ANY XXXV N. 423 NOVEMBRE 2014 SANTA COLOMA DE QUERALT 3 €

9N, un pas endavant

Voluntaris a Santa Coloma.

FO

TOS

JO

SE

P M

ON

RE

AL

LA SEGARRA2

Dades MeteorològiquesOctubreper Marga Fuster Compte

DATA TEMPERATURA8 hores

TEMPERATURAmàxima

TEMPERATURAmínima

PRECIPITACIONS

Temp. màxima + alta 27,4

" " - alta 17

" " mitjana 21,8

Temp. mín. + baixa 7,8

" " - baixa 13,2

Temp. mín. mitjana 10,2

Dies de precipitació 5

Total precipitació 53,7

Màxima en un dia 40,4

TARIFES 2014> CONTRAPORTADA 138,00

> 1 PÀGINA A COLOR (números especials) 200,00

> 1 PÀGINA 100,00

> 1/2 PÀGINA 61,00

> 1/4 PÀGINA 40,00

> 1/8 PÀGINA 28,00

> 1/16 PÀGINA 18,00

> 1/16 PÀGINA (Inserció anual) 10,00

> Subscripció anual 29,00

> Números endarrerits 4,00

> Franqueig especial 40,00

PUBLICITAT: En cas de 6 insercions a l'any, descompte del 20 %.En facturar es carregarà l'IVA vigent.

1 40,4 14,2 20,4 11,2

2 11 23,2 10,4

3 10,8 23,2 10,2

4 10,6 23 10

5 7,3 12,8 20,4 10,2

6 13,2 21 12

7 12,4 21,6 11,6

8 11,2 24,8 10,6

9 12 25,4 10,6

10 11,8 22,8 10,6

11 0,6 12 23 11

12 2 15 21 10,8

13 11,2 19,6 9,6

14 12,2 17,4 10,4

15 3,4 10,4 17 9,6

16 14,4 22,6 10

17 14,4 24,2 13,2

18 11,2 26,4 10,4

19 12,8 26,6 10

20 11,8 27,4 11

21 16,8 24,2 11,4

22 12,6 17,8 12,2

23 9,2 18,6 8,4

24 12,2 22,4 8,6

25 11,8 23,2 10,8

26 12,6 21,6 10,6

27 9,2 19 8,8

28 9,4 18 8,6

29 9 20 8,6

30 10,2 20,4 8,2

31 12,4 20,4 7,8

NOVEMBRE, 2014 3

LA SEGARRA Editada amb la col·laboració de:

Edita: Associació Cultural Revista

La Segarra. N.I.F. G-43.303.163President: Carles Roca FontanetSotspresident: Frederic Vallbona i FarréSecretàries itresoreres: M. del Carme Casas Enrich,

Montse Custodi CanosaVocals: Anna Albareda Lliró,

Guillem Carreras Albareda,Anna Esplugas Tomàs,

Anna Montanyà Balcells,Francesc Solà Sendra,Marc Vergés Albareda.

Autoedició i Impressió: Publicitat Tafaner slDomicili Social:Major, 43 Santa Coloma de QueraltSubscripció anual: 28 € N. endarrerits: 4 €Dipòsit Legal: T-390-1979

SUMARI

RELACIÓ DE TELÈFONS ÚTILS

CASA DE LA VILA . . . . . . . 977 88 00 88SERVEI DE BOMBERS . . . . . . . . . . . . . .Santa Coloma . . . . . . . . . . . 977 88 15 16Montblanc . . . . . . . . . . . . . . 977 86 29 49Control Central Tarragona . . . . . . . . . 085VIGILÀNCIA MUNICIPAL . . . 665 918 139EMERGÈNCIES . . . . . . . . . . . . . . . . . 112CENTRE A. PRIMÀRIA . . . 977 88 07 78SERVEI D'AMBULÀNCIA . . 977 88 07 78ATENCIÓ SANITÀRIA . . . . . 902 111 444Llar Residència . . . . . . . . . . 977 880 767FUNERÀRIA ROVIRAMontblanc . . . . . . . . . . . . . . .977 86 01 41Santa Coloma de Queralt . . .656 371 758Farmàcia I. Ximenos . . . . . . 977 88 00 40Farmàcia Josep Balcells . . . 977 88 00 30DENTISTA Santiago López .977 88 06 72TAXIS. M. Moix . . . . . . . . . .977 88 04 52PARRÒQUIA . . . . . . . . . . . .977 88 00 07JUTJAT DE PAU . . . . . . . . . .977 88 13 30CÀRITAS . . . . . . . . . . . . . . .977 88 00 07PIUS HOSPITAL VALLSCentraleta . . . . . . . . . . . . . .977 61 30 00Mòbil Jutge de Pau Santa Coloma deQueralt . . . . . . . . . . . . . . . . 663 197 481Consell Comarcal . . . . . . . . 977 880 478

Dades meteorològiques . . . . . . . . . . . 2Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3Vida Local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4Recordant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4-5Teatre Els Altres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Bústia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73a Fira d’Antiguitats i Rampoines . . . . . 7Col·legi Mare de Déu del Carme . . . . 8-9Escola Cor de Roure . . . . . . . . . . . 10-11Premiada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Antena del Coneixement . . . . . . . . . . . 11Escola Municipal de Música . . . . . . . . 12Santa Coloma en Transició . . . . . . . . . 13Fotos Colomines . . . . . . . . . . . . . . . . . 14Associació Jubilats . . . . . . . . . . . . . . . . 15Associació Dones Colomines . . . . . . . 169N-2014 Santa Coloma . . . . . . . . . . . .179N-2014 Les Piles . . . . . . . . . . . . . .18-199N-2014 Conesa . . . . . . . . . . . . . . . . . .199N-2014 Llorac . . . . . . . . . . . . . . . . . . .209N-2014 Pontils /Savallà / Bellprat . . . .21Entrevista Jordi Mas López . . . . . . .22-24Parròquia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25Associació Reis Mags . . . . . . . . . . .26-27Col·laboració . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28-29Nascuts el 1942 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29Les Piles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30Nascuts el 1935 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30Conesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31Forés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32Cuina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32CEQ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33CB Àguiles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34-35

La Segarra no es fa responsable de l’opinióexpressada pels seus col·laboradors.

CERTESES I DETERMINACIÓ

Des del 12 de desembre de 2013, quan els partits polítics van acor-dar la pregunta i la data escollides per consultar a la ciutadania l’estatuspolític de Catalunya, hem sentit infinitat de prediccions sobre què passa-ria el 9 de novembre. Podríem votar? Què faria l’Estat espanyol per impe-dir-ho? Com respondria el govern català enfront la més que previsibleprohibició del Tribunal Constitucional? Malgrat la gran mobilització delpoble català, simbolitzada especialment en les multitudinàries manifesta-cions convocades per Òmnium i l’ANC, i malgrat l’amplíssim suport par-lamentari que tenen els partits proconsulta (60% dels escons), no haexistit un full de ruta clar, nítid, calendaritzat, sobre els passos que hau-ríem de seguir.

Finalment, el 9 de novembre va deixar un gust ambivalent. Per unabanda, estem decebuts per no haver pogut celebrar una consulta ambcaràcter oficial. El govern no va dubtar en obeir les ordres del TribunalConstitunal, rebaixant una consulta de caràcter referendari a un simpleprocés participatiu. L’alternativa proposada per Mas també incloïa urnes,paperetes i locals, però en canvi estava mancada d’allò més substancial:no en sorgia cap mandat democràtic. Capgirant el refrany popular,podem dir que les coses no han fet el nom.

A diferència de la consulta programada originalment, el 9N propo-sat pel govern no serví per expressar la voluntat popular a la comunitatinternacional. Bona prova d’això és que, malgrat destacar el gran èxit dela jornada, els rotatius més influents i prestigiosos del món en destaca-ven el caràcter simbòlic. Volíem votar, i el Govern ens proposà una mani-festació no vinculant. Volíem decidir, i enlloc d’això ens hem limitat, unaaltra vegada, a reclamar.

Per altra banda, també podem extreure conclusions positives de lajornada. 2,3 milions de catalans van desobeir les sentències de l’Executiuespanyol que, mitjançant el Tribunal Constitucional, havia prohibit fins i totla celebració d’aquest procés participatiu. La intransigència de Madrid vaconvertir el 9N en un exercici de reivindicació dels drets democràtics mésfonamentals, com són els de reunió i expressió. Totes les amenaces delsjutges i fiscals han demostrat ser cortines de fum inútils. És una lliçó peral futur: si els catalans decidim construir un estat independent, hauremde trencar forçosament amb la legalitat espanyola.

Què ens depara el futur? Aconseguirem, finalment, generar unmandat democràtic comprensible Pirineus enllà? Són preguntes obertes.Amb la perspectiva d’unes eleccions a la cantonada cal exigir la màximaclaredat expositiva als partits. Molt més important que la llista unitàriaentre partits és l’existència d’un programa polític compartit. Després detantes incerteses i rebaixes, els ciutadans ens mereixem saber què esfarà, i en quins terminis, amb el nostre vot. Els partits han d’aclarir si l’u-tilitzaran per construir un Estat independent o no, i en cas afirmatiu, siexercirem aquesta independència immediatament o si abans entraremen una nova fase de negociació infructuosa amb l’Estat.

4 LA SEGARRA

Vida Local OctubreVIDA LOCAL: Posem en coneixement dels lectors que, a causa de la Llei de protecció de dades, el Registre Civil de SantaColoma sols facilitarà les dades de naixements i casaments de les persones que ho autoritzin expressament. Per tant, sitant en naixements com en casaments voleu constar a la nostra revista, haureu de donar el vostre consentiment per escrit.

CASAMENT:· JANA ARGENTA GÓMEZ, nascuda el 01-09-2014, pares Josué i Anna Maria.· VÍCTOR ALBA GUAL, nascut el 03-10-2014, pares Joan i Cristina. · LAIA BASAS NINOT, nascuda el 22-10-2014, pares Bernat i Cèlia.

DEFUNCIONS:· JOSEP MARIA PUIGGENER GUSPÍ, naixement 18-07-1936, defunció 03-10-2014.

Tanco els ulls i sento un riure conegut que m’in-vita a imitar-lo, a canviar el meu estat d’ànim i a pen-sar que la vida és un regal fantàstic que per molt quecaduqui, hem d’obrir, valorar i gaudir.

Ens vam conèixer tard però potser en el millormoment de les nostres vides. Les dues compartíemles emocions i les inseguretats típiques de les maresprimerenques. Quants records, quantes rialles,quantes alegries i quantes enrabiades ens van ferviure els nostres petits dimoniets!

Es van fent grans Fina, van madurant a poc apoc. Necessiten temps i dedicació, i estic convençu-da que tots dos en tindran. Algun dia també ellsrecordaran anècdotes, històries viscudes en

ambients diversos, a vegades envoltades de campsverds, cavalls, ànecs, pastissos... Històries del pas-sat que ningú pot esborrar per molt que el destí siguiinjust amb les persones. Són històries del passat queja formen part del nostre present.

Em cau una llàgrima a la taula, decideixo obrirels ulls i m’adono que ploro però somric a la vegada.I és que no he deixat de sentir el teu riure en total’estona.

Així et recordo, rient, sempre rient, alegre, opti-mista, valenta i plena de vida. Ets la segona personaque m’ha donat un lliçó important, i sempre seràs elmeu Fighting Spirit! Moltes gràcies, Fina!

Anna Costa

Recordant Fina Plaza Sendra

Recordant Magí Sendra

Havia perdut la rutina de dedicar-te escrits pel teu aniversari, ja no recor-do quin va ser l’últim, tot i així he decidit escriure’t les meves últimes paraules.

He crescut al teu costat i he tingut la sort d’haver pogut gaudir d’una per-sona com tu. Em sento orgullosa d’aquesta relació que tu, avi, has fet tan espe-cial. Podies arribar a mobilitzar mig món per tal que no ens faltés de res, enshas estimat com pocs ho han fet i això ho tindrem sempre present. Sé que emserà impossible no recordar-te, són massa moments compartits com per obli-dar-los. Han sigut molts els dies que hem viscut, has passat d’acompanyar-mea l’escola a trucar-me cada dia a Barcelona, la ciutat que més odiaves. Unsanys tan intensos que se’m fa difícil sumar-ne de nous sense comptar amb totallò que em donaves i que no em podia donar ningú més.

He sentit com te n’anaves, he sentit com de mica en mica una part de tuens deixava. Com t’havia promès he estat al teu costat fins l’últim instant, finsa adonar-te que aquí ja ho havies fet tot, que ara ens tocava seguir endavantsense tu. L’últim que em queda dir-te és que moltes gràcies, gràcies pels som-riures, pel suport, per la comprensió i per la companyia, gràcies per tot, avi.Siguis on siguis no dubtis que sempre t’estimarem. A reveure.

Carla Sendra Balcells

5NOVEMBRE, 2014

Recordant Pere Orga TorrentPERE ORGA TORRENT (PERET)Santa Coloma de Queralt (01/10/1921 – 10/11/2014)

Fragment de l’homilia del seu nebot RamonOranias Orga en el seu funeral del 12 de novembredel 2014 a la capella del col·legi de les GermanesCarmelites de la Caritat.

Benvolguts Mn., família i amics:Sembla que a finals dels anys 30 del segle pas-

sat, ja hi havia problemes d’aparcament a SantaColoma. Un cotxe, dels pocs que deurien circular, vaestacionar-se precisament davant mateix del taller deca l‘Orga. Frenat com estava, no deixava entrar ni sor-tir. Però vet ací que un petit marrec, espavilat, llarg i prim, va trobar la manera de moure’l. Es va entaforarper la finestra oberta del darrera, el va desfrenar, i aixís’acabà el problema. I, vés per on, justament aquellvailet és el qui avui ens convoca a tots plegats peracomiadar-lo, amb 93 anys ben complerts. Aquest erael Peret.

Costa de fer-se una idea de la seva infància o dela seva joventut quan enterrem un difunt d’una llargavida. Cap dels presents no hi érem. Sempre l’hem vist,més o menys, més gran que nosaltres. Però ell ens havist créixer a tots. La seva partida l’hem vista a venir.Tants anys. Havent acomiadat a tots els de la sevacolla, pausadament l’un darrera l’altre, el seu cerclede relacions s’ha anat nodrint de més joves. Ara jas’haurà pogut trobar amb aquells mateixos que, plensde vitalitat, en aquella època, ja llunyana pels quivivim encara en el temps, als finals dels 50, un dia, peracomiadar aquell jove vicari, Mn. Joan Vidal, amb quifundaren la penya Borinot, baixaren, amb un Biscuteri amb motos, l’ampla escalinata del Pati del Castell,avui molt més reduïda. Amb aquells mateixos que undia de la festa de Sant Cristòfol, després d’acompa-nyar-lo en els tres tombs reglamentaris, nosaltres,petits, asseguts al seient del darrera d’aquella motoque tant funcionava amb benzina o amb petroli,

davant el bar Sendraens deia: “Espereu-me aquí... si torno”.Un cop a casa, vaigcomentar-ho amb laseva germana, lamare. La seva res-posta: “Ai Senyor!,vés per on es deuenhaver posat...”. Sí,van tornar tots sans iestalvis.

