BAPTISMES8 de juliol: Alexandra Galisteo García Amalia Vázquez Arce Ángel González Cazorla Edgar Miguel Morell14 de juliol: Mireia Bru Benach15 de juliol: Abel Ruiz Domènech Joel Martín Pérez Ainoa Tornero Gutiérrez Jennifer Ruedas Giral28 de juliol: Eric Dorado Molina Leire Mondaray Blanco5 d’agost: Naiara Policarpo Cano Aina Plana Morell1 de setembre: Paula Fructuoso Centelles Álex Pérez Villarán Joel Lara Fernández Elsa Cofrades Vives9 de setembre: Ivet Ràfols Ferré Edgar Sánchez Pont23 de setembre: Ainoa Peropadre Cano Erick Cuesta Jiménez Iris Silva GarcíaA l’Esperit Sant de la Pineda22 de juliol: Friso Galvache Weggelaar

CONFIRMACIONSEl dia 21 d’abril:María Isabel García GuerreroIvan Herreros RojoElisabet Porcel GilElena Baena SegadoSara Jové GómezNatalia Lorente Pérez

David Miravete CarrilloAna Moreno ArcasSandra Murillo RosaAlba Ramos SànchezElisenda Rovira PobletJúlia Rué AlcovéGemma Sans CosEmilio Utrera Martínez

Mónica Estébanez RodríguezSergio Fernández CastroMarc González PorquerasMíriam Guillem MorellAaron Laporta VeraMeritxell López ÁvilaCristina López GiménezSheila López MagañaElisabet Martín Gascón

Cristina Morell MarínAndrea Pascual ChamizoAlicia Puerta CarriqueElba Mar Trabalón SaizJordi Asens MoresoBernat Ballvé GelonchEloi Ballvé GelonchJorge Camacho GarcíaBianca Castro Fernández

DEFUNCIONSManuela Bailón de Dios, l’1 de juliol als 78 anys.Carmen Romero Medina, el 2 de juliol als 51 anys.Luis Rubio Ruiz, el 3 de juliol als 77 anys.Jorge Puyal Cosculluela, el 10 de juliol als 62 anys.Eugenia López Campayo, el 13 de juliol als 80 anys.Juana Fuentes Lara, el 18 de juliol als 96 anys.Isabel Ortega Moreno, el 20 de juliol als 82 anya.Antonio Alaminos Torres, el 24 de juliol als 51 anys.Concepción Moral Rossi, l’1 d’agost als 91 anys.Rafaela Gómez Cano, el 5 d’agost als 83 anys.Maria Eulàlia Turpín Valverde, el 6 d’agost als 84 anys.Agustina Orts Solanes, el 13 d’agost als 81 anys.Josep Plana Vall, el 19 d’agost als 66 anys.Gracia Molina Ruiz, el 29 d’agost als 59 anys.María Isabel Lamiel Guillem, el 4 de setembre als 67 anys.Josep Casas Mariné, el 8 de setembre als 42 anys.José Sauné Gómez, el 13 de setembre als 78 anys.Blas Santiago Sánchez, el 15 de setembre als 61 anys.Antònia Ferré Montagut, el 17 de setembre als 91 anys.Eliel Foguet Russo, el 23 de setembre als 0 anys.

PRIMERES COMUNIONS14 de juliol:Marc Riosalido CarrerasCristina Bru BenachAinoa Ponce BernitaHelena Ortega AvilésAmalia Vázquez ArceAndrea Corral EstévezAlejandra Galisteo GarcíaLaura Morell CubellsJohan Andrés Marín Prieto

21 de juliol:Andrea Crespo CastilloAlejandro Gil GarciaJuan Manuel Montes SantamaríaJoel Martín PérezAbel Ruiz DomènechJennifer Medina BurgosÁngel González CazorlaAinoa Tornero GutiérrezJennifer Ruedas GiralVerónica Ramón DíezFernando Serra Recasens

CASAMENTSJosé Luis Muñoz Ruiz amb María Cristina Sevillano Montes, el 19 de maig.José Francisco Perales Lorente amb Rita Gal Chenko, el 9 de juny.Enric Declara Dalmau amb Laura Radigales Coscullano, el 16 de juny.Álvaro Bueno Margalef amb María Dolores Torres Rosillo, el 7 de juliol.Carles Soler Sánchez amb Francina Vives Ferré, el 7 de juliol.Jonatan Ángel Hidalgo amb Jennifer Ortiz Martín, el 28 de juliol.Marcos Renedo Martínez amb Sandra Sans Alquézar, el 29 de setembre.Luis Peña Pérez amb Ana Belén Espinar Trócolis, el 29 de setembre.

