- 3 directors de la XAC- 2 tècnics de l’SGAIGD.

La doble missió del grup de treball es con-cretava en els objectius següents:- Valorar la missió de la XAC_premsa res-

pecte de la XAC.- Dibuixar l’estat de la qüestió fent una en-

questa a la XAC per analitzar els arxiusque tenen premsa digitalitzada.

- Analitzar els ritmes d’implantació en elsdiferents arxius de la XAC.

- Implantar la XAC_premsa: disseny i adap-tació de la interfície a la guia d’estils delDepartament de Cultura i Mitjans deComunicació i a les necessitats funcionalsrequerides per l’SGAIGD.

- Valorar els aspectes tecnològics: servidor,allotjament web, etc.

- Donar suport al procés de càrrega de fit-xers digitalitzats, definint els protocols decàrrega massiva i protocols de càrrega sim-ple.

- Definir els protocols de manteniment dela XAC_premsa després de la implemen-tació.

- Definir perfils d’usuaris i altres aspectesrelacionats amb els rols i permisos d’ac-cés a la informació.

- Definir un calendari d’implantació.

Objectius de la XAC_premsa

- Facilitar als usuaris dels arxius, presen-cials i en línia, l'accés a les capçaleres depremsa d’àmbit comarcal i de caràcter his-tòric.

- Donar informació: mostrar els camps bà-sics de descripció de la premsa històrica,permetre recuperar informació contingu-da en les metadades dels fitxers i mostrarles imatges digitalitzades.

- Visualitzar els documents: mostrar els do-cuments en línia en diferents formats perafavorir una consulta directa sobre el do-cument.

- Fer cerques globals: permetre les cerquesdels documents (descripció, metadades iimatge) contra tots els registres de la ba-se de dades per facilitar la tasca d’usuarisi investigadors.

- Connectar amb metacercadors: afavorirun accés indirecte a qualsevol usuari web,sigui quina sigui la seva localització i elseu coneixement de la premsa digitalit-zada de la XAC.

La XAC_premsa en dades

A finals del 2009, la XAC_premsa té aproxi-madament uns 500.000 registres; és a dir,500.000 imatges consultables en línia, quepermetran fer cerques pels descriptors i peltext contingut en cada capçalera. Respectea la relació entre la premsa i la resta de do-cumentació digitalitzada del conjunt de lapremsa representa l’11% del total de docu-


44A

RX

IUS

57

mentació digitalitzada. És a dir, dels 4 mi-lions de documentació digitalitzada, més de3 milions són de documents i la resta depremsa.Dels 3.342.454 documents digitalitzats ambel Pla Bruniquer en el període 2006-2009,121.650 imatges són de premsa. A aquest xi-fra s’han de sumar actuacions fetes durantels anys 2004 -2005 i alguna digitalitzacióencarregada directament per l’arxiu co-marcal per obtenir el total de 502.822 pàgi-nes. Sobre la duplicitat de processos de digita-lització és important considerar que, segu-int els criteris de selecció de la documenta-ció que es proposa digitalitzar aplicant laGuia de digitalització, cada arxiu comarcalha de valorar que aquella documentació queproposa digitalitzar no existeixi en el móndigital producte d’algun procés paral·lel dedigitalització d’altres institucions com bi-blioteques o altres administracions (per mit-jà d’arxius municipals, de diputacions, etc.).En aquest sentit, la selecció de la docu-mentació seguint els criteris exposats en laguia, com l’estat de conservació, el nivell deconsultes o el nivell d’accessibilitat web, ensfa ser molt rigorosos a l’hora de digitalitzarla premsa i, en conseqüència, validar elsprojectes que aportin un valor afegit a l’ar-xiu comarcal aplicant criteris d’eficiència derecursos econòmics i tècnics. Per aquest mo-tiu el Pla Bruniquer aposta per la digitalit-zació de la premsa històrica de la XAC en lamesura que es compleixen aquests reque-riments de selecció i atenent l’univers dedemandes de la XAC respecte del conjuntde documentació dels arxius. Òbviament, icom podem comprovar en el gràfic, la dis-ponibilitat d’un producte web per visualit-zar la documentació digitalitzada de lapremsa històrica ha activat, l’any 2009, les