Experimentaven i es deixaven seduir per la forçai la potència meravellosa de la plenitud de la seva vidajove. La compartien. Ara vist a distància, en veus elfons més humà: un triangle molt ben equilibrat: lafamília, el treball i els amics. Quantes vegades al finaldel dia es presentava un problema de feina en el taller,i en lloc d’escarrassar-s’hi, si era l’hora de plegar, eldeixava. Una curta estona amb la tertúlia amistosa albar, el sopar, i l’endemà al matí, la solució aflorava: fesaixò, o fes allò, i allò sortia. Ell mateix més d’una vega-da prou que ho havia dit: “el cervell cal deixar-lo tre-ballar sol”. Però fa 47 anys, intentant de penjar unallanta de roda de carro al sostre de l’entrada de casa,per pura decoració, amb un sistema de suports indi-rectes, aquell dia quasi no va dinar de llibres que varemenar i consultar: “Però, ¿com t’ho has enginyat?”Em va dir. No va poder estudiar, però amb les novesmàquines ensitjadores quan trobava una solució, nos’hi aturava, el pas següent ja era perfeccionar-la.Havia heretat del seu pare, el padrí, l’enclusa i la for-nal. I amb ell bastí i amplià la maquinària moderna deltaller. Poc tenia per envejar als enginyers....

(Es pot seguir el text complet en aquest enllaç/http://orga.cat/homilia.pdf).

Un viatge per la poesia i la música coral catalana de tots els temps (1300-2014)

Orfeó Santa Coloma / Recitadors / Solistes

Piano / Flauta travessera

Poetes:

Sagarra, Guimerà, Verdaguer,

Maragall, Martí Pol, Ventura

Gassol, Andrés i Estellés...

ELS CANTS DE NOSTRA TERRAAL COR DELS CATALANS

Diumenge 7 desembre 2014, 6 tarda Església Parroquial / Conesa

Músics:

Morera, Millet, Oltra, Casals,

Guzmán, Vives, Clavé, Ruera,

Toldrà, Llach, Raimon, Serrat, Sau...

Conesa amb

CONCERT DE NADAL

6 LA SEGARRALA SEGARRA

El passat 30 d’octubre era la data triadapel Col·lectiu de teatre Els Altres per reapa-rèixer als escenaris colomins amb l’estrenade La mà de mico. Una obra de terror psico-lògic de Salvador Vilaregut basada en unconte de William Wymark Jacobs i que esta-va entre les preferides de Joan Brossa i deldirector de cinema Alfred Hitchcock.

L’acció gira al voltant d’una mà de micodissecada que el Sargent Morris, retornatd’una llarga estada a l’Índia, ensenya a lafamília de masovers que viuen en la casa i lesterres que els hi té arrendades. Una mà ambpoders màgics: se li poden demanar tresdesitjos. Però no sempre es compliran de lamanera esperada. Aquesta trama dramàticaera el pretext per programar-la justament elcap de setmana de Tots Sants i Dia deDifunts.

La direcció va fer una bona feina mante-nint la interpretació dels actors, algunsnovells i d’altres molt experimentats, en lamesura del seu personatge, sense que fosmés dramàtic del necessari o esdevinguéscòmic. Els llargs silencis i la interpretaciósense diàleg en alguns moments omplienl’escena amb la mateixa força o fins i tot mésque totes les paraules que s’hi haurien pogutdir. De la mateixa manera, l’escenografia i elsefectes especials sonors i lumínics creavenl’ambient que el dramatisme de l’obra deman-dava.

Esperem que només sigui l’inici d’unanova etapa del col·lectiu molt duradora i fruc-tífera.

LA MÀ DE MICO de Salvador VilaregutFOTOS FREDERIC VALLBONA

Col·lectiu de Teatre Els Altres

Repartiment:Fina Bonet Borràs és Sra. WhiteMarcel Panadès Amatller és Sr. WhiteCarles Sureda Plaza és HerbertAntoni Manzano Mensa és Sargent Major MorrisFrederic Vallbona Ferré és Sr. Sampson

EscenografiaPep Sala i Ors

Tècnics de so i de llumPere Lluís Llorens Duch”JR” Joan Ramon Tomàs Farrera

MúsicaAuschwitz Oratorium. Dies Irae.de Krzysztof Penderecki

DireccióMarcel Panadès

Joan Ramon Tomàs, Pep Sala, Carles Sureda Xarly, Fina Bonet, Marcel Panadès, Imma Vela,Maribel Vela, Antoni Manzano i Frederic Vallbona.

7NOVEMBRE, 2014

BústiaFa bastant més d’un any, als jubilats, en unes ter-

túlies que periòdicament fem va sortir el tema del preudels enterraments. No enteníem que valgués tant.

A La Segarra s’havia publicat una diferènciad’uns mil euros entre Santa Coloma i l’Espluga deFrancolí.

Vam decidir que per aclarir alguns punts aniríema l’Ajuntament a exposar-ho. Després d’això vàremtenir les següents entrevistes:

Primera entrevista amb el regidor de serveis Sr.Jordi Carol, ens diu que quan ho tingui aclarit ens tru-carà.

Segona entrevista, Sr. Carol i alcaldessa acciden-tal Sra. Silvia Pomés.

Tercera entrevista amb els Srs: alcalde, RamonBorràs i regidors Silvia Pomés i Jordi Carol.

En aquesta darrera entrevista el Sr. alcalde ensdiu que preparava un plec de condicions, per adjudicarel servei de manera legal, i que havia parlat amb el Sr.Rovira de Funerària Rovira. En aquesta darrera entre-vista vam portar la fotografia que il·lustra aquesta expli-cació.

La foto és del 13 d’octubre de 2013 i és feta aMonroyo, prop de Vallderoures.

Com pot ser que Mémora, l’empresa que “acos-tuma” a fer els enterraments a Santa Coloma, pugui

oferir aquests preus a Monroyo, i que en el cas deSanta Coloma els preus es multipliquin per 3 o per 4?

Ens agradaria i creiem que és l’obligació del’Ajuntament de Santa Coloma tenir i fer públic el preud’aquests servei, perquè en necessitar-lo en momentsparticularment sensibles i urgents, moltes famílies per-ceben com un abús el que els cobren.

Des de les tertúlies no ens agrada que tot allòexplicat acabi en un no-res. Per això ho fem públic.Com a mínim que tothom sàpiga com van algunescoses.

Segueixen 10 firmes

3a Fira d’Antiguitats i RampoinesEl passat dia 1 de novembre

a la plaça del Portal de SantaColoma es va celebrar la 3a firad’antiguitats i rampoines i mostrade punts de llibre, ha comptatamb 40 expositors que oferien tottipus d’antiguitats, objectes debrocanteria i trastos.

La fira es va celebrar de lesnou del matí a les dues de latarda. El temps va acompanyar,hi va haver una afluència de nom-broses persones ja a primerahora del matí. Els més matinerseren antiquaris professionals ocol·leccionistes que cercaven lespeces més preuades. A partir deles deu del matí, un degoteigconstant de persones va passejarper la fira, observant i comprantobjectes de tot tipus.

La màxima afluència de visi-tants va ser de les 12h a les 14hdel matí, omplint tota la plaça delPortal, carretera de Montblanc, i

carrer de la Mercè.Per part de l’organització la

valoració és molt positiva, volemagrair als expositors la sevacol·laboració, la qualitat i diversi-tat dels productes exposats,també a tota la gent que ha vin-gut a visitar-nos, als comerciants

de la zona, als veïns dels carrersafectats i a l’Ajuntament de SantaColoma, per la seva col·labora-ció.

Esperem tornar-hi l’anyvinent.

Llibreria dels Àngels

FOTO CEDIDA

FOTO FREDERIC VALLBONA

8 LA SEGARRALA SEGARRA

Col·legi Mare de Déu del CarmeSortida al circ de les Feixes

Taller d’equilibri.

Taller d’instruments musicals.

Taller de maquillatge i disfresses.Espectacle de circ amb el pallasso Tastacirc.

Tel. 977 88 14 79

FOTOS CEDIDES

El dimarts 28 d’octubre, els alumnes de P4, P5i 1r, van fer l’excursió al Circ de les Feixes a Copons,situat al bell mig d’un camp envoltat de marges, fei-xes i boscos.

Un cop a l’esplanada i després d’esmorzar aplena natura, van fer circ. Protagonistes ocasionals,van lluir les seves aptituds, com actors, del tipusd’espectacle que més els enlluerna i on les habilitatsfísiques atorguen el protagonisme als més habilido-sos. Trapezi, maroma, xanques de mà, de peu, cer-cles gegants, rodets d’equilibri, monocicles i mala-bars de tots tipus, els van permetre presumir d’equi-libri, d’elasticitat, de valentia i… de simpatia, perquètambé van poder exhibir-se com a pallassos. Vaja,una classe de psicomotricitat, fora de l’aula, d’allòmés sucosa.

Però com que la música és l’art privilegiat queforma part de qualsevol espectacle, també hi va serpresent. I, aquesta vegada, amb el cel com a carpa,van fer sonar tot tipus d’instruments, de corda, per-cussió, de vent. I és que de soroll en van fer molt!,encara que filant prim i a les seves orelles era músi-ca creativa, espontània i dissonant, és clar.

I havent dinat... “el gran espectacle amb elpallasso Tastacirc”; un còmic i divertit personatgeque se’ls va posar a la butxaca a la primera de canvimercès a la seva gràcia natural i a fer-los participara ells i a les mestres de l’espectacle.

Fet i debatut, d’un dia de circ inoblidable.

Col·legi Mare de Déu del Carme

Com ja és tradició, a l’escola, des de fa unsanys, quan arriba la castanyada, els alumnes de 6èes posen a treballar en un agosarat projecte: larepresentació d’una petita obra teatral en anglès,ideada per ells mateixos. En trien l’argument i, enpetits grups, fan un primer esbós dels diàlegs; dià-legs que acabaran de polir orientats i guiats per lamestra especialista en llengua anglesa.

Si fer d’actors ja és tot un repte, us podeu ima-ginar com s’incrementa aquest si l’obra no és en lallengua vehicular, sinó en anglès? Amb més raó caldeixar la vergonya de banda, posar-se a la pell delpersonatge i actuar. I per fer-ho, han de memoritzarel text, tenir cura de la pronunciació i entonació, serexageradament expressius perquè el públic, fami-liars i alumnes, amb més o menys nivell d’anglès,pugui seguir el fil conductor de l’obra.La llengua anglesa esdevé l’eina de comunicació, iaixò només és possible si l’aprenentatge de lesexpressions i dels diàlegs es transforma en significa-tiu. Es contextualitzen situacions amb unes estructu-res lingüístiques determinades que donen sentit a larepresentació i conseqüentment s’automatitzen.

I mercès a aquest mecanisme, els aprenentat-ges queden consolidats per ser utilitzats en altressituacions de la parla, reals o imaginàries.

Pels espectadors, alumnes de 3r, 4t i 5è, tambésuposa un repte, entendre-ho i comprovar amb satis-facció que així és. L’admiració vers els seus prede-cessors els anima a interessar-se més per l’idioma.

L’objectiu d’aquest projecte és, d’una banda,transformar temporalment una tercera llengua, enllengua vehicular, per tant, dinàmica, viva i comuni-cativa, com la nostra pròpia; i de l’altra, permet unaprenentatge lúdic de l’anglès.

Però com que al capdavall és també una cele-bració..., no podem oblidar que els familiars tambétenen l’oportunitat de refrescar i/o posar a prova elseu nivell d’anglès, o en tot cas, passar una estonadivertida en bona companyia.

Podeu veure el resultat final observant el vídeoque es troba a la web del centre: www.vedru-nascq.org

Once upon a time... a school

Obra de teatre. Once upon a time... a school.

Actors i actrius de 6è.

NOVEMBRE, 2014 9

10 LA SEGARRALA SEGARRA

Col·legi Cor de Roure

El dia 23 d’octubre els nens i nenes de 4t, 5è i6è de l’escola Cor de Roure vam anar d’excursió aBarcelona. Vam marxar ben d’hora, eren les 8:30h ivam tornar a les 18:00h.

Al matí vam visitar el museu “ExperiènciaGaudí”, on vam mirar una pel·lícula 4D on es veia enquines coses s’inspirava ell per construir els edificis.Va ser espectacular: ens mullaven, les fulles enstocaven les cames i notavem el vent a la cara! Totsvam quedar bocabadats i encantats.

Després una noia ens va fer una visita guiadapel parc Güell explicant-nos perquè va fer aquellesformes tan originals. Ens va explicar tots els detalls iens va respondre totes les preguntes. Quan ja s’aca-bava la visita guiada ens va deixar seure al famósbanc de Gaudí, situat a la plaça del parc, allí ens vaexplicar que el parc en un principi es va fer com aurbanització per a la gent rica de l’època, però no vatenir èxit i la família Güell el va donar a la ciutat deBarcelona.

Abans de deixar el parc vam dinar en una zonade pícnic des d’on es veia tota la ciutat de Barcelona.

A la tarda vam visitar el Born de 1714. Allà vamobservar les exposicions de plats i altres eines quevan trobar entre les ruïnes de les cases.

També vam veure alguns vídeos de les lluitesque hi va haver entre Catalunya i Espanya, i mésconcretament la que va tenir lloc l’11 de setembre de1714.

Aquell dia ens ho vam passar molt i molt bé ivam aprendre moltes coses.

Alumna de cinquè

Sala 4D.

Davant el Born.

Dinant al Parc Güell.

Sortida a Barcelona

Museu Experiència Gaudí.

FOTOS CEDIDES

ENVIA’NS EL TEU ESCRIT O FOTOS ABANS DEL DIA 15 A:

lasegarra@eltafaner.com

11NOVEMBRE, 2014

Col·legi Cor de Roure

El divendres dia 31 d’octubre vam fer la casta-nyada al Cor de Roure, al matí vam fer uns tallers perdecorar tota l’escola relacionats amb la castanyada i la tardor.

Després del pati, van venir els de 6è a fer-nosuna representació per reflexionar sobre temes d’es-cola verda, parlaven del reciclatge, dels contenidors,l’estalvi d’energia, de com cuidar la natura; i això ho escrivíem al punt verd que tenim a cada classe,d’aquesta manera ho recordarem sempre.

A la tarda cap a dos quarts de quatre els alum-nes de 5è vam representar una obra de Halloweenen anglès, treballant una mica la cultura anglesa,dirigida per la nostra teacher, l’Anna Costa.

Aquesta obra la vam fer pels nens i nenes de 1r,2n, 3r, 4t i 6è.

Quan ja eren passades les 4, vam sortir amb lapaperina al pati, on els alumnes de 6è ens van repar-tir castanyes torrades, que van coure alguns mem-

bres de l’Ampa. Mmmmm boníssimes, i tot i que feiacaloreta ens venien molt de gust.

Escrit per un alumne de cinquè

La Castanyada

Menjant les castanyes al pati.

• Dia 1AULA DE LA GENT GRAN Tema: “L’època socialista”Professor: Joan M. Tomas, Dept. d’Història iHistòria de l’Art de la URVLloc: casal dels Jubilats, 6 tarda.