Al Santuari de la Pineda:Francesc d’Assís Ulldemolins Martinell amb Mireia Aymamí Martínez, el 12 de maig.Daniel González Puertas amb María de los Dolores Reyes Herrera, el 19 de maig.José Marín Marín amb Ana Belén López Montero, el 26 de maig.Luis Castaño Oller amb Elisabet Porcel Gil, el 23 de juny.Marc Espasa Roca amb Irene Salas Moreno, el 7 de juliol.Adrián Sotuela López amb Cristina Quiles Herrera, el 15 de setembre.Jacinto Antonio Gauxachs Marín amb Maria Pineda Cardona Morell, el 22 de setembre.Carlos Méndez Alonso amb Núria Bizarro Sánchez, el 29 de setembre.

LES GERMANES DE LA CARITAT DE SANTA ANNATots coneixem les germanes María, Margarita i

Carmen, les Germanes de la Caritat de Santa Anna de la comunitat de Vila-seca. Elles participen habi-tualment de les nostres eucaristies i col·laboren en diversos serveis dins de la parròquia. La seva presèn-cia i el seu carisma ens enriqueixen. Els fem unes preguntes per tal de conèixer-les una mica més.

Com va néixer la vostra congregació?Aquesta història va començar fa 200 anys.A l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona hi ha

un grup de voluntaris que es dediquen a l’atenció de l’hospital. Un hospital del segle XVIII és l’alberg de tota mena de dolors: refugi de transeünts, espai de recuperació per als malalts, lloc de tractament dels dements, repòs de les prostitutes, maternitat de mares solteres... Com si totes les obres socials d’avui es concentressin en un lloc.

Joan Bonal, nascut a Terrades el 1769, capellà de l’Hospital des del 2 de març de 1804, coordina la tasca dels voluntaris que atenen tota aquesta gent necessitada.

El 28 de desembre de 1804 arriben a Sara-gossa 12 germans i 12 germanes enviats i dirigits per Joan Bonal per atendre l’Hospital de Nuestra Señora de Gracia.

El 1808 esclata la Guerra del Francès i Sara-gossa és assetjada. La fraternitat masculina de-sapareix, però les germanes es mantenen. S’en-

fronten a la misèria i a la mort amb heroisme i senzillesa. L’hospital és blanc de l’enemic: pluja de bombes, un incendi... Cal desallotjar-lo, i les germanes travessen els carrers enmig de les bales, el foc i la confusió. Dotze germanes moren de fa-tiga i de fam. En acabar el setge en queden nou. Entre elles Maria Ràfols, nascuda a Vilafranca del Penedès el 1781, responsable de la comunitat fe-menina des dels inicis, que ha destacat pel seu heroisme en l’atenció a les víctimes, que fins i tot s’ha obert pas fins a obtenir dels generals france-sos pa, aigua i indults per als presos.

Les pressions polítiques, un cop acabada la guerra, interfereixen l’activitat de les germanes i fan perillar fins i tot la seva continuïtat. En algun moment només en queden cinc. Però augmenten els ingressos de germanes joves i les sol·licituds de fundació en diferents llocs d’Espanya.

Per tal de pal·liar la misèria en què va quedar sumit l’hospital després de la guerra, Joan Bonal va dedicar la resta de la seva vida a recórrer bona part de la geografia espanyola, a lloms d’una mala cavalcadura, fent d’almoiner de l’hospital.

Finalment, el 1824, les germanes són aprova-des com a congregació religiosa.

Quin és el vostre carisma?El carisma de la congregació és la caritat uni-

versal, principalment amb els més pobres i neces-sitats, feta hospitalitat fins a l’heroisme.

Concretem el carisma i esperit en la nostra mis-sió pel vot especial d’hospitalitat, amb el qual ex-pressem la nostra identitat congregacional.