peticions dels arxius. És innegable que lapossibilitat d’utilitzar el canal web amplia imillora la qualitat del servei que dóna l’ar-xiu a la societat en general.Si fem una distribució per demarcacions po-dem comprovar que Barcelona disposa delmàxim de pàgines de premsa digitalitzades,però curiosament molt a prop de les xifresen nombre de pàgines de les Terres de l’Ebre.Aquest és un exemple de la diversitat co-marcal que en ocasions pot fer que un ar-xiu comarcal no digitalitzi premsa històri-ca perquè la biblioteca o l’arxiu municipalja ho assumeixen plenament, o que siguil’única institució que vetlli per aquest pa-trimoni documental. O el cas de l’AC delRipollès, que disposa de més de 50.000 imat-ges digitalitzades de la premsa històrica co-marcal i és un punt de referència per a in-vestigadors i usuaris que tenen en la premsauna important font d’informació.Un altre factor important sobre les xifresque aportem és que hi ha arxius que fatemps que assumeixen la digitalització dela premsa en el seus propis projectes de di-gitalització i, més tard, en el Pla Bruniquer

11%

89%Documents Premsa

engegat per l’SGAIGD. Així, podem observarcom l’Arxiu comarcal del Baix Ebre disposad’unes 115.589 pàgines digitalitzades, igualque la suma de totes les pàgines digitalit-zades de la demarcació de Barcelona, el do-ble que la de les comarques gironines i cincvegades més que els arxius de la demarca-ció de Lleida. En canvi quan valorem el pes de la docu-mentació digitalitzada en gigabytes podemobservar que Barcelona incorpora un volummolt superior a la resta. Les causes són di-verses, però l'evolució dels formats i de la


45

AR

XIU

S57

dades a una entitat que faciliti la consultafent servir els estàndards oberts HTTP i XML.La metadada subministrada pot trobar-seen qualsevol format que respongui als es-quemes acceptats per una comunitat, en-cara que l’esquema bàsic de funcionamentes troba en les indicacions de l’estàndardDublin Core per garantir un mínim d’inte-roperabilitat. Així, les metadades obtingu-des de fonts disperses i heterogènies es po-den emmagatzemar en una sola base dedades, sobre la qual es poden fer les con-sultes necessàries. En el cas de la XAC_Premsa, els elements descriuen les característi-ques de cada recurs, entenent per recurs ca-dascun dels PDF que hi ha penjats a Pan- dora. Els elements s’han discriminat en trescategories: obligatori, recomanable i opcio-nal. Un aspecte rellevant és que la XAC_premsaes publica en 5 llengües: català, aranès, es-panyol, anglès i francès. Aquest fet ens per-metrà accedir i ser consultats pràcticamentper tot l’univers Internet sense limitacionslingüístiques. Així, no només podem dispo-sar d’usuaris accidentals a través dels me-tacercadors, sinó que quan arribin a la nos-tra web podran disposar d’una interfíciemultilingüe que facilitarà la cerca i evitaràdesercions per desconeixement de l’idioma. L’accés a la XAC_premsa és multicanal i esbasa en una única base de dades accessibledes de la web de la Subdirecció Generald'Arxius i Gestió Documental (tant de la webinstitucional patrimoni.cat, com del canalde difusió cultural), des del portal de laXarxa d'Arxius Comarcals (tant en la pàgi-na d’inici del portal com des de cada arxiu)o des de qualsevol metacercador (des delmés proper com Eureka fins a altres remotsque integrin el protocol OAI).Sigui quin sigui el punt d’accés, l’usuari en-trarà a una pàgina on podrà observar botonsde tipus de cerca (simple o avançada), el ma-pa de Catalunya, un camp per introduir cri-teris de cerca, el nombre de pàgines digita-litzades i en disposició i alguns botons denavegació simple i les recomanacions de ci-tació. Podrem seleccionar idioma (per de-fecte català), la comarca (si disposem de cri-teris de cerca específics) i afegir paraulesclau. També disposem d’un menú d’ajudadurant tota la navegació. Tot seguit farem una pinzellada de les cer-ques, simples i avançades, per mostrar mésque el funcionament, alguns resultats inte-

seva compressió fa poc comparable una di-gitalització feta l’any 2005 amb una de l’a-ny 2009. Si a l’AC del Baix Ebre es va digita-litzar un volum important de documentaciól’any 2005, abans de l’entrada en vigor de laGuia de digitalització, els criteris de captu-ra no estaven normalitzats i depenien de va-riables com la tecnologia del moment, cri-teris del mateix arxiu i, no menys important,possibilitats d’explotació web o simplementun ús presencial en l’arxiu. En canvi, actu-alment la guia de digitalització defineix elsformats de captura, la resolució, els colors ialtres criteris que serveixen per normalit-zar les digitalitzacions i permet disposar deformats adequats a cada objectiu de la di-gitalització: conservació, consulta de quali-tat i d’alta resolució i consulta de baixa re-solució.