• Dia 3ASSOCIACIÓ DE DONES I DE JUBILATSCinema debat “Què t’ha semblat?”Pel·lícula: Caramel (2007)Tema: convivència.Lloc: local de l’Associació de Dones, 6 tarda.

antena.quer.alt@urv.cat http://www.urv.cat/antenes_coneixement/quer_alt

Agenda desembre 2014 / Antena del Coneixement de la URV

Gemma Palau, premiada pel seuTreball de Recerca

En el treball que han de fer tots els alumnes durant2n de Batxillerat, la Gemma Palau va composar unacantata. En va fer tant la lletra com la música. Peraquest motiu va rebre un dels 10 Premis ConsellSocial que atorga la Universitat Rovira i Virgili cadaany. Com a premi va rebre una beca per la universi-tat, un ordinador portàtil, a més de material escolarper l’Institut Pere Vives d’Igualada, on va estudiarl’any passat la Gemma. Aquest curs ha començat aestudiar Administració i Direcció d’Empresa a laUniversitat Rovira i Virgili.

Marc Vergés

Premiada

12 LA SEGARRALA SEGARRA

Escola Municipal de MúsicaFa un parell de mesos que el curs 2014-1015 ha

començat i l’Escola de Música ja està immersa deple en les activitats del primer trimestre.

Actualment tenim 143 alumnes matriculats (elcurs passat 150), dels quals 86 segueixen els pro-grames d’estudi que oferim en conveni amb elDepartament d’Ensenyament i la resta, 57, sónalumnes majors de 14 anys i adults.

La distribució per nivells de Llenguatge Musicalés la següent:

Grup / Nivell Nombre d’alumnesSensibilització Musical 1 (4 anys) 4Sensibilització Musical 2 10Iniciació 1 (6 anys) 7Iniciació 2 10Primer de Nivell Elemental 9Segon de N. E. 10Tercer de N. E. 8Quart de N. E. 10Primer de Grau Mitjà (1r ESO) 7Segon de G. M. 3Tercer de G. M. 4Quart de G. M. 2Adults 1 4Adults 2 4

La distribució per especialitat instrumental:Instrument Nombre d’alumnesBaix elèctric 3Bateria 8Cant 32Clarinet 4Flauta travessera 7 Guitarra 17 Guitarra moderna 4Piano 38 Saxòfon 11Tenora 1 Trompeta 6Violí 9 Violoncel 5

També cal remarcar que la Banda de l’Escolade Música que va ser creada el curs passat, ja fun-ciona de manera regular quinzenalment els dissab-tes de 2/4 de 4 a 2/4 de 5 de la tarda i totes aquellespersones que ho desitgin s’hi poden incorporarencara que no siguin alumnes de l’Escola de Música.

ACTIVITATS DEL PRIMER TRIMESTRE

El dimecres 5 de novembre vam organitzar lesprimeres audicions.

A les 6 de la tarda els alumnes d’Iniciació 1 i dePrimer de Nivell Elemental van anar a la LlarResidència d’Avis. Els més petits van cantar algunescançons que han après aquests primers dies de cursi els més grans van tocar el seu instrument.

La segona va tenir lloc a les 7 de la tarda a laSala de l’Orfeó. Va ser el debut dels alumnesd’Iniciació 2 ja que cadascú va interpretar una peçaamb el seu instrument per primera vegada en públic.També hi va participar el grup de 2n de NivellElemental que ja tenen una mica més d’experiència,mostrant als seus familiars part del treball fet finsara.

A les 8 del vespre, també a la Sala de l’Orfeó, hiva haver l’audició dels Alumnes Adults amb interpre-tacions variades de clarinet, cant, piano i saxòfon.

El divendres 5 de desembre hi haurà Concertde Pianistes a les 8 del vespre a la sala d’actes delCastell. En aquest esdeveniment, tots els alumnesde piano tenen la possibilitat de poder tocar el pianode cua de la Sala Gran.

Estem preparant el Concert de Nadal que seràel dissabte 20 de desembre a 2/4 de 6 de la tarda alTeatre Municipal l’Estrella.

L’Equip Directiu

Xesca Marquillas tocant el violoncel a la Residència d’Avis.Roser Franquesa i Jana Morón, primera actuació en públic de laJana tocant la guitarra.

FOTOS CEDIDES

13NOVEMBRE, 2014

Santa Coloma en Transició

El proper dissabte dia 6 de desembre, SantaColoma en Transició organitza el tercer mercat de Nadalde Santa Coloma. Al mercat hi podreu trobar diversitatd’articles i productes de botiguers i artesans de SantaColoma i rodalies, podreu aprofitar per fer les vostrescompres de productes de proximitat o, ara que s’acos-ten festes de Nadal, els regals per a familiars i amics.

Aquest any comptem a més a més de la col·labo-ració de l’Ajuntament de Santa Coloma, també amb lade la Comissió de Reis. Per fer-lo més atractiu es de-senvoluparan durant tot el matí algunes activitatsparal·leles al mercat, per a petits i grans.

Tenim algunes novetats respecte a edicions ante-riors: recollida solidària de joguines i aliments a l’espaide la Comissió de Reis, concurs pels aparadors de boti-gues i parades del mercat, i dues visites guiades pelcasc antic de Santa Coloma a càrrec de Jaume Martellsobre el tema “Comerços i oficis a Santa Coloma alsegle XVIII”.

Com cada any fem una xerrada d’algun tema queens sembla pot ser interessant, i en aquesta ocasió seràla presentació del Banc de Temps Colomí, a càrrec deJoan Roselló de Santa Coloma en Transició.

Igual que en edicions anteriors hi haurà animaciódurant el mercat a càrrec del grup Bufanúvols, que faràa més a més dos espectacles infantils. I també repetimamb el concurs de fotos colomines i l’actuació de lacoral Corxeretes. Us hi esperem!

Mercat local de Nadal

Santa Coloma en Transició proposa una novaactivitat per a la nostra comarca, el Banc de TempsColomí. Es tracta d’una iniciativa comunitària d’inter-canvi d’habilitats, serveis i ajuda entre persones.L’objectiu principal és la cohesió social fomentant laconfiança, l’amistat, la solidaritat i l’intercanvi deconeixements. Tothom té necessitats que poden sercobertes amb l’ajut d’altres persones i tothom sap fercoses que pot oferir als altres. El Banc de TempsColomí pretén ser el punt de trobada d’aquells quevulguin compartir els seus coneixements i habilitatsper ajudar els altres, i que acceptin l’ajut dels altresper satisfer les seves necessitats. No hi ha intercan-vi de moneda, només de temps, i els intercanvis esmesuren en hores o les seves fraccions.

Exemples de possibles intercanvis són els rela-cionats amb aficions (ensenyar a jugar a escacs,practicar idiomes, llegir llibres o el diari, acompanyara excursions...), amb tasques quotidianes (ajudar acuinar, cosir, anar a comprar, folrar llibres...), ambpetites reparacions domèstiques (penjar un quadre,arreglar un endoll...), o amb qualsevol altra activitatper a la qual es necessiti ajuda puntual.

El funcionament és molt senzill: cal anar a unaweb (timeoverflow.org) on hi poden accedir tots elsusuaris registrats del Banc de Temps Colomí per ofe-rir els seus serveis o les seves demandes, i veureque ofereixen o demanen els altres usuaris. A partird’aquí només cal posar-se en contacte, fer l’inter-canvi i posteriorment fer la transferència de tempsmitjançant la mateixa pàgina web. Per als que no elsagrada o no estan acostumats a treballar amb unordinador també es pot fer tot de forma presencial,doncs periòdicament hi haurà un espai d’atenció perfer qualsevol gestió. Properament informarem dellloc i els horaris. També podeu trobar informació a lacartellera que hem posat al número 43 del carrerMajor. A més a més és la nostra intenció fer tallers,xerrades, reunions, trobades o altres activitats engrup de forma regular. Qualsevol persona inscritapodrà proposar alguna d’aquestes activitats.

El proper dissabte dia 6 de desembre, i coinci-dint amb la tercera edició del mercat de Nadal deSanta Coloma, farem una xerrada informativa depresentació del Banc de Temps Colomí. Animeu-vosi participeu-hi.

El Banc de Temps Colomí

14 LA SEGARRALA SEGARRA

1200 Primer premi Concurs Mercat de Nadal 2013: Sota els porxos,Carlos Gutiérrez.

1199 Segon premi Concurs Mercat de Nadal 2013: Estira el braç,Joan Montagut Salat.

fotos colomines

On és? Com es diu? On és? Com es diu?

Comunicats:En primer lloc recordar que des del 10 d’a-

bril del 2013 el Grup de Fotos Colomines delFacebook va bategant amb el ritme i les emo-cions que ens dóna el dia a dia colomí. A inter-net i pels camps, carrers i cases on hi hagi algundels 1348 amics: el grup batega. Si algú vol com-partir alguna foto antiga que tingui a la calaixera,és fàcil, que busqui algun d’aquests 1348 amicsi que li demani ajuda. Ha de ser algú que sàpigaentrar a internet i que pugui escanejar una foto,molts en saben, segur que en trobareu.

En segon lloc us volem comunicar que pelMercat de Nadal que organitza el grup de SantaColoma en Transició, jugarem a fer el Concursde Fotografia com l’any passat. Tema del con-curs: el Mercat Local de Nadal. Premi: un lot deproductes del venedors del mateix mercat. Comparticipar: s’han d’enviar les fotos a l’adreça decorreu electrònic: gaia7gubia@gmail.com. Coms’escollirà el guanyador? Ho farem entre totscom l’any passat per votació dins el grup delFacebook. Quan es dóna el premi? Durant elmercat de Nadal. Voleu jugar? Preneu les vos-tres càmeres o el mòbil i juguem. Tindràs dret adecidir!, podràs votar: entra a internet, al grup enel Facebook i clica un “m’agrada” a les fotos queper a tu siguin més boniques, les que per a tu tin-guin més valors...

Si algú té algun dubte que ho pregunti, aFotos colomines o a algun del amics del grup.

Aquest mes a la pàgina de La Segarra usmostrem, pels que no entreu a internet, que enla nostra pàgina també s’hi publiquen altrestemes, no només fotos antigues, també fotosactuals, fotos de gent que busquen estètiques,fotos que pregunten si algú sap “on és?”...

Ah, per cert, ens agrada la diversitat, si tensnoves idees en fotografia i en Santa Coloma,penja-les al grup!

15NOVEMBRE, 2014

NECROLÒGIQUES Lamentem la mort de l’associada Montserrat

Soler Domènech el dia 15 de novembre. El nostrecondol als seus familiars i amics.

FESTES Anem celebrant-les com sempre. Ja ha passat

Tots Sants i s’acosta el Cap d’Any que ja comencema preparar.

VIATGESTenim prevista com a pre-Nadal una estada a

Lloret de 3 dies, sortim el 4 de desembre.URVAl mes de desembre sols està prevista una xer-

rada, serà el dia 5 i versarà sobre l’època socialista.Anirà a càrrec del professor Josep M. Thomas.

CAMINADA POPULAREl passat 26 d’octubre vam anar a Selmella,

vam deixar el cotxe al coll de Cabra, passatVallespinosa i un camí estret ens va portar al castell.El 23 de novembre tenim previst anar a Carbasí.

ESMORZAR DE L’ARENGADA Avui ens entretindrem en aquesta activitat.Es fa l’últim dimecres de cada mes. Els socis

que hi volen anar s’apunten uns dies abans.Acostumem a ser entre 40 i 50. La preparació d’a-quest àpat té molts voluntaris: normalment el CarlesRoca i el Joan Masip couen les arengades i laCisqueta Xuriguera, la Teresina Miró, la Maria Solà,la Montserrat Sendra, la Montserrat Casas, laPalmira Amatller i... preparen el menjar.

És una activitat que té molt èxit. Que millor, perviure el present en bona companyia, que fer-ho pala-dejant gustos i olors de la infantesa i joventut. Un diaal mes, val la pena engegar a pastar fang recoma-nacions dietètiques.

Associació JubilatsFOTOS CEDIDES CASAL

Caminada a Selmella.

Cisqueta Xuriguera, Joan Masip i Montserrat Sendra.

Silvestre Martínez i Carles Roca.

Esmorzar de l’arengada.

16 LA SEGARRALA SEGARRA

XERRADA DEL TERCER DIUMENGE

La segona xerrada del curs va tractar sobre l’a-limentació macrobiòtica i portava per títol“Alimentació i salut”. Va ser el diumenge 16 denovembre i va anar a càrrec d’Anna López, qui vapresentar, com una alternativa per millorar la salutseguir una dieta basada en els cereals integrals, elllegum, la fruita i la verdura de temporada i de proxi-mitat. Per aconseguir l’objectiu d’una alimentaciósana cal evitar la ingesta de: sucre, cafè, greixos, ali-ments amb additius, congelats... Va remarcar ambinsistència que beure Coca-Cola és molt nociu i queno se n’hauria de donar mai als nens.

L’Anna López transmet els seus coneixements il’experiència que ha anat adquirint en el camp de lamacrobiòtica en els tallers de cuina que imparteix al’Escola Macrobiòtica Isana de Pira.

Trini Esteve

Associació Dones Colomines

TALLER D’AUTOESTIMA

Del 23 de setembre al 18 de novembre, la psi-còloga Laura Anglès ha conduït un taller d’autoesti-ma i estrès emocional promogut per l’Ajuntament.Cada dimarts, una vintena de dones s’han reunit enuna sala del castell per escoltar, compartir i, sobretotaprendre a ser positives i així pujar l’autoestima igestionar millor l’estrès emocional. Cal destacar elbon ambient i la cordialitat que han imperat enaquest taller. Han estat 9 sessions —massa poquesal parer de la majoria— que esperem que tinguincontinuïtat en un segon taller l’any vinent.

Trini Esteve

Nosaltres, les dones de la fotografia, tenimcadascuna obligacions, rutines, pensaments i som-nis diferents, però hem compartit una cosa merave-llosa...

Moltes ens vam conèixer un dimarts a la tardadel passat mes de setembre i el dimarts 18 denovembre, vam marxar cap a casa amb la certesaque hem format un grup fantàstic amb persones dedebò, que hem plorat i rigut amb les emocions a florde pell. Gràcies a totes les persones implicades quehan fet que això sigui possible i molt especialment atu, Laura.

Bel García

Anna López explicant els beneficis del mètode macrobiòtic.

Taller d’autoestima.

FOTOS CEDIDES

17NOVEMBRE, 2014

9N-2014Santa Coloma de Queralt

Amb normalitat i il·lusió es vadesenvolupar el procés de par-ticipació a Santa Coloma. Esvan viure moments molt emoti-us amb gent que feia moltsanys que no votava, o quevenia de lluny per fer-ho, o quevotava per primera vegada...En poques paraules podríemdir que es va viure i sentir tantail·lusió i esperança que es feiaevident allò de que les vota-cions són la festa de la demo-cràcia. Llàstima que no hi hamés cec que qui no vol veure.

