acta de la sessiÓ del ple de l’ajuntament de ... - tàrrega · 432 601 88 cartografia diputació...
TRANSCRIPT
ACTA DE LA SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE TÀRREGA
Identificació de la sessió:
Núm. 2/2009
Caràcter: Ordinari
Data : 9 de març de 2009
Horari: de les 21,00 a les 22,20 hores
Lloc: sala d’actes de l’Ajuntament
Hi assisteixen:
SR. JOAN AMÉZAGA I SOLÉ
SR. JAUME RAMON I SOLÉ
SRA. Mª. ALBA COMA I ROBERT
SR. MANUEL ÀNGEL MEDRANO I GARCIA
SRA. NATÀLIA LLORETA I PANÉ
SRA. ROSA MARIA PERELLÓ I ESCODA
SRA. JOSEFINA BERNADES I GARCIA
SR. CARLES PASCUAL I PASCUAL
SR. GABRIEL LACAMBRA I GARCIA
SR. ALBERT ROSINÉS I VILARDOSA
SRA. GUADALUPE BADIES I GALOBARDES
SR. JORDI RAMON I TORRES
SR. TOMÀS PUJOL I CASTELLS
SRA. MARIA ÀNGELS CALDERÓ I DE LA PUENTE
SR. MIQUEL ANDRÉS GASCÓN I SANCHO
SR. JOSEP MARIA GILI I CABESTANY
RAMON MORELL I GASSÓ, secretari
SILVIA GASSÓ I LLENES, tècnica d’Administració General
S’excusa
SRA. MERCÈ AGUSTÍ I PARAREDA
Assistiren el nombre legal de membres per a la vàlida celebració de la sessió.
1. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR
CORRESPONENT A L’EXTRAORDINÀRIA DEL DIA 19 DE GENER DE 2009.
Sotmès a votació l’esborrany de l’acta de la sessió anterior corresponent a
l’ordinària del dia 19 de gener de 2009, s’aprova per unanimitat dels membres
assistents.
A) PART RESOLUTIVA
2. PROPOSTA D’INCORPORACIÓ DELS ROMANENTS DE CRÈDIT D’INVERSIONS DE
L’EXERCICI 2008 AL PRESSUPOST PRORROGAT PER L’ANY 2009.
El senyor Manel Medrano llegeix la següent proposta d’acord:
Atès que es fa necessari introduir modificacions al Pressupost de l’exercici 2008
prorrogat per a l’exercici 2009 incorporant els romanents de crèdit que emparen
despesa amb finançament afectat, es proposa al Ple de la Corporació prendre els
següents acords: .
Primer: Aprovar l’expedient de modificació núm. 2 del pressupost de l’any 2008
prorrogat per a l’exercici 2009:
1.1 Incorporar les partides de despesa següents:
121 623 12 Aire condicionat Ajuntament 190.580,49
432 600 13 Enderroc Sitges Farinera 157.064,00
432 601 88 Cartografia Diputació 41.984,98
432 602 42 Urbanització N-II 3.223.375,59
432 602 60 Urb. Sant Agustí 60.431,99
434 611 04 Soterrament línia Sta. Maria 52.088,04
451 632 88 Farinera teatre i Auditori i Sala 1.834889,08
463 603 74 Enllumenat Sta. Maria 40.998,08
463 622 76 Talladell Sala polivalent 381.982,86
463 632 81 Local social de Claravalls 168.082,58
Total 6.151.477,69
1.2 Incorporar les partides d’ingressos següents
720 02 Subvenció Fomento Nacional II 2.985.267,09
761 83 Diputació Nacional II 123.130,00
755 57 Subv. Farinera Teatre, Auditori i Sala 669.700,00
780 04 Conveni Veïns de Claravalls 24.000,00
Total ingressos subvencions 3.802.097,09
360 00 CE St. Agustí 186.926,36
360 41 QU St. Agustí 115.918,00
Total ingressos CE 302.844,36
917 57 Crèdit 2007 581.304,05
917 58 Crèdit 2008 589.761,88
916 11 Bestreta Diputació 41.984,98
Total crèdit 1.213.050,91
87003 Ingressos afectats 1.026.013,41
Total despeses incorporades...............................6.151.477,69
Total ingressos incorporats.................................. 6.344.005,77
Segon.- Disposar la publicació d’aquest acord en el BOP així com en el taulò
d’anuncis de la Corporació, durant el termini reglamentari de 20 dies, per a que els
interessats puguin consultar l’expedient i formular si ho estimen convenient
al·legacions o suggeriments. En cas de que no es presentin al·legacions o
suggeriments, aquest acord quedarà automàticament elevat a definitiu sense
necessitat d’altre acord exprés.
Intervé la senyora Rosa M. Perelló manifestant que es continua igual que en
l’exercici anterior prorrogant i fent modificacions de pressupost, però aquesta
vegada encara considera que és pitjor perquè el que es modifica és el pressupost
prorrogat de l’any 2008. Afirma que a aquestes alçades de l’any ja s’hauria de
disposar del nou pressupost, encara que els consta que hi estan treballant. Afirma
que a aquest pas quan es tindrà el nou pressupost ja serà hora de començar a
treballar el pressupost del 2010. Manifesta que en aquest punt de l’Ordre del Dia
com van fent en totes les aprovacions de modificacions el grup de CiU s’abstindrà.
Sotmesa a votació la proposta, s’aprova amb el resultat de nou vots a favor
de l’equip de govern i set abstencions (sis del grup municipal de CiU i una
del regidor no adscrit, senyor Josep M. Gili).
3. PROPOSTA D’ADJUDICACIÓ PROVISIONAL DEL CONTRACTE D’OBRES PER A
L’EXECUCIÓ DE L’EDIFICI DESTINAT A APARCAMENT PÚBLIC A L’AVINGUDA DE
CATALUNYA, ENTRE ELS CARRERS D’ALONSO MARTÍNEZ I DE SANT ROC DE TÀRREGA
El senyor Jaume Ramon llegeix i explica la següent proposta d’acord:
El Ple de la corporació en sessió de data 19 de gener de 2009 va aprovar l’inici de
l’expedient de contractació i l’aprovació del plec de clàusules per a la licitació
de les obres del Projecte per a l’execució de l’edifici destinat a aparcament públic
a l’Av. Catalunya, amb un pressupost total de contracta de 2.100.000,00 €, IVA
inclòs i una execució de 8 mesos.
L’edicte de licitació va publicar-se al BOE núm. 27 de data 31 de gener de 2009 i al
BOP núm. 16 de data 31 de gener de 2009 i al tauler d’edictes de la corporació.
Atès que després de seguir el procediment legalment establert, han estat
presentades, en temps i forma, les proposicions econòmiques següents:
PROPOSICIÓ EMPRESA REGISTRE
ENTRADA
PROPOSICIÓ NÚM. 1 DECOBLOCK, S.L. RE 2009/1555
PROPOSICIÓ NÚM. 2 SICE, S.A. – GARROFÉ, S.A.U UTE RE 2009/1586
PROPOSICIÓ NÚM. 3 GARROFÉ Y ROCA, S.A. RE 2009/1592
PROPOSICIÓ NÚM. 4 IMAGA, S.A. RE 2009/1595
PROPOSICIÓ NÚM. 5 ACSA RE 2009/1596
PROPOSICIÓ NÚM. 6 DRAGADOS, S.A. RE 2009/1597
PROPOSICIÓ NÚM. 7 EMCOFA, S.A. RE 2009/1598
PROPOSICIÓ NÚM. 8 CONSTRUCTORA DE CALAF, S.A. RE 2009/1601
PROPOSICIÓ NÚM. 9 CONSTRUCCIONS CAMATS, S.A. –
ARIDS ROMÀ, S.A.U
RE 2009/1602
PROPOSICIÓ NÚM. 10 CONTRUCCIONES ACR, S.A –
CONSTRUCCIONS GRP UTE
RE 2009/1605
PROPOSICIÓ NÚM. 11 BETA CONKRET RE 2009/1607
PROPOSICIÓ NÚM. 12 CONSTRUCCIONS RIBÓ, S.L. RE 2009/1608
PROPOSICIÓ NÚM. 13 PROINOSA RE 2009/1609
La Mesa de Contractació de data 19 de febrer de 2009, aixeca acta de les
empreses presentades i qualifica prèviament la documentació aportada, de la
qual en resulta l’exclusió de l’empresa BETA CONKRET (proposta núm. 11) per no
justificar adequadament la classificació requerida al plec, essent causa
automàtica de rebuig, sense possibilitat de subsanació d’esmenes, d’acord amb
l’art. 51 del RGLCAP.