Parròquia de Sant EsteveVila-seca Número 3

Juliol - Setembre 2012

Full informatiu El PilóParròquia de Sant Esteve, Vila-seca

Plaça de l’Església, 17 • 43480 Vila-secaTel. 977 39 03 68

Visiteu-nos a:http://parroquiadevilaseca.wordpress.com

i seguiu-nos al

Juliol - Setembre 2012EL PILÓ - Número 3

La nostra missió dins l’Església és ser davant dels homes signe visible del Regne per mitjà de l’exercici de la caritat i l’anunci de l’evangeli, a través dels diferents ministeris pastorals: sanitat, educació, acció social i animació missionera. Som essencialment una congregació apostòlica cridada a testimoniar l’infinit amor de Pare al món.

Des de l’inici de la congregació ens hem dedicat als necessitats, principalment als pobres, a aquells a qui la societat rebutjava: malalts, dements, nens abandonats, dones sense llar, presos, etc.

Quina és la vostra presència arreu del món?El 1890 un grup de germanes es va fer càrrec

del llatzeret de l’illa de Providencia, a Maracaibo (Veneçuela). El 1951 es funda a Nadiad (Índia) i comença d’aquesta manera l’actual expansió in-ternacional de la congregació, que compta avui dia amb 272 comunitats en 30 països dels cinc con-tinents. Som 2500 germanes que, acompanyades d’un gran nombre de laics, treballem en els camps de l’educació, la sanitat i la promoció social. Se’ns pot trobar en camps de refugiats, en centres de promoció femenina, amb les nenes del carrer...

Com vau arribar a Vila-seca? Com viviu actualment la vostra presència entre nosaltres?

El Sanatori Villablanca es va fundar el 1950. El 19 de juliol d’aquell any es va obrir una comunitat de vuit germanes per al servei dels malalts d’aquest sanatori, que en aquell moment eren 170, com a infermeres especialitzades en el camp de la psiquiatria. La seva acció pastoral va adreçada als malalts, al personal i a les famílies, procurant dur a terme una pastoral de base humana, creativa, planificada en equip, partici-pativa, a l’estil de Jesús i segons el carisma i estil con-gregacional, tenint en compte que les persones a les

quals s’adreça estan marcades per l’experiència de la malaltia. El centre es va anar ampliant amb nous pavellons fins arribar a mil malalts ingressats.

Atesa la insistència del director del Sanatori Psi-quiàtric perquè augmentés el nombre de germanes de la comunitat i es fessin càrrec del pavelló de nens deficients, i aprofitant que unes quantes germanes joves desitjaven formar una comunitat petita en un lloc on es poguessin dedicar a una missió més ca-rismàtica i, alhora, estendre el seu camp apostòlic a altres activitats que es veiessin com una necessitat eclesial, es va estudiar aquesta oferta i va ser apro-vada. El 17 de gener de 1977 es va obrir una comu-nitat de cinc germanes en una casa situada al carrer Miramar, 16 de Vila-seca. Totes elles feien la seva jornada laboral al Sanatori tenint cura del pavelló de nens com a infermeres o auxiliars. L’objectiu prin-cipal del grup era viure la comunitat fraternal i una més gran inserció en un barri. A més de la seva tasca professional, atenien les necessitats que anaven sor-gint a la parròquia. Formaven la comunitat rural de la Mare de Déu de Montserrat.

L’any 1986, la comunitat que residia al Sanatori Villablanca, que en aquell moment estava constitu-ïda per nou germanes, es trasllada a viure a l’avin-guda Ramon d’Olzina, 34, 5è, i pren el nom de Co-munitat Mare de Déu de la Salut. Continuen amb la cura dels malalts, i dins de la parròquia col·laboren en la pastoral de la salut i en la catequesi.

El 19 de maig de 2002 es fusionen les dues comunitats de Vila-seca: tres germanes de Ramon d’Olzina i dues de Miramar.

Actualment una germana treballa d’infermera i en pastoral sanitària al Psiquiàtric i les altres dues fan voluntariat a la Residència d’avis i a ICCAS (Centre Català de Solidaritat). A més participem en la pasto-ral de la parròquia: visitant i portant la comunió als malalts que ho desitgen, preparant les celebracions, essent ministres de l’eucaristia, fent catequesi.

157. El camp dels drets de l’ho-me s’ha estès als drets dels pobles i de les nacions: en efecte, tot el que és cert per a l’home, també ho és per als pobles. El Magisteri re-corda que el dret internacional es fonamenta en el principi de l’igual

respecte dels Estats, del dret a l’autodeterminació de cada poble i de la lliure cooperació amb vista al supe-rior bé comú de la humanitat. La pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l’home, sinó tam-bé en el respecte dels drets dels pobles, en particular el dret a la independència.