Municipi vots sí-sí sí-no sí-blanc no blanc altresSta. Coloma de Queralt 1.459 88,97 3,91 0,96 1,23 0,07 4,87

Àngels Tondo, Josep Padullés i Joan Mestre.

Josep Monreal, Sergi Mullerat i Silvestre Palà.

Rosa Valls i Josep Barril recollint signatures. Els voluntaris colomins celebrant l’èxit de la jornada.

Anna Tarragó i Ferran Orga.

FOTOS FREDERIC VALLBONA

18 LA SEGARRALA SEGARRA

9N-2014

No seria pas un diumengequalsevol! Seria el diumenge queportàvem esperant des de feiagairebé un any! Tot aquest tempsamb l’ai al cor per si finalment esduia a terme la consulta o no,amb el dubte de si ens la deixa-rien fer, de si el govern es fariaenrere o no, de si els partits proconsulta s’acabarien tirant elsplats pel cap, amb la impugnacióde la consulta inicial per part delTribunal Constitucional, amb elNou 9N i novament amb el nosuport del govern espanyol, ambla incertesa de si el govern esfaria enrere o no i amb molts dub-tes fins a última hora de si hi hau-rien incidents o no.

Suposo que tot Catalunya,des dels ciutadans, als voluntaris,a les organitzacions en pro de laconsulta, tots els partits polítics(els pro consulta i també els anti-consulta) i fins i tot Espanya i totel món sencer van estar fins últi-ma hora dubtosos de si realmentse celebraria la consulta (o suc-cedani). Els espilencs no envàrem ser pas l’excepció!

A la taula de participació deles Piles es presentaren puntualsa dos quarts de vuit del matí elcoordinador local i la coordinadoradel procés per començar a prepa-rar la logística per aconseguir unajornada participativa. El coordina-dor del local posava l’urna a punt,les paperetes a punt, els sobres apunt, els bolis a punt. La coordina-dora del procés intentava simple-ment obrir el portàtil amb la con-trasenya que li feren arribar el diaabans al correu electrònic, però nohi havia manera! Trucades al coor-dinador comarcal i al centre d’a-tenció, nervis, i que no, que no s’hipodia accedir. Fins que al final unatrucada als serveis informàticsfeien d’allò més fàcil el que els ner-vis havien fet tota una muntanya.Ja teníem l’ordinador en marxa, jaestàvem a punt!

A les vuit puntuals es perso-nificaren a la taula de participacióla resta de voluntaris que forma-rien part de la mesa: una respon-sable de mesa, una vocal i unsubstitut de vocal. El segon vocalno es va presentar. Constituirenla mesa, doncs, la presidenta i lavocal designades i el vocal queen principi era el substitut.

Era tan sols un quart de nouquan la mesa ja estava constituï-da i encara faltaven tres quartsd’hora perquè comencés la jorna-da. Eren moments per acabard’aclarir els dubtes, que llavorsn’eren molts, i per comentar l’ac-tualitat i els sentiments delmoment, per fer-nos una foto totsels membres abans no comen-cessin les votacions (o participa-cions). Van ser moments de ner-vis i emoció.

Tres quarts de nou, aparei-xia una voluntària de l’AssambleaNacional Catalana de la BaixaSegarra que recolliria firmes deciutadans “per denunciar elgovern espanyol per no permetrefer la consulta amb condicions”també amb un aparent aire ale-

gre i emocionat. Necessitavasaber on es podia col·locar perno interferir massa en la partici-pació i sense passar gaire fred.Recolliria les signatures al LocalPolivalent, a tres metres de lataula de participació. Apareixiaentretant el primer votant. Eraaviat, el faríem esperar encarauna mica per poder votar.Mentrestant arribaren una parellamés.

Les nou en punt, el primervotant de les Piles exercia el seudret a vot i expressió content i alegre, fent-se una fotografiaque demostrava tant el seu corat-ge com la il·lusió per finalmentpoder expressar la seva opinió. I vés, poder dir que vas ser el pri-mer sempre fa il·lusió! Desprésferen el mateix la parella i tambéla voluntària que recollia signatu-res que resultava que al DNItenia un poble del municipi com alocalitat.

I així va transcórrer la jorna-da del 9N a les Piles. Gent con-tenta i alegre que anaren a dipo-sitar la seva idea d’un futurencaix entre Catalunya i Espanya

Les Piles

Municipi vots sí-sí sí-no sí-blanc no blanc altresLes Piles 105 93,33 4,76 1,90

Maria Tosquella, Jordi Castells, Marinel·la Boldu, Anna Carulla i Magí Balcells.

FOTO CEDIDA

19NOVEMBRE, 2014

9N-2014

Doncs va ser un dia moltcalmat, a Conesa.

Cap incident a destacar, totmolt pacífic.

La mesa es va haver deconstituir solament amb dosmembres en lloc de tres, ja queens va fallar un vocal i un suplent.Vam reportar incidència però ensvan dir que “ja podíem funcionaraixí”.

La veritat és que és cert quevam poder funcionar bé perquèConesa té molt pocs habitantsamb l’adreça d’aquest municipi alseu DNI. Van participar 57 perso-nes, creiem que va ser un bonpromig a Conesa.

Hi va venir alguna personagran convençuda que pel fet d’es-tar empadronada a Conesa haviade votar allí, malgrat que al seuDNI hi constava adreça deBarcelona, perquè era on semprevotava, a Conesa, i quan els deiesque no podien votar allí es queda-ven molt defraudats. La gent vaparticipar sobretot amb il·lusió i lesselfies van anar de bòlit!

També vam trobar a faltarels mossos que sempre ens fan

dues visitetes protocol·làriesquan hi ha processos electorals.Aquest cop els vam veure passaramb el cotxe per Conesa però noens van visitar i vam entendreque potser era el protocol esta-blert degut a les condicions atípi-ques de la jornada.

Personalment, el 9N era undia en el que tenia dipositadesmoltes il·lusions i expectatives...però vaig trobar a faltar el caliu il’ambient festiu d’altres pobla-cions que m’arribava a través del

twitter i whatsapp, notava comextramurs la jornada era “alegre icombativa” i em vaig entristir unxic de no poder encomanar-med’aquella eufòria.

Però tots els voluntaris quevam participar vam estar moltcontents i orgullosos d’haver-hofet. Tinc un record emotiu d’aque-lla jornada on vam plantar cara al’Estat i alhora vam poder fer unbon servei per Catalunya!

Imma Gassó Tarrida

en una urna de cartró, acompa-nyats de la família i moltes vega-des dels més menuts, fent-sefotografies per immortalitzar elmoment, comentant la jugada i amb un somriure d’orella a ore-lla en percebre que aquesta peti-ta batalla l’havíem vençut fos quinfos el resultat final.

El matí va ser més animat i,de fet, la majoria de participacióva tenir lloc durant tot el matí finsal migdia. La tarda es va fer mésllarga, la participació era moltmés intermintent i es va animaruna mica a última hora. I, cons-cients que aquella gran jornadaestava feta des del voluntariat icalia cuidar-los, algunes veïnes(cal destacar que l’hospitalitat va

ser cosa de dones) varen portarcoca i bombons per endolcirencara més la jornada i fer mésplàcid el pas de les hores. No hiva haver cap incident durant lajornada, simplement que algú nohauria pogut votar en aquellamesa perquè no constava cappoble del municipi en el seu DNIvigent.

A les vuit puntuals, es tancàla mesa de participació, votarentots els membres de la mesa i esferen una foto de record final(però que resulta que no sabemqui la va tirar) i es va procedir alrecompte de vots –o si es prefe-reix d’opinions – entre l’expecta-ció d’emocionats veïns i veïnes.La participació va ser de 105 per-

sones, un nombre bastant aproxi-mat a unes eleccions qualssevoldeien alguns. I amb aquesta bonaparticipació, 98 vots foren a favordel Sí-Sí, 5 a favor del Sí-No i 2vots en blanc, es va donar perfinalitzada la jornada.

Bona feina a les Piles i a totsels pobles de la Conca deBarberà amb una gran participa-ció i, a més, amb un bon resultat,dels volts del 90% en l’opció delSí-Sí. La ciutadania i els volunta-ris podrien anar a dormir amb lasensació d’haver viscut un diainoblidable, ple d’il·lusió, valentia icoratge, reafirmació, festivitat i totaixò sense incidents. Tot un èxit!

Redacció des de la mesa de participació de les Piles

Conesa

Ramon Tort, Imma Gassó i M. Teresa Ramon.

Municipi vots sí-sí sí-no sí-blanc no blanc altresConesa 57 94,74 1,75 3,51

FOTO FEDERIC VALLBONA

20 LA SEGARRALA SEGARRA

9N-2014LLorac

(...) L’aigua, la terra,l’aire, el focsón seus,si s’arrisca d’un copa ser qui és.Caldrà que diguide seguida prou,que vulgui aracaminar de nou,alçat, sense repòs,per sempre méshome salvat en poble,contra el vent.Salvat en poble,ja l’amo de tot,no gos mesell,sinó l’únic senyor.

Amb aquestes significatives paraules acaba“Indesinenter” de Salvador Espriu, poema amb el queno per casualitat vàrem finalitzar l’espectacle-recitalparapoètic, que oferíem el dissabte 8 de novembre alcafè teatre de Segura.

A les 12 de la nit encara voltàvem pel local reco-llint la desfeta de la batalla. Malgrat estàvem molt agust, el dia havia estat molt intens, la obligació manai jo m’havia de llevar d’hora.

A les 7 del matí del 9N em vaig llevar no sensedificultat, i em vaig preparar un termos de malta (orditorrat), uns plàtans, unes preses de xocolata, fruitssecs... a punt com si marxés a la guerra, que el diaprometia ser tant o més llarg que l’anterior.

Jo, que no tinc un sentiment imperiosament inde-pendentista, (perquè soc independent, com diria elBaró de Maldà) però sí tinc un gran sentit de la soli-daritat, especialment amb aquelles causes que emsemblem justes (i el dret a opinar, a decidir i especial-ment a ser, m’ho semblen), el cas és que m’haviaapuntat com a voluntari pel 9N, i uns dies abans de laimportant cita vaig rebre amb sorpresa una cartacomunicant-me que m’havia tocat presidir la mesainstal·lada a Llorac. (I dic “amb sorpresa” perquè pen-sava que em tocaria a Savallà que és el meu munici-pi, i que de voluntaris als altres pobles n’hi hauria i desobres, però es veu que no va ser així).

Amb la meva bossa plena d’avituallament vaigarribar a Llorac a les 8 menys un minut del matí. Emvaig presentar i allà ja m’esperaven el Sr. Alcalde i laseva filla, que també eren voluntaris juntament ambun senyor molt eixerit de Cervera que li havia tocat ferde suplent, però com que no es va presentar ningúmés, es va haver de quedar a formar la mesa. El se-nyor en qüestió era la primera vegada que s’acostavaa la part baixa de la Segarra, (o la part alta de la

Conca, pel cas tant hi fa), així que per a ell era unautèntic descobriment veure que hi havia vida mésavall de Cervera i més amunt de Montblanc (al menysaquest 9N haurà servit per alguna cosa, vaig pensarjo entre mi).

Poc a poc van anar passant molts veïns delspobles que formen l’extens municipi de Llorac (Albió,Rauric, la Cirera, Montargull i el mateix Llorac). La majoria d’ells se sorprenien de veure’m allà asse-gut i no trobar els habituals de cada cita electoral. El Sr. Alcalde, molt amable, s’afanyava a dir: “No elconeixeu?, és el Kiku Mistu de Segura, el company del’Amai, sí home, el noi de les rastes, sí home sí, elsartistes...”. “Ahhh!” Responia tothom, el marit del’Amai!”. Aquí vaig descobrir dues coses: que tant al’Amai com a mi la gent de la comarca ens té ben fit-xats i sobretot que el meu marit és força més famósque jo. Per què serà?

Per la resta... ja us ho podeu imaginar... tot el diatancat a l’Ajuntament de Llorac, no va ser precisamentel dia més divertit ni apassionant de la meva vida.Però el meu llibre d’obres completes de WilliamShakespeare, el meu ordinador connectat al wifi del’ajuntament, la conversa que molt amablement ensanava donant la gent que venia a votar (també ensdonaven les gràcies) i especialment la paciència delSr. Alcalde, que va anar responent totes les preguntesque li anava fent sobre els diferents pobles del seumunicipi (vàrem parlar de la Maria de Rauric, delsantics habitants de Montargull, de la reforma de l’es-glésia d’Albió, i un llarg etcètera) em van ajudar a ferpassar l’estona.

Quan a la nit vaig arribar a casa, la malta, els plà-tans, la xocolata i els fruits secs estaven intactes, ni hivaig pensar. El Santiago (el Sr. Alcalde) ho havia pre-parat tot perquè ens trobéssim com a casa, cafès, tes,pastes, dinar, vi... i formatge gentilesa de la Nati.

Gràcies.Kiku Mistu

A la taula, Kiku Mistu i un senyor de Cervera (voluntari).

Municipi vots sí-sí sí-no sí-blanc no blanc altresLlorac 48 85,42 8,33 6,25

21NOVEMBRE, 2014

9N-2014

Municipi vots sí-sí sí-no sí-blanc no blanc altresSavallà Comtat 34 88,24 5,88 5,88

Jordi Aymeric, Núria Altimís, Josep Maria Marimon i Roser Santacana.

El 9 N va ser també a Bellprat la festa de lail·lusió, la llibertat i la participació d’un poble en quel-com molt important .

Constituïda la mesa, es va iniciar la jornada ambseriositat i rigor i amb el seguiment estricte del manu-al de treball.

Els votants il·lusionats varen exercir els seu dret avot, molts com a resposta a un gran desig i guardant elrecord del moment amb moltes fotografies. Agraint alsmembres de junta la seva voluntat i felicitant el fet dela jornada que avançava.

L’organització excepcional va acompanyar elsmembres de la mesa en tot moment. Al matí un bonesmorzar de germanor i per dinar una paella d’arròsexcepcional.

El recompte, ordenat i precís en el nostre poble,va demostrar també que totes les opcions s’hi podienreflectir i van deixar una clara resposta al Sí-Sí.

Orgullosos d’haver-hi estat i disposats a tornar-hia ser.

Jordi Solé

Savallà va viure la jornada partici-cipativa del 9N amb normalitat i sensecap incidència. Vam gaudir d’una diadafestiva al cafè, aprofitant per fer tertúliaamb gent que feia dies que no et veiesi que venien de Barcelona o altresindrets per votar al poble. Quin goigveure el jovent fent-se fotos votant alcostat dels pares i padrins amb el desigde què ben aviat puguem decidir el nos-tre futur, però ara sí, amb totes les de lallei!

Roser Santacana

Savallà

PontilsVolem agrair a la gent que ha fet

possible aquesta consulta, que tot i notenir importància com diuen alguns, pera nosaltres ha estat una gran oportunitatd’expressar-nos com a país.

Des de Pontils us volem dir que vaser un dia important per tots els volunta-ris que ens reunírem allí de bon matí,també per algun company que ens vavenir a donar suport i ens va ajudar aposar-ho tot en ordre tot i no estar cridata la mesa. Malgrat que no es va presen-tar un voluntari de la mesa, allí hi teníemla suplent disposada a fer pinya pel quecalgués.