Seguidament la Mesa de Contractació va procedir a l’obertura del sobre B i va
traslladar la qualificació del sobre C al comitè d’experts perquè emetessin
dictamen respecte les millores ofertades per les diferents empreses licitadores.
D’acord amb l’informe emès pels tècnics municipals i el comitè d’experts, respecte
els sobres B (oferta econòmica) i C (oferta tècnica), recollida a l’acta de la mesa
de data 2 de març de 2009, el resultat és el següent:
Nº EMPRESA OFERTA
TÈCNICA
MILLORES OFERTA
ECONÒMICA
PUNTS
3 DRAGADOS 43,00 14,46 7,692 65,148
8 CONSTRUCTORA
DE CALAF
34,67 18,78 8,634 62,083
1 DECOBLOCK 29,80 23,37 7,692 60,866
5 ACSA 39,49 10,02 9,056 58,571
6 SICE-GARROFÉ 36,50 13,78 7,842 58,120
9 CONSTR.CAMATS-
ARIDS ROMA
40,00 9,59 8,292 57,882
10 UTE. CONST.ACR-
CONST.GRP
36,00 10,34 7,692 54,030
7 EMCOFA 41,39 2,04 8,994 52,424
13 PROINOSA 36,63 4,64 9,701 50,972
4 IMAGA 34,33 5,00 9,422 48,752
2 GARROFÉ-ROCA 22,00 14,57 8,310 44,877
12 CONST. I CONTR.
RIBÓ
27,57 0,00 8,742 36,312
11 BETA CONKRET
De conformitat amb l’article 135.3 de la Llei 30/2007, de Contractes del Sector
Públic, i l’art. 9.10.a) del Real Decreto-Ley 9/2008, per la qual es crea un Fons
Estatal d’Inversió Local, es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents
ACORDS:
Primer. Aprovar l’expedient de contractació i adjudicar provisionalment el
contracte per a l’execució de les obres del Projecte per a l’execució de l’edifici
destinat a aparcament públic a l’Av. Catalunya de Tàrrega, entre els carrers
Alonso Martínez i Sant Roc, a l’empresa DRAGADOS, S.A. per un import total de
2.100.000’00 €, 8 mesos d’execució i el conjunt de millores ofertades que consten a
l’expedient.
Segon. Disposar la despesa amb càrrec a la partida 432 622 00 del pressupost
general vigent per a 2009.
Tercer. Publicar aquesta acord al butlletí oficial de la província pel termini de 5 dies
hàbils, transcorreguts els quals es procedirà a l’adjudicació definitiva del
contracte.
Quart.- Notificar al contractista la present resolució perquè dins el termini anterior
aporti la documentació justificativa d’estar al corrent de pagament en el
compliment de les seves obligacions tributàries i de la Seguretat Social, aporti una
declaració responsable de no estar incurs en cap prohibició de contractar,
l’acreditació d’estar inscrites al REA (Registre d’empreses Acreditades) i presenti el
document que acrediti haver constituït la garantia definitiva (5 % del preu
d’adjudicació, IVA exclòs).
Cinquè. La proposta d’adjudicació provisional no crearà cap dret en favor de
l’empresari proposat davant l’Administració, mentre no li sigui adjudicat
definitivament el contracte per acord de l’òrgan de contractació.
Intervé la senyora Rosa M. Perelló manifestant que es proposa l’adjudicació a
l’empresa que més punts ha obtingut segons els informes tècnics, i que havent
mirat els esmentats informes s’ha de dir que no ha estat l’empresa guanyadora la
que més millores ha ofertat, però que de les consideracions que han vist en el
desglòs de les puntuacions, realment n’hi ha que consideren força interessants
encara que no siguin les empreses que han obtingut major puntuació. Quant a
l’oferta tècnica van informar que l’empresa DRAGADOS és la que més llocs de
treball crearia per a fer aquesta obra i per tant en qüestions tècniques i en qüestió
de creació de llocs de treballs troben ven correcta l’adjudicació.
Per altra banda manifesta que ha estat una llàstima que dins de les millores
ofertades no s’hagués pogut incorporar el cost del projecte dins del cost de la
mateixa obra, ja que suposarà que l’Ajuntament, encara que sigui una bestreta de
la Diputació, hagi de suportat els més de 100.000 € que costarà el projecte. Afirma
que si s’haguessin fet les coses més detingudament s’hauria pogut demanar que
una de les millores fos el cost del projecte perquè d’aquesta manera el pàrquing
no hagués suposat cap despesa per l’Ajuntament. Manifesta que els hauria
agradat tenir, amb temps, el plec de clàusules i no les van tenir, per la qual cosa
van votar en contra en l’últim Ple l’aprovació del plec de clàusules. Afirma que és
necessària la construcció d’aquest pàrquing, per la qual cosa el grup municipal
de CiU donarà suport a aquesta proposta d’adjudicació.
Intervé l’alcalde manifestant que el Pla d’Inversions de l’Estat no financia
projectes, per la qual cosa no es pot fer l’adjudicació d’una obra que contradiu
les mateixes prescripcions del Pla d’Inversions pel qual es rebran 2.100.000 €. Afirma
que el Pla d’Inversions pagarà en la mesura que l’Ajuntament vagi presentant
certificacions d’obra i, si es presenta una certificació que en lloc d’obra hi hagi un
projecte, el Pla d’Inversions dirà que no serveix i, per tant, no ho pagarà. Manifesta
igualment que l’Ajuntament està intentant buscar inversions per finançar el
projecte, que la Diputació ha obert línies de bestretes i de subvencions per
finançar projectes perquè aquest és un dels problemes que tenen tots els
Ajuntaments en aquest Pla d’Inversions que no finança projectes. Afirma que la
Diputació, per donar finançament i suport tècnic en molts casos, ha obert
aquesta línia de subvencions. Manifesta que l’Ajuntament de Tàrrega s’hi
presentarà i si s’aconsegueix la subvenció es podrà rescabalar del cost de la
redacció del projecte.
Manifesta que s’ha de felicitar a tota la regidoria d’urbanisme, tant al regidor com
als seus tècnics perquè aquest era un procés que venia molt pautat i amb un
calendari que implica que abans que acabi el 2009 l’obra ha d’estar acabada i
per tant, s’ha hagut d’actuar amb molta diligència, no era factible obrir massa
períodes d’intervenció per part dels diferents grups municipals i, l’equip de govern
ha confiat totalment amb els informes emesos pels tècnics, tant de la casa com
dels serveis externs que han assessorat i, per tant, aquesta és una adjudicació
impecable en el sentit que compta amb els informes pertinents i també vol dir que
gràcies a aquesta agilitat i rapidesa que s’ha tingut som dels Ajuntaments que
amb més rapidesa estarà en condicions d’adjudicar aquesta obra i s’ha de fer en
aquests terminis perquè aquest estacionament s’ha de fer amb vuit mesos, el que
vol dir que no poden perdre ni una setmana a l’inici de les obres, per tant,
aquesta obra té la seva complexitat, el seu pressupost i esperen complir amb les
prescripcions del pla d’inversions de l’Estat així com amb el calendari. Afirma que
és motiu de celebració tot el procés vinculat amb el Pla d’Inversions de l’Estat.
Intervé el senyor Josep M. Gili manifestant que han rebut l’informe d’urbanisme
comunicant que l’empresa DRAGADOS havia estat l’adjudicatària de les obres del
pàrquing municipal de l’Av. Catalunya i també espera que sigui un avantatge que
sigui la mateixa empresa que està fent les obres de millora de la Nacional II.
Pregunta si hi ha alguna modificació en el calendari de les obres de l’Av.
Catalunya, a l’haver d’incorporar les obres del pàrquing?
Intervé el senyor Jaume Ramon manifestant que suposa que sí hi haurà un canvi
de continuar l’Av. Catalunya pujant des d’on està ara fins a la plaça dels Escolapis
i de la plaça dels Escolapis fins al Pati amb la idea de ser a la cruïlla de la C-14
abans de les Festes d’enguany, o sigui amb el pàrquing acabat i la Nacional II
acabada fins al Patí. Afirma que s’ha convocat a l’empresa DRAGADOS, al
director de l’obra i als tècnics municipals perquè demà a la tarda tindrà lloc una
llarga reunió per tal de coordinar-se i preparar el pla per tal d’agilitzar i fer tot el
calendari dels períodes per tal de tenir una garantia sobre el paper que tota l’obra
conjunta pugui estar acabada dins del termini, tant l’aparcament com la
Carretera N-II. Manifesta que fa possible agilitzar aquestes dues obres el fet d’esser
la mateixa empresa la seva adjudicatària.
Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres
assistents,
4. PROPOSTA D’APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE BÀSIC DE REHABILITACIÓ DE TRES
NAUS DE L’ANTIGA FÀBRICA TREPAT PER A CENTRE D’INICIATIVES EMPRESARIALS
INNOVADORES.
El senyor Manel Medrano llegeix la següent proposta:
El Programa Operatiu del FEDER Catalunya 2007-2013, constitueix un programa
d’intervenció comunitària del Fons Europeu de Desenvolupament Regional en el
marc de l’objectiu de competitivitat regional i ocupació, que pretén potenciar
l’equilibri territorial de les zones menys afavorides.
En aquest sentit el FEDER 2007-2013 en el tram local, és gestionat pel Departament
de Governació i Administracions Públiques i actua en diferents eixos:
Eix 1: Innovació, desenvolupament empresarial i economia del coneixement
Eix 2: Medi Ambient i prevenció de riscos
Eix 4: Desenvolupament local i urbà
Es així que l’Ordre GAP/545/2008, de 2 de desembre, per la qual s’aproven les
bases reguladores per seleccionar operacions dels ens locals susceptibles de ser
cofinançades pel Feder per al període de 2007-2013, i s’obre el termini per
presentar sol·licituds per al quadrienni de 2007-2010, eix 1, per a la demarcació de
Lleida.
Per altra banda és voluntat de la corporació presentar dins l’eix 1 (Economia del
coneixement i innovació i desenvolupament empresarial,) el projecte de
rehabilitació de tres naus de l’antiga fàbrica Trepat per a centre d’iniciatives
empresarials innovadores.
Es per això que estudiat el Projecte bàsic de rehabilitació de tres naus de l’antiga
fàbrica Trepat per a centre d’iniciatives empresarials innovadores, redactat per
Francesc Xavier Solé i Vidal, i considerant que comprèn els documents exigits a
l’article 235.1 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril de 2003, pel qual s’aprova
el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, i l’article 37 i ss.
del Decret 179/1995, de 13 de juny, es proposa al Ple de la Corporació, l’adopció
dels següents ACORDS:
Primer. Aprovar inicialment el Projecte bàsic de rehabilitació de tres naus de
l’antiga fàbrica Trepat per a centre d’iniciatives empresarials innovadores redactat
per Francesc Xavier Solé i Vidal, amb un pressupost de contracta de 1.887.904,06 €
(IVA inclòs), essent el cost total de l’actuació vinculada al projecte de
2.121.876,06 € (IVA inclòs).
Intervé el senyor Manel Medrano manifestant que la present proposta d’acord
correspon a la rehabilitació de tres espais concrets, dos dels quals són naus, la
núm. 18 i la núm. 19 de l’antiga fàbrica Trepat i una part de l’espai de l’edifici
comercial que precisament és el que es correspondria històricament al famós
magatzem de recanvis, quedant fora pel projecte museístic global, a part
d’aquest centre d’iniciatives empresarials innovadores, el que correspondria a les
antigues oficines i a la vivenda del propietari de la fàbrica, a més de totes les altres
naus, fins a la núm. 17. Afirma que l’aprovació inicial d’aquest projecte bàsic es fa
per un motiu de calendari, que és evidentment, el de poder presentar la sol.licitud
d’ajut a les línies FEDER que en l’eix 1, el que són els programa 2007-2013, el que
correspondria a administracions locals, fa referència a economia del coneixement
innovació i desenvolupament empresarial i, el projecte de rehabilitació d’aquests
espais de l’antiga fàbrica Trepat va orientat cap un centre d’iniciatives
empresarials innovadores que es redactarà de forma executiva i definitiva per
l’arquitecte municipal, senyor Francesc Xavier Solé i Vidal.
Manifesta que en aquest centre d’iniciatives, que correspondrà a l’edifici
comercial s’establiran set bucs d’entre trenta i cinquanta metres quadrats que
tindran un espai previst per l’autorització d’oficines, petits tallers o laboratoris que a
més tindran una dimensió flexible per poder adaptar-ho a les demandes que hi
hagi, on emprenedors i innovadors podran començar la primera part de la seva
experiència empresarial, ja que tots saben que un projecte de negoci sempre té
aquest moment crític en el que la idea s’ha de transformar en projecte
empresarial i és aquí on moltes vegades es queden projectes a la cartera i molts
d’ells fins i tot fracassen per no tenir, probablement, l’aixopluc, la informació o el
recolzament o assessorament des del punt de vista de les finances més bàsiques
com de l’administració o de les estratègiques de màrqueting més elementals i la
falta d’aquest “newhouse” condemna aquests projectes al fracàs.
Comenta que en aquestes naus núms. 18 i 19, també s’hi fan uns bucs una mica
més grans, pensats per l’activitat més industrial, i que també es pugui disposar
d’una zona on els productes de tot el viver d’empreses puguin estar exposats per
al coneixement dels visitants o per part de les persones que vulguin establir
relacions. Afirma que una de les missions més importants d’aquest viver d’empreses
no solament és donar aixopluc als iniciadors, sinó també ser un centre
que aglutini informació i motivació i aquest contacte pot ser un punt de partida
per esperonar i donar suport a la gent que siguin capaços d’innovar o de tirar
endavant un projecte innovador. Afirma que també pot estar obert a què
emprenedors o empreses que vulguin esbrinar noves línies de producció puguin
tenir a l’abast aquest recolzament, que si aquest projecte arriba a bon port, que és
el que tots desitgen, tindrien el recolzament d’informació tècnica vital pels
projectes empresarials i els que es derivarien del possible i esperat recolzament de
la Universitat de Lleida i també del propi centre d’empreses europees i d’innovació
de Lleida capital.
Manifesta que els beneficiaris d’aquest projecte podrien ser promotors de diferents
projectes, promotora amb experiència o sense experiència professional, directius
de microempreses que d’alguna manera vulguin iniciar aquestes activitats o
executius i directius d’una petita o mitjana empresa o departament que vulguin
comprometre’s a un nou projecte, creadors d’empreses o promotors de productes
de noves tecnologies, etc.
Afirma que la part d’impuls de l’economia local és desitjable que hi sigui, i potser
que hi sigui des del punt de vista del que en definitiva passa en moltes capitals de
comarques interiors o que estiguin massa lluny dels centres de decisió dels fluxos
d’informació econòmica i tecnològica que es presenta a la metròpoli o en algun
cas també a Lleida capital, que és que els actius humans tenen tendència a fer els
estudis en altres llocs i moltes vegades a crear la seva opció de treball i
autocupació des d’aquesta perspectiva empresarial, més enllà de les nostres
contrades. Afirma que és per això que han de tenir l’esperança que aquest
projecte una de les coses que podria suplir, és que aquests actius humans de
molta gent que ara per ara, probablement, van més enllà de les fronteres de la
nostra comarca fins i tot, puguin tenir com a mínim un recolzament, i una suport
tècnic a unes noves tecnologies que permetin la localització de determinats
negocis, no necessàriament en les grans concentracions urbanes i per tant és una
possibilitat de crear activitats econòmiques en sectors que tradicionalment no han
estat els importants en la nostra activitat econòmica.
Manifesta que aquest projecte encaixa amb un altre gran projecte que hi forma
part i que és una peça inseparable d’un gran projecte, que és el projecte
museístic que en aquests moments s’està dissenyant i redactant: el Museu de Cal
Trepat. Afirma que el cordó umbilical que lligaria aquesta faceta que ha explicat
amb el projecte global està una mica arrel del que és la història, que en el seu dia,
en els anys seixanta, la innovació i la capacitat emprenedora d’un empresari van
donar pas a una activitat tecnològica i industrial de fabricació bastant
revolucionària des del punt de vista d’emprenedor i d’innovació i això, va donar
un impacte econòmic a la ciutat i, més enllà, i d’alguna manera l’esperança és
que aquest viver d’empreses i centre d’iniciatives empresarials innovadores,
agafant el relleu d’alguna manera històric, encara que hi ha hagut aquest petit
impàs històric, amb el mateix paradigma d’innovar i de ser emprenedors i de ser
capaços de fomentar aquesta activitat empresarial local i l’interès de tot això
estaria en formar part d’aquest encaix més global.
Manifesta que seria d’un gran plaer saber que si això prospera sigui en benefici de
la ciutat però sobretot també sigui l’èxit no solament d’una sola iniciativa, sinó del
conjunt de l’Ajuntament i perquè no, de la ciutat i de totes les societats a les què
s’ha demanat recolzament.