Els drets de les nacions no són sinó els “drets hu-mans” conreats a aquest nivell específic de la vida co-munitària. La nació té un dret fonamental a l’existèn-cia; a la pròpia llengua i cultura, mitjançant les quals un poble expressa i promou la seva “sobirania” espi-ritual; a modelar la pròpia vida segons les tradicions pròpies, excloent, naturalment, tota violació dels drets humans fonamentals i, en particular, l’opressió de les minories; a construir el propi futur proporcionant a les generacions més joves una educació apropiada. L’ordre internacional requereix un equilibri entre particularitat i universalitat, a la realització del qual són cridades totes les nacions, el deure primer de les quals és el de viure en actitud de pau, de respecte i de solidaritat amb les altres nacions.

387. En la legítima reivindicació dels seus drets, les minories es poden veure empeses a buscar una més gran autonomia i fins i tot la independència: en aquestes de-licades circumstàncies, el diàleg i la negociació són el camí per assolir la pau. (...) Les minories tenen també deures a complir, entre els quals es troba, sobretot, la co-operació al bé comú de l’Estat en què es troben inserides. En particular, el grup minoritari té el deure de promoure la llibertat i la dignitat de cadascun dels seus membres i de respectar les decisions de cada individu, fins i tot quan un d’ells decidís passar a la cultura majoritària.

435. La sobirania nacional no és, tanmateix, un absolut. Les nacions poden renunciar lliurement a l’exercici d’alguns dels seus drets, en ordre a assolir un objectiu comú, amb la consciència de formar una famí-lia, on han de regnar la confiança recíproca, el suport i respecte mutus. En aquesta perspectiva, mereix una atenta consideració l’absència d’un acord internacional que vetlli adequadament pels drets de les nacions, la preparació del qual podria resoldre de manera oportuna

les qüestions relacionades amb la justícia i la llibertat en el món contemporani.(Extret del Compendi de la Doctrina Social de l’Església)

8. Com a bisbes de l’Església a Catalunya, encarnada en aquest po-ble, donem fe de la realitat nacional de Catalunya, afaiçonada al llarg de mil anys d’història, i també recla-mem per a ella l’aplicació de la doc-

trina del magisteri eclesial: els drets i els valors culturals de les minories ètniques dins d’un Estat, dels pobles i de les nacions o nacionalitats, han de ser respectats i, fins i tot, promoguts pels Estats, els quals de cap manera no poden, segons dret i justícia, perseguir-los, destruir-los o assimilar-los a una altra cultura majoritària. L’existència de la nació catalana exigeix una adequada estructura ju-ridicopolítica que faci viable l’exercici dels drets esmen-tats. La forma concreta més apta per al reconeixement de la nacionalitat, amb els seus valors i prerrogatives, pertoca directament a l’ordenament civil.(Arrels cristianes de Catalunya, 27 de desembre de 1985)

5. Avui s’han manifestat nous rep-tes i aspiracions, que afecten la for-ma política concreta com el poble de Catalunya s’ha d’articular i com es vol relacionar amb els altres pobles ger-mans d’Espanya en el context europeu actual. Com a pastors de l’Església, no

ens correspon a nosaltres optar per una determinada pro-posta a aquests reptes nous, però defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables que fomentin la solidaritat, exigència directa de la frater-nitat humana i cristiana.1 El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per integrar la diversitat que la configura. Un procés que caldrà teixir amb la participació de tots, tenint en compte els drets i deures que es deriven de la dignitat personal, i que ha de restar obert als valors transcendents, a aquell plus d’àni-ma que ennobleix i fonamenta l’acció política i social al servei de l’home i de tot l’home.(Al servei del nostre poble, 21 gener 2011)

1 Cf. Joan Pau II, Carta encíclica Sollicitudo rei socialis, 1987, n. 38-40.

QUÈ DIU L’ESGLÉSIA SOBRE... ELS DRETS DE LES NACIONS?

Casa Ràfols, Vilafranca del Penedès

Juliol - Setembre 2012EL PILÓ - Número 3 Juliol - Setembre 2012EL PILÓ - Número 3