Al-ÀndalusAl-Àndalus

La història política d’al-Àndalus

La conquesta d’al-Àndalus

Guerra civil al regne visigòtic Any711

Rei Rodoric

Famil iars del rei anterior (Witiza).

Batal la de Guadalete

Conquesta de la península

Al-Àndalus

Batalla de Guadalete

Pactes decapitulació

Ajut dels musulmans del nord d’Àfrica.

(Emir o governador dependent del califat de Damasc )

L’emirat independent

(Repàs)

Any 750

Abderraman (príncep Omeia), logra fugir dels Abbàssides

Aconsegueix el poder a Còrdova

Any 756

Proclamat emir de Còrdova(Abderraman I)

Trencament amb Bagdad

Independència polít ica, però no religiosa

El califat de Còrdova

Any 929

Abderraman III

Califa (Autoritat religiosa)

Zènit polític, econòmic i cultural.

Al-Àndalus

Conquestes militars(Almansor)

Els regnes de taifes

Any 1002

Mort d’Almansor

Lluites internes

Any 1031

Divisió del Califat en regnes (taifes)

Afebliment musulmà

Conquesta cristiana de Toledo

Any 1085

Ajut dels almoràvits

(Pagament de pàries)

Almoràvits i almohades

Almoràvits Reunificació d’al-Àndalus.

Any 1147 Almohades

Ofensiva general contra els regnes cristians

Batalla de Las Navas de Tolosa (1212)

Desintegració de l’imperi almohade

El regne nassarita de Granada

Últim regne musulmà de la península.

Territori Govern

Regne vassall de Castella Lluites internes

Any 1492: conquesta definit iva (Reis Catòlics).

Actuals Màlaga, Almeria, Granada i la part oriental de Cadis.

Família dels Nasr

Pagava tributs a Castella i l ’havia d’ajudar en cas de guerra.

Boabdil

L’economia d’al-ÀndalusAgricultura

Artesania

Comerç

Conreus

Innovacions

Cerals, vinya i olivera

Tècniques de regadiu

Introducció de nous conreus

Ceràmica, cuir repujat, orfebreria, armes i seda

Exportació de producetes artesans i importació d’or i esclaus

Monedes: dinar i dirhem.

La societat d’al-Àndalus

Tolerància

Grup de poder

Àrabs Berbers

Resta de la població

Muladins Mossàrabs Jueus

Sinagoga de ToledoMesquita de Còrdova Catedral de Sevilla

Les ciutats

La cultura

El llegat cultural

Segle X

Califa Hakam II

Intel. lectuals destacats

Averrois Maimònides

L’arquitecturaConstrucció amb materials pobres i poc duradors.

Decoració abundant i molt bella que els donava aparença de riquesa.

Espais amb abundància de jocs de llum i ombre.

Gust per l’aigua.

Utilització d’arcs de ferradura i polilobulats.

Els sotres eren plans i de fusta, però també utilitzaven cúpules.

Edificis públics més abundants: mesquites, pero també palaus, castells i banys públics (hamman).

L’islam a Catalunya

La invasió musulmanaLa presència musulamana a Catalunya va ser més inestable que en altres indrets de la península, degut al caràcter fronterer del Principat.

Davant la invasió

Lleida: arribava a un acord amb els invasors. Tarragona: va oferir una forta resistència.Barcelona va caure l’any 716 i una mica més tard Narbona.

Incursions en territoris francs, fins que Carles Martell els va aturar a la batalla de Poitiers (any 732).

La frontera d’al-Àndalus va retrocedir constantment.

Segona meitat del segle VIII: al voltant dels Pirineus.Segle XI: es fixà seguint el curs del Llobregat.Segle XII, conquesta cristiana de totes les terres de l’actual Catalunya.

L’organització del territori i la societat

Organització del territori

Emirat i Califat Ciutats fortif icades

Taifes

Algunes ciutats importants van assolir poder polít ic propi

Societat

Berbers

Població autòctona convertida a l’Islam

Cristians (mossàrabs)

Jueus

En general, la convivència era pacífica.