Intervé l’alcalde manifestant que aquesta és una proposta molt important, però
que la funció fonamental de Cal Trepat no és pas aquest centre d’iniciatives
empresarials, tot i la seva importància que té, sinó que aquesta és una funció
complementària a una història que té a veure amb la preservació i posada en
funcionament del que Cal Trepat com preservació del Patrimoni d’Arqueologia
del món industrial agrari i per tant, cedeix la paraula al regidor de cultura perquè
comenti els aspectes als que inicialment ha fet referència el senyor Manel
Medrano, dient que aquest és un projecte d’ara perquè en el calendari de les
subvencions del FEDER s’ha de presentar en un breu termini, però que a
continuació i pel Ple de l’Ajuntament aniran passant altres propostes, altres
projectes i altres finançaments per a tirar endavant la funció i l’ocupació bàsica
que ha de tenir aquesta antiga fàbrica de Cal Trepat.
Intervé el senyor Jordi Ramon manifestant que com ja van exposar el dia que es va
aprovar un altre projecte FEDER pel projecte museogràfic de les sis primeres naus
de Cal Trepat, s’està elaborant el Pla director que ha de ser el complex de Cal
Trepat i quan s’ha començat a redactar aquest Pla director ja han dit i
s’equivocarien si pensessin en Cal Trepat, nomes com a un museu, encara que la
importància del valor patrimonial que té Cal Trepat tindrà un paper principal en el
que és aquesta antiga fàbrica, però que sí que des del Pla director i bàsicament el
redactor del pla director, el senyor Roger Costa, des del primer moment ha anat
plantejant quines possibilitats tindria o quines potencialitats tindria Cal Trepat.
Afirma que una amb les que s’ha treballat des de bon començament és aquest
viver d’empreses, i entenen que Cal Trepat tingui una vida industrial i lligada
bàsicament en la innovació industrial, potser un d’aquests punts específics que
poden donar valor al mateix Cal Trepat, com molt bé ha explicat el senyor Manel
Medrano aquest viver d’empreses s’instal·larà a l’edifici comercial de Cal Trepat, a
diferència del que s’havia fet en el primer projecte i aquest Pla director també ho
marcava, era necessari museografiar part del que abans es tenia previst per a
poder fer aquest viver d’empreses i el que ha portat a fer aquesta redacció del
pla director és per a conservar part d’aquest edifici comercial i per això, les dues
últimes naus de Cal Trepat es destinen a fer aquest viver d’empreses més industrial
tal com ha explicat el senyor Medrano.
Manifesta que és import que el pla director prevegi que pugui tenir un restaurant
amb productes bàsicament de la terra per promocionar el que és el producte
autòcton i el producte agrari de les nostres terres i, es preveu també que pugui
tenir un marc important del que tot el que pot ser el turisme de l’entorn i és possible
que Cal Trepat hagi de tenir una oficina de turisme que vinculi tota la possibilitat
turística de l’entorn i, també en aquest pla director estan treballant la possibilitat
que aquest espai també sigui un espai de recerca, innovació on els faria il.lusió i
així ho han fet arribar a la Universitat de Lleida perquè participi en aquest projecte.
Afirma que es tracta d’un lloc on hi ha d’haver un espai important per a fer
aquests estudis i aquestes recerques i fins i tot un espai important per a fer trobades
universitàries importants, en definitiva aquest és un punt més del que el pla director
està marcant.
Manifesta que és veritat que el FEDER els ha fet accelerar la redacció del pla
director i el que es vol fer a Cal Trepat, no només el FEDER sinó també el mateix
estat de les naus de Cal Trepat que mostraven la necessitat de buscar
finançament a l’haver-hi l’estructura bastant danyada i que el més urgent
actualment de Cal Trepat és arranjar la teulada i l’estructura perquè està en un
estat que podria ser preocupant. Afirma que tant aquest FEDER, com el que van
demanar anteriorment, si al final s’acaben aprovant amb les quantitats que han
presentat serà també una bona oportunitat perquè es pugui fer obra a Cal Trepat,
perquè es pugui modificar la teulada, perquè es pugui restaurar l’estructura, etc.
perquè en definitiva aquesta urgència que es té de consolidar l’estructura de Cal
Trepat es pugui fer, però tot i aquesta urgència el que voldria dir és que s’està
treballant en el pla director, s’està entenent Cal Trepat com un tot i que entén que
aquests dos FEDER’S poden ajudar i van en la línia que han anat marcant en
aquest pla director.
Manifesta que les tasques en Cal Trepat no paren, han fet un inventari bastant
extens de totes les peces de Cal Trepat, tenen inventariades més de dues mil
peces, i ara es farà un segon inventari ampliat amb inventari fotogràfic i també
s’estan comentant a fer els estudis de conservació de tot el material de Cal Trepat,
en definitiva, s’està treballant en Cal Trepat a l’espera que es puguin aprovar
aquests dos FEDER’S . Afirma que calculen que la resolució del primer FEDER es
pugui saber a finals d’abril, amb la qual cosa es podria saber també quina inversió
es té assegurada en aquests Fons Europeus. Afirma que l’Ajuntament aquests últims
anys ha estat fent una aportació al pressupost municipal important per anar
consolidant obra, ja s’ha fet una reparació de la teulada i en definitiva, és una
bona oportunitat perquè aquest projecte que es veia molt gran per a la ciutat i
que havien de buscar participació forània, si s’aprovessin aquests dos FEDER’S es
podria tenir una part important museogràfica de les sis primeres naus que
representa una part important del que ha de ser la finalització o el projecte
acabat de la fàbrica de Cal Trepat.
Intervé la senyora Rosa M. Perelló manifestant que en aquest punt que proposen
avui ja van manifestar que establirien unes prioritats per l’actual context que s’està
vivint i considera, que el projecte que avui presenten és pel seu grup una prioritat
perquè pot ajudar a reactivar una economia principalment d’iniciatives
innovadores de joves i de no tan joves i, per tant, demanen que el ventall de
possibilitats per entrar-hi sigui el més ampli possible i que no es posin traves a les
iniciatives siguin dels àmbits que siguin i que tot funcioni i, per tant, estan d’acord
amb aquest projecte inicial principalment per això, perquè pel seu grup és una
prioritat un viver d’empreses i, pensen que és necessari i que pot ajudar a
potenciar, per la qual cosa no volen dir que estan en contra de tot sinó que cal
establir unes prioritats i així ho van exposar i per tant, aquesta és una d’elles. Afirma
que enguany confien que en el pressupost de les inversions municipals hi hagi una
partida important per poder ajudar o recolzar aquest centre d’iniciatives, que a la
llarga podran ajudar al conjunt global d’aquest projecte, per la qual cosa el grup
de CiU donarà el seu suport a la proposta.
Intervé el senyor Josep M. Gili manifestant que està convençut que la creació
d’empreses i de llocs de treball és el que realment aquest país necessita. Afirma
que amb aquest centre d’iniciatives empresarials el que es donarà és un cop de
mà a totes les noves empreses i farà que els empresaris que comencin la seva vida
laboral amb una formació d’empreses tindran un cop de mà pel que fa a espais
Afirma que en altres poblacions aquesta idea ja funciona i la duen a terme fa uns
anys i els va molt bé per cert. Manifesta que el vot del seu grup en aquest punt de
l’Ordre del Dia serà favorable.
Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres
assistents.
5. PROPOSTA D’APROVACIÓ DE L’ACTA DE L’OPERACIÓ DE DELIMITACIÓ ENTRE ELS
TERMES MUNICIPALS DE PUIGVERD D’AGRAMUNT I TÀRREGA.
L’Alcalde llegeix la següent proposta:
La Comissió de Delimitació Territorial del Departament de Governació i
Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya ha d’impulsar
l’elaboració del mapa municipal i comarcal de Catalunya i per tant, s’ha d’ajustar
al que resulti dels expedients de delimitació i d’atermenament que iniciïn els
municipis confrontants, d’acord amb l’article 28.1 del Decret Legislatiu 2/2003, de
28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya.
El Ple municipal, en sessió ordinària del dia 23 de juliol de 2007, va aprovar per
unanimitat iniciar l’expedient de delimitació dels termes municipals de Tàrrega i
Puigverd d’Agramunt, i a més a més, nomenar una Comissió pel procediment
d’atermenament.
Les operacions de delimitació les han dut a terme les comissions nomenades per
cada ajuntament, amb la intervenció dels representants nomenats per la
Generalitat.
Dins el procediment, en data 8 d’abril de 2008, la comissió dels municipis de
Puigverd d’Agramunt i Tàrrega, i els tècnics designats en representació de la
Generalitat, amb el nombre legal de representants de cada part, van realitzar un
reconeixement físic de la línia entre ambdós termes, i després van aixecar l’acta
de les operacions de delimitació, on es reflecteix l’acord adoptat, amb la seva
posterior formalització.