XAC_premsa: funcionament

La possibilitat de disposar d’una eina de tre-ball per a investigadors o usuaris “acciden-tals” dels arxius o del web és un avenç im-portant en el conjunt dels serveis que esdonen des de la Xarxa d'Arxius Comarcals.La XAC_premsa és útil per a l’investigadorque vol treballar des de l’arxiu o des de ca-sa, però també, i no menys important, és útilper a qualsevol ciutadà que, motivat per lainvestigació, la cerca d’informació o perqualsevol altra causa, pot recuperar infor-mació i documentació des de qualsevol puntdel planeta. En aquesta línia un element important queincorpora la XAC_premsa és la utilització demetadades que permetin ser una base d’in-formació cercable a través de metacercadorspropers i globals; és a dir, que un usuari ac-cidental japonès que estigui navegant perInternet buscant informació sobre Gaudí nohagi d’arribar a la XAC_premsa directament,sinó que hi pugui arribar derivat per algunmetabuscador com Eureka o altres me-tabuscadors globals. Per poder formar partd’aquest univers de cerca, la XAC_premsadisposa d’un model de descripció de meta-dades basat en OAI-PMH (Open ArchivesInitiative – Protocol for Metadata Harves-ting). Aquest protocol defineix un mecanis-me per a la generació i obtenció de meta-dades a partir dels registres de qualsevoltipus de repositori. Facilita una eina tècni-ca amb la qual una entitat que actuï com aproveïdora d’informació pot facilitar meta-


46A

RX

IUS

57

ressants i algunes funcions específiques. Lausabilitat de la XAC_premsa fa innecessà-ria una explicació profunda i entenem quela millor manera de conèixer el seu funcio-nament senzill és fer cerques i operar ambel cercador simple i avançat.La cerca simple té l’objectiu de facilitar unaccés ràpid al conjunt de la informació i do-cumentació, sense filtres excessius, peròamb un soroll important en la resposta jaque si fem una cerca sobre tot Catalunya uti-litzant la paraula <Macià> la resposta és ques’han trobat 474 pàgines i 5.677 resultats. Encanvi si fem una cerca avançada perquè dis-posem de criteris de cerca, utilitzant els se-güents paràmetres <”Francesc Macia”>/<AltCamp>/<totes les capçaleres> els resultats esredueixen a 14 pàgines i 84 resultats. I si hiafegim una cronologia com <des de 1930 fins1932> trobem com a resposta 8 pàgines i 43resultats.Els resultats de la cerca ens donen dadescom les capçaleres en les quals apareixenels criteris de cerca,Publicació: “Acció Comarcal (1925-1931) (Valls)”,“El Temps (1931-1936) (Valls)”, “Joventut per laFe i per la Pàtria (1919-1936) (Valls)”, “LaCrònica de Valls (1905-1936) (Valls)”. Arxiu: “ACAlt Camp”. Text: AMB els termes (“francesc ma-cia”). Data: Des de 1930 fins 1932.I una relació de les pàgines on apareixen elscriteris seleccionats sobre els quals podemfer les accions següents: obrir text, pàgi-na o exemplar, descarregar text, pàgina o exemplar i afegir a dossier (podem fer undossier amb les cerques que anem fent i uti-litzar-ho en un altre moment de la investi-

gació). Si obrim la pàgina disposarem d’unformat de consulta de bona resolució i encolor. Si observem la paraula clau introdu-ïda, el podrem guardar en el nostre ordina-dor en format pdf o text.Els operadors booleans (AND, “”, OR… ex-plicats en el menú d’ajuda) que es podenutilitzar per relacionar paraules o frases decerca ens permeten acotar-les i afinar elsresultats. Aquest detall ens permetrà fer unacerca més eficient. També podem determi-nar els criteris d’ordenació dels resultats ila quantitat de resultats per pàgina.En la cerca avançada disposem d’unes fun-cions molt interessant per a la usabilitat dela XAC_premsa i que permeten fer unes cer-ques àgils i més productives. Per exemple:

- Cercar portades. Permet reduir l’universde cerca a les portades de les capçaleres.

- El meu dossier. Permet recuperar aquellespàgines que hem anat guardant durant lacerca.