Estem contents amb la participaciói també en com va transcórrer el dia, va ser molt sentit i emocionant.

Estem molt orgullosos que tot i ser un humil i petit municipi, hem estat capaços d’aportar elnostre granet de sorra per aconseguir la tan esperada llibertat del nostre petit país.

I ja per acabar no podem deixar d’agrair als voluntaris de Vallespinosa, Santa Coloma i lesPiles el suport i la bona estona que vam passar tots plegats.

VISCA CATALUNYA! Susana Orga

Municipi vots sí-sí sí-no sí-blanc no blanc altresPontils 42 90,48 2,38 7,14

Cèlia Prat, Susana Orga, Teresita Segura, Llorenç Montalà i Noèlia Tardiu.

FOTO FEDERIC VALLBONA

Municipi vots sí-sí sí-no sí-blanc no blanc altresBellprat 38 89,47 2,63 2,63 5,26 - -

Bellprat

22 LA SEGARRALA SEGARRA

ENTREVISTA JORDI MAS LÓPEZ

Recentment, en Jordi Mas López ha guanyat undels premis Octubre en la categoria de poesia per laseva obra Febrer. Des de La Segarra hem pensat queera un bon moment per entrevistar-lo, i així poder com-partir amb tots els colomins els amplíssims coneixe-ments que en Jordi té sobre la literatura japonesa, taninfluent en la poesia catalana del segle XX.

Traductor, poeta, assagista, professor... Ambtantes activitats, no sabia per on començar l’entre-vista. Comencem, doncs, pels inicis. Com recor-des la teva estada al Japó?

Positiva. Hi vaig anar a estudiar un any i mig.Estava en un entorn universitari molt agradable. Emvaig dedicar a estudiar japonès. Ho recordo com adivertit. La universitat, per a molts japonesos, és elmoment vital que tenen per a passar-ho bé. No impor-ta gaire les notes que aconsegueixin. Els pressionenforça abans d’entrar a la universitat i en el món laboral,però durant aquells anys s’ho passen molt bé. Acabatsels estudis, vaig anar a treballar en una prefectura peti-ta. La ciutat era molt menys poblada que Tòquio, onhavia estudiat, però anar-hi també va estar molt bé.

La imatge que molts europeus tenim del Japóés ambivalent. En un cantó de la balança, unasocietat molt tradicionalista i convencional, quedóna molta importància al concepte de comunitat.En l’altre cantó, una societat hiperdesenvolupadatecnològicament, molt innovadora, amb un volumforça elevat de hikikomoris.

Crec que aquesta mateixa barreja també la vivimaquí. Per una banda fem cagar el tió, per l’altra tenimtelèfons intel·ligents... Potser ens impacta més lamodernitat japonesa perquè estan una mica mésavançats tecnològicament i perquè la tradició japone-sa és diferent. És normal que ens cridi més l’atenció, ipercebem el contrast com a més gran. Ara bé, no crecque aquestes contradiccions siguin gaire diferents deles d’aquí.

Obrador Edèndum ha publicat dos assajossobre la influència de la poesia japonesa aCatalunya: L’haiku en llengua catalana i La tankacatalana . Tu mateix escrius el pròleg en les duesedicions, així com un estudi de les tankes delperíode de postguerra. Són les primeres publica-cions en aquesta matèria a casa nostra. Ets gaire

optimista respecte l’estudi de la literatura japone-sa a Catalunya?

Fins ara ha existit una descompensació molt granentre la poesia que s’ha fet per influència dels modelslírics japonesos —s’han fet molts haikus i tankes encatalà, alguns d’autors molt bons— i l’estudi que sen’ha fet. Abans de la publicació d’aquests dos volumsja s’havia tractat la matèria, però potser mai en prime-ra línia, com a tema central. Jo crec que l’estudi de laliteratura japonesa està guanyant terreny a Catalunya.

Com a professor de literatura japonesa a laUAB tens una òptica privilegiada de l’interès odesinterès de les noves generacions. Com valoresla teva experiència com a docent?

Jo estic fent classes al Grau d’Estudis d’ÀsiaOriental, que és d’àmbit generalista. Hi entren alumnesque s’especialitzen en una zona geogràfica, peròtoquen tots els àmbits: política, societat, economia,literatura... L’assignatura que imparteixo, LiteraturaClàssica, és obligatòria. En general, no veuen quinaimportància té, ni els interessa gaire. Dels 80-90 alum-nes que tinc cada any, sempre n’hi ha uns quants ques’hi interessen de debò i que potser, a la llarga, s’hidedicaran amb més profunditat.

La teva tesi doctoral es va centrar en el paperde Salvat-Papasseit i Josep Maria Junoy com aintroductors de l’haiku a Catalunya. Com a totEuropa, aquí la poesia clàssica japonesa va serintroduïda pels poetes avantguardistes. Ara bé, les

EntrevistaFOTO CEDIDA

Jordi Mas López.

L‘haiku i la tanka són formes poètiques japoneses. L’haiku està format per tres versos distribuïts seguint l’esquema 5/7/5. Latanka està constituïda per cinc versos (que en català tenen final femení, és a dir, l’última paraula és plana) que segueixen l’esque-ma 5/7/5/7/7.

23NOVEMBRE, 2014

Entrevistanormes de la tanka catalana les va establir CarlesRiba, un autor de formació més classicista.Aquesta transversalitat sembla indicar que elspoetes catalans no es dediquen a imitar mil·limè-tricament la forma poètica de l’haiku, sinó que l’u-tilitzen com a punt de partida.

Depèn de les èpoques. Durant els anys vint, elsavantguardistes van usar els haikus com a eina perrenovar la dicció poètica. Mig segle més tard, als anyssetanta, també s’utilitzen en el mateix sentit. RespecteCarles Riba, podem dir que fa una cosa força insòlitaa nivell mundial: escriure un llibre pràcticament nomésde tankes. En aquell moment és un autor molt presti-giós. A més a més, just després de la publicació de lestankes es perd la guerra civil i Catalunya queda molttancada. Tot plegat —el prestigi de l’autor i l’exotismede la forma— fa que la seva obra cridi molt l’atenció ique la llavor plantada per Riba vagi creixent més enda-vant. S’escriuen moltíssimes tankes, si bé no miranttant al Japó com a Carles Riba.

És sorprenent que un autor d’arrels clàssi-ques s’interessés per la formes líriques japoneses.

Quan es van publicar els primers haikus aCatalunya, Carles Riba els va menysprear en la sevacorrespondència personal. Ho veia com una formaexòtica, anecdòtica. Ara bé, durant els anys trenta —segurament per casualitat— descobreix que les for-mes japoneses, sobretot la tanka, són molt elaboradesretòricament. Llavors comença a interessar-s’hi. Vaveure que existien paraules de doble sentit, que laimatgeria estava molt treballada, etc. Com que la tankaés una forma tan breu, és fàcil començar a escriure’nsense pensar-hi gaire. No és casualitat que el llibre detankes que escriu es tituli Del joc i del foc. Carles Ribas’endinsa al món de la lírica japonesa des d’aquestaperspectiva lúdica. Normalment regalava les tankesque escrivia a les alumnes que tenia a l’Escola deBibliotecàries o a les dones d’amics poetes.

Ara bé, quan presenta Del joc i del foc, Riba sesent una miqueta en fals. Pensa: “estic fent una cosaque no és pròpiament de la meva especialitat. La gentpotser pensarà que rellisco”. I llavors fa una reflexió ala defensiva, afirmant que la tradició japonesa no li hainteressat gens... Jo crec que això no és veritat, i real-ment sí que va sentir una fascinació per les formesjaponeses, ni que fos temporalment...

A Europa, l’haiku sempre s’ha associat a ladescripció d’allò concret i immediat. Enfront elsgrans ideals que havien destrossat el continentdurant la Gran Guerra, es pretenia parlar d’aspec-tes més trivials. Aquesta obsessió per la concreciópotser ha anat en detriment de la càrrega simbòli-ca, metafòrica, inherent a la literatura japonesa...

Els haikus responen a una mentalitat diferent. Sí

que hi ha una articulació simbòlica, si bé jo diria queno s’arriba mai a concretar. Nosaltres sempre volemarribar a l’essència, dominar-la per així poder-la expli-car. Així acabem prenent aquesta idea, que és nostra,per la realitat. En canvi, l’haiku es queda en un puntintermedi. És inevitable que, com a humans, busquemaquest simbolisme de fons... Ara bé, l’haiku no eltanca. Al meu entendre, és la seva gràcia.

L’obra que popularitza els haikus, als anys vint,és Cent Visions de Guerre, un diari escrit per JulienVocance mentre estava lluitant al front. Aquesta obraes publica al Mercure de France, una revista que teniauna secció de literatura dedicada a la guerra. Tots elstextos d’aquesta secció eren molt moralistes, retòrics,grandiloqüents... De sobte, apareix aquest text, formatper cent haikus brevíssims. La gent al·lucina ambaquestes expressions senzilles, com a petites fotogra-fies del front. A partir d’aquest moment es reeditenantigues publicacions sobre literatura japonesa i escomencen a escriure haikus de forma més assídua.

Els últims anys has traduït obres clàssiquescom els Contes d’Ise, el Diari de Tosa de Ki noTsurayuki i, més recentment, L’estret camí de l’in-terior, de Matsuo Bashô. Traduir-les devia ser unrepte considerable per a tu.

Una cosa que he après a fer, i en part m’he ani-mat a escriure obra pròpia per això, és perdonar-meles limitacions. Quan tradueixes un llibre com aquesthas d’acceptar que el resultat no serà tan bonic coml’original. El que sí que estic disposat a fer és treballar-hi tant com pugui. Arriba un moment en què jo no ensé més, o la llengua no dóna per més. RespecteL’estret camí de l’interior, creia que aquesta obra haviad’estar traduïda al català per la gran influència que haexercit en la literatura catalana per mitjà de les traduc-cions castellana (d’Octavio Paz) i anglesa. Hi ha obresen català que no s’expliquen sense l’existència d’a-quest text de Matsuo Bashô, però en canvi no enteníem la traducció. Pensava que s’havia de fer. És untext meravellós que, precisament perquè el simbolis-me no està tancat, no s’acaba mai. El pots llegir i relle-gir infinitat de vegades.

Canvia molt l’actitud que adoptes com a tra-ductor, quan en lloc d’enfrontar-te a obres clàssi-ques, t’encares a un llenguatge més modern icol·loquial com el que proposa Murakami, YokoOgawa, o la traducció de sèries d’animació? Ésdifícil, per a tu, un canvi de registre tan accentuat?

A efectes pràctics, la diferència més important haestat el temps de què he disposat. En les traduccionsd’obres clàssiques, he tingut molt més temps per tre-ballar en el text. En les traduccions de literatura moder-na, que van més lligades a les dinàmiques editorials,els terminis de lliurament sempre són molt més justos.

24 LA SEGARRALA SEGARRA

Més enllà d’això, cal pensar que la traducció mai éstransparent. A l’hora de traduir qualsevol text tens unventall d’opcions, i sempre has de pensar qui llegirà latraducció. La gràcia de Murakami en japonès és que téun registre molt col·loquial, fàcil de llegir sense serestripat. És un llenguatge molt ric, però que en canvino costa gens de llegir. La tanka japonesa, en canvi, ésuna forma aristocràtica de retòrica molt rebuscada. Lamentalitat de l’època era que si les persones que noeren aristòcrates no entenien el text, molt millor. Elsautors no tenien cap mena d’interès per ser entesosfora del seu club privat.

L’acció de Febrer esdevé a Santa Coloma.M’agradaria llegir-ne el primer poema:

passats els horts, enfilant el camí que baixa al riu, el vent porta del poble retalls del cant apesaratde les campanes, que em recorden que sóc pols i en pols em convertiré, que els dies gitaran”.

a la carnosa argila de la ribala cendra grisa

del meu cos, que les llàgrimes d’aquesta valldeixaten el guix eixut dels meus ossos perquè elsescampi la brisa

Com va ser el procés creatiu de l’obra?El punt de partida de Febrer és el final de l’hivern,

quan encara no hi ha indicis de primavera. La terraeixorca, de T. S. Eliot, comença amb un vers moltfamós i trencador en el seu moment, que diu: “l’abril ésel més cruel”. Eliot presenta la primavera, el momenten què la naturalesa ha de tornar a revifar, com l’eta-pa més cruel de l’any. Jo vaig decidir retrocedir fins alfebrer, imaginant que era aquest el moment més cruelde l’any, perquè sembla que tot s’ha d’acabar morint.Gairebé tot el llibre insisteix en idees de desaparició,mort, frustració, etc. Encara que no dic noms, Febrer

se situa a SantaColoma i la zona delvoltant: el camí vell deSant Gallard, el camídels molins, el molí delPocurull, Sant Mi-quel...

Respecte al pro-cés creatiu, jo emdeixo portar per qual-sevol cosa. Em potaparèixer al cap qual-sevol idea absurda, ounes simples parau-les, i començo a treba-llar-hi. A vegades també hi arribo a través de la lectu-ra d’algun llibre. Febrer és el primer llibre que he aca-bat d’una trilogia que se situa a Santa Coloma. Els trespoemaris tenen el mateix leitmotiv: anar caminantobservant el paisatge, i buscant-hi la càrrega simbòli-ca. Febrer és el més trist.

En relació a les obres anteriors, Febrer té unestil molt més narratiu. T’has plantejat mai escriu-re prosa?

Jo volia escriure poemes en prosa, i alguns s’hanconvertit en petites narracions. Una cosa que volia fer,i per això he traduït Murakami i clàssics japonesoscom Bashô o Ki no Tsurayuki, és escriure en prosa. Notenia gens clar el meu estil en prosa, i volia aprofundir-hi. Darrerament he escrit uns quants poemes quesemblen més aviat assajos, i alguns que directamentsón narracions.

Enhorabona pel premi, Jordi, i moltes gràciesper l’entrevista. Per acabar, m’agradaria que ensfessis una recomanació sobre literatura japonesaals lectors de La Segarra.

L’haiku en llengua catalana i La tanka catalana,editats per Obrador Edèndum. Lògicament!

Guillem Carreras Albareda

Entrevista

Ctra. d’Igualada, 1343420 Santa Coloma de Queralt (Tarragona)

Tel. 977 88 04 70 Fax. 977 88 12 50

im

25NOVEMBRE, 2014

ParròquiaLA TASCA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA

L’Església és l’organització social més activa deles que hi ha a la nostra societat. Des de sempre,l’Església ha tingut una gran preocupació pels pobres, iles necessitat de les persones que sofreixen. Ja en elNou Testament hi ha molts exemples d’aquesta preocu-pació com és la institució dels set diaques que trobem aAc. 6, perquè repartissin l’ajuda als pobres. Molt signifi-cativa és la història del diaca sant Llorenç de Roma, delsegle III, que a la nostra parròquia de Santa Coloma hité un retaule gòtic dedicat. S’explica una anècdota prousignificativa d’aquest diaca, i que mostra aquesta pre-ocupació social que ha tingut l’església des de sempre.Quan l’emperador Valerià el va fer cridar i li demanà queentregués totes les riqueses i els tresors de l’Església,ell li diu que tardarà tres dies en reunir aquell tresor. Alcap de tres dies Llorenç es presenta davant de l’empe-rador i li diu que surti al balcó del seu palau perquèpugui veure els tresors de l’Església que ell havia reunit.Llorenç va reunir tots els pobres, els coixos i necessitatsde la ciutat de Roma i els va portar davant del palau del’emperador; li diu que tot allò era el tresor de l’Església.L’emperador davant d’aquella humiliació el va fer cremarviu, en una graella. Però l’audàcia d’aquell diaca restaper a tota la història com l’exemple més evident de lacaritat de l’Església vers els necessitats i els pobres.