Atès que aquesta proposta s’ha d’aprovar amb el vot favorable de la majoria
absoluta del nombre legal de membres de la Corporació, d’acord amb l’article
47.2 a) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i
l’article 114.2 del DL 20/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
municipal i de règim local de Catalunya
De conformitat amb l’article 38 del Real Decret 1.690/1.986, d’11 de juliol, pel qual
s’aprova el Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals i,
es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS:
PRIMER.- Aprovar l’acta de les operacions de delimitació entre els termes
municipals de Puigverd d’Agramunt i Tàrrega, de data 8 d’abril de 2008:
SEGON.- Notificar el present acord a l’Ajuntament de Puigverd d’Agramunt i a la
Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya.
Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres
assistents.
6. MOCIÓ DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA EN EL MARC DELS 30 ANYS
D’AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS
La senyora Àngels Calderó llegeix la següent Moció:
Enguany celebrem el 8 de març, Dia internacional de la dona, amb novetats
legislatives que ens acosten més a l’ideal d’igualtat entre les dones i els homes. El
mes d’abril del 2008 es va aprovar la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la
violència masclista. En el seu preàmbul, la Llei diu:
“Les dones han estat essencials en la construcció i la defensa dels drets i les
llibertats al llarg de la història. Malgrat això, gran part de les nostres societats no
han reconegut el paper històric de les dones i no n’han garantit els drets.
La llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista parteix de la premissa
que els drets de les dones són drets humans.”
És per tant un dret que les dones visquem amb les mateixes garanties que els
homes pel que fa a les nostres llibertats i a la consecució dels nostres objectius
com a membres de la societat. És un dret poder viure sense l’amenaça de la
violència masclista, sense l’amenaça de la violència en el si de la família, en els
llocs de treball i en qualsevol àmbit de la nostra vida. I hem de ser les dones les
que d’una manera més ferma i voluntariosa lluitem contra aquesta xacra.
Però no només la violència envers les dones ens retalla les llibertats. Com es
descriu en el preàmbul abans esmentat, les dones han contribuït a la construcció i
defensa dels drets i les llibertats al llarg de la història. I és en aquest punt on volem
vincular aquesta moció del 2009 a l’efemèride que també enguany se celebra: els
30 anys d’ajuntaments democràtics.
Perquè també ha estat i és una lluita la reivindicació de la importància del paper
de les dones en la construcció d’aquesta democràcia que tot just arriba al seu
trentè aniversari. Una construcció democràtica que les dones han protagonitzat en
la seva majoria des de l’anonimat, des de la feina a la rebotiga, amb el sacrifici i la
lluita contra les desigualtats que han guiat malauradament aquests 30 anys
d’ajuntaments lliures.
És per tot això que en aquests acords es pretén fer un reconeixement a les 8
dones que van ser les primeres alcaldesses ara fa 30 anys i que van obrir un camí
cap a la consecució dels nostres drets. Elles representen totes les altres que han
vingut després fins arribar a les 120 alcaldesses que hi ha actualment a Catalunya:
Núria Albó i Corrons, alcaldessa de la Garriga
Berthe Bada i Cazeilles, alcaldessa de Camprodon
Anna Bosch i Pareres, alcaldessa de Mollet del Vallès
Antònia Castellana i Aregall, alcaldessa de Molins de Rei
Maria Dolors de Godoy i Rotllens, alcaldessa de Cassà de la Selva
Maria Dolors Oms i Bassols, alcaldessa de Blanes
Rosa Martí i Conill, alcaldesa de Parets del Vallès
M. Lurdes Vidal i Audet, alcaldessa de Ponts
Pilar Ferran i Hernández, tinent d’alcalde de l’Hospitalet de Llobregat
Seguirem lluitant i treballant des dels ajuntaments, des dels municipis, per construir
un país més just, més cohesionat i més igualitari. Un país on ser dona no sigui un
perill, ni un desavantatge, ni un pecat.
Per tot això que hem exposat el Ple de l’Ajuntament adopta els següents:
ACORDS:
Primer. Promoure actes de reconeixement explícit en el marc de la
commemoració d’Ajuntaments democràtics a les dones que es van posar al
capdavant dels primers ajuntaments sorgits de la transició política.
Segon. Donar suport al Manifest unitari de tots els municipis de Catalunya que
s’elaborarà pel dia 8 de març, dia internacional que commemora la igualtat entre
homes i dones.
Tercer. Comunicar aquests acords a l’Associació Catalana de Municipis i
Comarques, a l’Institut Català de les Dones.
Intervé l’alcalde manifestant que el regidor senyor Tomàs Pujol li ha fet veure que
en aquest llistat hi falta una alcaldessa significativa, la senyora Eulàlia Solsona i
Costa, alcaldessa de Verdú i que s’hauria de comentar a l’Associació Catalana
de Municipis, ja que la senyora Solsona és mereixedora de figurar en aquesta llista.
Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres
assistents.
B) PART DE CONTROL I FISCALITZACIÓ DELS ÒRGANS DE LA CORPORACIÓ.
7. INFORMACIÓ DE LES RESOLUCIONS DE L’ALCALDIA I DE REGIDORS DELEGATS. (De
l’1 de gener al 28 de febrer de 2009).
Els senyors regidors es donen per assabentats de les resolucions dictades per
l’Alcaldia des del dia 1 de gener al dia 28 de febrer de 2009.
8. INFORMACIÓ DE LES SEGÜENTS ACTES DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL:
- Dia 12 de gener de 2009.
- Dia 19 de gener de 2009.
- Dia 28 de gener de 2009.
- Dia 4 de febrer de 2009.
- Dia 9 de febrer de 2009.
- Dia 16 de febrer de 2009.
- Dia 23 de febrer de 2009
Els senyors regidors es donen per assabentats dels acords de les actes de la Junta
de Govern Local dels dies 12, 19 i 28 de gener i 4, 9, 16 i 23 de febrer de 2009.
9. PRECS I PREGUNTES.
Intervé la senyora Rosa M. Perelló manifestant que el grup municipal de CiU i ella
mateixa que forma part de l’empresa municipal SUMTA, tenen la preocupació que
el resultat d’aquesta societat municipal arribi a fi de bé, ja que els temps d’avui no
són adequats per a construir, per la qual cosa vol fer arribar el seu parer i la seva
opinió en aquest sentit. Afirma que encara que la societat estigui constituïda i el fi
sigui fer vivendes socials, considera que no és el moment de portar-ho a terme,
perquè han tingut contactes amb promotors i amb gent del ram i són de la
mateixa opinió que el seu grup municipal. Demana que l’empresa que gestiona
aquesta societat torni a revisar el contracte, principalment el pressupost que
presentava, i que es va aprovar en un Ple quant a la viabilitat de la construcció
d’aquests pisos, ja que és cert que s’han reduït pisos i només s’edificarà un sol solar
per ara, però també és cert que s’ha adquirit un terreny i que esperen eixugar el
cost del terreny amb els beneficis d’aquesta promoció que es proposa fer.
Demana que es revisi el contracte programa i que l’actualitzin, ja que considera
que s’ha de fer perquè desprès d’unes consultes fetes al secretari de l’Ajuntament
sobre els costos de la urbanització, que en principi l’any 2008 han anat a càrrec de
l’Ajuntament i que s’haurà de transmetre en el comunicat el canvi de titularitat del
solar a la Junta de Compensació de l’Hort del Barceloní que també ha anat a
càrrec de l’Ajuntament i això es podrà revertir a l’entitat municipal i per tant, si es
revisen els costos, el contracte programa i el pressupost s’hi haurà d’afegir també
el cost d’aquesta urbanització. Afirma que s’ho haurien de pensar bé i deixar
aquest projecte per a altres temps millors, ja que el fet de fer una promoció que no
sigui viable posarà en perill una part de les finances.