- Netejar. Permet esborrar els criteris de cer-ca en pantalla i començar de nou.

- Recuperar. Permet recuperar els criteris dela darrera cerca que s’ha fet. Molt útil quanhem fet una cerca acurada utilitzant ope-radors booleans i criteris cronològics, d’ar-xius i capçaleres específics.

- Ajuda. Dóna suport als dubtes de la fun-cionalitat de cada camp i aporta informa-ció sobre els operadors booleans que espoden utilitzar.

- Tendències. Permet obtenir agrupacionsde dades amb relació a períodes cronolò-gics. És a dir, ens dóna informació de laresposta dels resultats agrupats per eta-pes cronològiques i ens permet anar se-leccionant fins arribar al dia exacte.

1808 - 18201820 - 18331834 - 18461847 - 18591860 - 18721873 - 18851886 - 18981899 - 19111912 - 19241925 - 19371938 - 19501951 - 19631964 - 19761977 - 19891990 - 1997

00000000

23

00

73

0

TENDÈNCIESPublicació: En tot el fons. Arxiu: Totes les Arxius. Text: AMB els temes (beget). Data: Tot l’arxiu

Tornar


47

AR

XIU

S57

Memòries d’un arxivador de secàAlbert Villaró

EnquestatsQuan l’arxiver de secà torna d’esmorzar, so-vint troba un paquetet davant de la porta.Com que no té bústia, allò és la correspon-dència del dia, formada essencialment perpropaganda dels col·legues (els que tenenpressupost per fer difusió) i llibres gruixu-díssims que contenen uns molt acurats ins-truments de descripció que li provoquen unaenveja malaltissa, que se li posa al fetge.Cada dos mesos rep també el butlletí d’unllunyà centre excursionista amb el qual, permolt que s’hi escarrassi, no hi sap trobar capvincle. Cada tres, li arriba el butlletí del’Associació d’Arxivers: no es perd la seccióde moviments de socis, que és el que méss’assembla als ecos de societat de la pro-fessió. Cada quatre, el de la Subdirecció, delqual només en llegeix l’editorial (i encara endiagonal) per veure per on bufen els vents isaber quines posicions ha de defensar en eldebat públic.Un cop l’any, si fa no fa, el paquet que trobarepenjat a la porta és més gran. Quan el veu,la primera impressió que té l’arxiver és d’es-

glai. A veure si algú ha abandonat una cria-tura i haurà de fer-se’n càrrec, i acabarà perconvertir-lo en un oblat al servei de l’arxiu(cosa que, posats a considerar, no estariagens malament). Però no. És la Gran Enques-ta. L’arxiver passa bona part de l’any respo-nent enquestes. Sobre fons bibliogràfics an-teriors al segle XVII, cintes de vídeo, pasquinsde la guerra del francès. Inquisicions sobrecartografia poliorcètica, fòssils (?), daguer-reotips, alfabets de guitarra barroca, segellsreials, sèries de dades meteorològiques, but-lles papals, revistes anarquistes, papirs, cen-sals morts, cornucòpies i filactèries. Fins itot va omplir-ne una sobre cranis trepanats(i sí, en tenia un!). L’arxiver es pren el seutemps i contesta aplicadament totes les pre-guntes, primer amb llapis (amb la llenguafora) i després ho passa a net. És plenamentconscient que el món girarà més rodó i sen-se tants sotracs si ho fa bé, amb la mà al cor. Però la Gran Enquesta que li arriba un copl’any és el cim del calendari anual d’en-questes. Té un fotimer de pàgines, l’acom-

Si seleccionem com a criteri de cerca el municipide <beget>, podrem veure a tendències els anysen què disposem de capçaleres on apareix aques-ta paraula, i observarem que entre el 1964 i el1976 apareix en 7 ocasions. Podríem clicar enaquesta fracció i anar filtrant la informació peranys, mesos i dies.