Quan parlem de l’Església, sempre hem de sabertocar la realitat que tenim més propera, és bo que cone-guem l’obra social que fa la nostra parròquia de SantaColoma. Un cop al mes es reparteix el menjar a les per-sones que ho han sol·licitat, actualment hi ha unes tren-ta famílies. Els aliments vénen de les aportacions delsfidels i del banc d’aliments de Tarragona. També des defa mig any hem posat en marxa el rober de Càritas, queés el projecte Filigrana a nivell diocesà, perquè la robaque sobra a uns pugui ser aprofitada pels altres. Tambés’ha ajudat d’una forma puntual a persones concretesper diverses necessitats. Col·laborem econòmicamentamb Càritas Arxiprestal de Montblanc. Les col·lectesextraordinàries que es fan a l’església com són: elDomund, la campanya a favor de Mans Unides, el soparde la fam que fem un cop a l’any, tot això mostra el tre-sor de la generositat de tantes i tantes persones, moltesde les quals també fan de voluntàries, perquè totaaquesta caritat pugui funcionar bé. De l’acció social deCàritas de l’Església, tots els cristians en formem part, itots hi podem col·laborar d’una manera o altra, amb elnostre temps, amb la nostra col·laboració, amb les nos-tres aportacions. Ara estem a punt de fer la recollida d’a-liments, com cada any, enguany serà els dies 27 i 28 denovembre, a l’antic cinema. La nostra col·laboració ambCàritas Parroquial hauria de ser constant, si més no,cada mes. Els productes que necessitem són: llet, oli,galetes, farina, conserves, productes de neteja, arròs,etc. Moltes gràcies per la vostra generositat.

Mn. Joan F. Amigó

AGENDA DEL MES DE DESEMBRE

HORARI DE DESPATX PARROQUIALEls dimarts a les 10 i els dijous a les 6 de la tarda.HORARI DELS DESPATX DE CÀRITASEl primer i el tercer dimarts de cada mes a les 10

del matí a la rectoria. SUFRAGIS PELS DIFUNTSJa es poden apuntar les misses pel sufragi dels

difunts de l’any 2015.RECÉS ARXIPRESTAL D’ADVENTEl Recés Arxiprestal d’Advent, es farà el diumenge

dia 30 de novembre, a Montblanc, a les 6 de la tarda al’església de Sant Miquel. El farà Mn. Aragonés.

CATEQUESI D’ADULTSDia 17 de desembre a les 5 de la tarda a la recto-

ria.MISSA FAMILIAR I BENEDICCIÓ DELS PESSE-

BRESEl dia 13 de desembre es farà la missa familiar

amb la benedicció dels Nens Jesús que portareu delsvostres pessebres, coincideix amb Santa Llúcia.

FESTA DE SANTA LLÚCIAEl dia 13 enguany cau en dissabte. A les Piles cele-

brarem la missa a les 12 del migdia a l’ermita de SantaEugènia. A Santa Coloma farem la missa a les de 8 delvespre que coincidirà amb la missa familiar dels infantsde la catequesi. Posarem la imatge de santa Llúcia alpresbiteri. Com cada any farem l’ofrena de ciris, que elspodeu portar abans de la missa, o uns dies abans.

SANTA LLÚCIA A AGUILÓCelebrarem la missa de Santa Llúcia a l’ermita

d’Aguiló, el dia 13 a les 5 de la tarda.VIDA CREIXENTEl dijous dia 18 a les 5 de la tarda a la rectoria.CELEBRACIÓ PENITENCIAL D’ADVENTDivendres dia 19 a les 20 h.COL·LECTA EXTRAORDINÀRIA DE LA CALE-

FACCIÓEl dia 20 i 21 de desembre es farà la col·lecta per

pagar el gas-oil de la calefacció.HORARIS MISSES DE NADALResidència: a la vigília a les 17 h. Santa Coloma:

missa del Gall a les 11 de la nit. El dia de Nadal a SantaColoma a 2/4 de 12 del migdia. Savallà: a 2/4 de 12 delmigdia. Les Piles: a 3/4 d’1 del migdia, i Conesa a 3/4 d’1del migdia.

FESTA DE LA SAGRADA FAMÍLIAEl dia 28 és la festa de la Sagrada Família.

Recordeu de portar les capelletes de la SagradaFamília. A la missa es farà la renovació de les promesesmatrimonials dels esposos que assisteixin.

FESTA DE SANTA COLOMAEl dia 31 de desembre és la festa de Santa Coloma

Màrtir, patrona de la nostra parròquia. La missa serà ales 12 del migdia. Predicarà Mn. Joan Cañas Coch.

26 LA SEGARRALA SEGARRA

Sense ells l’arribada dels Reis del’Orient a Santa Coloma seria molt méscomplicada. Estan mesos preparant l’arri-bada de Melcior, Gaspar i Baltasar perquèquan arribin al nostre poble s’hi trobin d’a-llò més còmodes. Els de La Segarra ensvam trobar amb algunes persones del’Associació dels Amics dels Reis Magsde Santa Coloma perquè ens expliques-sin què faran aquest any per donar unacalorosa benvinguda a Ses Majestats.

Quants anys fa que esteu al cap-davant de l’Associació?

En fa 4 que som els responsables del’organització. Ara bé, alguns de nosaltresja havíem col·laborat amb l’antiga comissió de Reis.

Per què ho feu?No ho sabem ben bé. Ho fem pels nens, pels

pares. Entre nosaltres, quan anem preparant tot allòque els Reis necessitaran quan arribin a SantaColoma ens ho passem molt bé. Hi ha molt bonambient entre nosaltres.

A mesura que s’acosta Nadal i Reis suposoque els nervis van creixent però, no?

Suposem que com tot. Podríem dir com més s’a-costa el fred a Santa Coloma, més escalfat està l’am-bient. Però, evidentment això només és en momentspuntuals. Si sempre fos així segurament no ho faríem.Ho fem perquè ens ho passem bé, com hem dit abans.

Esteu pensant en fer coses noves per donarla benvinguda als Reis aquest any?

Sí, des que estem al capdavant de l’associacióintentem introduir cada any alguna novetat. Per exem-ple aprofitant el Mercat Local de Nadal, el dia 6 dedesembre, volem organitzar el Tió Solidari. Es tractaràd’una recollida de joguines, tant noves com velles, ali-ments i productes d’higiene perquè les puguin aprofi-tar les famílies que més ho necessiten de SantaColoma.

A més el dia 4 de gener, la tarda abans que arri-bin els Reis, convidem a tots els nens i nenes de SantaColoma a anar a la plaça Major a fer picar cassoles ipaelles perquè els Reis Mags sàpiguen que al pobleels estem esperant. Esperem que els diables Keresustambé ens ajudin a fer soroll amb els seus tambors peravisar-los.

També vam proposar als nens des de P3 a 3r deprimària de les dues escoles que dibuixessin els car-tells de les Festes de Nadal, i n’han sortit 6 cartellsguanyadors, un per cada curs, que es podran veureper Santa Coloma.

Alguna novetat més?Sí, aquest any també esperem que tots aquells

nens que vagin al Parc de Nadal, s’acostin fins a la

zona de l’Associació de Dones Colomines, que els aju-daran a fer un fanalet que podran portar per rebre elsReis.

Sou gaire gent a l’Associació? Necessitaríeumés gent que hi col·laborés?

Som pocs però ens entenem bé. Si que és certque en alguns moments potser podem pensar que ensfalta algú més. Sobretot demanem a la gent que ensajudi el dia 5. És el dia que arriben els Reis i perquèestiguin d’allò més còmodes a Santa Coloma necessi-tem a més gent de la que som a l’Associació perquèens doni un cop de mà amb tots els preparatius.

En aquests 4 anys que fa que esteu al capda-vant de l’Associació segur que els Reis us hanpogut explicar alguna anècdota.

Sí, sí. Els reis porten coses molt diferents a lagent. Ens han explicat que han arribat a regalar desd’un cavall a pinso per un gos.

Parlem de la ubicació on des de fa uns anyses rep al Patge Faruk i es fa cagar el Tió a la SalaAnnexa. No hi ha un ambient molt fred allà?

Potser sí que és una mica fred, però també ésmolt pràctic, i sembla que la gent ho ha acceptat moltbé. Va bé fer-ho allà perquè així els nens poden portarla carta al Patge Faruk i fer cagar el Tió el mateix dia ien el mateix lloc. A més, si fa mal temps, allà estem acobert.

Teniu alguna queixa? Alguna cosa que no ussembli gaire bé en aquests anys que porteu al’Associació?

Bé, moltes vegades ens pregunten com és quetarden tant a arribar a algunes cases els reis. Des d’a-quí voldríem aprofitar per conscienciar a la gent queaquella nit els Reis tenen molta feina. Durant les 4hores que s’estan repartint regals per Santa Coloma ipobles del voltant, han d’anar a unes 230 cases.

Una altra cosa que agrairíem és que la gent s’ins-crivís en el període adequat i pels canals establertsper demanar que els Reis vagin a casa seva. Trobaran

ENTREVISTA ASSOCIACIÓ DELS REIS MAGS DE SANTA COLOMA

Associació Amics dels Reis Mags

Anna Albareda, Àlex Gassol, Clàudia Trull, Joan Parés, Montse Duch, NúriaBalcells, Quim Preixens i Marc Vergés.

FOTO FREDERIC LLORENS

27NOVEMBRE, 2014

Entrevistatota la informació per apuntar-se a www.reisscq.cat.

Ja per acabar, després de mesos de prepara-tius, un cop han arribat i marxat els Reis, ambquina sensació us quedeu?

De descans i felicitat. Ens quedem amb l’alegriadels nens. Però una cosa que també ens agrada moltés acompanyar els Reis a la residència, els avis són

molt agraïts. Els nens esperen el regal, en canvi la gentgran vol companyia i aquell dia en tenen i se’ls veu feli-ços. Els reis són per totes les edats.

Moltes gràcies per haver atès a La Segarra ique vagin molt bé les Festes de Nadal.

Marc Vergés

Una any més la tardor ja faencendre les llars de foc per ini-ciar el camí cap al fred, gèlid peròa la vegada esperat hivern i festesde Nadal.

La Comissió Amics dels ReisMags de Santa Coloma deQueralt, que ja portem 4 anys a

les nostres esquenes, ens encarreguem que aquestesfestes siguin les més esperades per a petits i grans.

Cada any, quan ens plantegem les activitats d’a-questes dates ens afloren a la pell els records d’infàn-cia que vam tenir i que tant ens van marcar i aquells,que, per la raó que sigui, sempre vam somiar però maivan arribar.

Aquest any, ja portem mesos de feina ja que laparada que generalment acostumem a fer mentre durala calor no l’hem realitzat ja que Petites Opinions haestat l’excusa per mantenir-nos en les vostres llars i enla vida colomina al llarg de l’any.

Petites Opinions ha estat el documental, que ambla idea de l’Associació però amb l’ajuda de professio-nals com l’Eduard Domingo amb el tema tècnic i demuntatge vau poder veure el dia del Pregó de Festes.Des d’aquí, donar les gràcies a vosaltres, famíliescolomines, que a través dels més petits de la casa, ensheu permès veure el nostre poble des d’un altre puntde vista. Un punt de vista que ens ha fet sentir i posarla pell de gallina en notar el sentiment de colomí quecada un de nosaltres portem dins nostre.

Ara, passada ja la Festa Major i retornant a l’èpo-ca de fred i de les primeres glaçades us convidem aseguir participant amb nosaltres de les activitats de lesfestes de Nadal.

Tenim ganes de gresca! Per això aquest any noens esperem a finals de desembre per fer-nos sentir.Enguany volem transformar les festes plenes demàgia de l’any passat en festes per a la gent i amb lagent. Volem que les festes de Nadal siguin felices pera tots i per això volem despertar en vosaltres l’ajuda,la solidaritat, l’empatia i les ganes de ser feliç.

Comencem el dia 6 de desembre participant en elMercat que organitza Santa Coloma en Transició. Allàhi tindrà un paper principal el nostre Tió. Amb l’arriba-da d’aquest tronc de llenya ens convidarà a donar alsque no tenen mitjançant una recollida d’aliments (con-

serves, galetes, llet,...), productes higiènics (sabó,compreses, pasta de dents,...) i joguines noves i jogui-nes utilitzades però que estiguin en bon estat.

Tots aquests productes, els membres del’Associació i coordinats amb els membres de ServeisSocials de la població seran repartits a aquelles famí-lies i persones del poble que estiguin disposades arebre-les en forma d’ajuda de la població colomina.

Així doncs, invitem tots els colomins i colominesa ser solidaris i a fer que treient-nos una mica de cadaun de nosaltres, podem aconseguir que tothom puguiviure unes festes de Nadal felices.

Seguirem el dia del Patge Faruk i el Caga Tió (26de desembre de 2014 a les 12.30 a la sala annexa) onpetits i grans podran fer entrega dels seus desitjos alPatge Faruk i podran donar alguna garrotada al Tió perveure si caga alguna llaminadura que ens aporti mésdolçor a la vida.

Entre espera i espera de la nit màgica, durant elParc de Nadal i amb la col·laboració de l’Associació deDones Colomines, els nens i nenes podran construir elseu propi fanalet. Aquest fanalet serà un dels elementsimportants d’enguany per tal d’acompanyar als ReisMags en la seva arribada al nostre poble. Així mateix, eldia 4 de gener del 2015 a la tarda, hem de fer forçagresca per tal que els Reis ens sentin i trobin el camícap al nostre poble i no passin de llarg en la nit tan espe-rada, per això els tabalers de la Colla de DiablesKeresus ens ajudaran a fer un gran terrabastall per indi-car el camí als personatges màgics de la següent nit.

I finalment, el dia 5 de gener del 2015, la nit espe-rada, la nit il·luminada, la nit on a l’univers conflueixentotes les estrelles, per tal de fer que la màgia envolti lesnostres llars i portar-nos l’alegria, la innocència, la joiai la felicitat que necessitem.

Per tal de saber quines llars colomines volen obrirles seves portes a SS.MM. cal que us inscriviu apaquets@reisscq.cat de l’1 de desembre del 2014 al 2de gener del 2015.

Trobareu més informació a la renovada pàginaweb de l’Associació Amics dels Reis Magswww.reisscq.cat.

Us esperem!Associació Amics dels Reis Mags

Santa Coloma de Queralt

Unes festes per a la gent i amb la gent!