Intervé l’alcalde manifestant que tal com es va informar en el Consell
d’Administració de la Societat Municipal hi ha una modificació en el contracte
programa que l’Ajuntament va encarregar a la Societat Municipal, que és una
societat amb un Consell d’Administració de la Junta General presidit per l’alcalde i
que en tot cas, el que té són càrrecs gerencials, ho diu perquè la senyor Perelló
comentava que s’havia de dir a l’empresa que ho impulsa i no és així, ja que
aquesta empresa són ells i el que es té és un contracte d’assessorament i de
seguiment gerencial per part de serveis externs a l’Ajuntament i a la mateixa
societat municipal. Afirma que en aquest Consell d’Administració es va informar
que el contracte programa que es va fer en un moment d’expansió urbanística i
immobiliària hi havia quatre projectes, tres projectes a la Via Lacetània i un
projecte a l’Hort del Barceloní, amb un total de cent habitatges de promoció
oficial i que la modificació que van proposar en aquest Consell d’Administració de
la Societat Municipal va ser modificar-lo i deixar sense efecte tot el que feia
referència al calendari dels tres projectes de la Via Lacetània, inclús renunciar a
l’adquisició per part d’INCASOL d’un dels solars que encara són propietat
d’INCASOL en la mateixa Via Lacetània i mantenir el calendari d’execució pel que
fa al projecte de l’Hort del Barceloní, evidentment que s’està en uns temps en els
quals el sector immobiliari està en situació molt minvada i en tot cas, mantenen el
projecte que entenen que té dos característiques importants, la primera i la que
ha ser la que els permet decidir tirar endavant és que en aquest indret de l’Hort
del Barceloní aquests vint habitatges de protecció oficial per la seva ubicació i pel
seu espai són els que en el mercat poden tenir una més fàcil sortida i no
modificaran les expectatives més o menys favorables que pugui tenir el sector
privat i per tant, opten per l’Hort del Barceloní i no per la Via Lacetània perquè
entenen que la demanda potencial d’habitatges protegits en aquest indret està
més garantida.
Afirma que es tracta de tota l’urbanització de l’Hort del Barceloní, en que ja hi ha
un cert inici de les promocions dels particulars, però també seria bo una actuació
pública, en aquest cas, per part de la Societat Municipal de construir en aquell
gran espai ben organitzat amb molt bones condicions de dedicació i de connexió
amb el centre de la ciutat i que és un espai que ha d’entrar en funcionament i
això vol dir evidentment, que s’hi facin edificacions. Manifesta que si es tenen en
compte els dos condicionants, un que aquests habitatges quan estaran acabats
l’any 2011 tindran sortida en el mercat i aquesta operació econòmicament es pot
revisar tantes vegades com convingui, però encara és viable i més viable a nivell
econòmic en el sentit que Tàrrega ha passat de ser una ciutat de tipologia C, a
tipologia B, la qual cosa vol dir més marge , encara que no vol dir que el preu dels
habitatges hagi de ser el màxim que permet cada una d’aquestes tipologies, però
que els estudis de viabilitat de costos i ingressos d’aquestes promocions donen la
garantia d’obtenir els beneficis suficients per recuperar el cost del solar, que en
aquest cas no té un cost directe, perquè és una aportació que fa l’Ajuntament de
Tàrrega, però sí que serà a nivell de tresoreria un ingrés que permetrà equilibrar el
cost que va significar l’adquisició d’un dels solars d’INCASOL de la Via Lacetània,
que tenia un cost de 521.000 €, i que només d’aquesta quantitat els permetria
tenir uns marges de benefici que en el mateix contracte-programa. En les quatre
promocions estava previst un benefici net de pràcticament un milió d’euros i que
en aquest cas seria una quarta part d’aquests beneficis que podrien ser destinats
a aquests projectes que estaven contemplats en el contracte-programa, que
entre ells hi figurava el Castell, Cal Trepat i altres instal·lacions.
Afirma que sempre reconsideren les seves decisions però aquesta és una decisió
que té una solidesa econòmica i de conveniència que fa que no renunciïn a tirar
endavant la promoció dels vint habitatges de l’Hort del Barceloní.
Intervé la senyora Rosa M. Perelló manifestant que aquesta promoció que
proposen no té viabilitat econòmica, per això ha intentat demanar la revisió de
l’informe tècnic, perquè qui l’ ha confeccionat és un empresa externa a la
Societat Urbanística Municipal.
Afirma que no està gens d’acord amb el que l’alcalde afirma en el sentit que
aquesta promoció eixugarà 521.000 € del solar que s’ha comprat, quan el resultat
que es preveia d’aquesta promoció era de 704.000 € i si el solar en val 521.000 € en
queden uns 100.000 € amb els quals es paga la urbanització, per això ha demanat
si es pot actualitzar principalment tota la part numèrica, perquè amb el fet de
passar de classificació C a B el preu d’aquests habitatges haurà augmentat i per
tant ha demanat si es podria revisar la confecció de l’estudi econòmic d’aquesta
promoció.
Intervé l’alcalde manifestant que els estudis de viabilitat surten i de manera clara,
inqüestionablement. Afirma que la única no viabilitat del projecte seria en el cas
que no es vengessin els pisos, ja que si es construeixen vint pisos i no es venen el
projecte no serà viable i en tot cas, en aquesta tessitura econòmica les
possibilitats d’ingressos són les que són perquè els preus estan marcats i el marge
que tenen és considerable, però no cal anar al tipus màxim de preu del mòdul de
la categoria B, sinó que es pot anar bastant per sota, inclús el que també es va dir
és que el Consell d’Administració facultava al seu president, l’alcalde de la ciutat,
perquè aquests habitatges de l’Hort del Barceloní, inicialment, estaven previstos
amb un preu per habitatge de promoció oficial però concertat i en aquests
moments els estudis de mercat el que diuen i és que amb els anys que venen
tindran més sortida en el mercat els habitatges del règim general que no pas el de
règim concertat i és per això, que van proposar al Consell d’Administració que es
facultés al president per poder fer el canvi de categoria si els números sortien
millor, per tant, el números evidentment que es refaran i es remiraran per saber si
surten millor amb règim concertat o en règim general, però l’únic dubte de
l’operació és si no es venen els pisos i, en tot cas, en la tessitura en què estem
caldria suposar que el cost d’execució de l’obra serà més baix, i això ja s’està
veient perquè qualsevol de les obres que es fan, tant públiques com privades, les
baixes que es produeixen amb execucions i infraestructures o inversions,
evidentment, els constructors s’ajusten molt més i els costos tendeixen a baixar, no
és mal moment per construir el qui té capacitat per construir. Afirma que el risc que
es corre és el risc de no vendre els vint habitatges de la promoció i evidentment, si
no es venen la Societat Municipal tindrà un greu problema.
***************************
Intervé el senyor Gabriel Lacambra preguntant quina és la valoració que es fa del
procés que hi ha hagut en la renovació de les Juntes de Districte que s’ha acabat
en aquests darrers dies, i en aquest sentit ja s’ha manifestat a la premsa que no és
una valoració positiva, si se’n extreu alguna conseqüència per part de l’equip de
govern, si s’han plantejat alguna actuació concreta per dinamitzar la participació
ciutadana o fins i tot si es plantegen repensar aquest model de Juntes de Districte?
Contesta l’alcalde manifestant que hi ha hagut un procés de renovació de les
Juntes de Districte i l’assistència dels veïns en aquestes assemblees que es van
convocar amb tota profusió de mitjans i, per tant, no va ser un defecte de
convocatòria, no va ser massa reeixit i en tot cas de les sis Juntes de Districte se’n
van composar amb tota normalitat tres d’elles, en el sentit que van sortir sis, set i
en algun cas inclús catorze veïns que es comprometien a fer el seguiment
d’incorporar-se a les Juntes de Districte i, en canvi, hi va haver tres dels districtes en
els que només s’hi van presentar dos propostes. Conseqüentment, hi ha un
problema evident i és que amb dos propostes solament, ja se sap que si hi ha
discrepància hi ha empat i per això, les Juntes no poden funcionar amb dos
components. Afirma que tot i que el reglament diu que el número màxim és de set
no determina de manera clara el número mínim.
Manifesta que l’idea de l’Ajuntament és tornar a convocar properament
assembles de districte, ja que ho van demanar alguns dels veïns, i dels tres que
només han sortit dos ciutadans es tornaran a convocar assemblees amb la
intencionalitat d’ampliar els dos membres que s’han presentat. Manifesta que
aquesta setmana es convocarà a tots els membres que han estat elegits en les
diferents Juntes de Districte i se’ls plantejarà el que ara està verbalitzant en aquest
Ple.
Afirma que l’Ajuntament no pensa suspendre el Reglament de Participació
Ciutadana sinó que el que s’ha de fer és cobrir adequadament les Juntes que en
aquests moments no estan cobertes.
***************************
Intervé el senyor Carles Pascual manifestant que per acord d’un Ple anterior es va
renunciar a la subvenció de la pista d’atletisme amb el compromís que hi hauria
una subvenció més important amb la qual es podria portar a terme aquesta pista
amb un cost inferior per l’Ajuntament, i el grup de CiU hi va donar el vot de
confiança . Ara pregunta si ja han sortit les subvencions d’esports o si ja s’ha tingut
algun contacte per saber si això es produirà o no?