Aquesta breu aproximació a la XAC_prem-sa ens permet visualitzar el producte i veu-re’n superficialment la potencialitat tècni-ca. Però més enllà de les funcions tècniquesque milloren llargament la situació anteriorde cerques presencials en els arxius, aquestproducte permet a la Xarxa d’Arxius Co-marcals donar un servei de qualitat pre-sencialment i a distància a través d’Interneti arribar a tot tipus d’usuaris: els investiga-

dors, els usuaris habituals com estudiants iperiodistes, i els usuaris accidentals, quefins ara no podien accedir a aquesta infor-mació, però que ara sí que ho poden fer jaque la posem al seu abast a través del cer-cador i dels metacercadors relacionats.Podeu accedir i utilitzar XAC_premsa a tra-vés dels següents enllaços: http://www.gencat.cat/cultura/arxius; http://xacpremsa.cultura.gencat.cat

1. Guia de digitalització de la Xarxa d'Arxius Comarcalsv.2.0. Subdirecció General d'Arxius i Gestió Documental.Barcelona, novembre 2008. Darrera actualització, juliol2009. http://www.gencat.cat/cultura/arxius


48A

RX

IUS

57

GRAU I PUJOL, Josep M. “La Conca de Barberà en la sè-rie d’expedients de l’Arxiu Històric de la Diputació”. A: El Foradot. Núm. 55 (Montblanc, juliol-agost de 2009),p. 25.

Manual d’Arxivística i gestió documental. Barcelona:Associació d’Arxivers de Catalunya, 2009, 543 p.

MASNOU i PRATDESABA, Josep Maria i TORNER i PLA-NELL, Jordi. “Els manuals notarials de les famílies i par-ticulars manresans dels segles XIII al XVI: un cas singu-lar en els arxius de protocols catalans” A: EstudisHistòrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXVI(Barcelona, 2008), p. 99-146.

QUIJADA BOSCH, Joan M. “La documentació de l’Hos-pital de Santa Magdalena de Montblanc dipositada al’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT)”. A:DIVERSOS AUTORS. Sanitat i vida (I). Notes esparses so-bre la sanitat montblanquina i comarcal (s. XVI-XX).Montblanc: Museu Arxiu de Montblanc i Comarca, 2009(Col·lecció Gàrgola; 3), p. 17-42.

SABATÉ, Flocel (ed.). Utopies i alternatives de vida a l’edatmitjana. Reunió científica XII curs d’estiu Comtat d'Urgell,celebrat a Balaguer els dies 4,5 I 6 de juliol de 2007 sota ladirecció de Flocel Sabaté i Maite Pedrol. Lleida: Pagès edi-tors, juliol 2009. (Col·lecció Aurembiaix d’Urgell, XII),429 p.

SERNA COBA, Erika. “Un mostreig d’aprenentatges d’o-ficials de ploma de Figueres”. A: Annals de l’Institutd’Estudis Empordanesos. Figueres. Institut d’EstudisEmpordanesos, XL (2009), p. 221-230.

Bibliografia

ARXIUS. Butlletí de la Subdirecció general d’Arxius i Gestió Documental. Número 57, Tardor - Hivern 2009.Edita: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.Redacció: Subdirecció general d’Arxius i Gestió Documental, carrer Portaferrissa, 1 -PalauMoja-, 08002 BarcelonaA/e: [email protected] - http//cultura.gencat.cat/arxiusDirecció i secretaria: Subdirecció general d’Arxius i Gestió Documental. Àrea de Coordinaciógeneral d’Arxius. Secció de Projectes i Protecció del Patrimoni Documental Consell de redacció: R. Alberch i Fugueras, F. Balada i Bosch, L. Cermeno i Martorell, Enric Cobo i Barri, M. Font i Vinyes, R. Ibarra i Ollé, A. Magrinyà i Rull, B. Martínez i Raduà,X. Pedrals i Costa, R. Planes i Albets, P. Puig i Ustrell, Núria Bosom i Palau, A. Villaró i Boix.Disseny gràfic: America Sanchez i Albert Planas / Tipografia: PMN Caecilia.Impressió: Tallers Gràfics Soler / Tiratge: 2.500 exemplarsDipòsit legal: B-17.466-93 / ISSN: 1133-3774

panya una carta oficial comminatòria i li de-manen dades precises sobre tota la seva ac-tivitat. L’arxiver pensa, en moments de dub-te i desolació, que allò és com un mapa aescala 1:1, i que per omplir-la correctamentnecessitaria tot un any de feina, i empal-maria amb una nova edició, i no faria resmés a la vida que omplir enquestes. Però no

s’hi posa pedres al fetge. Agafa la fotocòpiade la de l’any passat, que té guardada a lacaixa forta. Aplica un coeficient de creixe-ment que sigui raonable, basat en l’expe-riència, i, amb la llengua fora, l’omple, pri-mer amb llapis per passar-la després a net.Qui dia passa, any empeny, pensa l’arxiver.