28 LA SEGARRALA SEGARRA

Col·laboració

A can Vinyals, una de lescases de Valldeperes, hi havia cor-rals pels bens, perquè els que hivivien, els Solé, tenien ramats,aquests es van arruïnar i vanhaver de marxar. La casa i les ter-res van passar a mans del Brunetque després ho va vendre als Gil,que s’havien venut tot el quetenien al Maestrat. Un cop aquí,instal·lats a cal Vinyals, els Gil esvan posar a fer de pagesos, i alsantics corrals de can Vinyals hitenien deu o dotze truges. El pareGil tenia una dotzena d’ovellesque tancava a Pontils. La diferèn-cia entre el lloc d’on venien iValldeperes era tan gran, tot i serValldeperes tan petit, que l’Alejan-dro li comentava a la Ramona quequan van arribar al poble li vaagradar tant que semblava quehagués arribat a Barcelona.

L’església de Valldeperes i decan Viola sempre ha sigut la deSant Magí, i el cementiri també,perquè ho tenen relativament aprop, enfront mateix i al fons. Desde la masia es veu la serra de laBrufaganya al davant, a l’altrecantó de la carretera, i es veu elcamí que hi porta, i fins i tot es potveure molt al fons, en un pla entredues muntanyes, l’antic poble deRocamora.

A cal Viola hi ha un munt degossos que et vénen a veure si etsbenvingut o t’ensenyen les dentssi no ho ets, també hi ha uns gatscasolans i mimosos i uns altresque no ho són tant i que mantenenles rates lluny de l’extens conjuntde cal Viola: el mas, els coberts, elgalliner, els horts, la zona delsarbres fruiters, la de la llenya, eltros on planten les patates... Ambflors de tota mena dins dels mésvariats recipients que t’assenyalenl’entrada i amb un lilà ara tot floritque compta ja amb uns quantsanys. Amb aquesta primavera tanplujosa, tot està radiant, les flors,el lilà i el blat verd i espès dels tros-

sos que es domina des de dalt delmas.

Abans, n’hi havia hagut mésd’animals, dues mules, conills, unporc i quatre o cinc verres per criar.I per davant de la casa, hi passauna carrerada –els camins detranshumància que feien servir elspastors– que anava direcció SantMagí, on els ramats passaven lanit sota els roures. Venien delPirineu, on hi havien passat l’estiu,i es dirigien cap al Penedès, d’onhavien sortit a finals de la primave-ra, i hi tornaven per passar-hi l’hi-vern. El pas d’aquests ramats decentenars de bens per davant decan Viola, era tot un espectacleper la Josefina i la seva germana,la Montserrat, quan eren petites.Anaven corrent a veure’ls passar is’hi estaven allà, estona i estona,mirant els bens i els anyells que avegades els pastors duien als bra-ços, tot aguantant la polsegueraque feien els animals en la sevamarxa. La Josefina ho recordacom la distracció més divertidaque tenien en aquells anys i lamés esperada.

Cada dilluns anaven al mer-cat de Santa Coloma a vendre-hious i conills. I sempre compravenel pa, les arengades i el bacallà,de congre no en compraven mai.Els productes de l’hort no elsvenien i se’ls guardaven per ells, ide pollastres tampoc. La Josefinasempre s’ha preguntat perquèhavien de comprar el bacallà, bépodien menjar-se els ous i elsconills en lloc del bacallà. Perquèd’ous, com que calia prendre’ls almercat per vendre en menjavenpocs, sobretot la generació ante-rior a la seva.

La Ramona recorda com laseva mare pastava el pa i el feiacoure al forn que tenien a la casa,ara però, el forn de cal Viola estàtapiat.

I expliquen, tant ella com laJosefina, el que feien amb les

serps, la Josefina ho havia vist dela seva mare. No en treien el greixni en guardaven la pell, com feienmolts veïns dels pobles i masos deper aquesta zona, el que feien eraagafar-les, obrir-les de dalt a baix,treure’n el greix i les tripes, i hiposaven sal perquè no hi anessinles mosques i les deixaven asse-car. Quedaven tan seques quesemblaven un os, i en tallavendiversos trossos. Quan les verresque tenien criaven, el primer men-jar que els hi donaven eren fullesde malves bullides amb aqueststrossos de serp, la barreja queda-va com un oli. Diu la Ramona queen aquells anys, les serps blan-ques estaven molt buscades.

També, els posaven al coll,quan la Ramona era petita i quanels feia mal, greix de gallina. I, tantabans com ara, com fa tothomaquí, fan servir el te de roca pelsrefredats, que van a buscar a SantMagí un cop a l’any, quan floreix, ala lluna vella d’agost.

La mare del Joan Batet arre-glava els mals d’aire, agafant unplatet amb aigua i unes gotes d’olii feia unes oracions, com feien lespadrines d’algunes de les casesde Vallespinosa i de molts altres

Cal Viola, prop de Valldeperes i enfront de Sant Magí (2 de 2)

La Ramona ballant en una festa major deValldeperes als anys 40.

FOTO CEDIDA

29NOVEMBRE, 2014

Col·laboraciópobles del voltant. Explica la gent que aquests remeisno fallaven mai, sempre anaven bé.

La Josefina recorda que quan ella i la seva ger-mana eren petites, la seva mare agafava cada dia lalletera i marxava a buscar llet a Montalegre, on elSalvador Caselles hi tenia les vaques. Quan aMontalegre hi anaven els Goberna als estius i hi haviales dues famílies de masovers vivint-hi, hi havia moltamés gent en aquest petit nucli que no pas veïns teniaValldeperes. Perquè Valldeperes és un poble molt petit,amb tan sols cinc cases: cal Jan, al capdamunt delpoble, cal Vinyals, cal Bartolí, cal Macià i ca l’Isidro, araenrunada. Temps enrere, però, diuen que hi havia méscases.

De bosc n’hi ha molt per la zona, i anys enrere,n’hi havia encara molt més. A cal Viola, el pare de laRamona feia carboneres pel consum de casa. Hi haviacarboners per la serra de la Brufaganya, i durant llar-gues temporades vivien amb les seves famílies a lescabanes que ells mateixos es feien. La Nelli era fillad’un d’ells i explicava que quan ella era molt petita hiva haver una nevada molt forta, segurament la del1944, i sort en van tenir, els seus pares i tots els ger-mans, que eren molts, que els de cal Nofre de SantMagí els haguessin acollit al seu mas. La família tenia

clar que si no haguessin estat allà refugiats, haurienmort de fred.

Tots els veïns de Valldeperes, tenien un tros queen deien la vinya, el que vol dir que abans de la fil·loxe-ra, que va arribar a finals del segle XIX, n’hi haviahagut, els de can Viola també el tenen i encara l’ano-menen així.

Can Viola és dels pocs masos que han sobrevis-cut per aquesta zona, exercint encara ara una activitatagrícola. I a més amb una continuïtat clara, ja que el filltambé és pagès. Al mas s’hi veu molta activitat, els decal Viola tenen fama de ser molt treballadors. El maritde la Josefina és el Lluis Casas, de la Caseta, un massituat a la zona dels Aumells de Bellprat, i tothom diuque no para mai quiet. Tant ell com la Josefina, sónpersones que desprenen molta simpatia i cordialitat.Mirant tot el conjunt de cal Viola, et fas una idea decom eren tots els masos que ara veiem abandonats iensorrats o només habitats els caps de setmana, quans’hi vivia. La casa, els coberts, els animals, els arbresfruiters, les flors a l’entrada, la família formada per avis,pares, fills, néts, en definitiva, un nucli habitat i ple devida.

Montserrat Rumbau

Tal i com diu la Núria Rius,aquesta ha estat la trobada núme-ro 12 més 1, des que vàremcomençar a fer aquestes reunionstan desitjades per tot el grup delsnascuts l’any 1942. Aquesta vega-da començarem per agrair-li ennom de tots la seva constància ibon gust per triar el lloc de reunió ifer que aquesta diada ens facigaudir de bona companyia en unlloc agradable i fer tertúlia recor-dant les anècdotes viscudes.

La sortida va ser el dia 22 desetembre amb autocar direcció alParc de l’Agulla, prop deManresa, on vàrem esmorzar,continuant el viatge cap a MonSant Benet, a Sant Fruitós delBages.

Vàrem visitar la casa del pin-tor Ramon Casas i seguidamentvisitàrem el Monestir de Mon SantBenet, tot amb una guia que ens

va fer explicacions de la seva his-tòria. I per finalitzar, el dinar es vafer al restaurant La Fonda, delmateix Mon Sant Benet.

Gràcies a tots per participar-hi i en especial a la Núria i al Joan,

perquè com sempre ens va obse-quiar amb un record de la trobadafet per ella mateixa amb l’ajut delseu home. Fins el proper any.

Josep M. Domenjó

Nascuts el 1942FOTO CEDIDA

30 LA SEGARRALA SEGARRA

19 novembre 2014

Nascuts el 1935FOTO CEDIDA

FOTO CEDIDA

El passat dilluns 27 d’octubre reobria laludoteca de les Piles dinamitzada per EstherViña Rico enguany a la Sala del Cafè.

Els dies i horaris de la ludoteca seranels següents: els dimarts i els dijous de17.30h a 19.30h i els divendres de 17.30h a19.00h. Els dimarts hi hauran manualitats,els dijous pintura i el divendres Batuka.

El primer dia de la ludoteca per aquestcurs escolar 2014-2015, els nens i nenes deles Piles van celebrar la tardor i també lacastanyada.

La canalla i especialment els pares vancelebrar que amb el canvi de temps i d’hora-ri puguin gaudir de la ludoteca com a espaide reunió i esbarjo entre nens i pares.

El passat dissabte 25 d’octubre, a les nou delvespres, el grup de teatre Naltrus Teatre de SantaColoma de Queralt presentaven l’obra El nostremètode que ja va estrenar el passat 27 de juliol alTeatre l’Estrella de Santa Coloma.

L’obra, basada en el Mètode Grönholm, fou unareflexió molt aguda i àcida sobre què estem dispo-sats a fer per aconseguir una feina. Els candidatsrebaixaren la seva dignitat personal per superarunes proves surrealistes que l’empresa els demana-va.

El nostre mètode, interpretat per Jordi Borràs,Ramon Puras, Meritxell Armesto, Mercè Piqué iGuillem Carreras i dirigit per Rosa Almenara, vadelectar el públic i va fer esclafir de riure als 120assistents que omplien la sala de gom a gom.

Enhorabona als actors, la directora i a tot l’equipde Naltrus Teatre (il·luminació i so, ajudants d’esce-nografia i música i gravacions) per la bona feina fetaa pesar de la complexitat de l’obra. Enhorabonatambé a l’Ajuntament de les Piles per un nou èxit depúblic en les seves activitats programades.

Les PilesTorna la ludoteca de les Piles!

Èxit de públic i d’interpretació del Nostre mètode

31NOVEMBRE, 2014

FOTOS CEDIDES

Conesa

Molta gent ens deia: No feumés festes que us quedareusense poble! Però no, vam cele-brar una gran Festa Major... iaquesta vegada sense ensurts dellamps, ni trons, ni aiguats.

El regidor de festes, en JordiRamos, portava dies treballantperquè fos un èxit i no fallés res. Iho va aconseguir!

El divendres al vespre elsveïns van començar la festa ambel ja tradicional sopar de sopa defarigola amb ou i romesco desegon plat.

En acabar, un monòleg a càr-rec d’Enric Company ens va ferriure una bona estona mentre anà-vem paint el sopar.

El dissabte al matí en JoanLlagostera, de l’Associació Fo-restal de les Comarques deTarragona, ens va explicar comaconseguir mantenir els boscosnets, abaixar el risc d’incendis itreure’n un rendiment econòmic.La xerrada va reunir un bon nom-bre de conesins, la majoria propie-taris de bosc, que van sortirengrescats a tirar endavant el pro-jecte de recuperació de la massaforestal del nostre terme.

A la tarda presentació delnou calendari solidari a càrrec del’Associació. Aquest any toca elsmés petits del poble. I com ja va

sent habitual els últims anys lafesta va seguir amb unes partide-tes de bingo mentre s’anava pre-parant el brou que desprès es varepartir als presents per aguantarmillor el fred durant la mitja horallarga que van durar els focs d’arti-fici.

Feia molts anys que noteníem un ball tan animat. Més detres hores amb la pista plena deparelles ballant. Com bé va dir l’al-calde, semblava que els conesinsvolien dir “adéu” a la sala del balltal com l’hem vista sempre ja queen pocs dies està previst comen-çar-ne una renovació total.

El diumenge l’homenatge a lagent gran va començar amb lamissa dedicada a la patrona santaVictòria i al primer banc la NatiPanadès i el Joan Mercadé, queaquest any han estat els protago-nistes.

Mentre els homenatjats esfeien fotografies, amb autoritats,familiars i amics; una colla deveïns es van apropar al mossènper manifestar-li la seva disconfor-mitat amb una pintura que vol ins-tal·lar en recordança del rectorTomàs Capdevila, afusellat durantla guerra civil.

A l’hora del vermut-concertes van dirigir unes paraules d’a-graïment als homenatjats pelsmolts anys d’estima al poble queels va veure néixer i fer-se grans.Després de rebre uns obsequis elJoan prengué la paraula per agra-ir a parents i amics que els vanacompanyar en un acte que diu,recordarà mentre visqui.

A la tarda nova sessió de ball.A la mitja part, com és tradicionaldes de fa molts anys, l’Ajuntamentobsequia tothom amb coca, xoco-lata i cava.

I per acabar el “Passi-ho bé ifins l’any que bé”.

Conesa novament de Festa!

La Nati i el Joan amb l’alcalde i regidors.

Ball del fanalet.

32 LA SEGARRALA SEGARRA

El passat 10 de novembre s’iniciaren les obresd’Ordenació de l’entorn a l’església de Sant Miquelde Forès consistents en la separació d’escales iterres adossats a les façanes de l’església per alli-berar de fongs i d’humitat els seus murs i aconseguiruna millor accessibilitat al seu entorn.

Les presents obres comprenen la modificacióde les escales descendents a la Porta de les Dones,la modificació i rehabilitació dels murs de pedra decontenció del carrer pròxim a les façanes de l’esglé-sia, la pavimentació de la franja de terreny perimetrala l’església així com la conducció de les aigües depluja i el drenatge dels murs de façana i, finalment lamodificació dels accessos a l’església amb lasupressió de barreres arquitectòniques, tot obrintl’accés de la porta històrica de les dones i la forma-ció d’un nou cancell a l’accés anomenat dels homes.

Aquestes obres estaran, en part, finançades

per una subvenció extraordinària de la Diputació deTarragona. La resta l’aportarà l’Ajuntament de Forès.Es preveu que estiguin enllestides, si les condicionsmeteorològiques ho permeten, a finals d’any.

ForésIniciades les obres d’ordenació de l’entorn a l’església de Sant Miquel de Forès

FOTO CEDIDA

Bledes amb algues i moniatos Ingredients: 1 porro gran tallat fi, 1 ceba grossa

a mitges llunes fines, 2 tires d’alga kombu remullada1 hora, ½ kg de bledes netes i trossejades, ½ kg demoniatos pelats i a daus mitjans, 1 all, 12 ametllestorrades, julivert, oli d’oliva i sal marina.