Intervé el senyor Tomàs Pujol manifestant que de contactes no n’hi ha hagut més i
si surt la convocatòria es podran replantejar el tema. Afirma que de totes maneres
el projecte de la pista d’atletisme com que la situació econòmica canvia mes a
mes, ho veu complicat. Afirma que no veu difícil que si surt la convocatòria es
pugui arribar al nivell de subvenció que havien pactat, però el que veu complicat
és el fet que es pugui cobrir la diferència que queda fins arribar al cost total.
Afirma que personalment considera que aquest és un tema que s’haurien de
replantejar en uns termes una mica més contundents del que s’havia parlat la
vegada anterior, tot i que al replantejar-se les coses, a vegades, fa un cert mal
efecte, però quan les circumstàncies o el moment ho aconsellen s’ha de fer un
esforç de realisme veient com queda el pressupost de 2009, però que les prioritats
poden ser unes altres, deixant de banda que encara no ha sortit la convocatòria.
Afirma que si el projecte es podés tirar endavant es podria fer en els termes que
s’havia parlat perquè al final, s’està parlant d’una actualització de mòduls que
d’alguna manera seria de justícia, però Tàrrega, de moment, té unes altres
prioritats i sobretot hi ha una situació econòmica que fa que hagin de tocar de
peus a terra i enfocar els esforços de l’Ajuntament cap on faci més falta una
actuació més urgent i més prioritària.
Intervé l’alcalde manifestant que a l’Ajuntament de Tàrrega ja li va bé que no surti
la convocatòria perquè com més l’ajornin voldrà dir que les obligacions de
coparticipar en la inversió enlloc de ser a l’any 2009 serà a l’any 2010. Afirma que si
aquesta obra s’hagués d’executar com deia el regidor senyor Pujol dins del
calendari de 2009, no hi hauria manera de quadrar-ho i afirma que ho diu amb
tota franquesa i claredat. Manifesta que l’equip de govern no ha renunciat a
aquesta inversió i, en tot cas, caldrà veure quin és el calendari i quines són les
condicions d’inversions.
Afirma que en els exercicis 2009 1010 seria complicat assumir el finançament de la
pista d’atletisme, però de renunciar no hi renuncien, però hauran d’estar a
l’expectativa de considerar quan arribi el moment, i veure quin és el marge de
finançament que l’Ajuntament pot fer sobre una subvenció que, evidentment,
quan surti i es concedeixi, no sap si la Generalitat també retallarà, suposa que no,
perquè com a mínim aquesta era la expressió que manifestaven els responsables
d’esports i quan surti ja es veurà, en tot cas afirma, que per l’exercici 2009 no es
planteja la realització de la pista d’atletisme.
Intervé el senyor Carles Pascual manifestant que el grup de CiU també veu difícil
que es pugui fer aquest any amb les condicions econòmiques que hi ha. Afirma
que el regidor d’esports ja va parlar en el mateix sentit en aquell moment. Afirma
que de les respostes obtingudes veu que s’està esperant que surti la subvenció i
que de moment no ha sortit, que el cert és que havien dit que renunciaven a la
que es tenia per obtenir-ne una altra de millor.
Intervé l’alcalde manifestant que és així, que van parar l’adjudicació precisament
perquè fer una inversió de més dos milions d’euros amb set-cents mil de subvenció
no podia ser.
Intervé el senyor Jordi Ramon manifestant que quan es van presentar per aquesta
subvenció només es tenia una memòria valorada per un import d’un milió set-
cents mil euros i, el compromís de la Secretaria General de l’Esport era d’assumir el
60 % del cost, com a mínim, de l’obra i quan es va fer el projecte bàsic la memòria
econòmica va quedar curta perquè el projecte econòmic pujava un import de
2.200.000 €. Aquest problema es va plantejar a la Secretaria General de l’Esports i
la mateixa Secretaria els va dir que la manera de solucionar això és que es renunciï
a la subvenció perquè ells es comprometen a que en la propera convocatòria de
subvencions arribarien al 60 % que s’havien compromés i que això, sortia dels
compromisos que havia agafat l’anterior Secretari General de l’Esport a l’hora de
redactar el Pla d’Infraestructures Esportives atès que demanen que es faci aquesta
pista ja que surt dins el mapa d’instal·lacions esportives del país. Afirma que és una
cosa pactada i ara s’està a l’espera que surti aquesta nova convocatòria no per
demanar més subvenció sinó per actualitzar el 60 % al que s’havien compromès.
Afirma que el regidor d’esports ja ha dit amb molt bon criteri que el moment
econòmic d’ara no és el mateix ni per l’Ajuntament ni per la Secretaria General de
l’Esport, ni per la Generalitat, però que el compromís hi és i els contactes hi són i
aquesta feina que el senyor Carles Pascual reclama s’ha anat fent, fins i tot la
Secretaria General de l’Esport ha fet una visita a Tàrrega per expressar la seva
voluntat de continuar en aquest sentit i això s’està vetllant i treballant.
Intervé el senyor Tomàs Pujol manifestant que en el seu moment ja va parlar amb
molta prudència sobre aquest tema. Afirma que en aquest moment no es
recordava de la visita que va fer el Secretari General de l’Esport a Tàrrega . Afirma
que s’ha vetllat el tema d’adequar el 60 % a la nova convocatòria de subvenció
davant la Secretaria General de l’Esport i d’altra banda, com ha dit l’alcalde,
aquest no és un projecte al qual l’equip de govern hi hagi renunciat, sinó que si la
setmana que ve sortís la convocatòria, considera francament que en aquest
moment es podria demanar la subvenció, però no fer aquest projecte de la pista
d’atletisme durant l’exercici 2009 i probablement, segons com vagin les coses,
tampoc durant el 2010. Afirma que aquest no deixa de ser un projecte de la
regidoria d’esports que si s’endarrereix, serà negatiu per la regidoria, però la feina
respecte a l’enteniment amb la Secretaria General de l’Esport està feta i el
projecte està a punt per quan les circumstàncies ho facilitin. Manifesta que també
pot ser que aquest projecte no surti bé, però que surti bé el projecte de Cal Trepat
o algun altre i, en tot cas, sempre es tiraran endavant projectes, però quan es fa
una cosa s’ha de fer d’una manera racional i adequada.
Intervé el senyor Carles Pascual manifestant que quan es va parlar del tema ja es
va dir que encara que es rebés la subvenció, difícilment es podria portar a terme
el projecte, perquè realment el moment econòmic de l’Ajuntament no està per
fer això. Afirma que és això el que el grup de CiU volia dir i que ja veu que han
arribat tots a pensar el mateix.
***************************
Intervé el senyor Albert Rosinés preguntant si definitivament el Carnestoltes es
celebrarà, a partir d’aquest any, amb la data canviada, perquè hi ha hagut
moltes crítiques, no solament crítiques de gent participant sinó també de gent
que no hi participen, i si la data es canvia quina explicació hi donen?
Intervé el senyor Jordi Ramon manifestant que si de crítiques n’hi ha hagut, a ell
personalment no li han arribat i el que sí que li han arribat han estat felicitacions,
perquè això ha fet que hi participi més gent. Manifesta que qui organitza la Festa
de Carnestoltes és la Comissió organitzadora, que l’any passat va fer la proposta
de poder atrassar un cap de setmana la festa del Carnestoltes perquè, com es
feia en altres poblacions del país, entenien que podia possibilitat que al no caure
el mateix cap de setmana que carnavals importants de ciutats properes, com el
d’Agramunt, la participació al Carnaval de Tàrrega funcionés millor i que podés
ser més lluït.
Manifesta que l’any passat ja van rebre algun suggeriment dient que no tocava i
que les dates s’han de seguir segons les tradicions. Afirma que aquest tema ja es
va portar al Consell Municipal de Cultura i es va demanar que totes les
associacions culturals de Tàrrega es posicionessin i donessin o no recolzament a
aquesta decisió que prenia la Comissió del Carnestoltes, és més, es va demanar
també per part de la mateixa Comissió i en el mateix Consell Municipal de Cultura
opinió de com es veuria que per l’any vinent, o sigui 2009, es tornés a possibilitar la
celebració del Carnestoltes un cap de setmana més tard, hi van estar d’acord,
aprovat per majoria que el canvi era bo i que anés així.
