art2 escultura clàssica-hel.le

PERÍODE CLÀSSIC(segles V-IV a.C.)

• Preocupació dels artistes per representar l’anatomia humana amb proporcions equilibrades i assolir el model de bellesa humana.

• Per aconseguir-ho, calia el domini de la tècnica escultòrica i:

1. s’arrodonia la musculatura

2. es representaven postures més naturals (contrapposto:postura més natural i equilibrada d’una figura).

3. Corba praxiteliana, arqueix del cos en forma de S.

4. Es perd la rigidesa i frontalitat.

5. Ús de cànons de proporció matemàtica entre cap i cos.

• Els principlas artistes del segle V, són POLICLET, MIRÓ i FÍDIES.

• Segle IV. Postclàssic, segon classicisme o clàssic tardà.

• Es comencen a esgotar les possibilitats de representació de l’home ideal.

• Els artistes volen expressar el sentiments i les emocions a través dels rostres.

• Els principals artistes són: PRAXÍTELES, ESCOPES i LISIP.

Venim d’aquí...

MIRÓ

El Discòbol

POLICLET

El Dorífor

Guerrer A de Riace

El Diadúmenos

FIDIES

Escultures del Partenó

ESCOPES

CLÀSSIC TARDÀ

Pothos

PRAXÍTELES

Afrodita de Cnido

Lisip

Apoxiòmenos

PERPERPERPERÍÍÍÍODE ODE ODE ODE HEL.LENISTICHEL.LENISTICHEL.LENISTICHEL.LENISTIC((((seglesseglesseglessegles IVIVIVIV----I a.C.)I a.C.)I a.C.)I a.C.)

• En aquest període es sintetitza tot el camí recorregut anteriorment.

• Es fan composicions dinàmiques que trenquen amb els cànons de serenitat i equilibri de l’època clàssica.

• En algunes obres (Afrodita de Melos-Venus de Milo) és visible l’harmonia i la proporcionalitat.

• Molt aviat apareixen nover formes basades en la tensió i el moviment.

• Pathos, representació del patiment i la passió en les cares. (gran expressivitat)

• Proliferen les grups escultòrics.

• Apareix el retrat i l’anècdota (gust pel realisme)

Textos del llibre

HISTÒRIA DE L’ART ed. Vicens Vives, 2010