En una olla, saltejar la ceba i el porro amb unpolsim de sal, en oli calent, durant uns 10 minuts.Afegir la kombu, les bledes i un polsim de sal.Saltejar una mica i tapar. Baixar el foc al mínim i dei-xar reduir el volum de les bledes. Afegir els moniatosi un polsim de sal. Afegir l’aigua del remull de l’algai, si en cal, una mica més fins a cobrir unes ¾ partsdel volum de les verdures. Quan porti bullint uns 10minuts, afegir una picada feta amb l’all, el julivert i lesametlles. Coure a foc mig fins que els moniatos si-guin tous. Deixar reposar uns minuts i servir calent.

Nota: a mi aquesta recepta m’agrada molt suco-sa, per tant hi poso aigua fins a 1 o 2 dits per sobrede les verdures i faig una picada bastant abundantperquè hi dóna molt bon gust.

Graellada de verdures amb castanyesIngredients: 1 tassa de castanyes seques remu-

llades tota la nit, 1 tira d’alga kombu remulladadurant ½ hora, 2 pastanagues i 2 naps tallats arodanxes grosses, 200 g de xampinyons nets i tallatsper la meitat, 1 all picat fi, 2 cullerades de salsa desoja, sal marina, 1 cullerada de suc concentrat depoma, oli d’oliva, julivert picat i una fulla de llorer.

Posar les castanyes en una cassola o l’olla apressió junt amb l’alga i cobrir-les amb aigua freda.Tapar i coure fins que les castanyes siguin ben toves(aproximadament ½ hora a pressió o 1 hora en coc-ció normal). Afegir un polsim de sal marina icoure-les 10 minuts més, si cal, destapades perquèquedin sense líquid. Saltejar els xampinyons i l’allamb una mica d’oli i un polsim de sal al voltant de5 minuts. Afegir la pastanaga i el nap, un polsim desal, un fons d’aigua i el llorer. Tapar i deixar coureentre 15 i 20 minuts. Afegir les castanyes cuites, lasalsa de soja i el concentrat de poma. Barrejar bé iservir empolsinat amb julivert.

ALIMENTACIÓ NATURAL PER A LA SALUT I EL BENESTAR Castanyes i moniatos

ISABEL ALBIÑANAisabelalbinyana@gmail.com

Cuina

DISSABTE 13 de desembre de 9:30 a 13:30. PLATS FESTIUS I SALUDABLES Per Isabel Albiñana

DIJOUS 18 de 7 a 8PLANTES TRANQUIL·LITZANTSPer Astrid van Ginkel+ informació: isabelalbinyana@gmail.com

CURSOS DE CUINA

NOVEMBRE, 2014

FOTOS JOAN ESPLUGAS

CEQ

Argençola Ramon Sendra, Mireia Ballarín, Carme Roca, Lali Masip, Josep Rodríguez, Montse Solé, Dani Rodríguez, Àngels Tondo,Belén Alonso, Mercè Padró, Ton Carreras, Marc Migens; Josep V. Miserachs, David Ferré, Joan Bernadet, Gemma Macías, Jep Gual,Pep Solé, Jan Solé, Jacob Martínez i Joan Esplugas.

Matinal a Montblanc, 16 de novembre del 2014

Som dotze i un servidor els que ens trobem peranar fins a Montblanc per fer la matinal. Deixem elcotxe a les Arcades, on agafem el camí cap al masPasquala. Un tros amunt el deixem per seguir per uncorriol que puja al Roquer del Penitent (zona d’esca-lada). Passem per la font del Penitent i quan arribemal Roquer fem la parada d’esmorzar. Continuant elcamí ens trobem la cova del Lladre, on explica la lle-genda que s’hi amagava el bandoler vallenc JoanSerra. En sortir de la cova ens trobem una cabradomèstica abandonada que viu per la zona, moltmansa. Ara baixem fins al mas Pasquala per pujarals plans de Sant Joan. Tot seguit davallem fins a lesCent Fonts, on agafem una pista que ens portarà finsa Sant Joan i d’aquí cap a Montblanc passant pelbosc del Gorrines.

Joan Esplugas Amenós

Matinal per Argençola, 2 de novembre del 2014

Vint-i-un caminadors i caminadores sortim de SantaColoma per anar fins Argençola, on deixem els cotxes.Tot seguit agafem el camí que passa pel barri Tender ibaixa fins a la Quinta Forca. Abans d’arribar-hi traves-sem el torrent del Molí de les Vinyes per pujar fins almas Segura, que està en runes, on esmorzem.Continuem la ruta fins a gairebé Rocamora, on tornem

a travessar el torrent per pujar fins al Coll (cruïlla decarreteres Rocamora-Argençola). Agafem el camí queens porta fins al Molí Nou. Continuem pel que baixafins a Clariana, però el deixem per pujar per un sen-deró fins a Argençola, passant pel mas Perdigó. Comque arribem una mica d’hora, allarguem l’excursió finsa la font de Verdaguer i encara ens queda temps peranar a fer el vermut al bar d’Argençola, on hi ha unaexposició d’obres d’artistes colomins.

A Sant Joan: Josep M. Mateu, Gemma Macías, Montse Solé,Àngels Tondo, Pep Solé, Joan Esplugas, Josep V. Miserachs, TonCarreras, Joan Bernadet i Josep Rodríguez.

33

34 LA SEGARRALA SEGARRA

C.B. Àguiles

Encetem una nova temporada, i ja en va 46 desde l’any 1968, amb les mateixes ganes i il·lusió que elprimer dia. Enguany hem volgut implantar algunes nor-matives actitudinals, per tal de millorar el rendimentdurant els entrenaments i preservar a fer un bon ús dela instal·lació esportiva. Canviar-se les bambes de car-rer, per unes d’esport, ens ha ajudat a tenir una pistamés neta i relliscar menys durant els entrenaments ipartits de tots els nostres equips. Una altra normativaque hem volgut implantar, i que tots els entrenadorshan valorat positivament, ha sigut: l’ús de les graderiescom a espera per als pares o tutors dels jugadors.Evita distraccions dels jugadors i ajuda a finalitzar elsentrenaments amb la mateixa intensitat i entrega queamb la que es comença.

Per altra banda, hem volgut incrementar els diesd’entrenament, fins a tres, en tots els equips, menysels de l’escola de bàsquet i els dos sèniors. Aquestsúltims per raons de treball o d’estudis. També estre-nem la figura del coordinador esportiu, el Pep Bartra,que ens ajuda a seguir unes pautes d’entrenaments iaconseguir els objectius establerts en cada categoria.De moment, els entrenaments s’estan alternant entrela instal·lació del poliesportiu i sala annexa fins queens adaptin un sistema per graduar l’alçada dels doscèrcols que tenim situats en un dels laterals del pave-lló. D’igual manera, també estem esperant la col·loca-ció d’una cortina divisòria al mig del pavelló, que ensajudarà encara més, en millorar l’aspecte de polivalèn-cia i obtenir més hores d’entrenament.

L’Escola de bàsquet és una categoria amb unadurada de dos anys, on l’objectiu i la vessant principal

és apropar l’esport del bàsquet i els seus valors com;respecte, treball en equip, companyerisme, esforç...cap al jove jugador. L’Escola té un total de 16 jugadors,10 de segon any i 6 entrats aquest any. Els entrena-

dors són la Lali Masip, el Roger Sendra i l’Oriol Fonoll.No competeixen en cap lliga, sinó que periòdicamentfem trobades amb escoles d’altres clubs, perquè elspetits jugadors, també puguin gaudir i vibrar d’aquestmagnífic esport.

Pel que fa l’equip pre-mini mixt, la tècnica i lacoordinació són els aspectes que remarquem i treba-llem més durant els tres dies d’entrenament. Els entre-nadors són: Rut Mensa, Berta Vergés i Abril Carreras.Aquest equip competeix en el campionat del consellcomarcal de l’Alt Camp. De moment porten un balançd’una derrota al camp de l’Eugeni d’Ors i una victòriacontra el Lledó de Valls. El més important però, ésobservar els progressos tècnics-tàctics i coordinatiusque estant obtenint gràcies als bons entrenaments.

En categoria mini, aquesta temporada el club tédos equips: el de primer any (petites) i les de segonany. Les primeres competeixen en el campionat queorganitza el consell comarcal del Baix Camp, per laqual cosa els desplaçaments són per la zona de Reusi rodalies. Els entrenadors són: l’Imma Figueras, laNúria Mullerat i el Pep Bartra. De moment l’equip ha decontinuar entrenant amb la mateixa intensitat i ganes,per així créixer com a jugadors. Els resultats ja arriba-ran...

Les mini de segon any, entrenades per: RamonMullerat i Pep Casellas, competeixen en el campionatde la Federació Catalana de Basquetbol, per la pro-víncia de Lleida. L’equip respecte la temporada passa-da, ha fet un salt de qualitat, sobretot en l’aspectedefensiu. Els resultats de moment són favorables, lesdues úniques derrotes són contra l’equip delC.B.Lleida, equip més poderós físicament.

La categoria preinfantil, és sense cap mena dedubte l’etapa en què el jugador percep més canvis pelque fa l’aspecte del joc. Passar de jugar amb cistellespetites, la temporada passada, a jugar amb cistellesgrans, aquesta temporada, produeix que el jugadornecessiti un període d’adaptació i situació important.Les pre-infantils, entrenades pel Joan Ferran i el MarcVergés, s’estan adaptant a aquests nous canvis i micaen mica aconseguint resultats favorables.

L’infantil masculí, enguany no s’ha pogut inscriu-re en el màxim nivell (Nivell-A), ja que en aquesta cate-goria, només s’accepten equips amb 12 fitxes federa-tives, i el nostre equip en té 14. En el campionat deNivell-B, els resultats obtinguts estan sent d’autènticescàndol. Cada cap de setmana, els rivals s’emportendiferències en contra de més de 50 punts! En la pròxi-ma fase, el nivell augmentarà significativament, és lla-vors quan l’equip ha de demostrar el gran potencialque té i que porta anys demostrant. Els entrenadorsd’aquests “basketlovers” són: Santi Franquesa, Josep

Encetem una nova temporada

35NOVEMBRE, 2014

C.B. ÀguilesRamon Esplugas i Pau Vergés.

I de categoria infantil, passema la categoria júnior. Aquest any notenim cap equip cadet. El DaniMullerat, des de fa temps entrena-dor dels equips sèniors enguany,porta l’equip júnior femení. Unequip molt jove, on poques jugado-res juguen en la categoria que lespertoca. Però que gràcies al bontreball i el talent, els resultats estansent més que bons! Una derrota ennomés 7 partits.

L’equip SOTS-25, la tempora-da passada va ser campió del cam-pionat de Tarragona i va caure eli-minat en les semifinals del campio-nat de Catalunya, celebrat a Salt(Girona). Així doncs l’equip aquestatemporada i amb les noves incor-poracions: Nil Albareda, ÈricSanahuja, Oriol Fonoll i Martí Ollé és proposa elmateix objectiu que la passada temporada, repetir eltítol de lliga i aconseguir ser finalista en el campionatde Catalunya. El camí no és fàcil, però de moment elbalanç en les sis primeres jornades de lliga, és de 0derrotes. L’entrenador un any més continua sent elRamon Mullerat.

Pels que fa als equips sèniors, el femení aquestatemporada el dirigeix el Manel Celda, que s’estrena enles banquetes de l’Àguiles. En les set primeres jorna-des de lliga el balanç és de 4 victòries per 3 derrotes.Els està costant trobar l’equilibri ofensiu i defensiu quela passada temporada les va portar a ser campionesprovincials i finalistes en el campionat de Catalunyacelebrat a Sitges.

Pel que fa a l’altre equip sènior de l’Àguiles, elmasculí, un any més, és completat amb jugadors quepugen de SOTS-25 i que ha començat el campionat delliga amb molta força, guanyant 7 dels 8 partits que hajugat. L’única derrota, per només 4 punts, ha sigut alcamp del líder imbatut, el C.N.Tàrrega. Enguany laplantilla s’ha reforçat molt bé en el seu joc interior, ambel fitxatge de Ricard Jubert, ex jugador delC.B.Igualada i el recent incorporat Ot Cortés quedonarà més consistència en el joc exterior. Les expec-tatives per aquesta temporada, es presenten altes i sobretot molt emocionants.

Donar les gràcies a tots els socis, aficionats i col·laboradors que ens ajuden a tirar endavant unatemporada més!

Per tots aquells lectors que voleu estar més infor-mats setmana rere setmana dels resultats i classifica-cions dels nostres equips, trobareu les cròniques delspartits a la pàgina web oficial: www.cbaguiles.cat.

Pep Bartra

RESULTATS NOVEMBRE

SÈNIOR MASCULÍ25/10/14 CN TÀRREGA C.B. ÀGUILES 61 572/11/14 C.B. ÀGUILES AE CLARET 63 548/11/14 CB CERVERA C.B. ÀGUILES 53 64SÈNIOR FEMENÍ25/10/14 C.B. ÀGUILES BÀ.TERESIANES 96 172/11/14 CB CALAFELL C.B. ÀGUILES 69 599/11/14 C.B. ÀGUILES ESCOLA JOAN XXIII 86 3315/11/14 AAEET VALLS C.B. ÀGUILES 62 58SOTS-25 MASCULÍ25/10/14 CB LA SELVA C.B. ÀGUILES 71 722/11/14 C.B. ÀGUILES CB CALAFELL 55 539/11/14 C.B. ÀGUILES CB LA RÀPITA 61 5915/11/14 C.B. ÀGUILES CE MARISTES 67 51JÚNIOR FEMENÍ25/10/14 C.B. ÀGUILES AB LA SALLE TGN 69 541/11/14 B. FEMENÍ TTEE C.B. ÀGUILES 53 609/11/14 C.B. ÀGUILES CB CAMBRILS 65 4815/11/14 PLOMS REUS C C.B. ÀGUILES 34 61INFANTIL MASCULÍ25/10/14 C.B. ÀGUILES AAEET VALLS 81 318/11/14 MANY. REUS C.B. ÀGUILES 29 5915/11/14 C.B. ÀGUILES LA PIAZZETTA TBC 83 39PREINFANTIL FEMENÍ8/11/14 B. TERESIANES C.B. ÀGUILES 33 6115/11/14 C.B. ÀGUILES CB VALLS 62 65MINI FEMENÍ25/10/14 C.B. ÀGUILES CB MOLLERUSSA 64 442/11/14 BAC AGRAMUNT C.B. ÀGUILES 12 629/11/14 CENG AUTOXAMI C.B. ÀGUILES 18 6815/11/14 C.B. ÀGUILES CB LLEIDA 25 55

Marc Vergés

Equip SOTS-25 al complet. Dalt: Josep López, Xavi Massons, Sergi Puiggener, JordàPiera, Pep Bartra, Xavi Coca i Pau Vergés. Baix: Ramon Mullerat (entrenador), OriolFonoll, Èric Sanahuja, Blai Mateu, Nil Albareda i Martí Ollé