Afirma que aquests dos últims anys i parlant amb la Comissió de Carnestoltes, amb
qui el dimecres al vespre tornaran a reunir-se com ja van fer l’any passat, per fer-
ne una valoració, ja van dir l’any passat que ells com a Comissió estan satisfets
perquè la participació al Carnestoltes és molt més alta perquè aquests dos últims
Carnestoltes han estat més lluïts i fins i tot, hi cap la possibilitat que hi vingui gent
de les contrades, com aquest any han vingut gent de Balaguer, d’Agramunt, etc.
En definitiva s’estan consolidant amb un Carnaval en el qual hi ha una
participació comarcal que els satisfà.
Afirma que si hi ha més queixes o si com a membres de la Comissió Municipal de
Cultura volen tornar a treure el tema en una comissió, ell està disposat a fer-ho,
però és veritat que l’any passat es va aprovar en una comissió de canviar-ho i que
les valoracions que s’han fet tant des de la Comissió organitzadora, com des de la
mateixa regidoria de cultura són positives, ja que aquest any s’ha tingut un
Carnestoltes força lluït. Manifesta que el que no voldria és que s’entrés en
valoracions que no fossin estrictament de la comissió organitzadora de la festa, i
de com ha anat, perquè hi ha hagut alguna valoració religiosa que no hi té cap
mena de cabuda. Afirma que el regidor de cultura no té res en contra de cap
creença ni està fent res per anar en contra de ningú, ja que és un decisió presa
per la comissió organitzadora del Carnestoltes, que ell hi dóna recolzament perquè
a més a més, així ho va fer explícit a la Comissió municipal de Cultura.
Intervé el senyor Albert Rosinés manifestant que no van en contra del regidor de
cultura ni molt menys, l’únic és que dóna la casualitat que a través de moltes
federacions d’esports se sap perfectament que aquest dia paren tots els esports
perquè la gent pugui participar de la festa del Carnestoltes i, evidentment, a
Tàrrega tots els esportistes d’una certa categoria no fan esport aquell dia perquè
se celebra el Carnestoltes i, clar es troben que per una part ja està be de fer el
canvi, però per altra part el dia que es fa el Carnestoltes a Tàrrega aquesta gent,
que podrien actuar el dia del Carnestoltes té partits de futbol o de bàsquet i que
és gent potencial que hi participaria. Manifesta que d’aquesta manera s’està
engreixant els Carnestoltes dels pobles de la vora perquè el dia real del
Carnestoltes estan lliures de les seves activitats normals i poden anar a aquests
altres Carnestoltes i, el que ve a Tàrrega és la gent dels pobles, però s’ha de
valorar per veure si això és interessant per a la ciutat o no, el fet que es faci un
Carnestoltes per la gent de fora de Tàrrega i que la gent de Tàrrega no hi pugui
participar completament.
Afirma que els que han vingut de fora aquests any han portat unes comparses
molt maques i han guanyat, i els diners que s’hi ha invertit se’ls emporten cap als
altres pobles, per la qual cosa això és un peix que es mossega la cua perquè la
gent de Tàrrega que ha fet una comparsa pot dir que com que els premis se’ls
emporten els de fora, l’any vinent no hi participaran.
Intervé el senyor Jordi Ramon manifestant que la voluntat de la comissió no és
engreixar els Carnavals de la vora sinó engreixar el de Tàrrega i, a nivell competitiu
considera que és bo que les comparses de Tàrrega es posin les piles, perquè això
comportarà que es faci un Carnestoltes més lluït. Agraeix públicament la tasca
que porta a terme la Comissió del Carnestoltes que fa molts anys que s’hi
dediquen i que si no fos per ells Tàrrega no tindria Carnestoltes i, també necessiten
un recolzament institucional perquè fan molta feina i la fan molt ben feta. Afirma
que aquest any han fet algun canvi que anat força bé i els anima a que continuïn
treballant perquè Tàrrega tingui Carnestoltes durant molts anys.
Intervé l’alcalde manifestant que el senyor Rosinés l’ha confós una mica perquè
amb la seva intervenció es pensava que era per un problema de calendari
eclesiàstic, i ara veu que no és pel calendari eclesiàstic que es queixava sinó que
es queixa pel calendari esportiu. Afirma que tot és revisable però que s’ha de tenir
en compte que hi ha una Comissió que fa les seves propostes i evident, al darrera
sempre hi ha la regidoria de Cultura i l’Ajuntament. Manifesta que ajustar
calendaris siguin eclesiàstics o esportius, a la millor és bo, però en qualsevol cas el
que li sembla que està poc afortunada és la consideració del senyor Rosinés quan
es refereix a que aquest Carnestoltes està fet per a la gent de fora de Tàrrega, ja
que el cert és que està fet per a la gent de Tàrrega i que és positiu que en aquest
Carnestoltes hi vinguin gent d’altres indrets i, que si aquesta gent d’altres indrets
fan unes comparses millors i més considerables, benvinguts siguin.
Manifesta en les festes populars no s’inventen res, perquè sense anar més lluny de
la comarca es té algun municipi que la festa dels “Tres Tombs” es fa a l’abril i ja
han passat bastants mesos des de la celebració de Sant Antoni, i en canvi, el
perquè es fa en una data determinada és per la rellevància que li volen donar i
l’aspecte festiu i l’èxit que tenen aquests “Tres tombs”, per la qual cosa els ha fet
situar en una data del calendari absolutament allunyada de la que li seria propi,
que és el mes de gener. Afirma que considera que és bo que el Carnestoltes
estigui obert a la comarca i que tingui gent de fora i un altre tema són els
calendaris que, tal com deia el regidor, si s’ha de reconsiderar com se conjuguen,
es podrà fer.
Intervé el senyor Medrano manifestant que pel poc que sap del tema, per sort o
per la història moltes d’aquestes festes ja existien molt abans de les qüestions
eclesiàstiques i per tant la història és la història i l’església és l’església, amb tots els
respectes per l’església i tots saben que les festes paganes han estat incorporades
al calendari eclesiàstic i que això ho diu la història.
***************************
Intervé el senyor Josep M. Gili preguntant si es podrà posar remei al tema dels
conflictes de trànsit que es produeixen davant el MERCADONA. Afirma que ja ho
havia comunicat en un Ple anterior i li ha arribat a les orelles que el dijous passat hi
va haver un altre accident amb una persona malferida i, la seva proposta és que
s’hi doni algun tipus de solució, encara que sigui provisional fins que no arribin en
aquell punt les obres de millora de la N-II, perquè seria trist tenir que lamentar
alguna víctima.
Intervè l’alcalde manifestant que en aquell punt hi ha un problema i és que aquell
indret no està en condicions de permetre una mobilitat de cotxes i de persones
com s’està tenint en aquests moment. Manifesta que s’hi va posar un pas de
vianants, si va posar elements físics per impedir l’estacionament en determinats
llocs que dificultaven la visió i poca cosa s’hi pot fer més. Afirma que l’altre dia
estudiaven si s’hi podria posar alguna llum, però qualsevol cosa que s’hi pugui fer,
segur que no serà una solució definitiva, perquè serà amb la remodelació de la N-
II quan arribi en aquell indret, d’aquí un any, que quedarà resolt aquest problema,
però qualsevol cosa que s’hi faci que pugui millorar la seguretat pensa que s’ha
d’estudiar i plantejar, però poca cosa es millorarà, encara que certament aquest
tema és un caos sense solució en aquest moment.
Intervé el senyor Josep M. Gili manifestant que una mica més d’il.luminació en
aquella zona seria una gran millora, ja que al vespre la visibilitat és poca i la
incorporació de bandes rugoses també seria un punt a tenir en compte, ja que
farien que els vehicles minoressin la velocitat.
Intervé l’alcalde manifestant que el tema de l’enllumenat ja ha dit que es tenia
més o menys estudiat i pel que fa a les bandes rugoses s’haurien de posar des de
la rotonda i a hores d’ara el caos i el perill continuaria essent el mateix i l’únic que
es reduiria seria probablement la velocitat, quan teòricament en aquell indret
només es pot anar com a màxim a 50.
Intervé el senyor Miquel Gascón manifestant que al matí han estat comentant
amb el sergent de la Policia Local les possibilitats d’aquell indret i s’ha parlat
d’il.luminar amb uns focus el pas de vianants, i també s’ha tractat el tema de
pintar la dimensió de la carretera perquè a vegades els cotxes no saben si van per
la carretera, per la vorera o per l’aparcament. El tema de les bandes rugoses
també s’ha comentat, però aquest tema té una efectivitat relativa i d’alguna
manera solament castiga la gent que respecta la velocitat, amb l’agravant que
els que van amb vehicles de dues rodes encara pateixen més. Afirma que no
obstant això, es procurà endressar una mica aquell espai.
L’alcalde aixeca la sessió, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta.
El secretari Vist i plau
L’alcalde,